Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Una reacció química tòxica a la piscina municipal de Can Rosers va obligar ahir a la tarda a evacuar la instal·lació esportiva i va deixar una quinzena de menors ferits. Segons indiquen els bombers i fons del Club Natació Rubí que gestiona aquest equipament, la causa hauria estat una reacció entre el clor de l'aigua i un producte amb àcid clorhídric. La situació, atribuïda a un error humà...
Va provocar vòmits i marejos entre alguns dels menors que es trobaven a la piscina petita, la destinada a cursos i activitats infantils. La detecció ràpida va evitar danys més greus i la majoria del prop d'un centenar d'usuaris que estaven allà van ser evacuats i van poder tornar a casa. No hi va haver fuites a l'exterior ni risc de cara als veïns. El club va buidar les piscines i va canviar-ne l'aigua per recuperar la normalitat el més aviat possible.
Els bombers rebien l'avís. A les 6 i 14 minuts de la tarda d'ahir, concretament, s'hi van desplaçar 7 dotacions. També s'hi van mobilitzar una desena d'ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques i efectius dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local. La reacció tòxica es va detectar de seguida, com dèiem, i els protocols del club van funcionar correctament. Escoltem el seu president, el David Ortiz.
La reacción ha sido rapidísima porque tan más que han entrado Tomás y los que estaban alrededor se han dado cuenta enseguida que había pasado algo raro en la piscina V1-2. Tomás ha entrado rapidísimo y han vaciado a todos los niños y al momento todos los trabajos del curso se han dado cuenta que la acción era que podía haber sido grave y había entrado algo de ácido y cloro en la piscina y más de la cuenta y entonces ha provocado que todos los niños que había dentro los han sacado rapidísimo.
Segons informat l'Ajuntament, un total de 180 persones van ser desallotjades i 14 van ser ateses pels serveis sanitaris, tot i que van rebre l'alta al mateix lloc. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I des d'ara i fins al dia 15 d'octubre està prohibit encendre foc en qualsevol terreny forestal i en la franja de 500 metres que envolten aquests terrenys sense autorització previa de la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi. Tot plegat se'n marca dins de la prevenció d'incendis forestals. A diferència d'anys anteriors, aquest hivern ha plogut molt i, per tant, no estem a la mateixa situació de sequera que en altres anys. Això ha fet baixar el risc d'incendis, però, malgrat tot,
Cal tenir present que hi ha altres elements que poden provocar focs, com ara la fusta morta o les restes vegetals acumulades als boscos. Per aquest motiu, cal extremar les precaucions quan anem al bosc o bé a un terreny forestal durant tots aquests mesos. Cal tenir ben present que...
Fins al dia 15 d'octubre no es poden fer cremes de restes de poda, ni agrícoles, ni tampoc de jardineria, ni focs d'esbarjo o vinculats a activitats com l'epicultura sense aquesta autorització expressa. A més, està restringit l'ús d'eines i maquinària que puguin generar espurnes en obres situades en vies de comunicació al costat de terrenys forestals. Hem de recordar que la resta de l'any no es necessita autorització, però sí una comunicació prèvia.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports comencem parlant de futbol sala amb el partit disputat aquest dimecres. Toni Bravo Rodríguez.
L'esportiu Rubí Femení arriba al duel de la pròxima jornada reforçat. Després de guanyar aquest dimecres el partit ajornat a sabadell, 0 a 4. El triomf manté les jugadores de Jordi Arxilla a quartes, 52 punts, això sí, a dos de l'Entre Rios. Diumenge, a dos quarts d'una, visiten la pista de la Concòrdia, vuitent amb 32, duel intens per continuar competint al grup copdavanter.
Pel que fa al masculí, l'equip de David Parrilla és tercer, de tercera nacional, 39 punts. Rep diumenge, dos quarts de set al Pineda, penúltim, amb 15 punts. Objectiu, mantenir el podi i seguir sumant. Pel que fa al futbol de tercera catalana, la penya blaugrana Ramon Llorent, rep dissabte a les 4 a la Palma de Cervelló.
Després de trencar una mala ratxa de 3 derrotes, el grup 12, el Rubí, ve, visita l'incrés atlètico a dos quarts de set, duel directe per escapar de la zona baixa, i diumenge a les 6, el grup 7, l'Olímpic de Can Fatjó ve, rep el Llunançà, amb l'objectiu d'allargar la seva ratxa de 3 victòries seguides. I quan a l'embol, el Juventut 25 de setembre, rep el Vendrell, diumenge un quart de dues, els Rubinencs cinquents ja miren cap a les places de promoció. Doncs tornem en una hora, com sempre, amb més informació d'aquest dijous 19 de març.
Serveis informatius de Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit ha de poder-ho seguir al 99, potser Telefm i a radiorubi.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2 quarts de 5. Aviam de camp. Tots fem esport, fem esport.
Fins demà!
Rubí al dia amb Belén Tierno. Pràcticament mig quart de 12 del matí. Entrem a la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu, aquesta part dedicada a la cultura, l'oci i a les propostes per fer a la ciutat.
Avui és dijous, cap a dos quarts de dotze ens visiten la Carme Pumareda i l'Enric Pallarés, ja sabeu, els nostres prescriptors de llibres que ens fan propostes, tant de llibres d'adults com llibres per a infants, aquelles recomanacions que sempre són molt pràctiques i que ara, un perill de setmanes de la Setmana Santa, són especialment interessants. Si ara tindràs més temps lliure, per tant, podràs aprofitar per llegir o rellegir
Aquelles coses que tenies guardades al calà, Joan B.
Avui el convidat musical és Gerard Quintana. El cantant català passa per Rubí aquest dissabte fent aquest espectacle de petit format, els Miralls de Dilan, on va acompanyat de Jordi Batiste. És un espectacle que es podrà veure al casino i avui podrem escoltar part d'aquest espectacle o d'aquesta reinvenció
de Bob Dylan que han fet el Gerard Quintana i el Jordi Batista.
I ara, en uns minuts, parlem amb la gent de la CECAR, ja sabeu, de la coordinadora d'entitats de cultura andalusa de Rubí, perquè també dissabte tenen preparat un festival a la sala i volem que ens expliquin com estan preparant aquest festival i, sobretot, com han anat els actes del Dia d'Andalusia. De fet, aquest festival tanca els actes del Dia d'Andalusia que començaven, ja sabeu, a finals de febrer, celebrant
l'efemèride a la plaça Blas Infante. Tot això és el que us explicarem des d'ara i fins les 12. Recordeu que tenim un telèfon al 93588 5960 al que podeu trucar per fer comentaris, per explicar-nos coses o fins i tot per fer preguntes als nostres entrevistats.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Este sábado el Teatro Municipal La Sala ofrece un festival de música y baile dentro de las actividades para conmemorar el Día de Andalucía. Nos acompañan diferentes miembros de la Coordinadora de Entidades Culturales Andaluzas de la Ciudad. Saludamos a Isabel Cobo, a Manolo Martín y a Antonio Illescas y a Antonio...
Muy buenos días a los cuatro, bienvenidos. Buenos días. Bueno, para empezar, este festival es como el cierre de las actividades del Día de Andalucía, que empezaban el día 28 de febrero, primero con la conferencia inaugural y después con la ofrenda floral. ¿Qué tal fueron las actividades? Vimos las fotos, pero me imagino que fueron muy bien, ¿no? Sí, por supuesto. Voy a hablar yo, soy Manuel Martín.
También soy presidente de la Peña Calixto Sánchez. Y sí que diré que el conferenciante fue un señor que estaba muy hecho en lo que es la alimentación en Andalucía y había hecho un libro sobre el tema. ¿Qué quiere decir esto? Que la conferencia se habló de ese tema. Después de la conferencia hubo un refrigerio para los asistentes.
Y al día siguiente fue cuando se hizo la ofrenda floral en la plaza de Andalucía a Blas Infante, que hubo muchísimas entidades, entre allá naturalmente la SECAR y todas las entidades culturales, y en fin, fue una mañana maravillosa. El conferenciante hablaba de cocina andaluza, pero hablaba de cocina mozárabe, ¿no?
No, perdón. El confrontante, que era amigo mío de hace muchos años, lo que hablaba era de la cocina andalusí. ¿Andalusí? Sí. Trascendencia, dijéramos, de los árabes andaluces. Claro. La cocina y lo que repercute con respecto a cómo se cocina hoy. Que muchas de las comidas dulces, etcétera, son los mismos. Provienen de esa época. Decía antes Isabel...
Cuando estábamos preparando la entrevista, yo tengo el libro en casa, me imagino que muchas de esas recetas que se siguen haciendo, por ejemplo, ahora para la Pascua o para cualquiera de las fiestas, tienen una relación directa con muchas de las pastas árabes que vemos a veces en ferias y todo eso, porque claro,
Si es que hubo ocho siglos de cultura árabe, especialmente en Andalucía, ¿no? Claro, naturalmente. Se tuvo que quedar, ¿no? Sí, sí, se conserva mucho de la comida y sobre todo lo que es los dulces, son los mismos o parecidos, ¿eh? Y entonces se conserva mucho. Ajá.
Sí, yo estoy siempre pensando, cuando pienso en esas recetas, por ejemplo, en las berenjenas, que aquí en Cataluña les llamamos albarginias, casi todo lo que empieza por al viene de cuando éramos árabes, y eso que ahora se vuelve a poner de moda resulta que es una receta andaluza muy habitual, lo de las berenjenas preparadas de forma diferente, pero, por ejemplo, fritas con miel, y eso es de la época andalusí. Andalusí, exacto. Totalmente.
Vamos a hablar del festival, que me he enrollado yo con lo de la cocina. Bueno, buenos días. Yo soy Isabel Cobo, que soy la secretaria de SECAR. Bueno, mi compañero ya ha hablado un poquito de lo que fue la conferencia.
que el conferenciante que fue Francisco de Borja García Duarte, pues nos regaló un libro. Que de ese libro, en varias entrevistas que tendremos con Radio Rubí, iremos viendo la cultura andaluza gastronómica.
O sea que vamos a preparar recetas. Vamos a preparar recetas y vamos a potenciar todo esto. Entonces, este año lo hemos hecho de diferente manera. Hemos querido hacer otra cosa diferente. Antes hacíamos la gran paella, luego hacíamos el festival, pero este año diferente, porque ya hemos tenido algún año que lo hemos tenido que suspender, pues por la lluvia, nos hemos quedado con todo comprado. Bueno, a veces cuando el festival se hacía...
A las 6 de la tarde hacía mucho frío, los cantantes se quedaban un poco allí solos y todo esto ha generado que lo hagamos diferente. Entonces reunidos con toda la asamblea decidimos hacer un musical, cosa que aquí en Rubí este musical a cargo de la CECAR no se había hecho nunca.
Entonces yo creo que es muy bonito que en Rubí haya una cosa como esta y si se pueden hacer más festivales, porque es una reivindicación para todos los cantantes que hay por aquí, por Rubí, por Tarratarrasa, por Sabadil, que a veces solamente pueden cantar en los centros cívicos y no...
Hacer como en un teatro la sala que tenemos aquí en Rubí, por suerte, tan precioso. O sea, estuar en la sala es como sentirse en el liceo, pequeñito pero en Rubí. Entonces, bueno, hemos hecho un festival, bueno, es el primero, ya te digo, que hacemos aquí, y hemos querido traer una mezcla de todo, para que no sea...
Todo flamenco. Hemos querido traer baile, hemos querido traer cantantes de diferentes maneras. Entonces, pues, los artistas que hemos traído son Arte y Son, que son Daki de Rubí, que son, vamos, para mí unos excelentes bailadores y les tengo un gran cariño a todos. Después Jesús Lucas es un cantante de Sabadil que hace más bien por Farina.
Bueno, para mí es ideal. Tiene una voz espectacular y creo que Rubí se merece conocerlo porque en Sabadell lo conocemos mucho. Después traemos a Isidro Hidalgo. Es un chico que se dedica a cantar canciones españolas, como Manolo Escobar, como otros cantantes. Y bueno, también se merece la pena estar en Rubí. Marta Rueda también es una chica joven que ha empezado su carrera artística hace un tiempo.
Y yo la tengo muy tratada porque hacía muchos festivales en Sabadell. Es majísima, canta, bueno, tiene una voz preciosa y bueno, yo creo que os encantará. Luego traemos también Duende Flamenco, que no sabemos si vendrá porque uno de ellos está malito y esperemos que se ponga bueno para este día.
¿Duen de flamenco hacen baile? No, no hacen baile, son cantantes lo que estoy ahora. Después a Loli Reyes, Loli Reyes para nosotros creo que Rubí la conoce ya, vamos por todos los lados, una gran amiga, presentadora, una gran artista, que vamos, ella nos saca de todo. Después traemos también a Carlos Calvo, que es el charro de Aragón, este señor se dedica al cante mexicano.
Después Quillo Flamenquillo es un chico que canta rumbas y que nos alegrará la tarde. La peña Calixto Sánchez, qué decir de ella, la vemos cada semana y son geniales. Entonces traen a sus niñas y ellas nos harán bailes intermedias de todos los cantantes.
Luego traemos también a la Asociación Rastiera, ¿qué podemos decir de ellos? Genial, los conoce también todo el mundo en Rubí por su manera de cantar y las raíces andaluzas que tienen.
Entonces, bueno, yo creo que todo esto será presentado por los Reyes. Entonces, pues, creo que será un festival que creo que se quedará en el corazón de todos. Voy a aprovechar que tengo aquí, aparte de la Asociación Rociera y aparte de Calixto Sánchez, para que nos cuenten algo más, entiendo que la Asociación Rociera lo que vais a ir es con el coro.
Pues sí, el coro rociero, que digamos que se ve muy vistoso, muy bonito, siempre que además estamos ilusionados, estamos preparando unas canciones específicas para eso, de rumba y de sevillana.
Cortito. Ah, vais a cantar rumbas y sevillanas. Sí. Porque siempre estamos, claro, como estamos acostumbrados a veros en un plano más solemne, en la misa rociera, pues vamos a ver también una cosa diferente, ¿no? Una cosa diferente. Tema alegre, una sevillana propia para bailar, que es lo mismo, allí no habrá suficiente espacio, pero si alguno de los grupos que viene, pues nos pueden acompañar mientras nosotros vamos cantando. Tú no animes a la gente, que luego se van a poner a bailar en medio de la sala y se va a liar allí...
Y alguna ya la conocemos, que le gusta mucho ella. Pues todo eso, y le daremos una diversidad y, en fin, esperemos que este festival salga bien y podamos darle continuidad para otros años y ampliándolo, cambiando, según haber...
Al final es como un poco una prueba, ¿no? Porque decíais, claro, el 28 de febrero es una mala fecha para hacer cosas al aire libre porque si llueve o hace frío, pues no se puede hacer. Claro, si esto funciona, podría ser la celebración del Día de Andalucía en Rubí o acabar, por ejemplo, el mismo domingo, ¿no? O el mismo fin de semana que ya se hace...
Sí, sí, ya le agradecemos mucho a Radio Rubí que nos esté ayudando y que le dé esta publicidad, que es lo que necesitamos, que la gente lo conozca, aparte de la que manualmente repartimos y eso, pero que tengan más amplio conocimiento de lo que vamos a realizar.
Es a las 7 de la tarde y las entradas se consiguen allí, ¿eh? A ver, las entradas se consiguen... Bueno, la entrada es gratuita. Entonces nosotros, a la que vengan las personas, iremos dando las entradas para que no haya aglomeración de cola. Solamente para controlar el aforo. Pero es gratuita. No hay que pagar nada.
Para que no haya aglomeración daremos las entradas y luego ya una vez que la aglomeración haya pasado un poco, pues se irán consiguiéndolas en la taquilla para entrar. Nada más que eso. Pero sobre todo, gratuita. Quiero puntualizar que también la Casa de Andalucía en Rubí,
es también estar integrada en la SECAR. Eso es lo que quería apuntar. Que es el que nos faltaba, ¿no? Sí, la Casa de Andalucía. Y que si no está aquí es que no han podido traer a alguien o lo que sea. Pero que coste que la Casa de Andalucía en Rubí también está en la SECAR. Y nos acordamos también de nuestra presidenta, la Felisa, que está un poquito malita. Esperamos que se recupere y al menos sé que ahora nos está escuchando y el día del festival esté allí con nosotros.
Seguro que sí, seguro que sí. Como decíamos, el festival es gratis, vais a dar entradas en la puerta y es una prueba, podríamos decir, de fuego, porque si la cosa funciona, pues igual, se pueden organizar más festivales de esas características. Esperemos que sí, yo creo que es una cosa que en Rubí funciona. Yo creo que sí, que no sé, sería muy bonito en Rubí porque es que no hay nada, nada.
para divertir a las personas. Y esto es muy bonito y funciona. Por eso yo creo que sí que vais a tener mucha afluencia de público. Como decía antes Isabel, vamos a intentar vernos al menos una vez al mes para hablar de las actividades que cada una de las entidades andaluzas, o todas...
tenéis previstas, porque decíamos, bueno, en abril, por un lado, es la feria de Sevilla, la feria de abril, pero además es que en mayo están... El rocío. El rocío, ¿cómo se llama? Las cruces de mayo, ¿no? Las cruces de mayo, el Corpus Christi, que también está... De unido. Muchas actividades. La de actividades, pues nada, las vamos a ir contando cada mes y además...
Las actividades de la peña Calixto Sánchez que cada mes hacen actividad. Sí, pero nosotros hacemos una vez al mes, hacemos una velada flamenca. ¿Al principio del mes, al final del mes o depende? Eso no depende, depende. Miramos la fecha y la que más conviene en ese momento, porque también naturalmente a los invitados tiene que venirles bien. Y ahora tenéis ya prevista una para el 11 de abril.
Muy bien, pues hablaremos de ello justamente cuando volvamos de la Semana Santa. Muchísimas gracias a los cuatro por habernos explicado. Antonio, es que no ha hablado prácticamente de Antonio, pero no pasa nada que Antonio vuelve el próximo mes. Antonio que además es el primero que ha llegado. Estaba lloviendo en la calle, he salido yo un momento y lo he visto y estaba aquí preparado para la entrevista.
Pero bueno, no pasa nada, vamos a seguir haciendo la sección. Lo que hace falta es que venga mucha gente. Pues eso, anímalos, Antonio. Porque nosotros hemos estado 25 años haciendo los festivales para Navidad.
Que no era gratis, pero lo que se recaudaba. Sí, el de ningún niño sin Navidad, ¿eh? Eso lo hemos hecho 25 años. Bueno, y eso ha funcionado muy bien. Sí, sí, sí. Pues entonces este va a funcionar seguro. Claro que sí. Esperemos que venga gente. Yo creo que se podría volver a retomar esto. Es efectivo. Porque dice Isabel que haya algo, algo. Bueno, pero que haya algo. Ahora que hemos hecho esto...
Yo creo que podríamos este año volver a hacer otro festival de esos, empezar de nuevo, o sea, nuevo, y volver a recoger para gente necesitada, niños que necesitan muchos juguetes. Sí, también intentar traer algún artista de renombre, alguien que, en fin, que atrae mucho, que hace falta también aquí en Rubí. Hay tantos artistas buenos que se pueden traer, que nos acompañen a estas actividades.
¿Os vais, por cierto, alguno a vuestra tierra a pasar la Semana Santa? Sí. Yo me voy a Granada. Manolo, que es el afortunado, se va a Granada. ¿A ver las procesiones o no solo a eso? Bueno, a ver las procesiones, a ver si es renovada, que este año está fabulosa. Y, en fin, a ver cómo está la... A ver cómo está la casa de allí, a ver si... Claro, a darle una vuelta. Bueno, pues nos vemos a la vuelta de la Semana Santa. Muchísimas gracias a los cuatro. Que sea un éxito el domingo. Que vaya muy bien. Gracias. Gracias.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Queden 5 minuts perquè siguin dos quarts de 12. Seguim amb música i amb propostes culturals a la ciutat perquè dissabte a les 8 del vespre al casino actuar Gerard Quintana i Jordi Batiste. En un espectacle de petit format que es diu Els Miralls de Dilan...
i que, com podeu deduir, és un homenatge al cantant, al cantautor nord-americà, Bob Dylan. En aquesta ocasió volem escoltar aquesta versió que feia Gerard Quintana d'un dels temes més coneguts de Bob Dylan. En la seva versió catalana es diu Escolta-ho al vent.
Per quants camins l'home haurà de passar abans que arribi a ser algú? Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin murs? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar-me abans d'arribar a veure el cel? Quantes orelles haurem de tenir per sentir com plora?
Quantes morts més ens caldrà, amic meu, per saber que ha mort massa gent. Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir abans que l'ensor i la mar? Quant temps la gent n'haurà de seguir per guanyar-se?
Quantes vegades podrem girar el cap i ringir que no ens n'hem adonat. Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Això és un amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem!
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm lo de sempre i ben fred, eh? Venga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho has avançat plena per fer a la uni? Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze. Ja tenim amb nosaltres la Carme Pomereda i l'Enric Pallarès. Sempre diem els nostres perceptors de literatura. Ens fan recomanacions literàries i dèiem abans, home, ara que ve temps de vacances per alguna gent, doncs alguns aprofitarem per llegir o rellegir alguna cosa amb la calma que mereix
Llegir, és a dir, poder badar. Poder dir, ara llegeixo una estona el que em vingui de gust. Molt bon dia, que crec que n'hi he saludat. Bon dia, bon dia. Porteu, força tec avui, no? Tots dos. Tres llibres infantils i juvenils i quatre, o tres també, d'adults. Un és només per fer un recordatori i els altres dos sí. Vinga, doncs, qui comença? Jo.
Perquè si no, no em deixa. Nosaltres és que aquest dissabte comencem un nou club de lectura, el RACO de llibre, per infantil... Bé, infantil no. Jo diria que més aviat juvenil. I abans comencem amb aquest, que és el club de lectura de la llibreria que no existia, un llibre molt xulo, molt bonic, ple de referències a la literatura universal.
de tots els temps, tant d'adults com de nens, perquè aquí el Roger Simons parla de tothom, de totes les literatures. Continuo perquè em ve bé, perquè l'hem buscat i resulta que tenia aquests altres dos llibres que a la llibreria no coneixia ni jo tampoc i que m'han encantat.
El mateix autor. Aquest es diu El jardí de fades de la senyora Cottingley. M'ha encantat. M'ha encantat perquè explica una història que a vegades l'hem llegit en llibres d'adults, el que va passar a Anglaterra, sobretot als voltants de Londres, quan la Segona Guerra Mundial, que molts pares van enviar els seus fills al camp per evitar les bombes. I aquest llibre ens parla d'això.
I penso que per... És un tema que no he llegit mai el novel·la juvenil i menys infantil. I clar, evidentment, aquests nens van a parar en un lloc que és un lloc de fades. Però el rerefons és que han hagut de marxar perquè els seus pares els han hagut de salvar, no? Marxeu cap allà. I aquí es troben amb altres nens. M'ha agradat per això. La història és molt, molt bonica. Parla de... Bueno, tiro pedres cap a casa, no? Bueno...
d'un circ, i llavors els pares d'aquests nois diuen, no, no, heu de marxar. És un tema que no està tractat i que m'ha agradat molt com l'ha tractat el Roger Simó. Potser farem un altre club algun dia. Ah, que bo, eh? I l'altra és les petites aventures del ratolí banc a la recerca de la balleria mecànica. Aquesta més maquíssim.
és d'un ratolí que va fent amics pel món perquè s'ha enamorat d'una ballarina, d'aquestes d'una caixa que ha tingut moltes nenes, jo em tenia, no? Sí. I llavors aquesta ballarina desapareix, hi ha un misteri al darrere, i el ratolí, a la recerca de la seva ballarina, que és el seu amor, doncs va trobant diferents animals i animalons, perquè hi ha animalots,
que es troba un elefant i es troba gats, i el van ajudar a la recerca de la mort de la seva vida, que és aquesta ballarina. I entre mig hi ha una història d'una iaia, aquest senyor és el que sempre li agrada posar temes d'avui en dia, que va en una residència, que està sola...
amb un sentit carinyós i tendre, però que m'ha arribat i he pensat, ostres, Roger, no t'havíem conegut, almenys jo, i em trec el barret pels temes que tracta. M'ha agradat moltíssim els tres llibres, però aquests dos, que els he conegut aquesta setmana, m'han encantat. Recomanem o recordem que aquells nois i noies que volien participar al Club de Lectura només han d'apuntar-se, haver-se llegit el llibre,
Això és molt important. Ara anem una mica tard. Però el maig en farem un altre, també serà molt bonic. De dir que és un nou club, el Club Jove, que l'adrecem en el mateix format, diguéssim, d'un club de lectura, el club de lectura en què...
Com en aquest cas, doncs, que la sorpresa va ser nostra, que en el moment d'anunciar-ho en xarxes i tal, que començàvem amb aquest llibre del Roger Simó, doncs, va ser el mateix autor que ens va dir, home, doncs, em faria moltíssima gràcia, que estic molt content d'haver començat a... que comenceu aquest nou club amb aquest nit llibre meu i, si voleu, vindré, no?
És a dir, que el que intentarem és que, conduït per la Carme Pomereda, que ens és essencial en tota la lectura de llibres infantils i juvenils a la llibreria, però que si hi ha ocasió, com en aquesta vegada, que vingui l'autor, també sempre és un valor afegit. Home, i que ell s'ofereixi està molt bé. I que ell s'ofereixi està molt bé.
I jo penso que els nois i noies que puguin també tenir, doncs, comentar-li a l'autor... L'oportunitat. L'oportunitat de dir, doncs, sí, m'ha agradat o no m'ha agradat, o aquest tema o d'aixòs...
Home, per ells. És el que sempre, per ells. I pels adults, quan ve l'alto també. Quan ho fem amb els adults, que ja portem anys fent-ho, doncs ja ens agrada molt. Vull dir que ara és una mica això que estem explorant, aquest nou format. I també vull dir que no es pot desballar, hi haurà alguna sorpresa més. Hi haurà una sorpresa més. O sigui, que també pots venir. Que la gent vingui. Mira, doncs jo avui vull aprofitar per preguntar-te perquè...
Sabeu que aquesta setmana els mestres estan de nou en peu de guerra. Sí. I jo crec, deia l'Enric, la Carme Pomereda per nosaltres és essencial pel que fa a la lectura infantil i juvenil, perquè la Carme Pomereda...
sense saber-ho segurament quan era petita ja portava una mestra a dins. I ara que s'ha jubilat segueix portant una mestra a dins. Ho ets tota la vida, no? Clar. I em refereixo a aquesta part d'acompanyar els més petits i els més joves en l'aprenentatge de la vida
que fins i tot el Roger Simó també ho està fent al revés de la literatura. Aquests tres llibres, sobretot aquests dos, aquest també, però aquests dos més, el jardí de fades de la senyora Cottingley i les petites aventures del ratolí van a la reserca de la ballarina mecànica, és realment acompanyar històries de la vida, de la vida de veritat. Algunes històries aquests nens segurament no n'han sentit a parlar i d'altres pot ser que les tinguin molt properes a casa. Clar.
i està feta des de la literatura infantil o juvenil, ja us dic, amb una tendresa i un saber fer que m'ha agradat molt i que valdria la pena que les escoles se'l llegissin, el tinguessin i es llegis a les aules, perquè són uns llibres també per llegir, això que crec que ara no es fa massa, un trosset cada dia a l'aula i poder-ne parlar. Això és fonamental.
Ja deixo parlar l'Enrix, no? No, no, em volia quedar amb aquesta part, t'ho dic perquè aquests dies...
precisament avui i demà veurem molta intensitat de queixes dels docents, toca aquí, que la gent es faci aquesta reflexió de la importància que teniu els docents en l'acompanyament dels nostres fills i filles, no només a aprendre temàtiques o llengua, a aprendre a convertir-se en persones adultes. Adultes i compartir que la vida és...
Molt important, viure-la i saber-la viure, no? Penso que això és la feina també dels mestres. Que dius tu, llegir, aprendre matemàtiques, aprendre, no sé, el que fan. El que sigui. El que sigui és importantíssim. Però l'altre, per mi, és més important. Ja està, ja callem.
No, no, estan demanant millores laborals, però també estan demanant poder ajudar millor. Necessiten més recursos, necessiten més gent a les aules. I una altra cosa, que amb això sí que estic totalment d'acord, va ser una de les coses que potser vaig plegar, pareu de tanta burocràcia que no cal.
No cal, no cal, no cal. Si posen unes creuetes s'acaba aviat. Sí, no? En canviant, ara li direm així a les notes, ara li direm aixà. Ara es podrà passar, clar. Però si es passen més estones omplint papers, que no pas puguem fer classes. Ja no et parlo de les equips directius, que no ho entenc com volen seguir sent equips directius. Perquè, clar, la feinada aquesta burocràtica és bestial. I no serà pel sou. Doncs anem ara als llibres...
que ens proposaves que deies, un és un recordatori. Sí, un és un recordatori, que és l'habitació d'en Giovanni, perquè aquest llibre, jo crec que n'havia parlat, no sé si ho l'havia presentat aquí al programa. Aquest llibre és el club de lectura de ficció, d'adults, que llegim aquest mes de març. Aleshores, és el llibre del James Baldwin, que és un clàssic, és un...
Un llibre que es va publicar l'any 1956, és un autor afroamericà i el llibre és reconegut com que va ser un dels millors, el llibre que el va fer, diguéssim, conegut arreu.
I nosaltres el que fem el mes de març és que aquest dissabte se celebra el Cap Butaca Buida. I ja serà el tercer any que el que fem és intentar buscar un llibre en què el dissabte aquest del Cap Butaca Buida hi hagi la representació en teatre per haver llegit el llibre i després anar a veure l'obra de teatre.
I aquest any vaig triar l'habitació d'en Giovanni i el anem a veure el dissabte al TNC, que el representa una companyia internacional d'Amsterdam. I aleshores això, havent llegit la novel·la, és una novel·la, no és un text teatral, havent llegit la novel·la, veurem quina representació ens en fan i després la setmana que ve ens trobarem per fer la trobada i...
comentarem què ens ha semblat la representació, si ens ha agradat, si no ens ha agradat, si ens esperàvem una altra cosa. És més difícil, perquè, clar, si és teatre és relativament més fàcil. És a dir, si el text és teatre... És més fidel, probablement, la representació en el text. I tenim una fallitó.
Que és en subtítols en català. Ah, bé, bé, perquè és una companyeta racional, sí. És holandesa, és ennerlandès, subtitulada, però bé, jo pensava dir que això, però no, no, la gent del nostre club estan molt disposats. Ens hem tirat tots a la piscina. I a més a més, vaig llegir ahir que en moments d'això és de llums estraboscòpiques. Sí.
És a dir que, escolta, una experiència gairebé immersiva, que no sé si hauré de sortir corrent. Igual sortiu marejats, eh? Bé, doncs l'habitació d'en Giovanni, del James Baldwin. Continuo. Aquest divendres, perdona, això és el dissabte, aquest divendres el que fem a la llibreria és presentar aquests dies...
Veieu que s'acosta a Sant Jordi, evidentment molts autors catalans treuen els seus llibres i tenen ganes de fer les promocions, presentacions, etc. A nosaltres també ens agrada, de vegades se'ns hi junten massa en una sola setmana.
Però bé, doncs... També pensem que quan va bé i que és molt... Vull dir, recompensa molt la gent estan contenta. I presentem, en aquest cas el divendres, el Pistolarisme a Barcelona. És un llibre de format així gran, és un llibre amb...
fotografies... Xulíssim. Xulíssim, molt bonic. D'una època que probablement no és massa coneguda, perquè estem parlant del 1917 al 1923, una època que ens diuen els autors que Barcelona va ser el regnat de les pistoles Star i Browning, d'una violència extrema, que cada dia moria algú cosit a trets. Imagina't.
en un context que encara no s'havia acabat el 1917, la Primera Guerra Mundial, i que a Barcelona i a Catalunya hi havia gent que havia fet molts diners amb els negocis de la guerra, derivats de la guerra, de les mines, del tèxtil, etc. I tindrem el divendres el David Revelles, a les 6 de la tarda, que és un dels autors, presentant-nos aquest llibre, el llibre
És editat per F2, que són llibres sempre amb unes il·lustracions, amb unes fotografies molt boniques, molt de l'època, amb fotografies i il·lustracions que sortien en les revistes del moment, veig l'esquella de la torratxa, veig diferents il·lustracions de vaixells, del port...
un llibre molt bonic, que va sortir per Nadal, que va tenir ja, diguéssim, ressò, ja se'n van vendre, i que ara hem tingut ocasió de portar-lo. I acabem amb l'ombra de mitjanit. Sí, l'ombra de mitjanit. Això ens anem també a una altra activitat, que és el dimarts que ve a la llibreria. Aquí ja no enganya ningú amb la portada aquest llibre, perquè...
La col·lecció és llibres del delicte, per tant, sabem que és una de les grans col·leccions que hi ha de novel·la negra en català, d'autors catalans. En aquest cas, l'autora és una autora que viu a Terrassa i és bossa d'Esquadra.
i que tenim tota una generació, diguéssim, d'autors i autores que són Mossos d'Esquadra. Sí, sí, sí, és curiós. És curiós, però suposo que el coneixement de la realitat, hi ha una jutgesa, també, sí.
el coneixement d'aquesta realitat o el que ho tinguis més proper et pot suscitar o et pot donar recursos per poder fer la teva ficció, evidentment. Bé, és que recordem que ara ja, des de fa uns anys, tenim també a la comarca la facultat de Criminologia. Clar. Sí, sí, sí. I segurament jo conec alguna bossa d'esquadra criminòloga. Clar.
Una manera d'especialitzar-se, de conèixer, d'aprofundir. Com que, per desgràcia, de delictes i de casos per investigar, no ens en falten.
I si no, ens els inventem, com a... Clar, perquè això és ficció, ficció, eh? Això és ficció, no, no. S'ha inspirat en alguna ficció, però us llegeixo una miqueta l'argument, no? Diu, el cas de l'Oriol Dorca, el periodista estrella del True Crime català, apareix... Perdó, el cas...
El cos, el cos de l'Oriol d'Orca, el periodista estrella del True Crime català, apareix sense vida al parc de Vallparadís. De Terrassa. I Terrassa es converteix en un plató. Més que una mort, és un espectacle a punt d'esclatar. Hi ha massa ulls mirant el final d'una figura incòmoda que s'ha guanyat un munt d'enemics.
És com si fos un presentador de crims, però de mal rotllo. Un presentador de crims que amb la seva feina, jo crec que no, que amb la seva feina, clar, un presentador de crims, amb la seva investigació, amb la seva feina, doncs, clar, es relaciona i posa llum a la foscor i no cal parlar de ningú.
Posa llum a la foscor d'algunes casos, d'algunes persones, d'alguns fets que potser no agraden a tothom, i que aleshores apareix el Parc d'Oll Paradís. És a dir, estem en un entorn de terrassa... I de pel·lícula, perquè allà hi ha l'escola. De pel·lícula, i per tant jo penso que té tots els ingredients perquè ens agradi. Però és que ens agradi. I a més agrada... És veritat que...
agrada llegir sobre espais que coneixes, perquè no te'ls has d'inventar, no te'ls has d'imaginar. Clar, evidentment. Quin presenta el llibre? Presenta el llibre l'Isabel Mercader, la conductora del Club de Lectura Criminal d'Aquí Rubí, el proper dimarts, i tindrem l'autora, la Mònica Bufill, amb la Isabel a les 7 de la tarda. Vull dir que aquest és el delicte
de ficció, que és allò que comentem de vegades que ens agrada gairebé més llegir-ne i veure'n de ficció que no pas de reals, perquè sempre com a mínim et queda la tranquil·litat de pensar bé, és una novel·la. Algú s'ho ha inventat, no? La Isabel Mercadec ens va explicar que un dels objectius d'aquest any era precisament
que fossin dones autores, n'ha trobat unes quantes, eh? I tant! És a dir, que tenim molta novel·la negra i novel·la criminal escrita per dones. Molta, molta, molta. Sí, sí, sí. Ens va agradar l'altre dia que vam tenir ocasió a la llibreria, el Guillem i jo, d'anar als premis de les lletres catalanes i el premi a la novel·la
publicada al Premi Òmnium, a la novel·la publicada del 2025, ho va guanyar l'Antònia Carré, una autora, editora, historiadora...
medievalista i amiga nostra, que ens estimem molt i que ve molt sovint a la llibreria, i que en el seu discurs va dir, a veure, jurat del Premi Òmnium, de les deu finalistes del 2025, només dues érem dones.
feu-vos-ho mirar. I la veritat és que si vas a les llibreries i mires l'oferta que hi ha d'autores i mires, per l'altra banda, la gent que estan llegint i comprant, doncs la veritat és que feu-vos-ho mirar. En el cas d'aquests premis i tal, que s'està fent, que s'està...
es va millorant i es va fent. Però el percentatge no és equitatiu. És molt poc equitatiu. Home, de lectores està claríssim que fa molt de temps que són més, moltes més dones comes. Normalment sí. I probablement en la producció hi ha moltes dones. Hi ha moltes dones. I el que deies, en llibres criminals així també, molta dona. Molts, molts.
I ara Mossos d'Esquadra. Bé. Moltíssimes gràcies als dos. Ens tornem a trobar després de la Setmana Santa. Déu-n'hi-do la feina que ens heu donat, eh? Si volem, tenim feina per Setmana Santa i quasi per arribar a l'estiu. Ens tornem a trobar en 15 dies. Que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies. Adeu.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Quatre minuts, perquè siguin les dotze, acabem, com sempre, amb propostes per fer a la ciutat en aquest 19 de març. Dia del Pare, Sant dels Joseps, les Josepes, les Màries Joseps, ja sabeu. Doncs, a banda d'això, moltíssimes activitats, les que tenim a la ciutat. Estem encara en aquesta Setmana del Color, en aquesta Color Week Week.
Perdó. Aquesta tarda tenim diverses activitats, com ara el pintem i juguem pel civisme, que es fa a les 5 de la tarda a la Rambla del Ferrocarril. És una activitat que fa el Consell de la Infància i l'Adolescència, el Ferroparc, aquest parc que ells mateixos van batejar i que, com ens explicaven, pintaran xerranques i pintaran colors per conscienciar la ciutadania
de la importància de tenir un espai net i un espai amb civisme. A banda d'això, a la plaça Pearson també es fa una intervenció, en aquest cas, dels tallers d'expressió artística de l'Escola de Disseny de la Ciutat. Són els tallers que fan alumnes de 7, 8 i 9 anys i faran avui un mural efímer amb paper...
els jardins anexos de la plaça Pirson amb el carrer Prim, al voltant o a prop de l'elefant. Serà a les 5 de la tarda i també dins aquesta setmana del color i la diversitat. I a banda d'això tenim també una conferència a l'Auditori Ballonrat, es diu Marta Mata Garriga, 100 anys, s'està celebrant el centenari de
d'aquesta mestra pedagoga que va ser molt important a les escoles de Vallaterra i on també va introduir nous mètodes pedagògics. S'està celebrant, com dèiem, el seu centenari i avui hi ha una conferència a les 6 de la tarda a l'Auditori Vallllonrat, en aquest cas organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí.
A banda d'això, la carta de colors de Rubí. Seguim en aquesta setmana del color. Això és una conferència que es fa a les 7 de la tarda a l'Ateneu, que té un nom complex, però que traduït, entendreu perfectament, diu que serà una aproximació cronogràfica a l'urbanisme, que no és més que explicar quina és la carta de colors de Rubí. S'han analitzat els colors que...
històricament es fan servir a la construcció de la ciutat els colors habituals dels edificis de la ciutat i s'ha creat una carta que ha de marcar per futures promocions i per futures construccions de quin color o de quins colors poden ser aquests edificis de la ciutat. Com deia, a més a les 7 de la tarda la teneu i tot i que té un nom complex, al final és una cosa que si podreu veure...
a Rubí, quan passegeu i mireu els edificis. I acabem amb una proposta a l'Ateneu, en aquest cas a la Salanoble, també és una conferència dins el cicle Compte amb una òpera, en aquesta ocasió Manon Lescó de Giacomo Puccini, va a càrrec de Maria José Anglès Palacio, que és una divulgadora musical i musicòloga,
que parlarà d'aquest drama en quatre actes. L'aforament és limitat de 40 persones, per tant, podeu fer inscripció i arribareu o podeu entrar en ordre d'arribada. També a les 7 i també a l'Ateneu. Hi ha moltíssimes activitats avui i demà per fer a la ciutat. Per tant, aprofiteu per gaudir.
de totes aquestes propostes lúdiques i culturals. Amb això, posem punt i final al programa d'avui. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez, que acabeu de passar una bona jornada de dijous i una bona jornada del pare, si us celebreu.
Són les 12 del migdia.