Són les 11 del matí.
Molt bon dia, Anna Casamiana, escollida dimarts com la candidata de Junts-Rubí. A les pròximes eleccions municipals reconeix que estan tenint lloc contactes amb altres espais polítics per explorar una possible candidatura més àmplia. Recordem que més enllà dels mandats com a Convergència i Unió, l'espai polític de Junts no ha tingut mai representació al ple de Rubí, quedant-se només un grapat de vots en les dues últimes eleccions municipals.
Una tendència que Casamian vol trencar i una manera de fer-ho podria passar perquè Junts es presentés en una candidatura conjunta amb altres forces. Això podria succeir. Hem de fer molts cafès, hem de fer moltes reunions, hem de parlar i hem d'escoltar moltíssim. A nosaltres, sobretot, ens agrada l'escolta activa. Per tant, estem oberts, no estem absolutament tancats i fins i tot, quan arriba el moment de fer una llista, haurem de fer aquesta cremallera i, sobretot, una cremallera també a nivell
a nivell de mirades, de perspectives. Sobre l'actual política municipal, Casamian explica que Rubí necessita un lideratge diferent i que creu que l'electorat està decebut tant per la innència del govern del PSC i en Comú Podem com també per la poca oposició que està fent Esquerra. Sobre la competència de noves forces com Aliança Catalana, Casamian reivindica el seu partit com un projecte molt local amb coneixement clar de Rubí i també de les seves prioritats.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat. Doncs precisament l'Assemblea d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Rubí, va escollir ahir Montse Soler com a candidata de la formació de cara a aquestes pròximes eleccions municipals que dèiem de maig de 2027. És la primera vegada que Soler encapçala la llista d'aquesta formació política...
Recordem que els darrers comissis locals de maig de 2023 va ser el llavors portaveu i encara regidor de la formació, Xavier Corbera, qui es va presentar a les eleccions. De fet, Corbera va anunciar el gener de 2024 que havia decidit no tornar a presentar-se com a número 1 de la formació. També va deixar de ser portaveu d'Esquerra al setembre de 2024 i precisament va ser Montse Soler qui el va substituir i n'és, per tant, la portaveu des de llavors. Soler és regidora del Partit Republicà a l'Ajuntament de Rubí des de l'any 2020.
A més a més, ha treballat, per exemple, com a tècnica d'administració en una empresa de Rubí, també el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, com a mestre d'infantil i primària i com a professora de secundària a diverses escoles de la ciutat. I actualment, a banda de ser regidora i portaveu d'Esquerra, treballa com a professora de cicles formatius de grau mitjà a una escola de Rubí. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, cap de setmana amb duels en futbol a tercera catalana per escalar a la classificació. Toni Bravo Rodríguez.
Quatre jornades que porten seguides puntuant. Els blaugranes busquen trencar una mala ratxa de només un empat i quatre derrotes en cinc partits. I al grup 7, l'Olímpic de Can Fatjó B, 6è, jugar diumenge a dos quarts de set contra el Badia del Vallès, 9è, amb l'objectiu de mantenir-se a prop del club capdaventí. Pel que fa al bàsquet, el Cep Sant Jordi masculí rep diumenge al Belpuig, a dos quarts d'una a l'Escola Montserrat, duel directe per sortir del fons de la categoria de Copa Catalunya. Els rubinings, penúltims, encadenen tres derrotes seguides. El femení,
Doncs segon visita, diumenge a dos quarts de vuit, al Minguella, tercer en un repte per mantenir-se a la zona alta de Segona Catalana. Tornem amb més informació de la nostra ciutat en una hora ja al butlletí de les dotze. Ràdio Rubí
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Abel de Can. Abel de Can.
Dissabte de futbol a la misura municipal. La Unió Esportiva Rubí visita el Sant Feliuenca amb la permanència de la Lliga Elit en Joc. A Ràdio Rubí explicarem tot el que passi al Municipal de les Grasses. Ens posarem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Rubia al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 6 minuts i encedem la recta final del Rubia al dia, ja sabeu, aquesta part més cultural del programa. I a més a més avui venim molt culturals perquè parlarem de dansa, parlarem de llibres i també, com sempre, escoltarem música.
Avui, al voltant de dos quarts de dotze del matí, rebrem els estudis la Carme Pomereda i l'Enric Pallarés. Amb ells fem el racó literari. Recomanacions literàries, tant per adults com per nens. I avui, fins i tot, també us recomanarem la visita a aquesta setmana d'una autora catalana, és la Gemma Ruiz.
que tots coneixeu, sobretot per la seva faceta de periodista de TV3, però que porta ja uns quants llibres, en aquesta ocasió ve a presentar una dona de la teva edat. Parlarem de tot això, com dèiem, al Ràcord Literari d'avui.
Avui la convidada musical és Isabel Pantoja, però ens expliquem. És notícia perquè aquests dies està celebrant 50 anys als escenaris i escoltarem un grup andalús que es diu Da Igual i que versiona les seves cançons, les modernitza. Per tant, escoltarem un clàssic de la Pantoja, però passat pels seders d'aquest grup de punk.
I ara, en uns minuts, saludem l'Antonio Castillo, del Vuit Temps, que ens explicarà que tenen preparat també un espectacle amb motiu d'aquest Vuit Temps, d'aquest Dia Internacional de les Dones, es diu Trobadores. Ja el podreu veure demà a la tarda, amb doble sessió a l'Ateneu. Com sempre, tenim línies obertes per a aquells que vulguin participar al programa...
fer els seus comentaris o qualsevol altra qüestió, el telèfon és al 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui parlem de l'espectacle Trobadores, que es pot veure demà a l'Ateneu. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la companyia Vuit Temps ofereix aquest espectacle multidisciplinari que fa, a més a més, amb el cor la Singular. Ens ho explica l'Antonio Castillo, que ja ens acompanya als estudis. Són l'Antonio. Bon dia.
fareu dues sessions d'aquest espectacle que es diu Les Trobadores i que entenc que heu fet especialment per a l'ocació. Sí, sí, sí. És un encargo per a l'Ateneu, una...
Un pensamiento conjunto de qué podíamos hacer. Lo hemos hecho en varias ocasiones justamente para esta fecha tan importante y donde el foco está puesto en todas esas mujeres que a lo largo de la historia fueron artistas y fueron silenciadas por ser mujeres.
Este encargo que hemos recogido algunos, es decir, vosotros como compañía artística, pero por ejemplo mañana Radio Rubí va a hacer un programa también con ese leitmotiv, la verdad es que nos lo ha puesto un poco fácil. Porque cuando te pones a buscar mujeres que han hecho cualquier cosa en cualquier campo y que han sido invisibilizadas, encuentras un montón de material. Es relativamente fácil, ¿no? Sí, pero también queríamos...
centrarnos en aquellas que quizás pasaron a la historia desapercibidas. En esa sensación, en esa cuestión femenina de creación, de igualdad, que al igual que hubieron hombres desde los inicios, seguramente habían muchas mujeres creadoras que fueron pasando sus obras de generación en generación y que hoy perduran, pero que quizás siguen en el anonimato. Encima, en vuestra disciplina, en la de la danza,
se da uno de esos casos paradójicos, porque es una profesión muy feminizada en la realización. Y tenemos todos prácticamente claro que la mayoría son bailarinas, aunque también habéis bailarines, pero en el campo de las creadoras eso no está tan claro. Aunque tenemos creadoras y coreógrafas en España...
Vamos, una palabra que no se puede decir a estas horas. Sí, pero bueno, la referencia coreográfica siempre ha sido masculina, con asistentes femeninas, pero bueno, es esa cuestión paradójica del rol de la mujer establecido de tú eres la bailarina y yo quién te dirijo.
Bona nit.
como artista aporta su punto y su grano de arena. Nosotros funcionamos, en el caso, bueno, Santiago Granizal y yo, somos quienes llevamos adelante la iniciativa y la parte, pero respetando esa cuestión del aporte del artista en el momento...
en el momento de la creación también. Somos quienes llevamos un poco adelante la narrativa, pero cada una de las artistas que participan pone su grano de arena en este espectáculo.
Por tanto, crearlo ha tenido la dificultad de hacer un encargo, es decir, tienes que coger esta idea y trasladarla a un espectáculo, pero además añadir que ellas también han ido aportando. Por tanto, nada estaba escrito. ¿Cuánto habéis tardado en crear esto? No, en realidad yo siempre digo que son unas cuestiones de puzzle artístico, ¿no? Que cada uno trae su impronta. Enseguida que lanzás la idea, recogés a otros artistas que aportan
desde su punto. De hecho, creo que es una fecha importante, pero que la labor que nosotros llevamos adelante desde una cuestión feminista es de todo el año, no es solamente en este momento. Pero que tengamos la oportunidad de centrarnos en un espectáculo así, para visibilizar esa labor que es de todo el año.
Creo que es lo más importante. Entonces, en definitiva, los artistas que participan, que son alumnos de nuestra escuela, pero que normalmente cada uno de ellos también empieza a volar, empieza a buscar su punto, ¿no? O sea, en la parte de danza, creadoras bailarinas que están bailando campeonatos de España, campeonatos del mundo, la parte teatral. También contamos con una pintora...
Araceli Plata que estará creando una obra en cada momento, también a raíz de la inspiración que surge de esa energía del público, de los artistas en cada una de las funciones.
Claro, decíamos que es un espectáculo multidisciplinar. Va a haber danza, va a haber teatro. Canto, pintura. Todo a la vez. En 45 minutos. O va entrelazado y va apareciendo...
Sí, va apareciendo, pero yo considero que es una sensación performática de tú entras a un espacio y vives y vibras esa energía de esas mujeres creadoras que invocamos en este espectáculo y que a partir de esa energía es como nuclear las diferentes artes, convertirlas en una pieza, pero que es trasladar y compartir con el público esa instancia.
¿Cuántas personas va a haber? Iba a decir encima del escenario, pero no hay escenario. Sí, en el espacio. En el espacio. Sí, somos más o menos unas 18 personas. Sí, unido. Sí, realmente a nosotros nos gusta trabajar, nuestra convocatoria también es bastante amplia y siempre que lanzamos una propuesta, sí, siempre hay una respuesta bonita.
muy buena de decir quiero participar, quiero estar presente. Intentamos ir también variando un poco los artistas que convocamos. Como te decía, nosotros nos consideramos centro de formación artística y por lo tanto hay gente que empezó hace 13, 14 años con nosotros y que hoy ya son mujeres que, bueno, que siguen apostando por el arte, que siguen sintiéndose artistas, aunque estén estudiando en la universidad, aunque estén
trabajando con su carrera más laboral, pero que siguen sintiendo esa cuestión artística presente y que también queremos dar espacio y visibilidad a esos artistas de Rubí que seguimos creando y seguimos para la propia comunidad.
Cuéntame quiénes son las singulares o las singulars. Son un coro, pero yo antes te preguntaba cuando has llegado al estudio, pero tengo la sensación que son un grupo de mujeres singulares, ¿no? O no normativas, que se diga ahora. Bueno, en definitiva son un grupo de mujeres que sienten esta inclinación por...
Laura García es la directora con quien trabajamos normalmente, colaboramos y ellas desde la primera propuesta que tuvimos de crear algo específico para el Ateneo en estas fechas
Sempre han estado diciendo que sí, estamos. Y ellas son un grupo de 10 mujeres que cantan, que unen sus voces de una manera muy particular y que también crean sus propias canciones. Vamos trabajando...
Siempre con la vista en esta fecha también como para volver a reunirnos. Esa energía que una vez al año te unís a un equipo artístico y bueno, ellas son de Terrassa, funcionan en Terrassa, pero hacen actuaciones. Las canciones que vamos a oír, por tanto, son originales de ellas, ¿no son canciones reconocibles?
Bueno, hay algunas canciones que sí que son de otros autores, pero la mayoría son canciones suyas, que justamente yo pienso que se crean también a partir de estos encuentros. Su directora también se ve motivada a crear...
en función también de estas temáticas que vamos tocando, porque como artista esto te traspasa y luego te motiva a crear cosas con esta reflexión que generamos. Hoy en día estamos hablando de todas esas mujeres creadoras que pasaron a la historia enmudecidas y entonces hoy que uno tiene la posibilidad de hablar sobre esto y que...
Por suerte todo eso ha cambiado. Agarrás con más fuerza esa aposta de decir, bueno, también por ellas. En definitiva creo que es eso también lo que les pasa a ellas.
Mañana hay dos funciones, una a las 7 y otra a las 8. Recuerdo que cuando vino Santiago a explicarnos un poquito el espectáculo del casino pensamos, qué pena que no se vuelva a repetir, porque he de decir, creo que no os lo habíamos dicho públicamente, que el espectáculo de inauguración del casino fue fantástico. Y da mucha pena que no se vuelva a repetir. Muy enriquecedor. En este caso, las trovadoras tampoco se repiten. Tampoco.
Tampoco y ya están... Esto sí que es arte efímero, ¿eh? Sí, sí, sí. Bueno, realmente al ser un espectáculo destinado para el Ateneo, el Ateneo tiene un aforo limitado y en definitiva, bueno, es con esta fecha que lo ponemos en escena. Pero bueno, siempre queda la sensación de, bueno, ¿qué es lo que el próximo año...? Y es una sensación como de compromiso, ¿sabes? Nosotros afortunadamente estamos con mucho trabajo,
En plena época de competiciones, en formación. Luego me cuentas cómo van las competiciones. Muy bien. Pero realmente es ese compromiso de estar presentes en este día y también posicionarse con respecto a una cuestión y a una ideología.
de feminista, de dar voces. Entonces, bueno, lamentablemente son dos funciones, pero creo que todas las personas que se acerquen podrán disfrutar de esta comunidad. Bueno, y al final lo que decías, como es una cosa que repetís como mínimo...
La relación y seguro que hay cosas que surgen a partir de este espectáculo que luego se heredan, a lo mejor en el del año que viene o en otros espectáculos. Sí, sí, sí. Yo creo que seguimos como con ese sello, aparte de ser una cuestión...
creativa similar, lo ha propuesto, un año hicimos un espectáculo homenaje a las tejedoras de Rubí y realmente es como una cuestión de, bueno, no es este año sino el próximo, pero que siempre existe ese compromiso, esa apertura también por parte de la TNU de contar con nosotros, esa responsabilidad de cumplir y de cumplir también con esa misión, con el público y con esta comunidad que se va a vivir, ¿no?
Vamos a hablar de las competiciones. ¿En qué estáis estos días? Bueno, tuvimos la primera competición el fin de semana con resultados maravillosos. Todas las categorías con premios, los solistas. Estamos centrados mucho en los próximos campeonatos de España, que son en Burgos, porque son los clasificatorios para el Mundial.
Entonces Santi, quien es la cabeza de pensante, también fue una primera competición como para ver qué estaba sucediendo a nivel de repercusión en el público, en el jurado. Realmente incorporamos nuevos grupos de competición, vienen nuevas generaciones.
Pero bueno, estamos como abocados a eso que se viene, que es en Semana Santa, en Burgos, y preparados para eso. Salimos de nuestro festival, de la escuela así masivo, en la sala tres funciones a pleno. Pero bueno, la escuela tiene muchas aristas, la parte de teatral, la parte de formación, la parte de competición, los adultos, grupos de adultos, y realmente el tema de la competición es un...
Un tema de mucho trabajo. Piensa que nuestros alumnos solo trabajan una hora por disciplina a la semana.
y compiten contra chicos que se dedican tres horas diarias a la danza. Entonces creo que es muy meritorio. Pero ganan, ¿eh? Sí, sí. Ganan. Sí, sí. Hay un trabajo ahí de los profesores, de la parte creativa, de las coreografías, que es muy importante para que esto funcione como está funcionando, ¿no? Y bueno, y el talento local.
Pero por lo que habéis visto, ¿creéis que vais a volver? Lo digo porque el año pasado en Fiesta Mayor hubo un prego ballad porque teníamos unos supercampeones en este caso. Sí, yo pienso que cada año... No te quiero poner en la tesitura de decir si vais a ser campeones del mundo, pero que vais a hacer una buena actuación. Sí, yo pienso que esa es la preocupación. Santi, que es quien desarrolla las coreografías...
Creo que sufre un momento de estrés creativo después que se terminan los mundiales hasta que la pieza empieza a surgir. Él es muy crítico. Yo creo que son maravillosas, que se han superado tanto el nivel de danza como el nivel creativo como el narrativo. Creo que se hará un muy buen papel. Eso es lo más importante.
Bueno, pero ahí están ensayando en los días más cercanos a los campeonatos. Sí que se sube el nivel de intensidad. Sí, total. Pues Antonio, muchísimas gracias por habernos acompañado hoy, por explicarnos este espectáculo que recomendamos a todo el mundo mañana a partir de las 7 en el Ateneu. Y mucha suerte en esos campeonatos. Dile a Santi que se relaje, hombre, que lo van a hacer muy bien si tenéis...
Unos artistazos y unas artistazas en la escuela. Hasta otro día.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Empieza la setmana amb bona vibra i conversacions reals.
En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti. Quina és la millor cançó de la història?
Cap al migdia anàvem.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Hey!
Dèiem que avui era notícia de Sabel Pantoja perquè està celebrant 50 anys de trajectòria i ha anunciat un concert sinfònic a la República Dominicana pel mes de maig. Nosaltres recordarem un dels seus temes coneguts, però reinventat per un grup que es diu Da Igual, és el famós Hoy quiero confesar. Hoy quiero confesarme Hoy que me sobra tiempo Voy a contarle a todos
Como soy Hoy quiero confesar Que estoy enamorado Pa matar los rumores De aquella esquina Que me gusta el perfume De claveles Y que llevo en el alma Andalucía Hoy quiero confesar Que estoy algo cansado
Hoy quiero confesar, hoy quiero confesar que estoy algo cansado.
Y en el camino tantas cosas que me hicieron a veces tanto daño, tanto daño. Hoy quiero confesar
Ràdio Rubí Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Pràcticament són dos quarts de dotze del matí. Fem agenda de les moltes activitats que es poden fer aquests dies a la nostra ciutat. Moltes de les activitats tenen a veure amb aquest Dia de les Dones, que celebrem el dia 8 de març, i que hi ha tot un seguit d'activitats a les dones.
l'agenda violeta de la ciutat. Però, a banda d'això, hi ha també altres propostes, avui mateix, per exemple, la proposta de l'Aula d'Extensió Universitària, que avui a l'Auditori del...
Museu Etnogràfic Ballonrat fa el final del seu seminari. El seminari és 50 anys de lluites democràtiques i concretament avui el títol de la conferència és Lluites i esperances democràtiques el 1976, fi de la dictadura. El catedràtic d'Història Contemporània de l'autònoma Josep Maria Soleil Sabater, que és a més a més especialista en la guerra civil i la postguerra i autor de 21 llibres, serà l'encarregat
de fer aquesta anàlisi crítica de què va significar aquest 1976, aquesta transició democràtica que va culminar l'any 82 amb les eleccions generals, en aquest cas, de l'estat espanyol.
Una conferència que és oberta al públic, com dèiem, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària, gratuïta a les 6 de la tarda i que fan a l'Auditori Ballonrat. Fa uns dies passaven pels nostres micròfons algunes membres de...
de l'aula d'extensió universitària i ens explicaven que se'ls està quedant petit fins i tot l'auditori del Museu Vall d'Honrat, sobretot per aquestes conferències. A banda d'això, avui tenim també la inauguració d'una exposició, es diu On són? 85 anys d'exhumacions de foses comunes de la Guerra Civil a Catalunya i que inclou
la visita guiada a càrrec de la comissària de l'exposició de la Queralt Soler i Barjau. A les set de la tarda, el Castell vol aquesta exposició respondre a la pregunta que es fan milers de persones respecte als seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la Rera Guarda o afusellats per la dictadura franquista és una mostra que, com dèiem, estarà en cartell, estarà al Museu
fins al 30 d'abril, avui a les 7 de la tarda, però teniu l'oportunitat de fer la visita guiada amb la comissària de l'exposició i, per tant, explicar-vos més detalls d'aquesta mostra. A banda d'això, tenim força qüestions que tenen a veure amb llibres, de fet, en una estoneta parlarem de llibres, però sapigueu que tenim un munt d'activitats a l'Ateneu que es van repetint
cada setmana. En aquest cas, els dijous tenim Filosofia Contemporània, és aquest club de lectura de Filosofia Contemporània, del que també hem parlat en alguna ocasió, que porta el Venceslao Galán i que intenta reflexionar sobre la filosofia, però, com ell mateix ens explicava,
Molt d'estar per casa, no cal ser un gran estudiós de la filosofia per llegir els llibres que proposen o fer les reflexions que proposen. En aquests moments estan llegint la crítica de la modernitat de Xavier Robert de Ventós.
que és un llibre que es planteja els límits del creixement i aquests límits de la modernitat. Aquesta és una de les activitats que també podeu fer a l'Ateneu, però també un curs d'aquarela que va començar al gener, que es fa als matins, que té places limitades, però que podeu consultar si encara...
En queden, és un curs que es dirigeix a persones que es volen iniciar en la pràctica de l'aquarela, no per experts en la matèria. I també un taller d'escriptura creativa, també es fa a l'Ateneu, és un taller que està en marxa des del mes de gener, està justament en el nivell intermedi, es fa a les 7 de la tarda.
i en aquest cas si té un cos de 37 euros, però en aquest cas podeu fer l'activitat diversos dijous a les 7 de la tarda. En realitat es fan 10 sessions, per tant, home, si feu la compta ràpida no us surt ni a 4 euros la sessió. I, a banda d'això, recordeu que encara està en cartell l'exposició d'escultura del Rafa Gascón. Es va inaugurar el febrer
Té un nom molt raro, es diu Shoushugi Van Més. Això que sembla una cosa molt estranya no és més que una praxi japonesa mil·lenària que consisteix en cremar una superfície de fusta, raspallar-la...
i fer-li un tractament posterior amb oli de llinosa per tal de conservar-la i protegir-la de les plagues i dels fongs. Bona part de la mostra té aquesta tècnica japonesa, però també hi ha altres obres, altres escultures d'aquest artista de la nostra ciutat que podeu veure...
a l'aula cultural, ja sabeu, a l'Avinguda Barcelona número 84, preferiblement per les tardes. De fet, durant la setmana està obert per les tardes i els caps de setmana obren també d'11 a 2 del migdia. En aquest cas, una mostra que estarà en cartell fins al 2 de maig, que és una altra de les recomanacions que us fem. I com dèiem ahir, llegir la riera, escoltar l'aigua.
La mostra fotogràfica del Pep Busquet, que està a la biblioteca. En aquest cas no necessiteu ni pràcticament horari, perquè sempre que està oberta la biblioteca la podeu visitar. Una mostra fotogràfica del Pep Busquet que ens convida a endinsar-nos en el curs d'una riera com si fos un llibre obert. Una riera que no té per què ser la nostra, però...
En sabem molt de Rieres aquí a Rubí o de la Riera. Una altra de les recomanacions que us fem avui en aquesta agenda de la ciutat, que dèiem està plena d'activitats, algunes relacionades amb el Dia de les Dones, però també d'altres relacionades.
que són de qualsevol altra qüestió. Acabarem amb una precisament relacionada amb aquest 8M, es diu més enllà de les portes violetes, és l'Escola Neus Català, organitza en aquest cas el Sindicat Comissions Obreres, es fa allà,
a la biblioteca, però organitzat també o coorganitzat per l'Escola Neus Català i es tracta d'identificar o d'ensenyar a identificar situacions de violència masclista, de saber com actuar, no només en el nostre cas o en cas que ens passi a nosaltres, sinó per acompanyar persones que poden patir aquesta violència. És també una activitat gratuïta que es fa
avui durant tota la jornada i es diu Més enllà de les Portes Violetes. Són dos quarts, pràcticament dos quarts i mig de 12 del matí. Fem ara una pausa per la publicitat i continuem amb la recta final del Rubí el dia d'avui.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Memory of Music llega Rubí presentando el espectáculo musical infantil Estrellas Animadas. Un espectáculo alegre y divertido para disfrutar en familia donde tus personajes favoritos te esperan para pasar a una tarde inolvidable. Domingo día 15 de marzo en el Teatro Municipal La Sala, dos pases, a las 12 y a las 5 de la tarde. Venta de entradas en Entrapolis.com. Corre, corre, que vuelan las entradas.
Os esperamos. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ja tenim amb nosaltres la Carme Pumareda i els seus llibres, sobretot, perquè avui ve a fer-nos recomanacions, en aquest cas, de llibres infantils i juvenils. Hola, Carme, bon dia. Hola, molt bon dia. Déu-n'hi-do, sempre portes alguns llibres i un superllibre. Un una mica més gran, il·lustrat.
Que això és una cosa que només passa quan ets petit. Després d'adult hi ha pocs llibres per mirar, no? No, no, sí que n'hi ha, sí que n'hi ha. Estan sortint uns llibres, sobretot de contes per adults il·lustrats. Ah, que guai. Hi ha un boom, eh?, de la il·lustració. I en aquest país tenim molt bons il·lustrats.
I a Rubí, en aquesta ciutat també, molt bones, eh? Molt bones, il·lustradores. Va, doncs, per on comencem? Començarem per un llibre que ha sortit ara nou, que es diu... És de la Miriam Tirado. La Miriam Tirado no para, no para, no para. És la del fill invisible i tal. Ara ha tret un llibre que es diu Rita Bum Bum,
És una nena molt espavilada, de 8 anys, que com que el seu cor sempre li va sent, la seva mare li va posar Rita bum bum. I en aquest cas, és el primer llibre de la sèrie aquesta, canvia d'escola, canvia de col·le, diu aquí, i no està gaire convençuda, com sempre que...
Com sempre que es canvia de col·le. Sempre que canvies una cosa nova sempre el cor et fa bum-bum. I quan està allà a l'escola veu que realment els companys la reben bé, com normalment els nens, amb una companya nova amb curiositat, preguntar-li per què té el cabell tan llarg, però bé.
I al sortir, surt molt enrabiada, i la mare diu, ostres, avui no li ha anat bé a l'escola. Però és perquè no vol dir, no vol expressar el seu sentiment, per això la Míriam Tirado hi té molta tirada.
que s'ho ha passat bé i que comença a fer algun amic. Ah, i li fa ràbia. No ho dirà, i li fa moltíssima ràbia. D'això va, serà una sèrie, i es diu això, Rita Bum Bum, i es diu Bum Bum per això, perquè al cor se li acelera, i la mare un dia li va dir, et direm Rita Bum Bum.
Deies, hi ha un boom en aquest cas del llibre il·lustrat i tinc la sensació que sobretot en els llibres per a infants i per a adults cada cop més hi ha llibres que ajuden a explicar situacions que ens trobem en el dia a dia i a treballar, qüestions difícils de treballar. I tant, doncs en aquest cas és això, és una història molt senzilla però està bé perquè ella s'aguanta les ganes d'explicar i va morriada
perquè no vol acceptar el que li ha dit la seva mare al matí, home, que faràs... Tindràs coneixença de gent nova i sempre és bo començar de nou, i com que és molt tossuda, doncs no vol. Però és el primer llibre, després veurem com continua la Rita. Això passa amb...
En situacions com aquesta, no? De canviar de lloc. O fins i tot amb un menjar. No menjo que això no m'agradarà. I després, quina ràbia ens fa. Per això als adults també ens passa, no? Si has de canviar de feina o has d'anar a un altre lloc que no hi has anat mai, et diuen si home tu passaràs vegades. No. I després a vegades t'aguantes aquesta cosa i vas emmorriada quan en realitat t'ho has passat bé.
No només una nena, sinó als adults també ens passa. Sí, sí, ens passa moltes vegades. Això d'haver d'admetre que les coses no són com pensaves. No, que les coses van millor i que faràs coneixences noves i bones coneixences.
Molt bé. Una molt bona proposta. Ara, una altra, la que tens a sobre de la taula, de nom llarguíssim, no? Aquest és un llibre. Comencem al racó un club de lectura per nens i nenes. Que xulo! El dia 21 d'aquest mes. I he portat aquest, que és el llibre que parlarem, que es diu El club de lectura de la llibreria que no existia...
És una mica d'incògnit, eh? Vull dir, no és un thriller, però hi ha aquella mena d'en... Aquell cuquet. L'he portat, perquè són quatre amics, però... I llavors hi ha l'estafania.
No la volen, perquè clar, és la més petita i els altres ja tenen 13 o 14 anys, però és la més espavilada, és la que té més sentit comú. Per això l'he portat, perquè en el dia de les dones, doncs l'estafania s'hauria de treballar més. Perquè no la volen, però al final l'han d'acceptar, perquè té idees luminoses, però a més a més amb molt de senya, amb molt de criteri. És la més petita, reflexiona, veu els seus germans i els seus amics com tiren endavant i pensen, jo faria això, llavors...
se'n surt molt bé i per això ho he portat. El més és una història maquíssima d'uns àmics que descobreixen misteris de la llibreria que no existia.
I algú que ens estigui escoltant, entenc que cap nen ens està escoltant perquè estan tots a l'escola. O algú que estigui mal al top, potser sí. Estan tots a l'escola. Estan tots a l'escola. Doncs el que deia, per a algú que ens estigui escoltant i li pugui interessar participar en aquest club de lectura. Aquest club de lectura el farem...
ara el farem cada dos mesos, perquè és la primera vegada que ens atrevim. El primer és el dia 21 de març, a les 11, dos quarts d'una, ai, dos quarts de 12, i només cal que llegeixin el llibre. És un dissabte, eh? És un dissabte, si ho farem els dissabtes al matí, que s'apuntin, que passin pel racó, que diguin que estan interessats. Però hi ha edats o qualsevol edat? A partir de 9 anys. I llavors, doncs,
Es poden apuntar. Aquesta vegada tindrem, com a molts clubs de lectura d'adults, la visita del seu autor, el Roger Simó, que també té un al·licient. I a partir d'aquí serà un club de lectura com tots. Llegim el llibre i pensem i parlem què ens ha semblat, fins on hem arribat, quins sentiments aquest llibre ens porta. El portaràs tu, eh?
El portaré jo, si en aquest cas. Que guai. I llavors serà això, de lectura, com tots els clubs de lectura que es fan, però adreçat a públic més jove. Que maco. Que maco perquè sempre diem que cal fomentar la lectura i crec que en un club de lectura és una forma diferent, perquè si no...
La gent més jove té la sensació que acaben llegint allò que els diuen a l'escola, etc. Ells l'han pogut mirar i decidir si el volen llegir o no. I llavors, si el volen llegir, s'apunten i vindran. I potser aquest no els agrada, potser, perquè això ens passa a tots, però potser el mes de maig, que farem a l'altre club, aquest llibre els agradarà molt més.
Bé, com tots els clubs de lectura. Sí, sí, sí. Seguim amb el darrer llibre, que l'Enric Pallarés ens diu que està venint, que arribarà el més ràpid possible. Per tant, li donem temps. Sort que està a prop. Com que està plovent, i plovia bastant. Que no rellisqui. No, no, sisplau. Vine a poc a poc, Enric. Tranquil. No tenim pressa. Aquest llibre és molt curiós, perquè parla de... També és un llibre il·lustrat, veus?
És xulíssim. Molt maco. És més llibre de coneixements. És una novel·leta. Però ens explica que moltes vegades no anem parat esment que els homes primitius eren homes primitius i dones. No en parlem mai. No?
però ara els arqueòlegs i tota aquesta gent que treballa el tema s'estan adonant que realment, evidentment hi havia dones, però que eren molt, molt, molt importants. No només estaven a casa cuidant dels fills, aquesta visió que ens han donat, mantenint el foc, cuidant els nens petits, no, no, no. Aquestes dones manaven, caçaven...
van aprendre a fer ceràmica, eren dibuixants, i aquí ens dona tots els noms d'algunes d'aquestes dones, que els historiadors i els arqueòlegs ho estan trobant. És molt curiós perquè diu, per exemple,
La primera nena amb síndrome de Down, que es deia Tina, hi han posat els d'això. Una audaç caçadora d'animals salvatges al Perú. Una nena, la Lola, i el seu primer xiclet prehistòric. I llavors ens ho va explicant, posant-ho en context amb el que es passava en aquell moment. No sé si ho veus, no?
I anem descobrint històries de dones que ens les han amagat. Es diu fèmina sàpien. Sí, fèmina sàpien. En lloc d'home sàpien, diu històries de dones reals que mereixen ser explicades. Home, si és cert que la prehistòria funcionava com un matriarcat, és a dir, que eren les dones les que... Però normalment això no s'explica massa i diuen que, bé, tot eren els homes. I no, no, eren senyores...
molt potents, molt poderoses, i com anaven. Això és el que ens explica aquest llibre, no? Per això diu, un món sencer per descobrir, perquè clar, ens falta... És molt maco, i a més a més, un llibre molt recomanable, per exemple, per escoles, també, no? Per poder fer aquesta explicació menys... A més, hi ha nens que no els agrada la novel·la, que no els agrada el llibre de ficció, però en canvi sí que els agrada els llibres de coneixements. Penso que aquest llibre els pot agradar moltíssim, per això, perquè...
És un món sencer per descobrir, és un univers màgic que ens van explicant i són històries de dones posades en el context de les seves tribus, dels seus clans, però penso que l'hem trobat molt interessant i per això hem pensat de portar-lo avui.
Doncs fantàstica recomanació també per aquest 8 tema. Arribant, però literal, als estudis, l'Enric Pallarès amb la seva bossa de llibres. Màgica. Absolutament màgica. Avui, a més a més, volíem que vingués perquè té coses molt interessants a explicar.
En aquestes activitats del Dia de la Dona, que jo us deia que es fan a la ciutat, el racó del llibre també té una proposta dissabte, em sembla que és la visita de la Gemma Ruiz. Divendres. Divendres. Demà divendres, demà divendres. Molt bon dia, has arribat. Bon dia, què tal? Has arribat bé? Perquè més patien, perquè plovia. Em sap molt greu, sí, una cosa d'aquelles domèstiques i que es compliquen. I a vegades, bé, la vida... No passa res.
Encara tenim 10 minuts. Per les propostes que ens portes, evidentment la Gemma Ruiz és una... Comentar la Gemma Ruiz, no sé si finalment hi heu pogut parlar o no. No hem pogut. Demà presentem, demà a la tarda, a les 7 de la tarda, el racó.
Tenim el llibre Una dona de la teva edat, de la Gemma Ruiz, i jo us haig de dir que... De fet, és una presentació que va estar plaçada en el seu moment perquè estava prevista per poc abans de Nadal, crec, i per un problema també lleu de salut que re a última hora no va poder venir.
I la vam pensar de programar per aquesta època. I jo penso, ara que me l'estic llegint, perquè en aquell moment no vaig tenir ocasió de llegir-lo, ara que me l'estic llegint i que estic gairebé més de la meitat, que és absolutament adequat per una proposta de 8M...
és un llibre que es llegeix d'una manera molt agradable, que et fa riure, que et fa somriure i que et fa posar molt vermell com a lector home. Jo penso que se'l pot llegir absolutament tothom, que t'atrapa, que el personatge, la Kate, el personatge protagonista, és americana, ens fa posar, és una dona...
de la teva edat, com diu el títol, és una dona de més de 50 anys, amb els temes que es troben les dones... D'aquesta edat. D'aquesta edat. De la teva edat. De la teva edat. Però que retrata d'una manera, com sempre ens té acostumats la gent més ruïs, d'una manera molt incisiva, molt punyent, molt reivindicativa,
i que us asseguro que m'està encantant. A més, quan superes els 50 també et tornes més incisiu. O més incisiva, diria. És Premi Òmnium. Sí, és Premi Òmnium. Va ser el Premi Òmnium. Va guanyar amb les nostres mares el llibre anterior, va guanyar el Premi Sant Jordi. I amb aquest va guanyar el Premi Òmnium. I amb aquest ha guanyat el Premi Òmnium.
La Gemma Ruiz, que jo deia abans el sumari, segur que tots la coneixeu pel seu paper o per la seva faceta periodista de TV3. Aquesta dona ara és més escriptora que cap altra cosa, eh? Sí, sí, sí. Sí, perquè els últims llibres que ha publicat han tingut èxit. De fet, ella em sembla que continua fent de periodista, però més a tasques de gestió i tal. No surt, diguéssim, en pantalla.
I és de Sabadell, vull dir que és també... De la comarca. De la comarca, Vallesenca. I la veritat és que molt contents de tenir-la. Esperem que pugui venir gent.
I portes un parell de recomanacions. Porto un parell de recomanacions, així, doncs, una, doncs, com molt, molt, molt, molt nova, molt acabada de sortir del forn, que és el nou llibre de l'Eva Baltasar. A veure...
L'Eva Baltasar la coneixem perquè, sobretot la seva trilogia de Per Magel, i ara no em ve al cap els altres, bé, que ara justament Mamut i Mamut, Per Magel,
i l'últim que era «Ocasi fascinació». L'Eva Baltasar fa uns llibres petits, com aquest, és un format de 200 pàgines, no és una gran novel·la en el sentit d'extensió,
amb uns personatges, sempre també dones, i que té un estil d'escriptura molt líric, però que el tema... És punyent. És punyent, sobretot és la manera en què ho tracta. No et deixa indiferent. Et pot o agradar molt o no agradar gens.
Aquí, la història de Peixos, la protagonista de la novel·la, és una escriptora que, quan va pels diferents despoblacions de Catalunya, presentant el seu llibre, portant-lo a clubs de lectura, portant-lo a biblioteques, portant-lo a diferents llocs, doncs, en un d'aquests llocs que va, en un foodtruck...
compra per sopar una paperina de peix i s'enamora de la dona que està venent el peix. D'aquí una miqueta tot aquest peixos que van sortint al llarg de la novel·la. És una relació molt, molt, molt apassionada. És un llibre en què hi ha
en què hi ha molt enamorament i molt, diguéssim, com molt visceral tot el tema. Això ens té acostumats, ja l'Eva Baltasar. Que hi ha, d'alguna manera, hi ha un moment en què també hi ha un gir, en què no saps ben bé cap a on et portarà, i és una relació, doncs, que...
per les característiques, sobretot, d'aquest personatge, d'aquesta peixatera, diguem-ho així, allà on viu, l'entorn on viu, el que és la seva vida, el seu passat i tot plegat, et sorprèn. I, d'alguna manera, jo diria que fagucita, es menja, no d'una manera literal, evidentment, però...
Però gairebé a l'altra, a l'escriptora. A l'escriptora. A l'escriptora. Bé, l'Eva Baltasar, com sempre, com sempre, d'una manera molt ben escrita, molt lírica, ella és poeta i tal, toca temes com molt que dius buf,
Avui porta dones potents, eh? Et sacsegen, et sacsegen. Avui, tres propostes potents, perquè acaben... L'última, totes les batalles, Magda Orenic, vaig tenir la sort d'ahir ser amb un dinar en què ella hi parlava.
I la veritat, una persona, la Magda Orenic, que coneixem tots, una advocada absolutament compromesa des de tota l'etapa de la tardo franquista, fins i tot, i de les primeres moments, allò de la democràcia, però posada en totes les batalles, com aquí explica, el llibre es diu Memòries, totes les batalles, i ell explica que més que ser un llibre
de la seva biografia. Ella hi surt, i surt molt, perquè ha estat posada, sobretot des del seu feina d'advocada i del món judicial, que és el que ella coneix, però que el que explica és tot un...
tota una època que ha viscut, i que ara, justament ara, jo no tenia cap intenció de fer aquest llibre, però quan m'ho van proposar he vist que és absolutament necessari, perquè jo no puc entendre que gent jove que...
no sàpiguen i es posin en boca dient que amb una dictadura estaríem més bé. Diu, és que jo no ho entenc, no ho entenc, perquè la dictadura, amb el que ens va costar aconseguir sortir-ne d'una dictadura, diu, i jo que estic en el món judicial i ho conec, encara hi ha coses que no ens n'hem sortit...
Com pot ser que hi hagi gent ara que pensi que en una dictadura estaria més bé que ara? Gent jove, diu ella. Gent jove. Hi ha una entrevista que li van fer a la Magda Orenica Vilahuepi, com ella és així també tan visceral, diu, voleu tornar a la dictadura, xavals, perquè no l'heu viscuda. Exacte. Sembla que l'estic escoltant. Exacte.
Ahir deia com a anècdota, diu, sabeu que jo soc molt del Barça, molt del Barça. El Cruyff, el moment en què va arribar el Cruyff, diu, tothom recorda aquell gol, golàs que va fer volant, en què hi ha una foto icònica, i que en aquell moment van dir, ostres, molta gent et diu, jo hi era al camp, tu hi eres, Magda? Jo estava a la presó. Jo en aquell moment estava a la presó.
I com jo, moltíssima gent. És clar, aquestes coses s'han d'explicar. I diu, jo ara disfruto explicant-ho sobretot a la gent jove. És que no pot ser. No pot ser el que està passant. Fa pocs dies també era, no diré protagonista, però també sortia en un reportatge...
que es feia sobre el patronat de protecció a la mujer, en què ella va participar, i, si no m'equivoco, va ser la impulsora de les primeres trobades, la trobada de les dones a la transició. Estava buscant el nom exacte, sé que eren unes jornades...
ara em sembla que també acaba de sortir un llibre i també molt interessant sobre les primeres jornades aquestes que parles i se'n fa 50 anys, vull dir que devien ser ben bé això l'any 75, l'any 76 de les primeres jornades feministes que es havien organitzat a Barcelona
Sí, sí, les primeres jornades catalanes de la dona, l'any 76. Veus? I ella és una de les... Era, va ser una de les impulsores. Doncs moltíssimes gràcies als dos. Us espero 15 dies, tot i que em sembla que ja anem a Setmana Santa. Bé, tornarem a parlar amb llibres. Que vagi molt bé. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu.
Amb això acabem el Rubià el dia d'avui. Demà a partir de les 8, especial dia de la dona.
Són les 12 del migdia. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia aquest dissabte al matí. La Riera de Rubí serà l'escenari d'una nova acció solidària.