logo

Rubí al dia, de 11 a 12h

Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h. Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h.

Transcribed podcasts: 81
Time transcribed: 3d 2h 59m 56s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 del matí.
Molt bon dia. L'Ajuntament de Rubí s'adherita al servei d'intermediació de deutes en l'habitatge de la Diputació de Barcelona, un recurs adreçat a persones i a famílies que tenen dificultats econòmiques per fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca del seu habitatge habitual. El servei reforça l'atenció que ja s'oferia des de Prourça, l'empresa municipal d'habitatge, i permet ampliar recursos disponibles per assessorar, acompanyar i intervenir en situacions de risc,
de pèrdua de l'habitatge. L'objectiu principal és prevenir desnonaments i situacions d'exclusió residencial actuant de manera anticipada abans que el problema es cronifiqui. Jordi Arnaiz és regidor d'habitatge i ha explicat la problemàtica que tenim ara mateix en relació a aquest sector i d'aquí la necessitat d'aquest tipus d'assessorament.
Llavors, què succeeix? Mirar les dades, tenim que les contractes, el que és la renovació de contractes, són els contractes a la nostra societat, a baixar un 15%, però també, front d'això, tenim que apujar moltíssim el que és la venda d'obra nova, no? Un 45% és el que ha apujat la venda d'obra nova, i de segona amunt, un 15%. Això vol dir...
que moltes famílies estan embarcant a la hipoteca, ja sabem el que va passar a l'esclat de la bombella immobiliària, que després aquests habitatges van passar a mans de font voltor, i per això tenim un greu dèfit, tot i que s'està construint, tenim un greu dèfit, es calcula que en els últims 4 anys a Catalunya s'han deixat de fer 125.000 habitatges que serien necessaris.
El servei s'adreça tant a persones que ja es troben en situació d'impagament com a aquelles que preveuen dificultats imminents. També inclou cases complexos com avaladors que poden perdre el seu propi habitatge o famílies amb procediments judicials oberts.
I dos treballadors d'una nau del polígon de Can Roser es van resultar afectats ahir a la tarda per una intoxicació per monòxid de carboni, segons expliquen els bombers de la Generalitat. El cos ha treballat amb la hipòtesi que l'accident es va originar per una mala combustió d'un generador de gasoil.
L'accident va tenir lloc a la 975 del polígon industrial de Can Rosers, al voral de la carretera comarcal C1413A. Els bombers van rebre l'avís poc després de les 3 de la tarda i es van traslladar al lloc dels fets amb 4 dotacions. A la zona també van arribar diverses ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques i també de la policia local de Rubí.
Les dues persones afectades per la intoxicació van ser traslladades a l'Hospital Moïsès Brogi de Sant Joan d'Espí amb pronòstic menys greu. Durant la tarda diversos efectius dels bombers va ventilar tant l'interior del local afectat com la seva part superior fins a assegurar-se amb el detector que ja no quedaven restes de gas tòxic a l'aire.
I en esports comencem amb la derrota i la victòria en bàsquet del CEP Sant Jordi. Toni Bravo Rodríguez.
Cap de setmana amb dues lectures per als equips sèniors del CEU Sant Jordi. El femení va tornar a demostrar per què està al top 2, superant el Sant Cugat, 58 a 41 a l'escola Montserrat. Les rubinenques van dominar el partit de principi a fi, guanyant tots els parcials, mostrant solidesa defensiva, un joc molt regular. Amb aquesta victòria, el Sant Jordi femení es manté al cap davant de la classificació. En canvi, el masculí va caure, 72 a 66 a la pista del bàsquet a Almeda. Els rubinencs van guanyar els dos primers quarts, 15 a 27, 11 a 12, però l'Almeda va reaccionar la segona meitat, guanyant els altres.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Vaja, fins a la sisena plaça. I el grup 7, l'Olímpic B, va empatar 3 a 3 amb la Romànica i cau a la novena posició.
Doncs res més. Ara tornem en una hora al bolletí de les 12 amb més informació sobre la nostra ciutat. I us recordem que podeu llegir i escoltar les nostres notícies i programes al nostre web, a radiorubí.cat, i també seguir-nos a les nostres xarxes socials.
Fins demà! Fins demà!
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Rubí al día en Belén Tierno.
Dèiem que l'aigua és una de les qüestions que avui ens ocupa, sobretot en alerta a les comarques del nord del país. Avui plourà durant tota la jornada a la nostra ciutat i encara s'esperen més dies de pluja. I quan és mig quart de 12 del matí, després de les notícies, després de la tertúlia, entrem a la recta final del Rubi al dia. Avui cultura i prevenció de la salut.
Avui ens visita el nostre farmacèutic, el Martoró, que ens parlarà de medicaments que disminueixen l'absorció de nutrients. I és que alguns fàrmacs van bé per guarir malalties, però empitjoren altres qüestions, altres coses. Per això cal, segons el nostre farmacèutic, prendre alguns suplements. A partir de dos quarts de dotze en parlem ampliament.
I ara, en uns minuts, entrevistem Jaume Escofet, ha estat professor d'òptica fins fa uns mesos a la Universitat Politécnica Terrassa, però també és aficionat a la fotografia. El pròxim dimarts, 27 de gener, serà el protagonista del cicle Explica'ns el teu rotllo del grup fotogràfic El Grai parlarà de la fotografia esteroscòpica.
Passa 9 minuts de les 11 del matí, des d'ara i fins a les 12. Cultura, salut i també una mica de música. Recorda que tenim un telèfon obert per les teves trucades, els teus dubtes, sugeriments o crítiques. És el 93-588-5961. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia.
Aquest mes l'explica'ns el teu rotllo del grup fotogràfic al Gra tindrà com a protagonista el Jaume Escofet. Es diu una passejada per la fotografia estereoscòpica i ja ens acompanya tant el Jaume com el Manel Miràs del grup fotogràfic al Gra. Molt bon dia a tots dos. Bon dia i gràcies. Bon dia. Per començar, Jaume, què és la fotografia estereoscòpica?
Bé, la fotografia estereoscòpica és una fotografia que ens permet veure una imatge bidimensional. Així com la fotografia normal, la imatge que tenim i la que veiem és plana, la fotografia estèreo, estèreo vol dir relleu, ens permet veure la tercera dimensió.
Per fer això necessites eines auxiliars, com per exemple són o visors o ulleres. Sense això no es pot veure. Potser és el desvantatge que té aquesta fotografia, però una vegada t'armes amb aquestes coses, la satisfacció de veure la tercera dimensió realment val la pena. Aviam com ho fem això perquè ens ho expliquis. Tècnicament...
però per a gent no entesen la matèria, perquè els que estan a casa no són experts en òptica. Què és el que fa que puguis veure aquesta tercera dimensió o aquesta profunditat, per dir-ho d'alguna manera? Això el que fa és que els humans, i la majoria dels animals, però sobretot els depredadors, i els homes som depredadors, tenim dos ulls.
El secret és que tenim dos ulls i que cada ull forma a la retina una imatge lleugerament diferent a d'estar a veure aquesta separació, que sentiu la distància interpopilar, que són en promig uns 65 mil·límetres. Això fa que tinguem dues imatges lleugerament diferents. I la fusió per part del cervell d'aquestes dues imatges fa que puguem veure la tercera dimensió. Per això és important dues imatges. Llavors, això, quan es va descobrir...
les bases d'aquest fenomen, que això es va descobrir a mitjans del segle XIX. Això és de... Aproximadament, als voltants de 1850, s'estableixen les bases, i que són les que avui en dia encara regeixen. Doncs, el senyor que ho va descobrir, que és Weston, que era un anglès, va dir, diu, escolta, si els ulls formen dues imatges lleugerament diferents, això coincideix. Ell ho va començar a fer amb dibuixos, però llavors començava a veure la fotografia, ja començava a estar desenvolupada.
Diu, farem el següent, farem dues imatges lleugerament diferents, les posarem davant de l'ull, de manera que cada ull vegi una imatge diferent, per això necessita sempre un estri a l'hora de mirar, i tindrem la sensació estereoscòpica, i així mateix va ser. En certa manera estem enganyant el nostre cervell? No, no l'enganyem. El que estem fent és fer dues imatges,
Bueno, enganyem de la mateixa manera que quan mirem amb els ulls normals. Estem fent dues imatges, doncs fem les dues imatges i llavors l'ull, com que capta dues imatges lleugerament diferents, doncs ja sap el que ha de fer, que és fusionar-les, que és el que fa sempre. Es fusiona i llavors és quan tens la sensació de la tercera dimensió. Saps allò que fèiem quan érem petits o no tan petits, quan et tapes un ull o l'altre? Exacte. Sobretot si et poses el dit aquest a davant i mires al fons, veus coses completament diferents, que són les dues imatges que formen els ulls, que són diferents.
Ens parlaves dels orígens d'aquesta fotografia. Fareu un repàs històric. Farem un repàs històric. Primer farem un repàs una mica... Bueno, explicarem això que he explicat ara amb algunes imatges i tal. Farem un repàs històric perquè això va ser... Incluso quan es va descobrir això,
a la segona meitat del segle XIX, es va dir que la fotografia només tenia sentit si es feia d'aquesta manera. O sigui, com que això superava, saps que no, al final, no? Però es va dir que a la fotografia hi va haver un auge, que en diríem, d'això que va ser brutal. Es van crear moltes empreses...
I llavors, més que fer fotografies, que la gent feia fotografies, però ho feien els professionals, els que en sabien, necessitaves unes càmeres especials en aquella època, la fotografia no era tan fàcil com ara, era analògica, hi havia uns processos de revelat, o sigui, hi havia una certa complicació. Llavors la gent, el que va fer molt va ser mirar.
fotografies estereoscòpiques, o sigui, la gent es comprava un visor, que era relativament barat, i en el mercat hi havia fotografies, i llavors, doncs, jo què sé, fotografia, jo què sé, dels parcs d'Amèrica, doncs hi havia una certa, que tu te'ls miraves allà, les veies en relleu, hi havia empreses, hi va haver aquí un negoci que va ser gran, inclús hi havia guerres,
guerres a algun lloc del món, no em sembla que era la guerra de Xina, a diferents llocs, sobretot la guerra americana amb Mèxic, ara que n'estem parlant d'aquestes coses, quan hi havia la guerra al segle XIX, que els americans es van apoderar d'una part considerable de Mèxic, totes aquestes empreses enviaven els seus fotògrafs i feien fotografies estereoscòpiques i després les venien i la gent les mirava. O sigui, aquí hi ha dues parts.
la presa fotogràfica i la visió de la imatge, no? Doncs la part de la visió de la imatge va estar molt de moda i ens va aportar molt, inclús podíem dir fins a... Això va acabar ja als anys 80, va ser quan ja gairebé es va fer el certificat de difunció de la fotografia estereoscòpica. Però pensem que a finals del segle XIX va ser inclús més important que la fotografia normal, eh?
ha anat tingut alts i baixos, després va tindre una revifadeta als anys 50, sobretot empreses americanes i d'aixòs, i angleses. I després cal dir una cosa que és una curiositat, que és una curiositat que fa gràcia, que és que ara hi ha hagut una revifada, perquè hi ha hagut gent que ha injectat aquí cèntims per tirar-ho endavant, i la persona que està darrere de tot això és el Brian May,
El Brian May és el guitarrista de Queen. De Queen. És que el Brian May és sar, és Sir Brian May, i a més a més és físic, el Brian May és astrofísic, i tota aquesta gent que treballa amb aquestes coses, doncs, dominen molt l'òptic.
Llavors aquest senyor es va enamorar, va comprar una marca que ja havia fet fallida, que és la London Stereoscopic Company, té una col·lecció d'imatges impressionant, inclús es dedica a la càmera, inclús si tu es mira per internet, es posa Brian May Stereoscopy, es veu ell donant consells de com ha creat visors i ven postals, llibres, i es dedica a difondre totes aquestes coses.
Això que ens expliques, que és anecdòtic, però és de fora d'aquí, també ho tenim salvant molt les distàncies aquí a Rubí, perquè una de les coses que s'explicarà són les fotografies fetes amb càmera estereoscòpica per...
Pere Xercavins a l'inici d'aquest segle, és a dir, que tenim fotografies d'aquest tipus pròpies de Rubí. S'ha de dir que Pere Xercavins va ser un gran fotògraf aficionat, aquí a Rubí, que va començar a fer fotos, coneixem, que va començar als anys 10, sobretot la primera foto que tenim més o menys és l'any 13, però en fotos normals, amb plaques de vidre, i en un determinat moment es va comprar una càmera estereoscòpica i va fer fotografies estereoscòpiques
que són des dels anys... Jo penso que són des dels anys 20 fins a l'any 39. Perquè l'any 39, quan s'acaba la Guerra Civil, això ho sabem perquè ell ho va escriure, va canviar aquesta càmera per uns llargavistes, o sigui que va deixar de fer fotografies estereoscòpiques. Però bueno, és que va fer...
I no sabem si són totes, perquè jo penso que ara convé una revisió d'aquest arxiu que es pot fer, però sí que n'hi ha, em sembla que en són entre 20 i 25, que té un cert interès. I són de Rubí? Són de paisatges de Rubí o d'espais de Rubí? Sí, penso que aquest senyor era pagès, i llavors n'hi ha moltes de pagesia, de pagesos, de la seva casa Pairal, que és Can Xercavins...
Sí, sí, són... La majoria són d'aquí a Rubí, em sembla, potser n'hi ha un que és del Tibidabo, que es veu el seu fill pujant allà amb una atracció que li va fer una foto, i després n'hi ha d'altres, si vosaltres som bastant de Rubí, i també n'havia fet moltes de família, o sigui, en una festa família ara es posaven allà i jo els hi feia la foto. Té mèrit, això, perquè ell se les revelava, ell se les muntava i ella es feia el paper, o sigui que s'ho feia tot, vull dir que... I, bueno, doncs això s'ha mantingut.
explicaves, explicarem una part de la tècnica, l'inici de tot, clar, el públic que tindràs, si és un públic més entès, perquè la gent del Gra, la majoria de gent que va a explicar-nos el teu rotllo, són com a mínim aficionats a la fotografia. Aficionats a la fotografia, exacte, sí, sí. I sempre és un tema molt interessant i per això el Jaume ha proposat aquest rotllo, precisament.
Clar, anava a dir, aquí sí que tenim un públic potser més interessat i amb més coneixements, no sé si d'òptica, però... Però com a mínim per entendre-ho fotogràficament. I que segurament faran preguntes més tècniques, no? De com això es pot aplicar o de quina manera. M'imagino que...
També vull comentar, i no és per descrèdit del Jaume, sinó al contrari, que hi ha un altre amic del Gracchi Rubí, que és el Miquel Planchart, que ell s'hi dedica professionalment a la fotografia estiloscòpica. Però és una altra història. Potser ara es dedica més a fer cinema amb 3D i treballs molt interessants, que també va fer un rotllo l'any passat, però és diferent, perquè aquest any el Jaume ens presenta fotografies històriques, precisament de Rubí, del senyor Pere Txarcavins, no?
A part que ens explicarà tècnica, perquè ell és, perdona'm, ets doctor en física? Soc físic, sí. Físic, òptic, especialista en òptica? Sí, més especialista en òptica. O sigui que domina molt més la tècnica que no pas la resta d'humans d'aquí a Rubí, no?
Clar, i segurament aquest tipus de fotografia serà molt interessant, però també se m'acut que li poden fer moltes preguntes als fotògrafs amateurs o als fotògrafs sobre altres qüestions que tenen a veure amb com l'ull i el cervell miren o veuen. De totes maneres, a dia d'avui, i per això faig aquesta xerrada,
Perquè això ho vaig començar a fer amb els meus alumnes, que em vaig dir, això ho hem de tirar endavant, i a la universitat, si tu personalment vols aprendre una cosa, dius, l'haig d'ensenyar. Llavors això t'obliga, t'obliga, i de quina manera que t'obliga, perquè t'estan esperant allà a veure tu, i que no hi pots anar de qualsevol manera.
Doncs llavors el que explicaré ara és fer fotografies estereoscòpiques està a l'abast de tothom. És una cosa molt, molt, molt senzilla. Antigament ens venien càmeres estereoscòpiques que tenen dos objectius, que fan les dues imatges.
Això avui en dia no és que ni cal, simplement amb un mòbil, i es fan amb el mòbil dues fotos desplaçant, esclar, com que dos ulls ha d'haver separació amb el mòbil, has de fer un motiu estàtic, perquè si la cosa es belluga, no? I després el tema de la composició, que abans era més complicat, perquè era analògic, hi havia un procés de rebalat, hi havia un procés de muntatge i tal...
Ara, amb el digital, és senzillíssim. O sigui, muntar una fotografia estereoscòpica, necessites el Photoshop, però no necessites el Photoshop, necessites qualsevol programa que... Nosaltres, per exemple, a la facultat, que jo ho feia, l'assignatura era una optativa, i nosaltres no, nosaltres fèiem coses d'òptica, però no fèiem coses, no estàvem especials en fotografia, i llavors mai vaig aconseguir que em compressin el Photoshop, perquè...
Sí, sí, sí. No, perquè era car, perquè hi havia altres necessitats. Per què ho necessites, això? Exacte, i per una assignatura optativa, que en són pocs i tal. Sí, o mínima. Sí, no, no, no. No, no, no me'n vaig sortir. I llavors...
Ho fèiem amb programes de software lliure i ho fèiem també com amb el Photoshop. O sigui, sense gastar-se cap cèntim amb software. I amb tres instruccions molt senzilles es poden muntar les fotografies estereoscòpiques.
Estic segura que hi ha molts alumnes del Jaume que a partir d'aquí els va picar... Com a mena el CUC, no sé si és el CUC de la fotografia, però sí aquest coneixement. I tant, no, no, no. A veure, això... A veure, jo feia un grup, per exemple, de 30 alumnes. Doncs n'hi havia uns quants que quedaven, sí. Agafava el verí i el CUC, eh? I amb el mòbil, eh? Ho feien amb el mòbil i se'n sortien i tal...
Amb aquest tema, el Graia hi hem treballat una mica, gràcies a ell, i fem dues activitats. Una és col·laborar amb la Nú, amb el Festival de Fotografia de Rubí, i fem una activitat de fotografia familiar estereoscòpica, aquest any. Fem fotos amb estereoscopia i els hi passem el resultat final. Perdona, fan fotos ells amb el seu mòbil i llavors els hi muntem amb tridimensional o amb estereoscòpic.
I l'altra activitat, que ja fa tres anys que la fem i té bon resultat, és la col·laboració amb la Marató de TV3, que fem també fotografia esteroscòpica i fem això mateix. Llavors la gent aporta el seu donatiu, que va petar la Marató, evidentment.
Deia abans el Jaume, quan va aparèixer tothom pensava que aquest seria el futur de la fotografia, perquè tenim aquesta idea de si hi ha una cosa més desenvolupada o igual que quan va néixer el...
El vídeo, no? Si tinc imatges en moviment perquè vull imatges aturades, no? O una imatge d'un instant. Al final, la història demostra que totes les disciplines són vàlides i que al final... I prou interessants. Molt interessants i molt necessàries perquè cadascuna explorarà el seu camí. És a dir, no es pot dir que una imatge d'un moment, és a dir, una fotografia, a més a més, sense aquesta...
aquesta profunditat no sigui igual o no pugui ser igual d'artística, d'informativa i d'històrica que un llarg matratge de dues hores i mitja, no? De totes maneres, per mi, penso jo, qui es va carregar la fotografia estereoscòpica va ser el cine, eh?
La cine va ser brutal. En canvi hi ha hagut intents de cine, que en diuen en 3D, però no han regeixit. Exacte, no regeixen. És que has de fer dues coses amb la fotografia estereoscòpica. Una part és la part òptica, fer la pel·lícula, perquè...
que no pots fer segons quines coses. I això, per exemple, el Miquel Planxar ho sap molt bé i ens ho explica. Si, per exemple, fas moviments bruscos de càmera i tal, et mereixes amb la fotografia estereoscòpica. Això, per una banda, et limita. I després suposo que és explicar bones històries. I jo penso que... I llavors, la fotografia estereoscòpica, el problema que té també és la...
la comercialització va difusió, o sigui has d'anar amb unes pantalles especials, necessites que et donin unes ulleres a l'entrada, jo penso que tot això marca i frena, penso que tot això frena, és a dir, en canvi al cine no, tu vas allà, apagues una entrada, te sents en una butaca i et mires la pel·lícula i tu la pots mirar a casa amb la tele sense res.
I inclús va haver-hi fa 20 anys, que quan jo em vaig comprar una tele, ja m'ho van vendre. Hi havia un intent de fer... Jo també. Televisiós en 3D. Sí, sí, sí. Exacte, hi va ser un fracàs. És que jo aquelles ulleres no les he fet servir mai, tu. No les he fet servir mai. O sigui que no reaixeix, eh? Tot i que quan veus la cosa aquesta dius, oh, que desadmirat, és espectacular, no? Dius, oh, tal, però no enganxa, eh? No enganxa. Això sí que és veritat.
Hi ha algun tipus d'imatge, a banda d'aquestes qüestions tècniques, que deies, no pot haver moviment, però hi ha una imatge o un tipus de contingut que sigui més adient per aquest tipus de fotografia? Estic pensant en paisatges, escenes, no sé si en retrats... Quins serien els més adients, tu que tens experiència? O és una qüestió de gustos? Jo penso que és una qüestió de gustos, però el que és, jo què sé, paisatge...
O el que és fotografia, doncs, documental d'algunes coses, per exemple, n'hi ha una... Bueno, vaig fotografiar, per exemple, el celler de Can Xercavins i ara me'l vaig estar mirant i dius, ostres, això és molt diferent que quan te'l mires d'una altra manera, no?
Sí que tenen. Quan ho mires, si està ben fet i tal, dius, home, això està bé. Però esclar, per mirar-t'ho ja necessites tindre la fotografia. Però després, si no tens les ulleres, si no tens el visor, necessites unes ulleres o un visor. Hi ha un altre tema, també, a l'hora de captar...
Per veure la profunditat, sempre és bo retratar algú que no sigui plau. Ah, bueno, esclar. Si has un paisatge de muntanyes a l'infinit, no ho veuràs pràcticament. En canvi, si tens un arbre a 15 metres o a 10 metres, llavors sí que veus el relleu. O sigui, s'ha de ser una miqueta estètic en buscar conceptes d'aquests que hi hagi distàncies entre temes. És fonamental que hi hagi relleu, eh? I et tens que tindre diversos plans perquè es puguin veure, esclar.
Tu no pots fer fotografia estereoscòpica d'una paret o d'un mural d'una paret. No veuràs res. No té cap sentit. És a dir, que la tècnica... I, per exemple, utilitzar la mateixa... No tècnica, però... Això sí que ho feu en fotografia. Buscar que en una sola imatge tinguis dos o tres plans en profunditat també s'utilitza com a recurs. Sí, el que passa és que amb la fotografia convencional ho veus tot pla. Ho veus tot pla.
Sí que llavors jugues amb el que és l'enfoc, si per exemple fas un retrat i a de fons hi ha un paisatge, intentes que quedi enfocada la persona i el altre és una mica difuminat, perquè així es realça, però realment no és efecte 3D o estereoscòpic, sinó que el que fas és realçar el primer pla, per dir-ho així.
Al final és jugar amb el... No, no, com deia Manel, això. En canvi, en fotografia estereoscòpica, si tu tens diferents plans, has de procurar que sortin tots. Així, com de l'altra manera, obres el diafragma per entendre'ns, per limitar la profunditat de camp, per desenfocar el fons, en fotografia estereoscòpica has de fer al revés. Tancar el diafragma...
per enfocar-ho tot. Perquè, esclar, l'ull no acaba d'entendre quan hi ha una cosa desenfocada que diu això ho haig de juntar i no junto res perquè està desenfocat. Has de procurar. La tècnica, en principi, és al revés.
És una ciència apassionant, la de l'òptica. Bueno, sí, jo m'he dedicat bastants anys de la meva vida. Fins fa uns mesos estaves fent classes, això vol dir que estàs jubilat. Sí, sí, sí. L'heu d'aprofitar més. Aviam, s'ha de dir que el Jaume és de la Junta del Grau, a sobre és molt actiu. Actiu, sí, estem actius.
Però des que vas començar a fer classes fins que les has acabat, m'imagino que l'òptica ha canviat moltíssim, no? Ha avançat moltíssim. Mira, l'òptica no. No? L'òptica... Bé, aquí... Clar, els fonaments són els mateixos, no? Ara parlarem de diverses coses. L'òptica, el que és a nivell d'instrumentació, el que és a nivell de càmera fotogràfica, objectius fotogràfics, això...
els temes aquests estan assumits des de la meitat del segle XX. O sigui, es treballa igual, el que passa que ara potser hi ha més ordinadors, es pot fer més càlculs, es poden fer més coses, però això no ha variat. Potser han variat els materials, més vidres i tal. La part aquesta de la instrumentació sí que ha evolucionat, però ha evolucionat relativament poc. Les càmeres fotogràfiques han evolucionat poc. La gran evolució no ha sigut l'òptica, sinó que ha sigut l'electrònica, que ha sigut el sensor digital, que ens ha permès proves òptiques, o sigui...
Hi ha òptiques de començaments del segle XX que es poden posar en aquestes càmeres i són tan bones com les altres o segons com millor. Però és clar, llavors l'òptica és fotos, fotos, ve de llum i ve de fotó, i ara tota la part de la fotònica que és...
Tota la part de les comunicacions òptiques, tot això, això també és òptica, eh? I això sí que ha sigut un canvi brutal, no? Però amb l'òptica que estem pensant d'instruments i coses d'aquestes sí que hi ha hagut canvi, però no, no ha sigut un canvi. O sigui, les bases estan establertes des de fa... Per entendre'ns, quan es dissenya un objectiu fotogràfic...
que per cert, obro un parèntesis, aquí a Espanya som incapaços de dissenyar un objectiu fotogràfic, diguem quina empresa espanyola fa objectius fotogràfics, te'n vas a la Nikon, te'n vas a la Canon, te'n vas a la Fuji, te'n vas a l'Impus, n'has vist alguna que sigui espanyola d'aquestes? No.
Doncs el disseny que fan aquesta gent ja va estar establert fa molts anys. L'única canviada ha sigut que els ordinadors tenen més potència de càlcul, poden fer més coses, però les bases són exactament les mateixes. I els coneixements, m'imagino, tècnics, els mateixos. Amb això no ha evolucionat gaire, perquè potser tampoc ja estem en el límit i no podem evolucionar més. Amb això és la part d'instrumentació, que és la part electrònica, no la part que hem canviat el negatiu,
Que, per cert, el procés de formar la imatge amb un negatiu i revelar-ho, això és apassionat, això va ser un gran descobriment. Mai serem prou conscients del que ha representat això. Tot això ho hem tirat a les escombraries perquè no ens serveix i ho hem canviat per una cosa que encara és més apassionat però que no entenem res de com funciona, que és el sensor aquell amb els píxels.
Bueno, i també digue'm quina empresa europea fabrica sensors. Hem d'anar a comprar als Estats Units. I saps quins sensors comprem? Els que ja no serveixen per a la indústria militar. O sigui, els que ja estan amortitzats per a la indústria militar són els que llavors van a la indústria civil. Sí, sí, sí, a la civil. Perquè ells en tenen uns altres. O sigui, que ells estan fent unes coses que potser no... Van molt per davant. Van molt per davant. I sobretot amb la intel·ligència artificial encara més.
Vull dir que el que ha canviat ha sigut la part electrònica, això sí que ha sigut. I la part electrònica és el sensor. És que llavors ara els objectius tenen un motor per fer l'autofocus, totes aquestes coses que abans ho havies de fer manual, no? Però la part òptica, jo diria, tal com l'entenem nosaltres, d'instrumentació i tal...
Va evolucionant, si home, per exemple, surten objectius millors que d'altres, entre altres coses, ho veus pel preu, si no t'estafen, si és més car, és que és més bo. En principi això va així, no? Però la tècnica és exactament la mateixa. Exactament la mateixa.
Doncs, si algú que ens està escoltant, després d'escoltar, com ho explicava el Jaume, està interessat per la fotografia estereoscòpica, ha d'anar dimarts vinent a partir de tres quarts de set, em sembla que és. A la biblioteca. A la biblioteca. M'imagino que, com sempre, Manel...
sobretot la gent del Gran, molt expectant per a què t'explica'ns el teu rotllo, perquè intanteu sempre que sigui alguna cosa diferent, que cridi l'atenció. I temes interessants fotogràficament, o relacionats molt amb la fotografia, que a vegades no són solament fotogràfics, sinó...
documentals, periodístics, però sempre relacionat amb la fotografia. I, a més a més, intentem sempre portar gent bona de fora i gent bona de casa. Vull dir que és el que és important donar-nos a conèixer nosaltres mateixos, també, no? Doncs, moltíssimes gràcies als dos, que vagi molt bé la setmana vinent i us espero un altre dia per seguir parlant d'aquest tema. Propers rotllos. Que no són pas un rotllo, eh? Gràcies, gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passant gairebé 6 minuts de dos quarts de 12 del matí, dèiem que avui també posaríem música, en aquest cas Harry Styles i aquest satèl·lit, perquè acaba de confirmar el seu retorn a la música amb un nou àlbum. Serà el quart de la seva carrera en solitari, es publicarà el dia 6 de març i ja es pot reservar en prevenda, tant en format físic com digital i acompanyat d'una nova col·lecció de merchandatge oficial. Avui Harry Styles, protagonista del Rubi al Díaz.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la 1 del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A Bell de Camp. Tots fem esport. Fem esport.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Els diumenges a Ràdio Rubí sintonitza ara i sempre de 10 a 11 del matí.
A la secció del nostre farmacèutic, ens agrada dir cada capçalera, parlem avui de medicaments que disminueixen l'absorció de nutrients. Ja heu sentit la seva veu, és el Martoro, de la farmàcia Can Oriol. Molt bon dia. Bon dia, Vilén. Moltes gràcies per convidar-me de nou.
Absorció de nutrients, allò que moltes vegades expliqueu, o la gent de les farmàcies o els propis sanitaris, que de vegades els fàrmacs van molt bé per una cosa, però tenen o uns efectes secundaris, o en aquest cas no estem parlant només d'efectes secundaris, sinó que de vegades és que es disminueix l'absorció de nutrients i això...
Pots tenir unes conseqüències derivades, sí. He aprofitat i he incorporat, per poder anar a parlar en deteniment, només quatre famílies terapèutiques, o sigui, quatre famílies de medicaments, perquè són molt habituals. Llavors, jo crec que, a mesura que anem parlant, la gent, evidentment, es sentirà molt familiaritzada amb aquests medicaments, més...
Si cap, ets pacient crònic, però a tothom, encara que no sigui un pacient crònic, aquesta medicació li serà familiar. Comencem pels diurètics, que és bastant de sentit comú que s'hi serveixen per... Sí, sentit comú, però de debò, no tothom adquireix un nivell de consciència prou important com per suplementar-se si estic prenent un diurètic o...
Un laxant, perquè no t'ho vaig afegir, els laxants igual que els diurètics. Els diurètics són aquests medicaments que ens fan perdre líquid, que moltes vegades s'utilitzen per reduir la tensió arterial o per reduir la infló de cames. Aquests medicaments, que són bons per aquest aspecte, ens fan reduir o ens incrementa l'eliminació de salts minerals. Llavors...
determinades coses, com, ostres, tinc una tibentor muscular, és que probablement estàs eliminant més magnesi del que et pertocaria. Anem a buscar un suplement que sigui ric en magnesi. I faig remarcar, perquè no t'ho havia especificat quan vam estar parlant del tema, els laxants també.
Els laxants també fan perdre... És que vivim en un país d'automedicats on ens automediquem amb molta facilitat. Hi ha alguns medicaments que són innocus o que a priori no són dolents si els prens, si realment els necessites. És a dir, jo crec que el cas dels laxants podria ocupar una secció sencera. Hi ha molta gent, segur que tu trobes a la farmàcia, que...
Ostres, tinc problemes intestinals, no vaig bé al lavabo, em prenc un laxant. No sempre, no cal. No sempre, i a més, és veritat, que podria ser inclús un tema, que n'hi ha diferents tipus d'alaxants, i llavors, en funció del laxant, l'efecte de laxant es produeix d'una forma o d'una altra, i en funció de com es produeixi,
l'eliminació d'aquests salts, d'aquests minerals, serà més marcada o no, en funció també del tipus d'alexant. Sí que us he dit que en el cas dels diurètics, aquests medicaments que comentem que serveixen per reduir la retenció de líquid,
Ull perquè alguns d'ells són clarament indicats, ens refereixo a insuficiència cardíaca, moltes vegades van acompanyades d'un diurètic. És crucial aquest diurètic. El que vull transmetre és que així com de crucial és mantenir el tractament crònic amb aquell diurètic,
Bo seria que la persona s'emportés el consell de suplementar-te amb salts de magnesi, zinc, seleni, unes salts minerals que estàs eliminant i que tot i que tinguis una dieta rica, doncs probablement aquell diuretic o l'accent està fent que eliminis bona part dels minerals.
Clar, a tu el que et toca és parlar de medicaments, però estic pensant que hi ha altres tests, infusions, etcètera, que també tenen un efecte diurètic i que poden estar ocasionant els mateixos efectes, no? Sí, sí. El tema seria si l'utilitzo de forma aguda o l'utilitzo de forma crònica. Si l'utilitzo de forma aguda...
Puntualment no crec que hi hagi una altra ascendència. Sí que és veritat que també hi ha infusions o inclús alguns suplements que utilitzem per detoxificar o per millorar, per fer una acció depurativa, com per exemple els suplements ric en extracte de carxofa o el boldo. Tot això fa que eliminem més líquid
En quin període de temps estic plantejant-me prendre'l? Si és prolongat, suplementem amb un complement, amb un complex vitamínic, però un complex vitamínic ric en minerals.
Clar, és que tota l'estona estic pensant, clar, com també ens autodiagnostiquem, perquè tots som farmacèutics i tots som metges, doncs moltes vegades és, em prendré un complement vitamínic, per què? O sigui, molt clar què és el que necessites i molt clar què és el que t'estàs prenent, perquè no tothom necessita el mateix complement vitamínic. I tenim la sort que, a part que hi ha el coneixement del...
els professionals sanitaris, metges, infermers, infermeres, farmacèutics, farmacèutiques, a més és que hi ha un assortiment tan variat de complements vitaminics que es pot, si es pregunta una miqueta i hi ha una miqueta d'interacció amb el pacient, es pot afinar bastant.
Ara anem als que has anomenat anàlegs del GPL1. Explica'ns això perquè és massa tècnic. Els anàlegs de GLP1 són aquests medicaments que estan de moda per aprimar. Injectables.
Els medicaments aquests, en el seu inici, es van desenvolupar per millorar el control de la diabetis, però també al mateix temps per reduir perímetre abdominal. Ara cada vegada hi ha més evidència científica, hi ha més coneixement amb aquests medicaments, i s'ha vist que funcionen molt bé per regular els nivells de sucre, funcionen molt bé per perdre pes...
Però hi ha un percentatge d'aquest pes que es perd que no és teixit adipós, que no és greix, sinó que és massa muscular. I aquí sí que tenim un problema. I aquí és quan creiem nosaltres que és bo recomanar a la persona quan ens vingui amb un anàleg del GLP-U, amb aquests medicaments que ens injectem amb la finalitat de perdre el pes o de millorar el nostre sucre. No insulina, eh? No té res a veure. La insulina és una altra cosa. Aquests medicaments els coneixem més per aquest...
Ocem, és que té un nom impronunciable. Sí, sí, doncs aquests medicaments estan al Wegovi, Monjaro, estan més pensats per... La gent els associa a la pèrdua de pes. Llavors, com que hi ha una proporció d'aquest pes que es perd que és massa muscular, nosaltres creiem que és bo recomanar, quan vingui la persona a la farmàcia, un suplement, que en aquest cas és la creatina, o...
batuts rics en proteïna. I per què? Doncs perquè tant la creatina com la proteïna ens ajuden a millorar el to muscular. I no sé si tu preguntes, però jo em vaig avançar. Vinga, va, que em lo pregunto.
Digues, digues. I per què es produeix aquesta pèrdua massa muscular? En part és deguda a que com que provoquen tanta sacietat aquests medicaments, els pacients redueixen la seva ingesta i un dels aliments que també es veu que es redueix més la ingesta són els aliments proteics. I llavors, clar...
al reduir més en proporció aquests aliments proteics, la musculatura se'n ressenteix. Per tant, o bé preguntar per unes pautes dietètiques, que nosaltres les tenim elaborades a la farmàcia que en Oriol pot venir tothom a preguntar, unes pautes dietètiques que ens ajudin a consumir un número de proteïnes, una quantitat de proteïnes diària amb l'alimentació, o incorporar la creatina i els batuts proteics per millorar aquest ton muscular. I,
que incorporin exercicis de força, ben sentits, amb unes gometes a casa, unes gomes, dues ampolles de litre i mig, i anar fent. I això ja milloraria una mica el torn muscular. Els tercers, aquests segur que sorprèn a molta gent a casa seva, els inhibidors de bomba de protons, i ens posaves com a exemple l'homeprazol, que la gent se'l pren per l'estómac, doncs resulta que pot acabar en una anèmia.
O pot generar anèmia. Sí, sí, sí. Pres de forma crònica i no supervisada, evidentment tenim un sistema de salut excel·lent, i els nostres professionals sanitaris de l'àmbit públic, però també de l'entorn de les farmàcies vetllen per nosaltres...
tenim actualment molta informació per evitar això, però el que volia és sensibilitzar sobre el fet que si consumeixo un inhibidor d'una bomba de protons, un omeprazol o un qualsevol d'aquesta família, durant llargs períodes de temps, s'inhibeix l'absorciació de vitamina B12. I la vitamina B12, dins del grup de les vitamines B, és la que té...
més transcendència, en quant a què ens fa sentir més fatigats, no? Pot provocar aquesta... La sarcopènia és això com de... Estic com de caigut, tinc dèficit d'A, no? I, en el pitjor dels casos, pot acabar en una anèmia perniciosa, que és el tipus d'anèmia que provoca el dèficit de vitamina B12. I la vitamina B12 també aprofito
i comento que les persones veganes, estrictament veganes, només la vitamina B12 amb aliments només s'obté amb carn. Llavors, les veganes s'han de suplementar sí o sí amb vitamina B12. I nosaltres recomanem que les persones que estan amb tractaments d'aquests per protegir el que es coneixen com els protectors d'estómac, també suplementin
amb un complement de vitamina B12, no només per la fatiga del moment, sinó per evitar aquesta anèmia associada al dèficit d'absorció de la vitamina B12. I acabarem amb les estatines, els medicaments pel colesterol, els que prenen aquest tipus de medicaments ja els sona, perquè tots els medicaments acaben així, no? Tines... Sí, tots acaben així. També és molt familiar, no? Tots els que hem comentat, jo crec que tots et són familiars. Potser...
els injectables amb aquest nom tenen menys familiars, però quan hem comentat que eren els medicaments que serveixen per primar, ja tots més o menys tenim coneixement de quins són. Doncs les estatines... Sí, sí. Molt habitual, no? El que passa és que la sensació és que aquelles que són medicacions cròniques i que et prescriu el teu metge, segurament ja van acompanyades de... o haurien d'anar acompanyades d'una alerta. Si et prens això, et pot passar llavors.
Aquí, posats a buscar l'excel·lència, l'ideal seria que, acompanyat de la prescripció d'una estatina, hi hagués aquesta recomanació estatina, homeprazol, etcètera, hi hagués la recomanació d'aquest suplement, d'aquest complement, si és que el medicament ha estat pautat crònic, que les estatines, quan es posen...
Els medicaments de colesterol acostumen a ser medicaments crònics, clar, seria l'ideal. Però, bueno, si no, hi ha un altre esglaó del sistema de salut, que són les farmàcies, que també estan per donar aquests consells. Vull dir que el bo seria que, associat a la prescripció, hi hagués... Però els metges són poc... Ja sé que no criticaràs els metges, però crec que són menys partidaris de...
d'anar a acompanyar o no, tots ho acompanyen. Amb el tema dels probiòtics ara comencen a dir allò que els farmacèutics ja ens dèieu cada cop que ens donaven un. Però també crec que pel contacte que per sort tinc amb alguns clínics, noves fornades que van apareixent,
Està evolucionant. També la generació de nous metges està més sensibilitzada per l'autocura. Feig esport, dormo bé i com em nutreixo. No només com m'alimento, sinó com em suplemento.
Ojo, que potser d'aquí 10-15 anys les fornades que tenim de metges això ja ho tindran molt més integrat. En el cas de les estatines, dèiem aquest medicament pel colesterol, què és el que no absorbim? Mira, això, intento explicar-ho senzill. El colesterol té una estructura, té una forma, i el coenzima Q10 aquest també té una forma, però tenen una forma tan similar, s'assemblen tant...
el colesterol i el coenzimacudiet, que l'estatina se les carga a todos. Això passa amb els medicaments. Llavors, com que tenen una estructura molecular tan similar, reudim colesterol, però reudim també coenzimacudeu, perquè també l'ha trencat, també l'ha destruït. Llavors, si no tenim aquest pensament de vaig a suplementar-me amb coenzimacudeu, això em pot provocar, sobretot en el cas dels medicaments, de les estatines,
tibantor muscular, fatiga muscular, inclús rampes nocturnes, que hi ha gent que diu, i a mi per què em passa això? Doncs sí, n'estic pensant. Que no em passava, que no em passava. I dic, hosti, i per què tinc a les cames i a vegades tinc una rampa cada dues setmanes a mitja nit? Estàs prenent estatines? Prens magnesi i consimacudeu? Molt probablement prenent magnesi i consimacudeu.
les rampes desapareixerien i aquesta sensació de cama fatigada també. Desapareixerà. Doncs hem parlat de quatre medicaments, segur que hi ha molts més, però si ha servit aquesta secció perquè qui està a casa pensi, ostres, doncs jo prenc aquesta medicació de forma crònica i li pregunta al seu farmacèutic o la seva farmacèutica de quina manera pot contrarrestar els efectes,
Benvingut. I cap, també, perquè per mi també és important el concepte del cost-benefici. Cap de les suplementacions que anirien associades...
és que ara es pot trobar una opció que tingui un preu raonable i que respongui a les necessitats del pacient sense que hagi de ser un dispendi mensual important. Clar, doncs queda dit. I abans d'acabar, ens volies parlar d'una acció que fareu d'aquí dues setmanes, si no m'equivoco, del 2 al 5 de febrer. Explica'ns. Això és una acció nostra, de la farmàcia de Can Oriol,
Creiem molt en les campanyes de salut, creiem molt en les campanyes també de prevenció, i potser molta gent a principi d'any es planteja el propòsit positiu de deixar de fumar, doncs una mica recolzant aquest bon propòsit, els dies 2, 3, 4 i 5 de febrer realitzarem espirometries, que és aquesta prova de bufar per saber la teva capacitat pulmonar, realitzarem espirometries de forma gratuïta a tothom qui vulgui venir. I si és fumador, doncs a més també tindran unes pautes que hem preparat
per poder acompanyar aquest procés, més enllà del resultat que li doni la prova, que ja és prou exemplaritzant, doncs també tindrem uns consells. Així que animem a tothom qui vulgui participar. Estem a la nostra senyora de l'Urdes 35.
I res, 2, 3, 4 i 5 de febrer. És una campanya de salut, és una campanya de prevenció, com n'hem fet d'altres. Deies, veurem quina és la teva edat pulmonar. Entenc que els paràmetres són a tal edat i amb aquestes característiques hauries de tenir aquesta capacitat. Si tens menys capacitat és que estàs fent mal el teu cos. Sí que és veritat que l'eina que utilitzarem també incorporarà un altre criteri, que és el número de cigarretes
diàries que es fumant. I en funció d'això, l'eina calcularia l'edat pulmonar que tens i tu saps l'edat que tens. Clar. Si no li preguntareu a la gent l'edat que té... Però la màquina dirà l'edat pulmonar.
Clar, perquè és evident, no? Però fumar envelleix els nostres pulmons. Clar. Bueno, tot el nostre cos envelleix, però especialment els pulmons es nota, no? I amb aquesta prova ho podem saber. O sigui que ja està. Dos, tres, quatre i cinc de febrer a la farmàcia de Can Oriol.
Us faran bufar i us donaran el resultat. Home, potser tu deies, potser és un incentiu per a aquells que volen deixar de fumar, que l'altre dia ens explicava el nostre coach que és superimportant tenir una motivació de veritat, no dir deixaré de fumar perquè sí, perquè és 2026. No, has de tenir una motivació i aquesta es veu que és molt important.
És significativa. Com, per exemple, si mai em voleu parlar amb la nostra nutricionista farmacèutica un altre dia, com, per exemple, en el cas de perdre pes, és l'edat metabòlica. Actualment, les màquines d'impedància, la màquina que tenim a la farmàcia per mesurar tant percent de greix, tant percent d'aigua, etcètera, et diu l'edat metabòlica. I això té a veure amb el pes? Clar, clar.
Enfonseu la gent a la misèria. No, perquè llavors vens a la següent i dius, he rejuvenit. Oh, tinc dos anys menys. Clar, tinc dos anys metabòlicament, tinc dos anys menys que l'altra vegada que vaig venir perquè he perdut un centímetre de panxeta. Doncs, al mateix estíbul... Fic curiós. Si voleu un dia, ja parlarem amb ella.
Perquè, a més a més, jo crec que en aquesta època que vivim és molt operatiu, precisament és una forma de mesurar perfecta. Ni IL, ni IPL, com era allò, ni res. IMC, no? Això, IMC, ni res. Et diuen, mira, resulta que tens 10 anys més del que pensaves.
I potser aquí sí que et serveix. I tornar a dir, n'has perdut 3 d'anys, has millorat. Estic rejuvenint. L'única manera de rejuvenir amb el pis o amb l'edat pulmonar. Marc, moltíssimes gràcies. T'esperem en unes setmanes. Que vagi molt bé. Gràcies. D'aquesta manera posem nosaltres punt i final al Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martinés.
Ràdio Rubí, notícies.