Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Nou, pràcticament deu als minuts que passen de les onze del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les vuit en punt amb la Pamela Martínez i que fem el primer relleu de presentadores a les deu i
És la Belén Tierno qui es posa al capdavant de la tertúlia que heu sentit fa no res, just abans de la informació actualitzada al bolletí horari de les 11 amb la Patri Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'Hora Més Magazine d'un espai d'avui dimecres 12 de novembre de 2025.
Doncs avui al programa el que farem d'una banda serà connectar d'alguna manera, perquè cada cop que ho fem ho fa de manera diferent, amb una de les persones que més m'estimo i que es diu Xesco Caballero. ¡Ay, qué cosa más grande! Sí, excompany d'aquí de la ràdio, de Sin Sabores i d'Alegries, el Rubí o el No Troví i altres propostes culturals, i que aquesta temporada ha decidit fer més creativitat encara i...
Sí. Fer servir la intel·ligència artificial, d'una banda, i les obres del nostre estimat Willy, William Shakespeare, per a los no tan amigos, i ha fet una barreja convertint les seves històries en musicals. I el que ens presenta cada dues setmanes, o cada setmana, o depèn com li va bé,
és un tema musical d'aquest musical que està creant, bàsicament perquè així el podeu sentir, veure, i després, si teniu caix, fer finançament, que potser el musical sencer pot sortir d'aquesta idea. Avui, de fet, el Xesco, diguem, presencialment no estarà,
I no s'ha buscat el Sánchez, que recordem que fa dues setmanes ens el va presentar. Toma ja! Sí, sí, el Sánchez, que era el nostre tècnic a l'ombra la temporada passada i que ens feia un resum setmanal d'aquesta hora. Vais a ver cómo nos vamos a reír, a divertir.
Jo he de dir que només de veure l'inici de la presentació de l'espai d'avui ja m'estava rient sense sentir-lo. Sí, perquè avui no tindrem el Sánchez, no tindrem el Xesco, sinó que tindrem un amic d'ell.
que es diu John, el veureu de seguida, ja veureu això. I després el que farà és atriar el rei Liar per fer la seva versió musical. El musical es diu King of Nothing i la cançó que sentirem és El rei de res. Això d'una banda, de l'altra avui és dimecres... Atenció, lloristes, que aquí hi ha pel·lícula.
Aquí hi ha pel·lícula i tema i to match, diria jo, que també era una pel·lícula no gaire bona de l'Antoni Banderas. Perquè s'estrenen moltes pel·lícules aquest divendres, hem mirat ja entre 18-20 pel·lícules que arriba a la cartellera. Això, jo perquè no soc crític, però el Jacint Fornols, pobre, està desbordat o després no sap de què parlar els dilluns. Nosaltres hem agafat totes les pel·lis.
i fins que siguin les 12, el que ens doni temps. Entre elles, la tercera part d'Ahora me ves, una pel·lícula que va sobre màgia. Evidentment, n'havíem de parlar, sigui o no bona. I una altra que a mi em fa molta gràcia és Todos los lados de la cama, que de fet també és una tercera part per cinema espanyol, en musical també.
que també n'és una tercera parte, chiquito. Una pel·lícula on hi ha el meu estimat Alterio i també el San Juan. Vull dir que amb això hi ha... I si a sobre és musical i és comèdia, que más quieres, Valdomero. Però també s'estrenen, per exemple, una adaptació de Stephen King com La larga marxa o la pel·lícula El mejor. És que hi ha tantes, després ho parlarem.
Està molt mal, però el José Malagón, que està aquí a la ràdio des de ja no sé en què hora, però que està aquí en directe des de les 8, aquí us saluda i té tots els tràilers preparats per si anem improvisant i ara dic, vinga, va, vamos a hablar de Bambi la venganza, que també podríem llegar, no sé si llegarem, però en tot cas està aquí a la llista. Tot això fins que sigui al migdia i com sempre el José em posa un tema musical per començar amb efemèrides.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
People sleeping in your shoes
Esteu sentint una cançó que es diu Rockin' in the Free Wall i que és de l'any 89, d'un senyor que es diu Neil Percival Kenneth Robert Ragland Young, massa llarg per triomfar el món de la música, i tothom el coneixem per Neil Young. Va néixer un dia com avui, un 12 de novembre de l'any 1945 a Toronto, avui no faré la broma,
A Canadà, aquest senyor, tot un referent a la música, toca el piano, el banjo, l'armònica, tot i que estem acostumats a veure'l tocant la guitarra, ja sigui acústica o elèctrica. Va començar la seva carrera a Canadà als anys 60 i encara continua. Per recordar-lo, de moment sentim aquest tema musical, Rockin' in the Free World, per celebrar que avui fa 80 anys.
Bona nit.
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I amb aquesta sintonia, com us hem dit abans, cada dues setmanes aproximadament, tot i que he vist el calendari que m'ha enviat el Xesco Caballero, i al desembre tindrem més d'una cita quinzenal del seu espai aquest Shakespeare, que ens hem inventat aquesta temporada i que barreja la intel·ligència artificial amb les obres de Shakespeare i amb els musicals així, tipus Broadway, una cosa espectacular...
o més espectacular, com deia, un tall de veu que fèiem servir en un programa de fa molt de temps. Això és per a muy, muy friquis. Doncs el Xesco avui tampoc podrà ser, diguem, presencialment amb nosaltres per videotrucada. Ja sabeu que tampoc vive en este...
País, sigui el que sigui, però sí a la península. Però ens ha dit que hi ha un amic seu que ha volgut fer la presentació. I jo, com que igual que fa el José, ho deixem per descobrir-ho en directe, només he mirat una miqueta la imatge de l'amic, perquè dic, ostres, què passa amb el Sánchez, que era muy majo i ho ha fet molt bé fa dues setmanes. Doncs ha volgut triar un altre amic seu que es diu John.
i que ens explicarà què és el que ha preparat. Jo, de moment, us dic això, perquè ara viene todo junto, eh? Però El rei Lier és una obra de William Shakespeare, Willy para nosotros, que somos col·legas suyos, i que va escriure l'any 1603 i es va representar per primera vegada a finals de l'any següent. O sigui que, ojo, cuidado, eh? Bé, una història de reis i de filles i de veure si l'amor fraternal existeix o no i de quina manera.
Hola, Lídia, bon dia. Sóc en John, un amic d'en Xesco, que m'ha dit que t'enviï aquesta gravació per comptar-te tota aquesta cosa que està fet d'en William Shakespeare.
Et vull parlar d'una història que fa mal. El rei Lear, el King Lear. És un vell rei que decideix repartir el seu regne entre les tres seves filles, però que s'equivoca de ple. Allunya de la seva vida l'única filla que l'estimava de veritat, la Cordelia. I clar, a partir d'aquí tot s'enfonsa cap avall.
I bé, la cançó que us presenta Enxesco es diu El rei de no res. Quan tot sembla perdut, liar, sol, cansat i sense corona, es troba amb la seva filla Cordèlia.
Sí, està amb l'orgull trencat i molt penediment. I és que el Lear ja no sembla tot un rei, sinó que és un home que al final entén que és el que realment importa, el que és Intercing. El Xesco ha fet una combinació del King Lear, el rei Lear,
I el rei, the king of rock and roll. Ja sabeu d'aquí estem parlant. Us deixo amb aquest tema. King of nothing. El rei de res. Basat en una obra d'en Willis Cesper, The King Lear. Encantat de conèixer-vos. Goodbye.
Fins demà!
Ara a llum s'apaga i el silenci cau Porto una corona que ja no val Vaig ser un rei fort Vaig fer el meu paper Però el temps s'endú
Tot el que sé. I ara em planto sol davant la nit, sense troc ni nom ni cric.
Sóc el rei de res, ja ho sé, he perdut la corona, no sé per què. Els crits s'han posat dins la nit, només la cançó m'ha fet sentit, però amb el cor i amb el dolor vaig viure el meu camí.
Deien que el meu regne era gran, però entre els dits només hi havia fang. Vaig donar amor, vaig donar confiança i tot va morir.
en la distància. Però encara dins meu hi ha un fil de veu que diu ho vaig fer bé, ho vaig fer bé. Ara la pluja em cau com un perdo molt suat.
I si jo he de caure, cauré, amb la pau tornaré a ser, havent mirat el món sense engany, sense trair el meu.
Ja ho sé, sense corona al front, però el dret seré. I quan me'n vagi, que diguin, va cantar la vida fins a morir. Perquè tot perdut, menys un tresor, he guardat l'amor.
L'amor al cor L'amor al cor L'amor al cor
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. There's something happening here But what it is ain't exactly clear There's a man with a gun over there
I aquesta cançó, que es diu For What It Worth, pertany a la banda Buffalo Springfield, una de les que va tenir Neil Young a les seves files, perquè a banda de la seva carrera en solitari també va pertany a diferents grups. Aquesta cançó és de l'any 66 i potser ho sona...
no sé, perquè en aquella època ja estàveu voltant, o perquè us agrada la bona música, o perquè la veu sentir a una pel·lícula que es diu Forrest Gump, per exemple. Doncs aquesta també la fem servir per felicitar els 80 anys que avui fa Nil Jaun. What a field day for the heat
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Hola, soy Johnny Depp. Estoy rodando sequelas de Pirates del Caribe. Soy el capitán Jack Sparrow. No puedo evitar, entre toma y toma, escaparme a escuchar a Lídia Martín en l'última sessió. Hasta pronto.
Hola, què tal? Molt bon dia, bona tarda, bona nit, bona matinada, sigui l'hora que sí, que sentiu última sessió, el programa de cinema. Hola, Joni, que posem dins del Rubí al dia, aquest mini última sessió. Joni, aquesta setmana no sé si tinc notícia teva, la veritat, m'ha deixat tan esparverada la llista d'estrenes d'aquesta setmana que la veritat és que no ho sé si estàs d'actualitat o no, ja ho buscaré si tinc una estona.
Bé, ho dic perquè aquest programa, que després podreu descarregar, doncs està ben carregat de pel·lícules noves que ens arriben a partir del divendres a les cartelleres de cinema comercial, que no serien Rubí, però que podeu anar a Terrassa, a Sant Cugat, podeu anar a Barcelona, a Sabadell, a Granollers, podeu anar en aquesta comarca, la següent, o Barcelona, i fins i tot, si voleu anar a Girona, també trobareu algunes d'aquestes pel·lícules. Per exemple...
Ara me ves 3, que en el seu inici es deia, ara me ves, ara no me ves, que és un poco lo mismo, no? En aquest cas, una tercera part d'una pel·lícula on la màgia té molt de protagonisme, però no només això, de seguida us ho explicarem. Todos los lados de la cama és una pel·lícula espanyola que també és una tercera part i que la veritat és que barreja musical amb històries molt quotidianes. Però també ens arriba una adaptació del senyor Stephen King, La larga marxa, la pel·lícula El mejor, també us explicarem de seguida de què va,
Die My Love, potser una de les que té el repartiment més cridaner aquesta setmana, amb una història molt peculiar, que de seguida us explicarem. O més cinema espanyol, com per exemple Gaua. Tenim cinema francès, amb los colores del tiempo. Tenim de terror, Bambi la venganza, la patrulla canina en Navidad, que encara sempre ho dic, que estem a punt d'arribar a Nadal. Bé, tot això i el que doni temps fins que siguin les 12. En el mundo de la magia...
Daniel Atlas está aquí. ¿Quién quiere ver magia?
Bé, a mi sempre m'agrada la màgia, m'agrada veure la màgia. També he de dir-vos que igual que tinc un problema, ho sento, José, amb Harry Potter, que li he de donar una oportunitat perquè la primera pel·lícula em va avorritant que no he vist res més. José m'està dient muy mal, muy mal. Sí, haces tu el programa, eh?
Bé, doncs, això està pensant ara, eh? També he de dir que aquesta pel·lícula, de la qual us parlem, primer, aquesta no l'he vista, però la primera tampoc. No ho sé, em fa una mica de mandra, ho vaig intentar, eh? Em va passar com a crepúsculo. Me la vaig posar i no vaig acabar-la. Ara me ves, ara no me ves, la seva, diguem, versió original, ara...
Meves 3, és aquesta pel·lícula que barreja la història d'un seguit de mags que fan com una espècie de clan, una quadrilla, que es diuen els quatre ginets, i que, més enllà de que són mags, el que realment fan és robar. Bé, així qualquiera, no?
fan uns atracaments molt espectaculars. I ara el que volen fer és robar un diamant molt valuós i enfrontar-se també alhora a una dona molt poderosa que es diu Veronica Vandenberg i que està vinculada al tràfic d'armes. O sigui que tenim una combinació de màgia, de suspens, de, diuen, girs argumentals, també il·lusions que desafien el que estem habituats a veure, amb un repartiment que...
Torna molt a la primera pel·lícula, perquè tenim el Jesse Eisenberg, el Woody Harrelson, el Dave Franco, l'Isla Fisher, que a la segona part no va sortir, però que a la tercera sí, i atenció, tenim a Morgan Freeman, que no sé quin paper fa, però també surt en aquesta pel·lícula dirigida per el Rubén Fleischer.
Una pel·lícula que diuen que té més connexió amb la primera, ho dic per als que som molt fanàtics i han vist les dues anteriors, i que això fa que tingui més interès. Diuen molts coses espectaculars. De fet, per fer promoció, fins i tot es veu que van fer, sense avisar, un truc de màgia molt espectacular a Nova York. Això ho va fer...
Perdó, Leisenberg va aparèixer per allà i va fer un truc de màgia per anunciar la pel·lícula. I quan a rodatge, doncs, s'ha pogut rodar a llocs molt espectaculars, com un circuit de Fórmula 1 o parc d'atraccions de Abu Dhabi. Bé, cinema d'animació... Ai, d'animació... Bueno, sí, animador és, perquè hi ha atracos, hi ha màgia, però també diuen que sense pretensions. O sigui que podeu agafar les crispetes o los nachos, segons com sigueu,
i a seure-us a veure màgia i atracaments amb aquesta pel·lícula que ens arriba i que es diu Ahora me ves 3. He conocido alguien, papá. Me he perdido algo aquí, ¿tú no eras qué? ¿Qué llevas con los cinco minutos? Ya, pero es que yo le quiero. Mi relación con el podólogo. ¡Es mucho más larga! ¡Tambá que nos vamos a casar! ¡Hostias!
¿Por qué no me lo he dicho antes? A ver, ¿cómo te pones? ¿Quieres un drama? Mira, mamá, solamente te voy a pedir que hoy te compostes... Jo és que només de veure l'Ernesto Alterio i la Rick, ho sento, sóc molt fan, igual que de l'Alberto San Juan i de les actrius que els acompanyen en aquesta pel·lícula, entre d'altres Pilar Castro, Maria Esteve o la Natàlia Berbeque i amb actors que també apareixien a la primera o a la segona part, perquè, de fet, com us dèiem, aquest Todos los lados de la cama també és una tercera part, no ve de màgia, però potser, mira, podria dir, és la màgia de l'amor.
que me queda així com a muy cursi i no em paguen per fer aquesta promo. Però, en tot cas, una pel·lícula que és una comèdia musical, perquè hi ha també números musicals, no és un musical a l'ús, o sigui, no tot és cantando, però Déu-n'hi-do. Està dirigida per la Samantha López Esperanza, que es veu que debuta en aquesta pel·lícula, en aquesta història, que ens parla d'una parella que són el Javier i la Carlota, que ja no són, eh?,
que després de dècades sense veures resulta que descobreixen que els seus fills, que els que tenen en comú, es volen a casa. L'Òscar i la Júlia. Però també recuperem, com dèiem abans, el reste de la pandèmia,
Dilla, la Paula, el Rafa, la Pilar i el Carlos, que tampoc els ajuden molt amb la idea que ells tenen que no pot ser que els seus fills, que són d'una generació en teoria més lliure, siguin més tradicionals, entre cometes, que ells mateixos que es dedicaven a gaudir de la vida i a experimentar l'amor i el sexe en aquestes pel·lícules que us dèiem. En aquest cas, l'Otrolador de la cama, que va ser la primera, fa 22 anys d'això,
i després «Los dos, la dos de la cama». Les dues, per cert, dirigides per l'Emilio Martínez Lázaro, responsable d'altres pel·lícules de comèdia com «Ocho apellidos vascos» o també «Ocho apellidos catalanes». Llavors, aquesta història, com dèiem, combina aquesta reflexió sobre el tipus de parelles i d'amor i les relacions familiars, perquè, clar, aquesta gent ja són grans i han tingut descendència, tot i que després hagin fet vida cadascú per la seva banda.
Una pel·lícula que intenta tancar també tòpics i que sobretot té l'alicient de veure com s'han inventat els guionistes la continuació d'aquesta saga que en total entre les dues primeres pel·lícules va recaptar o va aconseguir que més de 4 milions de persones anessin al cinema. Estem parlant del cinema, no dels passis.
a televisió, i algun dels actors, com per exemple el mateix Ernesto Alterio, ha dit que emocionalment era molt maco enfrontar-se a aquest personatge per veure com havia evolucionat després de tant de temps. O sigui que una pel·lícula que a priori té el seu interès, jo segurament aniré a veure-la, i que es diu Todos los lados de la cama.
Soy Ray Garraty. Llamadme Ray. Peter McBreeze. Me llamo Hank Colson y me va la marcha. Hicimos la primera larga marcha añosa para motivar a la gente de a pie. ¡Sonreid, chicos! ¡Esa cámara os graba! Tío, no pienses en las cosas que no puedas controlar. Céntrate en tu plan. Yo no puedo dejar de pensar en toda esa pasta.
I ara ens arriba aquesta pel·lícula que dèiem que és una adaptació d'una novel·la de Stephen King, es diu La larga marxa. De fet, Stephen King aquesta novel·la la va escriure l'any 69, però sota el pseudònim de Richard Bachman, que era el que feia servir per fer algunes de les seves novel·les. I aquest projecte en concret fa més de 10 anys que s'estava gestant.
En un principi el director era el Frank Darabont, recordem, entre d'altres, responsable de la niebla o de cadena perpètua que també tenen a veure amb Stephen King, tot i que no siguin de terror. En aquesta sí, en la larga marxa sí que podíem dir aquesta pel·lícula que finalment ha dirigit el Francis Lawrence.
per cert, un senyor que està acostumat ja a fer pel·lícules, diguem, distòpiques, com Los Jogos de l'Hambre i Soy Leyenda. I per què dic això? Doncs perquè té molt a veure aquesta història, la larga marxa, que per cert trobem com a protagonistes el Cooper Hoffman, el David Johnson o Charlie Plummer, entre d'altres, i Mark Hamill, que fa de l'alcalde d'aquesta història, perquè ens trobem en un futur on hi ha un règim autoritari que governa.
i que hi ha 100 adolescents que són seleccionats per participar en aquesta competició que es diu La Larga Marxa i que es fa per televisió, que em recorda una mica Running Man, El Perseguido, que per cert d'aquí no res, s'estrena també una nova versió d'aquesta pel·lícula amb Arnold Schwarzenegger.
Doncs ells tenen que anar caminant, és una larga marxa, com su nombre indica, i no poden parar. Han de tenir certa velocitat, no cal que facin allò un sprint, però no han de parar. I si paren o tenen un moment allò de flojera, doncs reben un avís, però que es veu que allà el tercer avís, l'avís és una bala.
Ahí os lo dejo. O sea, es un poco el speed, pero en lugar de un autobús tenéis que ir andando. Y no hay bomba que explote, sino que os vuelan la cabeza. Arferucla y Ras.
Llavors, a partir d'aquí només arribarà un, els immortals era així també, solo que podia quedar-ho. Doncs aquí passa una miqueta el mateix. Evidentment, el que ens trobem és com va evolucionar aquesta marxa i sobretot la relació entre els que hi ha allà. Una paràbola, diuen, d'aquesta pel·lícula, del poder, de la mort i també de com el món cada cop sembla que sigui menys humà.
Una pel·lícula que Déu-n'hi-do ha agradat i força. Recordem Mark Hamill. Bueno, què hem de dir de Mark Hamill? Pues Star Wars i moltes altres coses, però Star Wars sobretot. I el protagonista, el Cooper Huffman, que hem pogut veure a Licorice Pizza, per exemple, i que és fill de Philip Seymour Hoffman, que també té una carrera força important.
Doncs una pel·lícula que podríem dir que barreja històries de Stephen King amb una mica Battle Royale i coses així. Si no heu vist Battle Royale, per cert, la recomano. Doncs s'arriba aquesta, la larga marxa. Te miro a ti o a cámara? Mírame a ti, ignora la cámara. Muchos dicen que podría ser el próximo gran quarterback. Ya lo estoy viendo.
Veo a Cam atravesando el túnel con el público coreando su nombre. Dicen que te han invitado a entrenar con el legendario Isaiah White en persona. ¿Puedes hablar de ello? Quiero ser el mejor. Cameron Kate. Qué alegría conocerte. Soy fan tuyo. Qué pasada. Te tenía en un altar cuando yo era pequeño. ¿Quién eres? El mejor. ¿Quién eres? El mejor. Es mi momento. Vamos a hacer unas recepciones. ¡Nos vamos a la liga!
I en aquest cas parlem d'una pel·lícula de terror que està dirigida per el Justin Tipping i que ens parla de la història d'un noi que es veu que té un futur molt prometedor com a quarterback però que pateix un accident provocat per un fanàtic, diuen
i això fa que la seva carrera perillui bastant. Però quan creu que ja no hi ha solució, el seu ídol, l'Isaiah White, li proposa fer un entrenament juntament amb la seva enigmàtica dona.
Això que facin servir la publicitat enigmàtica ja veieu que aquí hi haurà alguna cosa rara, perquè el que comença com una oportunitat per continuar la seva carrera al final es converteix en un malson. Una pel·lícula on trobem el repartiment, entre d'altres, el Tyreek Withers, la Julia Fox i el Marlon Wayans, que m'has optat perquè aquest senyor estàvem acostumats a veure'l a pel·lícules més, diguem, de hi-hi-ha-ha, com la saga d'Scari Movie.
Doncs a partir d'aquí, aquesta història que parla de sacrifici, d'idolatria i, sobretot, la venen com una pel·lícula de terror. Aquest hymn, en la seva versió original, El Mejor.
I'm never going to let him lie.
I jo deia abans que potser aquesta pel·lícula és la que té un repartiment així en general que crida més l'atenció. Ho dic perquè la protagonista està interpretada per la Jennifer Lawrence i el protagonista per el Robert Pattinson. Doncs aquest Die My Love és una, diuen, comèdia dramàtica, una mica fosca, no sé si tant de terror, però Déu-n'hi-do, una coproducció entre el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units i produïda pel senyor Absolut Cinema, Martínez Corsese.
Doncs sí, una pel·lícula dirigida per la Laine Ramsey, que entre d'altres aquesta realitzadora escocesa va fer Tenemos que hablar de Kevin, entre altres pel·lícules, i que en aquest cas, diguem que és part també de qui ha fet el guió d'aquesta història que està basada en un llibre.
Una novel·la homònima d'Ariadna Harwick, que és una escriptora argentina i que va fer aquest llibre l'any 2017. Una pel·lícula, per cert, que no només produeix Martínez Corsese, sinó que la mateixa Jennifer Lawrence també ha posat diners perquè es veu que està molt interessada a fer aquest paper i ha estat treballant durant molt de temps abans de rodar, fins i tot amb la directora improvisant i fent escenes sense càmera.
Què ens explica aquesta història? Doncs ens parla de la Grace i el Jackson, una parella jove que deixa a Nova York perquè volen instal·lar-se en una casa rural que han heretat. Allà, la Grace, amb un nadó que acaba de néixer, doncs comença, diguem, a perdre's una miqueta, no només pel canvi de residència i tot plegat, sinó dins del seu món interior, entre l'amor que té pel seu nadó i pel seu company,
però també amb una certa bogeria i amb ganes de redescobrir-se. Llavors diguem que la seva ment li comença a jugar males passades. Una autora radical, l'autora de la novel·la, l'Ariadna Harwick, que es veu que ja havia fet dos llibres abans que tenen a veure també amb la identitat femenina,
amb la maternitat, amb la culpa i amb el desig, i que és part del que s'explica en aquesta pel·lícula, on la imatge, diuen, té molt a veure també amb el que es pot explicar en aquest llenguatge, no només amb el que parlen, sinó també per les escenes i els primers plans i com està rodat tot plegat. Jennifer Lawrence, per cert que...
S'arrisca, diuen els crítics, molt amb aquesta pel·lícula. Des del lado bueno de las cosas es veu que no havien trobat una interpretació com aquesta d'ella. El Robert Pattinson també diuen que està molt bé i que torna a col·laborar amb aquesta directora, tot i que havia fet altres coses que es veu que al final no es van arribar a estrenar. Per cert, dir-vos que al repartiment hi ha dos noms coneguts també, que no els he dit abans, el Nick Nolte i la Cici Spacek.
que donen més rellevància a les arrels d'aquesta parella i a tot el que sigui el passat. La pel·lícula es va presentar al Festival de Cants, per cert, i va tenir una ovació de 8 minuts. I després ja cadascú que faci la seva lectura i si té ganes o no de veure aquest poema visual sobre la maternitat i la ment humana, i en aquest cas més femenina, amb aquest Die My Love.
¿Por qué me desprecias? ¡Kachali! ¿O la oscuridad se te tardará? Para siempre.
Trobo que per haver passat ja el Halloween i tot plegat tenim moltes pel·lícules de terror. Aquesta setmana potser és que se les havien guardat al calaix, als distribuïdors. En tot cas, ens arriba també aquest divendres en Gaua, que és una pel·lícula espanyola. En aquest cas, Gaua, que és en ausquera, significa la nit.
És una pel·lícula que està dirigida i escrita per el Paolo Urquijo Alijo, un senyor que ja coneixem per altres pel·lícules. Aquesta és la seva tercera. Abans havia fet Herimentari el 2018 i també Irati l'any 2023, que van tenir força èxit.
I de fet el director torna a unir una mica els mites i la història, en aquest cas amb la foscor, amb la nit, i la superstició rural del segle XVII. Perquè aquí tot plegada es converteix, si veieu el tràiler...
amb una pel·lícula terrorífica, parlant també de bellesa, però també de poder femení, perquè ens parla de bruixes, ens parla d'esperits, com dèiem, situat al segle XVII, allà a les muntanyes basques, on també s'ha rodat en escenaris reals de coves i tot plegat.
Estem vivint allà una cacera de bruixes total, i la Catalín fuig de nit del seu caceriu, on està vivint, i també del seu marit, que es veu que té la marinera, i allà, perduda al bosc, sent que algú o alguna cosa la crida i la segueix. I en el seu camí es trobarà tres dones que estan rentant roba, una mica... Shakespeare total, això, i que expliquen històries de por. I a partir d'aquí, ella mateixa, diguem que s'afegeix a aquest...
i podem veure aquesta barreja de fantasia artesanal, diuen els crítics que han vist aquesta pel·lícula, com dèiem, rodant escenaris reals de la vall de Guipuscoa, i que parla de les bruixes, també de la persecució, i al final com aquesta cassera de bruixes el que fa una miqueta...
és també, doncs, diguem, estar en contra de les dones en general. Ja sabeu, som molt brujes, hem de perseguir-nos. Doncs una miqueta és el que explica també aquesta pel·lícula, que es diu Gaua. Itadori Yuja, boku ga koroshimasu. Gomen né, Itadori-kun. Riuik tenkai.
Bé, aquesta pel·lícula us l'explicarem més ràpid que pugui, eh? Es diu Jujutsu Kaisen Ejecución, dos punts, és aquesta pel·lícula d'animació japonesa, també una pel·lícula d'acció, de fantasia molt fosca, diuen dirigida per Souta Gosho Zono, ho he dit bé, eh? Tot i que sembla que no, es diu així.
I ens parla, de fet, del Halloween a Shibura, i entre la multitud disfressada es veu que cau un vel sobrenatural, caïa tota una zona i atrapa centenars de civils. I llavors hi ha una persona molt poderosa, el Satoru Gojo, que entra al caos per intentar salvar-los, però cau amb una trampa. De l'argument no us explicaré res més, però sí que us diré que és una edició híbrida, aquesta pel·lícula, perquè es veu que...
És com si fos un resum dels moments clau de Shisuba, de la segona temporada d'aquesta sèrie, més l'avançada dels primers capítols de la temporada 3 d'aquesta sèrie, que es veu que està prevista que s'estreni el gener de l'any vinent. O sigui que pels fans estan desitjant que arribin aquesta pel·lícula
que podríem dir que és la quarta entrega cinematogràfica d'aquesta franquícia, basada en un manga superbendes de Hege Akutami, i que està produïda, aquesta pel·lícula, per MAPA, un estudi d'animació japonès que es veu que ara mateix és referent a aquest tipus d'animació. O sigui que els que us esteu esperant per veure, o llegiu els mangas i esteu esperant l'anime, sabeu que aquesta és la vostra pel·lícula.
Bueno, Mike, ¿tenemos claro tu plan de reinserción? Sí. Te hemos asignado un albergue local. Háblame de ese trabajo. Sí, estoy haciendo de chef en un hotel.
Diviértete, es uno de los mejores hoteles de Londres. ¿En serio? Sí, está en la lista de los mejores. Ah, pues me lo apunto. Aquesta pel·lícula es diu Urchin, és una coproducció entre el Regne Unit i els Estats Units. De fet, està rodada bàsicament als carrers de Londres i ens explica la història del Mike, que és un jove que no té llar i que lluita per sobreviure mentre està lluitant entre cometes amb el seu passat i busca una sortida de la seva situació perquè té una vida marginal.
i de tant en tant hi ha algun raig d'esperança. Aquesta pel·lícula és el debut, atenció, com a director de l'actor britànic Harry Dickinson, que hem pogut veure a pel·lícules com, per exemple, El triángulo de la tristesa o Baby Girl l'any passat mateix. De fet, no sé si aquí es va estrenar aquest 2025, una pel·lícula que feia amb la Nicole Kidman i que ell interpretava una espècie de bacari que es liava amb el personatge de la Nicole Kidman que té 30 anys més.
En aquest cas, la pel·lícula la dirigeix ell. Està molt ficat en aquesta història. Durant molt de temps ha estat preparant per explicar la història del Mike, que està interpretat, per cert, per el Frank D. Lane, que hem pogut veure, atenció, a Harry Potter i el misteri del príncipe, i la sèrie Fear the Walking Dead del 2015, que això m'hauria de dir al Víctor Pérez si valia la pena o no. Aquesta setmana hem parlat també d'això, de Walking Dead.
La pel·lícula aquesta, Urchin, s'ha presentat al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián en aquesta edició. Es va fer també la Premiera Cants i allà, de fet, va aconseguir el premi Una certa mirada al millor actor i també el premi Fipresi de la crítica internacional. Ho dic perquè amb això ja hauríeu d'anar corrents el divendres a veure aquesta pel·lícula, Urchin.
Como ya saben ustedes, son descendientes de una mujer nacida en 1873. Adele Meny, de Bermillat. Somos familia, pero no nos conocemos. Es un poco raro, ¿no? La casa lleva cerrada desde 1944. Sí, estas fotos son todo un misterio. Y pensar cómo sería su vida.
Quiero ir a París, Gaspar. Quiero saber quién es mi madre. ¿Cuánto hace que no ves a tu madre? Veinte años. ¿Por qué queríais iros del Abre? Porque ahora todo está en París.
Deien que també arriba cinema francès, perquè sempre hi ha d'haver com a mínim una pel·lícula, en aquest cas Los Colores del Tiempo, dirigida pel Cedric Clapix, que de fet és un dels directors d'aquí més pel·lícules ens arriben, i atenció, amb el Vincent Pérez com un dels Pérez.
com un dels protagonistes d'aquesta història situada a París el 2025 i on hi ha una trentena de persones de la mateixa família que els diuen que han heretat una casa que està abandonada des de fa molt de temps i quatre d'ells reben l'encàrrec de fer inventari del que hi ha en aquella casa perquè es veu que al final trobaran uns tresors que estan allà amagats. I entre les coses més antigues que troben hi ha una...
es trobaran amb una antepassada molt misteriosa que es diu Adel i que es veu que va deixar la seva Normandia Natal als 20 anys per viatjar a París a finals del segle XIX, en aquest cas quan la revolució industrial estava ahí floreciendo i també cultural. I a partir d'aquí veurem les dues èpoques amb aquesta història que es diu Los Colores del Tiempo.
I acabarem molt ràpidament amb aquesta pel·lícula que es diu Bambi, la venganza, que resulta que evidentment és una pel·lícula de terror, ja dèiem que hi ha unes quantes, aquesta setmana, i ens explica la història d'una mare i el seu fill.
que pateixen un accident de cotxe i després d'això els persegueix un cervatillo. Bambi, vamos, que se quiere vengar. Ha mutat i està dominat pel dolor i la venjança. Per això Bambi la venganza. De fet, la seva versió original es diu Bambi de Red Koning.
Doncs el film, per cert, forma part d'una reinterpretació molt fosca i violenta del conte original de Bambi, que tampoc era el que nos vendió Disney, por cierto, pero bueno, de l'any 1923, i també pertany a una espècie de saga de cinema independent que han fet altres versions també, doncs, de contes, diguem infantils, però amb la seva versió més violenta. Doncs aquesta ja està, és l'última estrena que fem avui, que ens queden unes quantes, com la Patrulla Canina...
En Navidad te protegerán Misales, La Doncella del Lago o també Històries de Halloween, el que deia. Molta pel·lícula de terror per aquesta setmana, que ja vam acabar fa dues al Castelluin, però en tot cas, això és el que ha donat de sí a aquesta última sessió dins del Rubí al dia. Nosaltres marxem una salutació del José Malagón a la part tècnica i d'aquí us ha parlat la Lídia, que vagi molt bé.