Bon dia des de l'estudi de ràdio de l'Escola 25 de Setembre. Benvinguts al programa especial del Dia de la Ràdio 2026. El 13 de febrer del 1946, ara fa 80 anys, es va crear l'emissora de ràdio de Nacions Unides. Per això es va establir aquest dia per reconèixer el paper de la ràdio en la difusió d'informació, l'entreteniment i l'educació, així com la seva contribució
a la pau i la concòrdia entre les nacions. Avui, més que mai, fem de la ràdio una eina d'informació, d'entreteniment i d'aprenentatge. Avui els professionals de Ràdio Rubiu oferim el nostre coneixement i el posem al servei dels joves i les joves de la ciutat. Avui aquest programa està elaborat íntegrament pels alumnes de l'Escola 25 de Setembre
i l'Institut Torrent dels Alous. Pisca el coneixement, el pensament lliure i crític, la col·laboració i la feina en equip. En definitiva, pisca la ràdio. Especial dia de la ràdio, des de l'escola 25 de setembre.
Estem celebrant el dia de la ràdio a l'Escola 25 de Setembre i per començar coneixerem els projectes educatius dels dos centres que ens acompanyen, sobretot allò que té a veure amb la ràdio. Tenim amb nosaltres la Sònia Díaz, que és directora de l'Escola 25 de Setembre, i la Tere Pardo, que és la directora de l'Institut Torrent dels Salons. Molt bon dia a les dues, benvingudes. Bon dia. Per començar, comencem, si us sembla, per la Sònia, perquè és l'anfitriona, diguéssim.
d'aquest programa especial. Heu muntat un estudi de ràdio fantàstic en una aula. Explica'ns per què vau decidir fer servir la ràdio com a eina educativa i d'aprenentatge. Bé, nosaltres ja fa molts anys que teníem una ràdio a l'escola, però era una ràdio molt petitona, molt d'anar per casa, i ara fa un parell d'anys ens va arribar una maleta digital del departament i vam pensar que era un bon moment per
un arrenc a aquest projecte i de seguida vam veure el Torrent té un projecte molt potent de ràdio llavors sí que els van demanar que ens empadrinessin en aquest projecte i l'any passat vam començar a fer formacions conjuntes Torrent 25 i aquest any que ens quedava una aula lliure vam decidir que era un bon moment per muntar una bona ràdio un estudi de ràdio
doncs la mateixa pregunta pràcticament per tu vosaltres que porteu força temps l'estudi del torrent és més modest però pot créixer no? més modest en espai però en recursos i en potenciar l'home no és tan modest et deia que per què vau triar en el seu dia fer servir la ràdio i en general en el vostre cas la comunicació audiovisual com a eina educativa
Tant la ràdio com totes les eines audiovisuals són molt potents perquè podem desenvolupar aspectes, competències transversals com poden ser la creativitat, però també l'ús de la llengua, en particular el català en el centre.
La ràdio és una eina molt potent perquè s'ha de treballar tots els aspectes de la llengua, tant l'expressió escrita com comprendre el que volem dir, l'expressió oral, i fent aquests podcasts que fem des del centre, sense adonar-te'n, fa servir l'instrument tan potent que és la comunicació lingüística. I a sobre, i això us ho pregunto a les dues, estem parlant d'una generació absolutament digital, és a dir, que
Tot allò que tingui a veure amb rebre la informació i el coneixement a través de mitjans que ells ja fan servir, suposo que ho fa tot més fàcil, no? Ho fa més fàcil i a més a més és molt motivador el fet de fer un programa de ràdio, de preparar contingut, ho fa molt motivador, fa que facin servir la llengua amb un objectiu clar, que és comunicar, que és preguntar, que és, vull dir, li dona com significat a la feina de llenguatge que fem a l'escola.
i al final és que fan tasques reals, o sigui, fan podcasts que publiquem i que per tant tenen una utilitat real per ells i per al públic en general que es pot escoltar. Fa temps que estàvem preparant aquest programa, teníem previst preguntar-vos pel Carnaval perquè a més a més coincideix amb el Carnaval,
Però diríem que aquesta setmana ha estat del tot menys normal. És a dir, avui és carnaval, però ahir teníem escoles i pràcticament tot tancat per les ventades. Abans d'ahir era vaga. Com us ho feu? Les escoles en general i els instituts, no? Afrontar cada dia aquestes complicacions. Som una mica acostumats a resoldre sobre la marxa. Tenim bastant pràctiques i a sobreviure. Però si ha sigut una setmana no especial, però bé, com
És una feina que teníem molt preparada, que portem preparant fa molt temps, doncs ja ho teníem a punt per avui. Igualment ahir les escoles estaven tancades, els centres estaven tancats, però les direccions, i em consta que molt professorat estava treballant en línia i continuava muntant el que seria el carnaval d'avui, que a sobre sembla que ens plourà, i això també afegia més complicacions, però treballant. Bueno, sempre tenia un plan B, un plan C, un plan D...
Alguna cosa a dir als vostres alumnes abans de començar aquest programa especial? Doncs que han estat molt emocionats preparant-lo, que segur que sortirà un dia un programa especial i molt maco i molt entretenidor i que ho faran molt bé.
Ja sabeu que estem molt emocionats i molt emocionades perquè per nosaltres és un dia més especial perquè és la nostra inauguració de la ràdio del 25 FM. També volia felicitar-vos per posar en marxa el dia d'avui la ràdio del 25. I això, que estem molt contentes i que volem agrair al Torrent perquè ens han ajudat molt, perquè és una tasca molt difícil engegar un projecte així sense...
de zero i ens han ajudat molt la Laia, la Tere i que estem molt agraïdes, molt contentes i que segur que quedarà una cosa molt xula. I els alumnes que sobretot quan es posen en el rol d'ensenyar ho fan molt bé i els encanta i que us sortirà molt bé tot avui. Doncs jo aprofito per agrair-vos també aquests projectes i dir-vos que el venti
i al Torrent sou la pedrera dels comunicadors de l'audiovisual del futur perquè ja tenim algun estudiant sobretot o estudiant una estudiant del Torrent que té programa propi ja a Ràdio Rubí i que espero que en molt poquet sigui una periodista destacada de la ciutat. Moltes gràcies.
de www.radiolubi.cat. Avui estem fent un programa especial del Dia Mundial de la Ràdio amb els alumnes i les alumnes del 25 de setembre i del Torrent dels Alous. Actualment les notícies són el pal de paller de qualsevol emissora i gairebé imprescindibles en el cas de la ràdio local.
Per això aquest programa comença amb un bloc de notícies, un grup de 12 alumnes de 6er de l'Escola 25 de Setembre que estan molt nerviosos però també molt preparats. Us explicaran tot un seguit d'informacions breus per conèixer com se n'estan movent aquests dies dins de la comunitat.
I després s'incorporaran en una segona tongada de notícies l'Àlex i la Carla, la Daniela i la Inara, la Jana i la Elna. Sí? És així? Esteu totes preparades? No? Bé, no fem tanta broma, que les notícies són una cosa molt seriosa.
El 25 de setembre celebra el Carnaval, una edició molt especial pels alumnes de Cicer, ja que és el seu darrer any a l'escola. Ens explica la notícia la Noa González i l'Anna Martínez. Com cada any, aquesta setmana ha sigut molt especial perquè els alumnes de Cicer han sigut els encarregats i encarregades de posar els consignes del Carnestotes. També ha sigut un Carnaval molt divertit perquè l'han viscut amb els seus fillols i filloles.
I a més, ha sigut el seu primer carnestoltes dels infants d'I3. A continuació, us expliquem com ha sigut la setmana. El divendres va venir el rei carnestoltes a l'escola per anunciar les consignes que hi havia noietes de sisè. Com un dels dies, tots i totes hem de venir amb piano. Un altre hem portat alguna cosa divertida al cop.
L'últim dia, que és avui, hem vingut disfressats i disfressades del que hem volgut i per la tarda farem les comparses. Des de 3 fins a 4 amb la seva classe i els alumnes de 5 i 6 que vulguin podran fer una comparsa amb els seus amics en grups de 6 persones. Finalment, quan acabin totes les comparses, hi haurà música per tothom i continuarem jugant i ballant tots junts al pas.
El sisè, l'alumnat de l'escola 25 de setembre, ha estat treballant diferents centres d'interès. Temes que han impactat en l'educació de l'escola i que ajuden a construir un millor futur pels alumnes i les alumnes. Ens ho explica el Víctor Espinar.
països i les capitals d'Europa, amb un projecte sobre la de l'Europa que han fet en quarelles o de manera individual. Durant aquest treball han tingut l'oportunitat de crear un laboral, una eina didàctica i artística que permet recollir una informació de manera visual i atractiva, ideal per exposar un tema d'un suport desplegable.
A setembre, participar aquest any en els Premis Atrapa Llibres, uns guardons que serveixen per escollir el millor llibre infantil i juvenil de Catalunya. Ens amplien la informació Laura Ricó i l'Alba Barragal. Els nens i nenes hi tenim un paper molt important, ja que som el juret dels Premis. Després de llegir els llibres proposats, votem quin és el nostre preferit.
Aquest any, els tres llibres que concursten són La cançó del soldadet, La locomotora i jo i l'illa dels monobis. Tot l'alumnat de CICE està gaudint molt de les estones del club de lectura amb les tutores i els companys i companyes, ja que podem compartir idees i diferents punts de vista sobre les lectures.
El proper 15 de març es donarà a conèixer el llibre guanyador de la categoria d'11 anys de Catalunya. Esperem que el nostre vot serveixi per motivar altres nens i nenes a participar-hi
L'11 de desembre passat, els alumnes de l'escola van començar un projecte antiracista anomenat DRIP, en el qual van participar diferents escoles de Rubí, com la del 25 de setembre. La Carla López i l'Àlex Fuentes tenen més detalls.
El primer dia ens van explicar el projecte de nit i com construiríem un monstre del racisme i de l'antiracisme. El segon dia vam fer una porra d'idees sobre què fer i què pot fer davant d'una situació de racisme. El tercer dia vam crear el monstre amb tacats vermelles, que representaven el racisme, i unes altres verdes, que representaven l'antiracisme. Després ho vam muntar.
Per finalitzar, vam fer l'exposició del sèller cooperatiu de Rubí, amb l'assistia d'alguns alumnes participants i a la tarda i dos dies d'acusar-ho a l'espai, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia, d'un dia,
Els alumnes de CICI aniran de colònies al càmping nàutic Almata, situat a Sant Pere Pescador, a la província de Barcelona, de Girona, perdó. Seran unes colònies molt esperades, ja que passaran dues nits i tres dies fora de l'escola. Escoltem l'Ainara Miguel i la Daniel Alonso.
Durant l'estada realitzarem diferents esports aquàtics com el paddle surf, la canoa i l'esnorkel i altres activitats relacionades amb el mar i la natura. Aquestes activitats ens ajudaran a aprendre coses noves, divertir-nos i compartir temps amb els nostres companys i companyes. Esperem amb moltes ganes aquests dies, de segur que seran una experiència molt especial i un record inolvidable.
L'escola s'ha vist afectades en algunes sortides que tenien programades. Per motius de seguretat i prevenció s'ha hagut de cancel·lar diverses activitats previstes fora del centre. Ens ho expliquen l'Enna Garota i la Jana Massim. Aquesta situació ha suposat un canvi a la reunificació, però des de l'escola ja s'estan buscant alternatives perquè l'alumnat pugui continuar gaudint d'experiències educatives i sortides adaptades a la situació actual.
Tot i les dificultats, seguim treballant perquè les activitats siguin segures i enriquidores per a tots els nens i nenes de l'escola. Fins d'aquí les notícies del 25 de setembre.
Gràcies.
de programació de la ràdio. La música és l'envolcany del llenguatge radiofònic. Serveix per crear ambients, per situar l'oïdor i per descomptat per animar-nos. Al llarg d'aquest programa tindrem uns presentadors musicals molt especials. Són els alumnes de l'Institut Torrent que formen part del projecte Màxim Volum. Ens acompanya la Noa Serrano. Hola, Noa. Bon dia. Hola, bon dia. Explica'ns què és això del Màxim.
per l'assignatura de Comunicació Audiovisual i vam decidir crear un nou podcast per el tema de la música, que ens agradava molt escoltar-la i poder aprendre més sobre els artistes que ens agraden. Per tant, tu a partir d'ara, tu ara i després els teus companys ens anireu presentant les cançons explicant a més a més alguna dada biogràfica d'aquell cantant o d'aquell cantant... Sí, sí. Has triat...
Explica'ns per què abans de fer la presentació formal. Bé, perquè jo vaig escoltar aquesta cançó i m'agrada molt la seva melodia i la cançó i la lletra com a tal, i vaig decidir fer-la perquè, a part, aquesta canta m'agrada molt també les seves cançons i tot. Molt bé, doncs has après que es necessita un posat especial per presentar cançons. Sí, sí. Sí, oi? Estàs preparada? Sí. Molt bé, doncs endavant, quan vostè vulgui, senyora DJ.
...esparir una... ...feta per l'artista d'Ell. L'artista d'Ell va néixer el 1988, a Londres. Un cop sol entra a l'altra... ...a seva carrera... ...el 6...
El va guanyar molts premis. Com a data curiosa, els seus àlbums tenen com a nom números, representant la data amb què va començar a escriure'ls. Skyfall es va llançar el 2012, un single molt senzill que surt com a cançó principal a les pel·lícules de James Bond.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit!
Gràcies.
Fins demà!
El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio!
En aquest programa especial, des de l'Escola 25 de Setembre, tenim avui un convidat també molt especial, el Denis González Boneu, que és nedador de natació artística, nascut i format a Rubí, ha viatjat per molts països, competint i ha demostrat que aquest esport és per a tothom.
Avui el volem conèixer una mica millor, però no farem nosaltres les preguntes, sinó que les faran els alumnes del 25 de setembre i de l'Institut del Torrent dels Alous. Avui, excepcionalment, abans de saludar el nostre convidat, saludem l'Arig el Jarràs. Molt bon dia. Hola, bon dia. L'Àlex Jaime. Bon dia. I el Nacho Jaime. Bon dia.
Ells són alumnes del 25 de setembre, de cinquè, si no m'equivoco. A l'altra banda tenim la Judit Martínez i el Max Beltran, que són alumnes del Torrent dels Alous. Molt bon dia, benvinguts. Molt bon dia. Tot preparat perquè saludem el Denis González, com deia, una de les persones més destacades de la nostra ciutat, no només pel seu paper com a esportista, sinó també pel seu paper...
d'activista social i LGTBIQ+. Denis, molt bon dia. Hola, bones. Doncs, a partir d'ara comença l'entrevista. Aquests nois i noies tan triats com a personatge destacat de la ciutat per entrevistar-te. Volem saber una mica més d'ell. Per on comencem, nois? Em sembla que comença el Nacho, oi? O l'Aris? Qui comença? Crec que l'Aris. Vinga. Jo.
Vinga, doncs l'Àlex. Quin any vas començar amb la natació sincronitzada?
Doncs mira, just ho estava pensant fa poc perquè tothom està fent el tren aquest del 2016, dels deu anys, no? I jo vaig començar la CINCRO el 2017 i dic, bua, és que realment, després de tot el que porto i de tots els anys que porto fent CINCRO, que sembla que siguin moltíssims, no porto ni deu anys, no? I ja estic aquí, en el centre del rendiment, que crec que és el màxim que puc aspirar. O sigui que vaig començar això el 2017 amb mi mare, que va ser un inici molt bonic,
I ara actualment estic aquí al centre del rendiment. Sabem que tens algun vincle amb la nostra escola. Qui va ser la teva primera companya?
Doncs jo recordo dels col·legis, clar, jo he canviat bastant de col·le perquè com soc, o sigui, sent esportista des que vaig començar més o menys a primera de l'ESO, a segon de l'ESO em vaig canviar un altre cop a la Blume i després un altre cop vaig canviar per venir Gilcar. Van ser molts canvis, però jo recordo molt del principi, bueno,
una amiga meva de Castella, Patricia, que em va ajudar moltíssim perquè al principi no va ser fàcil començar aquest esport i va ser la que més em va recolzar durant els meus inicis. Què és el que més t'agrada al teu esport?
Jo diria que la combinació de balla i l'aigua, perquè m'agrada moltíssim. La dansa és una cosa que sempre m'ha agradat moltíssim, però l'aigua és la meva passió, si crec que és el meu medi. Descobrir aquest esport, que era just una barreja d'aquestes dues coses, és una cosa que em va agradar moltíssim, perquè just també ho tenia al costat, que era una mare entrenadora d'aquest esport. I estic molt content d'aquest esport i del que m'agrada ara mateix.
Quina va ser la teva primera medalla? Doncs molt bona pregunta. Te'l recordes?
O sigui, a veure, la primera sí que recordi, me'n recordo d'un Campionat d'Espanya, que era Campionat Infantil. Just a Reus va tocar Campionat d'Espanya, la primera vegada que el feia, amb la meva companya Nora Martín Mora, que era la primera vegada que feia Duomixta, després d'haver vist el Pau Ribas, que va ser el primer, el pioner. I és la primera que recordo que va ser més important per mi i de la qual em vaig adonar que aquell esport era el que més m'agradava.
Quants anys tenies? Si eres infantil? Crec que tenia uns... 12, 13, sí, més o menys. Una mica més gran que els nostres periodistes. Sí, sí, sí. Una mica, un poquet. No molt, no molt més. Qui segueix? Per què va ser la natació i no un altre esport?
Vaig estar rondant per molts esports, perquè jo sóc una persona que m'encanta moure'm, o sigui, sóc incapaç d'estar quiet i necessitava fer alguna cosa. Vaig provar també quan vaig posar futbol, vaig provar un munt d'esports, waterpolo, natació, però res m'omplia del tot, o sigui, de fet em feia molta mandra i si em feia mandra és que no m'agradava. I quan vaig començar a provar la natació artística és una cosa que m'enganxava.
Has parlat obertament sobre alguns comentaris homòfags que vas rebre després de guanyar a Europa. La teva reacció va ser molt madura i reflexiva. Ja que no només vas pensar en tu, sinó que també vas pensar en els joves i els joves que volen dedicar-se a aquest esport. I ara començarem amb les preguntes. Com ha estat la teva experiència creixent en un entorn on l'esport històricament ha estat dominat per dones?
Doncs mira, moltes gràcies per tot el que m'heu dit. Haig de dir que al principi no va ser gaire fàcil, més que res per l'acceptació que hi havia dintre de l'ambient de totes les noies que hi havia en aquell moment. Però sí que és veritat que he tingut moltíssima ajuda
practiquant aquest esport, és una cosa que jo he demostrat per activa i per passiva, que m'encanta. Sí que és veritat que he passat per molts moments difícils en els que ja hagués dit fins aquí, però en realitat al final tot el que estava fent en aquell moment com que tenia una corda que em tirava cap enrere tota l'estona. Sí que és veritat que les companyes de vegades jo en el moment en què vaig començar l'esport, estaven
I aquestes diferències era una cosa que molestava dintre de l'ambient de l'equip. Però sí que és veritat que amb el pas del temps i amb l'ajuda de les entrenadores al final he aconseguit sentir-me part de tot l'equip i intentar adaptar-ho tot. Perquè no només m'has d'adaptar jo, crec que elles també han de prioritzar coses o d'intentar que jo em senti cómoda amb elles. Que crec que és l'important d'intentar buscar l'equilibri.
Fa un temps vas pujar un vídeo a TikTok que va acumular més de 300.000 visites, que és bastant, i en el vídeo et preguntava si estem al sigle XXI o al sigle X abans de Crist per 16 comentaris homòfobs i en contra teva. Com et va fer sentir llegir aquests comentaris?
Doncs en realitat, és a dir, jo per l'historial, entre cometes, que he tingut així una mica relacionat amb el que és el hate, el bullying i tot això, ho vaig patir des de bastant petit i justament començar aquest esport va ser una cosa moltíssima, avadir-me tot això. En aquell moment en què vaig veure tot allò, vaig fer-ho més com a referent perquè al final jo crec que totes les persones que estiguin començant o que vulguin començar i em vegin a mi com un referent i que
o a l'Instagram o el que sigui, els comentaris són tots negatius, doncs crec que és una cosa que els tirarà cap enrere i diran, hòstia, jo no vull voler passar per això, no vull arribar a viure aquesta situació. I jo vaig obrir-me a les xarxes socials, òbviament, encaixant això, més que res dient que mala pela, perquè en realitat tots aquests comentaris no tenen res a veure amb el que jo he aconseguit,
en aquell moment que estava fent l'Europeu i crec que l'importància que l'havia de tenir els èxits que havíem tingut en aquell moment. I vaig fer aquest cop sobre la taula per intentar dir això i tranquil·litzar la gent que em serveix i que em veu que no és important aquests comentaris, que crec que és una cosa que no li hem de donar importància perquè és l'únic que busquen. No crec que molta gent que escriu aquestes coses ni ho pensi, només ho fa per criar l'atenció. Aleshores és com...
Jo estava totalment tranquil d'haver enviat aquest missatge, d'haver fet aquest vídeo perquè sabia que la gent que estava al meu costat era la que realment m'estava ajudant a aconseguir els meus èxits. Ara una miqueta relacionada a la pregunta que t'he fet abans i és que al pujar aquest vídeo si vas rebre reaccions de suport a part dels comentaris ofensius i si hi ha una resposta o algun missatge que et va marcar molt.
A veure, jo haig de dir, i ho he dit moltes vegades, que crec que he sortit inclús guanyant amb això, que ho vaig fer per bondat perquè volia fer-ho per la gent que em veiés que tot va bé, però sí que és veritat que he rebut molts ànims, molts recolzaments de federacions, de gent, d'un muntó de persones i de federacions i coses que m'han ajudat a estar tranquil amb tot
torni a passar. I sí que has de dir que alguna vegada m'he quedat amb alguns missatges, com han dit, de gent que potser ha pogut passar per el mateix i que li ha ajudat el fet que jo ho digués. A mi m'encanta i al final el meu objectiu amb tot això és que la gent ho vegi i es pugui sentir tranquil·la o que senti que hi ha un lloc on es poden sentir segurs. Doncs jo amb tot això ja em sento totalment ple i és una cosa que estic supercontent d'haver aconseguit.
Creus que identitats com aquestes haurien de portar canvis en com tracten la diversitat i la tolerància en el món de l'esport? És que jo com a esportista, jo sempre ho dic i moltes vegades penso, jo com a esportista al final l'únic que estic fent és un esport i tota la resta és igual. O sigui, no crec que tingui importància. O sigui, hi ha vegades que se li fa com massa importància
a les xarxes socials, a la tele, a tots llocs, soc esportista. És igual el que hi hagi darrere del que sigui. És igual, no? Estic representant el país en un esport i estem intentant aconseguir els màxims resultats. O sigui, crec que per mi tota la resta no té importància dintre de l'esport. I segons tu, quin paper haurien de tenir les institucions esportives i educatives per combatre la discriminació homòfaga?
Moltes vegades es fan coses i es fan canvis perquè deixi de passar, però igualment ho seguim veient, o sigui, segueix havent quasi el mateix moltes vegades o veiem les mateixes reaccions, però perquè crec que no es fan accions des de l'arrel. Directament quan passa alguna cosa és quan es pren acció i al final s'han de prevenir les coses. Jo crec que s'ha d'ententar prevenir el que pugui passar. Si veiem que hi ha gent que...
cadascú té la seva opinió i que cada un pensi el que vulgui pensar. Però una cosa és això i una altra cosa és el respecte. I el respecte cap a una persona és deixar que aquesta persona faci i desfagi el que vulgui. I si li has de dir alguna cosa li dius amb respecte i segons la teva opinió. Però no crec que hagis de prendre acció.
I què t'ha ensenyat aquesta experiència sobre tu mateix i sobre la comunitat esportiva en general? Doncs haig de dir que... O sigui, una de les coses que penso en tot això és que soc com soc, m'agrada com soc i crec que estic fent bé el que estic fent bé. No crec que hi hagi res del que estigui fent que vagi fora del camí per aconseguir els meus objectius. O sigui que...
Portarà el que vull aconseguir. I quin missatge final voldries donar als nens i nines o a la societat en general sobre la inclusió i el respecte al món de l'esport? Sobretot que no s'opini sobre les persones sense conèixer-les, perquè tant aquí com l'esport com les xarxes socials, influències el mateix o el que sigui,
les coses bones i les coses donen a tasa, potser amb respecte, però si no coneixes la persona, donar una opinió sense saber si aquesta persona està passant per un moment difícil o el que sigui, i no se'ls afectarà, millor que estalvies, no? O sigui que jo crec que tot ve més des de l'educació, des de dalt, del que poden ensenyar els pares, els professors, els treballs, la gent que volia ensenyar...
A mi em deixareu que avui que tinc sis joves, cinc estudiants i un esportista d'elit que a més a més ens està atenent des del centre del rendiment i que estem fent un programa especial des d'un centre educatiu i parlant de la ràdio, em deixareu que us demani a tots una mica de reflexió perquè una de les funcions de la ràdio precisament és educar, és ensenyar
a ser crítics, a treballar en equip, etcètera. Així que també us pregunto als de la taula, ara que ja hem tingut aquesta conversa amb el Denis, que ens ha explicat tantes coses. Ara que ja heu treballat la ràdio com a eina per fer moltes coses, què creieu que es pot aconseguir? Començo pels grans. Què creieu que es pot aconseguir, per exemple, amb els mitjans de comunicació? Moltes de les coses que dèieu tenien a veure.
de forma crítica, és a dir, sabent que és una veritable notícia i que no, que és un hater o que és una informació veraç. Què heu après de tot això? Doncs, bé, que sí que és veritat que a les xarxes socials doncs pots tenir o molt suport o molt de hate i doncs això pot afectar una mica però que també hem de saber que aquesta persona no et coneix realment i que això no ha d'afectar
a tu mateixa o no ha de deixar que deixis de fer una cosa que a tu t'agrada molt, com per exemple el Denis amb la natuja inclusiva, doncs és el mateix, que ell no va deixar que els comentaris d'odi digués, oi, no, doncs no, doncs
Doncs fer això i jo vull seguir a fer això. I li va anar bé. Doncs sí, no has de deixar que t'afecti en si. Max? Jo tinc un amic que és creador de contingut que em va explicar que un dels seus primers vídeos el va haver d'avorrar perquè rebia molt hate i això li afectava. I després d'un temps el va tornar a pujar perquè es va adonar que li era igual el que ells a més opinessin, que era ell l'únic que li importava. I jo crec que això és el que s'ha de fer, fer una petita reflexió de...
conec aquesta persona, no m'interessa. Estem parlant tota l'estona de crear continguts o de generar informació, però jo us pregunto també com a receptors d'aquesta informació. Denis, a mi em sembla superinteressant el que estan fent aquests nois i noies perquè al final estan aprenent
consumir mitjans de comunicació, i tu que moltes vegades ets protagonista dels mitjans de comunicació, una mica ho apuntaves, deies a les escoles, però també als pares, hem d'ensenyar a ser crítics i respectuosos, no només amb la diferència o amb l'orientació sexual, amb totes les diferències o amb totes les característiques que tenim cadascun de nosaltres.
O sigui, ara, per sort o per desgràcia, tot el que són les tecnologies és una cosa que està avançant moltíssim i que té un paper superimportant i a vegades hem de tenir molta cura amb el que diem, amb el que pugem, amb tot. I jo crec que moltes, tant la ràdio com la televisió i tot això, que ara, per exemple, l'oportunitat que estic tenint jo de poder parlar aquí i explicar la meva experiència, jo crec que és una cosa que la gent que ho escolta diu que ho
i en això s'han adonat d'una altra cosa i es pot adonar que realment és important el que diem o el que fem fins a aquestes xarxes socials o de la vida en general, amb persones amb les que puguis creuar o el que sigui.
el que et deia, pares, tutors, professors, tot això, crec que a vegades és molt important la repercussió que tens amb les persones amb les que estàs tractant. Incluso jo ara mateix, dintre les meves xarxes socials, haig de tenir cura en segons quines coses pugui fer o dir dintre de la... de tots els vídeos i tal, perquè...
això és tot el que estic intentant fer dintre del que jo puc fer. Deixa'm preguntar als més joves de la taula. Vosaltres ara que sabeu una mica més de ràdio, perquè teniu fins i tot un estudi a l'escola, escolteu la ràdio o els podcasts de forma diferent o mireu la tele de forma diferent? Veieu coses noves que abans no us adonàveu? Per exemple, quan mireu les notícies...
però alguna cosa haureu après, perquè si no aquests mestres que estan aquí ara mateix es tiren pel pont de la Riera. Si porten uns quants mesos treballant amb vosaltres, què heu après dels mitjans de comunicació o de la ràdio? Tothom mira l'aire.
Bé, pregunta d'examen, eh? Profes, pregunta d'examen, què han après? Segur que escriviu una mica millor, perquè aquestes preguntes que heu preparat pel Denis les heu escrit i les heu pensat. No escriviu una mica millor ara? Sí. Ah, quina més cosa, va, que us ajudo. Escriviu una mica millor. Sabeu que no escrivim de la mateixa manera que parlem, no?
Molt bé, dues coses que hem après. Quina més? Va, que acabem d'aprendre de què s'ha de fer a les entrevistes, Nacho. Què és superimportant a les entrevistes?
I aviam si el Denis creu que ho hem fet bé. Escoltar. Escoltar. Perquè hem d'escoltar molt bé a l'entrevistat. Per si tens alguna pregunta i l'entrevistat te la respon sense que li hagis preguntat. Molt bé. O potser ens explica una cosa a partir de la qual podem seguir preguntant. Ho hem fet bé, Denis? No, no, superbé. Jo m'he sentit superbé. Jo era...
González, això, insisteixo, és un superlupse tenir a un esportista de l'ell. Per Rubí és un superlupse tenir un
que porta el nom de la ciutat pertot arreu, però sobretot que sigui com és i que sempre atingui els mitjans de comunicació i que sempre estigui disponible per ser un referent, tot i que ell diu que no és el seu objectiu, t'estimem per esportista, però ens encanta que a més a més vagi acompanyat de tota la resta. M'ajudeu a dir-li adeu? Va, anem a fer-ho de forma professional. Va, acabareu, Nacho, no li podem dir-ho, adiós.
Moltíssimes gràcies per haver-nos escoltat, perquè, com ha dit, és un luxe tenir una persona així a Rubí, perquè a Rubí no hi ha molta cosa que diguem, però... Ja estem amb la queixa, eh? Però sí que és veritat que entrevistar una persona així
ha sigut molt interessant. Moltes gràcies.
99.7 de la FM o escoltant-nos a través de 3B doble ràdiorubí.cat o fins i tot ens esteu veient a través d'Instagram Live. Acabem d'escoltar una entrevista amb Denis González que grava fa uns dies els nostres estudis i estem en el programa especial Dia de la Ràdio.
un programa fet pels alumnes del Torrent dels Alous i del 25 de setembre. El reportatge és un gènere periodístic que aprofundeix en un tema social, polític o científic i que va més enllà de la notícia. Aporta context i explica, a través de diferents testimonis o de fons, diferents matisos. Avui, la Missane...
Bon dia. Bon dia. I la Zaina Sarif. Bon dia. Elles participen a patis de ràdio i ens expliquen, ens ajuden a entendre millor la realitat gràcies a un reportatge.
Heu fet un reportatge del tema de les pantalles, a més a més, quan encara no s'havia aprovat la norma ni havia començat la polèmica i la controvèrsia, sobre si s'havien de prohibir o no les xarxes als menors de 16 anys. Què és el que heu après? Nosaltres hem après que hi ha molta gent que pensa que prohibir les xarxes socials és la solució que els nens i nenes menors de 16 anys
però nosaltres creiem que els pares haurien de controlar més els seus fills i filles i que posin límits. És a dir, no cal prohibir, no? Sí, hi estàs d'acord? Sí, jo penso el mateix que la meva companya, que és millor no prohibir-les perquè al final acabem utilitzant-les.
A més a més, esteu preparant ja un altre reportatge a mi. De què va? Del ramadan. Però del ramadan en general, o que per cert m'heu dit que comença la setmana vinent, la idea no és parlar només del ramadan, sinó? Sinó saber a la gent què és el ramadan.
els mites o aquelles coses que potser no saben del ramadan o que es pensen. Tu em deies abans que el ramadan no és només no menjar, oi? Sí, el ramadan no és només no menjar.
Moltes altres coses. El ramadar no només significa menjar, sinó també per altres coses. I ho explicareu al reportatge. Molt bé, doncs anem al reportatge que ja teniu preparat sobre les pantalles. Endavant, l'escoltem.
Hola a tothom! Som l'Anauida, la Zainab i jo, l'Ami, i avui parlarem d'un tema que tots coneixem molt bé, l'ús de les pantalles i mòbils entre els joves. Primer de tot veurem com ho fan els més petits. Ah, sí! L'altre dia vau anar a parlar amb els nens i nenes de primària de l'escola 25.
Sí, ja hem anat l'altra vegada per parlar del 25 de novembre o de com celebra el Nadal a casa, però l'altre dia... L'altre dia van parlar de les pantalles i ens van explicar coses molt curioses. A mi, te'n recordes del que van dir? Vosaltres teniu mòbil? No tinc mòbil, de moment això no m'interessa. No tinc perquè no ho veig necessari per la nostra edat.
Vosaltres passeu molt temps a les pantalles? No, jo no, a mi no m'interessa. Jo passo dues hores al dia. Què feu tant de temps amb les pantalles? Jo sol miro la tele.
Jo és que quasi mai estic en pantalles. Heu vist? Ells no fan servir les pantalles només per mirar xarxes socials. Els petits miren una estona la pantalla, riuen, juguen i després la deixen com si res. Jo ho intento i al cap de dos minuts ja estic tornant a mirar notificacions. Però quan arribem a la secundària tots canviem molt. Moltes passem hores enganxats a les xarxes socials, vídeos i jocs.
Quantes hores acostumes a utilitzar el mòbil? Jo l'utilitzo durant una hora i mitja o dues. Jo diria que entre 7 i 8 hores. Jo aproximadament unes 7 hores. I al cap de setmana l'utilitzes més o menys? Més 3-4 hores. Jo diria que dues o tres hores més que entre setmana. Jo estic connectada tot el dia, o sigui que unes 12-13 hores.
L'altre dia vaig llegir que un 74% dels adolescents entre 13 i 17 anys passen més de 4 hores al dia el mòbil, i això només d'entreteniment. I clar, això pot afectar la salut i l'estat d'ànim. Hi ha gent que sense el mòbil se sent ansiosa, frustrada o enfadada.
A casa meva, per exemple, tinc control parental. El mòbil bloqueja apps o em talla temps si em passo massa. Jo no puc dormir amb el mòbil a l'habitació. Els meus pares diuen que així descanso millor i no estic pendent de les notificacions tota la nit. Doncs jo no puc tenir xarxes socials. Els meus pares van llegir que els menors no en poden tenir.
Potser la clau podria ser la dieta digital. Això vol dir aprendre a gestionar el temps que passem davant de les pantalles i combinar-lo amb altres activitats com llegir, fer esport o passar més temps amb els amics. És com una dieta alimentària. No podem menjar només dolços encara que sigui el que més ens agradi. De la mateixa manera, no podem passar tot el dia amb el telèfon mòbil, ni encara menys, només mirant xarxes socials.
M'agrada aquesta idea. Així aprenem a gaudir de la tecnologia sense que ens afecti negativament. I com hem vist, des de primària fins a secundària, l'ús de les pantalles canvia molt. Però els límits i l'equilibri sempre són importants. Així que ja ho sabeu, gaudir del mòbil de les pantalles però amb cap. I si tot falla, sempre podeu fer el truc definitiu, donar-li el mòbil a la vostra mare. No el tornareu a veure fins al 2030.
Pantalles i mòbils sí, però sempre amb equilibri. Adeu! 3 minuts perquè siguin les 11, per tant perquè arribin les notícies, connectarem amb els nostres estudis. Us recordem que seguim el 25 de setembre a l'escola 25 de setembre que està estrenant.
aquest estudi de ràdio i que estem compartint aquest Dia Mundial de la Ràdio amb alumnes del 25 de setembre i també del Torrent dels Alous.
Ara saludarem l'Hèctor, ja fa una estona que està aquí preparat i assegut amb nosaltres. Hola, Héctor. Molt bon dia i gràcies per convidar-me avui. L'Hèctor Blancat és un dels alumnes que formen part d'aquest projecte del Torrent dels Alous, però que a més a més, a banda de fer...
Aquests programes i aquests podcasts és també el tècnic de la ràdio del Torrent, no? Sí, exacte. El primer trimestre vaig començar a fer l'assignatura de comunicació audiovisual i vam fer ràdio.
vaig veure la taula de so i vaig dir, buah, m'encanta això, provar-ho, i li vaig demanar el permís a la Laia i ara faig de tècnica en uns quants podcasts que fem i que gravem al Torrent. Molt bé, doncs com a bon tècnic saps que...
Ara hem de seguir parlant fins que sonin els senyals horàries. El que vulgarment diem els pitus són aquells senyals que fan pip, pip, pip. Ho sabrem fer? Segur que sí. Diu que ell el que li agrada és la tècnica...
Ja estic de port, però diguéssim que a l'altra part tampoc no se li dona gens malament. A la tornada, després de les notícies, ens presentaràs un tema musical una mica singular, eh? Vols avançar-ho? Vols dir quin tema serà? Bueno, és... Ràpid, que ens queden 10 segons. Va, tècnic! Aquesta música no s'escolta molt, però... Les notícies hi tornem.