Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia. Un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació de la ciutat durant dues hores fins que arriba el moment de la tertúlia a les 10. Avui, conduïda per el nostre director, l'Albert Soler,
I després de la informació actualitzada de la ciutat de la mà del David García, arriba aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui dimarts 4 de novembre de 2025.
I avui al programa us parlarem d'una conferència que es fa el dia 13 dijous de la setmana vinent. A l'Auditori Vallonrat a les 6 de la tarda hi va a càrrec d'una persona que coneixeu també a Rubí com a escriptor i també, en aquest cas, historiador, el Manel Soler.
que sí, sí, sí, havia estat també tertulià d'aquesta casa i que avui ens ve a visitar per explicar-nos doncs què és aquesta xerrada que està preparant Rubí, la Guerra Civil en color. Una proposta que està organitzada per al Centre d'Estudis Rubinencs
i que tindrà una de les seves cites, com dèiem, la setmana vinent amb el Manel, que ja sabeu que li agrada escriure de coses així una mica truculentes, però també li agrada la història, de fet està preparant un llibre històric, doncs ens ve a explicar com serà aquesta conferència que estarà il·lustrada amb imatges acolorides per submergir-nos d'alguna manera...
Claro, en aquella època tan truculenta també. Permeteu també aquesta analogia. Això serà d'aquí no res, en un programa en el qual us recordem que tenim invitacions per fer cultura de ciutat. D'una banda, tenim la pel·lícula del cicle Gaudí, que vulguis o no, que a més ens porta un film que té producció catalana. Es podrà veure al Teatre Municipal. La sala serà aquest divendres a les 8 del vespre. La pel·lícula es diu Sorda i tenim entrada, si voleu anar-hi, de franc.
Ja no sé, sé que tu eres muy agradecida, però que no cal, perquè tu tens entrada lliure, Penélope, tant a la ràdio com allà al Teatre Municipal. Però això sí, si no voleu pagar l'entrada, que és molt econòmica igualment, per veure aquest film, 93-588-5960, i tindreu un parell d'invitacions. Súper, fira, amb més que te cagues energia.
Esta energia és la que jo tenia esta mañana, també. Bé, sí, sí, sí. Després venen un parell de cafès i una mica de rasca que fa al carrer i ja et despertes del tot. Doncs tenim una altra proposta també, Hotel Buquerès, que es podrà veure aquest diumenge a la tarda a les 6 al Teatre Municipal de la Mà de la Xarxa d'Espectacles. Una proposta per tota la família i per la qual, gràcies a aquesta entitat, que a Rubí fa molta feina, ja ho sabeu,
Tenim un parell d'invitacions també per sortejar. 93-588-5960, si esteu interessats en veure aquest espectacle, per cert, del qual parlarem aquest dijous al Rubí al dia. I a banda d'això, avui ens hem posat una mica així festius i hem volgut encetar una nova etapa d'una secció que fa temps que havíem fet aquí al Rubí al dia en diferents períodes. Estem parlant d'una secció que ve de la mà de les bodegues russars. ¡Ay, qué cosa más grande!
Sí, sí, ja han passat uns quants dies des de la Fira del Vi, no sé si el Maria Rosas, doncs, bueno, sí que ho sé, segur que estava per allà. Ens explicarà o no com va anar aquella cita, però el que sí que ens ha dit és que avui vol parlar, entre d'altres, de la barema d'aquest 2025 i després ens farà, evidentment, alguna recomanació per als vins. Estem al novembre, però dintre de nada ja és Navidad. Vull dir que potser alguna de les seves idees us pot servir per un sopar...
o un dinar d'aquests especials amb la família o els amics. Tot això fins que sigui al migdia. Ja sabeu que aquí està la part tècnica des de primeríssima hora. Aquí lo tenéis, és el José Malagón, el nostre Benjamín de la casa, que a més, com que arriba el primer, si cal, posa algunes de les baldoses de la calle i les pone ell, perquè és el primer que arriba aquí per als voltants de l'Escar Dívol. I com sempre, per començar, em posa un tema musical.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Com m'agrada aquesta veu del Marty Pillow i també el seu somriure, que podreu veure si recupereu alguns dels videoclips d'una banda que es diu Wet Wet Wet i que es va fundar als anys 80 al Regne Unit dins de l'anomenada New Wave o també el Power Pop, aquestes etiquetes que de vegades als músics no els agraden. El Marty Pillow que canta aquest tema que es diu Angel Eyes
i que hem volgut triar per felicitar un senyor que no és molt conegut, almenys per nosaltres, i que es diu Christopher Henry Difford, dins del món musical més conegut per Chris Difford, un senyor que va ser membre, d'una banda que es diu Esquiz, on hi havia el meu estimat Pol Càrrec, que també té una voz d'estes fabuloses. Per què sentim aquest tema? Doncs perquè el Christopher Difford avui fa anys va néixer un 4 de novembre del 54 a Greenwich, a Londres,
I una de les cançons que a banda dins de la carrera d'Squiz va composar va ser aquest Angel Eyes dels Wet Wet Wet, que es va publicar en aquell disc del 87, que té un nom d'aquests una mica complicat, Pop It In So Loud. Jo vaig tenir la sort de veure Marty Pillow en concert a Londres, la veritat, però no sabia que aquesta cançó l'havien escrit entre tots els components de Wet Wet Wet i també el senyor Chris Difford.
Doncs per felicitar-los sentim aquest tema musical, perquè la gent que conegui Wet Wet Wet, només per el Love is All Around, que sàpiga que tenen més cançons i més bones.
Fins demà!
Bona nit.
I'm not so systematic. When I'm down, I'm in manual law. All around those edges, but ain't never been loved. Ain't never been loved before. Ain't never been loved.
Bona nit!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
El 13 de novembre a l'Auditori Vallonrat tindrà lloc una cita que tenim moltes ganes de conèixer més detalls, perquè es diu Rubí, la guerra civil en color. És una proposta organitzada per al centre d'estudis rubinencs, però la persona que està encarregada d'oferir-nos tota aquesta informació, no només de dades sinó també de fotografies, que aquesta és la gràcia,
és el Manel Soler, que el tenim aquí a l'estudi, vell conegut de la ràdio, perquè bé, quan té un llibre per presentar, o algun llibre en projecte, o fins i tot ja sabeu que havia estat tertúlia d'aquesta casa. Què tal, Manel, com estàs? Molt bé, bon dia. Bon dia. Sí, sí, amb ganes, amb ganes de poder explicar una mica tot el que he anat recopilant els últims dos anys.
Dos anys perquè recordem, si no m'equivoco, l'última vegada que vas venir a presentar un llibre, ens vas dir que estaves preparant no, diguem, una història del teu estir així més truculent que he dit abans jo, més de novel·la negra, sinó històrica. Sí. Bé, és una novel·la històrica, el que passa que també té una sèrie de... Bé, té una història al darrere que no és històrica, és a dir, té un argument al darrere que també és una trama semblant a la... No semblant, perquè clar, està...
està traspassada als anys 30 una majoria de mitjans que avui en dia per fer una trama policia que no existia, no? Però sí que hi ha una trama important amb la presència de les màximes autoritats, en fi, vull dir que no parlo de Rubi Sol, eh? Personatges reals? Sí, sí, sí. De fet, el llibre té, no sé, més de 100 personatges segur que té, dels quals el 95% són personatges reals que van existir, que, per desgràcia, la majoria ja són morts, però...
però que molta gent encara els coneix. I, bueno, això. Estem parlant d'una novel·la que no has venit a parlar de tu llibre, tot aviat. Però, ja que estàs, ja que ens hem posat, tens alguna previsió de quan estàs llest? Estic ja amb l'editorial, o sigui que espero que em costi potser tres mesos o una cosa així, perquè, clar, hem de repassar, hem de fer... Té tot un timing, no? Suposo que potser pel gener la tingui ja.
Sí, que serà un dels llibres per Sant Jordi. M'espero. Esperem. Com a mínim aquí Rubí, espero que tingui un cert èxit, un cert renom, perquè al final hi ha una feina també al darrere molt important. Jo m'he permès el luxe, no soc historiador, no he posat... Hi ha molts peus de pàgina, però no ressenyo exactament d'on he trucat de cosa. Si algú vol saber-ho, li puc dir, no?
Però sí que he posat totes les fonts consultades, i que me n'he deixat moltes, i amb això sol ja complo dues pàgines. I això, són dos anys de navegar entre arxius, arxius municipals, no solament de Rubí, de Papiol, de Sant Quirza, de Terrassa, el General de Catalunya, en fi, el govern militar mirant consells de guerra...
Vull dir que ha sigut una tasca bastant àrdua. Déu-n'hi-do. I d'aquí també, aprofitant tota aquesta tasca i aquesta informació, tenim aquesta xerrada que serà la setmana vinent i que, pel que m'expliques, podia ser molt llarga, però potser ho hauràs de resumir una miqueta, no? Sí, sí. La veritat és que...
O sigui, volia ser una cosa bastant superficial, en el fons, perquè tampoc no pots aprofundir molt, perquè si no et quedes en el dia 2 de la guerra. Llavors, sí que és així, però tot i així, crec que només faré la primera part. O sigui, faré mig rubi en guerra, per dir-ho d'alguna manera, i deixaré l'altre mig per un altre dia.
Si la gent està molt engrescada i diuen, no, segueix, segueix, jo puc seguir, no tinc problema. Però crec que val més deixar un espai per preguntes, perquè a la gent suposo que li sorgiran dubtes, o tindran al millor preguntes fins i tot personals, que al millor puc donar resposta. És a dir, en aquests moments, ara em sembla un vacile, però vull ser molt més d'alguns avis, d'alguns rumenacs, que ells mateixos.
I això és una cosa que la portes a dins i et sap greu no poder-la transmetre. És a dir, que si algú aprofitant la xerrada vol obtenir informació o vol que li revisi una miqueta el seu cas, doncs ho podria fer sense cap problema. I per què la Guerra Civil en culo?
A veure, és en color. Això ho vam afegir al final, a l'hora de plantejar que sortís a la premsa, no? És perquè, a veure, jo he intentat documentar-ho gairebé tot amb fotografies, a vegades amb molta relació, a vegades amb els personatges reals,
i va després amb alguna cosa que té una certa relació, però que trobo que queda bé. Llavors, aquestes fotografies, quan veus un reportatge, d'alguna manera, si ens anem a la imatge, no a la fotografia, sinó al cinema,
Hem vist que hi ha programes que s'han fet últimament de la Guerra Mundial en color, o de la Guerra Civil en color, també hi ha alguns documentals, i crida molt més l'atenció de la persona que està escoltant o que està mirant. Llavors, aquí estem parlant de la Guerra Civil a Rubí. Llavors, trobar els personatges de Rubí no és una cosa fàcil, però n'he trobat bastants. Llavors, quan en trobes bastants, dius, bueno, i si els acoloreixo, no? Vaig aconseguir una...
una web que més o més m'ho deixava fer amb certa constància i sense haver de pagar, m'hi vaig posar i van anar sortint més o menys bé. Té els seus problemes, no és fàcil colorir fotos, no és la Pongo i la Quito i ja està. Per exemple, hi ha una fotografia que és de la cavalleria del PUM, el PUM era un partit comunista que existia en aquells moments, que acaba fatal, la meva novel·la ho explico molt bé,
I aquest partit, diguéssim, com alguns partits d'aquella època i alguns sindicats, no sé exactament d'on ve aquesta tradició, però tots tenien armes amagades, i aquest el PUM tenia fins i tot cavalleria. Tenia cavalls, tot. Això estem parlant de Rubí, eh? No, no, això és el PUM, és a Barcelona. El que passa que un dels líders del PUM és el Pep Rovira, que és un rubinenc que té molta història i que surt a la meva novel·la de forma bastant...
Bastant densa. I això, el que et deia, la curiositat, que per colorir una fotografia de la cavalleria del Pum surten tres tius amb cavalls i hi ha un que porta una bandera molt gran, vermella, que posa Pum. Perquè sortís vermella la bandera, no t'explico la de banderes blaues que em vaig tragar abans.
abans d'aconseguir la versió, perquè, clar, quan ho poses, allò és com posar menjar al forn. Ho poses i es va acolorint fins que et diu ja estic. Llavors, mira, i et surt la bandera blava. No, que era vermella. M'estàs parlant que fas servir la intel·ligència artificial o no? Sí, però suposo que al final ja és intel·ligència artificial, però no és que...
O sigui, són programes d'acoloriment de fotos. La intel·ligència artificial es fa més aviat perquè inventi les fotos. Li dius, fes-me una foto, jo què sé, de Franco, en patinete. Tant te la fa. Però no... A vegades li posa tres peus, no? Aquest és el problema de la intel·ligència artificial. Aquí el que estàs és...
agafar-me una foto i dir-li que tria els colors que creu que poden anar allà. Llavors, sí que és intel·ligència artificial en quant a que utilitzes ordinadors que d'alguna manera han de pensar quins colors li posen a cada cosa, però no deixen de ser com uns programes, més que una gorimba més complexa com podria ser la intel·ligència artificial. De quantes fotos estem parlant, Manel? A veure, si fes tot el passe seguit...
Hi ha com 130 diapositives, diguéssim. No són 130 fotos, eh? Hi ha algunes diapositives que tenen 3 o 4 fotos, i n'hi ha algunes que són senzillament alguns esquemes que he fet jo per poder explicar determinats moments de la guerra, o coses que poden quedar en el tinti. I què és el que més et sorprèn, després de tota aquesta feinada de documentació i de buscar, de fets que hagin passat a Rubí relacionats amb la Guerra Civil?
A veure, el que em sorpre... Bueno, no és que em sorprengui, és que quan busques i busques i busques acabes trobant coses que estaven una mica raconades o que no s'havien tocat. Sempre els historiadors de Rubí, que han fet molt bona feina, evidentment han tocat alguns temes amb profunditat...
Però sempre hi ha algun raconet on trobes un detall que dius, ostres, aquesta és bona, no? I això, llavors, això és el que li dona una mica més de salsa tant a aquesta conferència com al meu llibre. Sobretot al meu llibre, quan aprofito totes aquestes anècdotes que he anat trobant per donar-li una mica més de salseta, no? Què pots trobar? Bueno, al final la història de Rubi...
per més que és coneguda per unes quantes persones. Tampoc no molta gent s'ha posat a aprofundir. Si tu preguntes a qui, Rubí, que recorden de la guerra o que hagi arribat de la guerra, la majoria et diuen que van assassinar el doctor Guardiat...
Les altres 12, 13, 14 persones, segons com vulguis classificar, que moren per aquí, és com si no haguessin existit. Després, res, que el meu avi va anar a la guerra, el meu tiet va anar a la guerra, el meu cosí va anar a la guerra, i aquest va tornar i aquest no va tornar. I després els que tenen més històries són els que diuen, bueno, llavors van anar a França, i de França van estar un temps, després un camp de concentració, i després van tornar. Això seria una mica el compendi general del que hi ha de la Guerra Civil.
Però la Guerra Civil aquí és un període de dos anys i pico llargs on van passar moltes coses. Primer, a banda de la part violenta que hi ha al principi, on la gent d'esquerres, no exactament els líders d'esquerres, sinó algunes patrulles que es van accedir,
que per cert, com a exclusiva... Va, vinga. Com a exclusiva no, vull dir que sempre s'ha dit que eren gent de fora que van venir de fora, els que van assassinar, i la majoria eren gent de dins, o sigui, eren gent d'aquí del poble. Qui hi hagués algun col·laborador escaducer que fos de fora, tampoc no ho puc negar, però quan has llegit una pila de Consells de Guerra, te'n dones compte que...
que es va recollir bastanta informació en els consins de guerra, és a dir, quan un...
un jutjat, diguéssim, una persona jutjada, li demanaven el seu testimoni, i deia, doncs mira, això no va anar com dieu, sinó que va anar així, i podeu demanar el testimoni en aquest senyor i en aquest senyor. Doncs aquests testimonis apareixen després, és a dir, d'alguna manera els judicis no eren tan... no estaven tan mal fets com a vegades s'ha fet creure, això és una cosa que jo he descobert almenys... Si vols dir que sí que hi ha documentació. Sí, sí, no, i que de forma...
és fàcil, tu de seguida dius, bueno, és que després de la guerra et va haver tota una sèrie de judicis que eren una pantomima i no sé què, tal i qual, i aquí va enfusellar molta gent i tal. Bueno, tot això s'hauria de posar, o sigui, a qui van enfusellar, per què el van enfusellar, i tindríem sorpreses, més d'una. Una mica en el llibre també ho explico, no? Però que el que vull deixar clar és que, o sigui, que la justícia en si...
d'alguna manera, encara que fossin advocats que t'assignava el propi exèrcit, etc. En els consells de guerra, al final el que és excedit, o sigui, el que va més enllà del que hauria d'haver estat,
són les condemnes, sobretot les condemnes a mort, evidentment, però també les condemnes que es van fer, que es feien... O sigui, a quasi tothom se l'acusava del mateix, a quasi tothom li posaven 12 anys i un dia, o si és considerable que ha fet alguna mica més de merder, doncs una mica més. Però les condemnes aquestes sí que semblen fetes a boleo, al final el jutge deia «avui estoy de buenas, hago esto y mañana estoy de malas, hago lo otro».
Seria cert, no tant en quant a un dia i un altre, sinó una mica en el transcurs del temps. És a dir, el pobre que el van jutjar poc després d'acabar la guerra, teníem els números que van malament. Els que els van jutjar d'un any, dos anys, tres anys més tard, no va ser així. Jo, per exemple, entre els meus propis... O sigui, sota el meu criteri, de les sis persones que van afusallar d'aquí a Rubí, n'hi ha una que...
Bé, es pot explicar, avui al final és... Ho explicaràs, no?, el dia 13 o no? Sí, bé, clar, però si m'enrotllo molt amb les víctimes del principi de la guerra no explicaré res més. Llavors, n'hi ha una que... Perquè això estem parlant al final, estem parlant de quan aquestes persones els detenen i després se'ls afusellen. Llavors, aquesta persona que et dic és una que l'únic que va fer és acompanyar, o sigui, acompanyat de 13 o 12 persones més,
se'n van a Can Oriol a buscar el Josep Grau, que era un dels que acabaran matant amb el doctor Guardiat, que era un senyor que tenia una empresa de pintura. Pintava i tal. Això sí, era de dretes i havia estat fent política. Llavors, potser si ets molt bon orador, arriba un dia que t'estan esperant, no? I amb aquest van anar en grup a buscar-lo i no el van trobar. Llavors van anar un altre dia, quan van saber on se'n va i tal,
i allà sí que van anar una vintena també, i el portaven cap a la presó. I diuen que aquest deia, hauríem de matar-lo, hauríem de matar-lo. Hauríem de matar-lo, hauríem de matar-lo, va acabar afusellat.
Els altres, 16-17, n'hi ha uns quants que també es van jutjar, però com que ningú va dir, havia dit això, es van salvar. I, en canvi, tinc gent contrastada, que, per exemple, hi ha un personatge que és el Gordito. El Gordito és el dolent de la pel·lícula, una mica. El Gordito és un xaval que, quan comença la guerra, té 17 anys, fins al desembre no fa els 18,
i és el braç executor, és el que la majoria dels assassinats, els primers assassinats que es fan, 5 o 6, ell confessa en un petit article que surt a la Vanguardia, amagat, que costa de trobar perquè els noms que li posen són una mica diferents, etcètera, però aquest l'acusa, s'autoacusa d'haver matat, ja dic, no sé si són 6 persones. Llavors, la meva suposició, per el que diu ell, per el que diuen els altres, pels testimonis que hi ha en diferents consells de guerra,
és que realment ell és el que va disparant, però tampoc és el cerebro de la banda. És l'executor, no? Sí, és el que quan recorren la persona que la tenen allà per matar-la, hi ha algú que li diu, vinga, gordito, i el gordito treu la pistola i el mata. Això podria ser una visió, clar, jo és el que et poso la novel·la, tampoc vol dir que sigui exactament la real, però sí que totes les meves suposicions estan bastant basades, o sinfonamentades, no?
no neixen d'anda, perquè si de gara voy a pintar-me que tots eren d'aquí d'entro i no eren de fora, doncs no, quasi tots eren d'aquí d'entro. I això ho explicaràs al dia 13 també, aquestes anècdotes, aquestes històries que són... Jo ho explicaré una mica per sobre, perquè les que pensen que són només d'assassinats ja són... que passen just a Rubí...
potser són 7 o 8, i n'explicen uns quants de rubinencs que són assassinats fora, que tenen relació amb Rubí, i fins i tot n'hi ha algun que la relació és mínima però que també està inclús per allà. Però bé, jo explico coses curioses, com per exemple la famosa creu dels caiguts d'aquí a Rubí, no sé si algú de vosaltres que sou molt joves no la deveu recordar. Jo no. Però bé, hi havia un monument a los caídos, però a los caídos només d'un bàtol. Llavors aquest monument era una creu molt gran, que després es va tirar a terra...
i tenia una placa on apareixien tots els caïdors, els quals s'ho manetjaven, aquella placa, i que el 18 de juliol de cada any, a la nit, anaven els nois de l'AOJ, que era l'Organización de Juventudes Españolas, i anaven allà fent com una guàrdia de nit, amb uns focos encesos, emparant totes aquelles ànimes d'aquelles persones que havien mort per culpa de los rojos, per Espanya i per la pàtria.
Llavors em fa molta gràcia haver trobat dins d'aquesta llista, que sí que hi ha... No tinc la placa perquè, curiosament, no he trobat cap foto enlloc, no existeix cap foto d'aquella placa, però sí que hi ha una mena d'esquela que es va fer en el moment de preparar tot això de les clauscaiguts. No sé si es va facilitar a la gent o el que sigui, però és com un format d'esquela. I aquí apareixen els noms de tots. D'aquests noms n'hi ha un que era un soldado de la República, és a dir...
no tenia cap relació, o sigui, se'ls va colar, perquè no era de los suyos, diguéssim. I després n'hi ha un altre que és més divertit encara, que és un que és més inventat, és un tio que no existeix. Ah. És un tio que es diu Emilio Escobar, que, com tothom sap, era un militar retirador. És mentida. I és mentida, i sé que és mentida, i sé que no existeix aquest, perquè a qui volíem posar...
El que passa és que estava equivocat el cognom en les notes que havien fet els que controlaven tots els assassinats per part de la justícia franquista, diguéssim. Ells feien fer unes llistes, els alcaldes i tal, i el cognom es va equivocar. Aquest senyor no es deia Emilio Escobar, sinó Emilio Soler. Curiosament, igual que el meu germà.
I a més a més, per més dintre, o sigui, no sé ben bé, o sigui, jo directament no sabria qui és, però era el cunyat d'un tiet meu. O sigui que familiar, al final, hi havia alguna cosa. S'assemblava el doctor meu germà, però el personatge en si era un senyor de Terrassa, que intenta escapar d'aquest matí, era un contramestre d'una empresa, i ve a Rubia a casa de la sogra, i se'n va a casa de la sogra,
I el vénen a buscar aquest rubí, se l'emporten, va desaparèixer i no es va trobar el cadàver. Però, sigui perquè no es va trobar el cadàver o pel que sigui, va quedar el nom escrit i van posar Emilio Escobar. I després algú dels franquistes se'n va donar compte de l'error com fos, va tatxar amb llapis l'Escobre i va posar Soler a sobre. I llavors ja tot quadrava. De cop vaig veure la llum, el dia que vaig veure això, que això ja ho havia vist abans, però no li...
És el que passa amb aquestes coses, quan vas mirant aquí, allà, allà, vas fent com una mena puzle gegant, i al final aquella peça que havia d'anar amb allò vermell resulta que és una peça que va a l'altra punta amb una corbata. I la peça de la corbata és la que ens resol el tema.
Doncs, Déu-n'hi-do, unes quantes anècdotes que explicaràs i, com dèiem, més encara que tindràs i que faràs servir dins d'aquest llibre que estàs allà pràcticament en gestint i que també voldrem que vinguis aquí a explicar-nos. T'ho farem.
Ja sabeu que el dia 13, la setmana vinent, a les 6 de la tarda, a l'Auditori Vallonrat, aquesta conferència, la guerra civil en color, aquí a la ciutat, gràcies a tota aquesta tasca de documentació i repictulació que has fet, Manel, i segurament que hi haurà molta gent que voldrà saber-ne més encara, eh?
Jo crec que sí. I faràs la segona part. Sí, sí. Si tot va bé, sí. Almenys per la informació ja en tens, per fer-ne una segona part. Manel, moltíssimes gràcies. A vosaltres, com sempre. Que vagi bé. Adéu.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Doncs aquest Tempted, que és d'Squiz, ho dèiem al principi del programa, també va ser una cançó de les que va composar aquest senyor que avui fa 71 anys, el Chris Difford. Dins d'aquesta formació, el Squiz, aquest Tempted, tot un clàssic interpretat per el meu estimat Pol Càrrec. Tempted, but the truth is discussed.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Tempted by the fruit of another Tempted but the truth is discovered
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Bé, és curiós, no ho podeu veure, però el Maria... Sí, lo voy a decir, yo lo digo todo. El Maria Rosas porta un got d'aigua aquí a l'estudi. És la màgia de la ràdio. Podríem dir que és un got de vi, és una copa d'aquestes... Això seria un altre tema. Com ha de ser la copa de vi? Ha de...
Com ha de ser la copa del cava? Saps? Perquè moltes vegades diu que ha de ser tipus flauta. Jo fa poc vaig llegir una notícia que deia que el cava no havia de ser amb copa de flauta. Però això ja ho deixarem per més endavant quan arribin les festes. Maria Rosas, què tal? Bon dia. Bon dia. És aigua, sí, sí.
No, no, és aigua, no. A veure, podria ser bosc, algun licor blanco, no? Perquè des d'aquí no... Bueno, l'aigua, de fet, com que no té olor, tampoc ho sabríem, no? No, però es nota, eh? No crema, no crema. No, clar, però des d'aquí tampoc ho sé. Bé, en tot cas, el Maria Rosas ja sabeu que ve a parlar de vins, mos, mas o menos, perquè si no podries parlar d'aigua, també. També, també.
Saps què passa aquí entre canvis de convidats que anàvem parlant i el Robert diu, ostres, el Robert Fernández, el nostre especialista en música, que diu, també se'n fan de cates d'aigua.
Sí, sí, sí. Clar, jo no sé si en una bodega això ho heu fet. No, no ho hem fet, però... Són una mica més avorrides, saps? Hombre, por supuesto. Vamos, digo yo, eh, tampoc n'he fet, eh. Igual que hi ha gent que fa cates d'olis. I has d'estar molt entrenat, eh, també. Sí, no, no, no, per l'aigua. Per l'aigua, sí? Has d'estar entrenat?
Home, no és tan fàcil com sembla. Això vol dir que n'has fet? Em vaig fer fa temps, però fa temps. Bueno, és que el tema d'aigua s'ha anat baixant. Abans sí que hi havia l'aigua de Figi, l'aigua de glaciar, l'aigua de no sé on, i notaves diferències, mineralitats, però bueno. Si fos una moda passajera. Sí.
On estigui el vi, dius, per què fer cates d'aigua, no? Potser. Bé, doncs, aprofitem que tenim aquí el Maria Rosas, que torna al Rubí al dia a parlar de vins. Hi ha diferents èpoques, deia jo abans, que havies vingut a fer seccions. Ara ja feia bastant, no? Sí, ara ja era sota encàrrec.
Me'l vaig trobar l'altre dia i vaig dir, què? De fet, no. Tu em vas veure pel carrer un dia i em vas dir, podríem tornar a fer... I jo, vinga. I per això estàs aquí. Exacte. I com que fa poc s'ha fet la Fira del Vi, doncs encara que sigui una mica de refilón, m'agradaria que ens diguessis com va anar. Ja sabem que va ser un excitàs, perquè sempre ho és quan es fan coses d'aquestes a la ciutat, però des de dins, com s'ha viscut.
Molt bé, sempre patint fins a l'últim moment pel temps, perquè era la variable. Home, tu te'n riuràs, però clar, tu saps el temps. Però jo crec que, ja ho vaig comentar, si hagués de firmar, el que va passar va ser ideal. Va ploure, no?, crec que una mica al matí abans d'obrir la fira, el diumenge.
Potser a les 9 del matí una cosa així, no vols dir? Sí, obria a les 11, va parar de ploure cap allà a les 10, rozando, però molt bé, molt bé. Com els darrers, com sempre. Són 13 edicions, és que ja són uns quants...
Anyets, però molta afluència el divendres, el dissabte potser el matí va ser una miqueta més tranquil, però va haver-hi molt bon ambient. Dissabte de tarda de nit, locura, i diumenge va ser molt tranquil també. O sigui que, adeu. Doncs ja sabeu, a més amb aquest passat que tenim a Rubí, quan al vi hem de fer coses com aquestes fires.
No, i quantes més, millor. Bé, doncs anem a parlar amb aquesta nova temporada de secció del Maria Rossàs. M'has dit que volies parlar de la Varema 2025. Sí, dic, home, una vegada que es poden parlar de coses positives, dic, estàs, home, és veritat.
Veníem d'anys molt complicats. Clar, parlàvem fa un moment del temps, de si plou o no plou, i després, clar, la meteorologia també té molt a veure amb després, diguem, la producció de vi. Moltíssim. I, ostres, després de tres anys molt complicats, i sobretot el 2023 potser va ser un dels anys més complicats, home, saps parlar d'un any, el 24, d'un any que va ser...
Clar, nosaltres el vèiem des del punt de vista brutal, pletòric, i mires històrics i dius, tampoc n'hi ha apartat. És veritat. De fet, estem per sota de la mitjana, si fas el caco de la mitjana entre el 2013 i el 2023,
estem per sota d'aquesta mitjana, però si fas la mitjana d'aquests tres últims anys estem molt per sobre, que pràcticament un 30-40% per sobre de producció. I si això ho sumes, doncs que va ploure i va fer fred i calor quan va tocar, doncs relativament poques enfermedats, la vinya molt sana, molt bon raïm, tots bastant contents en general.
I això, quan arriba al consumidor, com es tradueix? Com es tradueix? Això jo no fa... Tècnicament hauria de ser positiva. Se suposa que... Per això t'ho pregunto. Vosaltres esteu contents, però... No, mira, primer perquè no pateixes perquè s'acabin segons quins vins... Clar, quan al final les...
Per això no, per desgràcia, el vi no és com una Coca-Cola o com un producte manufacturat, sinó que tu tens el que produeix les teves hectàrees o el que tu pots arribar a comprar i elabores i produeixes allò i en base allò ho vens durant tot l'any. Fas una previsió, no és que vagis elaborant, saps, a mesura que, ostres, mira, mira, aquest ha anat bé, faré una mica... No ho pots fer, no? Llavors l'avantatge és que no ens quedarem tan curts de tants vins com altres anys,
sobretot amb vins blancs, que són els que pateixen una miqueta més, crec que no ens quedarem sense. L'altre també és que si hi ha més vi, seria interessant que els preus com a mínim no pugessin, saps? Això et preguntava jo com afecta al final al consumidor, clar. Aquí al final el tema de preu sempre és una llei d'oferta i demanda, i a més, si a això també li sumem que el senyor Trump...
amb els seus aranzels i els seus moviments comercials, ha deixat en stand-by les exportacions de molts vins catalans. De fet, molts d'ells han deixat d'exportar als Estats Units en base a aquest temor o a aquesta incertesa.
Això fa, o sembla, que hi haurà encara més vi per nosaltres, no? Tot i que també països asiàtics estan aprofitant, o Europa. Llavors, espero que, com a mínim, el preu no puc que sigui un any d'estabilitat, perquè veníem dos o tres anys enrere de pujades importants, que al final també el que fan és que són barreres d'entrada al món del vi.
Deies que no s'exporten vins catalans o menys? Des que... Bé, el cas específic dels Estats Units. Segons quins cellers parlin, hi ha cellers... Estats Units és un pes molt important i segons quins cellers no exporten, per tant això no els afecta. Però sí que és veritat que hi ha alguns països europeus que... Grans bavadors, països escandinaus...
Holanda, per exemple, és un gran babador d'escomors, doncs això també afecta. I si això li sumem, doncs que, per exemple, amb l'Adeoca hi ha hagut un creixement pràcticament d'un 30% de més quantitat, doncs jo crec que aquest Nadal serà més tranquil i l'any que ve esperem que no haguem de veure molts moviments. Ara tinc curiositat, quins 20 catalans van als Estats Units? Molts, pensa que...
Hi ha molts productors petits que, si el mercat intern no els absorbeix, ja sigui per preu o de més, han de buscar vigues per vendre-ho. Però preus perquè són més exclusius i aquí no es venen, o per què? Bé, al final, segons quins vins... Clar, quan tu no ets un monstre, els teus costos són més alts. Llavors, els teus preus també són més elevats. Llavors, hi ha una part del mercat que potser no...
local que no ho interpreta, o no ho sap veure, o no ho valora. Llavors has de buscar alternatives perquè el projecte sigui viable. Els Estats Units estan acostumats a un nivell de vins molt alt a nivell de cost, perquè al final ells són productors de vins, però clar, la seva mà d'obra és americana, i llavors els seus vins són...
d'un preu mig molt més elevat que el d'aquí. Llavors, exportar no se'ls percep com a vins molt cars al seu país. Vols dir que comparant els preus dels vins d'allà amb els vins que es porten des d'aquí, dius, més o menys costen el mateix, no? Correcte. En canvi, si tu vols prendre't un vi de Califòrnia, més o menys correcte, prepara la butxaca. Saps? Però això si te'l veus aquí, vols dir. Clar, clar, clar.
Bueno, i si el veus allà igual, eh? Bueno, clar, a veure, precisament els vins econòmics als Estats Units, pel que jo sé, pel poc que sé, no són... No, no són. No són baratos. O sigui, no, qualsevol vi, eh? De fet, molta gent que ve d'allà, quan a terra aquí, és que això és heavy, eh? I als restaurants, o sigui, es pensen a vegades que el preu per ampolla és el preu per copa.
Perquè ells estan acostumats a pagar 15-20 dòlars per una copa de... Ah, vols dir gent que ve de fora i arriba aquí. Ah, claro, sí, sí. I veure 20 euros, ells es pensen que és la copa, saps? I clar, quan veuen que és l'ampolla... La demana sencera, no? Diu, sí, sí, traiem-la. Una per cap. Directament. Bé, doncs, anem a fer alguna recomanació de vins? Jo deia al principi del programa que encara queda pel Nadal, però...
Si algú vol aprofitar i començar a fer lots per regalar o per tenir a casa, no? Sí, home, mira, jo... Doncs mira, totalment improvisada, no tenia res preparat. Però un dels escomús, en aquest cas va ser un corpinat, que va triomfar molt, va agradar molt a la fira, és del celler Viader.
És una de les darreres incorporacions de Corpinat. Corpinat és aquest segell de qualitat, no és una denominació d'origen, és un segell de qualitat de vins escumosos catalans, del Penedès. Aquí dintre d'aquest grup tenim Recaredo, tenim Llopar, tenim Gramona, tenim concretament 19 cellers ara,
Entra ells al Viader, que el propietari és l'Eduard Viader, un noi que va començar el projecte amb 21 anys i va estar com a cap tècnic de Gramona durant 13 o 14. Llavors, són uns escumosos molt fins, molt elegants, molt estil...
una miqueta aquesta impromptada a Gramona, molt frescos, i que va guanyar un dels grans binaris d'or a escumosos, amb la finca La Llena, que és un escumós del que fa 2.000 ampolles, 3.000, molt poquetes. Brutal, molt fi, molt elegant, bombolla, molt integradeta, no se't fa gens pesat, és un d'aquells escumosos de...
que la gent repetia. És anyada del 2021, anyada del 2021, té aquell punt de criança, no? Té la fruiteta encara molt fresca, molt viva, però ja té aquell punt de l'evolució de la criança en ampolla, que el que fa és crear aquell punt de bolleria molt controlat, aquella evolució... Molt xula, molt xula. La veritat és que
el vaig retastar a la fila i també és veritat que quan et trobes amb la gent i el comparteixes és realment quan encara el trobes encara més interessant. I també una visita molt xula, és un celler...
Molt humil, al final és una antiga masia que està reconstruint. A mesura que el projecte va creixent, va traient alguns calerons per anar arreglant la masia. Una masia totalment autosuficient, no està connectada ni a la llum ni a l'aigua. I un projecte molt corpinat, molt sostenible, molt interessant i que jo crec que donarà què parlar en els propers anys.
Això quan acaba, m'estàs dient. Com a escumos ui, no diguis que... Perdó, perdó, com a escumos. És que estic desentrenada, jo soc més de negro. Llavors tu que vols un negre. Jo vull un negre, sí. Doncs mira, finca Malaveïna, un Empordà... Hombre, ja em sona, eh? Sí? Digues, digues, no t'he quino cortar. Aquest és un vi que podeu trobar a moltíssims llocs, és un referent, jo crec, és del Seller Paralada,
és el seguit número 1 a l'Empordà, a l'ADEU Empordà, i el fincam a la vaina, que ja és un vi negre de referència, que ja fa temps que l'estan elaborant, doncs cada vegada jo crec que està millor, li estan donant un aport més important de garnatge, més fruita,
s'està adaptant als nous temps, antigament tenia una part més important del cavernet, era un vi més bordalès, i ara s'està tornant un vi més borgonyó, amb més presència de fruita...
Però que no enganyi, la fruita llest, però és un senyor tros de vi. Molt interessant, també. No sé si és aquest que tinc ara, que estic buscant. Diu, marlot, fixat de 3%. Té marlot? El que passa és que depèn de l'anyada, perquè... És que, clar... L'anyada actual és la 22, si no recordo malament, i ja va reduint les proporcions de marlot i cavernet, per incloure més garnatge carinyena. Però, mica en mica.
Pas per fusta, té un punt torrat molt interessant, molt xulo, molt complet, és un vi molt complet i que per amants de grans vins negres, d'altres de no nacions d'origen del territori, jo crec que és una bona entrada.
Doncs aquest finca malaveïna, per a qui els agradi més el... El alegre, tu mateixa, no? Sí, sí, sí. Va, molt ràpid, tens un minut per un blanc, va. Un blanc? Eh... Pa, pa, pa, pa, pa...
Jo faria el deliri floral, també de l'Eduard. Va triomfar, ho va petar. Això a la fira? Sí. La gent va encantar. Se'ns van acabar les ampolles. Sí, sí. I no en portaven poques, eh? Explosió amb nas, boca, sec, molt gastronòmic i per a tots els públics. Molt fàcil d'entendre. I no necessites cap excusa. Pots obrir l'ampolla quan vulguis.
Ara mateix, a les 12, sí? Jo ja quasi que arrencaria. Quan facin les notícies al bollatí horari, obrim l'ampolla? Per segons que diguis, quasi millor. Aquest deliri plural, també pel que li agradi el blanc, el tinc aquí davant, ara mateix. 11 euros, em diu. Sí, sí. Està bé. Molt correcte. Finc a màra veïna, per quant? 22, crec. 22, bé, està. No està malament.
Perfecte, doncs, Maria, parlem d'aquí unes quantes setmanes, que s'ha acabat el temps ja, i... És ràpid, això. Sí, sí, molt ràpid. Fem altres recomanacions, perquè arribarà ja el Nadal, llavors sí que estarem ja amb els torrons i tot plegat. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. I ara ja sabeu, arriba la informació i després continua la programació de Ràdio Rubí. Que vagi molt bé.