This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Els sindicats van arribar ahir a un acord amb el Ministeri de Transport i van desconvocar la vaga ferroviària que havia començat ahir mateix i que s'havia d'allargar en teoria fins demà. El pacte es va tancar després de gairebé quatre hores de reunió i ha permès suspendre unes aturades que ja havien començat a provocar cancel·lacions i retards tant a l'alta velocitat com a les línies de rodalies. De fet...
alteracions a totes les línies. De fet, també hi ha hagut superacions d'alguns trens i incidències que s'han notat especialment a la R1, a la R4 i a la R2 Sud. Els sindicats, comissions obreres i UGT i CMAF han explicat que l'acord d'ahir inclou un augment de la inversió en manteniment i en seguretat, així com la contractació de més personal, principals reivindicacions d'aquest col·lectiu. En sortida de la reunió, el secretari general de CMAF, Diego Martín, qualificava l'acord històric.
Todas las partes hemos debatido intensamente y hemos llegado a soluciones en los tres pilares fundamentales que estábamos reivindicando todos los trabajadores. Todos han podido manifestar su desacuerdo con la gestión que se estaba llevando debido a los paros que se han producido hoy y hoy hemos podido culminar con un acuerdo que se basa en la mejora de la inversión en infraestructura, la mejora en medidas de seguridad y sobre todo la incorporación de todos los profesionales necesarios para llevar a cabo todas las medidas y toda la inversión que hemos acordado.
De totes formes, en aquest acord no hi va haver un consens total. El sindicat CGT s'hi va desmarcar i va mantenir la convocatòria de vaga. T'expliquem tot el que passa a la ciutat. I les obres per reparar el túnel ferroviari de Rubí s'allargaran durant tres anys i condicionaran la circulació de trens fins al 2029. Segons ha informat el diari Ara, Adif ha comunicat nous horaris de pas després de detectar deficiències estructurals greus
en aquesta infraestructura. El túnel va quedar tallat fa dues setmanes, recordem-ho, el fet que va interrompre el transport de mercaderies cap a Europa procedents del Port de Barcelona i també l'arribada de convois des de la frontera francesa. Tot i que la setmana passada es va reobrir parcialment després de fer-hi treballs d'emergència, serà necessària una renovació en profunditat d'aquest túnel inaugurat als anys 80.
Les deficiències ja s'havien detectat amb anterioritat i a DIF havia licitat obres de millora per un import superior als 23 milions d'euros que encara estan pendents d'adjudicació. Els treballs afectaran els més de 900 metres de túnel i s'hauran de compatibilitzar amb una circulació ferroviària reduïda.
La principal afectació començarà la pròxima setmana entre el 18 de febrer i mitjans de maig. La circulació entre Rubí i Castellbisbal es farà per una sola via i a més hi haurà talls nocturns complets de dimecres a diumenge amb interrupcions de fins a 10 hores durant la matinada. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, final de primera fase pel que fa al vòlei i la tercera catalana, Sisko Lara García. El club vòlei Rubí ha acabat la primera fase de competició ficant el seu equip masculí en la lluita per la sense segona catalana, després de ser segon al grup F de la tercera catalana, mentre que les noies hauran de lluitar per la permanència. Han estat penúltimes al grup D d'aquesta tercera catalana i miraran de seguir la segona fase en la mateixa categoria la pròxima campanya.
Pel que fa a la tercera catalana del futbol masculí, diguem-ne que setmana una miqueta complicada, sense cap victòria en els tres equips de la nostra ciutat. El grup 7 perdia l'Olímpic de Can Fatjó davant del Pajaril, 3-0, malgrat tot amb 27 punts continuant a la zona mitja de la classificació. El grup 12 també derrota de la penya blaugrana Ramon Llorenç davant de la penya barcelonista Sant Vicenç dels Horts, 4-1.
Resultat enganyós. Deixa els nostres amb 27 punts en la zona mitja de la taula, mentre que el Rubí B també segueix en aquesta zona amb 18 punts després de l'espat in extremis, un a un davant del Mirassol Baco. Res més per ara. Tornem en una hora al bolletí de les 12, amb més informació d'aquest dimarts, 10 de febrer. Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Fes la teva.
Rubí al día amb Belén Tierno.
Recte final del programa. Avui la part més cultural del Rubí al dia parla de Carnaval. Estem en plena setmana de la disbauixa. Parlem també de música i de com millorar el nostre dia a dia amb la secció de coaching. També parlarem de ràdio, perquè a banda d'estar en la setmana de Carnaval, estem també en la setmana de la ràdio.
Com cada dia, avui tornarem a escoltar una càpsula elaborada per una de les emissores de la xarxa amb motiu del Dia R, el Dia Mundial de la Ràdio, que celebrem el 13 de febrer. Avui escoltarem el Saïd Svai, de Ràdio Girona. El Saïd és el presentador del magazín, és per tant el nostre homòleg, i ens explicarà precisament què és això de fer un programa que l'aix desastre...
on tot i cap i on es parla de qüestions molt diverses. Això serà a partir d'un quart i cinc de dotze. I després escoltarem la cançó més radiada de 2025. Voleu saber quina ha estat? Doncs quedeu-vos fins aleshores.
A partir de dos quarts i cinc de dotze fem secció de coach amb el Pau Navarro. A la secció de coaching canalla d'avui coneixerem un concepte que connecta un premi Nobel de la Pau amb el guanyador d'un anell de campions de la NBA. Misteriós, oi? Doncs també haureu d'esperar per saber de què va la cosa. Avui estem, ja veieu, molt misteriosos.
I ara, en uns minuts, entrevistem l'autor del cartell de Carnaval, el Jordi Peyró, el que fora regidor de l'Ajuntament fa gairebé 20 anys, que ara s'ha passat el disseny gràfic i el seu cartell és el que il·lustra la festa de les difresses a la ciutat. Suposem que ja l'heu vist, perquè és públic i està promocionant totes les activitats, però en uns minuts ens explica el per què d'aquest cartell.
i sobretot si com nosaltres s'ha quedat tan sorprès per haver estat triat com el millor cartell del concurs. Tot això des d'ara i fins les 12 al Rubí al dia. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Entre avui 10 de febrer i el dia 18, Rubí celebra el Carnaval amb tota una programació plena d'activitats per a tota la família. Entre les novetats, la recuperació del Vall de Mentons al casino.
una doble sessió de DJs a la Rambla del Ferrocarril. Tot plegat, ja sabeu que oficialment comença aquest dijous, dijous gras, i tot està promocionat amb un cartell que segurament ja heu vist, amb fons vermell, amb una cara, amb una d'aquelles ulleres típiques de disfresses que ha elaborat Jordi Peyró. Aquí tenim a l'altra banda del telèfon. Jordi Peyró, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Jo no sé si cal recordar que el Jordi Peyró va ser regidor del PSC entre 2003 i 2010 i dèiem ara s'ha passat la gràfica. Explica'ns això que ara estàs fent un grau precisament de disseny gràfic.
Bueno, pues el tema de licència però m'havia agradat i quan havia col·laborat i, bueno, i fer coses de manera voluntària amb l'escola de futbol Can Mir i amb una associació senegalesa, pues bueno, ja feia els meus cartells i ja tenia una certa pràctica, sobretot amb el Photoshop. I bueno, i això era una alternativa que tenia, que m'havia plantejat feia temps, que era aprofundir una mica més en el coneixement de...
i em vaig matricular a l'escola d'art i disseny per un curs de grau superior de 3 anys. Estic molt feliç, encantat amb els companys, amb els profes, amb el personal d'Edra. És una història que tenia com a expectativa des de feia temps,
i resulta que cada any es fa de la mateixa manera. Es fa un concurs de cartells que no només es fa pel Carnaval, sinó que es fa també per d'altres activitats, es presenten els alumnes que volen de l'Edra, tu t'hi presentes, i suposo que tan sorprès com nosaltres quan trien el teu cartell, no? Perquè estàs a primer.
Molt sorprès, la veritat. No m'ho esperava de cap de les maneres. Un alumne que comença, sí que és cert que tenia un recorregut amb el tema del disseny, però em vas trobar amb això i em va deixar un impacte total i absolut després d'una situació que havia viscut, d'una operació, una segona operació d'un tumor al cervell que tenia, de 13 hores, i en el moment de les recuperacions, quan em vaig matricular,
i amb tot el que implica compartir aquestes dues coses, un bicho que està donant una mica de guerra i l'activitat intensa i meravellosa de l'escola d'art,
Va ser tot això dins d'un univers una mica impactant pel que vaig assumir. Però estic encantat i molt agraït als companys, als profes, com dic, i al personal d'Edra per la tasca que fan diàriament i per tot el que estem aprenent cada dia. Segurament, i ja parlarem d'això un altre dia, tens una història de superació, de resiliència, que bé podria ser un llibre.
perquè tu ho explicaves, has superat una malaltia, però sempre amb aquesta actitud tan positiva. La gent que té la nostra edat es pot fer una idea del que significa superar una malaltia d'aquestes característiques i que la primera cosa que vulguis fer és posar-te a estudiar com si tornessis a tenir 18 anys. Això és una actitud vital, no?
Sempre he estat una mica aliat en diferents coses, molt variades i de més. M'apassiona tot el que sigui deixar-te la pell amb moltíssimes ganes fent coses que són positives. I en aquest cas, ara tinc el camí aquest una mica més.
de formació personal, com és el tema del disseny, però sempre tinc un ànim de fer coses i tinc una impulsivitat per posar-me en, com es diu, en genades, important, i aquesta és una altra etapa que em toca viure.
Va, parlem del cartell. Jo deia que és un cartell que recorda aquelles ulleres amb nas que tots ens hem posat en alguna ocasió per disfressar-nos. De fet, és un fons vermell amb unes ulleres, amb aquest nas i amb aquest bigoti que recorda, en certa manera, el bigoti de Groucho Marx. En què pensaves? Com vas decidir optar per aquesta imatge?
Va ser una activitat del cervell, que mentre estava dormint vaig somiar que hauria de fer una cosa d'aquest tipus, on hi haguessin dos components, un home i una dona, que estiguessin d'alguna manera unificats. Ni és un home ni una dona desfressats, sinó que són un home i una dona, amb els ulls ben oberts, amb les lletres que...
l'estan mirant i que l'estan reconeixent, i a base, mira, coses d'aquestes que ve una ventada i que t'arriben com un element d'imaginació, i és a partir d'aquí quan vaig començar a fer el disseny, i escollir la tipografia, escollir els elements que havien de sortir, els colors, perquè a mi el color vermell m'encanta, i una vegada barrejat amb el color negre m'encanta també bastant,
I va sortir el que va sortir, i podria sortir qualsevol altra cosa. Això, evidentment, el que em dóna és un ànim per continuar fent coses, i cada vegada que hi hagi algun concurs, alguna història d'aquestes, em presentaré per divertir-me, perquè m'ho passo de maravella dissenyant, i tampoc espero res, sinó, això ha estat, ja et dic, Belén, ha estat una sorpresa total, absoluta, i de la que estic absolutament encantat i absolutament motivat
explicaves que és veritat, no és ni un home i una dona, perquè jo no he acotat el fet que hi ha uns llavis que semblen més uns llavis d'una dona. Però ara hi ha operacions que et poden fer meravelles, no hi ha cap problema per això. El bigoti ja és una cosa més artificial i les ulleres perquè aquesta persona té un problema visual determinat. Però el tema dels llavis sí que es pot superar, de fet,
no sé quines historias y ten uns llavis maravillosos.
Pel que deies, et presentaràs a més, per tant, és possible que veiem més cartells o més propostes del Jordi Peiró que acabin convertint-se, això, en una forma de, en aquest cas, promocionar el Carnaval, però promocionar altres coses de la ciutat. Jo no sé si t'hi veus precisament dedicant-te a això, al disseny gràfic, o és una cosa que fas per plaer...
Sí, fonamentalment és una qüestió de plaer. Una altra qüestió és que diguis, mira, escolta'm, vull aprofundir una mica més, el que feia d'una manera absolutament lliure i per passar-m'ho bé, doncs ara faig el mateix, ho faig per passar-m'ho bé total i absolutament a l'escola, i tampoc espero res, ni cap altra possibilitat, només aniré fent, i només el moment aquest d'estar un...
Un temps determinat, fent una cosa concreta, això ja m'apassiona. Jo amb això ja en tinc el premi aconseguit. És la satisfacció personal de fer coses que m'agraden. El Jordi Peiró és un home que no sempre es deixa entrevistar. Perquè no voleu, perquè no voleu.
Però si és cert que portaves un temps apartat dels mitjans de comunicació, per això t'agraïm molt que avui ens hagis atès. I sí, m'agradaria aprofitar per aquells que ens estiguin escoltant per explicar una cosa que tu ja has explicat més en petit comitè, però que, com et coneix molta gent a la ciutat, per explicar que estàs bé de salut, oi?
Sí, estic en el moment aquest. La vegada anterior em van operar el 2012. Va ser una operació que era molt mínima, molt reduïda, només per veure si era benigna o era maligna.
I vaig estar 8 mesos fins que em vaig recuperar. Aquí m'he trobat que després de 2 mesos de l'operació he començat a fer classes i m'he hagut d'espavilar i recuperar d'una manera absolutament immediata. No tinc més remei. Sí que encara veig que hi ha coses que necessiten el seu camí, però quan hi ha ganes i força per fer coses...
Pràcticament es supera tot. I és una cosa que recomano a tothom, que no es deixin caure ni es deixin afaiblir per cap situació, sinó que lluitin, que treballin, que facin coses, que tinguin activitat, que es preocupin per la gent. És l'únic que m'interessa en aquest moment per la meva vida.
Jordi Pairo, de nou, moltíssimes gràcies. Jo, si no t'importa... Digues. Jo volia dedicar aquest reconeixement a l'Andreu Lucas, un company a mi que ens va deixar fa unes setmanes, i volia enviar una forta abraçada per la Laura, la seva dona, i els seus fills. Per mi és, bueno, una persona que ha desaparegut meravellosa, per mi, i volia dedicar-los aquest cartell a ells, i a l'Andreu Foramen.
Doncs queda dit. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. A vosaltres. Pensa-lo d'escriure el llibre, eh? Ara que està tan de moda això de la resilència i d'explicar com superar vicissituds, pensa-lo d'escriure. Sí, bueno, ho tinc al cap perquè tinc moltes aventures. Imagina't una persona que comença a treballar amb 14 anys i comença a involucrar-se...
en segons quines històries, aventures i peripeses han tingut unes quantes, sí que podia fer un llibre. Però ara toca el que toca, segurament després de la propera operació, que serà d'aquí a 10 o 12 anys, segurament començarà a fer el llibre. Espero que sigui així i ja et dic que agraïts a vosaltres per la feina que feu i a qui em teniu a la vostra exposició. Gràcies, Jordi, una abraçada. Vinga, igualment, que vagi molt bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Un quart i cinc minuts de 12 del matí. Continuem el Rubí al dia i avui continua sent notícia el senyor Badbani. Avui hem sabut que ha eliminat totes les publicacions del seu compte d'Instagram. De fet, fins i tot ha esborrat la seva foto de perfil. Una sorpresa enorme pels 53 milions de seguidors.
que té a la xarxa social, ha deixat de seguir tots els contes amb els quals interactuava i tothom es pregunta per què d'aquesta qüestió. Hi ha qui diu que a partir d'ara farà un anunci molt important. Recordem que aquest home ha estat el triomfador el 2025 amb el seu disc, però també a tots els premis musicals. Altres diuen que potser té a veure...
amb la queixa de Donald Trump per la seva actuació a la Super Bowl. Ja sabeu que Trump deia ahir que havia estat un espectacle fastigós perquè Bad Bunny va utilitzar
La frase d'Amèrica és gran per parlar de tots els països que hi ha al continent americà, no només Nord-Amèrica, i reivindicant la diferència. I ja sabeu que Trump últimament no està molt content amb els immigrants.
i amenaçar no deixar entrar al país aquells que critiquin els Estats Units a les seves xarxes socials. Per tant, hi ha qui diu que potser també té a veure amb això. El cas és que des de l'actuació de Bad Bunny, les reproduccions, les seves reproduccions van augmentar, atenció, un 400% als Estats Units i un 200% a la resta del món.
i ahir mateix, quan encara era notícia per la Super Bowl, anunciava 12 concerts a Espanya. El primer a Barcelona, on actuarà a l'estadi olímpic Lluís Companys, els dies 22 i 23 de maig. També estarà a l'estadi metropolitano a Madrid...
on farà 10 xous el 30 i el 31 de maig, però també els dies 2, 3, 6, 7, 10, 11, 14 i 15 de juny, una mena de residència que tindrà Bad Bunny al nostre país durant un mes.
Avui tornarem a escoltar-lo, en aquest cas, amb David Tirar-me's Fotos, un dels temes musicals que li ha donat més èxits i que dona nom, a més a més, a l'àlbum. Un àlbum en el que no només parla de les qüestions frívoles que parla habitualment, sinó que també parla de la identitat i de les arrels, en aquest cas, de Puerto Rico.
Ens quedem amb aquest tema musical i amb aquest home que és notícia. Veurem en els pròxims dies cap a on decideix anar, si segueix amb aquest activisme reivindicant la diferència i les arrels. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Otros once bonitos que veo en San Juan disfrutando de todas esas cosas que extrañas los que se van.
Disfrutando de noches de esas que ya no se dan, que ya no se dan. Pero queriendo volver a la última vez. Y a los ojos te miré y contarte las cosas que no te conté. Y tirarte las fotos que no te tiré. Tengo el pecho pelado, me dio una mata al corazón.
Bona nit. Bona nit.
La persona.
Hoy voy a estar con abuelo todo el día jugando domino. Si me pregunto si aún piensa en ti, yo le digo que no. Que me estadía cerquita de ti y ya se terminó. Ya se terminó. Que prendan las máquinas, voy pa Santurce. Aquí todavía se da caña, chequéatela, baby. Diablo, mami, qué dulce. Hoy yo quiero beber.
Beber y hablar mierda hasta que me expulsen. Estoy bien loco. Estoy bien loco. Estoy bien loco. Cabrón, guía tú que estás caminando y yo estoy que choco. Estoy bien loco. Estoy bien loco. Estoy bien loco. Vamos a disfrutar que nunca se sabe si nos queda poco. Debo ir tirar más. Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad.
Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamos para la foto, vengan para acá, métase todo el mundo, todo el corillo, vamos. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena. Ya no estamos pa' la movie y las cadenas. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequeate la mía, cómo es que suena.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ja sabeu que estem a la setmana de la ràdio, que divendres és el dia de la ràdio i que Ràdio Rubius celebrarà amb un programa especial des de l'escola 25 de setembre, un programa elaborat i executat pels alumnes tant del 25 de setembre com de l'Institut Torrent dels Alous, que són...
els dos centres de la ciutat que tenen estudi de ràdio, que treballen la ràdio com a eina educativa. Durant tota la setmana estem, a més a més, escoltant càpsules de les diferents emissores de la xarxa de comunicació local en aquest especial Dia R, que és com s'ha titulat aquesta programació de la xarxa, la qual s'unirà a Ràdio Rubí i de la qual també us donarem compte en els següents dies.
Avui, ho dèiem abans, ens anem a Ràdio Girona, tot i que pugui semblar el contrari, Ràdio Girona és una ràdio local relativament jove, per ser una capital de província, i el Saïd Svai, que és com el nostre homòleg, ens parla avui dels magasins, o del magasin. En el cas de Girona Ràdio, és el magasin Als Quatre Rius.
Innovació. Informació. Servei. Llengua. Conexió. Participació. Emergències. Proximitat. Hola, sóc el Saïd Esvai, el presentador dels Quatre Rius, el magazín matinal de Girona FM.
El programa va néixer l'any 2020, un any després de la posada en marxa de l'emissora, i la veritat és que jo vaig arribar-hi la setmana del 13 de novembre del 2023. Sí que hi han passat diferents veus, ha tingut diferents formats també el programa, i a caire d'anècdota vam començar un dimecres, perquè un servidor havia de començar dilluns, però es va despertar amb la veu trencada i no va poder fer ràdio aquell dia.
Fem el programa de dilluns a divendres, de 11 a 12 del matí. Bàsicament, producció pròpia, també el presento, m'acompanya el bo de l'Arnau Vila a la part tècnica, però també com a segona veu del programa, que sense ell no es podria fer absolutament res del que es fa o del que hem aconseguit en aquestes temporades.
Nosaltres sempre hem sortit bastant del minut a minut. Sí que tractem actualitat, però intentem fer-ho més amb una perspectiva de realitats. Parlem molt de cultura, intentem ser un espai molt obert a llibres, a música, exposicions, teatre... Però també és veritat que intentem posar molt l'accent en aquelles petites històries que ens acompanyen de forma anònima aquí a Girona. Jo sempre he pensat que tothom té una història i tot el dret a explicar-la.
Un programa que el vam fer el 17 de juny del 25, amb motiu del Dia Mundial de la Música, que era aquella mateixa setmana, i ens vam inventar que érem els Beatles l'any 1969. Vam organitzar un concert sorpresa, en format de programa de ràdio, aquell mateix matí a l'oficina de turisme de Girona. Feia molts anys que no s'hi feia res.
I nosaltres vam treure els trastos, vam fer tot un matí de ràdio allà, convidant a 10 artistes on intercalàvem petites actuacions musicals i entrevistes. I la veritat és que ho vam aconseguir i jo crec que és dels programes més bonics, probablement, que hem aconseguit fer.
El retorn amb els veïns de Girona és altíssim. No tant per les trucades que et puguin fer, però sí perquè al final són els protagonistes de moltíssimes històries que expliquem. Anem amb les associacions de veïns, la majoria d'entitats... Sempre que hi ha algú que té una història curiosa i que pot ser interessant de ser explicada, intentem col·locar-ho. I al final són gent que passen pel carrer, entren, et saluden, a vegades et porten a esmorzar, fins i tot. La veritat és que el retorn amb la gent d'aquí a Girona és boníssim.
Girona té aquest problema, però a la vegada avantatge, que sempre diem que és un poble. És una ciutat petita, molt petita, realment. I la veritat és que és molt habitual trobar-te amb gent amb la qual heu compartit ràdio.
Jo crec que és fàcil també pel tipus de ràdio que fem nosaltres, on el que fem sobretot és escoltar històries, intentar donar veu. Jo crec que aquí es pot polemitzar molt poc. Normalment la gent quan surt d'aquest estudi és perquè s'ho ha passat bé, perquè hem passat una bona estona i amb això ens quedem. Llavors, que jo recordi,
Encara no m'he trobat a ningú per Girona que no em saludi després de passar per la ràdio, al contrari. Però jo crec que també la ràdio és això, no? És tota la gent que acabes coneguent. I també la gent meravellosa que sempre t'acabes emportant a dins i a fora de l'estudi. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Dia de la Ràdio, ho celebrem durant tota la setmana, especialment divendres 13 de febrer, des de 2011 que l'UNESCO va declarar el 13 de febrer Dia de la Ràdio i es feia recordant i comemorant la creació de l'emissora de ràdio de Nacions Unides, una cosa que passava el 1946.
I aquesta cançó que escoltem i que segur que heu escoltat mil vegades resulta que ha estat la cançó més radiada a Espanya el 2025. Aquest apetet de Rose i Bruno Mars. Dèiem abans, vols saber quina és la cançó més radiada? Aquesta.
No vol dir que sigui la més escoltada, no vol dir que sigui la més reproduïda, perquè aquestes xifres no sempre coincideixen. La ràdio segueix mantenint més presència de música anglosaxona, 22 exposicions davant de les 14 del pop espanyol o les 14 de gèneres llatins. I aquesta, que segur que heu escoltat molt moltíssim, ha estat la més escoltada a les emissores de ràdio el 2025.
All you gotta do is just meet me at the Hey, so now you know the game Are you ready? Cause I'm coming to get you, get you, get you
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Y hoy acabamos esta programación del martes 10 de febrero con nuestra sección de coaching canalla y Pau Navarro que tendrá que aclararnos eso de un concepto que conecta un premio de la paz con un anillo de campeón de la NBA. Muy peliculero todo además.
Pau Navarro, muy buenos días, bienvenido. ¿Qué tal? Buen día. Bien, aquí estamos. Vamos a desvelar en breve. Ah, vale. Sí. Sí, porque es una historia... Bueno, es un concepto que une muchas cosas. ¿Pero conecta a las personas? ¿Conecta...? No, es la idea. La idea es quien hace la conexión, pero es interesante ver cómo pasaremos de un tema muy serio a otro que también lo es, pero de un tema muy social a un tema...
Muy deportivo, ¿no? Y esto es coaching canalla. ¿Qué está pasando aquí? ¿No? Vale. Esa es mi pregunta. Esa es la pregunta. Sí, vale. Ya veréis como muchas personas posiblemente este concepto les suena haberlo escuchado o incluso haberlo visto. Bueno, pues han escrito en algún sitio. Bueno, es muy... Os voy a dar una pistita...
de algo que dice este concepto. Antes de esto, estamos en Coaching Canaya, recordaros simplemente que no es solo coaching, hablamos de desarrollo personal, del crecimiento personal, con lo cual precisamente este concepto nos sirve para muchos temas. Vamos a ir viendo que nos va a servir para lo individual y para lo colectivo. Luego desarrollo un poquito más. Pero fijar qué frase tiene este concepto, una de muchas. Dice que el ser humano en solitario es una contradicción.
¿Sí? Esta frase es muy potente, es muy bonita, es preciosa a mí, de hecho me genera cierta emoción, ¿no? Porque este concepto nos va a hablar sobre el ser humano no puede ser humano sin otro ser humano. Con lo cual, ¿qué nos lleva a esto? Nos lleva a elementos y conceptos de colectividad.
Nos va a alejar del individualismo. Yo decía antes, hablamos de coaching, desarrollo personal. Hago un pequeño paréntesis, el coaching, y no quito certeza en lo que diré, pero muchas veces está muy relacionado con esa idea occidental del hombre hecho a sí mismo. Este individualismo...
que muchas personas ponen como crítica a esta disciplina, cosa que yo no les voy a negar porque sí es cierto, hay ciertas maneras de hacerlo donde se potencia el individualismo. No tanto el ego, porque precisamente ahí es donde se va a trabajar a que el ego esté quietecito, calladito, sin hacer sus cositas.
Pero sí que es cierto que hay ciertas prácticas que pueden llevarnos a pensar que es así. Pero no lo es en su mayoría. O no tiene por qué serlo. Exacto. Y yo siempre reivindico que cuando alguien hace un proceso de coaching, tanto a nivel particular suyo como cuando quiere ser un coaching ejecutivo para liderar,
¿A quién lideras? A otras personas. Deberás tener en cuenta sí o sí que no estás solo en ese trabajo, en todo. Y este concepto que vamos a desvelar es el Ubuntu. El Ubuntu. El Ubuntu es un concepto, una idea, una filosofía, una forma de vivir que es de su origen es africano.
Vale, es decir, esto no nació en Silicon Valley, la palabra de Ubuntu no nace allí, nace hace...
Miles de años, porque es una forma de cómo se ve la vida desde el África subsahariana. Concretamente, es una palabra que se utiliza en Zulu y en un idioma que se llama Xhosa, que yo no sé si lo digo bien, pero bueno, ya me disculparán nuestros oyentes. Pero lo que sí escucharemos... Ahora tenemos un pequeño corte y escucharemos hablar a una persona.
Esta persona que vamos a hablar es nuestro Premio Nobel de la Paz, Desmond Tutu.
Y luego veremos qué pasó. Pero me gustaría poner este corte, que es un trocito de vídeo, que explica Desmond Tutu qué es Ubuntu. Está en inglés, no vamos a detenernos en todo, pero sí que quiero que pongáis atención a cómo pronuncia la palabra Ubuntu. Una persona que tiene un idioma propio que no es el inglés. Tenemos algo en nuestra comunidad africana.
Una palabra que es difícil llevar al inglés. Se llama Ubuntu. Ubuntu es la esencia de ser humano. Es la esencia de ser humano. Exactamente. Es una contradicción en términos.
Aquí es donde explica que el ser humano... Una contradicción. Exacto, en solitario, es una contradicción. Dejaremos para un sitio colgado el enlace del vídeo, es un vídeo cortito, son dos minutos, y explica, pero escuchar, yo digo Ubuntu, pero este Ubuntu que hace, pues también te da a entender que hay toda...
Es su idioma, ¿no? Esto tiene un origen previo. ¿De dónde...? ¿Qué es lo que lleva a esto? Es decir, el ser humano no es humano sin otro ser humano. Un ser humano no se puede comunicar si no hay otro ser humano a quien comunicar. ¿Cómo explico yo el mundo que estoy viendo si no tengo a otras personas a quien explicarles el mundo como lo estoy viendo? Y ese ejercicio de sentirse en comunidad es lo que aporta una serie de valores, ¿sí? Que es lo importante en este sentido.
Decíamos, es una sociedad, cuando nace este concepto, que viven en la colectividad. La crianza de los niños, las niñas, es en colectividad. Son comunidades que los conflictos se ponen en común.
Toda la comunidad va a resolver conflictos de diferente índole. Y luego un tema muy importante que esto daría para un ensayo, que es el concepto de la identidad propia. Y la identidad propia, el yo como tal, no se entiende sin el yo como unidad.
Y esto es muy interesante. Cosa que en Occidente está absolutamente cambiado y le han dado la vuelta. De todas formas te voy a decir que yo creo que en África tienen la sabiduría para muchas cosas. Quiero decir que cuando hablamos desde Occidente, y ahora me voy completamente del tema,
de cuestiones que tienen que ver con el cuidado de la naturaleza o del entorno, estas comunidades lo tienen clarísimo, porque no necesitan muchas cumbres de no sé qué para entender cómo cuidar al planeta, para seguir disfrutando de sus frutos, pero sin hacerle daño, sin destrozarlo, ¿no?
Sí, yo cuando pienso en esto y pienso en esa relación, y ahora nos vamos yendo del mundo coaching, pero es importante también saberlo, esa relación ancestral con el entorno. Sí, que esto también lo vemos, por ejemplo, en algunos países de Centroamérica o de Sudamérica, ¿no? Donde la madre naturaleza, ¿sí? La pachamama, que le llamarían en Centroamérica o en Sudamérica, esta relación es comunidad, ¿no? Uno no es sin el otro y tenemos que cuidar nuestro entorno porque de él subsistimos gracias a él, ¿no?
No nos hemos ido tanto, porque al final yo creo que ayuda a explicar el otro concepto que querías explicar, ¿no? Lo del Ubuntu, lo de eres en tanto que formas parte del colectivo. Exacto, exacto, ¿no? Es decir, el Ubuntu, la idea de Ubuntu, que está, aunque no nos parece que está muy impregnada en la sociedad o en algunos ámbitos de la sociedad, va contra este individualismo moderno, ¿no?
Entonces, por ejemplo, en Occidente podríamos hablar, ¿no?, que se nos habla de ser independiente, de no depender de nadie, ¿no?, de lograr el éxito, de esta idea del hombre hecho a sí mismo, este sueño americano, ¿no?, que ahora lo tenemos un poco volatizado, pero bueno. Y nos encontramos con esta idea, este concepto donde dice que la autosuficiencia absoluta es una ilusión. Es decir, alguien que haya conseguido el éxito, por mucho que le dé vueltas y quiera ponerse como es imposible, ¿has necesitado...?
A otras personas, aunque hayas tenido que pisar a otras personas, pero sin ellas tampoco lo podrías haber conseguido. Esto puedo poneros un ejemplo, un extremo negativo. Que mi identidad, es decir, tú Belén, yo Pau, somos quienes somos por las relaciones que hemos tenido. De familia, de amistades, de amigos, enemigos, de adversarios, de lo que sea. Hemos aprendido, hemos desarrollado. Y esta es la idea. Y que si alguien cae,
Algo tuyo también cae. Claro. En el sentido que sea, ¿no? Entonces, estas dos contraposiciones. ¿Que una es mejor que otra, peor que otra? Bueno, una es más en la colectividad, otra es más en el individualismo. Una ha conseguido algo muy importante, que ahora vamos a entrar, que me interesa, y otra ha conseguido otras cosas, ¿sí? Por ejemplo, pues ahora hablaremos de, yo qué sé, ahora voy a poner un ejemplo y ya me tirarán puñales por donde sea.
Elon Musk, ¿sí? Como el ejemplo de el hombre hecho a sí mismo, ¿no? Que tiene sus negocios de ahora con X, ahora que si más space, todo esto, todo esto que tiene, ¿no? Vale, bueno, pues sirve una serie de teorías para explicar esto. Y luego tenemos otra serie de historias. Y a mí una historia que conecta a Desmond Tutu... Vamos, viene de tiempo, sí. Desmond Tutu actualmente es arzobispo, pero antes de esto tuvo...
Una historia con su país Sudáfrica, justo en el momento de la Parjet. ¿Con quién? Pues con Nelson Mandela. Nelson Mandela cuando sale de prisión, después de sus 27 años en prisión, y llega a la presidencia del país, lo primero que hace es llamar a Desmond Tutu y le dice vamos a crear la Comisión de la Verdad y la Reconciliación. La idea que hay detrás es Ubuntu.
Yo no lo he traído, pero hay diferentes vídeos de Desmond Tutu, de Denzel Mandela, donde lo explican. Y es algo muy bestia, es muy bestia. Es que cuesta mucho entenderlo. Porque se dedicaron a ir por el país, cámara en mano, televisión pública en mano, radio en mano, ¿sí?
Hacer que víctimas y agresores entendiesen qué les había llevado a ser quienes eran. Se trataba de no ajusticiar, es evidente que hubo juicios, cosas muy bestias, pero...
Llegar a entender qué es lo que había movido a esas personas, en este caso eran los africaners, los blancos, ¿sí? A hacer esa represión sobre la población negra. Claro, esto visto desde fuera nos parece muy loco, ¿sí? Porque aquí, ni para bien ni para mal, ¿no? Es el que la hace la paga y hemos tenido...
Hemos tenido un caso muy concret. Bueno, en España hemos tenido la ETA, ¿sí? Que ya ha desaparecido, aunque mucha gente se intente... Bueno, ha desaparecido, ¿sí? Y ahora, precisamente, leía que hay un proceso de querer reunirse con uno de los...
agresores, terroristas, precisamente para esto. Hay una peli muy interesante sobre eso. No sé si con eso lo conseguiremos, porque yo estaba pensando también en la otra reconciliación de la que se habla tantas veces, que es la de la guerra civil. Exacto. No lo hemos conseguido. Que lo cortés no quita lo valiente, es decir, tú puedes hacer la justicia que toca hacer, pero luego puedes tener otros mecanismos que lo que hacen es, como decían, aquí el objetivo era reparar la humanidad rota. Este era el objetivo de Mandela.
Sí, por eso fue tan impactante cuando, y tenemos la película de Invictus, cuando él se pone la camiseta del equipo de Rupi, es el equipo de los blancos, de los africanes, cuando él se la pone, hace un gesto como diciendo, es que no estoy contra vosotros, os necesito.
Somos un mismo pueblo, que lo hemos pasado, mal no, lo siguiente. Y esta es la idea, este Ubuntu. No solamente se ha hecho en Sudáfrica, esto se ha extendido a muchas ONGs, se ha extendido a universidades europeas, hay un museo social en Londres, que además su línea es en Ubuntu, en los procesos de paz de Irlanda del Norte,
Hubieron, no sé si fue un copia-pega del proceso, pero hubieron momentos de reconciliación donde víctimas y agresores se juntaban. La diferencia, creo, en estos casos es que no fueron tan radicales como en Sudáfrica, donde se emitían. Tú podías ver toda esa conversación, los momentos en los que nos hablaban, los llantos, los abrazos. Hay una historia muy bestia entre...
Tutsis y Utus, en Ruanda, donde una señora que pierda sus hijos habla con los asesinos de su hijo y después de una serie de procesos acaba montando una ONG. Ambos. Precisamente por el tema de la paz, la educación, etc. Desde Occidente nos cuesta mucho ver esto. Y es normal que nos cueste, tampoco nos flagelemos. Pero hay unas maneras diferentes de hacer la cosa.
En esta línea es el nadie se salva solo, ¿no? Nadie alcanza el éxito solo, nadie perdona solo. Necesitan que todo el mundo entre, ¿sí? Vale, ¿cómo vamos de tiempo? Bien, vamos bien. ¿Cómo nos llevamos esto al coaching? Muchas veces este concepto de Ubuntu lo llevamos al coaching cuando hablamos de organizaciones o de equipos. Vamos a hablar un poquito de organizaciones, pero cuando hablemos de equipos vamos a ver esa conexión con la NBA, ¿vale?
Ya tenemos claro, aquí en la temporada pasada en este estudio hablamos de coaching sistémico, es ver la organización como si fuese una familia o como si fuese una relación muy amplia y aquí Ubuntu nos va a proponer una serie de ideas o de formas de trabajarlo. Por ejemplo...
La parte disciplina de coaching nos hablaba que el problema no es solo una persona, que el síntoma individual es por algo sistémico. Ubuntu lo que nos dice es que no hay ovejas negras, lo que hay son personas que necesitan ser escuchadas para poder explicar sus comportamientos, por ejemplo. Desde el coaching sistémico se trabaja muchas veces el tema de no culpar
El hábito, la costumbre o el hecho o la persona de hacer una manera diferente, sino entender por qué se está realizando de esta manera. Aquí nos va a hablar al final de la pertenencia, del orden, del equilibrio entre el dar y el recibir, que parece sencillo decirlo, pero es muy complicado.
de cara al liderazgo. Aquí empezamos a entrar en cómo el líder, que también habíamos hablado aquí de liderazgos de Daniel Goleman en algún momento, hay muchos tipos de liderazgo, hay alguno que es de lo que yo diga y punto, y funciona, pero no estaríamos en ese punto. Hay otras maneras de liderar donde Ubuntu también ha traído una parte de su sabiduría. ¿Y cuál sería el gran exponente de este Ubuntu en el liderazgo y en el deporte? Pues nos vamos a ir a 2007,
Nos vamos a un equipo que personalmente me parece, a mí me gusta mucho, que son los Boston Celtics. ¿Sí? Cuando pensamos en los Boston Celtics, pues nos viene a la cabeza, pues, Larry Bird, ¿no? El Garden, ¿no? El gran estadio de los... Bueno, estadio, antes de que fuese lo que es ahora, que yo era... El parquet se levantaba, bueno, decir que...
Tiene mucha historia, ¿no? Boston, una ciudad donde problemas de segregación racial, donde los negros jugaban a básquet y la NBA les aplaudían, pero a ese mismo tipo en la calle lo apedreaban, literalmente. Entonces es una ciudad con mucha tensión durante muchos años, para bien y para mal. Pero hay una época en 2007, la época 2007-2010, que...
Un exjugador que acaba siendo entrador de los Boston Celtics, Doc Rivers. Doc Rivers es un señor también de origen...
Con lo cual él trae en su sangre, en su comunidad, la manera de trabajar Ubuntu. Y no se le ocurre otra cosa a este señor que en la élite del deporte del baloncesto de Estados Unidos, aquellos que cuando ganan un anillo dicen que son los campeones del mundo, les importan tres pitos, el resto de ligas de baloncesto, se trae un concepto como el Ubuntu.
Y diréis, bueno, y esta sorpresa, bueno, pensemos en lo que hemos ido hablando, ¿no? Que Ubuntu no es una idea occidental donde van a buscar las estrellas, ¿sí? Este señor tiene ficha a tres estrellas. Kevin Garnett, Paul Pierce y Ray Allen. Que los que sean muy fans de la NBA, pues ya le han puesto la antena y dirán, hombre, claro, no, Kevin Garnett, Allen, ¿no? Todo esto. Pues este tipo convierte tres estrellas
en una especie de huracán, es decir, durante unos años fueron las mejores defensas de la NBA y en 2008 se lleva el anillo de campeones de la NBA. Bueno, pues aquí tendríamos esta pequeña conexión y ahora un par de cositas más entre...
Ubuntu, ¿no? Es lo que conecta Desmond Tutu y a los Boston Celtics de Kevin Garnett y de Doc Rivers del 2008. Esa etapa fue 2007-2010. Llegaron, creo que a los finales más, no las ganaron.
Pero hay una cosa muy importante. Doc Rivers les habló de sacrificarse por el equipo, de trabajar el equipo por encima de las estadísticas personales. Como os decía, una de las defensas que se estudia en la NBA como modelo defensivo de sacrificio, de entrega. Hay un traslado a otros deportes de todo esto.
Todo el mundo sabía que Kevin Garrett y compañía eran estrellas, pero lo eran, pero no dejaban de jugar para el equipo. Y esto en aquel momento no era tan habitual. Ahora igual nos puede parecer mucho. Puede parecer que, porque vemos deporte donde el equipo, el equipo, el equipo y luego sobresalen X personas y se demuestra. No está el jugador, pero el equipo funciona. Bueno, algo bueno se ha hecho. En aquella época esto...
bueno, puede tener cierto impacto, ¿sí? Hasta que en 2008 se lleva ese anillo. Tengo un corte, cortito, donde escucharemos cuál es el grito de guerra de aquellos Celtics de esa temporada, de esos años 2007-2010. ¡Celtic! ¡Hurra! ¡Celtic! ¡Hurra! ¡Celtic! ¡Hurra! ¡One, two, three, four!
Celtics, hurra, Celtics, hurra, Celtics. Y acaban con Ubuntu, ¿sí? Qué fuerte, ¿no? Qué fuerte porque además yo creo que en el deporte, por mucho que se hable del equipo, siempre sobresalen las individualidades. También es cierto que cuando solo sobresalen las individualidades no acaban funcionando esos equipos.
Sean de la disciplina que sean. Exacto. Acaban durando un tiempo o funcionando durante un tiempo, pero al final eso no se mantiene. Esto es un ciclo que ha recogido los actuales campeones del 2024, volvieron a ser los Celtics, y han recogido un poquito también esta idea. Llevan años incorporando todo esto. Doc Rivers ya en 2010 plegó. Bueno, Kevin Garnett, compañía, forman otros equipos, etc, etc.
Un de los lemas de Dentro del Vestuario era no vinimos a triunfar solos, vinimos a humanizarnos juntos. Y esto, esta idea dentro de este momento de Estados Unidos, de la NBA, me refiero a esta mirada del negocio, de las estrellas, de los grandes jugadores, grandes metas individuales, ellos salen muy bien de aquí
Y les sale bien. Les podría haber salido muy mal. Pero es que les sale bien. Después, las épocas, como tú decías, son ciclos. Ahí hay cositas que han ido quedando. A mí me parece un gran ejemplo de cómo de potente puede ser una idea cuando todo el mundo la interioriza y se la cree. Porque en una plantilla de la NBA no son los 5 y 5. Hay muchísima gente. Muchísima gente. Y que sean caso de estudio es también muy importante. Pues ahí tenemos a Desmond Tutu, premio Nobel de la Paz, a
con ese proceso en Sudáfrica basado en Ubuntu, con este equipo de la NBA que gana su anillo en 2008 y este es su grito de guerra, por decirlo de alguna manera, antes de salir al partido que no es lo habitual.
Pero fíjate que en los dos casos tenemos a líderes. Quizá no líderes convencionales o líderes autoritarios, pero sí hay personas que son las que introducen el concepto y consiguen que el resto del grupo les siga, aunque no sería la expresión seguir, ¿no? Sí, pero en toda organización, toda colectividad, toda comunidad, hay liderazgos. El tema es cómo se ejercen. Y de aquí, antes mencionábamos a David Goldman,
Ríos de tinta, pero ríos de tinta respecto al liderazgo. Para acabar, por si alguien se ha quedado con ganas de más, hay un libro que se llama Ubuntu, lecciones de sabiduría africana para vivir mejor, y está escrito por Munji Engomana.
que es nieta de Desmond Tutu. Y habla de muchísimas cosas más. Son 12 lecciones y entre una de ellas hay una muy bonita, muy potente, que es la esperanza versus el optimismo. El optimismo es una cosa, la esperanza tiene mucho más poder. Si alguien está interesado o interesada, pues ahí yo creo que puede ampliar mucho, acercarse a este mundo del Ubuntu, que sobre todo, más allá del coaching que hemos explicado, para el desarrollo personal, para el crecimiento personal, para entendernos dentro de la comunidad,
Yo creo que es muy potente, a mí me ha emocionado mucho cuando veo este tipo de cosas, cuando investigo un poquito más y yo creo que aquí deberíamos sacar mucho más de lo que hemos sacado hasta fecha de hoy.
Que no nos viene nada mal, tal como se nos está poniendo el planeta y la vida. Tal como pinta. Tal como van las cosas, pues un poquito de esperanza y un poquito de humanidad no sobra. Pau, muchísimas gracias. A vosotros. Luego dejaremos todos esos enlaces para si alguien quiere seguir.
investigando, ahora sí, ya he entendido y espero que la gente también en casa, que unía dos cosas tan diferentes como un señor que ha conseguido el Nobel de la Paz y otro que ha conseguido un anillo de la NBA. Pero bueno, al final la esencia es la misma. Exacto. Llegues a donde llegues. Gracias. Hasta otro día. A vosotros. Adiós.
I amb això posem punt i final avui al Rubi al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez i que podeu continuar informats tant a la 99.7 de la FM com a 3W RadioRubi.cat. Fins demà.
Fins demà!
Radio Rubí. Noticias.