Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són sis els minuts que passen de les onze del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les vuit en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació del que passa a la ciutat
I després fem el relleu de passantadores. És a les 10 quan la Belén Tierno agafa les regnes del programa per fer la tertúlia que acabeu de sentir just abans de la informació de la ciutat actualitzada de la mà de la Patri Díaz al bollatí horari. I ara comença la quarta, aquesta, l'Hora Més Magazine d'un espai d'avui, dimecres, 29 d'octubre de 2025.
I avui al programa tindrem d'una banda la presència, que ja està aquí a l'estudi, del Pere Abel, que ja sabeu que és historiador de la ciutat.
i que sap de moltes coses més enllà del que passa a Rubí o el que ha passat, que per això és historiador. Ai, que cosa més grande! Ell ens ve a explicar moltes coses, però sobretot centrades en el patrimoni cultural de la ciutat i en Sant Mús, en l'ermita, que s'està arreglant perquè es pugui conservar de la millor manera possible. De fet, aquest cap de setmana, el diumenge, també tenim una visita organitzada pel Centre d'Estudis Rubinencs,
amb la col·laboració de la parròquia de Sant Pere de Rubí. Serà el diumenge a les 11 del matí, però abans el Pere està fent reformes, podíem dir, a l'ermita, i necessita mans i materials per ajudar-lo a fer aquesta tasca. De seguida en parlarem d'això i d'alguna coseta més, perquè ja s'ha vingut preparat per explicar-nos que s'ho posa l'1 de novembre. Si tenim temps, ho farem encara que sigui de refilon.
A banda d'això, tenim un telèfon de contacte a 93 588 59 60, si voleu dues entrades, per veure l'obra Dones de Ràdio, que arriba precisament aquest dissabte, a les 8 del vespre. Gràcies, Penel López. Tu ja sabes que tienes free entry a la sala i també a Radio Rubí. Aquí te esperamos, eh? Tanto salint... Escolta, hauràs de fer algun tipus de feedback amb Radio Rubí. Doncs si voleu veure de franc aquesta obra Dones de Ràdio...
93-588-5960 i podeu aconseguir un parell d'invitacions. I avui tenim cultura molt friki, d'una banda, perquè ja sabeu que a mi m'agrada el cinema i farem una versió. Última sessió... Atención, guionistas, que aquí hay película. Película no, hay como 11 o 12 películes noves que ens arriben a les cartelleres dels cinemas.
que no són de Rubí, perquè no en tenim, però sí que arriben per si ja aneu a Terrassa, a Sabadell, a Sant Cugat o a la mateixa Barcelona. Entre elles no puc deixar, ho sento, de parlar d'una pel·lícula que a mi m'agrada molt i que a més és protagonista dins l'última sessió, que és Regreso al futuro, que fa 40 anys i que es restrena als cinemes. Vamos, una cosa, amb convidats de luxe, això sí.
pagant 75 euros l'entrada, però... Com t'has quedat, eh, José? Regres al futuro que arriben a les ales, però també, esa cosa con ales, no faré cap comentari, los tigres o cuerpos locos quan a cinema espanyol. Farem una repassada del que ens doni temps de fer fins al migdia, perquè abans ens arriba el moment més friki, esperat cada dues setmanes, del Xesco Caballero, ja sabeu, creador, excompany de Ràdio Rubí...
Amigo de l'Alma, i que ens ha preparat per aquesta temporada una secció que es diu Shakespeare, i que té a veure amb les obres de William Shakespeare, però passades per la intel·ligència artificial. Superfina, amb més que te cagues energy. Al final me tindré que acostumar, José, a este corte.
Amb el cap pensant això sí, del Xesco. El que passa és que avui el Xesco té molta feina i li ha dit al Sánchez que presenti ell el tema musical, perquè recordem que el Xesco el que fa és agafar una obra de Shakespeare, s'inventa un musical i fa una cançó d'aquest musical, a l'espera que algú posi als quartos per muntar-lo sencer. Avui ha triat... Emprende la filosofia, no?
Hombre, ahí on está la pela, mira, la cultura está muy bien, pero el dinero, pues también. El musical es diu Mujer de Fuego, es basa en l'obra de Shakespeare, Macbeth, i la cançó es diu Yo decido si amanece o no. Bé, tot això fins que sigui el migdia torni de nova informació, i ja sabeu que després continua la programació de Ràdio Rubí, i que està aquí des de les 8 del matí en directe...
És aquest que us acaba de saludar, bueno, aquest, que també és un poco no intel·ligència artificial, hauríem de esvinar qui és aquest nen que diu hola sempre per saludar el José Malagón, però en tot cas, tu no ho saps, no, José? És una juventud sana, dinàmica. Eso sí, gracias. Bueno, o no. El José em posa un tema musical per començar. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el Dia.
Fins demà!
Bona nit.
Home, no és Winona Ryder. Si busqueu aquesta cançó al YouTube, per exemple, és d'una banda que es diu Picture This i que ens arriben des d'Irlanda i que el 2019 van decidir dedicar, entre cometes, una cançó a Winona Ryder. De fet, el tema es diu així i el videoclip, si el busqueu, hi ha una retirada amb una de les protagonistes d'aquesta cançó que, per cert, em recorda una mica a la fiesta del encantamiento bajo el mar de Rios al Futuro. Jo, por ligar temes, també t'ho dic.
Per què sentim aquest tema? Doncs perquè Winona Ryder, una dona que hem pogut veure a Beetlejuice, a Beetlejuice 2, a Dràcula, a Eduardo Manos Tijeras, o darrerament a Stranger Things, doncs avui fa anys va néixer un 29 d'octubre del 71 a Winona. Que de fet es deia així també ella, Winona Laura Horowitz, es diu més coneguda per Winona Ryder. Doncs avui fa 54 anys i la felicitem amb aquest tema musical.
Bona nit.
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs ja us ho hem explicat una miqueta al sumari, però avui volem parlar d'una iniciativa que té molt a veure amb el patrimoni cultural, físic en aquest cas de la ciutat, perquè estem parlant de l'ermita de Sant Mús, que sabeu que un cop al mes el Centre d'Estudis Rubinenc fa visites guiades els diumenges, però a banda d'això hi ha una d'aquestes persones molt activa a la ciutat, que és el Pere Abel, que sabeu que és historiador també local,
i que ha decidit que s'ha d'arranjar l'interior de l'ermita, no sé si també per fora, ara li preguntarem, i evidentment amb aquesta tasca necessita ajuda, voluntaris, que posin allà les mans i el cap, i també materials, si és possible. Pere Abel, què tal? Fraternal, salutacions a tots, com esteu? Estaves esperant el moment per saludar d'aquesta manera, eh? Tu vens amb una alegria sempre, està molt bé.
Més amb aquesta plugina que fa que sembla primavera. Saps que, perdona, saps que quan jo venia cap aquí avui, que he vingut una miqueta més tard, estava plovent i m'ha agafat el camí que primer no plovia, després plovia una mica, després plovia més, i el primer que he pensat és, el Pere Abel estarà fent ioga aquestes hores amb la pluja? O li agradarà la pluja? Sí, sí, jo cada dematí a les set estic fent la meva meditació, els meus prenaillames, els meus estiraments, cada dia, i tant.
Però ho fas encara que plogui i ho fas a fora? No, dintre ho faig a casa meva. Ja està, ja arriba un moment que no cal fer aquestes coses a l'aire lliure. A l'aire lliure o no, a Sant Mus és on fas aquesta tasca. Explica'ns una miqueta com va sorgir la idea de fer aquesta batuda d'obres allà a Sant Mus.
Va ser d'aquelles coses que dius, caram, l'ermita està plena de pols, de tranyines, la fusta que hi ha, els elements de fusta estan corcats amb serradures. I de veritat em va fer pena. Li vaig dient al grup, al centre d'estudis lubinencs, al grup del museu, dic, bueno, m'ofereixo jo, vaig un dia i netejo una mica, arreglo una mica...
I caram, si s'ho van prendre en sèrio. Ara tots em pregunten i què estàs fent i com va allò, i com que veig tanta motivació, allà que anem continuant aquesta tasca voluntària, altruista,
Perquè hem vist que l'Ermita de Samús és un lloc especial, un centre magnètic, on es viu molt la pau, on hi ha molta salut, i hi ha aigua, també un menantial, és un lloc molt especial i val la pena conservar-lo i mantenir-lo.
I com que no hi ha ningú més, ens hem ofert i així ens hem anat començant mica en mica la restauració, rehabilitació, diguem-li com vulguem, però dos elements de fusta. I també hem escombrat una miqueta les aranyes, insectes, llengardaixos, sergantanes, hi havia de tot. I d'aranyes, tota una col·lecció de tota mena d'aranyes.
No em diguis que també has fet una classificació de les aranyes, que t'has trobat. Ui, sí, n'hem vist de tota mena. I dragonets, dragonets d'aquests que s'alimenten dels corcs de la fusta, que aquests ens han ajudat bastant a mantindre. Sí, sí, els dragonets fan una bona repassada dels corcs de la fusta, però tot i així ens havia de fer una intervenció voluntàriament.
Quan has començat amb aquestes obres? Bueno, això ja fa una setmana, una setmana... La setmana passada va ser. Sí, sí, sí, vaig passar tot el dissabte allà i vaig convidar a tots els del museu que vinguessin i es van espantar, perquè quan els hi vaig dir, teniu que portar una gorra, ulleres protectores, mascareta, guants especials de goma per insecticides, i vestit impermeable, i no ho sé, se'n van espantar tots...
Quan vaig començar... Però llavors et vas quedar sol o va venir algú? El primer dia, completament sol. Perquè, esclar, en tantes condicions i sense cobrar res, perquè tot això s'havien de portar cadascú. Però, bueno, es va començar a fer la desinfecció de la fusta, perquè inclús he fet fotos, he fet fotos abans, de com estava abans de començar a fer el tractament,
i amb les fotos es veu que hi ha serradures que cauen, sobretot el baldiquí, el baldiquí de darrere l'altar on hi havia la imatge de Sant Mús, el baldiquí ple de serradures per sobre que demostren que hi ha una activitat de corcs, jo diria un formiguer de corcs. I les portes, les portes de fusta, de la sacristia, de la sala d'exbots...
la porta de l'escala, la porta d'entrada a l'ermita, totes presenten senyals d'insectes, de corcs. Hem fet un primer tractament. Hem fet o has fet? Perquè dius que havies anat sol.
Sí, a l'inici l'he començat jo tot sol, perquè les condicions eren severes i desagradables, la veritat. Llavors has anat un cop, diguem, dissabte passat, has anat tu sol i esperes que algú més t'ajudi, m'imagino, no? Fes la crida aquí... Vaig anar entre setmana, vaig anar un dimecres, i em van dir, home, no, vine el dissabte, que així ens podrem vindre tots. Però no va ser així. No va ser així, perquè amb totes aquestes condicions tan dures...
i és clar, productes químics, fan mala olor, i després de fer aquests tractaments hem fet productes insecticides, ho hem deixat cobert amb plàstics, hermètic,
i ho deixem uns dies, d'aquí uns dies tornarem a repetir el tractament, perquè en un primer cop no n'hi ha prou. I és que realment és interessant, són portes, hi ha una porta que l'Ioli ha calculat que té entre 200 i 300 anys. La porta de l'Ermita...
també li calculo 250 anys de seguida. Més de 200 anys té la porta d'entrada de l'ermita, perfectament conservada. La fusta de melis, una fusta dura, resinosa, negra, jo crec que és melis, una fusta molt resistent i ha aguantat 250 anys. Les portes d'avui no...
Dones una patada i se'n va. Les portes d'avui no aguanten tant com això. Però aquesta porta té també insectes o no? Aquesta està aquí aguantant d'obre? Sí, sí, totes. Tenien insectes. Aquesta de Melis no tants, però també...
després em vaig entretenir per rebuscar per allà i vaig aconseguir trobar la clau del pany de la porta de l'ermita, una clau que fa un pam de gran, un pam de gran, o sigui que és difícil de perdre. Però la vas trobar, i on era? Per allà el reconeix, la vaig trobar, vaig trobar la clau de l'ermita, em va fer molta il·lusió, vaig posar oli, vaig fer tractament, i funciona, sí, sí, tanca i obre la porta principal. Per això vol dir que la porta estava oberta?
No, té un pany modern. Ah, vale, vale. Sí, està actualitzat, té un pany modern, una clau moderna, que funciona molt bé, per cert. És increïble, una porta tan antigua i el bé que funciona. I és clar, això s'ha de cuidar. I després hi ha la porta de l'escala al cor, que també és una porta de melis, i també està força bé, però té també senyals de cor, també l'hem tractat...
Anem a fer la crida, Pere. Què necessites concretament? Bé, veiem. És clar, és que és una feina, és un treball, llavors hi ha uns riscos, i, clar, poden haver riscos laborals, pot haver un accident, i tot això és el que ens fa més por que vingui allà. Clar, però si algú ho fa de voluntari, això ja ho ha de tenir una mica assumit, no? A part d'això, al Centre d'Estudis Rubinencs tenim una assegurança,
Tenim una assegurança perquè si amb les nostres activitats hi ha algun accident, però és això el que ens fa més por. Que vingui algú i es faci algun accident i tinguem problemes.
O sigui que els voluntaris que vinguin els explicarem totes les condicions que tenim allà, perquè és una feina espontània i no és de retribució de cap mena. Clar, però si tu, per exemple, vas allà i dius, mira, has de tirar el fusfrus que es diu, pels bitxos, això és una de les tasques, però necessites, no sé, m'ho invento, algú que sàpiga de pintura, un pintor professional que et vagi a ajudar? Sí, sí, això, estem en contacte amb tot el grup del museu,
Ens anem passant a... Mira, ara faré això, quins productes, ara cada feina que anem a començar, ens ho consultem entre nosaltres al grup, al centre d'estudis robinencs del museu, tenim experts, a més professionals, tenim professionals de la restauració de mobles antics, tenim professionals i ens anem consultant entre nosaltres i ho fem el millor possible.
I quina serà la propera data, diguem, de batuda, de feina? Sí, jo crec que el proper dimecres o la setmana que ve tornaré a fer una altra intervenció i una altra demanda d'ajuda pel dimecres al dematí. Sí, el dimecres que ve el dematí i possiblement l'altre dissabte també. Possiblement l'altre dissabte també perquè puguin vindre els que tenen feina, que treballen.
O sigui que seria el dimecres 5 i el dissabte 8 al matí. Sí, al dematí, allà a treballar els voluntariosos. I com s'ha de fer? O sigui, com t'ho han de dir que aniran? Bueno, tenim un WhatsApp al Centre d'Estudis Rubinencs i si no, totes les tardes estem a la biblioteca de Martí Taulé. Tenim allà l'arxiu històric i tenim el nostre despatx.
Allà a l'Arxiu Històric totes les tardes hi ha algú i ens podem connectar i ens podem trobar. A partir de quina hora? Des de les 5 fins a les 8 aproximadament sempre hi ha algú a l'Arxiu Històric. Allà podem contactar tots. El que m'ha sigut sorprenent també, els descobriments que han fet a la Sagristia,
Veiem que aquesta ermita és antiquíssima, hem de pensar de l'any 1300. L'any 1300 ja existia, és important això, és història, i era gran, és molt gran l'ermita. No és una ermita que allò t'imagines petita, no, no, és una ermita amb molta capacitat, amb una sacristia molt gran...
La sacristia és l'espai on entrava el sacerdot i es canviava la roba, els escolanets, i allà guardaven els ornaments, tot el que feien servir per la litúrgia, tots els elements. I a més a més, en aquesta sacristia es conserva una cosa que és molt rara i molt difícil de trobar, i és el rentamans.
el que en diem la sacristà. La sacristia té un rentamans on no només es rentaven les mans els sacerdots, els escolanets, els que repartien la comunió, sinó que també es rentaven els objectes litúrgics, el calze...
la pàtena, tots els elements, i sobretot el que és l'oli, els recipients de l'oli i del vi, tot això es rentava en aquesta pileta, que té un desaigua allà mateix, i hem descobert que el desaigua on va parar l'aigua de rentar els objectes litúrgics hi ha una gerra, anava a parar amb una gerra,
I ara estem investigant que aquestes gerres, en tota seguretat, és del segle XVIII també. I es conserva en el dipòsit. Estem buscant també una tapa metàl·lica amb reixa que hi havia a sobre d'aquest dipòsit d'aigua de la sacristia, que també era del segle XVIII.
I dintre de la sacristia també hem pogut rescatar una làpida, una làpida que alguns diuen que pot ser d'època romana, pel gruix, perquè és una làpida molt gruixuda, però no té cap inscripció. I altres estem dient que pot ser que dintre de la mateixa ermita hi hagi una fosa,
un ninxo soterrat, i això, aquesta làpida, estigués a sobre, però es va trencar. I com que està trencada, la van retirar a la sacristia. I estem estudiant aquest tema de la làpida molt interessant.
No tenim gaire més temps, Pere, però recordem que aquest diumenge, a banda d'aquesta crida que us ajudin a restaurar l'interior de l'Ermita, el dimecres vinent i el dissabte dia 8, però aquest diumenge, el dia 2, teniu també una visita guiada a l'interior de l'Ermita.
Sí, el guia serà el Quico, és molt simpàtic, i li toca a ell, perquè cada mes li toca a un diferent del grup fer la visita guiant. La salutació al Quico Boil, per favor. I, bueno, la visita serà entre les 11 del dematí i les 12. Ai, la 1, perdó. Entre les 11 i la 1.
i seran tots benvinguts, allà també els explicarem no només el que estem fent i el que s'ha fet, sinó també parlarem dels projectes que tenim per dinamitzar aquest espai, que també no he parlat de la sala d'exbots, la sala d'exbots és grandiosa, és molt gran. Un altre dia m'ho explica, espera, un altre dia. Allà pugem posar-hi una galeria d'art,
quadros d'artistes de Rubí. I si pot ser antics. Allà hi posarem quadros d'artistes antics de Rubí i temes de Rubí. Art, allà hi posarem art. Sí que tenim projectes molt macos. Doncs, de fet, estem esperant des del Centre d'Estudis Rubinencs una secció que tenim prevista per aquesta temporada que per temes diversos encara no hem pogut concretar, però que ja servirà per parlar d'aquests projectes i d'altres.
I ja per acabar molt ràpid, com que m'has fet un llistat de coses importants de l'1 de novembre... El dissabte! El dissabte, sí. Ui, dia molt gran, i no només pels difunts. És que l'1 de novembre tots pensen en els difunts, però és que aquest dia, especialment, Nacions Unides ha declarat que és el Dia Mundial de l'Ecologia.
Dia Mundial de l'Ecologia, decretat per Nacions Unides. A més a més, també és el dia mundial del veganisme. Ah, aquí jo ja estic apuntat. Però també declarat per Nacions Unides, que són uns dies extraordinaris, importantíssims. I aquest dissabte, també com a dia internacional, és quan es fa la cerimònia inaugural del Gran Museu d'Egipte.
On estarà el rei? El rei també estarà. Ara mateix està a Egipte el rei. O sigui que serà una representació important d'Espanya en aquest aconteixement. Faran una cerimònia que la retransmitiran a tot el món. Pensa que és el museu més gran del món, sense exagerar. Museu més gran del món, Egipte. I estiguem atents per veure com aniran resolvent la cerimònia que serà segurament espectacular.
Molt bé, doncs estarem pendent de tot això i també d'aquestes batudes d'obres, entre cometes, que es fan a Sant Mús gràcies al Pere Abel. I també recordeu aquest diumenge a les 11 del matí, aneu directament allà, perquè el Quico Buil farà una visita guiada d'un parell d'hores per conèixer aquest patrimoni que tenim aquí a la ciutat. Pere, t'esperem un altre dia. Moltes gràcies a tots, a reveure. Que vagi bé, gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Fins demà!
I aquesta cançó que esteu sentint, que es diu Tootsie, està interpretada per l'Stiffen Bishop, i la sentim perquè avui volem recordar que fa tot just un any, el 29 d'octubre de l'any passat, moria a Los Angeles Terry Ann Gar, més coneguda per Terry Gar, diguem que era l'amiga del personatge de Dustin Hoffman a la pel·lícula Tootsie de l'any 82, va estar nominada, de fet, per aquell paper,
I malauradament ens va deixar als 79 anys. Es veu que ja feia un temps que havia anunciat que tenia esclerosi múltiple. Em sembla que a primers dels 2000 ja ho havia anunciat i finalment ens va deixar aquesta dona, com dèiem, fa un any. Va fer més coses al cinema, tot i que aquest paper va ser molt representatiu. Aprofitem també per dir que va ser la mare de la Fibi a Friends. I diu a José, sí, sí.
I a més també fem una mica d'agenda i aprofitem que precisament s'està fent una versió de Tutsi ara mateix a Barcelona, al Teatre Polo, amb l'Ivan Lavanda fent el paper que feia Dustin Hoffman allà a la pel·lícula. Malauradament ens ha deixat, com dèiem, la Terry Gard fa un any i per això la recordem amb aquest tema musical. And anywhere the good times are Well there she goes Sexy as a foreign car
Fins demà!
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com m'agrada aquesta música i com m'agrada aquesta secció que fem cada dues setmanes i que té molt a veure amb el nostre estimat Willy, a qui li diem així, a William Shakespeare. Ja fa molt de temps que li diem d'aquesta manera dins de la cultura friki que ens agrada tenir.
a l'equip més cultural de Ràdio Rubí, i gràcies al Xesco Caballero, que ha decidit que la IA li doni un cop de mà, ell pensa molt, no parada de pensar, sempre té molts dubtes, però gràcies a la IA, a diferents opcions que troba, ens ha dit, farem uns musicals que tenen a veure amb les obres de Shakespeare, això sí, de moment faig només una cançó del musical, perquè això lleva tempo, i si algú vol pagar i que es faci bé, doncs, bueno, que no vol dir que no es faci bé, eh?
doncs que ja me llamen i me diguen el què. El que passa és que, clar, el Xesco deu estar buscant finançament i avui que li toca parlar de Macbeth, que precisament, bueno, se n'han fet tantes versions, també al cinema, el mateix Orson Welles va fer una a finals dels 40, o el senyor Michael Fassbender va fer també una versió que no estava malament,
Tot i que el paper de Lady Macbeth potser és el més important, doncs ha sigut aquesta obra, escrita l'any 1606, la que ha triat, i com deien, deu estar buscant finançament, perquè avui descobrirem no només què es pot fer amb aquesta obra...
Sí, no, descobrem el Sánchez, que és el tècnic a l'ombra, que l'any passat ens feia uns resums molt macos d'aquesta hora més cultural del programa. Anem a veure com és el Sánchez i aquesta cançó que es diu Jo decido si amanece o no. Hola, Lídia, i hola a tots els oients de Ràdio Rubí. Soy el Sánchez. Com el xesco no pot estar, perquè no sé què històries li passa, m'ha pedit que venga a contaros el videoclip que ha produït.
Ese de la canción basada en una obra de vuestro colega Shakespeare. Vosotros sabréis la gracia que tiene esto. El chesco me ha dicho que trae una de las historias más intensas de Shakespeare, Macbeth. Me dice que diga que es un drama donde la ambición puede más que la razón. Antes de la escena donde pasa la canción, Macbeth le manda una carta a su parienta, Lady Macbeth, contándole que tres brujas le han dicho que será rey.
La tia lo tiene claro, hay que actuar, hay que matar al rey. Cuando llega su maromo al castillo, se lo dice. Ella ve que duda y lo reta a demostrar que tiene un par, que no se caga de miedo. Es el momento en que ella se pone los pantalones y lo empuja al crimen que marcará su destino. Pues eso, Es Dramático Productions presenta una canción del musical Mujer de Fuego. Es una versión en ranchera mexicana de esta historia.
El tema musical se llama Yo decido si amanece o no. Es un corrido mexicano potente lleno de coraje y de emoción. Aquí Lady Macbeth canta su rabia, su fuerza y sus ganas de cambiar su destino bajo la luna de México. Pues aquí os dejo la dichosa canción. Un placer. A disfrutar. Y hasta otro día. Ah, y un saludo al técnico. Abrazo José.
Me mandaste una cartita soñando que vas a ser rey.
Palabras llenas de humo que se te escapan como la fe. Tres brujas te lo dijeron y ya lo crees en tu corazón. Pero tus manos tiemblan de miedo, no tienes fuerza ni convicción.
Cobarde, inútil, rata vestida de honor. Si tú no tienes agallas, yo le vendo mi alma al señor del terror. Esta noche en mi casa hay un rey y mañana en la tumba lo voy a poner.
Fins demà!
Hablas de lealtad y de gloria, de que el rey confía en ti. ¿De qué sirve tanta historia si el destino lo puso aquí? Cobarde, inútil, raza vestida de hollandés.
Tu sangre es leche aguada y la mía es puro rencor. El cielo no verá lo que haré, porque en mis manos la noche se fue. Si yo te prometo algo, lo cumplo hasta el final.
Aunque arranque un hijo de mi pecho Aunque me queme en el mismo umbral Pero tú tan hombre en la guerra Te escondes cuando llega la hora Si no matas tú al rey Yo misma lo haría ahora Cobarde, inútil
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Hola, soy Johnny Depp. Estoy rodando sequelas de Pirates del Caribe. Soy el capitán Jack Sparrow. No puedo evitar, entre toma y toma, escaparme a escuchar a Lídia Martín en l'última sessió. Hasta pronto.
Hola, què tal? Molt bon dia, perquè és aquesta l'hora, 3 quarts de 12, però també bona tarda, bona nit, bona matinada, l'hora que sí que sentiu, recupereu aquesta minissecció. Hola, Joni. Aquesta setmana sí que tenim notícia teva, perquè faràs del senyor Scrooge una nova versió de Cuento de Navidad de Charles Dickens, que està...
previst que s'estreni, bueno, ja diguem el Nadal de l'any vinent, però hem tingut notícia i em ve molt bé que em saludis, a banda de posar-me nerviosa, per donar una mica d'informació de la teva carrera. No parlarem de pel·lícules teves avui, que en tenim unes quantes, però que sí que parlarem, sobretot...
Perdoneu, però aquesta sintonia que esteu sentint pertany a una pel·lícula que es diu Regreso al futuro i torna als cinemes per als seus 40 anys. Però també us explicarem de què va una pel·lícula que es diu Esa cosa con ales, que va passar pel Festival de Cinema de Sitges amb el seu protagonista principal, Los Tigres, el cinema espanyol de qualitat amb el Robert De Niro español, Antonio de la Torre.
També Cuerpos Locos, bueno, tiene que haber de todo en La Viña del Señor, y The Mastermind, entre d'altres pel·lículas, tot això fins que així, això, al migdia, a cada un i temps. Cuando esa belleza llegue a 140 km por hora, vas a ver algo acojonante.
Soy del futuro. He venido aquí en una máquina del tiempo que tú inventaste. Adelante. Es que ya he visto tantas vegades que no sabría explicar, o sea, si algo realmente no hagi visto Regreso al Futuro, que levante la mano, José, no será tu caso, ¿eh? Tú lo has visto. Vale, vale. Regreso al Futuro, que torna al cinema, de fet, entre altres salas, y sobretot se ha d'una mesa...
informació sobre això, és que l'1 i el 2 de novembre els cinemes filmacs acolliran la visita de Doug Brown, del mític inventor de la màquina del temps, un DeLorean convertit en això, en una màquina que pot viatjar al passat, com és el cas d'aquesta primera part de la pel·lícula, que van fins a l'any 55, o en el futur, en la segona part, o encara més lluny al passat, com és la tercera d'Argreso al futuro.
Què explica? Doncs un adolescent de 17 anys als anys 80 que resulta que viatja per error i gràcies a l'invent del seu amic Doug Brown fins l'any 55. I allà es trobarà que hi ha els seus pares quan són adolescents i per un seguit de coses, si no aconsegueix que tingui fusión en un encuentro romántico que és el baile de l'encantamento bajo el mar, doncs segurament no s'enamoraran i ni tant el Marty McFly ni els seus germans
doncs seran una realitat. I aquí, és que clar, ja no sé què més explicar d'aquesta pel·lícula, de Robert Zemeckis, amb guió seu i amb Bob Gale, per cert, Bob Gale, que ja s'ha cansat de dir, que no va haver...
Regresa Futuro 4. Que no li preguntin mai més això. I de fet ho ha dit d'una manera més grullera que no vull reproduir ara aquí a la ràdio. Però que com a respecte a Michael J. Fox, a qui va fer de Marty McFly, i perquè la història ja es va tancar, o sigui que no hi haurà quarta part. Recordem, Christopher Joy, també el repartiment, Leah Thompson, Chris Pinklover, l'actor que ha donat més problemes amb aquesta saga. No digo que no tenga razón, però ahí está. Podeu buscar la història.
i música, evidentment, com la de Hugh Lewis and the News, que també vam posar l'altre dia. Doncs això, una recomanació, aneu buscant-la perquè tindreu al Cinemes Filmax aquesta versió, per 75 pavos, per veure també el Christopher Lloyd, però després en algunes sales més, com els movies de Barcelona, es podrà veure amb sessions, això sí, molt comptades.
Estamos solos los tres. Echan de menos a su madre. Os habéis portado muy bien hoy. ¿Cómo lo llevas? No me imagino cómo se siente. ¿Estás muerto? ¿Quieres hablar? ¿Dónde está la leche? Eh, para. Yo estaba primero.
Ara us parlem d'una pel·lícula que es diu Esa cosa con ales, que està basada en una novel·la que es diu Griffith's the Thing with Feathers, i que en aquest cas el director de la pel·lícula també ha fet part del guió, el Dylan Souther, per fer aquesta pel·lícula que és una espècie de drama psicològic però barrejat en moments de terror. Com dèiem al principi, s'ha presentat al Festival de Cinema de Sitges, va anar el seu protagonista, el Benedict Cumberbatch, a anar...
Van allà i la gent va flipar, evidentment, perquè era una persona coneguda i perquè la seva interpretació es veu que és absolutament brutal. Què ens explica aquesta història? Doncs després de la mort sobtada de la seva dona, hi ha un jove pare, que és el seu personatge, que queda atrapat d'una banda entre el dol, la culpa i la responsabilitat perquè té dos fills petits que ha de cuidar.
Però, mentre el dolor per la mort de la seva dona l'està devorant, hi ha una presència bastant inquietant que es veu que apareix en forma de corp. Claro, esto no puede ir mejor para un Halloween, también. A partir d'aquí, es veu que es presenta allà i li parla com una veu interior. Tot això va estat amb una novel·la del Max Porter i que...
i que en aquest cas parla d'això, del Dor, la personificació d'aquesta metàfora gòtica, de tot el que ell té allà dins, d'aquest trauma per haver perdut la seva dona, però també la responsabilitat. Un títol de la pel·lícula, per cert, que fa referència a un altre...
autora literària en aquest cas, l'Emily Dickinson, que diu que l'esperança és aquella cosa amb ales. Aquí han tret l'esperança i el que fan és una mica parlar de la pena que està sobrevolant, i mai millor dit pel tema del cor,
per als que queden allà. Una posada d'escena molt minimalista, intimista, diuen, molt freda, això la fotografia també ho fa venir bé, i sobretot la contenció emocional de la interpretació del Benedict Cumberbatch, que es veu que ha triomfat arreu. Una bona recomanació, aquesta, que ens arriba aquesta setmana, i que es diu Esa cosa con alas. Venga, vamos a hacer un juego, ¿vale?
Voy a tirar mi reloj al agua. El primero que lo coja va a tener un premio. Corre. ¿Cuánto? 400. Qué miseria por juguarte la vida. No me encuentro bien.
I una de les pel·lícules més esperades també quan al cinema espanyol és aquest Los Tigres, una coproducció també en França i que es podrà veure properament a Movistar Plus, que és qui més diners ha posat en aquest thriller dramàtic, que està dirigit i amb vigueu de l'Alberto Rodríguez, un senyor que, entre d'altres, és responsable de films com Grupo 7, La isla mínima, Modelo 77...
l'Hombre de les Mil Cares, algunes d'elles juntament amb el seu protagonista actual, d'aquest Los Tigres. Estem parlant del que jo personalment anomeno el Robert de Niro espanyol, que és Antonio de la Torre, i que aquí fa, doncs, l'Antonio el Tigre, que és el personatge principal d'aquesta història. Té una germana que es diu Estrella, interpretada també per la fantàstica Bàrbara Lini,
i que resulta que els dos estan marcats pel mar. Són fills d'un bus de professió, han nascut entre ports i també barques, però ja estan sols. I és el tigre, el personatge d'Antonio de la Torre, qui es juga, entre cometes, la vida per tenir una manera de subsistir.
Perquè l'estrella pateix un problema de surdesa per un accident que va tenir precisament al mar i llavors ella l'ajuda des de dalt. I aquí en aquesta pel·lícula el que veiem d'una banda és el cordó umbilicant d'alguna manera, per fer-ho també una mica poètic, que hi ha entre els dos germans que estan subsistint i a més l'Antonio té un greu accident i li diuen que els seus dies com a bus estan acabant.
Però, mentre el futur sembla que s'estigui enfonsant, precisament en una d'aquestes troballes que fan aquestes capbussades, troba un alijo de droga.
que dius, ostres, cocaïna aquí en un cas d'un patruller i que sembla ser que li podria salvar la vida econòmicament parlant. A partir d'aquí què passa? Doncs que es fa els seus dilemes morals, no? Què faig? Ja no em puc guanyar la vida amb això que estic fent, però fíjate lo que me ha venido a las manos. Què faig? Ho venc, la fragilitat laboral també es veu en aquesta pel·lícula, evidentment, els vincles familiars, la temptació moral, doncs ahí hasta aquí puedo leer que diria...
Maira, què farà al final? Antonio de la Torre amb la droga, la vendrà? No la vendrà? Això sí, diuen que s'ha fet una ambientació a tot el tema del mar, fantàstica, el rodatge ha estat entre Algeciras, Huelva, Alacant, amb uns assessors professionals també de busseig, i que bé, que entre d'altres diguem que el film va passar pel Festival de Sant Sebastià i allà va aconseguir el Premi del Jurat a la millor fotografia.
Cada vegada es diu, la meva fotografia això vol dir que la peli ja no té més interès. No, que està Antonio de la Torre, hombre. Ja sabeu, a veure els tigres. Me acaben de llamar del colegi de Ana. ¿Otra vez? ¿Ya sabes com és? Sara està con ell sempre. Papà no té temps per a mi. Parece que és estorbo. Ana, això és veneno per a les dientes. No la aguanto més. Que no sale de mi vida.
I una altra pel·lícula espanyola no té res a veure amb los tigres, una comèdia per tota la família, o això diuen, està interpretada per la Paz Padilla, per la Maya Zaitegui, que són les protagonistes principals d'una història que ja hem vist més vegades.
l'hem vista des de l'any 84 amb una pel·lícula amb l'Steve Martin, amb les seves versions diferents, o Ponte Milugar amb la Emily Curtis i l'Insa Ilohan, que després, fa poc, s'ha fet la segona part, Ponte Milugar de nuevo. Doncs en aquest cas, Cinema Espanyol, dirigit per l'Anna Murugarren, i que ens explica la història d'una família, hi ha una nena, té deu anys...
és una mica, es veu que és bon estudiar i aquestes coses, una mica insolent, i resulta que la seva vida es complica perquè arriba, diguem, la nova dona, la nova parella del seu pare, la Clara, i no li fa gens de gràcia ni compartir la casa, ni tampoc li agrada tenir una madrastra, per dir-ho d'alguna manera, i un dia, una tempesta elèctrica, doncs passa el que passa, que es canvien els cosos i a partir d'aquí,
Doncs han de veure si poden conviure o potser tenen més coses en comú del que elles mateixes es creuen. O sea, vamos, tienen aquí un mensaje fantástico de gran vincle amb la familia. Doncs ja està, cuerpos locos.
Hoy he visto al padre de Keith. Me ha dicho que tiene proyectos por toda la ciudad. Se pasa todo el tiempo ajustando balances y hablando por teléfono. Es una forma absurda de emplear el tiempo. Bueno, lo que está claro es que tú ese problema no lo tienes.
I acabarem parlant de The Mastermind, una pel·lícula, també drama, que està ambientada als anys 70 a Massachusetts. Hi ha un senyor, el protagonista, interpretat per el Josh O'Connor, que és un fuster a l'atur, pare de família, i que veu com la seva vida s'enfonsa perquè la seva vida laboral és molt precària, perquè està frustrat, i bé, el que vol és...
aconseguir els que molts diuen el sonyo americano, però clar, no és tan fàcil. I el que fa és planejar un robatori, no se encuentra con el hijo, però decideix anar a un museu i robar obres d'art d'un petit museu local. Un pla senzill, ràpid, que està molt bé, que pot ser que el tregui de la pobresa, però que després no sap què fer quan té els quadres.
i torna al dilema moral, com a Los Tigres, de què fer, venga això o no. Una pel·lícula que també parla del desencantament de les persones que van haver de patir la guerra del Vietnam, una mica com una batalla tras otra, precisament l'Anna Haim fa de la dona d'aquest senyor, que és protagonista d'aquesta història, una actriu que hem pogut veure a Licorice Pizza o una batalla tras otra del senyor Paul Thomas Anderson. Una pel·lícula a priori interessant, i no ens dona temps de repassar res més,
Us recordem que també s'estrena la pel·lícula de terror Together, a pesar de ti, que és una història més romàntica, o per famílies, ja, el Super Charlie, o una cosa molt friqui que no m'ha donat temps d'explicar res, que es diu Las guerreras K-pop. Ahí lo dejo, eh? Cada uno tiene su...
sus fricades. Segurament hi haurà molta gent que anirà a veure aquesta pel·lícula. I fins aquí l'última sessió d'avui. La podeu recuperar al nostre web quan la pengem i ja sabeu, hi ha més cinema. No us perdeu, Regressa al Futuro, que veure-ho en pantalla grany amb el seu original no té preu. Escolta, si no pagues els 75 euros, que costa Filmax. Que vagi molt bé. Una salutació del José Malagón, que està a la part tècnica i de servidora, la Lídia. Ens veiem demà.