Ràdio Rubí, notícies. Bon dia. Rubí ha tancat setembre amb 3.896 persones apuntades com a demandants de feina a les oficines de treball de la Generalitat. La ciutat tanca amb 3 mesos de tendència al cista i recupera els nivells d'atur previs a la campanya de l'estiu.
El descens en les llistes de setembre ha estat de 67 persones, concretament. La dada es situa a la taxa d'atur de Rubí en el 9,82%, encara unes sis dècimes per damunt de la mitjana comarcal. En comparació al setembre de l'any passat, la baixada ha estat de 114 aturals.
A la ciutat, l'atur ha caigut de la mateixa manera entre homes i dones, tot i que elles continuen representant el 60% de les llistes. Al conjunt de la comarca, l'atur ha baixat amb prop d'un miler de persones i tots els municipis, a excepció d'Abadia i Montcada, han tancat setembre amb un descens a les seves llistes. A Catalunya també ha baixat l'atur i a Espanya la caiguda ha estat de 4.846 persones. El secretari de Treball, Paco Ramos, ha valorat positivament aquesta baixada.
Sempre hi ha coses a millorar, tot quan tenim 322.000 persones escrites com a demandants. Per tant, el que hem de fer és veure com aconseguir que especialment sectors industrials puguin generar més ocupació perquè generen després un efecte arrossegament sobre el sector dels serveis especialment i després veure com podem aconseguir major estabilitat en la contactació.
Tant a nivell local com autonòmic i estatal, aquest ha estat el millor setembre pel que fa a l'atur des de l'any 2007. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I aquest divendres es farà la darrera visita guiada pública de l'exposició Ignasi Marroyo, paisatges urbans Rubí, que es troba a la sala César Martinell del celler cooperatiu fins al 19 d'octubre. Una exposició comissariada per la seva filla, per Pilar Marroyo i per Manel Mires. Segons ha explicat Mires, s'han organitzat ja un parell de visites a aquesta mostra, una de l'associació de la gent gran de Rubí,
i l'altre del grup fotogràfic El Gra. La visita de divendres a les 10 del matí està oberta al col·lectiu de persones grans de la ciutat. De moment s'hi ha inscrit 19 rubinencs i rubinenques. Miras ha descrit com serà aquesta visita.
La panoràmica, avui dia la gent fa així amb el mòbil i ja està, no? Però ell ho feia d'una manera molt especial i molt artesana. Feia una foto, girava una mica, feia una altra foto, girava una mica, i llavors quan les tenia en paper, les retallava i feia com un col·laix i les muntava una cada una. Encara estan en els seus àlbums. Encara té aquestes panoràmiques...
enganxades a Enfelo. Vull dir, la de sota, després, quan ella es jubila, es dedica a digitalitzar tot el seu arxiu i llavors les junta ja en comptes d'Enfelo de forma digital. Aquesta mostra, Ignasi Marroyo, Paisatges Urbans de Rubí, es podrà visitar fins al dia 19 d'aquest mes d'octubre.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. En els esports mirem cap a l'inici de Lliga en Waterpolo. Toni Bravo Rodríguez. Al programa Esports del dia d'avui tenim de convidat l'entrenador de l'equip masculí de Waterpolo del Club Natació Rubí, Rui Tiago. La darrera competició que faltava per estrenar-se era la del Waterpolo. Ho farà aquest cap de setmana. Les noies, després del descens, ho faran a primera divisió. Els nois, un any més, competeixen a la divisió d'honor.
Al capdavant estarà Rui Tiago, que retorna a la banqueta per mantenir i fer créixer el projecte una temporada més a l'elit del Waterpolo. Aquesta serà la cinquena seguida a la divisió d'honor del Club Natació Rubí. Amb ells repassarem objectius, noves dinàmiques. Una d'elles és, per exemple, el canvi de piscina per als partits com a locals dels nois. Recordem que deixen Molins de Rei per jugar a Sabadell. Amb Rui Tiago conversarem també sobre la plantilla 25-26. Parlarem d'incorporacions de baixes. Recordem que els dos porters van marxar, per exemple, un es va retirar...
L'altre va anar als Estats Units. Per cert, que el programa es posa el dia de dos quarts de dues. També parlarem d'una altra baixa, en aquest cas el futbol sala masculí, amb l'esportiu Rubí. Ahir va encessar el seu entrenador Juanjo Amigo. Més informació de la nostra ciutat, com sempre, en una hora, al bolletí de les 12. Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Rubí. Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama. A pell de cama.
L'estrena a casa de la Unió Esportiva Rubí serà dissabte. A partir de les 4 de la tarda t'esperem en 99.7 FM i a la nostra web per seguir la primera cita a Can Roser. Toca rebre el castell de Fels i toca explicar-ho a l'emissora municipal.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, con dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Tots fem Rubi Sound. Tots fem... Rubi Sound. D'acord, d'acord, tothom ho té ben clar. Tots fem Rubi Sound. Sí, sí, sí, ja fa 11 temporades que fem el Rubi Sound. Això sí, aquesta temporada canviem d'horari. Tots farem el Rubi Sound el divendres a les 21 hores per promoure tota l'escena musical rubinenca.
Tots som Rubi Sound. Queda clar? Vols publicitar la teva empresa a Radio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Radio Rubí amb el comerç de proximitat.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Ara just són 10 als minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que arriben les 10, s'actualitza el butlletí horari i després és el torn del canvi de presentadores i de les 8 en punt.
I és la Valentierno qui agafa el relleu del programa per oferir-vos la tertúlia que acabeu de sentir. Tornem a saber què passa a la ciutat i ara comença aquesta, la quarta hora, la MES Magazine d'un espai d'avui dimecres, 8 d'octubre de 2025.
I avui el programa el que farem d'una banda serà parlar de gastronomia i d'un certamen d'un mundial molt peculiar. Estem parlant de la Copa Mundial de Panettone per a equips que se celebra a Itàlia a partir de dilluns de la setmana vinent i resulta que l'equip espanyol que va a aquella competició està entrenant a la nostra ciutat, a Rubí. Però què diu?
Exactament, sí, sí. Coses d'aquestes friquis que ens agraden també i és una manera també de posar Rubí al mapa, en aquest cas gastronòmic, i amb molts punts per aconseguir un triomf. Perquè, sí, sí, sí, perquè el capità d'aquest equip espanyol de Panetone, per resumir, és el Tom Cortés, que és campió del món de Panetone tradicional. La primera vegada que una persona no italiana guanya aquest certamen... ¡Ay, qué cosa más grande!
No veus, l'única pega és que el tindrem connectat i no podrem gaudir dels panetones, però potser li fem la comanda que ens vingui a visitar posteriorment, quan tornin... És que el desayuno hoy no lo tenemos, el panetone haurà d'esperar. Parlarem amb el Ton perquè ens expliqui què suposa això. Un home que va arribar de Mèxic ja fa uns quants anys a Barcelona...
que venia a estudiar música i que al final va acabar fent els millors panettones del món. Doncs d'aquí no res parlarem amb ell perquè ens expliqui una miqueta. Està molt enfeinat. Tenen unes jornades d'entrenament que duren 12 hores, o sigui que és una sort poder parlar amb ell.
¿Cómo está la vida? Sí, sí. Doncs a banda d'això, la vida cinematogràfica està molt bé. Ja sabeu que ens arriben. Moltíssimes gràcies. Penélope, tu no estàs esta setmana en la cartellera. Les pel·lícules que ens arriben aquest divendres a les sales comercials que no tenim a Rubí són més o menys entre 10-13 pel·lícules que s'estrenen noves. De vegades ho hem parlat amb el Jacint.
No damos abasto si les volem anar a veure totes, però us farem cinc cèntims d'algunes d'elles, el que ens doni temps a la nostra secció aquí. Hola. Hola, Joni. És que, aunque lo estuviera esperando, no, es que me ponen nerviosa, eh? Doncs sí, aquesta última sessió que incluem dins del Rubí al dia i parlarem, entre d'altres, de la pel·lícula Tron Ares.
que és un nou capítol d'aquesta història que ja es va estrenar als anys 80 i que té com a protagonista el Jared Leto i la intel·ligència artificial. A banda d'això, va la perdida amb el senyor Austin Butler, qui va posar vida, cos i ànima en la seva interpretació d'Elvis, o parlarem també de Don't Town Abbey, el gran final, perquè ja s'acaba, eh?
Es va acabar la sèrie i ara diuen que s'acaba també la sèrie de pel·lícules que s'han pogut fer. I cinema espanyol, també tenim unes altres pel·lícules que us comentarem. Tot això fins que sigui al migdia i no ho torni la informació aquí. Però ja sabeu que aquí està, des de les 8 del matí en directe, és el José Malagón, que està a la part tècnica, que us saluda i que de seguida em posa, no un ni dos, em posarà avui uns quants temes musicals d'un senyor que fa avui 40 anys ja.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Fins demà!
Encara falta per la nit de dissabte, però molt segur que l'esteu esperant. Aquest tema musical que es va publicar el 2014, ja fa 11 anys, el farà. De fet, el 10 de novembre es diu Uptown Funk. És un tema de Mark Ronson, però tothom el coneix perquè aquí canta i té més protagonisme és el senyor Bruno Mars. De fet, he volgut començar amb aquest tema perquè l'havíem fet servir, aquesta música, com a sintonia del Rubí al dia ja fa unes quantes temporades.
el José està posant una cara de, voy a pensar, a ver, ¿cuándo fue esto? Doncs pensa que va ser entre el 2014 i no sé quan. Aquesta cançó la fèiem servir per començar el programa. Com dèiem, Bruno Mars, gran protagonista d'aquest tema, un senyor que en realitat es diu Peter Jean Hernández, però que el coneixem com a Bruno Mars, a banda de cantant, compositor, productor i ballarí també. Va començar molt jove fent imitacions de gent com Elvis o Michael Jackson.
Doncs va néixer un dia com avui, un 8 d'octubre de l'any 85, a Honolulu, a Hawaii, gran sitio per anar a fer, amb família de Puerto Rico. Doncs avui felicitem aquests 40 anys que fa el Bruno Mars amb aquest tema primer, però volem fer, o en aquest cas jo vull fer, una repassada a un dels seus millors àlbums, que va publicar el 2012, i que es diu En ortodox jukebox,
I per això, doncs, durant el programa sentirem tres temes musicals del mateix àlbum, el seu segon àlbum d'estudi. I anem a començar per una que a mi m'agrada molt i que ara puc sentir en bucle. Es diu Luck Out of Heaven. I comencem així, forts, aquest programa de dimecres. One, two, one, two.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Potser no ho sabíeu, però el millor Panettone es fa a Barcelona i, a més, hi ha una competició internacional, el Panettone World Championship, que tindrà lloc a partir del dia 13, 13 i 14 d'octubre, a Verona i a Milà.
i resulta que hi ha una selecció espanyola que està capitanejada per el Ton Cortés del Forn Sucal de Barcelona i que han estat, diguem, assajant d'alguna manera per aquesta competició aquí a la nostra ciutat. I tenim la sort, tenim la sort que tenim a Ton connectat per a que ens expliqui un poc
Pues cómo está siendo esta aventura que él, bueno, él ya tiene experiencia, porque vamos, el mejor panetone lo hace él. Ton, ¿qué tal? Buenos días. Hola, buen día, ¿qué tal? ¿Cómo esteu? Bon día. Doncs mira, amb moltes ganes de que ens expliquis, perquè clar, quan vam veure que hi havia una selecció nacional de panetone, i que a més s'entrenaven a Rubí, és que van flipar, i molt. No sé si tu, antes de dedicarte a esto, ja flipabas, o què?
Doncs portem entrenant des del gener, aquí a Rubí. Però ho hem mantingut en secret, mira, fins ara. I per què això? Per què a Rubí? Doncs mira, vam conèixer el Juan Pedro Moya, que té una nau aquí a Rubí, i molt amablement ens ha fet de patrocinador.
I aquí a la seva nau hem pogut replicar les condicions que tindrem al campionat. Tenim la mateixa maquinària i el mateix espai, o sigui que hem tingut molta sort de trobar en Juan Pedro.
A mi m'agradaria primer de tot també saber com se sent un mexicà afincat a Barcelona reconegut com el que fa els millors panetones del món. Doncs molt orgullós, molt content com podràs imaginar. Jo sento que és com un reconeixement no només per mi sinó per tot el meu equip i també
per tots els meus companys que fem panetone aquí a Catalunya i a tot l'estat espanyol. El panetone ja fa un temps que està, diguem, entre cometes de moda aquí, a l'estat, però a tu què és el que més t'agrada del panetone? Com podries definir-lo o dir què és el que té de màgic?
Doncs, mira, m'han fet aquesta pregunta molts cops i la veritat és que no ho sé, perquè és una elaboració molt complexa i trobo que té molts nivells de lectura. Des del m'agrada o no m'agrada, que seria el més bàsic, fins a, per exemple, quan l'estàs fent,
te n'adones de la complexitat, te n'adones de la màgia que és el panetone, perquè és una peça molt enriquida amb sucre, mantega, mel, fruita confitada, etc. I tot això fermenta només amb massa mare. Però també la quantitat de...
de mantega, de fruita o xocolata, per exemple, que porta, i en comparació amb la relativament poca farina que hi ha, tot això és màgia per mi. Estaves parlant ara d'ingredents diferents, però el panettone, diguem, de veritat, n'hi ha un només? O totes aquestes varietats, diguem, que són també importants?
N'hi ha tots panetones com hi ha persones que fan panetone, crec. A veure, hi ha una obsessió com de dir quin és el panetone original, clàssic, tradicional, però jo crec que tots els panetones són vàlids i...
I, per exemple, aquí a casa nostra cadascú fa un panetone diferent i igual d'interessant, crec. Jo crec també aquesta versatilitat, perdona, és part del charming que té fer panetone, que en pots fer de xocolata, de fruits del bosc o fins i salat.
Mira, veus, jo salat no sabia ni que existia, un panetone salat. Sí, sí, es fan de... jo què sé, de... A Itàlia hi ha un embotit que s'assembla una mica a la sobreassada i es fa panetone amb això, que és una mica picant i la veritat és que està molt bo, també.
Ja m'està entrant una gana, tot, només de sentir això. Mira que a mi la xocolata m'encanta, eh? Vull dir que soc més del panetone de xocolata, però això que m'acabas d'explicar, aquests panetones, a banda del que és el millor del món de l'any passat, del 2024, els podem comprar al vostre forn, a Sucal? Sí, doncs es podran comprar no només a Sucal, sinó a tots els obradors que formem part de l'equip espanyol.
I, de fet, ara mateix tenim un crowdfunding en marxa perquè, com us podreu imaginar, el pressupost que cal per portar un equip a una competició internacional és important. Ara mateix encara podeu reservar un panetone de l'equip espanyol
en fem de clàssic, de xocolata i un de territori que encara no us podem explicar tots els ingredients que porta, perquè és un secret molt ben guardat, però que també és molt bo. Parlaves del que costa portar un equip a una competició com aquesta, i el que costa entrenar. Com és un dia d'entrenament?
Mira, és molt interessant que em facis aquesta pregunta perquè nosaltres vam decidir des del gener començar a entrenar replicant totes les condicions que tindrem a Verona, que és on es fa la competició, i llavors repliquem fins i tot l'horari, o sigui, comencem a les 6 del matí,
fins a les 12 de la nit durant dos dies. O sigui, són 18 hores durant dos dies, a dins de les quals hem de fer aquests tres panetones i quatre elaboracions més. O sigui que és una mica un puzle. Déu-n'hi-do, eh?
Esteu preparats físicament i mentalment, suposo, per aquesta tasca. Físicament també és important perquè has d'estar dret. El més important crec que és l'horari que es compleixin al minut, encara que es tracta de masses fermentades que no sempre van com els trens suïssos, tan puntuals.
Parla'ns una miqueta dels teus companys d'equip, Ton. Doncs mira, aquí mateix tinc la Jose Valiente de Panes Creativos, que m'està fent cares perquè no estic treballant. La culpa de Ràdio Rubí, eh? Per culpa de Ràdio Rubí. Després tenim el Miguel Castro, que ell ve de Burgos, ara mateix, de Maria Abret,
Nosaltres tres som els participants. Tenim un suplent, que és en Jesús Maggi, que ve de València, del forn Sant Bartolomé. I després d'entrenadors tenim el team manager, que és en Carlos Mariel, de Casper. Després en Dani Jordà, de Panes Creativos, també aquí de Barcelona.
I doncs aquest és l'equip. Ai, perdó, deixava la... Ui, em sembla que se'ns ha penjat una miqueta la connexió amb el ton que s'estava explicant aquests membres de l'equip de la selecció espanyola d'aquest mundial que es presenta al Panetone World Championship.
No sé si podem recuperar aquesta connexió, perquè ara mateix està molt enfeinat, no estan fent aquests entrenaments que comencen a les 6 del matí, però gairebé estan ja a la recta final d'aquesta preparació pel Mundial, com dèiem, que començarà dilluns vinent, el dia 13 d'octubre, a Verona i també a Milà, i recordem...
que tenen aquesta campanya també de micromassenatge per aconseguir els diners necessaris per anar a aquesta competició. El Tom Cortés, que ha estat reconegut l'any passat com el creador o l'elaborador del millor panetone del món.
Una persona que ens arriba des de Mèxic, a finca de Barcelona, però, clar, normalment aquest reconeixement és per un italià, o sigui que això és encara més important. Em sembla que no serà possible tornar a connectar amb el ton. De totes maneres, ja ens hem quedat amb aquestes dades, amb aquest reconeixement, també, que estan, des de fa ja un temps, entrenant a la nostra ciutat per aquesta competició, i ara només ens falta, entre d'altres...
o connectar-nos a panescreativos.com i donar un cop de mà també a aquesta campanya de micromecenatge, o també anar a les pastisseries Sucal de Barcelona i altres que ja veureu que no han volgut explicar molt el ton per aconseguir un d'aquests panetones i que, com deia ell també, van més enllà del clàssic només de xocolata. Els desitgem molta sort i ja en parlarem quan acabi aquesta competició.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Our song on the radio But it don't sound the same When our friends talk about you All it does is just tear me down Cause my heart breaks a little When I hear your name It all just sounds like Ooh Too young, too dumb, too real loud
Precisament parla de flowers, de flors, el Bruno Mars, en aquesta cançó que es diu When I Was Your Man. Per què dic això? Doncs perquè si coneixeu un tema que es diu Flowers, de la Miley Cyrus, heu de saber, si no ho sabíeu, que és una cançó, diguem, resposta a aquest tema del Bruno Mars. I lo dejo. És una de les balades més maques d'aquest senyor que avui fa 40 anys.
My bride, my ego, my needs and my selfish ways Caused a good strong woman like you to walk out my life Now I never, never get to clean up the mess I made And that haunts me every time I close my eyes It all just sounds like
Fins demà!
But I just want you to know
I hope he buys you flowers I hope he holds your hand Give you all his hours When he has the chance Take you to every party Cause I remember how much you love to dance Do all the things I should have done When I was your man
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Hola, soy Johnny Depp. Estoy rodando secuelas de Piratas del Caribe. Soy el capitán Jack Sparrow. No puedo evitar, entre toma y toma, escaparme a escuchar a Lidia Martín en la última sesión. Hasta pronto.
Hola, què tal? Molt bon dia i aprofito, bona nit, bona tarda, bona matinada, l'hora que sí que sentiu, última sessió. Hola. Hola, Joni, què tal? De cinema de Ràdio Rubí, miniprograma inclòs al Rubí, el dia més magazín. Avui, 8 d'octubre, que volem fer un repàs de les pel·lícules que ens arribaran a les diferents... Perdó, és que estava a punt de dir, en Rubí no tenemos dinero.
A les carteleres cinematogràfiques d'arreu en tenim entre 10 i 13 pel·lícules, segons alguns mitjans d'informació que s'estrenen aquest divendres, dia 10. Nosaltres n'hem triat 10, no arribarem a les 10, ja us ho dic ara, perquè és el que no es passa. Ens enrollem aquí
Entre sentir, veure els tràilers i explicar unes quantes anècdotes de les pel·lícules, mai fem totes. Però, en tot cas, entre les més destacades tenim, per exemple, aquesta setmana, la tercera entrega d'una història que es diu Tron i que es va estrenar als anys 80 amb el Jeff Bridges com a protagonista i que ara se té el Jared Leto i la intel·ligència artificial com a principals reclams d'aquesta història. Però també ens arriba Bala Perdida, un film...
amb l'Austin Butler, que ja sabeu que va posar la seva cara i el seu cos, es va transformar en Elvis, en aquella pel·lícula, i que ara és el protagonista d'una pel·lícula del senyor Darren Aronofsky, que es veu que no és tan estranya com estem acostumats a veure en el seu cinema. També parlarem de Downtown Ivy, el gran final, o de pel·lícules espanyoles, com per exemple Carmele o Vieja Loca, que per cert, demà es passa al festival de Sitges, que comença...
Tot això fins que ens doni temps de parlar de cinema, ja sabeu, amb el José Malagón a la part tècnica de què us parla, la Lídia. Desde que el mundo es mundo, el hombre ha contemplado las estrellas y se ha preguntado ¿Estoy solo?
Actualmente solo se habla de la IA y de las grandes tecnológicas. De cómo serán y cuándo iremos hacia los mundos virtuales. Pues amigos, no iremos hacia ellos. Ellos vendrán aquí.
Aquesta és una de les grans pel·lícules d'aquest 2025 i d'estrenes d'aquesta setmana. Es diu Tron Ares i arriba 43 anys després que s'estrenés el 82 la primera pel·lícula d'aquesta saga Tron, que era obra de Disney, en aquest cas també una nova entrega amb molta ciència-ficció, evidentment, perquè ja ho era abans, visualment espectacular.
i que arriba dirigida per al noruec Joaquim Ronning, director, entre d'altres, de Malèfica o de Pilates del Caribe, la venganza de Salazar. Mira, això no ho havia tingut en compte, Joni. Doncs aquesta nova pel·lícula diuen que...
planteja com una continuació, però no del tot perquè es poden veure les altres dues pel·lícules anteriors de manera, diguem, suelta, que no cal que hàgiu vist ni Tron, la del 82, ni la del 2010, Tron Legacy, per poder gaudir d'aquesta. El protagonista, com dèiem, és Jared Leto, aquest senyor que interpreta Ares, que és un programa digital altament avançat que s'envia des del món virtual al món real.
I té un objectiu que és dur a terme, el que ha de fer és evitar una amenaça que podria trencar la frontera entre la intel·ligència artificial i la humanitat, tot això que estem parlant sempre de los peligros de la intel·ligència artificial. Doncs en aquest cas és el primer cop que un ésser creat amb IA entra en contacte amb el món humà.
I això és el que, diguem, és més novedós d'aquesta pel·lícula, que, com dèiem, és més que una seqüela, de fet, alguns diuen que ha finit tot bé abans de les dues primeres, però que es pot gaudir igualment de manera independent qualsevol de les altres. Jeff Bridges, que era el protagonista de la primera pel·lícula, torna també en aquesta saga fent el paper del Kevin Flynn, el programador original que estava atrapat en el món digital en la primera pel·lícula,
I, de fet, tant Jeff Bridges com Jared Leto han estat a Espanya perquè han vingut, atenció, a la Comic Con de Màlaga, que és una presentació que és com la... De fet es diu San Diego Comic Con Màlaga 2025, la primera vegada que un esdeveniment d'aquestes característiques se celebra fora dels Estats Units i que va reunir, atenció, no us ho perdeu, 120.000 persones. Van fer un espectacle de llums de láser, de color...
amb el llançament del videoclip oficial de la pel·lícula, que és un tema que es diu Life as you need me to be, de Nine Inch Nails, que són els responsables de la banda sonora. I bé, doncs una pel·lícula, com dèiem, a continuació o no, d'aquell Tron, que ha trigat 15 anys a fer-se perquè es va anunciar el projecte el 2010, poc després de l'estrena de Tron Legacy, però...
van haver de canviar el director, va arribar la pandèmia, la vaga d'actors, i guionistes també, del 2023, i al final, l'any passat, a primers d'any, es va començar el rodatge d'aquesta pel·lícula. Al repartiment trobem altres noms com Evan Peters, Greta Lee, Giniel Anderson, també en aquesta pel·lícula, que aposta per aquesta...
diguem, debat entre la intel·ligència artificial o no, i que, de fet, el que ve a dir també és que potser no és tan perillosa. O sigui, no us estic fent un espòiler perquè tampoc l'he vista. Però que al final el que s'ha de fer, i segons diu el creador original de Tron,
l'Steven Lisberguer, diu, l'important és que fem servir la tecnologia amb finalitats artístiques abans que sigui ella qui ens utilitzi a nosaltres. M'ha agradat tant aquesta frase que dic, la vull a leer literal. Doncs si us agrada la ciència-ficció i també esteu obsessionats o no per la intel·ligència artificial, la vostra pel·lícula és Tron Ares.
¿Qué coño ha pasado? ¡Vamos a cerrar! ¡Ida apurando los tragos! Vamos a tu casa para que puedas aprovecharte de mi poco criterio. Dependo de tu poco criterio. Quiero saber si lo nuestro va en serio. ¿Qué necesitas para saber que va en serio? Habrás visto buscar un hotel. Perdón, señora Kitty. ¡Tío! ¿Qué hostias haces aquí, tío? ¿No te sale mejor? Tengo que volver a Londres. Necesito que me cuides al gato. A mí me gustan. Yo soy más de perros.
Doncs una mica comença la història d'aquesta manera, perquè estem parlant de Vara perdida, un film que barreja la comèdia negra i el thriller, està dirigit per el Darren Aronofsky, que jo deia, no és el cinema habitual que estem acostumats d'aquest realitzador, perquè és el responsable, entre d'altres, de Requiem por un sueño, per ser que vam parlar dilluns amb el Jacint i amb el Víctor d'aquesta pel·lícula...
que era molt peculiar, o també madre, i en aquest cas diuen que és més lleugera, entre cometes. Què ens explica? Doncs la història del personatge d'Austin Butler, que es diu Hank Thompson, que es veu que havia sigut, vamos, un fenomeno en el mundo del beisbol, però al final ha acabat els seus dies, bueno, encara no s'ha acabat, que és molt jove, clar, l'Austin Butler, fent de cambrer,
i té mals hàbits, diguem, més coses dolentes que bones. I un dia la seva vida canvia perquè ve el veí, que és un punky, que està interpretat per el mateix myth, i li demana que cuidi el seu gat mentre ell està fora de viatjar. I això que sembla una anècdota innocent, al final es converteix en una espiral de violència bastant absurda, perquè primer descobreix que hi ha una clau amagada dins la gàbia del gat, això el personatge de l'Austin Butler, i a partir d'aquí arriben a la seva vida...
mafiosos, policies corruptes, personatges molt estranys i situacions surrealistes. Ell no sap ben bé què és el que està passant, però tothom es veu que està buscant, segurament, aquesta clau que dèiem.
Un film, com estàvem dient, de Darren Aronofsky, però amb un estil més lleuger, no com Cisne Negro o Pi, per exemple. Els crítics diuen que s'assembla més a l'estil de Guy Ritchie o fins i tot els germans Cohen, perquè té un humor així una mica irònic i sec, ja veurem, això cadascú ho ha de mirar.
Acompanyen el repartiment en aquesta pel·lícula Zoe Kravitz, Regina King, Matt Smith, que havíem dit, Griffin Dunn, Carol Kane, aquests són noms ja importants per als que estiguin més en el cinema clàssic, o Vincent D'Onofrio, que sempre que surt en una pel·lícula fa un paper fantàstic, i diuen que apareix així com a quien no quiere la cosa, Bad Bunny, no sé què fa en aquesta pel·lícula, però també en sale aquí.
Doncs una pel·lícula que diuen que és entretinguda, no serà la millor pel·lícula d'Aronovsky, però escolta, que està molt bé i que Austin Butler es veu que fa un paparàs. Aquesta és la pel·lícula també que us comentem i us recomanem, a priori, que es diu Va la perdida. Es difícil aceptar cuando hay que irse. Vuestra amistad nunca ha sido tan importante para nosotros.
Pero el futuro de Downton Abbey está ahora en manos de Mary. Causará sensación.
Un altre del film que ens arriba és Downton Abbey, el gran final que arriba a les cartelleres 15 anys després de l'estrena de la mítica sèrie i diuen que s'acomiada ja per sempre en aquesta pel·lícula, sis temporades de la sèrie de televisió, dues pel·lícules i ara aquest capítol definitiu d'una de les sagues més estimades de la televisió britànica amb el repartiment original
o no, que ara explicarem, i també noves cares, molta emoció, diuen, i això sí, un comiat elegant amb la línia d'aquesta coneguda sèrie Downton Abbey. Ens situem a la dècada dels anys 30, un moment amb moltes transformacions, no ha arribat l'ahir, però moltes transformacions també tecnològiques, socials, econòmiques, i la família Crowley i el seu fidel personal
s'enfronten a saber què és el que passarà en el futur, no ho tenen massa clar, no saben si podran continuar, diguem, en les seves tradicions familiars o si el seu estatus canviarà degut a això, a tot el que arriba del món modern, entre cometes. Aquest últim capítol diuen que és un retrat íntim i coral sobre cada personatge...
i com s'ha d'afrontar a decisions personals i professionals que han de marcar la seva vida i també el futur de Downtown. Com sempre, doncs, secrets, tensions, somnis, amor, pèrdues i, bueno, i tampoc ho has explicat nada més perquè si no ja li traiem la gràcia.
Sí que us direm que al repartiment hi ha la Michelle Docherty, Hugh Bonneville, Laura Carmichael, també reapareixen altres actors que havien aparegut anteriorment, com Paul Giamatti o Dominic West, i hi ha altres cares noves, com la de Joely Richardson o Alessandro Nivó, la que jo feia temps que no veia, i evidentment la gran absent és Maggie Smith, que ja sabeu que va deixar el seu paper de la Violet Crowley, la condesa Bidua, però és que també ens va deixar aquesta gran actriu,
i d'alguna manera diuen també als productors que han de dir
que és com un homenatge a aquesta última pel·lícula, a la figura i a la carrera de Maggie Smith. O sigui que després del final de la sèrie, el 2015, ja sabeu que va fer el sal el 2019 a la primera pel·lícula, va recaptar 194,6 milions de dòlars arreu del món i, clar, volien acabar amb aquest altre film. La segona pel·lícula no va recaptar tant, però estan esperant a veure què passa amb aquesta última entrega d'Unton Abbey, El gran final.
Siempre he pensado que ese libro nos bastaba. Así teníamos a la gente controlada. Al mundo en orden. Y si nos veían preparados, nadie iba a empezar una guerra nuclear.
Hace unos tres minutos hemos detectado un misil balístico intercontinental en el Pacífico. La trayectoria actual es compatible con un impacto en alguna zona de los Estados Unidos continentales. Doncs aquesta és la premissa principal d'aquest film, una casa llena de dinamita, un film que està dirigit per la Catherine Bigelow. Recordem que el 2010, estem parlant de molt de 15 anys, en aquestes estrenes, va ser la primera dona que va aconseguir l'Òscar com a millor directora.
per En Tierra Hostil. I ara ens arriba amb aquesta història que està protagonitzada per Idris Elba, Rebecca Ferguson, Jared Harris o Anthony Ramos, entre d'altres, i que ens explica que hi ha un missil que es gensa contra els Estats Units, no saben ben bé d'on ha sortit,
I aquí comença una cursa, així amb molta pressa, evidentment, per determinar d'una banda qui és el responsable i després què ha de fer el país davant d'aquesta amenaça, mentre el que creix és la tensió entre els responsables de la defensa nacional, que han de prendre aquestes decisions ràpides que no només podrien afectar als Estats Units, sinó també el futur del món sencer. Vuit anys havia estat Catherine Bigelow, recordem, sense dirigir la guanyadora de l'Òscar, com dèiem,
parentierra hostil, també exdona de James Cameron, com a punt de ser un poco anecdótico, i se centra, com dèiem, en aquesta crisi geopolítica, en els dilemes morals que hi ha, però sobretot no amb tants efectes especials i aquestes coses, sinó més amb les relacions que hi ha entre els protagonistes de tota aquesta història i l'atenció que es viu. Perquè, clar, Idris Selva, que és el president dels Estats Units, ha de veure...
què és el que ha de fer amb aquesta amenaça que pot afectar tot el món doncs una pel·lícula que us recomanem des d'aquí i que es diu Una casa llena de dinamita Con suerte llegareis a Francia A Francia? Tan mal vamos? Me quedo aquí, me necesitan en el hospital ¿Estás segura? Sí
Para ganar esta guerra, la Europa democrática debe unirse en nuestra lucha. Las cosas van cada vez peor en España. Vamos, vamos, vamos. Parlem de Carmele, una pel·lícula del director Asir Althuna, un drama històric amb emoció, memòria democràtica col·lectiva, podríem dir, inspirada en fets reals, però també en la novel·la L'hora de despertar-nos.
i és, ja sabeu, la Xeraltuna, un director consolidat dins de l'escena basca i també espanyola en pel·lícules com Amama o Versolari, i que en aquest cas ens explica la història de la Carmela Eurrestri, una jove basca que l'any 37, en plena guerra civil, ha de fugir del seu país amb la seva família i anar a l'exili a França.
Entra en contacte amb la delegació cultural basca que fan servir la música i el ball d'alguna manera com una eina de resistència i gràcies a això coneix el Xomín, que és un trompetista professional amb qui comparteix més que aficions culturals perquè s'acaben enamorant i tenen una història d'amor. Després han de marxar a Venezuela però arriba un moment que diuen i si tornem a Espanya? Com està la situació? Ja ho veureu en aquesta pel·lícula.
que, com dèiem, adapta una novel·la de la Kirmen Uribe, que s'ha traduït a 8 idiomes i que ha guanyat el Premi Nacional de la Crítica i també el Premi de l'Acadèmia Basca al millor llibre de l'any. O sigui que una altra pel·lícula, també, que us recomanem des d'aquí, que es diu Carmele. No puedo creer que estoy haciendo esto. Necesito que vayas a cuidar a mamá. Esta mañana a la noche más tardar que yo vuelvo.
¿Qué decís? Alicia. ¿Estás muy loca? Te dejaste el bigote. Me encanta cómo te queda. ¿Ves que no he perdido mi acento? Lo hago por ti. Te excitaba, te calentabas cuando yo te hablaba así. César.
En un momento me confundió con otra persona. Una altra pel·lícula també que ens arriba de cinema espanyol, tot i que és el debut com a director d'un cineasta argentí, el Martín Mauregui, és Vieja loca, que arriba també amb el suport de la producció de Juan Antonio Bayona, que no és qualquer cosa,
I sobretot la interpretació de la Carmen Maura, aquesta vieja loca, un thriller claustrofòbic, perdó, claustrofòbic, inquietant, que es presenta al Festival de Cinema de Sitges, que comença demà, de fet demà es pot veure i estaran allà els protagonistes també per donar suport a la seva estrena.
Una història que ens parla de la Laura, que està conduint el seu cotxe i tal. Està parlant amb la seva mare, l'Alícia, que és el personatge de la Carmen Maura, una dona gran que té certs problemes de demència i un comportament una mica estrany. Ella no veu capaç de localitzar la cuidadora de la seva mare i, com que està preocupada pel que pot passar, truca a un dels seus ex, el Pedro, perquè passi la nit amb ella.
I el que sembla només que he d'anar a cuidar la meva exsogra es converteix en una història una mica terrorífica. A priori, i evidentment amb la gran Carmen Maura, totalment recomanable aquesta pel·lícula que es diu Vieja Loca.
Los impuestos, ¿puedes pagarlos o no? Por supuesto. ¡Oh, no! Mi hijo, Juan, está llegando con el dinero. Tres días para conseguir el doble. Y si no pagáis, tu padre acabará en prisión.
I ara us parlem d'una de les pel·lícules, o la pel·lícula, diria jo, l'única que hi ha per al públic més familiar, que és Jesús Luz del Mundo, dirigida per Tom Bancroft i John J. Schaffer, que eren antics animadors de la Disney, concretament van treballar a Mulan i a la segona part del Rei León.
Me quedo más con Mulan que la segunda parte de Rey León. Jesús, los del mundo, es una película d'animació en 2D. Això vol dir que recupera l'art del dibuix a mà per explicar la vida de Jesús d'una manera, diuen, càlida, emotiva i accessible a totes les edats. I la història comença quan Joan, l'apòstol, és un jove que està buscant ajuda per pagar els impostos de la seva família i es troba amb Jesús, un home que caminarà la seva vida i podríem dir que la de molta gent, no? Perquè, bueno, això cada uno, segons com viva el tema...
Una pel·lícula amb una estètica inspirada en la iconografia... Volia dir que és una pel·lícula més tradicional, amb una animació i amb un missatge que també de fet diuen que s'ha fet material per poder-lo veure a escoles, parròquies i tot plegat. I amb un èxit internacional...
Fantàstic, es veu que als Estats Units, vamos, ha sido lo más. Igual que aquesta cançó amb la que acabem, que per mi és la millor d'aquest disc en ortodox Yookbox del Bruno Mars, l'àlbum que estem repassant del 2012, el segon d'estudi d'aquest senyor, que avui fa 40 anys. I per això acabem amb aquest tema que em vaig arribar a posar com a tono de mòbil quan em sonava els missatges. El que passa és que sonava muy raro, perquè no sonava del todo bien.
Però la veritat és que m'agrada molt aquest Treasure que fem servir per acabar el programa. Que vagi bé. Treasure!
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Rubí, notícies. Bon dia. Cada octubre es comemora el Dia de l'Habitat, una efemèride sobre la qual l'Ajuntament s'entrava l'any passat al cicle Parlem d'Habitatge. Es tracta d'un programa d'activitats, debats i xerrades sobre vivenda, que ha estat reconegut recentment pel Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals, que creu que es podria replicar fins i tot en altres municipis.