.
Rubí al dia amb Lídia Martínez.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Són 10 els minuts que passen de les 11 del matí.
Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia
un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez,
que us porta tota la informació fins que arriben les 10
i ja sabeu que s'actualitzen aquestes dades sobre Rubí,
amb el bollatí horari, amb la Patria Díaz
i després és el torn de la Belén Tierno
que fa el relleu de pesantadores en aquest programa
per conduir la tertúlia.
I ara comencem aquesta, la que és la quarta hora,
la més magasin d'un espai d'avui dilluns, 6 d'octubre de 2025.
I avui al programa parlarem d'una festa que ja ha començat.
Estem parlant de la celebració del Pilar aquí a la nostra ciutat.
Claro que sí, todo lo que sea fiesta le gusta a José Maragón.
Doncs per parlar d'aquesta celebració que es va iniciar de manera oficial
el passat dissabte al Seller de Rubí, amb un pregó.
Doncs parlarem amb el president del Centro Aragonès de Rubí,
el Francisco Gràcia, que ens explicarà que ja es prepara,
sobretot per aquest cap de setmana,
on tindrem el Festival de Jotas,
i això serà el dissabte,
i diumenge tindrem altres activitats,
que ja sabeu que finalitzen normalment
amb aquest dinar de germano.
En parlarem d'aquí no res al programa.
A banda d'això, ja sabeu que com és dilluns,
fem un repàs,
el que els nostres crítics en matèria audiovisual
consideren més interessant d'una banda...
Ai, que cosa més grande!
Claro que sí, el Jacint Fornols,
el connectarem amb ell perquè ens expliqui
que li ha semblat adorable,
una de les pel·lícules que s'ha estrenat últimament
a les sales comercials,
i Desmàixin Machine,
que té molts números...
Cariço?
Sí, espera.
Desmàixin Machine.
És que no sé si dir-ho amb més accent o no,
si potser no ho entendràs encara menys.
Chiquito.
Bé, doncs aquesta pel·lícula
que té molts números per als Òscars,
en tot cas en parlarem amb el Jacint
a veure què ens explica.
Potser el Víctor també l'ha vist ja,
perquè de vegades passen aquestes coses.
El Víctor no només...
Entra mai, Moreno.
Exactament, Clint.
No és només el nostre crític de sèries
i responsable del de sèrie,
de Ràdio Rubí,
sinó que també és molt cinèfil.
En aquest cas, això sí,
aquí el programa ve a parlar
sobretot de sèries
i ens explicarà què li ha semblat
o què li està semblant la sèrie
que es pot veure a Netflix
que es diu La Casa Guinness,
que, per cert,
potser un dia farem una entrevista
relacionada amb això,
estic pensant.
I després la segona temporada
de Poquita Fe,
que està disponible a Movistar Plus
i que la veritat és que estic molt intrigada
amb aquesta sèrie,
a veure què li ha semblat al Víctor.
Tot això fins que sigui al migdia,
ja sabeu que després torna la informació,
però nosaltres, com sempre,
aquí amb el José Malagón,
que està des de les 8 del matí
al peu del canó,
comencem amb Efemèrides.
Segueix el que passa a la ciutat
a Rubí el dia.
Femèrides.
Nosaltres no marxem, Michael,
perquè acabem de començar aquesta hora
i ja ens agradaria després estar sentint-te
tot el dia.
De vegades ho faig.
Això ja sabeu que soc molt fan del Michael Jackson.
Esteu sentint aquest tema que es diu
Virid
i que va sortir a la venda l'any 82
en aquell fantàstic disc que es diu Thriller.
Doncs aquesta cançó la sentim
perquè un dia com avui,
malauradament,
ens va deixar un dels responsables,
més enllà de Quincy Jones i Michael Jackson,
d'aquest tema musical.
Estem parlant d'Eddie Van Halen,
aquest músic guitarrista,
sobretot conegut per aquesta tasca.
De fet, la revista Rolling Stone
el va anomenar com el vuitè millor guitarrista
de la història
i que estava sobretot conegut
per la seva tècnica del tàping.
També va ser un dels pioners
del que anomenem així alegremente
heavy metal.
Doncs l'Eddie Van Halen,
Edward Lodewich Van Halen
ens va deixar un dia com avui,
un 6 d'octubre de l'any 2020
a Califòrnia,
concretament a Santa Mònica.
I per recordar-lo,
sentim aquesta cançó que es diu
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Beat It.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que tu parles molt malament?
Bueno, sí, perquè és un xupos real molt desfet.
Sí, molt bé.
És una forma d'hablar també diferent
i a lo mejor no la entendréis tampoc.
És complicat.
No és català en català ni és aragonès.
És una mezcla.
I entonces, que lo estamos també en Aragón,
ja se contempla també, eh?
Esta forma d'hablar també, eh?
La tienen ja en las Cortes d'Aragón,
la tienen ja confirmada
i ja se usa com a oficial també, eh?
Bueno, pero más o menos nos vamos entendiendo, eh?
A tu també, a Maduro, no sé que no em diguis que...
Bueno, hi ha paraules que són molt difícils.
Perquè jo diré que és una patata,
com se diu allà?
Apropa't una miqueta més al micro.
Què dius d'una patata?
Que no m'he perdut ara.
Que una patata és igual a una pataca.
Una pataca.
Però una pataca d'aquestes...
No, no, de menjar, de menjar, sí, sí.
Sí, sí, en diuen pataques.
Sí, pataques.
Allà en diuen pataques.
Ja.
I s'escriu el capataca de l'ampolla aquesta per beure?
Sí, d'allà, d'allà, sí.
Bé, bé.
Sí, sí, això és una de les coses.
I la tomata, és un tomàtic aquí...
La tomata jo crec que ho entenem tots, eh?
Sí, bueno, ja, ja, ja.
I els fesols, i també en tenim el que és mongeta tendra, que diuen aquí fesols tendres.
i després, a més a més, tenim també els olives, que aquí en diem olives, allà en diuen olives.
Olives.
Sí, són tipus entre valencià i castellonenc.
Hi ha una mescla allà, sí, sí.
Bé, aquesta també és la riquesa, no?, de l'idioma, segons la regió.
Sí, sí, bueno, que aquest és el costum de parlar d'ellà.
Sí, però en Santanem igual.
No, no, més o menys, sí.
Més o menys, aquí, hoy, por hoy, hoy castellano, sí.
Bueno, pues en castellana vamos a hablar de las fiestas del Pilar.
Jo deia, abans, el pregó, ja lo hicisteis este sábado, en el Seller,
con una persona muy conocida aquí en Rubí, que yo creo que, bueno,
que és casi ya un habitual en vuestras fiestas.
Bueno, no, no necesariamente.
Hombre, fue habitual muchos años.
Fue habitual muchos años porque estuvo aquí más de 10 años
ejerciendo de alcaldesa de Rubí, ¿no?
Entonces, nos fue muy grata su compañía ahí,
nos fue muy aceptada porque realmente en los años que estuvo en Rubí,
pues estuvimos muy bien con ella.
Entonces, nuestro recordatorio hacia ella fue que pensáramos en esta ocasión
la llamamos y resulta pues que aceptó nuestra propuesta de poder venir a Rubí
y hacernos el pregón, ¿no?
Estamos hablando de la exalcaldesa Carmen García Lórez
y ¿cómo va a ser que va a pensar en ella?
Porque como presidente del Centro de Aragones de Rubí he estado, ya llevo 23 años
y me ha tocado estar con varios alcaldes y en algunos en particular hemos tenido más afinidad,
hemos llevado mejor las cosas o hemos considerado otros que nos han atendido un poco mejor.
Entonces, en esta ocasión, esta señora, Carmen, pues realmente en todo momento nos atendió muy bien,
en todo momento.
Y el Centro de Aragones de Rubí, pues le tiene mucho aprecio y mucho recordatorio.
Quiere decir que realmente cuando lo propuse en la mesa de reuniones de la Junta
como propuesta para hacer la pregonera, fue unánime.
Quiere decir que todos estuvieron de acuerdo en que era una persona aceptada
y una persona idónea para hacer realmente el pregón de este año.
Nosotros procuramos buscar personas, hemos traído de fuera y de aquí de dentro también.
Algunas veces hemos hecho ternas, hemos cogido a uno, a otro,
en función de lo que ellos han realizado en su vida de su profesión
o de su quehacer diario con el ayuntamiento o con el pueblo, ¿no?
Y realmente, Carmen, los diez años que estuvo, estuvimos muy a gusto con ella
y la recordamos, la recordamos.
Por eso fue que entablamos conversación con ella,
tenía unos pequeños problemas familiares y de trabajo y tal,
pero bueno, pudo la agenda, la pudo centralizar
y en cuatro o cinco días me comunicó que sí, que podía,
que estaba muy a gusto estar con nosotros.
Y efectivamente, hoy mismo, esta mañana, hemos tenido conversación con ella
vía WhatsApp y tal, y bueno, que ha estado muy contenta,
lo ha llevado, bueno, estuvo encantadísima,
porque coincidió también de que la restauración del celler
se empezó a restaurar con su mandato, con el mandato de ella.
Y al entrar ella al celler, que era donde hacíamos el pregón,
dice, me habéis traído a un sitio para mí idóneo y perfecto.
Dice, yo fui de la que empecé a restaurarlo
y claro, a ella también le llamó, le daba recordatorios también, ¿no?
Y no, no, lo pasaba muy bien.
Estuvo muy bien el pregón, las dos horas que estuvimos,
no se quería marchar nadie del celler,
allí querían seguir y dijimos, no, que ya empieza el catarras,
o cómo se llama.
Las catarras eran, bueno, a las diez de la noche, ¿eh?
Claro, que ya empieza el catarras y tenemos que ir saliendo de aquí.
Pero bueno, no quería marchar nadie del lugar, ¿no?
Estábamos, estuvimos muy a gusto, muy a gusto en el celler.
Eso fue la inauguración oficial de estas fiestas,
pero como decíamos antes, a partir ya de este sábado,
sábado, domingo y también lunes, tenéis otras actividades.
Explícanos un poco, porque una de las más importantes
es la del Festival de Jotas.
No, no.
¿No?
No.
Vaya por Dios.
La más importante es el 12 de octubre.
La Santa Misa y la adoración o la presentación de flores a la Virgen.
Es decir, que realmente todo circula alrededor del 12 de octubre,
que es el Día de la Virgen del Pilar y el Día de la Hispanidad.
Todo lo que hagamos alrededor es adornos.
Podemos bailar jotas, podemos cantar, podemos dar paseos,
celebrando el Día del Pilar.
Pero el día, y no lo olvidemos, el día esencial y primordial
es el 12 de octubre, el Día de la Virgen del Pilar.
Pero no me vas a decir que no es importante el Festival de Jotas,
que es muy esperado por la gente de Rubí.
Entonces, lo pasamos al segundo lugar.
Después de la Virgen, viene...
Pero cronológicamente hablando, viene antes.
Viene antes porque en esta ocasión bailábamos el día 11.
Pero normalmente el día 11 también hacíamos cenas y tal,
forja y tal, lanzábamos cohetes y tal.
Pero este año, por las fechas, por lo que hemos podido organizar,
tocaba la sala el día 11.
Entonces, bueno, empezaremos celebrando el Pilar.
Ya hemos empezado con el día 4,
pero el día 11 seguiremos celebrando el Pilar,
bailando y festejando las fiestas del Pilar.
Explícadnos un poco cómo será este festival,
porque el año pasado hubo ciertos problemas con la sala, precisamente,
y no se pudo hacer en la fecha concreta.
Sí, el año pasado,
un tiempo cercano a la actuación,
pues nos comunicó el ayuntamiento
que había tenido unos pequeños desperfectos en el escenario
y en el local de la sala,
y que no se podía actuar porque corría un poco de peligro
de que alguna placa que había por allá de adornos
o de protección de voces o lo que fuera,
pues se habían desprendido
y realmente nosotros tuvimos que aceptarlo
porque, claro, era real, ¿no?
Había ocurrido el hecho este.
Entonces buscamos fechas para poder hacer el festival este
y ya se alargó mucho hacia atrás,
un par de meses más posterior.
Entonces ya nos fuimos a enero o febrero de este año,
que a principio del año estábamos celebrando aún el Pilar,
porque, claro, los componentes del cuadro
están todo el año ensayando,
están todo el año practicando
para un gran festival que hacemos
y que no se pueda realizar,
pues es como un pequeño trauma, ¿no?
Y buscamos con el ayuntamiento
a ver qué lugar podíamos,
qué momento podíamos celebrarlo
y nos encontraron un hueco,
porque también había otras programaciones,
y nos encontraron uno.
Y, bueno, pues efectivamente los chicos,
el grupo, pues, Sobontano y Aneto,
pues que, pues bueno, quisieron realizarlo
y, bueno, no fue tan explosivo
ni tan como si hubieran sido
las mismas fechas del Pilar,
pero también, también lo pasamos bien
y también se disfrutó.
¿Pero qué significa para el Centro Aragonés
celebrar este festival de Jotas?
Respecto, sobre todo, al público que va a verlo,
no solamente vuestra comunidad,
sino otras personas de Rubí.
Sí, nosotros,
como ya he hecho hincapié hace un momento,
el Pilar para nosotros es todo.
La Virgen del Pilar es todo.
Entonces, empezamos y terminamos el año en el Pilar.
Para nosotros, el 12 de octubre
es un principio y un final de año.
No es el 31 de diciembre,
ni navidades.
Es el 12 de octubre.
Todo el año lo encaminamos
hacia las cosas que realicemos
el día del Pilar,
la semana del Pilar.
Entonces, una vez terminado,
ya borró ni cuenta nueve
y comenzamos un nuevo año.
Por eso te digo que es tan importante,
porque los chicos están desde todo,
desde pasado el Pilar ya,
ya estamos ensayando nuevas Jotas,
nuevos bailes,
para poderlos realizar
esta semana del Pilar,
del 12 de octubre.
Por eso es importante,
porque cogimos como fecha
esencial.
Para nosotros es esencial esta fecha.
Por lo tanto,
¿qué fecha mejor
que busque coger
las fiestas del Pilar?
Los que podemos quedarnos aquí
trabajamos para realizarla,
para que Rubí
tenga este conocimiento nuestro,
nuestras raíces,
nuestras costumbres,
nuestras cosas.
y entonces nos vamos preparando
durante todo el año para eso.
Los que no,
muchísima gente marcha a Zaragoza.
Claro, que duda cabe,
que nosotros realizamos
un Pilar en pequeño.
El de Zaragoza es a lo...
Y algunas veces,
el día 13,
en esta ocasión,
hemos puesto también algo aquí,
pero realmente el día 13,
en algunos años,
hemos marchado a Zaragoza.
Porque el día 13
hacen la procesión
del Rosario de Cristal.
Al día siguiente,
del 12 de octubre,
hay una procesión
muy importante en Zaragoza.
Y se hace de noche.
Entonces,
esa procesión es preciosa.
Es la procesión de cristal
que todos los artefactos
que llevamos,
las flores y todo,
no son flores,
son cosas de cristal.
y el que no lo ha visto,
es una...
Le convoco a que vayan a verlo,
si pueden,
en alguna ocasión,
porque es otra joya.
Si hablamos de las procesiones
de Sevilla,
o de Valladolid,
o tal,
pues la procesión del cristal
de Zaragoza
del 13 de octubre
es tanto o más
que estas otras.
Porque todo lo que se lleva,
se hace en procesión,
son joyas,
hechas de cristal,
todas,
y es una maravilla.
La digo,
yo la he visto
un par de años,
no puedo ir más,
pero bueno,
en dos ocasiones he estado,
y realmente es una cosa
maravillosa de ver.
En todo caso,
aquí celebráis
el 12 de octubre,
como decías,
y todo lo que viene alrededor
es el Festival de Jotas antes,
el mismo día
de la misa,
hacéis también,
evidentemente,
la ofrenda floral,
y hacéis la comida
de hermandad,
que es un clásico también.
También,
también,
exactamente.
Sí,
porque nos reunimos
todos los socios
que pueden,
ya he dicho antes
que muchos marchan
a Zaragoza,
pero bueno,
los que quedamos aquí,
pues nos reunimos
en un lugar
o en otro de Rubí,
donde,
por la capacidad
que tenga,
por los que se han apuntado
a la comida,
pues tengo que buscar
un local u otro,
y tal.
También es una lástima
que Rubí tiene
locales pequeños,
no tiene locales
muy grandes
para 100 personas,
por ejemplo,
para poder comer,
tienes que comerlo
casi al aire libre,
¿no?
Si hubiera locales
un poco más grandes,
pues a lo mejor
nos reuniríamos más,
pero bueno,
no, no,
está bien,
los locales que tiene
son buenos,
son buenos,
y entonces ahí
nos juntamos,
nos juntamos
y celebramos el día.
Después de la misa,
a las 12 del mediodía
o 11 y media
en esta ocasión,
en esta ocasión
también es a las 11 y media
en la iglesia
de San Pedro,
de San Pedro,
y luego saldremos
a las 2,
pues iremos
a reunirnos,
a comer y tal.
Y como decías,
no podéis ir
a,
en este caso,
a celebrar
el pilar
donde queréis celebrarlo,
pero aquí en Rubí,
el 13,
también hacéis actividades
y concretamente
el campeonato
de Guiñote
y muy rápidamente,
Francisco,
explícame,
si alguien se quiere apuntar,
lo puede hacer,
¿cómo tiene que hacerlo?
Bueno,
es un juego
que si no es aragonés,
difícilmente,
en dos días
va a aprenderlo.
Bueno,
a lo mejor se lo ponen
como un reto.
No,
es,
es,
está el tute,
está la brisca,
está,
está el póker famoso,
pero,
pero realmente
el Guiñote
es un juego
aragonés,
bueno,
también en Castilla-La Mancha
y Castilla-La Nueva
también hay,
hay unas zonas
limitrofias
con Aragón
que también
se juega bastante
y hay muy buenos
jugadores de Soria,
hay buenos jugadores
de Cuenca,
pero realmente
es la zona
de Soria,
Cuenca,
la parte tirando a Valencia
y la parte nuestra
también de Tarragona.
Pero entonces
se pueden apuntar,
la gente
si lo está escuchando
y dice,
mira,
yo he jugado alguna vez,
a lo mejor no soy aragones
100%,
pero he jugado
en otras ediciones
que habéis hecho
el campeonato,
¿se pueden apuntar?
Sí,
sí,
se pueden apuntar
tranquilamente.
¿Y cómo anda fea eso,
Amador?
Bueno,
això
és cosa
de part tècnica
que és ell.
Jo
amb això
no hi entro
perquè jo no jugo.
No sap jugar,
vaya por Dios.
No,
no,
jo no,
no,
no jugo
perquè no hi entenc.
Bueno,
no entenc
la manera
d'estar allà
en una taula
i perdre allà
unes hores.
Jo
això
no sé
fer-ho,
perdent el temps.
Jo
per fer-ho
fer-ho
en una altra
classe de feina.
Vale.
Sí.
Però en tot cas,
a dilluns
a les dues
de la tarda
serà quan es faci
aquest campionat
de guiñote,
no?
Sí,
no,
a les dues,
no a les quatre.
A les dues
me pone a mí,
Francisco.
Bueno,
es que lo comentamos
el otro día,
habíamos visto a las dos,
pero bueno,
el lunes
para la tarde
haremos el campeonato
de guiñote.
Perfecto.
Pues muchas gracias
por venir al Rubí al Día
a explicarnos
estas fiestas
y también
el significado
del pilar.
Sí,
el pilar
es esencial
y si no tenemos
esta palabra
metida en la cabeza,
difícil,
lo puedes entender.
Es decir,
que realmente
12 de octubre,
día del pilar,
día de la hispanidad,
es esencial
desde que nacemos
hasta que morimos
en España,
en España
y en Hispanoamérica.
Entonces,
realmente
es una palabra
grande,
una palabra
muy grande
que todo el mundo
lo lleva en el corazón
y los rubrienses
pues también
intentamos
de que también
pasar este día
o recordarnos
ese día.
Pues felicidades
y que vayan muy bien
las fiestas,
Amador,
Francisco.
Gracias a todos.
De acuerdo,
muchas gracias a vosotros
por habernos recibido.
Gracias.
Hasta luego.
Radio Rubí,
la primera en informació local,
siempre al teu costat.
Segueix el que passa a la ciutat
al realia.
The very thought of you
makes my heart sing
like an april breeze
and the wings of spring
and you appear
and you appear in all your splendor
and you appear in all your splendor
my one and only love
The shadows fall
The shadows fall and spread their mystic charms
in the hush of night
while you're in my arms
I feel your lips
I feel your lips
so warm and tender
my one and only love
Aquesta cançó
as youuuuwen'r as yeah
my one and you're human
en Only Love, la canta
Sting i pertany a la banda sonora
de Living Las Vegas.
Si no heu vist aquesta pel·li, us la
recomano des d'aquí i l'estem
sentint perquè un dia com avui,
un 6 d'octubre del 63,
naixia a Wilmington, a Delaware.
Aquesta dona
que no sé si la veieu ara, però si no
la podeu buscar, l'Elisabeth Hatshaw
fa 62 anys
que ha fet moltíssimes
pel·lícules i també
sèries, tot i que jo ara
estava pensant, tenint en compte
que Eddie Van Halen també surt
d'alguna manera a Regres al Futuro,
que el Elisabeth Hatshaw també
va ser la nòvia de Marty McFly.
En tot cas, la felicitem avui
per aquests 62 anys amb aquest
gran tema que canta Sting.
Elisabeth Hatshaw
i give myself
in sweet surrender

i speak
tells me that
you are my own
You fill my eager heart
with such desire
Every kiss
Every kiss you give
sets my soul
sets my soul on fire
I give myself
in sweet surrender
My one and only love
My one and only love
My one and only love
My one and only love
De vegades la memòria
està molt bé
però el Google
encara està millor
perquè tens totes les dades
Víctor Pérez, què tal?
Bon dia
Bon dia
que m'has fet ballar
amb les recomanacions d'avui
Però no passa nada
De fet, és que jo ahir
estava veient la tele
i vaig veure el tràiler
d'una de les sèries
la sèrie que m'has canviat
diguem
I la veritat és que m'intriga bastant
o sigui que ara en parlarem
a veure què tal
Ja sabeu que ara és el torn
del Víctor Pérez
per parlar de sèries
i també del Jacint Furnols
que és el nostre crític cinematogràfic
que ja el tenim connectat
perquè ens expliqui què tal
algunes de les estrenes últimes
de la cartellera
Jacint, què tal?
Molt bon dia
Hola, bon dia
Què tal?
Escolta, has vist
que havia posat una cançó
de la banda sonora de Living Las Vegas?
Sí, és una pel·lícula
que a mi em va deixar molt trasbalsat
Veus?
Per això no l'he tornat a veure
jo només l'he vist un cop
No, no, és que és una pel·lícula dura
dura perquè és la caiguda
dels infants d'un home
a través de l'alcohol
i que arrastra tothom
que està al seu costat
Jo diria que és una de les grans
últimes grans interpretacions
del Nicolas Cage
Home, bueno
Ui, vaya zasca, no?
Ostres, sí
No, no, és veritat
va ser una gran interpretació
Sí, però fa 34 anys
o 35, no?
Ah, clar
és que abans que s'endeutés
jugant a pòquer
Bueno, bueno, bueno
Ostres
el senyor té que pagar
té que pagar tots els deutes
fent pel·lícules a Trocimoche
fa 5 o 6 pel·lícules a l'any
I a Robert De Niro
què li va passar?
perquè també feia pel·lis
de Soy tu abuelo 7
i coses així
Sí, oi, oi, no te metes con...
Sí, bueno, eso digo
No sé
també tenia pòquer
Jo diria que és que el senyor
com a actor s'ha fet una mica gran
i li donen determinats papers
Ara, de què parlem ara?
De Robert De Niro?
Sí, també
No, Robert De Niro
Sí, sí, sí
De Niro
que li donen determinats papers
però també els intercalen
papers més potents
perquè també el crida
l'escoltésia
el crida tot això
però és que el Nicolas Cage
és sèrie B
i gairebé sèrie 7
amb el de pel·lícules
Vinga, vinga
Estamos empezando el lunes
Bueno
A mi...
No, a veure
És que només te diu que veure
la seva filmografia
del Nicolas Cage
A veure, queda lluny
com treballava amb pel·lícules
de Cofola
etcètera, etcètera
Una pel·li bona de Nicolas Cage
que recordo
a veure, també fa més de 20 anys
però ja no són 30
és la d'Adaptation
del Kaufman
que després està bé
per exemple
Sí, no, no, està bé
és que de tant en quant
de tant en quant
Cada 10 anys
No, en té alguna de sèrie B
que és molt interessant
és que, esclar
no vol dir que per fer sèrie B
facis pel·lícules
sempre dolentes
I aquella del porc
te'n recordes la del porc?
Sí, Piz
Estava molt bé
Estava molt bé
Fa 4 anys
Aquella no fa tant
Bé, i aquest
Bé, és que
a veure
jo no dic que les faci
totes dolentes
però vosaltres l'heu vist
amb algun registre
que, per exemple
són pel·lícules d'aquelles
que podrien dir
de sang i fetge
i no li vulguis
donar més voltes
que és així
Vale
Ja està, no?
Lo has quedado
Retratado
Ho deixem aquí
el tema
a l'Isabé Xú
nominada
Però Nicolás
que ells va guanyar
Ostres
Claro, te lo he dicho
Ah, vale, vale
Jo només dirà
profetaré
que aquesta pel·lí
no la he tornat a veure
perquè és molt dura
la de Liby Las Vegas
que us senta mal
No, usaltres
A mi em passa això
només
m'ha passat amb Requiem
por un sueño
Jo tampoc
Però mira
No
Pero, ostres
Es que luego
nos jovemos el tiempo
Ja, bueno
però ja està
No, no
Espera, espera
un moment
Requiem por un sueño
només l'he vist un cop
també
I tenia jo un amic
que em va dir
que era la seva pel·li favorita
Joder
Sí
És que tinc amics
molt raros
Tiene un punto de risa
pero tiene un punto de serie
Exacto
I després em va dir
L'has de veure
quan no estiguis deprimida
Digo
Joder
No la vull veure nunca
Al final un dia
la vaig veure
i quan la vaig acabar
vaig dir
Bueno
Que felicidad
Que felicidad
O sea
si és que mi vida
és genial
Saps què et vull dir?
No sigui per comparació
Sí, evidentment
Tampoc l'he tornat a veure
perquè no em ve de gust
Evidentment te digo
Sí, sí
Però
Que estan molt bé tots
O sigui
Las interpretacions d'aquella pel·li
són brutals
Sí
Todo
Pero tampoco hace falta
No sé
No, no
No es atrapa a mí si puedes
Que tiene un punto de humor
i de drama
que
y Tom Hanks
y DiCaprio
Bueno, es igual
Nada
Vamos a
Cómo mete las cosas
para que
Claro
Yo faig las nuevas recomanaciones
aquí
Mira, anem a començar
amb la pel·lícula
que m'ha dit
el Jacint
que és la primera
de la que volia parlar
perquè si no
després no tindrem temps
que és aquest adorable
Anem a veure una miqueta
i sentir el tràiler
de una especie
de fiesta
Estaba en plena ruptura
Y de repente
apareció
Creo que hace mucho tiempo
que sabes
que acabaría dejándote
Dios, qué gusto de volver a casa
Doncs Jacint, què tal?
Què ens dius d'aquesta pel·lícula?
Bé, jo diria que és la pel·lícula de les més recomanables d'aquest cap de setmana
és una història molt interessant, ens explica més ni menys la vida de la Maria, una dona que té quatre fills, dos d'un matrimoni anterior i dos amb el seu company actual
i ella lluita
lluita per intentar tirar endavant això
perquè el seu marit és músic i passa moltes temporades setmanes fora
Però realment la ruptura es produeix perquè és interessant
És que és molt interessant perquè la directora noruega, a veure si ho direm bé, ho tinc que llegir perquè de veritat que si no...
No m'estranya
No ho sé dir-ho
Ninja Eagles Falls Dottier
Jo crec que tu has inventat, eh, la meitat
Però bueno...
No, no, no m'ho he inventat o ho he dit malament, no ho sé
El que sí us puc dir és que és una pel·lícula molt interessant és el debut d'aquesta realitzadora noruega
que demostra com les relacions personals i afectives semblen d'una manera i són d'una altra
Per què? Perquè és a través d'una dona que en el problema que té realment no és perquè estigui molt atabalada
perquè té atacs d'aïdes, es posa molt nerviosa
sinó és perquè no s'acaba acceptant a si mateixa per tota una sèrie de circumstàncies que ha viscut
i acaba trencant amb el seu company
no perquè ell no es correspon, o sigui, no li doni una bona vida o tingui una bona relació
sinó perquè ella precisament el vol retenir perquè té por de perdre-lo
i a partir d'aquest moment es produeix una relació molt difícil de sostenir
i és molt interessant perquè a més a més l'Elga Guren, que és l'actriu protagonista, Broda
en el personatge aquest d'aquesta dona que busca trobar-se a si mateixa
i que arrastra a la seva família i a tots els que l'envolten
en una situació tensa i de constant, jo diria, malviure
bé, és una d'aquelles pel·lícules sorpreses que va ser premiada al festival de Carlovi Ibarri
i va guanyar el Premi d'Interpretació precisament a aquesta actriu
jo diria que és una de les agradables sorpreses que tenim
a l'hora de narrar tota aquesta història d'una manera perfecta
jo diria que és d'una pel·lícula que sembla una cosa i acaba sent una altra
molt interessant, us la recomano perquè és d'aquelles...
no sé si estarà massa encartellera
no sé si estarà massa encartellera
perquè el problema és que la setmana que vens arriben moltes estrenes
i com cada setmana 12 estrenes gairebé impossible
que s'aguanti més d'una setmana a qualsevol pantalla
per tant, si la podeu repescar, repesqueu-la
perquè és realment sorprenent la pel·lícula
doncs es pot veure el Renoir, Florida Blanca
i el Cinema Esverdi de Barcelona
després una mica ja més lluny, ja no cal dir-ho
però la recomanem des d'aquí
anem a parlar d'una sèrie que es diu La Casa Guinness
es pot veure a Netflix, Víctor
i bé, ara sentiu una miqueta el tràiler de...
és que em posen una cara...
ja sabemos que a Netflix tu no eres muy fan
bueno, no sempre
sempre dic que a vegades hi ha joies
vale, i aquesta?
no
no, home
però dolenta tampoc és
vale, doncs va, explica'ns
a veure, és una sèrie
perquè sempre parlo de sèries de Netflix
quan lo peten mucho
perquè no por otra razón, habitualment
aquesta sèrie em cridava l'atenció
perquè era el creador de Peaky Blinders
de Steven Knight
que Steven Knight també és guionista
no només de sèries, també de cine
últimament va a fer les dues últimes pel·lícules
no, perquè dues de les últimes tres pel·lícules
del Pablo Larraín
ha sigut el guionista
va fer també el guió de Promeses de l'Este
de Cronenberg
ha fet diverses pel·lícules
però la sèrie es coneix per la sèrie de Peaky Blinders
i veient el tràiler
i d'aquesta sèrie que és centrada la família Guinness
aquest imperi de la cervesa
que va començar al segle XIX
i ens explica la història de quan mor el pare
que fan els fills
com heredat l'empresa
com tenen les seves relacions de poder
i tot això
una mica ja es va vendre
com Succession
jo quan leia això ja la vaig dir
Peligro
Peligro
Peligro
la Succession de Netflix
Peligro
i evidentment
no tracta tampoc de
no vol ser Succession
ni fa falta ser-ho
evidentment
que és la seva sèrie pròpia
sí que és veritat que té molt de Peaky Blinders
però és més una fusió
diria jo
de The Crown
i Peaky Blinders
i no sent tan bona
com aquestes dues sèries
que quede claro
però no és una sèrie dolenta
el que passa és que
crec que li intriga molt a arrancar
se li costa
jo crec que els primers episodis
són una mica
no tan introductoris
sinó que passen
potser masses coses
així
i no conozco els personatges de nada
és com
pimba pimba
és com
bueno
però on estic
hola
la música de Netflix
com sempre
a tota la pastilla
des de la primera escena
coses que jo crec que són d'algoritme
perquè no ho entenc
hi ha sens mortatges a Netflix
a les sèries de Netflix
que sempre són iguals
a totes les sèries
no sé si hi ha alguna cosa rara detrás
o què
però a mi ja
estic acostumat
però bueno
coses que passen
coses moments que passen
igual a mièrcoles
i aquí
que són dos sèries
que no tenen res a veure a priori
però que a nivell d'algunes escenes
sí que s'assemblen
però bueno
coses de Netflix
però sí que és veritat
que la sèrie quan avança
sí que és veritat
que els personatges troben identitat
encara que no crec
que hi hagi un gran personatge
que això sempre a mi
a la sèrie us ho demano
que com a mínim hi hagi un personatge
que me tenga atrapado
i en aquesta sèrie
sí que és veritat
que no crec
que hi hagi un gran personatge
llavors
això li resta un poco
el millor també
l'ambientació
o sigui
se senta a la Irlanda
al segle XIX
quan encara no era independent
es parla d'aquesta lluita política
i social a Irlanda
que això està bé
que al creador de Steven Night
també a Piki Blinders
li agradava molt aquest tema
llavors
això sempre ho fa bé
però bueno
sí que és veritat
que crec que li falta una miqueta
per arribar a ser
tan bona com Piki Blinders
que Piki Blinders
tampoc era la gran sèrie
vull dir
una de les millors sèries
com es diu del segle
tampoc és ni molt menys
era una bona sèrie
una bona sèrie
millor que aquesta
però jo crec que
queda una miqueta
que seguint
és per arribar
a aquesta Piki Blinders
però bueno
que igualment
és una sèrie que està bé
però a mi m'esperava
una miqueta més
bé
doncs veurem
si després t'acaba agradant més
o no
acaba millor que empieza
sí
això ja és bo
ah però llavors
ja l'has vist a sencera
no sí
bueno
una temporada
jo què sé
tu és l'experto
ja està
és curteta
però bueno
no s'ha acabat
evidentment
ah per això
sí sí sí
tindrà més temporades
bé
fantàstic
doncs ara anem a parlar
d'una pel·lícula
d'aquelles que
bé
els crítics
han deixat superbé
i que diuen també
que tindrà molts números
per a la carrera
dels Oscars
ja sé qual és
estem parlant
d'Esmashing
Machine
i bé
que sorprèn
a priori
tot aquest
rebombori
però com que el Jacint
ja l'ha vista
doncs que ens expliqui
si això
és per tant o no
a veure
sempre
sempre
sempre
s'ha de tenir en compte
que les pel·lícules
són llançades
i
jo crec que és una
molt bona pel·lícula
això sí
és una molt bona pel·lícula
ara per tant
no crec que sigui
per tant
però sí que puc dir
que em va sorprendre
molt
el Wayne Johnson
alias La Roca
sí
perquè és un registre
magnífic
ho fa molt bé
es posa en la pell
de Marc
recordem
aquest senyor
va ser campió
del món
de les arts
les arts mixtes
les arts
marcials mixtes
que són
vaja
una bogeria
que pots donar
de bufetades
per on te vulguis
i com vulguis
i que fa poc
tenim un documental
que es deia
Toporia
que precisament
explicava
a Lília Toporia
aquest
lluitador
de Georgia
i espanyol
que va aconseguir
també dels títols
mundials
però del pes mig
aquí estem parlant
dels pesos pesants
i el Wayne Johnson
la part
que li fa molt bé
és la part dramàtica
la de lluita
bé
el seu cos
i les sonografies
estan ben fetes
i també em va interessar
molt el format
perquè està rodat
també en 16 mil·límetres
que això és molt interessant
té molt
trossos
que té
que sembla que tingui
gra i tota la pel·lícula
i està narrada
des d'un punt de vista
molt interessant
és la pel·lícula
la pujada
i la caiguda
d'una persona
que s'acaba
fent addicte
els opiacis
ni més ni menys
per culpa
de tot el que
té que suportar
si vol ser
campió del món
de les arts marcials mixtes
el dolor
es té que combatre
d'alguna manera
es té que aprendre
tota una sèrie
d'això
i la seva vida
passa per diferents
estadis
és una pel·lícula
molt interessant
Emily Blunt
pel costat
de
Louis Johnson
que és la seva dona
que l'hi fa
sempre
sempre
sempre
l'estapa
recolzal
sempre el recolza
també té
molt bons
registres
d'interpretació
jo diria
que és d'aquelles
pel·lícules
que sorprenen
perquè sí que havia fet
si no recordo malament
una sèrie
el Louis Johnson
que ja també
havia canviat
de registre
no me'n recordo del nom
suposo que el Víctor
ho sabrà
fa uns anys
Valers
no l'he vist
és de comèdia
però sí que deien
que era la millor
i ell ho fa
també
ja canvia de registre
canvia una mica
de registre
i aquí ho aconsegueix
plenament
interessant
el món aquest
de les arts marcials mixtes
de la manera
que es té que viure
per arribar
a dalt de tot
i com
gràcies a aquest
en marker
la Unió
l'organització
nord-americana
que és
l'UFC
C
es va convertir
en una gran
organització
que és actualment
d'aquest tipus
de lluita
bé
doncs ens quedem
amb aquesta recomanació
i anem a parlar
d'aquesta segona temporada
d'una sèrie
que està disponible
a Movistar Plus
i que es diu
Poquita Fe
i la veritat és que
jo vull saber
què tal és aquesta
t'ha hecho gracia
el tràiler
me ha hecho gracia
el primero
i el segundo
ah bueno
ojo eh
has passat a veure la sèrie
no no l'he vist encara
no no no
me ha hecho gracia
otra cosa és que
a ver
ya me he puesto al día
de solo asesinatos
no me pidas más
mare meva
és una sèrie aquesta
que duran 15 minuts
els episodis
que dius
només
sí sí
és que per això
t'ho estic dient
que vull dir
a ver si se l'ha visto
perquè aquesta sèrie
es veu una tarda
fins i tot episodis
jo no sé si de menys
inclús crec
de duració
és un format super innovador
aquest de Poquita Fe
em sembla una sèrie
super super divertida
o sigui
de comèdies espanyoles
jo fa anys
que no veia una
que em ratlla tant
la veritat
sí que
crec que
no té res a veure
en Poquita Fe
si amb Movistar
la plataforma
crec que Movistar
aquest any
no ens ha donat
una gran sèrie
una gran sèrie
com els últims anys
que era
La Messia
Esquerer
fa uns anys
antidisturbios
no hi ha una sèrie
potent
aquest any
de Movistar
per mi
potser per els altres
sí
però Poquita Fe
és d'un altre format
evidentment
no és drama
no ho pretén
és un altre tipus
de sèrie
i sí que em recorda molt
tant per el format
com per l'humor
que porta la sèrie
a Modern Family
és del més
semblant
que he vist
aquí traslladat
al nostre país
i això
és un halago bueno
Modern Family
era boníssima
era
perquè va acabar
ja que no
és altre tema
i el gran tema
d'aquesta temporada
Poquita Fe
per cert
és el tema
de la vivenda
i de trobar
lloguer
i tot això a Madrid
que hi ha moltes
subtrames
però aquesta és la gran
trama de la temporada
que ho fan
amb tot còmic
però evidentment
hi ha una crítica aquí
al que està passant
al nostre país
i en tot el món
però bé
és aquí que ens afecta més
llavors això
molt recomanable
la segona temporada
potser millor
que la primera
sí
jo diria que una miqueta millor
perquè al final
els personatges
tenen ja més pes
estan més evolucionats
i ens donen jo crec
que gags més divertits
i els actors
sobretot el Raül Cimes
que bueno
això l'haig de veure
en aquesta sèrie
veus el tràiler
i ja
me'n recordo
el dijous passat
en la sèrie
que havia posat el tràiler
i l'Àlex
s'estava rient
d'entro
és que solo el tràiler
va fer risa
és molt bona sèrie
bé
doncs la recomanem
també aquesta sèrie
si és tan curta
la veuré
alguna tarda es veu
per la durada
em recordava una miqueta
a Càmera Café
aprofitant també
la protagonista
per cert
totalment
que també sortia
l'Esperanza Pedrinho
l'Esperanza
sí
bé doncs
aquestes recomanacions
i bueno
ja veurem
si és machine machine
diuen que és el toro salvaje
d'esta generación
que me parece ya
a mi m'ha recordat
el lutçador
no engeixerem
no engeixerem
no engeixerem
venga la polèmica
per acabar
a mi m'ha recordat
el lutçador
una miqueta
així
pel tràiler
pel tràiler
sí
d'acord
a mi
la pel·lícula
recorda molt també
l'estrem aquest
que interpretava
el Mike Ruck
el lutçador
sí
sí
bé
doncs ja veurem
la veiem
i acabem de concretar
moltíssimes gràcies
Jacint
per aquestes recomanacions
moltes gràcies
també Víctor
la setmana vinent ja veurem
entre totes les estrenes que hi ha
doncs que és el que acabem
acabem comentant
i nosaltres ja marxem
ara arriba la informació
aquí a Ràdio Rubí
i després continua la programació
que vagi molt bé
gràcies
adeus
adeu
it
a
a
a
a
a
a
t
a
a
a
a
a
a
a
a
b
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a