Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 6 minuts entrem a la recta final del programa del Rubí al dia. Després de les notícies i la tertúlia és moment de parlar amb els protagonistes de la informació.
El nostre farmacèutic de capçalera, el Marc Toró, ens fa avui recomanacions per sobreviure a les festes nadalenques i als àpats. Ens explicarà com menjar i beure en aquesta època d'accesos i, a més a més, avui volem saber d'una pràctica que ens ha apuntat i que no sabem ben bé què vol dir. Diu que després dels àpats hem de fer un descans actiu. Molt amb temo que no és el que fem cap de nosaltres. A partir de dos quarts de dotze, sortint de dubtes.
I ara, en uns instants, parlem dels Ivers a Rubí, un llibre de la Núria Julià amb il·lustracions de l'Helena Buixader i que és l'aposta del Centre d'Estudis Rubinencs perquè els més petits coneguin el passat hivern de la ciutat. De fet, ens acompanyaran les dues creadores i també el Quico Buil i el Jordi Vilalta per parlar d'aquesta iniciativa, del darrer bolletí de l'entitat i dels molts projectes que tenen en marxa pel 2026.
Passen gairebé 8 minuts de les 11 del matí. Ja veieu que estem molt enfocats en el Nadal. Només ens queda una setmana amb el comptada. I volem que tingueu tots els elements per celebrar-ho com cal. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Aquesta setmana es presenta el llibre Els Ibers a Rubí, que ja tenim a sobre de la taula. És un llibre adreçat a nens i nenes per explicar el passat iber de la ciutat. Les que ho han materialitzat són la Núria Julià i l'Helena Buchader. Molt bon dia a totes dues. Molt bon dia. Bon dia.
I tot això és un encàrrec del Centre d'Estudis Rubinens, un encàrrec, i a més a més, amb la seva supervisió. Per això també ens acompanyen el Quico Buil i el Jordi Vilalta. Molt bon dia. Bon dia. Gràcies. A banda de la presentació del llibre, presenteu també el butlletí del Centre d'Estudis i del grup de col·laboradors. Anem pel butlletí número 91, si no m'equivoco? Sí.
El 91, vam començar ja aquesta aventura l'any 82, crec que va ser, si no recordo malament, i aquest any ja serà el número 91. Llavors aquest número estarà dedicat a l'arxiu fotogràfic del Museu de Rubí.
es presentaran unes 30 imatges seleccionades que són una mica un referent de la història de Rubí. És a dir, la primera imatge serà de 1887, en què hi ha uns treballadors a la fàbrica del vapor vell, i ens arribem a 1962, just abans de la Rierada, en què l'última foto serà la de la piscina de les bases de la seda. Llavors, cada foto tindrà una explicació detalladeta, més o menys, depèn de la informació que tinguem sobre...
l'esdeveniment que està a la fotografia, i això es presentarà, aquest bolletí, demà a l'Auditori Ballonrat a les 6 de la tarda. Després de 91 bolletins, us queden coses per explicar? I tant, hi ha molta cosa, i tenc bastants articles en mente, també, hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s'han d'explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar, encara. Llavors sempre estem al darrere d'estudiosos, estem allà
incitant també gent jove, gent que ha treballat els seus treballs de final de carrera, que aviam si poden publicar també resums en el bolletí, estudiosos locals de prestigi també, que tenim moltes coses pendents per publicar encara.
No para aquesta gent del centre d'estudis. Dèiem que, paral·lelament, a la mateixa vegada es presenta també aquest llibre que es diu Els Iversa Rubí, que ja tenim a sobre de la taula, que han materialitzat la Núria i l'Helena, però que és, no sé si dir, un invent, una pensada del centre d'estudis, concretament, si no m'equivoco, del Quico, no?
Sí, sí. Bueno, va ser una idea meva originalment, però evidentment tot el desenvolupament i tot el que s'ha fet després és tot del centre d'estudis i de l'Helena i de la Núria. Sí, tota la feina realment s'han menjat d'elles dos i hem tingut...
diverses vicissituds, però finalment, després d'un any, ja tenim aquí el conte dels cibers. És el primer d'una trilogia que volem tenir previst, que sortirà després als Romans, que també ja tenim ja mig enllestit, i per últim l'edat mitjana. No sé si després sortiran més coses, però són tres moments històrics de Rubí com molt, molt relevants a la història, no?
Xuléssim el llibre, després podreu recuperar l'entrevista a www.radiorubi.cat i també veureu aquestes fotografies. Un any de feina, perquè clar, una cosa és la part històrica,
allò que tenim i que ha passat a la nostra ciutat, i després això, convertir-ho en un llibre que sigui llegible per nens molt petits. És lletra de pal, és a dir que pràcticament podríem dir, podrien alguns nens començar a llegir amb aquest llibre, suposo que era l'objectiu. Expliqueu-nos com va ser des de l'encàrrec, o des que vau començar a parlar fins a la materialització,
Com ha anat tot plegat? Comencem per la Núria, que és l'encarregada de la part del text. Doncs mira, es va posar en contacte amb mi el Quico, va dir que volíem fer això. La primera, l'hi vaig comentant a l'Helena, i la primera... El primer comentari, la primera pensada que vam fer va ser, ostres, Pedrin...
Cada història, nosaltres aquí punxem una mica. Però per això estan ells. A partir d'aquí ens van començar a deixar articles, bolletins, ens passaven anotacions i en base a això vaig fer el primer resum.
Quan vam tenir el primer resum es tractava de fer una mica la història, buscar un fil conductor per explicar a la canalla d'una manera planera i amb llenguatge accessible la història una mica dels ibers, des de com era un poblat, quins oficis hi havia, les jerarquies, com també es feien els enterraments...
I la trilogia de contes segueix un mateix patró, que és uns personatges en l'actualitat que parlen del tema, en aquest cas un avi i una neta, que són terrissaires. La neta li pregunta, avi, t'agrada molt fer terrissa? Diu, sí, els nostres avantpassats, i a partir d'aquí aquests personatges actuals
es transformen en ibers. A cada conte matem algú. Això sí. A cada conte matem algú. Bueno, moren persones, esclar. Això, moren persones. I el segon farem que facin un seguiment de personatges, perquè sigui una trilogia.
Vull dir, en el segon seran els protagonistes de la parella jove, i en l'últim suposo que els nens, que ja hauran crescut, però perquè sigui així tot igualedet, els personatges. Al final una sinergia perfecta, no? Perquè elles deien, nosaltres de història no sabem gaire, i entenc que vosaltres que esteu en un altre nivell traslladar allò que sabeu o que...
o que és la història en si, a nens tan petits, elles us han ajudat a fer-ho pensant tot això que potser no se us hauria acudit, no? Sí, sí, evidentment. Elles tenen molta experiència en fer contes, per això vam recórrer a elles dos, i evidentment totes aquestes experiències són les que hem aplicat al conte. La premissa que teníem nosaltres és que la història
el text i les il·lustracions fossin les més fidedignes possibles tal com era Rubí tal com tenim documentat els historiadors han explicat en llibres i documents de persones adultes com era Rubí en aquell moment en l'època dels cibers de fet hi ha un dels dibuixos que ens ajuda molt a situar-nos la Riera això mateix
El forn que està situat on... On estava, no? A la zona de l'actual Can Fatxó. I entenc que això... Era el poblat. És el poblat que està més o menys on està el castell ara? El castell i després també hi havia... A Can Fatxó hi havia sitges, entre els dos turonets, més o menys. Les sitges són els puntets d'allà dalt. I la tela també creien que podia estar més o menys col·locada aquí. Això és el que... Els detalls...
Jo els dic, em sap molt greu, però us dic els telebritos, perquè no en surt mai el nom, que són les puntetes que més en donen. Les ànfores tenen que ser així, això tenen que ser així...
Jo he de posar-me en el món de la imaginació dels nens, perquè a ella els hi deia... És un conte. És un conte infantil. No hem viscut a aquella època una miqueta d'imaginació de com anaven vestides les nenes, que la majoria portaven trenes amb les argolles, i he anat buscant molta informació, i creiem que les nenes de Rubí, nenes guapes i bon vi, encara portaven més joies. Crec, eh? El més important per nosaltres també és que els elements...
arqueològics i històrics d'aquella època més importants de Rubí, que són l'estela ibèrica, el fort i verd i el cremadó, el pavater ibèric, doncs aquests tres elements enteníem que sorgia... Els protagonistes. ...que sorgia al conte sí o sí, perquè són elements que després ho podem trobar al Museu del Castell de Rubí o inclús al Museu Arqueològic de Catalunya es poden trobar aquestes peces.
I tot plegat acaba... És que, clar, són unes gènies, eh? Perquè hi ha jocs al final. És a dir, que és un llibre interactiu. Sí, unes activitats cognitives senzilletes perquè la canalla, quan acabi de llegir, pugui fer una mica de resum per saber si ho ha entès o no.
Això hauria d'estar a totes les escoles de Rubí, eh? És un bon material. I també cal dir, que no ho heu comentat vosaltres, és un material únic i pioner, perquè és la primera vegada a Rubí que es fa un conte infantil per explicar la història de la ciutat. Això també té un valor afegit. A part que també ho pot llegir gent nouvinguda que vol aprendre català, a les residències d'avis, i també...
per a les famílies, a nivell de buscar un vincle intergeneracional, doncs buscar un espai que els avis amb els nets o les mares i les nenes, doncs abans d'anar a dormir, un espai de calma, tranquil, per llegir i aprendre. Trobo que si coneixem les nostres rels, doncs podem començar a comprendre una miqueta d'on som ara, no? I tot això ens ha portat al Rubi Actuval.
Doncs bueno, penso que potser és una bona eina per conèixer... Hi ha molta gent que no coneix Rubí. Parles molta gent i no coneix Rubí. Els cibers, els romans, aquí a Rubí. Aquí a Rubí, sí. Jo, sort ells, m'he informat de moltes coses que no sabia que Rubí era tan important. Més que Terrassa i que Sabadell i el que les envolta. Després de Barcelona era amb nosaltres. És un orgull, saps? Allò dic, ostres! O on es podrà trobar el llibre?
A les llibreries de Rubí, bàsicament a Recó del Llibre, a Sabremés Vilalta, a L'Ombra, i també a Lectors al Tren. I alguna més, no? Potser? No ho sé. L'Onamar, encara que no és el seu, diu que si també agafaran dipòsit al compte. Hem de comentar també que el compte es pot vendre a sol al compte, però hem fet un pack
amb unes bosses que ha fet una empresa que és Rubitex. Són unes bosses amb un dels il·lustracions que considerem molt representatius, que a més a més és la portada del compte, i una capsa de colors, de hobby,
I llavors tot aquest PAC... El PAC Rubinenc, eh? Sí, també es podrà adquirir, amb un preu també, bueno, mentirat, el que no vol, perquè el que no pot, tothom podrà, perquè és un preu. A quin preu? No se'l compta, 10 euros. I el que és el PAC sencer, tot són 15 euros.
És el regal de Nadal. També hem d'agrair també als germans Boada, que ens ha patrocinat gran part de l'edició del conte, i també l'Ajuntament de Rubí. És a dir, quasi meitat i meitat. L'Ajuntament de Rubí ens comprarà una sèrie de contes i amb això tindrem una bona financiació. Després també el senyor Boada, dels germans Boada, ens ha donat una suma important per poder finançar-li el conte.
El que dèiem, 100% talent. Producte local. Producte de proximitat. Doncs esperem en candeletes la resta de la trilogia que imagino que trigaran una mica a ser realitat, no? A veure, volem fer per Sant Jordi i els romans, a veure si arribem a temps. També és una bona data per vendre. La presentació és demà, no sé si ho han comentat, demà dimecres a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Biblioteca
Es farà la presentació del compte amb elles dos, amb l'Helena i la Núria. Intentem que hi hagi algun representant de l'Ajuntament, algun regidor. L'únic document confirmat és Jordi Arnaiz. I després també el més emotiu per nosaltres serà que nens d'escoles de Rubí...
faran lectura del conte. Doncs de l'Argina Carmeli, de l'escola Ribas i de la Xola. Són les tres escoles que han col·laborat amb nosaltres, portant dos alumnes que faran lectura de diferents pàgines del conte. I penso que és una cuna...
Serà una bona tarda perquè els pares i els nens vinguin a gaudir del conte. Quan acabem l'acte, posarem en venda per primera vegada els contes i el pack aquest que hem fet nosaltres. Per anar amb família, perquè així, si els nens s'avorrien amb la cosa seriosa, tenen el llibre i a l'inrevés. Si els pares volen anar també a la presentació del...
La presentació del bolletí serà avui, que crec que havia dit per a l'or que seria demà, és avui al Museu Ballonrat, a les 6, i la presentació del conte és demà a la biblioteca, també a les 6. És a dir, que tenim dos dies de presentacions.
Està la gent del centre d'estudis que no para perquè ens deien, volem aprofitar per parlar de Sant Mús, estem fent aquestes visites, jo diria pràcticament a la carta i personalitzades a l'armita de Sant Mús, amb les restriccions crec que teníeu algun problema, però més d'accés, no?
Sí, perquè és que l'Ermita de Sant Mús... Jo vaig estar llegint el decret i es permet anar a llocs que hagin carreteres asfaltades o que a mig ven delimitats, que siguin instal·lacions esportives o restaurants, però l'Ermita està al final d'una carretereta, que allà no hi ha problema, i es pot visitar. Entre l'Ermita se surt i ja està. Però no fem cap ruta guiada per al bosc, ni per camins, ni per curriols, això es pot fer de moment.
Però hem vist, perquè esteu molt actius a les xarxes socials, i hem vist visites, el que deien, pràcticament a la carta, perquè es veu a un de vosaltres explicant a una parella, a tres, quatre persones, és a dir, és un luxe que et puguin explicar i puguis fer totes les preguntes que vulguis. Això entenc que ho manteniu. Com teniu aquest projecte? Perquè al final això té un objectiu, no? Que no sé si arribarem a veure.
Doncs, bueno, l'objectiu és que l'ermita Samus recuperi el paper que le correspon. No pot ser que una ermita, que és l'única ermita que tenim a Rubí, encara sencera, perquè també s'enginys i s'enginys queda una paret, només queda això, només s'obri un cop a l'any.
o dos com molt. Pels xatos, no? Pels xatos, per la festa de primavera i per la festa de tardor a vegades, no? I això és la nostra idea des de fa un any, que vam començar amb aquest projecte, de, com mínim, un cop al mes, tinguin l'oportunitat, la ciutadania, de poder gaudir de l'Armita, que té unes pintures molt importants barroques, que no se la donen molta importància. L'edifici en si no és que siguin... Però les pintures són del segle XVIII,
I llavors tenen molta importància, encara que s'estan fent... S'ha fet un procés, no sé si ho sabeu, s'ha fet un procés de manteniment, i les pintures actualment es poden gaudir en un estat més o menys bé, no? Però penso que una manera de donar en venta i que fessin més coses a l'ermita és, com a mínim, obrir un cop al mes, i d'aquesta manera, doncs ja veient, ja es comencen a preguntar què fareu, què volem fer, i podem implicar a la parròquia,
potser amb les entitats, potser l'Ajuntament, no mai se sap, no? En principi, la parròquia, tot passa per la parròquia, i s'han donat permís per fer moltes coses. S'ha fet un tractament per part de Pelabel, han portat mobles a finals del segle XIX, principis del segle XX, que s'han posat a la sacristia, s'ha fet una exposició de fotografies, i tenim molts plans, però anirem parlant, anirem parlant.
De moment està previst que s'obri el primer diumenge de cada mes, des de febrer fins a desembre, perquè al gener hi ha tot el tema dels Reis, el cap d'any, i aleshores a l'agost tampoc es faria, seria febrer fins al juliol i del setembre fins a desembre, el primer diumenge de cada mes.
I jo deia que sou molt actius a les xarxes socials, últimament esteu especialment actius. Entenc que també es tractava de posar-se al dia, és a dir, de poder-se adreçar a la gent en l'idioma que parla ara tothom, que és Instagram, etcètera, etcètera.
En Facebook estem des de fa uns 10 anys, si no ho recordo malament, i tenim 6.000 seguidors, que som l'entitat cultural més seguidors que hi ha a Facebook, i després amb el Quico es vam posar Instagram, un altre company es dedica a leaks, i al TikTok també estem, o sigui que estem a les més importants. Hi ha moltes, però les més importants són aquestes, i allà...
estem presents. És a dir, que el Facebook és el més important perquè és més antic i tenim ja 6.000 seguidors i amb això és una eina molt important per difundir el nostre patrimoni. Cada dia publiquem alguna cosa. Si no hi ha cap dia, a menos que jo me'n vagi de viatge o estigui... Però sempre hi ha els companys que publiquen coses i entre tots fem aquesta labor. Tenim col·laboradors, com la Marcela i com el Carles, que són els que també han durat una empenta amb els vídeos que fan...
I penso que també ha sigut una gran troballa aquesta parella. Encara han trobat feina, o sigui, es podria dedicar molt més amb nosaltres perquè no teníem feina, però han trobat feina oportunitament i això implica també per nosaltres que no es poden dedicar tant a nosaltres, però igualment estan fent la seva feina i volem agrair per ràdio, ja ho saben, han estat aquí també alguna vegada.
Escolteu, ja tenen molts projectes de cara al 2026. De fet, esteu fent moltes coses. M'apuntaveu que respecte a la Fundació Boschi i Cardallac voleu presentar o heu presentat ja dues qüestions. Les festes del carrer Sant Jaume i el curs sobre patrimoni rural...
de la Macià de Can Balassa. Expliqueu-me això. La Fundació Bosque i Cardellac ja fa temps que col·laborem, especialment vam començar a Sabadell, un centre molt important que es dedica a temes històris, patrimonials, i ells estan fent les fitxes de patrimoni immaterial del Vallès. Aleshores, de tant en tant, hi ha reunions de representants de centres d'estudis de tot el Vallès, occidental i oriental, i es proposen fitxes. És a dir, fitxes no vol dir allò, quatre coses. Una fitxa és un estudi detallat d'un element...
de patrimoni material, com pot ser unes danses, com pot ser unes festes, o un menjar, fins i tot, trípic d'algun lloc. I aleshores vam proposar cap a Rubí fer-ho a les festes del carrer Sant Jaume. Aquesta fitxa l'ha fet la Natàlia Jiménez, que és historiadora, també la que porta el tema de Rubí Guiem i tot això. I aleshores l'ha fet ella i està en procés de ser publicada i possiblement que l'any que ve potser farem un article o alguna conferència, o ja parlarem amb ella, aviam que...
I quan el tema del patrimoni rural també es vol fer una ponència, també de la Fundació Bosque i Cardallac, que serà com una mena de curs que se durarà diversos dies en conferències, com una mena de petit congrés de tema de patrimoni rural, i nosaltres col·laborarem amb la Masia de Can Balàs, totes les transformacions que han hagut al llarg del temps, com s'ha transformat últimament en una cooperativa, gràcies a l'acció de...
del més arreu, serà cooperativa aquesta, i això ho portarà el nostre soci, el Lluís García, que és un expert en un tema de masies bastant important aquí a Rubí i al Vallès, no?
Una mica com el que deia l'Helena, no? Amb el passat i verd i romà són més importants que la resta del Vallès, i segurament en patrimoni material també hi ha moltes coses, però no sempre les expliquem, no? O potser les ciutats més grans del Vallès ho expliquen més, o sembla que...
Allà hi participen tots els centres d'estudis que volen i ens fem unes reunions de tant en tant i cadascú porta el seu gra de sorra. Nosaltres estàvem pensant, o bé fem els xatos, o bé fem... El carrer Sant Jaume, clar, no s'havia estudiat consensualment fins al xatos, sí que n'hi ha hagut publicacions. Va ser una idea del Pere Abel, també, que la vam adoptar, i aleshores ens vam dedicar, mira, farem això, presentarem el projecte de les festes al carrer Sant Jaume, i que ho faci la Natàlia, i ella va dir que sí, que ho faria, i estem amb això.
Estem recuperant molt, a través de la vostra entitat, però també ara esmentaves la Natàlia, i a través d'iniciatives com aquesta, la història de la ciutat, perquè la sensació de vegades és que la història ha de ser una cosa elitista, feixuga, etcètera, etcètera, i és tot el contrari, no? Podem fer-la molt...
molt pròxima. I, de fet, al final, el que s'enamora de la història s'enamora per sempre més. I, a més, estan adreçats a aquest llibre en concret d'història per la canalla, està adreçat a una edat que també el que es vol impregnar per part de l'entitat és despertar la curiositat.
per aprendre, per conèixer la ciutat on vius, per recuperar les tradicions, per divulgar diferents elements, personatges o fets que han passat a Rubí i que són importants de ser recuperats. Jo crec que cada vegada més hi ha entitats i persones a títol particular que treballen
per poder ampliar el patrimoni, tant sigui amb comptes, amb accions o amb activitats? A vosaltres dos se s'adreça moltes vegades, entitats, col·legis, per fer comptes. Vostè teniu aquesta experiència, teniu els gegants, teniu el Bollum, teniu l'Argina Carmel, i vaig honrat. S'estan especialitzant, eh? Sí, sí. Monopoli, no? Escolta, hi ha una cosa molt important, molt important. Ho fan altruistament.
O sigui, no volen cobrar res, d'acord? O sigui, que això és... En l'època que hi vivim, dues persones fan aquesta feina i dediquen el temps que està dedicant, perquè té la seva feina a més a més, que ho facin altruistament, això és molt...
Molt de destacar, eh? Això vol dir que us reporta altres beneficis, altres salaris, el salari emocional i no només el salari econòmic, no? La satisfacció de fer coses per rubir, coses que ens agraden. Quedarà una empremta nostra al poble. Sí, és bonic. El dia que no estiguem.
Clar. Per la història? Per la història. De nou per la història, clar. Escolteu, abans de marxar, perquè la gent del centre d'estudis té un llistat d'activitats que dius, no ens l'acabarem, tornarem a parlar, eh?, a la tornada de les festes, però com ja estem acabant aquest 2025,
i està a punt de començar el 2026. Sí, m'agradaria que expliqueu que precisament pel 2026 teniu en marxa un altre projecte perquè el 2026 es complirà el 90 aniversari de l'inici de la Guerra Civil i de moment teniu ja previstes, no sé si amb paraulades o amb data i tot, dues conferències.
De moment farem el dia 13 de gener la segona part de la conferència de Rubí i la guerra civil en color, que ho fa el Manel Soler. El Manel Soler és el màxim expert que hi ha a Rubí en guerra civil. A més, és escriptor, ha escrit alguna novel·la de tema policia ambientada a Rubí.
Etatulial d'aquesta casa. Sí, exactament. I, bueno, ara s'ha especialitzat en guerra civil, d'estar escrivint una novel·la històrica sobre el tema aquest, ambientada també a Rubí. Farà la conferència aquesta el dia 13. Aleshores, també es farà un petit article en el proper bolletí que sortirà el juny sobre els inicis de la guerra civil a Rubí.
I, a part del Manel, també hem contactat amb una altra persona, que és una noia que treballa, que és historiadora, que és precisament parella d'un company meu de feina, i que hem estat parlant, la meva parella està fent aquí una tesis sobre el paper de la dona quan havia la batalla de l'Ebre i tot això, i després em va encendre la llum, doncs mira, podria fer una conferència per al...
per al març, el Dia de la Dona, sobre el tema de les dones a la Guerra Civil. Llavors vaig estar parlant amb ell, després se'm va posar en contacte amb ella, es diu Begoña Pérez, i va dir que sí, que es comprometia a fer una conferència sobre el món de la dona a la Guerra Civil i això tindria lloc al març, cap als voltants de març.
I que més, també estic allà... vull parlar amb alguna persona de l'Orfeotractori de la vida quotidiana, que van venir aquí a Rubí per presentar un tema sobre les col·lectivitzacions a la CGT, i encara no he parlat amb ells, però tinc intenció de fer-ho. Va ser escriure un WhatsApp, encara no me l'han llegit, però intentaré... Suposo que són gent molt ocupada. Intentaré contactar amb ells per si poden fer una conferència també,
que seria ja més entrat a l'any, sobre les col·lectivitzacions. I de moment hi ha això. Igual farem més cosetes a la Guerra Civil. També ja si l'Ajuntament vol fer alguna cosa, també nosaltres ens oferim a col·laborar. Perquè, esclar, això no podem anar també uns per una banda o per una altra. Ens agrada anar una mica coordinats, no.
Déu-n'hi-do. I coses que ens deixem i que ens emplacem a que torneu després de les festes a explicar-ho. Moltíssimes gràcies als quatre. Gràcies per venir a explicar-ho, però sobretot gràcies per contribuir al coneixement de la història de la ciutat. Que vagi molt bé la presentació d'avui i de demà i que es venguin molts llibres. No per una qüestió econòmica, sinó perquè això voldrà dir que molts nens i nenes aquest Nadal llegiran
part de la història de la ciutat. Gràcies als quatre. Gràcies, Belénia. Ràdio Rubí.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Fesla. Fesla.
Dos quarts i mig de dotze, una mica tard per dir bon dia, que és el que ens canten els pets. Avui hem triat aquest grup musical perquè ja sabeu que estan fent la seva gira dels seus 40 anys. De fet, tancaven aquesta gira aquest cap de setmana passat a dins el Festival Neu.
A la sala La Mirona de Salt hem volgut recuperar un dels seus temes més emblemàtics, 40 anys ja, dels pets que, com deia, estan fent una gira a la que estan assistint centenars de persones, entre d'altres el director d'aquesta casa, l'Albert Soler, que és un dels fans més fanàtics dels pets. Bon dia, encara que sigui tard.
al vell mig de la plaça. La peixatera pren paciència amb la consol que remue ens regala grans gofarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les cores pregunta quants dies més té
Fem una mina descarat, tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, un cop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen. Gent lançant la brossa d'amagat i un rat tardat amb ulls burlets.
L'espectacle de l'eixer.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs ja veieu que estem molt nadalencs. Ja ens acompanya el Martoró, el nostre farmacèutic de capçalera, ja sabeu que ve des de la farmàcia Can Oriol, per parlar-nos, com no podia ser d'una altra manera, dels àpats nadalencs i dels accessos dels dies que comencen ja, perquè...
Sí, sí, perquè sembla que no, però entre dinars d'empresa. Clar, sopars i dinars d'empresa. O sopars amb amics previs al Nadal. Sí, sí, jo crec que ja són com 15 dies abans fins al dia de Reis. Clar, i després passa el que passa. Escolta, el Nadal és una de les èpoques que teniu més... més clients i més demanda, perquè estava pensant, potser si te tipes,
et fa vergonya en el metge a dir-li que t'has atipat massa. Però el farmacèutic o la teva farmacèutica que tens aquell... I li pots dir, mira, em fa mala panxa. I aquesta gent tenen sobretot una paciència infinita per explicar-nos una vegada i una altra que ho hauríem de fer d'una altra manera. Però també tenen solucions. Sí que és veritat que ara en aquestes èpoques, clar, s'ajunten diverses coses. Per una banda, és l'època hivernal, per tant, tota la patologia hivernal
ja fa que hi hagi un ritme de feina una mica més elevat de l'habitual, i si li sumem tot el que està relacionat amb les festes, el fet de tenir també detallets, perquè a vegades a la farmàcia hi ha cosmètics o hi ha productes d'hermoformàcia que a la gent els agrada venir a adquirir, doncs a això se li suma també el fet de dir...
Sé que venen aquests dies, sé que potser faré un extra que no acostumo a fer, anem a veure què tenen per aquí per intentar que això ho passi de la millor forma possible. És a dir, que us visiten de forma preventiva, no? Sí, sí, sí. També els hi ha que diuen, ostres, no m'ho esperava, tens algú més fort que això que m'acostumo a prendre, i si tens algú més fort, dóna-m'ho. Tot i que hagin tingut una actitud preventiva, si potser l'accés ha sigut una miqueta més desmesurat, necessiten reforços.
Sempre salveu la vida de la gent perquè, tot i que durant tot l'any feu molta feina preventiva, amb tot, eh? Amb els refredats o amb totes les... A nivell de malalties cròniques, no? El control i la prevenció de diabetes, hipertensió, hipercolesterolemia, totes aquestes també.
que dic que durant tot l'any feu tota aquesta feina preventiva, però m'imagino que després al Nadal sempre venen els que venen amb la sirena. Alerta, alerta, tinc un problema. I el que vols deixar clar avui és que...
es poden celebrar les festes, es pot menjar i beure sense morir por ello, oi? Sí, sí. És el que volia transmetre, el fet de dir anem a gaudir-les perquè ja que és un moment d'excusa són els àpats, no? El dinar, el sopar... Però són moments de socialització, són moments de trobar-te amb persones que o bé et veus habitualment o et veus menys habitualment i val la pena, evidentment, mantenir aquestes tradicions i si és al voltant d'una taula i una taula...
evidentment una miqueta més especial del que és habitual, doncs endavant. El tema és, anem a viure aquest moment especial, anem a viure aquest moment amb família i amics, de tal forma que jo després no passi una mala nit, de tal forma que inclús visualitzi ja el següent àpat amb la següent família o amb la següent colla, d'una forma una miqueta més optimista. Estava pensat que al final... El dia de Sant Esteve diu, com arribo aquí jo, com arribo?
Estava pensant, les famílies que s'ho reparteixen, el que li toca a Santa Esteve o el que li toca a Reis, com és el que es dona a servidora, és que ja portes... Tens un públic que ja ve a tope. És a dir, que jo crec que si els hi posessis un iogurt, dius, avui menjarem tots un iogurt. Molt innovadora, bravo! Estaria bé, estaria bé. Però això, jo crec que arribem ja al final, passats de...
de voltes. Al final és sentit comú, no, Marc? És molt de sentit comú, com en tantes altres coses a la vida. El que sí que, per posar una miqueta en context, volia compartir dues petites dades, però que sí que ens ubiquen. La Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències Mèdiques diu que s'incrementa un 7% la visita d'urgències per motius d'intoxicació alimentària o trastorn intestinal en aquestes dates. Un 7% per motius d'aquests
No per altres motius, sinó específicament per aquests motius. Estàvem fent conya de, ui, te tipes molt, però, home, acabant en el metge, perquè tens un malestar... O una intoxicació alimentari. O una intoxicació, paga la pena, no? Ser una amiga més curós i dir...
El que tu deies, no? Gaudim, gaudim dels àpats, gaudim de cert excés, però sense passar-nos, no? I ara també compartim amb vosaltres alguns consells que ens poden ajudar, no? I una altra dada també important, perquè va associada a aquests consells que vull compartir amb l'audiència, és que l'Associació Americana del Cor...
afirma que el 80% de les persones durant les festes nadalenques trenca per complet amb els seus hàbits alimentissis saludables i un 45% no fa cap mena d'activitat física, cap mena, vull dir cap mena, ni caminar, durant aquelles dates. I aquests dos factors també incrementen el risc de tenir males experiències.
Clar, al final, dèiem, és bastant de sentit comú. Moltes vegades quan arribes o estàs enmig de les festes dius per què tinc problemes de panxa o per què no vaig com sempre al lavabo o per què... Doncs perquè has canviat absolutament. Si menjaves fruita i verdura i ara no en menges, doncs segurament el trànsit intestinal recent, no? Sí, sí, sí. Està menys hidratat i està enlentit.
Ho hem englobat en cinc consells, ja et dic, són molt de sentit comú, però mai està de més repassar-los, repassar coses de sentit comú, però que al final tenen un impacte positiu. El primer em sembla de supersentit comú. No arriba a taula amb gana. Ara bé, els que ens estan escoltant a casa, quantes vegades un diu avui, com és el dia de Nadal,
i sé que hi haurà tres plats, només em prendré un cafè. O no, home, no. Per esmorzar, em refereixo. És el dia ideal i és una frita que potser esmento, o algunes frites que potser esmento més d'un cop durant la conversa.
És el moment ideal per consumir tres tipus de fruites. Una, la síndria, si n'hi ha, dues, la papaya i la pinya. Totes tres són altament hídriques, però tenen un alt contingut en aigua, per tant, això fa que el bolus alimentici transiti millor i la digestió sigui més fàcil.
I en concret, la pinya porta bromelaina, que és un component que accelera la nostra digestió i el metabolismo dels greixos. O sigui que la pinya, jo recomanaria que tots els àpats de Nadal, en algun moment, sobretot si és el de postre, previ als torrons, neules, etcètera, o d'esmorzar, la incorporéssim.
Doncs mira, m'ha fet pensar en ma mare, que insisteix molt, després de 18 plats, mengeu pinya per fer baixar, i té raó. Perquè té l'experiència, el coneixement vital que t'aporta a la vida.
I deies, també és una bona proposta per esmorzar, és a dir, no arribem a aquell llapat amb una gana excessiva. Podem fer un esmorzar correcte, no? Una mica de fruita, potser algun cereal, no? I això ajudarà a arribar amb una actitud menys impulsiva.
A l'àpat, que a més és un àpat que veuràs coses que et venen molt de gust. Llavors, ajudem per una banda, preparem la digestió futura, però al mateix temps reduïm l'impuls, perquè quan més impuls, més risc d'afartament. Clar. Això està... Però més risc d'afartament perquè si menges la forma impulsiva menjaràs més o... Perquè menges més ràpid. Menges més ràpid. I això està relacionat amb el següent. Clar. Amb un dels següents punts.
tenir en compte les proporcions de cada aliment. Jo crec que dels que he incorporat és el més difícil. L'incorporo, però no, costa també de sensibilització en general.
Hi ha un plat que es diu el plat de Harvard, que tothom que ens estigui escoltant després, si vol, li pot fer una ullada, que seria el plat ideal per incorporar en el nostre dia a dia. És un plat que ve dibuixat i tens un 50% de vegetals. No té per què ser verdura bullida. El vegetal incorpora un en funció de les seves apetències i també de com li senten de bé. Un quart del plat ve dibuixat a mirat de carboni i l'altre quart en proteïna.
proteïna animal, a poder ser de qualitat. Llavors, fent aquest dibuix del plat de Harvard, el Nadal és complicat, perquè els ràpats són molt diferents. Però sí que tenir-li una mica present ajuda a dir, doncs mira, si la meva mare o el meu pare ha preparat aquí, a part d'un paté i d'unes olives i d'unes anchoves, a part ha posat un plat amb uns quants tomaquets, doncs escolta,
Fes el record d'agafar-ne uns quants i menjar-te'ls, perquè això equilibrarà la ingesta, evitarà pics hiperglucemics més elevats i també el risc de guany de pes, perquè al final consumirem altres coses que tenen més risc de guany de pes que no pas aquesta.
Clar, estava pensant, i els encarregats de preparar el plat és tan senzill com, en lloc de preparar aquell gran tros de peix o de carn, acompanyar-lo d'una mica d'hidrats, que pot ser arròs, que pot ser patata, i força verdura, que el que tu deies, com és especial, potser les verdures també poden estar elaborades d'una forma una mica més especial, no? De forma diferent, i que en aquell moment...
tinguin un punt atractiu i a patent. Llavors, fent-ho així, és més probable que la gent els incorpori. Doncs, aquells que estan escoltant a casa, si estan pensant en el menú de Nadal, que afegeixin una mica de verdura. Una cosa que m'encanta i fa ma mare, i així tinc els nens com, diguéssim, ja una mica associats amb coses que sé que després evitaran empatxos,
Talla molts tomàquet xerri per la meitat i tots tenen a sobre un deuet petit de formatge fresc, burgos, d'aquest. Raig d'oli, raig d'oli, super saludable... I els probiòtics propis del formatge de burgos, que també ajuden a la digestió, i poca matèria grassa. Al final... I ho fas diferent.
Al final és el que dèiem, és sentit comú. Les mares saben molt perquè fa molt de temps que pensen aquestes coses. I que pensen en nosaltres. Clar, que pensen com fer-ho atractiu. Després una altra qüestió que és menjar amb tranquil·litat i mastegar bé. Aquesta seria una de les recomanacions per mi més interessants i a poder ser incorporar ja com un hàbit recurrent.
Per què? Perquè quan més masteguem, com més a poc a poc mengem, més temps li donem al cervell a activar una hormona, que es diu GLP-1, i aquesta hormona, quan s'activa, ens dona una sensació de sacietat. Llavors, quan s'activa la sacietat, automàticament nosaltres ja frenem una miqueta el nostre nivell d'ingesta. I és per això que el que vingui després serà més amigable. Per què? Perquè he anat menjant, he anat gaudint, no hem estat de res, però ho he fet a un ritme
que també és bo, la tertúlia. Fixa't que són àpats molt llargs. Per què menjar ràpid si estàs dues o tres hores entaulat? Ves xerrant i a la majoria que vas xerrant també li dones més temps al cervell a provocar aquesta secreció hormonal que ens doni la sensació de sacietat. Doncs ja... Bé, és... Incluso t'hi diria.
és també una forma d'arribar a un gaudi major, perquè estàs xerrant, menjant, a un ritme tranquil, baixant revolucions. I, a més, això farà que tinguis una millor digestió i menys risc d'intoxicació o menys risc d'intolerància, de malestar gastrointestinal.
A mi em fa molta ràbia la gent que menja ràpid. Jo sóc molt lenta, i casa meva sóc molt ràpid. Jo sóc molt lenta. I em posa molt nerviosa, perquè és com que ja s'ha acabat el dinar o el sopar. És com que no... I la litúrgia, que la litúrgia també ha de tenir el seu valor. No el que ho deixes, si no.
el quart consell potser és el de més sentit comú de tots evitar l'alcohol amb l'estómac buit però suposo que de vegades precisament perquè no mengem o no fem tots els àpats del dia podem arribar precisament al vermut o a una primera copa de la tarda sense
Ha ingerit pràcticament res. Hi ha la falsa creença que determinades begudes alcohòliques tenen un component saciant. Al contrari, provoquen un increment de la sensació de gana. I, a més, un increment de la sensació de gana amb un increment també d'aquesta d'impulsivitat. És pel sucre?
No. No ho sé ben bé perquè... Bé, podria ser que fos pel sucre perquè és un sucre de... Les boves alcohòlices tenen alt contingut en sucre i són sucres de rapidíssima absorció. I al ser de rapidíssima absorció també, en principi, després són de rapidíssima baixada. Llavors, no sabria dir-te el motiu, però sí que és veritat que...
provoquen una sensació de gana incrementada. Llavors, això ja és un factor de risc a menjar més. Si al mateix temps li afegim el factor de enlenteixen la digestió i, com que estem menys hidratats, no transita tan bé el bòlus en el nostre intestí, encara fa que el risc d'indigestió sigui més elevat.
És a dir, que lògicament sempre l'alcohol amb moderació, però a més a més ben combinat. És a dir, que si també beus aigua o també hidrates el teu cos, com deies abans, amb la pinya, segurament serà més fàcil de pair i no ens farà tan mal...
no la part alcohòlica de l'alcohol, que també, sinó aquesta part que deies, que té també perillosa. Més digestiva, potser no tan corporal, però sí que més digestiva. Sí, i la combinació amb aigua, vamos... No? Hi ha gent que són experts, eh? Sí, sí, sí. Combinar alcohol... Sempre tenen l'aigua allà posada... Sí, sí, sí.
L'última, que és el consell que a mi em té des de primera hora del matí, dient què vol dir el Marc amb això de descans actiu. És com una cosa... És un oxímoron. Descans actiu, què vol dir?
Vol dir que no pensem que... Bé, se m'ha acabat l'àpat, m'estiro i vaig a veure com puc gestionar això estirat. Estirat el sofà no seria la idea, eh? No seria la idea. Una petita activitat física, simplement anar a caminar una mica, o si tens nens, jugar una estoneta amb ells, o els nets, jugar una estona amb ells, té un efecte beneficiós, perquè per una banda...
reduïm la hiperglicèmia postpandrial, aquesta glicèmia tan elevada que hem adquirit durant l'àpat, aconseguim baixar-la una mica, com que ens movem.
L'intestí, la motilitat intestinal també està activada i es recomana... De fet, hi ha una publicació de la Universitat de Goethe de Frankfurt que especifica que la reducció del pic postpandrial i del risc d'increment de pes, si es fa això després dels àpats de Nadal, és menor principalment en pacients diabètics i en pacients amb sobrepeso o obesitat.
És a dir, que una bona recomanació seria, per exemple, sortir a fer una volteta... Que et toqui l'aire. Et toca l'aire, que també és molt recomanable després d'estar allà hores i hores, i caminar una mica, tampoc no cal fer un exercici... No, sí, sí. Al contrari, jo diria que una activitat, i soc una persona que li agrada fer activitats físiques intenses, l'activitat física intensa està absolutament desaconsellada en aquell moment. Absolutament, no és el moment. Al contrari, és una qüestió de...
activar, i aquest diria, principalment la motilitat intestinal i fer que el consum de sucres, pàncreas, també s'activi perquè consumim més d'aquest increment de sucre que hem tingut.
Marc, estava pensant, ara ja, la pròxima vegada que ens veurem serà el xaner, i m'imagino que serà en aquella època de no haver fet aquests cinc consells i dir, m'he engreixat, vull baixar pes, etcètera, etcètera. Sí, sí, sí, i bueno, i no us ho creureu, i entre la pinya, i també perquè hi ha suplements de pinya i hi ha suplements de carxofa que són detoxificants molt potents, és...
el consum d'aquest tipus de productes després s'incrementa, perquè hi ha una necessitat, és com que el cos et demana... Línciament. Em sento una mica brut. És veritat, és aquesta sensació, és veritat, aquesta és la sensació, no?, de necessito netejar...
detoxifica. És evident que alguna cosa hem fet malament, no? Si després necessitem netejar. Martoro, moltíssimes gràcies per tots aquests consells. Ens tornem a veure el 2026. Gràcies. Que vagi bé. Amb això acabem el programa avui. Ja sabeu que el Rubí el dia torna demà a partir de les 8 amb la Pam i la Martínez.
Fins demà!