Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Tècnics de DIF es troben encara al túnel ferroviari de Rubí, on una esllevisada ha obligat a suprimir de nou tot el servei de la línia R8 de Rodalies i ha fet, a més a més, que s'aturi el trànsit de mercaderies per tren entre Barcelona i França. L'operadora dona màxima prioritat a la situació a Rubí i espera tenir aviat un estudi dels danys que es permeti tenir un calendari de reobertura d'aquest túnel. Per ara, el servei tant de trens de passatgers com de mercaderies continua suspès.
En una roda de premsa, el director de construcció d'obres de DIF, Àngel Contreras, ha donat més detalls sobre tota aquesta situació.
El túnel de Rubí, que sabem que és una estructura fonamental, ja estem desplaçats, ja tenim l'empresa constructora treballant a la zona, estan els tècnics ara mateix avaluant el que es pot fer i el que sí que anem a fer i sabem de la importància és màxima prioritat, màxima prioritat per fer el que calgui perquè comencen a circular els trens per aquest túnel, les actuacions necessàries per circular, evidentment, de tota la seguretat,
que pertoca i a partir d'aquest moment es podrà fixar uns plaços en quan tinguem aquest estudi. Aquest matí hem anat amb tècnics d'acompanyes del CECAT i estem col·laborant per a poder resoldre el més aviat possible aquesta situació que som conscients de com complicat que és.
Recordem que la incidència al túnel de Rubí també afecta des d'aquest dilluns la línia R8, que s'ha suprimit completament mentre revisa la situació. En aquests moments, el tram entre Martorell Central i Mollet Sant Fost es continua fent a través d'autobusos, mentre que les parades que queden fins a Granollers queden cobertes per les línies R2 i R2 Nord.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat. Seguim parlant de Rodalies perquè la portaveu del govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat que el calendari amb el que treballa l'executiu per solucionar el caos d'aquests darrers dies contempla que dilluns vinent hi hagi normalitat al servei, tal com funcionava abans de la crisi. En roda de premsa, la consellera ha avançat que es preveu mantenir els tals i els efectius substitutius fins divendres, amb el mateix
que s'ha utilitzat fins ara mateix. I d'altra banda, ahir a la tarda també es va fer l'actualització del pla de Rodalies 2020-2030, que eleva la inversió fins als 8.037 milions d'euros, un 26% més i 1.691 milions extra respecte al pla vigent. Aquí entra també, per exemple, a augmentar i millorar...
la informació i l'atenció als usuaris. La consellera de Territori ha explicat que amb aquesta actualització es està fent una aposta clara per Rodalies. Som plenament conscients des del govern que aquest pla no solucionarà tots els problemes d'un dia per l'altre. Ho deia avui al matí.
venim d'anys de desinversió, aquesta és una aposta clara, però és una aposta que necessita de temps perquè sigui evident en la xarxa, però això sí, significa un canvi de ritme important, colossal, amb el que s'havia fet en les últimes dècades. Més manteniment, més planificació, més orientació a l'usuari i més transparència en l'execució.
Rodalies s'ha de modernitzar, ha de formar part en l'àmbit del transport públic a Catalunya com una peça fonamental. L'altra gran inversió d'aquesta actualització, amb prop de 517 milions d'euros, és per les noves vies d'estacionament a poblacions com Granollers, Mataró, Sant Salòlin, Hospitalet o també La Garriga. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports comencem pels bons resultats del waterpolo a l'europeu que es disputa a Portugal. Toni Bravo Rodríguez.
Primera victòria de la selecció a l'europeu de Funchal. Les espanyoles van passar per damunt de Portugal, 7 a 22, amb protagonisme per a les jugadores rubinenques. Helena Ruiz va notar 4 gols, Bea Ortiz 2, Maria Machado, que juga a la selecció portuguesa. 3. Al programa Esports el dia d'avui comptarem amb el nou president del Club Ciclista No Límits, Jordi Madrigal. La nova Junta està impulsant un nou projecte integral i Madrigal ens explicarà aquestes novetats que volem donar un nou impuls a la entitat esportiva.
Pel que fa a l'esport adaptat, aquest passat cap de setmana es van iniciar les lligues catalanes de bàsquet per a diversitat intel·lectual, la CELL. L'Horizoa es va imposar 29 a 19 al Rillshooter, a primera divisió, mentre que el B va guanyar 32 a 19 a l'encert Panteres Grogues, a la cinquena divisió. Quan el futbol ha adaptat, el cef Camp Mir només hi va poder jugar un equip, degut a la pluja, a les goteres, a la pista de l'entitat en Rubinenca, va ser el Camp Mira, de primera divisió, a la Lliga Talent, es va imposar el Camp del Granollers 1 a 4, amb
Aquests resultats continuen com a segons a dos punts dels líders, el Cerdanyola. Tornem en una hora al bolletí de les 12, com sempre, amb més informació de la nostra ciutat. Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta!
El programa de música experimental de Radio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizabal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radioruby.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana, a la una del migdia, i als caps de setmana, a les 8 del vespre. En Joc, tot l'esport a la teva ràdio local. Ràdio Rubí!
Fes la teva.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 7 minuts. Molt bon dia. És la recta final del magassin de Ràdio Rubí. Entrem en la part més cultural, més d'oci. Parlarem avui de literatura i solidaritat.
Avui rebrem els estudis de Radio Rubí a Eduardo Asensio i Montserrat Micola de l'Associació de Solidaritat i Ajut Veïnal, la SAP. Amb ells parlarem d'una campanya que han dut a terme amb l'empresa Terrepower, però també li preguntarem pel balanç de l'entitat aquest 2025 que acabem de deixar enrere.
El convidat musical és Robbie Williams. Ahir va ser el seu grup, Take Dad, que estrenava un documental i avui és el cantant britànic que també us explicàvem fa un parell de setmanes que acabava de treure un nou disc, Britpop. Doncs bé, ara és notícia perquè ha fet un nou rècord. 16 àlbums col·locats en el número 1. Trenca així una fita només aconseguida abans pels Beatles.
I a partir de dos quarts de dotze entrevistarem Montserrat Espallargues, autora de La genètica de les passions, una novel·la basada en un cas real que parla de la violència exercida envers els infants i les dones i que moltes vegades queda silenciada. Demà visitarà el Club de Lectura Veus de Dona de la Biblioteca i abans passarà pels nostres micròfons.
Pràcticament queden 5 minuts perquè sigui un quart de 12. Recordeu que tenim un telèfon obert, és el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Avui fem secció de solidaritat al Rubí al dia. Saludem a Eduardo Asensio, que és el president de SAP, l'associació de solidaritat i ajut veïnal. Bon dia, buenos dias. Buenos dias. Muy encantado volver de nuevo. La verdad que me hacía un poco raro no venir. Muy bien, pues nosotros encantados, como siempre, de que estéis aquí. Ben acompanyat de la Montse Micola, que és la tècnica d'inserció.
Hola, Montse, benvinguda. Hola, bon dia, gràcies. Amb vosaltres volíem parlar d'una banda d'aquesta campanya solidària anual que heu fet amb Terre Power, però començar a fer balança d'aquest 2025. Sempre està bé fer balanços, el que passa és que amb entitats com la vostra fer balanç vol dir que parlem, malauradament,
de més persones que necessiten ajuda a la nostra ciutat. Tienes ja els datos, Eduardo, de quantes persones ajudes cada any? Cierto. Estamos en el medi de la generació de la memoria que tots els anys preparamos per mostrar-la a la població de Rubí. En aquest moment, en termes generals, hem ajudat a persones amb certs riscos d'exclusió social a 2.300 persones.
Lo que pasa es que nosotros tenemos una atención integral de estas personas. Tenemos siete u ocho proyectos importantes que llevamos por delante. De los más importantes en este momento todavía no estamos elaborando, hemos elaborado cinco y nos quedan tres más.
De estos tres que nos quedan, nos quedan justamente la parte de lo que es la infancia de regalos y de navidades que cada año tenemos, que por suerte justamente lo lleva Monse y ya puede adelantar muchas cosas. Y nos quedan otras dos tareas muy importantes para nosotros, que es el reparto de alimentos y el conseguir empleo a las personas.
Eso es Incorpora y Botica Solidaria. Esas dos, tenemos los datos generales, pero no los datos masticados como para decir cuántas personas tienen ingresos, cuántas personas no tienen ni siquiera papeles, cuántas personas están, de qué país vienen, cuántas personas son naturales de...
de nuestra comarca y de España, eso todavía lo estamos elaborando. Procesando datos. Lo que sí hemos procesado son los otros proyectos que son más fáciles, que son el ropero solidario, tenemos el refuerzo escolar, ya tenemos el curso de idiomas...
la vocadería social que tenemos y el acompañamiento a primeras infancias. Eso ya lo tenemos preparado y si tenés alguna duda le daremos más o menos desgrosado un poco las personas que hemos ayudado. En general, si quieres, antes de entrar, más o menos en estas cinco actividades hemos ayudado alrededor de unas 800-900 personas.
Es decir que la mayoría de personas son de los otros proyectos. Efectivamente. Alimentos y excepcionales. Los alimentos hemos ayudado a 1.300 personas durante todo el año. Sobreincorpora.
Hemos ayudado a 105, 545 personas y hemos hecho inserciones. Nosotros inserciones significa que hemos colocado personas a trabajar en empresas. Nosotros en general hemos insertado 102 personas, 102 familias que han conseguido trabajo, de las cuales incorpora un gran charla
en el cual nosotros tenemos incorporaciones que mandamos a otras entidades que tienen el proyecto, pero nosotros propiamente, de hecho, nosotros hemos insertado en Rubí 52 familias. Leonardo, decías, Eduardo, en realidad nosotros hacemos una atención integral, de hecho es como debe hacerse, ¿no?,
l'ajuda i la solidaritat, perquè al final, Montse, en molts casos anem a parar a un problema de falta de feina o d'unes condicions laborals que no permeten a aquella família tirar endavant. Per tant, podríem dir que... Condicions laborals molt precàries, amb sous molt baixos i amb unes despeses de lloguers bestials, que és el que estan demanant en la nostra localitat, de fet en totes,
I, bueno, i clar, la gent no arriba a final de mes. Per tant, a SAP ajuda el que pot i més, perquè aquestes famílies, doncs, bueno, tant amb els aliments com amb el robès solidari i amb la bugaderia, doncs, unar-los un cop de mà. Perquè, bueno, perquè si els sigui més còmode, arriba a final de mes. Però podem donar, a banda d'aquestes dades d'inserció, que són molt bones, podem donar una mica d'esperança? És a dir...
Al final, les entitats que us dediqueu a la solidaritat, el vostre objectiu és ser un acompanyament en el camí, però aconseguir que aquelles persones acabin tenint recursos propis. I això acaba passant? Sí que acaba passant. El que passa és que la burocràcia, com és ben sabut, és molt lenta.
Llavors, doncs, entre dos anyets, més o menys, és el que la gent triga a tindre els seus papers en regla per poder posar-se al món laboral, en plan... I, bueno, doncs, mentrestant s'han de buscar la vida.
i no els hi queda una altra, perquè són famílies, moltes vegades quasi sempre venen acompanyades de famílies, de països amb molta problemàtica, i venen a buscar una vida millor, i es troben aquí amb una problemàtica que és la burocràcia llarga hasta aconseguir els papers. Però la nostra associació està per això.
per acompanyar amb aquest camí, que a vegades és molt llarg. Jo dic una cosa, sempre hi ha una llum al final del camí, sempre. Però, clar, s'ha de fer un acompanyament fins que aquesta llum és més clara. I aquests dies que estem parlant d'aquesta regularització massiva...
Me parece que se hablaba de medio millón de personas que están en situación irregular. Entiendo que las entidades solidarias y sois los primeros interesados en que eso pase porque seguramente esas personas van a tener más medios para poder incorporarse de forma legal al trabajo y por tanto tener...
Esos ingresos y dejar de depender de las ayudas. Yo creo que sí. Es una de las maneras que nosotros mucha esperanza que tenemos porque nos va a facilitar mejor ayuda. Y la pregunta que decía, ¿cuánto es el porcentaje que gente que recibimos pueden salir de esta situación? Yo creo que es alta.
¿Por qué? Porque en el fondo son personas que quieren salir de esta institución, quieren construir trabajo, quieren mejorar su vida. La mayoría no solamente son emigrantes, sino que también son nacionales, de que en un momento dado, por una circunstancia de paro, de circunstancias familiares,
Se han quedado en esta situación y quieren salir. Evidentemente una pequeña minoría que están dentro de ese engranaje que les es cómodo, pero la mayoría que nosotros no vivimos, la mayoría es que quiere salir, no quiere venir a pedir ayuda, quieren tener su vida solucionada.
Para desmontar esos tópicos, ¿no? Que a veces se dicen que hay gente que quiere vivir de ayudas. Volviendo al tema de la regularización, pues yo creo que también es otro de los tópicos que se pueden desmontar. La mayoría de gente lo que quiere es trabajar, poder sacar adelante a su familia. Te pregunto a ti, Eduardo, porque...
Tú viniste hace mucho, mucho, mucho tiempo, pero me imagino que sí puedes trasladarle a esas personas que acaban de llegar o que llevan poco tiempo aquí, tu propia experiencia, aunque eran otros tiempos, y tengo yo la sensación de que era algo más fácil, ¿no? No te creas, no te creas, porque yo vine en el 78 y en el 80 había una crisis muy grande, muy grande. Y dijiste tú, ¿para qué me movió, no? Sí.
Y mira, he salido, he salido y estoy jubilado y estoy ayudando a otra gente que en ese momento, por suerte a mí también me ayudaron. Y yo ahora quiero volcar a la sociedad lo que esta sociedad en el 78 me ayudó.
Y yo creo que es eso, es un rayo de esperanza. Si la gente sale, porque en el fondo nadie le gusta trabajar de negro, nadie le gusta discutir y pelear, que la gente le eche lo mire mar porque no tiene posibilidad de comprar lo que puede regalarle a sus hijos, por ejemplo, en Navidades. Hay situaciones que son muy dolorosas y creo que la sociedad tiene que entender que no tiene nadie
Vivir esa situación. Todos tenemos que hacer algo para que esas personas que son igual que nosotros vivan igual que nosotros.
Pues sí, esa es una de las cuestiones que están sobre la mesa. Está bien que las pongamos también negro sobre el blanco o que lo hablemos en secciones como esta. Avui volia preguntar-vos també per una campanya que heu fet, és la vostra campanya anual que feu en col·laboració amb Terre Power. Hem de dir que...
Vosaltres teniu la col·laboració de moltes empreses de Rubí, eh? Sí. En la inserció, però també en moltes altres sessions, no? Sí, i tant, i tant. Comptem amb empreses, doncs, com Eurofragans, que és superimportant per nosaltres, ens dona moltes ajudes, sempre estan allà. Axa de todo corazón, que ens van donar, aquest any van oferir a SAP 200 regals nous perquè nosaltres poguéssim donar
al Pare Noel, en aquest cas, i als Reis. Vull dir, per tant, hi ha moltes empreses, B-Brown, n'hi ha moltes empreses, Rotary, Sant Cugat, a part de Terrepower, que ara explicaré una mica com va anar la festa de Pare Noel amb ells, que són meravellosos, i, bueno, hi ha altres empreses, sí, sí.
Parlem d'aquesta festa de Terrepower, que una de les... No sé si dir gràcies, però a banda que una empresa pugui col·laborar, m'imagino que el que més us agrada és que els treballadors i treballadores també s'impliquin en aquest ajut. És a dir, que no sigui només una ajuda econòmica o una ajuda material, que està molt bé...
però al final que aquests treballadors i treballadores que són de la ciutat o que treballen a la ciutat puguin col·laborar amb una entitat també ajudar aquesta empatia que necessitem. En què consisteix aquesta campanya de Terra Pobre? Nosaltres sempre, durant molts anys, hem fet la festa del Nadal per donar els regals que sobretot als nens de la nostra entitat
procurar que no es quedin sense regals, donat la situació familiar. I TerraPower és una empresa que fa 3 anys que està col·laborant amb nosaltres. Aquest any han vingut entre 10 i 12 voluntaris, més o menys. Doncs es disfraçen d'un fa de Pare Noel i els altres fan de nomos, no? I acompanyen els nens. Vull dir, només veure les caretes dels nens és una passada. I aquest any hem...
Hem donat regals a 152 nens entre 0 i 14 anys. És l'edat que està compresa que nosaltres hem donat els regals amb la col·laboració, per suposat, de Terrepower, que són meravellosos. Meravellosos. Ho fan molt bé, s'impliquen moltíssim, venen a primera hora de la tarda, es disfraßen, es posen...
Els estem molt, molt agraïts, de veritat que sí. Jo sempre us pregunto què és el que necessiteu, perquè malgrat que vosaltres ajudeu, necessiteu molta ajuda per poder ajudar, oi? En eso estaba pensando. A ver, nosotros de todos los ingresos que tenemos, evidentemente no vendemos, simplemente tenemos gastos, no ingresos. No vendéis, pero luego vamos a explicar qué es la botiga.
La botella es gratis. Todo es gratis. Sí, pero por eso digo que no vamos a explicar cómo funciona la botella, por si hay alguien que aún no sabe cómo funciona. A mí me parece interesante este proyecto. A ver, nosotros tenemos cuentas claras. Nosotros recibimos subvenciones de dos apartes. Uno es a nivel público, no llega a un 30%, o sea, nosotros no vivimos de paguitas.
Necesitamos subvenciones del Ayuntamiento, subvenciones de la Generalitat, un 30%. El otro 70% lo conseguimos de dos o tres o cuatro o cinco empresas que sí que nos colaboran, Eurofragán, B-Brown...
Amazon, Apsa... Pero económicamente, ¿eh? Económicamente, sí. Directamente económicamente. Y nosotros siempre le damos la factura, le damos todo el... O sea, nosotros queremos una claridad total del dinero que nos dan nuestro eso.
Y después mucha gente que quiere ser socio. Y eso es una de las cosas que este año queremos justamente aumentar de nuevo nuestro panel de colaboración y de socias que nos den dinero. Eso es una parte, porque nosotros tenemos un gasto básicamente en personal.
Todos son voluntarios, pero evidentemente el voluntario no tiene capacidad técnica para poder decidir a quién se le da o no a quién se le da. Entonces tenemos un panel de cuatro personas que están contratadas con contrato indefinido.
son los que realmente deciden a quién, porque son los técnicos, son insertores sociales, coladores sociales, son los que realmente deciden. Nosotros somos alrededor de unos 60 voluntarios que estamos alrededor y apoyamos a esa gente. Entonces, todo lo demás lo volcamos
en ayuda. Por ejemplo, compramos alimentos, pero muchas veces hacemos recasta de alimentos. Por ejemplo, en ropa lo que hacemos es coger, nos dan donaciones de ropa, la clasificamos y la repartimos. Gratis. Tenemos una bodaguería
No dan ropa para lavar, nosotros la lavamos, nuestros voluntarios la lavan y la lavamos gratis. Tenemos repaso escolar. En el repaso escolar tenemos tres grupos, dos de primaria y uno de secundaria, que una vez a la semana vienen a hacer refuerzo escolar y le damos una merienda. Esa merienda la compramos, pero evidentemente...
Si hay alguien que nos da, por ejemplo, yo que sé fruta, pues les da fruta. Todos nosotros trabajamos, lo que hacemos es dirigir la solidaridad de la ciudad en forma de dinero o de productos que localizamos a nuestros usuarios. O sea, como en las casas, ahí no se pierde nada.
Que lleguen aliments, pues mejor porque ese dinero que teníamos lo dedicamos a otra cuestión. Yo decía que la botiga es un dels projectes que porteu fa més temps, però que em sembla més singular, perquè és una reflexió que vosaltres vau fer.
Hi ha diverses maneres de donar aliments a aquelles famílies que ho necessiten. Vosaltres vau triar posar-ho en forma de botiga perquè siguin aquestes persones les que puguin agafar aquells productes que necessiten i perquè, sempre expliqueu, rebre aquesta ajuda sigui una cosa digna, no? Tinguiu la sensació que arriba allà i li carreguen
El carro, que està molt bé, que en determinats moments és una solució, però vosaltres sempre intenteu que aquestes persones no tinguin aquesta sensació d'estar demanant caritats. Sí, sí, la idea és que ellos vayan, digan lo que necesitan y se lo damos.
Recogen y ya está. Por supuesto, hay un voluntario que anota lo que se va a llevar y lo firma. Simplemente es como una botiga, pero que no es botiga. Es gratis. Igual la ropa. Cuando vienen a buscar la ropa, ellos dicen lo que necesitan. Nosotros tenemos que un ropero, las burras esas colgadas como una tienda. Como si fueras una tienda. Como una tienda.
De lo que hay aquí, que es lo que me gusta y me viene bien. La idea es dignificar encima que tienen ese problema, hacerlo magníficamente posible. Que ellos se sientan de que están en una entidad que comprende y entiende su problema.
En el cas d'avui que ha vingut la Montse, si m'agradaria preguntar-li per aquesta part d'inserció laboral, que, insistim, és molt important. En aquest cas, vols fer alguna crida? Necessiteu alguna cosa per poder ajudar aquestes persones? O a l'inrevés, algú que ens estigui escoltant i que pugui tenir problemes, què ha de fer per acostar-se a rebre aquest suport en inserció laboral? Sí, a veure, la inserció laboral sí que ha de tindre els papers regulars.
Això és imprescindible. A partir d'aquí, aquella persona que tingui els seus papers regulats pot vindre a l'entitat o enviar, vaig a donar un correu electrònic, envia el seu currículum i nosaltres ens posem en contacte amb aquesta persona, el citem i la insertora social-laboral li fa una petita entrevista.
i els posem dintre de la plataforma d'Incorpora i a partir d'aquí sempre intentem quadrar que sigui el perfil idoni per a les empreses i ajudar-lo i acompanyar-lo a trobar una feina.
Això vol dir que, si cal, li ajudeu a fer el currículum perquè estigui actualitzat i sigui adient. Fins i tot em consta que feu també recomanacions, assajos de possibles entrevistes. Sí, sí, sí. Tot això dintre de la plataforma de la Fundació La Caixa d'Incorpora hi ha cursos a les que es poden adreçar o els podrem adreçar com encarar una primera entrevista
com anar, doncs, el més en si, vestir, tot això, tenim una xarxa d'entitats que d'una manera o altra ajuden amb aquest camí, perquè el camí tampoc no és fàcil, perquè vens a un altre lloc, et trobes en una entrevista que les entrevistes a vegades són una mica, bueno,
doncs complexes, no? Aleshores, bueno, doncs fer un acompanyament a aquestes persones perquè a l'hora de trobar-se davant d'una entrevista, doncs els hi sigui més fàcil. Por eso nuestra actividad, una de las actividades que hacemos es enseñarse idioma, tanto catalán como castellano, porque pensamos que es una herramienta que puedan tener mejor para poder conseguir trabajo, no? Sí.
Yo creo que es importante... Es decir, es la visión... Nosotros lo hacemos. Nosotros es una visión humanista y general del problema. Y tratamos de solucionar una diferente faceta del problema de exclusión social. Y además es más personalizado porque cada una... Las personas pueden tener una casuística diferente. Exacto, personalizadas, per suposat que queda ya lo que explican, obviamente...
I, bueno, i aquesta persona, doncs, es parla amb ella, es raona, i, bueno, i d'alguna manera, doncs, si necessita... Escolta, n'hi ha moltes vegades que aquestes persones necessiten roba, un abric, una manta, el més... que a nosaltres ens sembla més proper, vull dir... I nosaltres els oferim... Bueno, doncs nosaltres tenim un servei d'això, de l'altre, els informem, el curs de català per les persones latines que ja saben el castellà, les persones que venen de fora els oferim el castellà, vull dir...
Òbviament els oferim tota la plataforma que tenim dintre de l'entitat, que és una entitat molt petita, però que fa moltes coses, afortunadament. Nuestra tècnica és, tenemos primero los que llaman la primera visita, de cualquiera, de todos los ocho programas que tenemos. Lo que viene siendo la primera acollida, que se le llama, correcto.
Y a partir de ahí, aunque vengan, por ejemplo, a buscar trabajo, detectamos que también tienen problemas de vivienda, también tienen problemas de ropa, tienen problemas también de comida, y entonces los vamos derivando a las diferentes actividades que tenemos. La idea es, pero cualquiera, el que venga de ropa, a lo mejor termina recibiendo alimentos. O sea, si la idea es una entrada, y cuando se entra, nosotros definimos y vemos cuáles son sus problemáticas.
Que, como decíamos antes, siempre son más de uno o pueden afectar a más de una cosa. Y tal. Avanza, caba. ¿Queréis hacer alguna crida, algún llamamiento, alguna petición? Sí, dos cosas. Primero, el 14 de febrero, el Día de los Namorados, queremos hacer una paradeta aquí cerca de la Plaza Pearson para explicar todo esto y gastar alimentos, recursos y todo, porque evidentemente necesitamos ese tipo de cosas.
Sería solamente el 14 por la mañana, o sea, de 10 a 2 de la tarde aproximadamente, y estaremos allí ocupando vía pública, dos mesitas y explicando lo que hacemos y geriendo al que quiera traer alimentos muy bien porque necesitamos alimentos, muchos alimentos.
Y después, que bueno, que para febrero me gustaría volver de nuevo y dar ahí sí ya la memoria de lo que nosotros vemos que está pasando Urbín, porque nos preocupa mucho más, aparte de lo que nosotros hacemos, es un tema que no podemos tratar por un problema económico, que es el tema de la vivienda.
El tema de la vivienda nos está afectando un montón, por un problema no solamente de precios, porque hay mucha gente que no puede pagar, pero hay otra gente que puede pagar y no puede, y no le dan vivienda. Y ese es un tema que a nosotros nos están preocupando mucho.
Sí, perquè ahir sí que va ser difícil, no?, llegar. Doncs, Eduardo, Montse, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Al febrer ens tornarem a veure i podrem donar aquestes dades definitives. Deixem que segueixis amb aquest processament. L'Eduardo Ascensió no necessita intel·ligència artificial. El mismo se procesa los datos. I se hace la memoria. Moltíssimes gràcies als dos. Fins un entradia. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Un dels temes més coneguts de Robbie Williams, Phil, que toma és avui notícia perquè torna a col·locar un dels seus discos, en aquest cas, Britpop, a les llistes, els números 1 de les llistes de vendes. I d'aquesta manera aconsegueix un rècord, això vol dir que és el 16è àlbum,
d'aquest artista britànic que es posiciona entre els primers o el primer de la llista i, a més a més, trenga un altre rècord que tenien els Beatles. És a dir, que per un britànic haver trencat el rècord dels Beatles és segur tot un luxe. Us deixem amb aquest fil de Robbie Williams, que, a més a més, avui va perfecte després de parlar de solidaritat. My veins going through it
Bona nit.
Bona nit.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
La genètica de les passions és la novel·la de Montserrat Espallargues que s'ha llegit aquest mes al Club de Lectura Veus de Dones. Aquest dijous les lectores podran conversar amb ella. I nosaltres tenim l'oportunitat de parlar amb ella. Rubi, al dia Montserrat Espallargues, molt bon dia, benvinguda. Bon dia, bon dia.
Explica'ns què és la genètica de les passions. És l'obra que acaben de llegir al Club de Lectura i en alguna entrevista tu expliques que vas viure el teu propi Me Too i que això també queda reflectit a la novel·la. Bé, és una novel·la que m'ha costat set anys en escriure per diferents circumstàncies. Nosaltres diem als escriptors que, bé, que
que escrivim que els temes no els tries tu, sinó que et trien. I que ens trien en funció de dues coses, en funció dels fets amb els quals estàs en amistat.
i de les raons d'aquesta enemistat. I durant aquests set anys jo vaig estar buscant i entenent per què aquest tema m'havia triat a mi. Fins que arribo a la conclusió, tal com dius tu, que jo tenia el meu propi mito, però és curiós com que...
que aquest mirall que em portava aquesta història, que és una història basada en una història real, d'unes persones que vaig conèixer, no vaig mai arribar a la conclusió que aquesta història era un mirall també per mi.
Llavors, és una història que ens parla sobre com som el que hem viscut. Jo sempre dic moltes dones, però l'altre dia amb un altre club de lectura, que no ve el cas d'una altra autora molt jove, ens deia que hem viscut totes les dones. Jo diria que totes. Jo diria que totes. Totes les dones. Per edat, doncs, era més prudent, però aquesta noia ho deia molt clarament, una autora catalana també, i deia totes les dones. Doncs sí, totes les dones. Llavors, doncs,
allò que no vols veure a tu t'ha passat. Jo vaig viure el meu propi mitú durant uns anys que vaig treballar en el món de la política i del periodisme i allò va ser un assetjament, ho vaig deixar en part per això, va ser una part molt important i després també dir infant també.
vaig ser una víctima d'on el meu entorn familiar, que això m'ha mantingut, era un món estructurat, però no volia veure que més enllà també hi havia alguna cosa. Llavors, jo volia reflectir això, una història com la que hem viscut tantes dones, i a més basada en una història real,
de dones, i en aquest cas de dones i d'homes, que passen de generació a generació, traumes que no estan processats, i una emprenta emocional que vas repetint. I com era molt complicat per mi, he fet molta investigació, investigació amb diferents branques. He llegit des del Tractat de les Passions Humanes d'Andes Cartes fins a això que en diuen les constel·lacions familiars, i també he llegit sobre la psicogenologia, que és
Aquesta que és una branca de la psicologia social que ens parla d'això, de com generació a generació anem repetint diferents qüestions. I això m'ha creat una gran dificultat i ha estat molt complex.
De fet, tu deies per diferents circumstàncies, he triat set anys, perquè t'has documentat molt bé, i en realitat no es tracta d'explicar una història més d'assetjament o de violència, sinó que has buscat, sobretot, quines són les raons, la conducta humana, allò que porta, d'una banda, aquell que assetja...
I també a les víctimes. Aquí sí veig jo el rerefons de periodista i de buscar raons, no? I de buscar explicacions més que... Sí, perquè la protagonista explica la història des del present, no? I a partir d'aquest present ella s'explica la història a si mateixa i va explicant com va trobant aquests motius, no? O sigui, aquestes raons.
I això és el que a mi em va portar aquesta investigació. Necessitava explicar-me a mi mateixa, igual que ho fa la protagonista, què està passant. De fet, a mi aquesta història m'interessa, ja us dic, a partir d'una història concreta, per tant el que faig és retratar aquesta història.
en què, a partir de la mort d'un germà, d'una noia, que era una família de tres germans, dos noies i un noi, a partir de la mort d'aquest noi, amb unes circumstàncies molt estranyes, jo diria fins i tot literàries, perquè no és una mort dramàtica, és una mort molt...
molt surrealista, em va cridar molt l'atenció i a partir d'aquí esclata el drama d'aquesta família i d'aquesta dona que comença a buscar els motius de com de generació i generació es van, com he dit abans, traspassant traumes no processats.
A part d'això, a part del que és la violència en el context de la família, de l'àmbit familiar, a mi el que m'interessava sobretot posar l'atenció era amb els infants, amb el maltractament infantil.
perquè darrere d'aquesta història el que hi ha sobretot és maltractament infantil. Crec que en una societat en què no es dona prou visibilitat encara a la violència de gènere, encara em sembla que se'n dona molt menys el que és el maltractament infantil, que era el que jo realment m'interessava. I llavors, doncs...
és el que volia retratar. Llavors hi ha unes dades esgarrifoses que jo no sé si hi ha el millor, si tinc temps per comentar-les, però pensa que l'OMS, aquí també vaig estar investigant, l'OMS ens diu que el dia d'avui hi ha 40 milions de nens maltractats en el món, dels quals la immensa majoria, ara no sé ben bé el tant per cent, són el 70%, si el 70% són menors de 3 anys,
i en el cas d'abusos sexuals és significativament major els abusos de nenes i de nens.
T'he de dir una cosa, l'obra ha estat molt ben rebuda, és explícita, segons quines coses, per les dones sobretot, però sé que hi ha, en els pocs homes que hi ha en els clubs de lectura, una certa cosa, no et dic un rebuig, però s'ho miren des de la distància i algú em va dir que era necessari i tant, i jo dic sí.
Perquè els que ens han precedit a nosaltres, en aquest cas els escriptors, no han pogut dir més enllà del que podien dir per censures i altres coses. I crec que nosaltres hem de fer una passa endavant, i sobretot les dones, i dir les coses com han estat.
dius que en alguns moments el que intentes esbrinar és perquè es donen aquestes situacions de secret i de silenci a les famílies o als grups humans, que jo crec que és extensible no només en aquests casos sinó en moltes altres històries, encara tenim molts tabús, oi? Socialment, eh? I temes dels que no podem parlar o dels que... Cada família els seus, eh?
Mira, et puc dir que jo crec que nosaltres hem estat tan víctimes en general, les dones, en aquests temes, i se'ns ha ensenyat tant a silenciar-los, perquè molts passaven en el context de l'àmbit familiar i era realment...
Semblava que fos vergonyós, no? Que, bueno, que es continua en el silenci. A mi m'ha passat moltes vegades acabar una sessió de lectura i que ningú ha dit res allà, bueno, un club de lectura i després, a part, et di una senyora, una altra senyora. A mi també m'ha passat. A mi això m'ha passat, però no t'ho diuen mai en públic.
Hi ha una escena molt, bueno, no la desvetllaré ara, molt concreta i molt estranya dintre del llibre que a mi em van explicar i que recordo que una conductora del club, d'un club de lectura, em va dir, ui, a mi això és l'única cosa que em va, que em va, la vaig subar estranya i la vaig subar que, no sé, que no em semblava ressemblant.
I una senyora del públic, uns 65-70 anys, aixeca la mà, diu, jo això ho he viscut. Es va fer un silenci a la sala, un silenci i res més, ja ningú va dir res més.
i tothom, ja et dic, totes les dones, o sigui, si fem cas als percentatges, doncs quan ens reunim, si els percentatges estan ben fets, doncs quan ens reunim, vull dir, és que totes hem patit d'alguna o altra manera, doncs aquest, això. El que passa és que ho hem viscut, tal com dius tu, d'una manera silenciada i se'ns ha ensenyat a silenciar. Per sort, avui en dia hi ha aquests contes com, no sé, aquests contes d'Instagram, com el de la Cristina Fallaràs,
que és escandalós el que cada dia publica de dones que no són dones de 70 anys, ni de 50, ni de 60, que són dones de 20, i de 18, i de 25, i els agressors no són aquests estrangers
que vénen tan dolents de fora del Senegal i, malgrat a mi, no, no, són del seu entorn, són d'aquí, són espanyols, són catalans. Alguna cosa hem fet malament, les dones de la nostra generació, per no haver aconseguit que aquestes dones més joves i aquests homes més joves no es relacionin de la mateixa manera. Per això em crida l'atenció aquell lector que et deia que perquè eres tan explícita. Doncs probablement no hem estat prou explícites.
I el lector, si m'ho permets, no era un lector amb tots els respectes per totes les persones de totes les formacions, de totes les condicions culturals i intel·lectuals, però m'agradaria ressaltar que aquest senyor...
Era un senyor, era mitja, amb una gran formació i ja tenia una edat. Sí, sí. Jo quan em diuen això, mira, si m'ho permets, si tinc temps, m'agradaria dir, mira, hi ha un llibre que us recomano molt, que és El tiranosauros, d'en Guillem Frontera. En Guillem Frontera és un autor que, bueno, que no se li ha fet, jo crec, la suficient justícia. És un autor mallorquí que ha tingut molts reconeixements, doncs,
Però, bueno, ja ho sabem, no?, que només es publiciten els autors mediàtics, no?, i aquest no ha estat un autor mediàtic, però ha estat un gran autor. Bé, doncs ell, en el seu dia, va escriure una obra que es diu Tiranosauros, basada en la seva pròpia història personal. Ell va estudiar el que és la Porcíncula. La Porcíncula era un seminari que hi havia a Mallorca,
I molts joves dels pobles anaven allà a formar-se, ja que els pobles no disposaven potser d'escoles o d'instituts, etcètera.
Ell parla dels abusos que va viure allà, però ho fa d'una manera molt silenciada, ho escriu en els anys 70 i escriu fins al que pot escriure. Se li va censurar molt en l'època franquista i és un llibre en què tot passa a porta tancada. Tu només veus portes que es tanquen, però no hi ha una cosa explícita.
I jo amb en Guillem el vaig conèixer, va haver-hi una connexió, va morir l'any passat, vull dir, un senyor molt més gran i d'una generació molt diferent de la meva, però va haver-hi una connexió de sensibilitats i tal. I jo sempre penso, quan em diuen això, i ho dic, jo penso que si en Guillem no sé, no sé si hi ha un altre més enllà o no n'hi ha, però si en Guillem jo tingués la possibilitat ara de parlar amb ell, de fet, quan jo vaig guanyar el premi, li vaig dir, encara era viu, li vaig dir, escolta,
He guanyat el premi canviant la primera plana, inspirant-me amb una escena seva. I li diria, jo he anat... O sigui, tu vas arribar fins aquí, on tu podies. Però és obligació dels que anem darrere vostre, no?, fer una passa més enllà, eh?
quan la Margarit Llucenar escriu l'any 29 Alexis o el tractat d'un combat inútil en el que posa de manifest un matrimoni en el qual ell és homosexual i li explica a la seva senyora i ho fa d'una manera molt...
amb molt de tacte, no?, i d'una manera gens explícita, i tot i això és un escàndol, fa el que pot fer en aquella època, no?, i crec que els que anem darrere hem de fer, hem de contribuir, no?, amb això jo crec que una de les coses que ha de fer els escriptors no som periodistes, no som com tu, o sigui, no ens dediquem a... la nostra funció no és aquesta, no és la de retratar la realitat, no, sinó és la de posar sobre la taula coses que qüestionar-nos, no?, com...
no sé, deman vaig una mica de tema, però com els germans Caramazó, Fandostoyevski, què fa? És posar sobre la taula si és lícit o no matar un pare, que des del punt de vista, vull dir, com a pare, no era un ser humà. Aquesta és. Nosaltres, com a escritors, el que hem de fer és plantejar noves interrogacions existencials i plantejar noves qüestions. No donar les respostes, però sí plantejar-nos. Interpel·lar. Interpel·lar, exacte.
Interpel·lar l'actor i interpel·lar la societat i anar més enllà del que han anat els escriptors que ens han precedit, perquè si jo he d'anar tancant portes jo les he d'obrir, perquè és el meu deure com a escriptora, perquè ara es pot obrir.
Fa uns anys, no? Montserrat, abans d'acabar, sempre li pregunto als escriptors o escriptores que venen a un club de lectura per què és tan interessant? Podeu compartir una estona amb els teus lectors, lectores i fins i tot algú m'ha dit en alguna ocasió que li han fet lectures del seu llibre que ni ell o ella s'havia plantejat.
Mira, aquesta reflexió que fas, naturalment és molt encertada i tal, però jo et diré una altra, i amb això vull fer una denúncia, pels escriptors que no són mediàtics i els que no tenim, no estem a les plataformes de...
dels mitjans de comunicació, doncs és molt difícil arribar als lectors. O sigui, hi ha, com a totes les professions, a tots els col·lectius, interessos que van per sobre nostre. Sabem que hi ha premis, i això ja s'ha dit, però no premis com el planeta. Dius que el planeta està donant...
Està donat... Bueno, és que a mi allò del planeta m'és igual, perquè el planeta es creu en castellà, però és que al nostre territori, en llengua catalana, o sigui, hi ha premis que són escandalosos perquè responen a interessos editorials, i no són un, ni dos, ni tres, són cinc i sis, m'entens? Llavors, això fa que els que...
que ens movem amb aquests interessos editorials, doncs ho tinguem més difícil. Per tant, un club de lectura ja no és només el que tu dius, sinó és una possibilitat que per altres autors que hem picat pedra, que hem guanyat premis, però que els hem guanyat d'aquests que no regalen, perquè jo no conec el jurat aquest que me'l va donar, que era de Ciutat del Coi, i que jo també he tingut la possibilitat d'entrar en aquests circuits de...
i no m'ha convingut perquè el preu a pagar era molt car però que tinguem una altra manera de donar-nos a conèixer per tant per mi jo abogaria per això doncs ens quedem amb això segurament el boca-orella en temps en què tot és tan mediàtic i tot passa fora de la realitat sobretot per interessos mediàtics i editorials que són gravíssims
Perquè tan greus, i ara t'ho diré ben clar, que jo penso, quan dintre d'uns, jo què sé, si continua el català i que sobrevisqui, que això ja és molt difícil, quins llibres de literatura que llegissin els nostres infants diran aquest i aquest eren els nostres escriptors de referència. I diran, no, doncs potser no eren tan bons. I això és el que passa, això és el que és trist, que per interessos editorials, doncs, bueno, es faci...
que els bons lectors aquests que van al club de lectura aquests són bons lectors perquè si no ja no hi anirien i t'ho diuen és que jo això i això i allò i allò i aquest premi ja no el compro i aquest altre tampoc vull dir però esclar no tothom fa aquesta reflexió no tothom té temps per fer aquesta reflexió
Doncs Montserrat Espallargues, un plaer conversar amb tu, una escriptora valenta, no només perquè s'ha atrevit a parlar de coses silenciades, sinó perquè tampoc no calla davant del que dèiem, aquest món més mediàtic i on cal fer renúncies, que a determinades edats ja no estem disposades a fer. Moltíssimes gràcies, que sigui un èxit.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i moltes gràcies per aquesta entrevista i per donar difusió a la meva obra.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I amb això posem punt i final aquesta edició del Rubí al diar. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. La sala Neus Català, l'escola municipal