Són les 11 del matí.
Molt bon dia. L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà una única moció al ple municipal del mes de març del pròxim dijous relacionada amb la polèmica sorgida en els darrers dies sobre el transport escolar a l'escola Joan Maragall i a l'Institut J.B. Foix. Recordem que el Consell Comarcal vol retirar l'autobús
de transport d'aquest institut de cara al curs vinent. La UB, de fet, demana que no se suprimeixi aquest bus perquè no està infrautilitzat, com ha esgrimit l'ens comarcal. La portaveu de la formació, Marina Dolcet, ha explicat a Ràdio Rubí que espera que l'anunci fet per l'alcaldessa el dilluns al programa Parlem amb l'Alcaldessa de reforçar la línia L3 que recull els alumnes de la sortida de l'institut no sigui un anunci polític, sinó que sigui una realitat. De totes maneres, Dolcet ha afegit que aquest reforç
serà del tot insuficient en aquest cas. La portaveu anticapitalista ha subratllat que el govern no pot demanar que les entrades i les sortides es facin de forma esglaonada perquè no és gens fàcil. Demanem que s'inici el Consell Comarcal a mantenir aquest servei d'autobús, tant en Joan Maragall, que ara expliquem les dades, com el foix, i que a més a més es doni compliment a la moció presentada del 2024, que tampoc han donat compliment.
Ja la història aquesta que el govern diu de esglaionar la sortida dels alumnes, això no és tan fàcil i això s'ha de ser perfectament i menys a meitat o quasi finals de curs, com aquell qui diu, perquè això implica també canviar horaris de claustre, de classes, etc. I que la solució és molt fàcil, que posar un bus cada 10 minuts urbà i no un tercer, és que potser s'ha de posar un quart o un cinquè tenint en compte les ràtios que pot assumir el bus i que perdrem, si no hi ha canvis, 50 places d'un bus escolar.
El ple municipal es farà el pròxim dijous, que és 26 de març, a partir de les 5 de la tarda, i el podreu seguir, com sempre, en directe a través del nostre web, raidrovi.cat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I l'empresa Rubinenca Submer invertirà, atenció, prop de 1.000 milions d'euros en un centre de dades propi a Catalunya. La companyia última a la ubicació, que ja sabem però que no serà Rubí, d'un centre que tindrà una potència de fins a 100 megawatts, un dels més potents de tot l'estat.
La companya explica que l'auge de les càrregues de treball d'intel·ligència artificial estan generant una demanda sense precedents d'infraestructura informàtica, d'alta densitat i eficiència energètica, també, i en aquest context situa aquest projecte que mencionem. L'empresa defensa que el nou centre de dades, que s'executarà de forma progressiva,
Forma part de la seva estratègia de negoci, un negoci que ja compta amb fàbriques aquí a la nostra ciutat, però també als Estats Units i a la Índia. Recordem que l'estàrtup Rubirenca va néixer dedicant-se al sector de la refrigeració per a equips informàtics, però que està augmentant la seva línia de negoci amb el disseny i la construcció de centres de dades des de zero, situant-la com una de les empreses locals amb més projecció actualment. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, qüestions administratives centren la informació del dia d'avui. Sisculara Garcia. La Unió Esportiva Rubí ha obert el procés electoral per a la junta directiva del club. En cas que hi hagi més d'una candidatura, tot plegat revertiria...
en unes eleccions per al pròxim 3 de maig. A partir d'aquí, i també en qüestions socials, hem de parlar d'un centre excursionista de Rubí. Avui tindrem el seu president en aquesta casa, a Ràdio Rubí, Jordi Puig, perquè ens parli del futur i de l'actual situació d'una entitat, diguem-ne que...
en aquests moments condicionada per tot el que fa referència a la pesta porcina i les restriccions que hi ha d'accés al medi natural. També una entitat la qual mira cap al futur amb noves propostes, com per exemple les petjades amb família. Un dia d'avui en el qual també haurem d'estar pendents el partit que començarà 20 minuts abans.
de les 10 de la nit i a Sabadell. L'esportiu Rubí Femení recupera aquesta cita de la segona nacional davant del conjunt sabadellenco, una jornada en la qual el seu rival directe per la tercera plaça, l'Entrerrius, també recupera un partit, en el seu cas, a un quart de nou, a Caldes. Doncs tornem en una hora ja al bolletí de les 12 amb més informació, com sempre, de la nostra ciutat.
Serveis informatius de Ràdio Rubí. Què és la teva?
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp. Adeu de camp.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit de poder-ho seguir al 99, potser a l'FM i a radiorubi.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2.45. Aviam de camp. Tots fem esport.
Bona nit!
Rubí al dia amb Belén Tierno. Mig quart de dotze, recte final del Rubí al dia, darrera hora que dediquem, ja sabeu, a la cultura i a l'oci. Avui, molta, molta cultura. Avui parlem de teatre, de llibres, de cultura popular i rebem un personatge il·lustre del nostre país.
Cap a dos quarts de dotze, rebem els estudis al Carlos Casado de l'entitat Les Anades d'Olla. Aquest dissabte presenten el conte del Bojo, amb tot d'activitats, i a més a més, demà fan activitats al carrer per sortejar aquests contes entre els nens que hi participin.
La convidada musical és la SU. Aquest diumenge arrenca el Recòndit, un festival de música, però també de cultura, de gastronomia, que es fa al Pla de l'Estany i que, a més a més, té una altra particularitat. I és que no es fa en un dia, ni en dos, ni en tres, sinó que es fa durant mesos. Precisament comença, com dèiem, aquest cap de setmana amb la cantautora catalana.
I com dèiem, en uns minuts rebrem els estudis un dels actors més coneguts del país. Conversem amb Joan Pere, que aquest diumenge arriba a la sala amb les entrades gairebé accelerides. Encara queden, però espavileu si voleu anar a veure l'espectacle Una estona amb Joan Pere. I això és el que farem nosaltres a continuació, conversar una estona amb ell.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Aquest diumenge a les 6 podem veure a la sala l'espectacle Una estona amb Joan Pere. Es tracta d'un espectacle en què Joan Pere repassa la seva vida com no podia ser d'una altra manera en clau d'humor. Joan Pere, molt bon dia. Molt bon dia, tinguem. Gràcies per haver vingut fins a Ràdio Rubí.
No, no, gràcies a vosaltres. Per mi és honor estar a Rubí, aquí, a Ràdio Rubí. Que ara em deies que feu gairebé 50 anys, o potser 50 anys de Rubí. D'aquí a 3 anys, em sembla. Doncs mira, gairebé els anys que jo vinc per Rubí a fer teatre. Sí, m'explicaves que has vingut moltes vegades i fins i tot que havies estat el pregoner de la Festa Major. Sí, de fa uns anys, sí, sí. A dalt de l'Ajuntament, molt bé, molt divertit, molt maco. I aquí és on hem vingut, veníem molt amb el Paco Morán...
quan treballàvem amb el Paco Gran, aquells 13 anys, veníem cada any, cada any, a Rubí, a Rubí, a Rubí. Després jo sol he vingut moltes vegades, moltes. Potser és dels llocs que més vegades he anat. Sí, sí, a Rubí. Explica'ns per què has decidit fer aquesta obra en aquest moment, ara que estan de moda els monòlegs. Tu has fet moltes obres, però a més a més també has fet molt monòleg. És una forma de reivindicar...
Aquesta fórmula que ara, el que dèiem, està de moda, però que fa molts anys que molta gent la practiqueu, no? Sí, sí, però no és un monòleg, és un espectacle, és una trobada, és una trobada amb la gent. Esclar, penseu que a mi hi ha gent que fa 30, 40, 50 anys que em segueix, no? I aleshores aquest espectacle que faig és com una petita joia que jo tinc,
que ens ho passem tan bé, riem tant, la gent i jo, i ens retrobem. I és com una abraçada. És com una abraçada. I, a més a més, ens ho passem tan bé, riem tant, que és com un goig fer-ho. I dius, mira, quan no faci teatre, perquè ara començaré a assajar una funció per la temporada que ve, una funció...
de les grosses, amb actors i decorats i tal, però aquí, només amb quatre llumetes, i jo només explicant-te'ls allò que em va passar, i allò que em passa, i allò que m'ha tornat a passar, i que, a més a més, gairebé sempre és el que li passa a la gent, llavors ja comencem. Jo, de vegades, se m'escapa el riure i tot, i que, esclar, que un actor no ho ha de fer, això, però, esclar, com que veig que la gent riu tant, se m'escapa el riure perquè jo m'ho passo molt bé, i el poble això passa molt bé.
Com l'has construït? Perquè parles de la teva vida, de la teva vida artística, moltíssimes dècades de vida, com es condensa això i com es construeix perquè tingui...
doncs a aquest fil conductor, però a la vegada també... Esclar, la gent em diu, de vegades és un espectacle que hauria de durar una hora vint, dura gairebé sempre una hora trenta, si jo em trobo molt còmode una hora coranta, i la gent em diu, però com te'n recordes de tot? No, no me'n recordo. Jo vaig veient, vaig desgranant aquella història, no? Comences jo...
De petit sempre he tingut, sempre he sigut graciós, que no és cap meravella ser graciós perquè val més ser demà la llet i guanyar diners. No, he sigut graciós. He sigut graciós, simpatiquet, i llavors penses, ai, què em va passar aquell quan anava a col·legi? I després? I després? Ai, sí. I quan vaig trobar nòvia? I després? I què em va passar allò?
I després llavors explico les coses que em van passar amb el Woody Allen, amb el Pac Morant, amb la Mari Sant Pere, amb tota la gent que jo he treballat, que he tingut la sort de treballar amb gent molt divertida. I com que la gent ho sap i la gent ja em va seguint, i ara ja sóc gran...
Ara ja representa que soc gran. Aleshores, és clar, és coses de gran. Però és un... Anem i anem i anem i anem. També és clar, la meva experiència vital, en cas d'una senyora meravellosa, estupenda, que encara la tinc després de 50 anys,
Ja em diràs, són de Meris. Això és notícia i Meris. I llavors comencen a haver-hi fills. I resulta que tinc sis fills. Això, que és vital, però fa riure. Fa riure que jo tingui sis fills i tot nois. Que ni fent-ho amb lluna plena, ni amb lluna nova, ni de revés, ni sota el llit, no hi va haver manera de fer una nena. Tant que m'hauria agradat tenir una niña, Pere.
Sí, bé, potser ella no tant, a l'escola, amb el cognom. Escolta, he vist el documental que has fet que expliques que vas començar a fer teatre, que la primera vegada que et van portar al teatre tu ja vas saber que volies ser actor. Perquè dius, jo venia d'una època...
Gris. Com tots els que vau viure aquella època gris del 50. Això és el que encara et mou? Seguir fent disfrutar la gent, que gaudeixi, que s'oblidi una mica de la... Perquè ara no estem en aquella època gris, però Déu-n'hi-do també. Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Mira, el que em segueix més és trobar-me amb la gent. El fer content. Jo sé que els que vindran...
siguin molts, siguin pocs, i millor que siguin molts, perquè seran feliços una estona. Aleshores, aquest retrobar-me amb la gent, i tenir aquesta estoneta de felicitat, la gent que al sortir sempre m'ho diu, sempre em diu, mira, feia molt temps que no rei, m'ha passat això, m'ha passat allò, m'has fet riure, t'ho agraeixo molt, aquesta estona que hem passat, això m'ho diuen moltíssim, moltíssim.
I això és el que et fa continuar, no? Ara estic preparant ja una funció nova per la temporada que ve i penses a veure com ho faré perquè això els hi sigui agradable, els hi sigui plaent. Hi hagi un somriure. El somriure és vida. I el teatre és vida.
I el teatre és vida. A vegades em diuen que no et retires. Jo m'haig de retirar mentre estigui viu. No, perquè el teatre és vida. I és vida de debò. Estan allà, a l'escenari. Aquells sectors són de debò. El que està passant en aquell moment és de debò. I serà diferent del que passarà demà.
perquè amb l'estranya pareja, i això se'n recordarà la gent, la gent venia 6 o 7 vegades a veure'ns i sempre era diferent. És normal, perquè s'envida el teatre i veus la gent que riu i veus la gent que disfruta i et sents diferent i de vegades se t'escapa alguna cosa que en diuen morcilles.
Però bé, no som mortires. Escolta, deies, jo sóc des de petit gracioset, una cosa així, has dit, i tothom et coneix, sobretot el gran públic, per l'estranya pareja, la jaula de les luces, per ser la veu de Woody Allen...
Això està molt bé i la comèdia està molt bé, però tu has fet moltes altres coses. De vegades no et fa una mica de ràbia que només et coneguem per aquestes grans produccions o per tot això? No, al contrari. Jo estic molt content i sé també que el que jo dic amb humor
amb humor, sempre és alguna cosa de veritat que cala una mica. Per això la gent se'n recorda de l'estranya pareja i se'n recorda d'aquesta i d'aquella, perquè sempre ho dic d'una certa manera que arribi, que podria ser un drama, que podria ser un drama. Però jo he fet drames, i he fet drames, i, bueno, i els he fet molt bé i tal, no? Però la gent sempre em diu, ai, que bé que ho ha fet. Vaig fer una funció amb el meu fill, que es deia Papa Mozart, que era una meravella, una meravella i un drama.
I la gent sortia molt contenta, però sempre et deien, sí, però quan fas riure, li agraeixo tant quan fas riure. I esclar, això és un plaer per mi, és una mica mi tesoro, que deia aquella. És a dir, que no et molesta, eh? No, home, una vegada em van fer fer la bar de Molière, que és un ser maligne, lletxíssim, i jo no sé com ho va fer, perquè ell és simpàtic, aquell tio.
A lo millor és que ets incapaç de fer de dolent. Jo sempre dic que he fet el Molière més simpàtic de la història del teatre, perquè reien. T'havia dit Molière, no ho vaig fer per això. Este no vale, este no vale.
Ets una de les persones més estimades de Catalunya. De fet, quan estàvem entrant per fer l'entrevista, tothom que s'anava trobant li anava dient, ets tu, i li feia un petó i una abraçada. Em deixa fer un petó? Això m'ho diuen molt. Em deixa que li faci un petó? I tant, i tant. Una abraçada és el més maco del món. Però això és una meravella, que la gent t'estimi per la feina que fas. Per això et dic, ara imagina que haig de fer un drama i que la gent surti plorant, no em voldran veure mai més. No, no, no.
Deia que ets una de les persones més estimades i conegudes de Catalunya, però que a més a més en els darrers temps t'han donat la creu de Sant Jordi i el gaudí d'honor. És a dir que crec que sí que la societat catalana t'ha pogut tornar tota la teva generositat a dalt de l'escenari. Sí, però mira, és una mica el que deia el Capri. M'han donat premis i medalles i no sé on són.
No és on els tinc. Però el que realment per mi és un premi, el que la gent et pari pel carrer, et saludi i et doni les gràcies per aquelles estones que hem passat junts. I això, quan em mori, posarem allà una làpida que digui Nos reímos juntos. Nos reímos, nos reímos.
Bé, després està la teva faceta de doblador. Jo no sé si... Que encara t'hi dediques. És a dir, que encara dobles, però que encara dirigeixes doblatges. Ets una mica hiperactiu, no? No, no, no. Jo em llevo a les set del matí i vaig a treballar.
I quan s'acaba, s'acaba. Llavors em torno a casa. Llavors trobo la meva dona, d'on véns? Doncs mira. Va a treballar. Però saps què passa? Fa tants anys que faig la platja que també és un plaer dirigir una pel·lícula, ensenyar a la gent nova, fer que aquella pel·lícula s'entengui, que tingui el sentit, que tingui la humanitat, que posis la veu. També és molt maco.
Últimament, a més a més, hi ha de nou molta polèmica amb això del doblatge, de si s'ha de doblar o no s'ha de doblar, però clar, hi ha personatges que pels catalans, si no els haguessis doblat, no només no els hauríem entès, sinó no serien el personatge que són. No, però venguéssim passat sense pena ni glòria, això és veritat. Perquè el Mr. Bean... És que el Mr. Bean va reconèixer que no sabia fer el que tu feies.
Però allò va ser un èxit, allò que jo li feia. Va ser un èxit. Tothom parlava d'allò. Tothom parlava de ser un èxit. O si us recordeu de fa molts anys, aquell de l'Estrellats, que deia, Beti, Beti, Beti... Home, els que tenim una edat, recordem perfectament aquest personatge, que si el mires sense doblar, no és el mateix personatge. Probablement, probablement.
Una vegada el Woody Allen em va dir, és que tu pones un poco más de lo que yo. El millores. Sí, li posava una mica més de gràcia, perquè jo, com el mirava el Woody Allen en les pel·lícules, era una mica sosso.
Clar, jo no va dir... És una mica estupit. I llavors jo li donava un palet més d'alegria. I jo m'ho va reconèixer. M'ho va reconèixer i em va dir... Bueno, em va dir... Això fa una mica de vergonya dir-ho, eh? Em va dir... Eres el mejor. Em va dir... Tu eres mi pequeño milagro europeo.
Això m'ho va dir ella. Jo crec que tu li deus molt al Woody Allen, però al Woody Allen et deu molt a tu. Perquè també li donava aquesta mica de cosa més graciosa, més divertideta. I li vam dir, i és veritat que aquí a Espanya...
És dels llocs que més recauda. I li van dir, això és perquè... Per aquest senyor, no? Sí, per aquest senyor. I jo ho dic amb broma. Un dia em va dir, este chico que me dobla, este quién es?
I jo em dic, mira, és uno de Mataró. I llavors jo afegeixo. I cada vegada es va per Rubí. Cada vegada es va per Rubí. Parlem una mica de la teva vida. Tot i que tu t'has cuidat molt de mantenir la teva vida privada en privat, tot i que alguns dels teus fills tenen la seva vida pública. Sí, i tant.
Alguns es dediquen també a la vida artística, però explica'ns una mica de la teva vida més privada. Aquests sis fills, aquesta família, tu dius nombrosa, jo diria que súper nombrosa. Sí, perquè a partir de tres ja és igual. Que siguin 18 és igual. A partir de tres ja no hi ha manera de controlar res. Sort que són diferents físicament, no? I els pots diferenciar, el que porta ulleres, el que té el cabell més roset... Home, en tinc dos de bessons, que sempre els confonc.
Sempre els dic, tu qui ets? Però sou ara com una mena de tribu, perquè clar, evidentment, em deies abans, els més petits tenen 40 anys, per tant, parelles, fills... Sí, ara hi ha els 6 fills, ja són 12.
Però com que n'hi ha separat ja són 18. Déu-n'hi-do! O sigui que... Bueno, però això està bé. Un dinar de Nadal és... Sí, sí. Una juarga. És potente, potente. És potente. Perquè sempre els dinars sempre s'acaba. Home, tu m'has dit allò? No, jo sí. Espereu. I tu vas menjant. Bueno, a la vegada sí que adeu. Però jo sempre he procurat...
que el teatre, que m'agrada molt, no em privés del que és la vida. Jo soc un enamorat de la vida. Crec que el gran tresor que tenim és la vida.
Aleshores, que per fer una funció no hagi de perdre la vida. Jo en moltes funcions he dit que no, perquè no volia que m'apartés del que és la vida. Amb la meva dona, amb els nanos, la casa... El viure, totes aquelles coses de vida diària, no? I he pogut anar compaginant fer teatre, fer tele, fer cine, fer doblatge...
amb els nens, amb les criatures, la dona, i ho hem anat gestionant de la manera que hem pogut. Ja sé que potser podria haver sigut molt més bon pare, però ells saben que estic al seu costat. Em consta, em consta.
De tota manera, jo tinc la sensació, tu deies, que no he permès que a partir de la vida el teatre, jo crec que a totes les professions un és millor professional si té vida. Si viu la vida, si viu la resta de coses que passa a la vida. Si aquella professió no et permet fer una vida normal, no la facis.
Perquè el millor és la vida. És el que tenim. I la vida és plena d'emocions, de problemes. Si començo a explicar-te els problemes que he tingut em pensa que sis nanos, sis carreres, sis parells de sabates cada Nadal.
Tot és bastant gruixut, no? Però ho hem viscut bé, normal. Hem intentat que ni la fama, la petita fama que jo pugui tenir, ni la fama, ni l'èxit, no s'entorbiés una vida que intentem que sigui feliç.
Clar. De fet, he vist en algun lloc que alguns dels teus fills no deien que eren fills teus. Sí, és veritat, ni ens manen. Perquè, clar, coneixem els que tenen una vida més relacionada amb la vida pública, però els altres està dient que anava a dir normal.
És que hem procurat que cada fill tingués la seva vida pròpia, no? Això també és complicat. Jo sempre dic que de les coses que millor hem fet és que els sis fills portessin amb molta dignitat ser fills d'algú, que és molt difícil ser fills d'algú, eh? Si mires els diaris, veuràs que al fill d'aquell li passa això, al fill de l'altre... És molt difícil. Que vagin portant dignitat és de les coses que millor hem aconseguit i que ha dut a la seva vida.
Un dia, un dels meus nanos li van dir a anar a la feina, Pere, Pere, tu ets fill del Joan Pere? No, ets parent del Joan Pere? I ell va dir, no. Ni el conec. No, ni el conec. I jo li vaig dir, ens vas negar, com Sant Pere.
Tampoc calia, tampoc calia tant. Una vegada, un dels meus fills va portar uns amics a casa, que nosaltres no hi érem. I esclar que a casa hi ha ple de fotografies, o de la bar, o del fantasma, o de l'estat en pareja, i li van dir, ostres, la teva mare deu ser molt fan del Joan Pere, perquè el té pertot arreu.
Hauria d'haver dit molt fan i fixa't... I han estat IPA. No, no, però potser li podia haver dit fixa't que ha tingut sis fills amb aquest senyor. Escolta'm, parlem dels projectes perquè deies, avui he pogut venir, t'ho hem agraït molt,
Entre d'altres coses, perquè encara que tu diguis que no, ets hiperactiu i fas moltes coses al dia. És a dir, que trobar un forat per venir a una ràdio que està en una altra comarca... Jo visc a l'Obreta. Sí? Sí, jo visc al Maresme. Vull dir que és travessar la muntanyeta i ja soc aquí. I Rubí és un lloc que em cau molt bé, és molt simpàtic. I hi he vingut tantes vegades i sempre hem tingut molt d'èxit i m'ha agradat molt. Vull dir que no és cap esforç, no.
Però, bueno, sí, avui... Demà, demà passat, tens tot ple. Demà començo a assajar la propera funció, per Focus. A la tarda tinc un doblatge del Martin Short, que és l'Assassinatos en Edificio, que és un home que s'assembla molt a mi, però demà passat també tinc assaig, per la tarda llavors he d'anar al programa d'Anae,
de TV2, aquí al costat, també. El dissabte tinc funció. És el dia sense cap butaca buida. El diumenge vaig a Rubí. Quan descanses, tu? No descanses mai. No, jo me'n recordo que va haver-hi un dia de Nadal a la tarda que no vaig fer res. Un dia de Nadal. Vas dir, avui me'l prenc de descans. Va ser tan avorrit...
Escolta, i no t'ha passat mai, que ara li ha passat, que està molt bé que ho expliquin, però molta gent de la vida més pública, esportistes, actors, actrius, han explicat que han tingut allò com una mena de col·lapse. No t'ha passat mai de tenir un col·lapse, de dir he de parar-me encara que siguin dos mesos?
No, que jo recordi no. El que sí, jo em llevo el dematí, i com que sempre dic que sí, ah, perquè el dilluns també estic amb la Melero en la tele, i la setmana que parlarem del sí i el no, és clar, com que sempre dic que sí,
Esclar, llavors de vegades em trobo que a la mateixa hora i al mateix dia... Has dit que hi ha moltes coses. A dues coses, o tres. Això sí que és un col·lapse. I llavors, quan acabo el dia, penso, bueno, me n'he sortit d'aquesta, me n'he sortit d'aquella, me n'he sortit de l'altra. No m'he arribat a col·lapsar. Però tenir un moment de col·lapse no recordo haver-ho tingut mai. Mai he tingut que parar per dir, no pudo massa.
No, però és normal. La meva feina és una meravella. El teatre, ja t'ho he dit abans, és vida i és extraordinari. Només un esforç. De vegades em diuen... De vegades estic rodant una pel·lícula fins a les 6 de la tarda.
o estàs fent un de planxa fins a les 6 de tarda i a les 6 te'n vas i vas cap al teatre. Tothom et diu, però no estàs cansat ara? Ara has de fer la funció. Dic, home, ara és el meu relax. No m'ho priveu, això.
T'apassiona tant la teva feina i tinc la sensació, a més a més, que et prens la vida, no diré que amb calma, però sí amb perspectiva, i no perquè ara tinguis una edat, sinó que sempre te l'has pres d'aquesta manera, no? Sí, sí. Amb una mirada... Sí, deixa'm-ho mirar, a veure com ho arreglo, a veure com ho faig, això ho fem així...
et donen un paper i penses, això no ho sabré fer jo, a veure com me'n surto jo d'aquest, i aleshores te n'arribes a sortir. I de vegades jo em sorprenc i penso, home, ara ja sóc gran, però penso, doncs mira, ho has sabut fer això, ostres. El Joel Joan, diu el documental, el Joan Pere és un d'aquells actors que no agafen el personatge o el paper a la primera,
et pateix, diu, no em sortirà, o no sé si me'n sortiré i tal, i després m'ho he apuntat perquè diu, com si fos d'una forma màgica, ho clava. Sí, això m'ho va dir, perquè vam fer una funció amb el Joel, que és un gran actor, amb molt de talent, i me l'estiu molt, però em brellaven molt, perquè no em sortia, no em sortia, no em sortia, i vam fer l'assaig general de la funció, va venir la meva dona,
i em va dir, no la facis aquesta funció, perquè ella sempre, no la facis, dic, bueno, però és que és demà, l'haurem de fer. I llavors, el dia de l'estrena, jo no sé què va passar, però allò va sortir un excitàs, un excitàs, un excitàs. Bueno, suposo que el contacte amb la gent,
Aquest respirar que tenen, o aquest somriure, o aquesta il·lusió que tenen per veure'm, fa que d'alguna manera jo situï la cosa. I això és tan subtil que de vegades em fa por perdre-ho, perquè no sé com ho he de fer.
De vegades em diuen, doble el Woody Allen. Dic, si és que no sé com ho he de fer. Fa 40 anys que ho fas. Sí, però no sé com s'ha de fer. Però et surt. Sí. Oh, de vegades, ara que surt el Woody Allen, començo una pel·lícula i penso, mare de Déu, això no ho sapré fer jo. Començo a fer la pel·lícula i quan l'ha acabat me la torno a mirar per veure si no ho he fet bé. I no, mira, m'ha sortit. Però tampoc no sé massa com ho faig. No ho sé.
Serà màgia? Serà màgia? Serà màgia? Bé, el teatre és màgia. El teatre el que té més maco és la màgia que té. La màgia, quan el públic està amb tu, i tu estàs amb el públic, i som tots junts en la mateixa funció, això és una màgia que no té res del món, ni el cinema, ni la tele, ni...
ni els programes de la tele, ni eufòria. És realment un moment màgic. Joan Pere, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Ha estat un plaer compartir una estona amb Joan Pere. Moltes gràcies. Escolta, es nota que he vingut de gust. Sí.
Crec que fas les coses de gust, que fas les coses de veritat, i amb generositat, i això és un punt. Si no, no puc... No, no, vinc molt de gust. I vindré el diumenge amb molt de gust, amb moltes ganes. Doncs t'ho agraïm molt. A tots aquells que ens esteu escoltant, encara queden algunes entrades, però algunes entrades... És a dir, que podeu entrar ja... Si teniu una oportunitat de riure, no us la perdeu.
I a més a més és un luxe que tinguem una funció d'aquestes característiques i el Joan Pere al costat de casa nostra. És un luxe poder treure les sabatilles, posar les sabates del carrer i anar al teatre i per 15 euros veure aquesta meravella. Jo crec que això no... És una altra màgia. És una altra màgia. Moltíssimes gràcies. Fins una altra. I moltes gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Passant 3 minuts de 2 quarts de 12 del matí, dèiem que avui la nostra convidada musical és la SU, perquè serà l'encarregada d'arrencar el recòndit, aquest festival que es fa al Pla de l'Estany, a diferents municipis del Pla de l'Estany, i que no només tindrà música, sinó que tindrà també rutes, visites guiades, propostes gastronòmiques... Com dèiem, dona el tret de sortida el 22 de març a les 12...
ja es perllongarà fins a l'estiu. L'encarregada d'obrir aquest festival és la SU, i per això avui escoltem el seu tema musical, material sensible, que de fet era del que estàvem parlant d'ara, de la vida, del teatre, de material sensible.
Bona nit. Bona nit.
Tengo claro que aunque me salga caro, lo que me toca es intentar estar desconectados. Fingiré que estoy bien hasta que lo consiga, no me digues amor tan solo por rutina. Sé que un día la ira se irá, pensar en esto ya no doy.
Bona nit.
Sé que un día todo pasará Me lo repito y pienso que llegue ya
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el cinema català tornarà al teatre municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ja ens acompanyen el Carlos Casado i l'Ismael Gutiérrez de les anades d'Oia, que presenten aquest dissabte el llibre de les aventures del Bojum. Carlos, Ismael, molt bon dia, benvinguts. Bon dia, gràcies. Bon dia. Expliqueu-nos una mica, perquè ara dèiem, abans de començar mitja en broma, mitja en sèrio, la Núria Julià i l'Helena Buixader sembla que s'estan especialitzant en...
llibres d'entitats de cultura popular de Rubi. Però és veritat, han fet castellers, han fet gegantis, sembla que les bar també, i ara les aventures d'en Boix. Pràcticament tenim com una mena de...
Com es diu allò, com una mena de col·lecció de llibres de personatges de Rubí, no? Sí, de fet és el tercer de cinc. De cinc, sí que n'hi ha més, eh? Tenim el de Soc el Bojo, el de Començo l'Escola, i ara aquesta és Festa Major, i el quart serà de Reis. Que guai. Però encara està al forn.
la Núria Julià i l'Helena, que han fet altres llibres, però certament va començar amb vosaltres. Perquè dèiem també que el Bojum és un personatge que dona bé pels contes, no? I que, a més a més, pels nens és un personatge que després troben al carrer, que és molt divertit, que no vol dir que la resta d'entitats no ho siguin, eh? Però el Bojum sí que els fa jugar i participar, no?
I suposo que això ajuda a poder fer un o cinc contres. Sí, perquè l'elefant porta aquesta part també infantil ja reflexada a ell mateix, la seva cara dolçona, però per això jo crec que és molt versatí per aquestes coses.
Sí, sí. El llibre ja el tenim aquí. Ah, però si és que sortiu vosaltres també. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Quina història. I com us inventeu aquestes històries? Ja sé que se les inventa la Núria i l'Helena, però no participeu vosaltres? A les fotos només. A les fotos només. Jo pensava que potser li feieu alguna proposta. Què va, què va, què va. Res.
Només posem la imatge de l'elefant i ja està. I elles fan la seva màgia. I esteu fent aquesta setmana, ho vau fer ahir, i demà dijous també ho feu, a la Cruïlla de l'Avinguda Barcelona, amb el carrer Sant Cugat, és a dir, al costat del Mandranes, feu com una mena de joc amb els nens, m'ho expliqueu?
Sí, estem fent una mica de promoció per la festa que fem dissabte i a part també estem repartint unes fitxes perquè els nens després puguin venir amb elles el dissabte, com fem cada any. I així feu un sorteig dels contes. Dissabte és quan es fa la presentació.
Pràcticament podríem dir que és tot el matí de presentació i activitats? Sí, perquè fem cercavila, iniciarem la plantada a les 10, a 10 i mitja, a 10.30, a les 11 sortirem cap al mercat, recorrem als carrers, plaça Catalunya, carrer Sant Cugat, i fins a arribar a la plaça del mercat, que farem allí la presentació a les 12 i mitja.
Amb el bollum i... I el seu espectacle, podríem dir, no d'estiu, no? No, no. O sigui, d'espectacle, vull dir, que no tirarà aigua. No, que va, que va, que va. És que últimament entra primer la sequera, ara que fa fred, però tirarà confet, llum, etc. L'aigua vindrà quan toca. Quan toca. Quan toca. Home, aquest any sí podem dir que...
I creu als dits, home, si tenim aigua... Jo crec que sí, que tindrem que corre aigües. Absolutament. Aquesta vegada ja no podem dir que hi ha sequera, al contrari, ens en sobra d'aigua. Bé, no sobra mai, però vaja, que es podrà fer l'activitat que, de fet, l'any passat ja es va fer normal. Sí, l'any passat ja la va fer després de l'alerta de la sequera.
Déu-n'hi-do, com vam patir. A més a més, el Bojo m'està a punt de celebrar el seu darrer aniversari. Jo recordo quan el Carlos em va explicar estem muntant una entitat
I estem muntant una, i a més com es posa tan misteriós, i estem fent una figura que ja veuràs com serà la figura. I jo, ah, vale. Us ho imaginàveu quan vau pensar, ostres, podem fer aquest elefant, el Bòdum, la seva versió,
de carrer que es mou i que fa activitats sí que teníeu la sensació que podia ser una figura i una entitat que engresqués a la gent i sobretot a les famílies però jo m'imagino que no us imaginàveu arribar ara sí que hem arribat però al principi tot era en dubte i si no surt un elefant i si sembla una altra cosa i coses així perquè ho vam fer nosaltres mateixos
Els coneixements que teníem d'això era partir de zero. I mira, al final, 10 anys.
I a més a més, això és que dius, i de què és l'entitat? Home, el nom ja crec que ho diu tot, no? Però l'entitat de què és? No, farem una bèstia, que serà de foc, però també serà d'aigua, però també serà de confeti, però no serà que no estem acostumats a entitats d'aquestes característiques. Sempre que veiem una bèstia d'aquestes, sempre la lliguem, per exemple, als diables, o la lliguem a un altre tipus d'entitats.
En el cas de l'Ismael, que és molt jove, entenc que tu, el Carlos va formar part de l'equip que es va inventar el Bojo i l'entitat, però tu el devies conèixer de petit, no?
Sí, ja fa un munt d'anys que el conec, perquè ell sempre ha estat lligat al món de la cultura popular també, i quan va presentar el projecte a les anades d'Olla, la veritat és que era molt xulo i era molt diferent del que hi havia llavors a Rubí, perquè no només s'entrava també en els correfocs, que també ho pot fer, sinó que, a part la variant d'aigua, aquí a Rubí mai havia existit pràcticament.
i també un projecte d'escola com pot ser el conte o com pot ser les seves visites que fa que la veritat és que porta un munt de treball i que s'ha de reconèixer que és una entitat que tots hi ha els seus problemes perquè com a totes les entitats ens falta gent que des d'aquí ja animo que la gent que vulgui que s'apunti que va fent les seves activitats i la veritat és que
És una entitat molt potent. Ja, però tu devies ser un nen quan es va crear el Bojo i les anades d'olla, no? Bueno. No ho sé, jo el veig joveníssim. Ismael sempre està lligat molt al món gegant. Ah, clar. Sempre està, des de molt petit, jo el recordo que era un xaval, un xaval.
I ara que fa la crida us pregunto, no només per la vostra entitat, sinó que ja sabeu que per aquest programa passen totes les entitats de cultura popular, què passa per què ara no engresca ser casteller, ser geganter, portar el bojo? Per què la gent no s'engresca amb això?
La veritat no sabria dir-te per què, però sí que és un problema que tenim totes les entitats i d'aquí animo a que tothom participi perquè al fons fem cultura. Això enriqueix un poble, és fer poble també. No sé. Estem o estan la gent més jove...
massa pendent de les xarxes, aquesta vida més tecnològica, aquesta vida més... Pot ser, pot ser una raó. Però crida l'atenció, no? Sí, sí, que la gent ho va veure, però no sé per què no participa o vol participar o no sé.
que és cert que la gent que us dediqueu a les entitats li dediqueu molt de temps, però també teniu vida. Ho dic per si algú es pensa que no teniu vida, doncs que sàpiguen que no, que teniu vida i que feu la vida d'una persona de la vostra edat, alguns amb parella, amb fills, fins i tot alguns amb nets...
Qui estudia, doncs, segueix estudiant, formar part d'una entitat no li treu per estudiar, o per sortir un dissabte a la nit de festa, no? És a dir que... I no tot això, perquè quan tens una posició dintre l'associació, és més feina encara. Jo encara soc secretari i és un no parar, és un no parar.
Bé, però també tens vida. Ah, sí, sí, això sí. És a dir que... Però sí, li dedico moltes hores al cap del dia. Però bé, és part de l'espectacle. Clar. Bé, doncs convidem la gent que ens està escoltant, sobretot famílies, a acostar-se dissabte a les activitats. Començareu, com dèiem, a la plaça Pere Aguilera, però després fareu Sarcavila i, bé, és una forma de passar el matí, per fi sembla que no plourà,
Per tant, podreu fer l'activitat amb tranquil·litat i, a més a més, la gent que vulgui podrà comprar el llibre o participar en aquest sorteig. Què cal fer demà perquè et donin la fitxa? Estar pel centre i oferim el flyer i unes fitxes pel concurs. És a dir, que només cal divertir-se. El dia del mercat també n'hi hauran allà. Perfecte.
Si us sembla, abans de marxar, parlem ja del que teniu en el calendari. La vista posada de Festa Major ho entenc, però alguna cosa més així de dir, ostres, farem tal activitat? No, de moment... Festa Major, eh? La següent, Festa Major. Sant Jordi, no? Sant Jordi, sí, com sempre, això sí. La paradeta de roses, que hi ha al jutjat, sí...
Però així activitat... No, fins a festa major no tindrem. No tindreu activitat. I a l'espera que surtin més llibres.
Sí. Deies que el següent serà dels Reis, però encara queda. I un cinquè, que aquest no l'heu pensat encara, no? No, encara no. Bé. Sorpresa encara. Sorpresa. Doncs la gent que sàpiga que, si no té l'oportunitat d'anar dissabte, després pot adquirir el compte. Sí, a Sant Jordi, si no per l'Instagram o per mail...
que és un conte però que a més a més va amb activitats per nens, pintar el dibuix, mots encreuats, és un bon regal. Jo m'imagino que hi ha gent que té tota la col·lecció i que per tant ja va buscant afegir un més a la col·lecció. A més, tots són del mateix estil, amb les activitats aquestes per nens i tal, i és el mateix format, més o menys.
He vist que tu, Carles, sí que sorties, però l'Ismael no sé si l'he vist. No surts? No. Home, doncs t'has de demanar sortir en el següent. Està claríssim. Nois, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé la presentació i ens tornem a parlar per Sant Jordi, Festa Major, etcètera, etcètera. Moltes gràcies, adeu. Moltes gràcies.
El que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Vuit minuts perquè siguin les dotze. Avui, 18 de març, tenim un munt d'activitats per fer a la ciutat. Ja sabeu que estem a la Color Week aquesta setmana en què es fan moltes activitats relacionades amb la diversitat cultural de la ciutat i també moltes activitats divulgatives.
De fet, avui, a partir de dos quarts de sis, a la plaça de la Constitució, hi ha el compte a comptes color carn i mural de la diversitat. Els que tenim una edat sabem que quan et regalaven una caixa de colors buscaves el color carn.
que és aquest color indefinit, com això, color carn, una mica rosa, una mica taronja. En realitat, aquest conte contes, el que ens ve a explicar és que el color carn és diferent, lògicament, a cada continent i, per tant, veurem com el color carn...
pot ser més marró, més negra, més tiranagri, aia groc... És una narració que va a càrrec de la Desirevela Lovede i després hi ha la creació d'un mural artístic col·laboratiu a càrrec de Foila Teatre i les dinamitzadores del barri. És una trobada creativa amb nens i famílies per celebrar la diversitat d'aquest barri, del barri de les Torres, generant, a més a més, un espai segur...
on cada infant pugui reconèixer i acceptar les característiques pròpies o dels altres. Recordeu, a dos quarts de sis, a la plaça Constitució, aquesta narració color carn, que és lògicament totalment gratuïta.
I també a la mateixa hora, però en aquest cas al Rubí Forma, hi ha un taller d'iniciació a la interpretació teatral. En aquest cas no parlem de nens, sinó que parlem de persones grans. És una activitat que forma part del Gaudeix la vida en gran, ja sabeu.
programa d'activitats per majors de 60 anys. És un espai lúdic i creatiu, pensat per descobrir els fonaments de la interpretació teatral a través de jocs, a través d'exercicis, etc. Com dèiem, a la mateixa hora, també gratuït, però al Rubí Forma les places són limitades i requereix d'inscripció prèvia.
I encara una activitat més, el viatge de Lulu i Lola, que és una hora del conte per infants a partir de 4 anys. El subtítol d'aquest viatge de Lulu i Lola és La llibertat de ser un mateix i és una hora del conte que també s'emmarca en aquesta setmana de la Color Week, aquesta setmana de la diversitat. Serà a les 6 a la biblioteca.
És un conte que s'explica amb ninots. La Lulu i la Lola són dos ninots que estan cansats de viure en una botiga de joguines on ningú les compra. La Lulu és una gosseta que han obligat a ser rosa quan ella volia ser negra. I la Lola, o el Lola, és un llegó
que sempre va voler ser lleona i, per tant, també pateix dels riures dels altres. Per tant, ja veieu que aquí es parla d'identitat, de llibertat personal, etcètera, etcètera. Tot plegat va a carrac de la Luz Domínguez amb aquesta explicació del viatge de Lulu i Lola que es fa a les 6 de la tarda.
a la biblioteca Mestre Martí Taulé. Això pel que fa a activitats lúdiques, però avui, dia 18 de març, es fa la cinquena edició de les Jornades Feministes de la nostra ciutat. Encara tenim activitats del 8 de març, del Dia de les Dones.
En aquesta ocasió, la cinquena edició de la Jornada Feminista se centrarà, com tot el projecte d'aquest any del 8M, en recuperar figures importants, figures dones, baixa, importants de la ciutat. Per tant, el que us demanen és que, com a ciutadans, a títol personal, aneu a les jornades i porteu...
documentació, retalls de diaris, fotografies, documentació que certifiqui una dona que potser va quedar invisibilitzada però que per vosaltres hauria de ser destacada. La vostra mare, la vostra àvia, una coneguda, us demanen que porteu tota aquesta documentació perquè a partir d'aquesta documentació el que es vol fer és construir la memòria feminista de la ciutat. Tot plegat comença a les 6 de la tarda al casino...
i acaba amb un monòleg, en aquest cas, a carrer d'Anna Polo. Per tant, hi haurà una part de participació, hi haurà una part de reflexió, un pèl diferent a com han estat fins ara les jornades feministes, però també aquest espectacle de l'Anna Polo
un monòleg d'humor que serà a les 8 del vespre. Us podeu passar, podríem dir, tota una tarda amb aquestes jornades feministes. I a banda d'això, ja sabeu que tenim un munt d'exposicions a la ciutat que podeu veure.
Per exemple, encara en cartell, el vestint un territori, aquesta exposició d'homenatge a la Maria Carbonell, la figurinista de l'Esbard en Saire, però també de moltes entitats de cultura popular de la nostra ciutat. És una mostra que està al celler.
Fins al 14 de juny es pot visitar de forma gratuïta, bàsicament per les tardes. També estan encara algunes dones clau per Rubí, aquestes mirades des de la serigrafia al feminisme, que tenim aquí al costat, a la sala Pepa d'Aro, de l'Escola d'Art i Disseny.
I finalment, Òrbita Videojocs, que és aquesta mostra de videojocs fets per alumnes de l'Escola d'Art i Disseny, que es pot veure també a la biblioteca fins a finals d'aquest mes de març. Hi ha l'oportunitat de veure, com dèiem, els videojocs que han creat els nois i noies de la nostra ciutat, en aquest cas de l'Escola d'Art d'aquí de Rubí, però també de l'Institut Torrent dels Alous.
Per tant, diverses activitats per fer a la ciutat. Aquestes jornades feministes, l'hora del conte dins aquesta Color Week, un taller de teatre per a persones grans. És dimecres, per tant, tenim dimecres manetes i diverses exposicions per veure Rubí. De tot plegat, trobareu, o de moltes d'aquestes qüestions, trobareu informació al nostre web a www.radiorubí.cat. I sempre podeu recuperar per...
del Rubi al dia, algunes de les entrevistes en les que parlem ampliament d'aquestes activitats de la ciutat. Amb això posem punt i final aquesta edició del programa. Ja sabeu que tornem demà a partir de les 8 amb la part més informativa i la Pamela Martínez, que acabeu de passar una molt bona tarda.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit ha pogut seguir al 99.7 FM i a radiorubi.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2.45. A Reu de Camp, tots fem esport. Fem esport.
Són les 12 del migdia.