Estem a l'Escola 25 de Setembre, celebrant aquest Dia Mundial de la Ràdio. Entrem a la segona hora d'aquest programa especial. Si ens estaveu escoltant, sabeu que ens hem quedat amb l'Ector Blancat, que és un d'aquests integrants del podcast, com es diu, Màxim Volum, del Torrent dels Alous, i ens havíem quedat parlant del tema musical que havia escollit. Dèiem, no és un tema habitual, perquè és un tema de megadet,
Em sembla com dels anys 90? Sí, sí, dels 92. Per tant, explica'ns una mica com t'acostes tu a aquest tema, a aquests intèrprets i a aquest tema musical, perquè no és la música que habitualment escoltes, no? Sí, bàsicament. Des de molt jove i de petit, el meu pare sempre em va ensenyar aquest tipus de música, el metal, el heavy, el rock,
acabant agafant-li carinyo, com dir-ho. I sí, sí, vaig començar a escoltar aquest grup, em va agradar, aquesta cançó és la meva preferida. Però Héctor, una cosa més abans de passar la cançó. Entenc que una de les coses que esteu aprenent precisament fent el podcast és que una cosa és la música que a tu t'agrada i una altra cosa és la música de la que vols fer discursos.
M'imagino que heu après o us heu acostat a estils musicals que potser no havíeu escoltat mai. Sortir de la teva zona de confort en gustes musicals és molt bo també perquè t'amplia com la teva... La teva cultura musical és importantíssima.
bé, tenir gustos diferents i parlar sobretot de diferents tipus de música, o sigui, no et pots quedar només a la teva, també sortir és molt bo, t'amplia moltes zones i potser t'acaba agradant més un altre tipus que no el que estaves acostumat a escoltar. Doncs bé, lector, escoltarem Symphony of Destruction de Megadeth, que és
És tècnic, per tant, sofre tot. Fona de DJ i també s'encarregarà de la ciència sense el cap. Bé, si veieu que el guitarrista Lisbostín, que pertanyia al grup de Metàl·lica, va ser expulsat per abús de la gent molt. Tot això va portar als leaders a prendre aquesta decisió. A part que hi havia una mica de tensió i problemes internos. A cosa d'això i per l'anuts que tenia
Just like the baby biker, let rest on the streets.
Bona nit.
Seguim l'estudi del 25 de setembre a l'escola del mateix nom. Per a aquells que us acabeu d'incorporar a la sintonia de la 99.7 de la FM, estem fent el programa del dia de la ràdio, precisament des d'aquest centre. I ara escoltarem un altre reportatge, en aquest cas, un reportatge que parla de la pròpia escola 25 de setembre,
I aprofito l'ocasió per parlar de les ràdios locals. Ràdio Rubí va ser la degana de les ràdios locals. Estem a punt de celebrar el nostre cinquantè aniversari i estem també orgullosos d'haver contribuït a la informació i a l'entreteniment dels rubinens i les rubinenques. La ràdio de proximitat precisament permet explicar projectes com aquest que ens explicaran
ara la Nur, la Clàudia i la Valeria, però que en altres ocasions hem explicat des de la ràdio. I és el projecte del Cor del 25. Molt bon dia, noies. Benvingudes. Bon dia. Expliqueu-nos això de... Ara escoltarem un reportatge que heu fet. No sé si tota la classe o fins i tot diverses classes, oi, del 25? Sí. Qui m'ho explica? Quina classe ho ha fet?
Ho hem fet totes les classes de cinquè juntes, dos de cada classe, i jo, per exemple, soc de cinquè B. Heu buscat informació, alguna la teníeu molt a prop perquè és de la vostra pròpia escola, oi? Sí. Es tractava de buscar la informació i d'explicar-la perquè tothom la entengui, perquè clar, això és un reportatge, aquesta és la gràcia del reportatge, no? Sí.
És que no has parlat encara, ja estàs ja. Us deia, heu buscat informació, en part era una informació que teníeu perquè és la vostra pròpia escola, què és el que ha resultat més difícil? És una bona pregunta, jo crec que grava perquè en aquests moments és com molt nerviosa i no sé si tant trobaràs o si...
Aquest és el sentiment que sentim. Però un cop ja ha gravat que va sortir bé, no?
Escoltem, per tant, un reportatge que han fet les classes de cinquè del 25 de setembre, però que llegeixen, i m'agradaria dir els noms de tots i totes, el Samuel Torres Mazón, la Nur, que avui ens acompanya, la Júlia Jaime Bonata, la Clàudia Roldán Calvo, la Valeria Cerezo Cabero i l'Emma Vázquez Gascón. Noies, moltíssimes gràcies per venir a presentar el vostre reportatge i ara sí, escoltem-lo.
Bon dia a tothom. Us donem la benvinguda a Ràdio 25, la ràdio de l'escola.
El Cor del 25 és el projecte solidaritat.
però aquest any hem fet una proposta diferent. En aquest curs hem creat un videoclip solidari amb la cançó No som de ningú.
es definen a l'ONG, Open Arts. Open Arts ajuda la gent rebuixada i immigrants que travessin el mar i busquen la vida. Per entendre millor aquest projecte, hem parlat amb una de les tutores especialitzades
en fer projectes solidaris a l'escola. Perquè els infants aprenen valors com la solidaritat, el respecte i l'empatia i entenen que tots podem ajudar, encara que siguin petits gestos. També hem volgut parlar amb la mestra de música. Quin paper té la música dins d'aquest projecte solidari? Doncs la música és una eina molt important perquè ens ajuda a transmetre emocions, missatges i és un llenguatge universal, no té fronteres. Tothom
sent la música no cal entendre res en particular, has de sentir-la i evidentment tothom està inclòs en aquest missatge i quan cantem els alumnes participen activament i senten que estan formant part d'alguna cosa important, alguna cosa que va més enllà de les nostres aules. Durant les sessions de música hem assallat la cançó i hem treballat la lletra i el missatge.
Després hem gravat el videotip E.2. En aquest projecte també han participat les famílies i els mestres de l'escola, cantant i enregistrant la cançó. Per diferents espais de l'escola hi ha penjats codis QR, escanejat-los, les famílies i tot,
Ara escoltarem l'opinió d'un alumne de 5er, que és el que més t'ha agradat del projecte El Cor del 25. M'ha agradat molt cantar amb els meus companys i saber que fent-ho estem ajudant persones que ho necessiten.
No, no, no som de ningú. No, no som de ningú. No, no som de ningú.
No és com de ningú.
Hola, bon dia, jo soc la Leiret i soc una locutora de màxim volum i també a vegades participo al programa del Ringo Podcast, també, del punt Ringo del nostre institut. I res, aquí estic, fa totes coses. Però escolta, com es diu allò? Estaves fent senyals així religiosos, no només li quedava... No, no ho soc, no...
No crec, però és que estic molt nerviosa. Si no ets religiosa, però t'has encomanat a tots els deus del món, no? Sí. Molt bé. No et posis nerviosa. Explicaves que participes en diferents podcasts al teu centre. Sí.
presentaràs un tema musical abans li preguntàvem a l'héctor que jo crec que ens ha explicat molt bé com a través de la música heu anat aprenent deia cal sortir de la zona de confort aquesta és una de les coses que ho ha après fent aquest podcast més musical no la resta de podcast que feu per què t'han servit és a dir de quines zones de confort has pogut sortir per exemple fent el podcast
A veure, per conèixer una mica més altres ambients, per exemple, a Màxim Volum vam fer dos programes de K-Pop, llavors és com jo mai he escoltat K-Pop i m'ha servit per aprendre coses de K-Pop, cançons, cantants...
Estar d'aquí, aquest estil musical i fins i tot podríem dir que va més enllà d'un estil musical per entendre'l, el que dèiem en algun moment del programa.
La informació i la comunicació serveixen també per situar-te al món, no entendre el món. Has triat Caminando por la vida de Melendi. M'expliques per què? A veure, a mi fa poc que m'agrada Melendi, però és veritat que m'agrada la seva música, m'agrada com el tipus de cançons que fa.
Com, per exemple, també m'agrada el canto de loco, extremo duro, no? Soc molt de... Lo que estáis aprendiendo, gracias a eso, i com us esteu culturitzant. Tinc per aquí tots els profes fent cara de... Claro, claro, això és la música, això és la música. Bueno, de vegades els bombers som així. Sí, sí. Coses que fem.
Perquè estaven tots aquí, saps? Tots els boomers, dient, millor, millor, millor, sí, sí. I res, extremo duro, el canto del loco. I llavors vam fer l'últim programa, va ser de Malendi, i el vaig escollir jo, i aquí, de totes les cançons que escolto d'ell, Caminando por la vida, és una de les que més m'agrada.
I estic d'acord amb tu, a més a més amb un missatge molt xulo. Com ho vols fer? Vols llançar la cançó? Tu mateixa vas presentant? Vols que comenci? Perquè, clar, avui estem fent un programa de ràdio, però estem també mostrant què és la ràdio. Per tant, vols que comenci la cançó? Vols explicar-ho abans? Sí, ho puc explicar abans i després escolteu la cançó tranquil·lament. Tomanes?
Perfecte. Bé, Melendi va néix a Astúries el 1979. Li agrada la música des de petit i
flamenc i una mica de rumba. El 2004 va agafar fama la Volta Ciclista, amb la seva cançó Con la luna llena, una col·laboració que va fer amb Los Junguitos. Així com a una dada curiosa, va anar a la mateixa classe que Fernando Alonso, el 33. Així que, si vols saber-ne més, vés al nostre podcast Màxim Volum en iVox i us esperem allà.
Caminando por la vida es va llançar el 2005 que ves una cançó que aparta en el álbum que el cielo es pere sentado.
Voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa, procurando no hacer ruido o bestión con una sonrisa. Sin complejos ni temores, canto rumba de colores, y de llorar no me hace daño siempre, cuando tú no llores. Ay, siempre, cuando tú no llores.
y cuando tú
No correspondido a no quiero guerra, no quiero amigos que no me quieran sin mis galones. Y falsas miradas de inexpresión que no dicen nada del corazón que me la propone.
Caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa, procurando no hacer ruido o bestió, con una sonrisa, sin complejos ni temores, canto rumba de colores, y el llorar no me hace daño siempre, cuando tú no lloves.
El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio!
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Especial dia de la ràdio, des de l'escola 25 de setembre. Seguim a l'escola 25 de setembre on estem fent aquest especial dia de la ràdio, un programa que han elaborat, i no canso de repetir-ho, els alumnes i les alumnes del Torrent dels Alous i del 25 de setembre. Per acabar, ara sí, entrem a la recta final, han preparat una tertúlia. Tot i que estem a la premsa, la tertúlia...
És un gènere molt interessant. Per què? Doncs perquè es contrasten opinions. Perquè, si està ben feta, s'expressen arguments racionals sobre actualitat, sobre qüestions que passen. Serveixen, a més a més, per fer-nos una idea sobre temes molt lleugers, molt frívols, més profuns. I també per fomentar el nostre esperit crític. Avui debatem...
Fem tertúlia sobre el canvi de primària ESO. Participen en aquesta tertúlia sobretot unes noies que són conductores del programa Cap a l'ESO del Torrent dels Alous i que també participen a patis de ràdio. Fan programes on parlen de les activitats que es fan a l'ESO.
La Noa Martín. Hola. Molt bon dia. L'Abril Reixac. Hola. I la Naya Mesa. Hola. També la Íria Bayo i la Sofía García. Hola. Elles són, com dèiem, les alumnes, que ja fan ESO, però avui també ens acompanyen la Noa González, que abans llegia notícies i que és del 25 de setembre. Bon dia. Hola, Noa. I el Leo Llamas. Hola. Hola.
Doncs amb tots ells i totes elles parlarem de què significa això de passar a l'ESO. Jo crec que hauríem de començar pels dos estudiants del 25 de setembre, tres, ai perdó, dels tres estudiants del 25 de setembre que
Esteu a punt, queda una mica, queda una mica, no ens posem nerviosos, però esteu a punt de passar a l'ensenyament secundari. Vosaltres sabeu que els pares estem sempre molt preocupats per moltes coses i segur que heu escoltat amb més educació allò de, és que sou molt petits per passar l'ESO, sou molt petits. Bueno, depèn com ho mirem.
Molt petits per conduir, per exemple. Ja estic d'acord. Per passar l'ensenyament secundari? A veure, jo crec que per passar-li això...
No crec que siguem tan petits perquè així doncs ja ens anem com acostumbrant. Com serem quan ja siguem més grans, què farem les persones i tot això. Clar, sí, sí, sí. Explicat així és veritat. Així ens anem acostumant però així també comencem a créixer abans. Leo i estàs d'acord amb les teves companyes? Doncs sí. Tu tens ganes d'anar a l'ESO ja? Sí. Ja més s'acabi. No? La primària? Perquè a més a més suposo que aquesta edat
Passar, canviar d'escola, anar a l'institut, anar amb gent més gran, té el seu interès. Però a casa suposo que no us diuen això, perquè quan he dit jo de som molt petits heu fet els tres una cara de sí, sí, sí, ho diuen. És el que diuen a casa, no? Sí. I per què creieu que els pares es preocupen que amb 12 anys aneu a l'institut?
A veure, jo crec que perquè com que ja anirem amb gent que té 18 anys, 17 anys i tot això, doncs potser no volen que fem coses que no són o que no ho sé. S'ho saben perfectament. Noies, vosaltres que ja esteu a l'Institut, què és això de passar l'ESO?
La veritat és que sembla molt difícil, però ja és febrer i sembla que hem estat a l'institut tota la vida. És veritat el que dius, Naya. Sembla com si portem molts anys a l'institut, ens hem acostumat molt ràpid. Clar, però escolteu, ens deixeu que us diem...
Els petits de la tertúlia estan dient que està molt bé passar l'ESO, però tots i totes aquí sabem que canviar d'institut, d'escola o de casa fa por.
Sí, perquè tu aquí ja tens uns amics i persones a les que tu coneixes, i després és com, a vegades hi ha persones que han anat amb tu a l'escola, però és com, uau, gent nova, i és un altre edifici. És com un canvi, també. No seran els mateixos professors que coneixes, tampoc serà com...
tota la mateixa ensenyança, canviaran coses. Clar. A què li podeu dir vosaltres que esteu a l'altra banda? Que ara dèieu, estem al febrer i ja estem superinstal·lades i ja estem acostumades, però els primers dies no devien ser fàcils, no? Doncs no, la veritat és que no van ser gaire fàcils perquè, com hem dit, diverses vegades al nostre programa hi ha moltes escales. I a part de les escales,
i una mica difícils. Sabeu ja, suposo que sí, que ho heu estudiat, què és una metàfora? O un símil? Un exemple? Sí, a veure... Ho dic perquè les escales semblen una metàfora, no? Hi ha moltes escales físiques a l'institut i quan un passa de la primària a la secundària, de vegades sembla que estàs pujant escales, no? I que...
Són unes escales molt altes i molt llargues que no s'acaben mai. M'heu entès? Què els diríeu als vostres companys que estan a l'altra banda? Iria, encara que no vols parlar. No els vols donar cap consell de moment. Què els diríeu als vostres companys que estan preparant-se per anar a l'institut?
que potser la motxilla pesa massa, però una part bona és que no hi ha llibres, ho fem amb l'ordinador, però també escrivim molt. Que es preparin, no?, per escriure molt. A primària escriviu molt o no?
Jo crec que sí, perquè fem expressions escrites i també fem coses per preparar-nos. Sí, perquè també hem passat de cinquè fer-ho les coses amb llapis i boli, que ara sisè tots els escrits han de ser amb boli menys les mates. Leo, creieu que esteu preparats per, sobretot en la part acadèmica, en la part de classe?
Per passar la secundària o hi ha alguna cosa que et preocupa? Doncs jo diria que sí que estem preparats però encara ens queda una mica per estar allà a punt. Bé, us queden uns mesos de curs? Sí. Ja sabeu a quin institut anireu? O voleu anar? A mi el Torrent, perquè és aquí al costat.
El Torrent. Els tres al Torrent? Sí. Clar, al final, el 25 de setembre i el Torrent són com centres cosins germans, no? Sí. Estan al mateix barri, és el centre de referència, segurament teniu germans, cosins o veïns que van al mateix centre, no? No, jo és que sóc la gran de tres que som. Bé, però estic segura que algú del teu barri o del costat de casa teva va a aquell institut.
No ho sé, la veritat. Ho descobriràs l'any que ve. Sí. Dèiem, tots voleu anar al torrent? Sí. Ho teniu claríssim. Heu anat a veure el centre? Sí. El dimarts vam anar perquè ens expliquéssim una mica com és tot l'institut, l'edifici i quins canvis més o menys hi haurien. Com per desabertes, però per l'alumnat. Aquí teniu tracte de favor, eh? Per fer el bèndic.
I què us van explicar, Leo? Vas anar o no? Sí. Ens van explicar que l'agenda és superimportant. La què? Ah, l'agenda és molt important. Que utilitzaven també molt l'ordinador i que feien una esquiada. Tu et vas quedar amb això, no? Tu vas dir coses males, coses bones, esquiada. Suposo que et queda una mica per l'esquiada, no? Quan es fa l'esquiada? A segon.
Però, per exemple, aquest any les colònies, que ja les hem fet, van ser a la Garrotxa i que van ser molt xules. Jo no vaig anar, però el que m'han explicat és que han sigut molt xules. Jo vaig anar a les colònies i la veritat és que tu tens por perquè com són molt aviat, dius, ei, no tinc massa confiança per dormir amb aquestes persones, però una vegada estàs allà, o sigui, és el millor.
Molt bé. T'ha acabat de convencer Leo? Sí. Sí. El Leo diguéssim que és un home que està centrat en el coneixement però també en el gaudi de la vida que també de vegades acompanya. Sí, sí, sí, està molt bé Leo. Les dues coses poden anar juntes. Vosaltres que ja esteu a l'altra banda diguéssim que ja sou les grans li recomanaríeu
a aquests alumnes del 25, que no només aniran a la vostra, tot apunta que a la vostra escola, però els recomanaríeu que participessin en l'activitat que vosaltres feu. Expliqueu-nos què és això dels patis de l'ESO, no? Patis de ràdio, perdó. Doncs els patis de ràdio són, nosaltres primer d'ESO fem cada divendres,
Normalment el que fem és quedar per fer el guió a casa i després el divendres anem a l'estudi de ràdio i gravem, fem proves que ens equivoquem, tallem i tornem a començar des de l'últim punt. Doncs ens hem acostumat. I feu el programa cap a l'ESO. Explica'm una mica què és això del programa cap a l'ESO.
Doncs Capaleso és un programa que explica els canvis que hem fet de primària, secundària, on també us han explicat a les portes obertes que l'agenda és molt important i que a final de cada mes potser hi ha exàmens, perquè hi ha matèries noves.
Les noves són, crec que són socials, tecnologia i biologia. Potser biologia i socials li deia ciències al col·le, només tenia una juntes, però tecnologia sí que és nova. Està molt bé, perquè aquestes noies del Torrent van explicant quines novetats us trobareu, i crec que està molt bé que t'ho expliqui algú, en lloc que t'ho expliqui un mestre o una...
la vostra família està molt bé que us ho expliqui un noi o una noia que fins fa poc tenia la vostra edat i anava a la vostra escola, no? Per exemple, la Noa, que està just al costat meu, la Noa González anava fent amb el cap. Ah, doncs sí.
jo tenia en algun moment la sensació que estava enmig d'una conversa que no tocava, és a dir, que una explicava, que la Naya explicava, i la Noa escoltava, i era com una conversa que podrien haver estat aquí, amb dues coacoles, i xerrant de com els anirà l'any que ve. Justament, quan vam anar al Torrent, ens van explicar tot allò dels patis temàtics,
que hi havia patis de ràdio, patis temàtics, patis de calistènia, i tot per això he fet això mal en cap. Ah, d'acord. Però està molt bé que t'ho expliqui una persona de la teva, si no de la teva mateixa edat, quasi quasi, no? Sí, perquè jo té experiència. Clar. Quines més coses hem d'explicar sobre l'ESO? Hem parlat...
de com s'organitza de diferent. Jo crec que la Naya ho ha explicat de conya. Potser abans teníeu dues assignatures, ara una... Abans teníeu una, després tindreu dues... Quines més coses us preocupen o creieu que són importants de saber? Quines vosaltres li expliqueu i quines des de l'altra banda teniu dubtes? Els exàmens són molt difícils.
Bueno, a veure, depèn de quina matèria, per exemple, el primer que vam fer de mate, no és per a sostenir res, però ens va agafar d'imprevist, és com un repàs al final, però la majoria li va anar una miqueta malament, però no són bé, o sigui, te'l fan al teu nivell de primer d'ESO, perquè al final totes les assignatures són un repàs del que has fet a SICEM.
a l'institut et fan com unes proves per veure el teu nivell, que no compta en nota, però és per veure com heu vingut de primària. Jo crec que també, si estudies el que t'han ensenyat a classe, també és com més fàcil que et surti pels axòmens.
Iria, tu els donaries algun consell a aquestes noies que ara... Estaven, per exemple, preocupades pels exàmens. És una cosa que preocupa. La primera vegada que faràs... No és el mateix fer un examen, que sempre preocupa, a la teva escola de sempre que fer-ho en...
En una escola que no havies anat mai. La primera vegada que fas un examen a l'institut et poses nerviosa? Et poses una mica nerviosa però al final et relaxes una mica mentre veus les preguntes de l'examen. Depèn de si és difícil o no. Però si tu has estudiat és molt fàcil.
el pots passar fàcilment. Una altra cosa que estàvem dient és molt important l'agenda, em sembla que el Leo ho deia i és veritat, estic d'acord que el canvi més important i després es va complicant, no us vull espantar tots, però l'agenda és el que més es complica. Com Íria les convencem
i comencem els companys que aquesta cosa que es va complicar cada vegada més, tens molta companyia, és a dir, el mestre t'acompanyarà, perquè el primer, el mestre o la mestra, el primer que sap que tu vens d'una etapa educativa diferent i amb uns hàbits diferents és el teu mestre, per tant, el primer dia no et faran tenir una agenda meravellosa i complir-la sempre, no?
No et fan això, però sí que es recomana que t'ho apuntis tot. Et diuen un dia que tens un examen o una presentació i et oblida.
Però com els traiem la por de no passar res si un dia no t'ho apuntes, no? Perquè segur que hi ha algun company que et diu, ei, ja t'has apuntat tal cosa? O per exemple, no sé si ho feu, eh? Però compartir agendes, dir, tens alguna cosa per dijous que no m'ho vaig apuntar o no vaig venir? Això ho feu, Íria?
Bàsicament tenim un grup per una xarxa social i allà anem parlant i diem per demà 15 deures ja, per la setmana 15 deures ja, i així tota l'estona. Ai, el WhatsApp com ajuda, eh? Els grups de WhatsApp per fer els deures.
Ara faré soroll, sí, Robert Fernández, faig soroll perquè ara represento els moomers, els vostres pares, els mestres i les mestres. Si sapiguessiu què era fer els deures sense WhatsApp, sense internet, amb una cosa que li deia amb les enciclopèdies, sabeu què és una enciclopèdia? Sí. Perquè les heu vist, no? A pel·lícules, no?
A biblioteques, us han parlat, com a los dinosaurios. Doncs no era tan fàcil. No era tan fàcil. Imagina't que no havies anat a classe o no t'havies apuntat uns deures. Com creieu que ho fèiem? Les enciclopèdies són com una espècie de diccionaris. Bueno, ampliat, diguéssim. Les enciclopèdies són com internet, com ho diria? Són com...
mil vegades menys que internet, mil vegades menys informació que internet, escrita...
i que t'obliguen a buscar, o sigui, no t'ho posen fàcil, no entres a internet i dius, vull buscar tal cosa, no. Obres un llibre que va per ordre alfabètic, és a dir, vols buscar, la neia fa així, es tapa la cara com dient, madre mia, doncs sí, agafaves, o sigui, quina paraula volem buscar? Algú?
Seria com una wikipèdia però amb llibre. De fet, la wikipèdia li van dir així perquè era l'enciclopèdia online. Però no tan fàcil, eh? Perquè clar, tu a la wikipèdia dius, això prové de no sé on, i hi ha un link allà i hi vas. No.
A l'enciclopèdia posa, baixeu tal pàgina. I això està en un altre llibre, que està en un altre prestatge. És tot una mica més complicat. Els deures veig, que és una cosa que també preocupa.
A veure, aquí ens passen com un deures cada divendres i els hem de portar després del cap de setmana. Ui, les cares de l'ESO. No, no, però quan vam anar a les portes obertes també ens van explicar que posaven deures, com del divendres per fer-los el cap de setmana i portar-los el dilluns, però també posaven deures diaris, que t'ho posaven un dia i ho volies portar l'endemà.
A nosaltres anem a diferents classes i a la meva classe el que passa és que la nostra profe ens posa deures alguns dies sí i alguns dies no. I no és tot pel dilluns. Per exemple, el dijous ens posa deures pel dimarts o pel dimecres o així.
I no heu pensat que potser us està entrenant per quan aneu a l'institut i us toquin fer més deures? Ho dic perquè quan heu dit, ens posen deures els divendres, a la banda de l'ESO s'han obert uns ulls així com dient, ¿cómo?
Us en recordàveu, no? D'aquella època. Sí, perquè, per exemple, si tens les matèries, les mateixes matèries, dilluns, dimarts i dimecres, sí que t'ho poden posar d'un dia cap a l'altre. I el que no acabes a classe, potser tu has d'emportar deures. O sigui, crec que hi ha més deures
que a la primària com ha dit nosaltres tenim anglès dilluns, dimarts i dimecres i la professora ens fica d'un dia per l'altre i quan arriba el dimecres que és l'últim dia de la setmana que tenim anglès ens ho fica pel dilluns següent és a dir que no només és important tenir l'agenda a punt sinó planificar-se bé perquè clar si resulta que dius per demà no tinc res
Puc bedar, no? Però potser per demà passat tens molts deures o tens aquella assignatura que saps que et quedaran deures, no? Sí. Com ho fem això? Bona pregunta, eh? Bona pregunta, la que us he fet, eh? A veure, hi ha vegades que...
Com has dit, el dia següent no tenim res, però el dia següent, següent, d'aquí dos dies, potser ens posen molts deures.
Intento fer algun deure i el dimecres que tinc la tarda lliure perquè els dimarts faig anglès, els dimecres ho faig perquè puc fer-ho i tinc temps. Però hi ha altres dies que és una mica més difícil, encara que el tema de l'agenda per apuntar-s'ho també és complicat. Què vols dir?
i com aquí a l'institut s'ha de canviar de classe, doncs, corre, corre, corre, que hem d'anar a l'altra classe. No, però no és aquí, és a l'altra. I després ens oblida apuntant. Ja, perquè sou rapidíssims, no? De classe a classe o guardant el material, sou superràpids. Això és el que teniu en aquesta generació, que ho feu tot tan ràpid. És ironia de la vida, ja ho esteu entenent, no?
Però el que sigui, heu de canviar de classe i no us donar temps. Poso un poco de rapidez. Els del 20, per l'any que ve, una mica de rapidesa. Ho apuntes amb lletra que tu ho entenguis i després ho dius a les altres persones. Alerta que us estan donant consells als de primària, eh?
Sí, però, o sigui, és que acaba la classe, doncs, sona la música per canviar de classe i diuen, això són deures i dos amb el xivar i tot, entre el passadís, la porta oberta, tothom recollint, costa molt escoltar el que diu el professor.
A més, la gent que ve a la classe, per exemple, l'altre dia van venir uns de batxillerat, dient, corre, que tenim examen, que tenim examen, i nosaltres com, espera, que m'apunto això, després surto corrents, que m'he equivocat de classe, queda anar a l'altre, i bueno. Alguna pregunta més als de primària per...
per a aquestes noies de l'ESO o algun neguit més? Que costa molt aprendre les classes i tot.
Al principi una mica, però després ja és com, vale, em toca aquesta classe, baixes escales, vale, l'altra, puges, vinga, em toca la meva aula, però després ja t'acostumes. Sí, i com n'hi ha dues plantes i una que és el menys 1, doncs sí que costa més, per exemple, biologia està la primera, tecnologia la menys 1, la nostra està la segona, doncs et tens d'acostumar, tens de saber on està cada aula.
No pateu perquè aquí el 25 de setembre ja teniu una escola que... Jo m'he perdut dues vegades intentant arribar a aquest estudi. Ja, però com portem aquí des de primer, des de I3, després ve i n'has d'aquí, doncs ja t'acostumes d'on estàs a les classes, si has de pujar, si has de baixar, si has d'anar al gimnàs, si has d'anar a la teva classe...
i us deia si teniu alguna pregunta més perquè clar en un dia com avui que estem celebrant el dia de la ràdio sí però que és el dia del carnaval a les escoles clar la gent que ens està seguint a través d'aquest instagram live que estem fent suposo que haurem vist que no aneu vestits de nois i noies de l'any 2026 i s'estaran preguntant són així aquests alumnes no és el cas tinc una part del torrent
Expliqueu-nos de què aneu disfarsades. Totes aneu disfarsades de la mateixa època però...
Estils diferents, no? Sí. Bàsicament havíem d'escollir com un moviment social o com una època històrica i la nostra classe va escollir als anys 80 i d'allà podíem escollir l'estil que volíem. Vale. I em sabeu explicar els estils? Sí. Bueno, jo i la Noa anem com de fiesteres. De fiesteres. Sí. Anem així a colorintxe total.
Jo vaig vestida de rockera amb una companya meva de classe i vam escollir aquest estil perquè dèiem, anys 80, rock, o sea, rock. Ho diu així com super evident. Jo crec, no vull, no us vull, però crec que vosaltres aneu de finals dels 80, quasi 90s.
Sí, sí. Bueno, que no és res dolent, em mirant així com si els hagués dit. I en el teu cas, Iria, perdó. Jo vaig vestida com de periodista, diguem-li, però sí, periodista bàsicament, com dels 80. Sí, sí, tens un rotllo...
Un canvi de l'escola o l'institut és que a l'escola tu pots escollir de què vols disfressar-te, però a l'institut cada classe va d'una cosa en concret. I els del 25 de setembre de què aneu disfressats? Jo vaig a jugadora de bàsquet, que vaig amb 5 persones més que estan a la meva aula. Jo vaig de la Rumi, de les guerreres K-Pop. I tu, Leo?
l'UFI de One Piece. Això ja se m'escapa. La verdad que prefiero los 80 porque lo entiendo. Bé, nois i noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui per ajudar-nos a tancar aquest programa especial del Dia de la Ràdio des de la vostra escola en aquest cas i estrenant aquest estudi. Espero que hagi estat molt útil aquesta conversa. Crec que ho ha estat. Sí.
que ha estat una conversa força útil. Ara ja us coneixeu. Una altra cosa positiva és que si l'any que ve us trobeu pels passadissos del Torrent, us poden explicar on està l'aula de Biologia o... La BIM, que és la de Arts and Crafts. Sí, sí. Doncs segur que us poden ajudar. Moltíssimes gràcies.
i sobretot us agraïm la vostra presència i la vostra feina pràcticament per agrair la feina que heu fet totes les classes i les dues escoles.
Acabem aquest programa especial dia de la ràdio que, com dèiem, hem fet gràcies a la feina durant mesos d'alumnes del 25 de setembre i del Torrent i també dels seus mestres. A Ràdio Rubí estimem la comunicació local. Som molt partidaris d'explicar el que passa a la teva ciutat, com dèiem abans, per...
perquè això ens ajuda a entendre el nostre lloc al món. Volem contribuir a tenir ciutadans més informats, més crítics, amb capacitat per argumentar i defensar les seves idees, persones empàtiques i preparades per treballar en equip, com hem vist aquí, per fer de la col·laboració un valor. Per això avui podem acabar dient, visca la ràdio, visca la ràdio local.