Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació durant dues hores i llavors fem el primer relleu de passantadores.
I és la Valentino qui es posa al capdavant de la tertúlia d'aquest programa que acabeu de sentir just abans de la informació actualitzada de la mà de la Patri Díaz. I ara comencem aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui divendres, 14 de novembre de 2025.
I ja sabeu que ens agrada molt la cultura aquí al programa i avui parlarem d'una banda, d'un festival que té lloc a partir d'avui mateix, que és el festival Ruby Rock 2000. ¡Ay, qué cosa más grande! 2025, grande, perquè dura dos dies, o sigui, comença avui i acabarà demà.
Això no vol dir que estigueu allà non-stop. Ara en parlarem, de fet, amb dos dels seus protagonistes, no només perquè són membres d'aquesta entitat de la ciutat, sinó també perquè són membres de dues de les bandes que podreu sentir i gaudir en aquest festival. Estem parlant de Pasqual Latorre, que és un dels components també de Harnois.
Els tenim a l'estudi i ja s'estan aplaudint mútuament. Estan molt bé, això vol dir que es porten bé. Doncs hi tenim el Daniel Palop, que també és...
Ahí está, aquí hay de todo, casi como Messi. Toma, ya! Sí, que pertany a Innerfull, que també és membre de Rubí Rock. De seguida parlarem d'aquesta proposta, que recordem és gratuïta i que es fa a l'Espai 1413. A banda d'això, recordem que tenim invitacions per fer cultura a la ciutat. Encara ens queda... Penelope, tu sabes que tienes entrada al llibre. De fet, estem esperant que vinguis primer aquí a l'estudi, et fem una petita entrevista i després... Súper, filla, a Messi que te cagas energy.
Gràcies, gràcies. Ja sé que este corte no lo vamos a superar, José. Bé, en tot cas, si voleu entrades i no sou Penélope Cruz i les hauríeu de pagar, doncs ens podeu trucar al 93 588 59 60 perquè tenim unes invitacions per veure Avui no ploraré...
Una obra de teatre de l'Estè de Teatre que s'estrenarà aquí a la ciutat, al Teatre Municipal La Sala, el 29 de novembre a les 8 del vespre. I d'altra banda, si us agrada el cinema, dins del cicle Gaudí, encara falta una miqueta, està molt lluny, com es diu la pel·lícula, el dia 19 de desembre. Aquesta pel·lícula que, entre d'altres, té Mario Casas com protagonista. Atención guionistas.
que aquí hi ha pel·lícules. Sí, no, no, i a més diuen que està molt bé, eh? Jo sé que el José és fan d'aquest senyor i que estarà desitjant que arribi el dia 19 de desembre a les 8 del vespre. Tu també tens l'entrada lliure. José, no et preocupis, no hauràs de trucar al 93. D'entrada estem fatals.
I avui ve el meu favorit, ho sento, tant per al Pasqual com per al Daniel, però és que avui em ve a visitar l'Edo de la Biblio, que ja sabeu que jo me l'estimo molt, i ens ve a fer l'agenda cada dues setmanes des de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, o des de la MMT,
Com li diem nosaltres, i per què no dir-ho, també ells, inclòs i el cap de la MMT, l'Adrià Martín, doncs ens ve a fer agenda de les activitats que es faran durant les properes dues setmanes, però a banda d'això parlarem una miqueta de cinema i de música. Parlarem d'Escorsese i del meu estimat... Escorsese també m'estimo. Molt ben pensat, doctor. Del meu estimat Michael Jackson.
Doncs tot això fins que sigui al migdia i torni de nou la informació i continuï la programació de Ràdio Rubí. I ja sabeu que l'he anomenat, però el José Malagón, que està a la part tècnica i que us saluda des de les 8 del matí aquí al peu del canó, però abans posant els carrers al voltant de les Cardívols i ara posant-me una cançó per fer-me. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Doncs esteu sentint una cançó que es diu Country House, de la banda blur o blur, com diuen alguns, també. Això depèn de si feu servir, diguem, l'anglès més macarrònic o més tirant que l'anglès més britànic. Per què sentim aquest tema, el Country House? Doncs perquè avui fa...
30 anys ja, que primer que va sortir aquest tema, i segon que un dia com avui, no poseu aquestes cares, companys, sí, un dia com avui, un 14 de novembre del 95, els Blur van fer que Londres sigués un caos, sobretot perquè a la llibreria Books, etc.,
de Charing Cross Road, doncs es van allà a plegar 3.000 fans per signar el seu llibre. Bé, doncs coses de fans i coses de la música, eh? Esperem que a la 14.13 també passi una cosa similar avui i demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui, a partir de les 9 de la nit i fins que arribi la matinada, tindrem una cita a l'espai 14-13, i no només avui, sinó també demà dissabte, perquè durant dos dies se celebra aquest festival Rubirroc. I per parlar, per si encara no sabíeu,
ens venen a fer, doncs, diguem, la promoció oficial des de l'entitat Ruby Rock i també, per què no dir-ho, doncs dos dels components de dues bandes que tindran també protagonista en aquesta edició del Sartament. Anem a saludar-los perquè els tenim aquí a l'estudi fa una estona que han posat una cara. Quan he dit 30 anys de Blur, que estaven flipando en colores. Pasqual La Torre, què tal? Hola, Lídia, sí. Ens ha donat la sensació que ens fèiem grans per moments. Sí.
Bé, el festival, en definitiva, és una cosa que vam voler tirar endavant perquè aquest any no hem tingut gaire activitat, a no ser que ha sigut Festa Major, i volíem fer una cosa una mica pels socis i els simpatitzats de Rubirroc i per la ciutat, que vinguessin a un concert gratuït. No ho havíem fet mai, a no ser que sigui Festa Major, i la idea era això, fer un festival gratuït i amb bandes locals, perquè tots som bandes locals,
i no hi ha massa cosa més a explicar en aquest aspecte. Em preguntaràs més coses, perquè jo ara mateix, així, de boter pronto, no em ve massa cosa. El de Blur m'ha bloquejat. M'ha deixat fer un cristo. Bé, de fet, t'ha deixat d'una manera que no m'has deixat ni saludar el teu company, que està aquí, i has començat a fer la promo directament. Sí, és que vaig a fer feina. Estàs a tope, eh? Vaig per feina. El Daniel Palop. Hola, també estic aquí. Hola, com estem? Ara t'ho repeteixo.
Per un moment has dit, em sembla que he de marxar, no? Ja plego. Perquè ja ho ha explicat. Parla, tu, Pasqual. I ja està. Mira, et salut a l'Ecosse. Com és això? Blur? Blur. Tu també t'has quedat així com 30 anys? Sí, sí, sí. Passa el temps. Passa el temps volant, eh? Volantes. En fi, doncs... Tu que véns d'Innerful, també, a banda de l'associació... Innerful. Sí. Sí.
Anem a sentir una miqueta, si us sembla, comencem per tu. Comencem per els hard noise. Anem a sentir una miqueta de música perquè ens posem en context. Això, evidentment, d'una actuació en directe. A veure com sonen aquests noise tan durs.
Bé, com sentiu, doncs un grup, en aquest cas una versió que feu, eh, Pasqual. Estaves fent com... Estaves així com parlant amb signes, amb el Daniel, i crec que estaves dient que això fa quatre anys, d'això. Pot ser? Sí, sí, sí. El temps corre, també. És el que dèiem. El poble sortirà avui deprimit. Ostres, no, home, no. Que hem d'aixecar-ho, això. Un clínex, per favor, un clínex. Un clínex que estem ja tots fotuts aquí.
Què passa? Com et veus aquí? Deixem-ho estar. Quatre anys? Jo diria que fa quatre anys, això, de tres o quatre... Bueno, quatre anys. Tres? Hòstia, doncs ara en tres, sí, tres o quatre anys. Tres o quatre anys. Bé, per a qui no coneixen la vostra banda, com la definiries?
Bé, una banda de covers de hard rock amb el qual passem diferents èpoques de la història de 70, 80, fins als 90. Ja no passem els anys 2000. Ja està. I fem versions a la nostra manera de temes de hard rock de tota la vida. Ja els trieu entre tots els components. Sí, sí, sí. Ho dic perquè són cançons conegudes com aquesta o també hi ha alguna que diguis no, és que a mi m'agrada molt aquesta i la vull tocar? La majoria són hits.
Hi ha algun tema que sí que ha hagut algun capritxo pel mig, però són hits tots. En definitiva és això. Ara hem canviat de bateria. Està amb nosaltres el Sergenyo, que estem molt contents de tindre-la allà amb nosaltres. I la banda va tirant endavant. Anem fent cosetes, a poc a poc. Ara aquí a Rubirroc és una cosa que ens feia il·lusió com a quasi totes les bandes que estem aquí. Tocar aquí a Rubirroc és una cosa especial. Més pels components de la Junta.
Com serà el vostre concert, que està inclús dins del cartell de demà? Bé, el nostre concert serà un concert reduït perquè no fem un reper molt llarg a ninguna banda, però ho concentrarem tot en tres èpoques, 70, 80 i 90. Farem això, tot molt comprimit, molt seguit i ja està.
Ja ho veureu. Si veniu, podem gaudir del tema. La idea és essa. Com dèiem, això serà demà. Vosaltres tanqueu el festival vosaltres, oi? Hi ha tres bandes abans.
Parlem una miqueta de Soul Garden, Last Rain i Sin City, que, bueno, Sin City també... En principi, qui anava a tancar era Sin City. Però per temes logístics, al final, tancàvem nosaltres. Sin City és la banda... Bueno, falta parlar-ne d'ells, no? És la banda mítica del rock d'aquí, de Rubí. O sigui, en principi, es quedarà enrere nostra, però no porque seamos, sino porque la logística lo dice...
Però que molt bé, molt bé. Les Reines és una banda de rock melòdic, ho fan molt bé, és una banda que ho peten. És que s'ha de vindre a veure-ho, són diferents formats, diferents tipus de banda, i totes tenen la seva coseta, com els Dinnerful, que són les màquines. Ara ho explicarà el Daniel, ara ho explicarà ell, no et preocupis. Però, per exemple, el Soul Garden...
Soul Garden és una banda també de versions, i fan una mica de rock en general, no és hard rock, fan rock en general, i ho fan molt bé, tenen dos cantants, que això també fa una cosa que una banda tingui una mica més de suquillo. Jo les vegades que els he sentit la veritat és que m'han agradat molt. I què he de dir, és un company també de la Junta, i...
Ahí estaremos. Això serà, com dèiem, demà. A partir de les 9, tot i que hem de dir que a partir de dos quarts de 9 és quan s'obren les portes perquè la gent pugui agafar el millor lloc, no? És un consell que doneu?
Més que res que no sabem quin resultat tindrà això. Aleshores, deixar una mica d'espai perquè pugui entrar la gent, perquè es pugui situar, sabem una mica què és el que tenim, com, per exemple, tindrem entrepans, perquè la gent, si el festival dura, tingui per poder fer un mos, doncs perfecte. Això és. El festival, a part de ser important pels grups, tenir un escenari compartit, també és important per punt de trobada del públic, llavors...
Està bé que arribin abans i puc fer la cervesa i parlar i tot plegat. Que m'hi hagueren temps. A més que es troba a faltar una proposta com aquesta a la ciutat. Vull dir que hi haguessin més. Sí, sí, sí.
Ui, quina cara m'has posat, com dir, no sé si abriré este melón. Rubí és un lloc molt artista, de molta qualitat, llavors fa falta escenaris compartits perquè hi hagi escena, perquè tots són vantats locals i de molta qualitat, llavors està bé que fem aquest festival i que fem més.
El tema és com tot. O sigui, per muntar un festival no és senzill. I clar, necessites una sèrie de mitjans per poder-ho tirar endavant. Fa un any o dos anys enrere, normalment cada 15 dies fèiem concerts, però va arribar un moment que al final això va crear una saturació, tant amb elements tècnics com a nivell personal, perquè no podíem gestionar, era massa.
Això volem canviar-ho. Ara la Junta ha crescut, abans érem una Junta més reduïda, ara és una Junta molt més àmplia, això ens dona molt més oxigen a tots. La idea nostra és precisament, com que som més gent, més fàcil serà per poder portar les coses, però a part també les idees. O sigui, arriba un punt que a vegades nosaltres estàvem també limitats amb les nostres idees i entravem en un bucle tancat. Aleshores, obrir-ho és donar una mica d'aire, obrir finestres, i això ens ha ajudat molt a tirar endavant el tema.
Esperem que això sigui un inici de començar a arrencar amb més festivals o més concerts. Avui li hem dit festival perquè són dos dies, però que en principi la idea és fer algú més assiduament. Depenent de certs factors, que això fins que no ho tinguem tot lligat no ho podem tirar endavant, però per ara volíem...
fer això pels socis i simpatitzar-nos que almenys veiessin que estem aquí, que no estem tancats en el nostre món i que no ens donem compte que hi ha uns socis que estan allà i que no els estem fent cas. Perquè ara mateix quants socis sou? Aviam, hi ha socis que... El que són socis renovats són més de 100 socis.
Diria això perquè la xifra exacta no la tinc clara. Sí, perquè jo havia llegit un 130 o així. Jo per això no em vull aventurar a dir un número exacte. Són més de 100 socis. I clar, una entitat que té 100 socis hauria de tindre moltes més activitats de les que hem tingut. I nosaltres una mica ens hem fet un autofleje, ens hem anat...
fotent una mica de castanya perquè ens veiem que no podia ser. I una mica ha vingut això arrel de pensar que hem de fer alguna cosa per ells, perquè no pot ser això. I esperem que ara puguem tirar endavant una mica més aquest tema. Doncs ara anem a parlar de la sessió d'avui, Daniel, perquè allà és on esteu vosaltres, els Innerful. Sentim una miqueta també de la vostra música. Vinga.
Bona nit.
Quan es parla de rock alternatiu, Daniel, com el defineixes? Perquè, clar, això de les etiquetes i els músics... És molt difícil. Sempre que parlo amb algú que es dedica al tema de la música em diuen, no, és que a mi les etiquetes no me van. És molt difícil etiquetar i és encara més difícil autoetiquetar-te. I encara nosaltres més perquè no tenim referències clares. Al final nosaltres creem... La nostra manera de composar cançons és utilitzar la sala d'assaig com a espai creatiu...
I anem improvisant a saco i d'allà van sortint coses. No és que diguem, no, no, fem la cançó com aquest grup. A nosaltres això no funciona. Llavors, diem que fem rock alternatiu perquè entenc que no fem ni hard rock, ni heavy rock, ni pop. És un rock que sí que té guitarres, però és important també que tingui melodies. Que soni rítmicament dinàmic, però que tingui melodies i harmonies. No només rítmiques, només melodies.
Llavors, per això, definim això Rock Alternatiu. Creiem que fem més 90, no? 30 anys. És que n'hi he hecho aposta, eh? Una mica per aquí, la idea. Bé, 30 anys, però Rubí Rock ja va fer 40 l'any passat. Amb un paron pel mig, eh? Hem de reconèixer que un paron important pel mig. Sí, sí, amb un paron pel mig, però sí que és veritat que l'entitat l'any passat va celebrar aquest 40è aniversari...
Felicitats. Els Inners Full acturan avui, com dèiem, però teniu dues bandes més dins del cartell. Sí. Abans de res, m'agradaria dir que aviat toca una altra banda, que és Five.
I que no poden venir perquè va tenir un accident al baixista i llavors no poden. Llavors, res, una abraçada al baixista i al Five. Jo tenia moltes ganes de tocar amb ells perquè és una gran banda. També fan un rock alternatiu i tenia ganes però ha tingut un accident al baixista i no poden. És una pena. Però ho tocaran.
Un altre dia. Avui no. Això vol dir que ja tens una altra cita. La tenim amb ells perquè estaven implicats en fer-ho i com diu el Dani. Una abraçada als Five, a la Nuri, al baixista i a tots. I re, obriran Reultimàtum, que és un clàssic a Rubí.
fan rock rock rock and roll fan de tot, fan temes propis fan versions, fan en anglès, fan en castellà es fiquen amb qui sigui i ho fan molt bé, és un dels classes de Rubí sempre estan allà, sempre compleixen i és una gran banda
I tocarem n'altres, que ja hem parlat, i fem temes propis, només. Som anticovers, ho sento, però... Però els portem bé. Ja ho veig, ja ho veig. És el que hi ha, ens agrada fer lo nostre i fem lo nostre. Llavors farem un concert d'onora, que seran unes deu cançons.
de temes propis en anglès, que ja heu vist més o menys el que fem. I tancaran els Marvel Shadow, que fan heavy rock, per dir alguna cosa, no? Sí, sí. També fan temes propis, heavy rock en anglès, i són una gran banda, vull dir, nick de rock total i...
Sí, una de les coses era que precisament això que està dient dels temes propis. Una de la idea era que haguessin quatre bandes de temes propis i quatre bandes de covers. Que hi ha hagut una de les de tema propis. Que a ningú li sàpiga greu. Que no és cosa teva, que prefereixis els covers. No, no, jo no prefereixo els covers. Això no ens enganyem. Uns fem unes coses, altres fem unes altres, però no vol dir que tinguin una preferència. Tot el contrari, jo m'animo molt...
veient bandes noves que creen coses noves. Els que fem el que fem ho fem per diversió i tenim endavant i tal, però té molt mèrit el tema dels temes propis. Aleshores, no pots dir no m'agraden els temes propis, almenys per la meva part. Tot el contrari. Tot el contrari. Cadascú fa el que li surt, en surt fer temes propis i totes les fórmules són benvingudes. I...
Jo només us volia fer una altra pregunta. És fàcil per les bandes d'aquí actuar fora de Rubí? Ja sé que això podríem estar una hora, eh? Una hora o més. Nosaltres ara gravarem un disc al gener precisament per tenir algú per picar portes. Perquè, clar, sense disc vas a picar alguna porta i què fas? Temes propis, però què? Llavors farem el disc i a veure si amb això surten oportunitats.
Però el bo és que aquí, com tenim aquesta escena, tenim el Rubirroc i, doncs, com anem per aquí, ja ens coneixen i soten cosetes. No tot el que es vol, no ens enganyem. I més difícil és el que fan ells. O sigui, quan fas temes propis hi ha llocs que miren més la part comercial, la part que és coneguda. I això és molt complicat amb els temes propis.
Però hi ha sales, encara hi ha sales que aposten per les bandes de temes propis. Encara n'hi ha. No queden, però bueno, això és un altre debat que podem extendre moltíssim. N'hi ha comptades, aviam, és el que volia dir. Però és que també amb l'altre. Tenim en compte el que hi havia abans, antigament. No té res que veure. És un desert total i absolut. Abans voleu dir els 80 o voleu dir els 90? 90, sí. Sí, sí.
Tot això ha anat cap a baix i cada vegada hi ha més dificultats també per les sales, per poder fer concerts, per moltes coses, eh? Per temes de... Normatives. Normatives. Bé, hi ha una sala molt coneguda també de Barcelona que va tindre que tancar. I el públic, el públic s'hauria d'anir amb més...
Apoyar l'escena local. Jo sempre, jo soc de Barcelona, porto aquí 12 o 13 anys. És de Rubí, és de Rubí. Ja soc Rubinec, però sempre corro, he estat en molts barris i sempre he anat a la sala del barri, inclús sense saber què tocarà avui. Vaig a la sala i miro, hòstia, això està bé, no? Això mola. Tenir una sala, que en aquest cas no tenim, però bueno, seria la 14-13. A veure què m'hi trobo, a veure si m'encaixa, si m'agrada.
Que vinguin. El directe et dona una altra perspectiva de la música diferent. Hi ha una química diferent en tot. M'ha passat milers de vegades d'escoltar un grup que en estudi és l'hòstia i anar allà i dius... Això no és el mateix. M'han enganyat. I a la inversa. Escoltar coses que no t'encaixen i... Ola, quin concert més... El directe té una química especial que s'ha de sentir in situ. Sí, sí.
Doncs fem l'última crida. Vinga, qui la fas? La fas tu? No, la fas el Dani, que jo he parlat molt. Tu has parlat molt, és veritat, Pasqual. Ha de parlar el Dani. Bueno, festival Rubirroc, gent de Rubí, Rubirroquers, roquers. I amics, eh? I coneguts, la gent de Rubí. Sí, sí, vull dir... Què millor que venir a un concert de rock a Rubí
És a la sala 14-13, que qui no sàpiga on és, és allà la rotonda del Pinar. És una sala que està una mica lluny del centre, però que és espectacular, sona molt bé. Jo he anat a moltes sales de concerts i a aquesta zona bastial, i així que...
Hi ha lloc per aparcar, que també és important, per si la gent agafa el cotxe. Tu diràs. A peu tampoc està tan lluny. El José ho sap. El José ha anat caminant fins allà. Però sobretot això, que és una sala que val molt la pena. Sona molt bé. Vull dir, els concerts allà sonen genial. Sí, perquè si entrem en el debat de la mandra d'anar a la sala de 14 a 13, també seria molt llarg. A veure, Pasqual, hi ha gent que té mandra de creuar la guerriguera per anar al castell. O sigui, no te digo más. El tema és que s'animin, que seran dues nits molt divertides, que ens ho passarem bé,
i que no tinguin mandra. I encara que el temps faci el temps que sigui, quan arribes a dins, tot canvia. A més, coneixeran gent, la gent que ja és de bona pasta... És el que dèiem abans, que a part dels grups, recordem, són tots grups de Rubí, producte local...
avui tres bandes, portes als vuit i mitja, no? Sí, sí. Portes als vuit i mitja, demà quatre grups, també portes als vuit i mitja, però a part d'això és un punt de trobada molt important, vull dir, que vinguin, s'ho passaran de conya. I els grups són boníssims tots, vull dir que
I gratis, vull dir. Sí, sí, que això també és una cosa que també s'ha de dir, eh? Sí, sí, entrada gratuïta. Ho fem per l'amor a l'arte, vull dir que... Doncs, Pasqual, Daniel, moltíssimes gràcies per venir al Rubí al dia. Per vosaltres. Per explicar-nos aquesta iniciativa i sobretot per fer-la i que la gent s'animi tant avui, a partir de dos quarts de nou, com demà, també, allà a l'espai 1413, que està una mica allunyat, però que no ho ha estat tant. Ens ho passarem molt bé. Seran dues grans festes. Sí, sí, sí.
I a més podreu allà sopar i tot, que tindreu el servei de barra. Vull dir que cap problema. Entrepels, begudes, el que faci falta. Us esperem a tots allà. Vinga, que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
M'encanta aquesta efemèride que comentarem ara i que ho comentarem també després amb l'Edo perquè ja l'està sentint, que ha dit que té mazo. Bueno, no ha dit això, però s'ha posat a cantar, que pel caso és quasi lo mismo. No me muevas el micro, espérate. Doncs un dia com avui, un 14 de novembre del 90, estem parlant dels 90, molt avui al programa, el productor Frank Farian va acomiadar els mili-vanili, concretament els cantants... Bueno, canto, sí. A veure...
Rob Pilatus i Fabrice Morvan, perquè es veu que ells volien cantar en el nou disc que havien de fer. Recordem tota la polèmica, Milly Vanilli no canten. Bueno, pues eso, van dir, ay, es que queremos cantar nosotros. Y el productor dijo, ala, ahí lo llevas hasta luego, Lucas. I això comemorem avui, que fa 35 anys d'això amb aquest tema. Girl, you know it's true.
Bona nit!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Birds flying high You know how I feel Sun in the sky You know how I feel Breeze drifting on by
Fins demà!
Doncs sí, Michael Bublé, en aquest cas em sento bé quan et sento a tu i quan tinc la presència de l'Edu de la Bíblia, que ja el tenim aquí. Què tal, Edu? Hola, molt bon dia. Hola!
Hola! Te saluda el José, que també està desitjant que arribessis. Sí, sí, hola José, Lídia... Com estàs? I a tots els ullens de Ràdio Rubí. Semblem uns viejunos, comentant els anys que fa de no sé què, de no sé quantos... Ostres, sí, sí, cada divendres, a més a més, clar, parlant de rock i quan surten efemèries de rock, Déu-n'hi-do, ara ja tot són 30-40 anys enrere de qualsevol aniversari així ja amb una mica de caché.
I pensa que d'enguany encara no he posat un tema de Glenn Miller, que ja estem parlant de... Buf, això ja és de... Fa un segle, això sí que hi ha... Hi haurà gent que no sabrà ni qui és la mateixa. Bueno, ja ho farem. No sé si al desembre toca alguna... Pot ser que sí, ja la posarem. Bé, doncs, ja sabeu que l'Edu, de la Biblio, perquè es diu així extraoficialmente, igual que jo em llamo Martins, de manera extraoficial, solamente con él, con Edu, ara ja lo sabe todo el mundo, o todo el mundo que nos escucha. Són coses diferents, eh?
La Biblioteca Municipal Mestre Martí Taulé, l'altre dia em van dir, s'ha de dir Biblioteca Municipal Mestre Martí Taulé. I vaig dir, sí, sí, està molt bé. Però als mateixos treballadors de la biblioteca i servidora, li diem M.M.T.,
Sí, és que ja al final, si no, clar, sí, ja està molt bé, no?, recordar el mestre Martí Taulé i Pruneda, que a més a més vam fer l'altre dia la conferència sobre la seva vida, està bé recordar-lo, però al final ja arriba un moment que, entre tants noms i cognoms, doncs anem per feina i M.M.T. o Rubí M.M.T. i endavant.
És que em deien, sí, perquè Biblio Rubí, no sé què, jo pensava, Biblio Rubí? Qui diu Biblio Rubí, saps? Bé, potser una cosa de hashtags. Algun hashtags, sí, jo crec que això és més... Però clar, un dels meus hashtags segurament és Biblio Rubí, però... Sí, però com que ara no teniu... Exactament, ara no tenim xarxes socials.
Us van hackejar i no teniu ni Instagram ni Twitter. No lo sabies, José? Pues hace ya, eh? Sí, sí, ja fa temps que vam tenir un atac de criptos i de moment anem en versió analògica. Anem amb cartells, amb webs... I Facebook. I Facebook.
però sobretot al web de l'Ajuntament, a l'agenda, allà ens trobareu, i si no, trucant o preguntant, de seguida sabem totes les dades, tot el que fem. Per això ve l'Edu, entre altres coses, per explicar què és el que fan, què feu, va, expliquem. Comencem per l'agenda, que després... Comencem per l'agenda, que començarem avui, però ara quan t'acomiadaves dels rockeros, que parlàvem de la penya, si ha de venir, si costa molt arribar...
Sí, t'he vist fer una cosa així. He fet un gest com dir, ostres, nosaltres ara ja comencem la temporada, que no ens podem queixar de dades, perquè ara ens passava l'Adrián Martín les dades d'octubre i ja comencem amb més de 18.000 usuaris mensuals que fan una mitjana de més de 700 visites al dia.
i estem ja passant arribant als gairebé 9.000 prèstecs a 320 prèstecs documents prestats de mitjana diària o sigui que ja estem amb dades que encara que costa aparcar costa arribar i totes aquestes queixes que sempre tenim la gent sobretot s'apropa i s'apropa molt i nosaltres contentíssims a més a més tal com dius clar ple com sempre d'activitats avui i demà
Ràpidament recordarem que en fem dues. Avui fem la xerrada a les 18.30 que organitza Rubí Solidari sobre els 50 anys del Sahara Occidental i hi ha uns quants ponents, el Xavier Serra, el Mohamed Salem i la Júlia López, presidenta de Rubí Solidari, que vindran a parlar-ne. O sigui, que qui vulgui, les 111 places de l'auditori us esperen. Avui, ja sabeu, 14 de novembre a les 18.30.
Sàhara Occidental. Avui a les 6 de la tarda fem a la sala de formació el taller d'aromateràpia i fem una doble sessió perquè tenim demanda de matí, doncs avui 14 de novembre a les 18 hores i el mateix taller el repetim dissabtes, en aquest cas demà dia 15 a les 11. Taller d'aromateràpia amb l'Anna Galofre.
I la setmana que ve fem diverses activitats, llavors farem com una mica de highlights, però sobretot volem recordar que hi ha la setmana de drets de la infància, tota la setmana a partir del dia 17, coincidint amb el dia universal dels drets dels infants. I fem dues activitats a la biblioteca,
Una molt xula, bé, les dues molt xules, evidentment, però una que volem destacar especialment, que no és l'hora del conte, que seria el taller de manualitats i hora del conte Land Art, les flors del Sàhara. En aquest cas és un taller creatiu, adreçats a nens i nenes a partir de 5 anys, i que el fem el dia 18 a les 18. O sigui que qui vulgui va amb inscripció prèvia, sí que demanaríem que contactin amb nosaltres...
per acabar d'omplir les inscripcions, però interessant taller creatiu, això de Land Art amb flors del Sàhara fent diferents manualitats. 18 a les 18. Molt bé. I què més? I què més? La setmana que ve ja deia que estava plena d'activitats. Tornem amb les clàssiques i ja tradicionals xerrades
Què fem justament amb els companys de la UAB? En aquest cas parlarem de l'assumpció català i poc, que hi ha hagut de buscar-la al Wikipedia, per cert, que era una astrònoma pionera apassionada per la ciència catalana.
una dona que jo crec que deu ser bastant desconeguda però en el seu temps va ser una científica importantíssima i ens vindrà a parlar d'ella la Francesca Figueres en aquest cas dilluns
a les 18 hores. També recomano molt aquestes xerrades que fem amb els companys de la universitat perquè ens descobreixen artistes, pintors, científics i sobretot dones que al llarg de la història han passat molt desapercebudes i que ens fan conèixer-les i reconèixer-les.
Aquesta activitat que estàs a punt d'explicar, em sembla, m'ha deixat una mica trastocada. Sí, sí, aquesta... Ens estan fent moltes preguntes perquè la gent ha vist aquestes cinc lletres tarot i han dit, com tarot a la biblioteca? Doncs sí...
Què passa? Doncs tarot terapèutic i canalització, que no m'ho deixi, a càrrec del Rubén Ferrer, el Ruf, que vindrà a fer aquesta activitat. Hem fet diferents activitats de creixement personal relacionades amb les emocions, tant amb la Míriam Ferrer com amb el Rubén Ferrer, i en aquest cas farem això, tarot terapèutic i canalització. Dimarts 18 a les 18 hores, a l'Auditori de la Biblioteca.
Què us pregunten? La gent que us ha preguntat per aquesta proposta? Ens pregunten perquè són com aquestes temàtiques, que sempre tot el que és astrologia, dintre del que seria la classificació de la biblioteca, inclús, que tots ja sabem que està ordenat per uns números, doncs cada matèria té assignat un número, això s'ho va inventar un senyor que es diu Dewey, li diuen classificació decimal universal...
i van col·locar totes les matèries, i l'1 és un número que és com una mena d'allà tot el sac de raresses, i dintre de l'1, que és la filosofia, hi ha l'astrologia, i aquestes temàtiques una mica paranormals, d'extraterrestres, de vida...
fora del normal i llavors el tarot també està aquí dins, del 133, dintre de la filosofia hi ha un racó i és un tema que interessa molt. Hi ha gent que va fer-se el tarot o no sé, és un tema que li interessa. Hi ha llibres i se'n parla molt i a les xarxes ni t'explico...
i el repel, i tots aquests que fan tarot, i nosaltres farem un altre tipus, perquè és amb el Ruf, i farem tarot terapèutic i canalització. I per això esperem que tota aquesta gent que s'ha interessat vingui i ompli l'escena a places. Estaria molt bé.
Molt bé, alguna cosa més? Sí, ens torna a visitar, feia dies que no ens visitava, la Rosarina, l'argentina, Sandra Rossi, argentina-catalana, que vindrà a fer contes que fan passigolles per nens i nenes a partir de 4 anys. Ja sabeu que és una actriu que ho dona tot a l'escenari i són uns contes molt recomanats, contes que fan passigolles
dimecres 19 de novembre a les 18 hores, no que la inscripció és gratuït i ho recomanem molt, sempre que ens visita la Sandra Rossi, sempre molt recomanat. Molt bé. I acabarem la setmana propera amb una presentació de llibre, un llibre que no va de la Coca-Cola, tot i que es titula «Xispas de vida»,
Però, doncs això, vindrà l'autora, la Sagrario Pérez Penya, a parlar d'aquest llibre. Un llibre una mica enigmàtic, no direm res, únicament direm el títol, Xispas de vida, a càrrec de l'autora rubinenca Sagrario Pérez Penya. Convidem a tots que vingueu a escoltar aquesta presentació i també l'autora signarà llibres i podeu parlar amb ella i conèixer-la. Xispas de vida...
divendres 21 de novembre a les 18 hores també a l'Auditori i passant l'altra setmana fem una hora del conte una mica especial també amb els Vivim del Cuento que ens visiten el dia 24 farem el conte que està dintre de la setmana de la infància i això també us animem a tots a venir contes sempre molt recomanats amb Vivim del Cuento
I per acabar, una activitat que serà càrrec de la Laura Rueda, que ens parlarà de l'artista, del ceramista Pons Sirac. Això serà dimarts 25 de novembre, encara queda, però us ho voleu apuntar, si voleu.
per nens i nenes, farà una xerrada per presentar la vida i obra d'aquest artista, del Pont Sirac, l'artista que dominava el vidre. 25 de novembre, 17.15 hores, amb la Laura Rueda, i a la sala de petits lectors. Són aquestes activitats que fem conjuntament amb els companys de la Fundació Museu Ballonrat.
T'ha estat a punt de sortir 25 de desembre. Fum, fum, fum, total. T'he visto total ahir, esperant l'oncle Buscall, que no sé si vindrà al programa aquesta temporada. Ahir lo dejo també. Moltes gràcies per tota aquesta informació. Quan a l'agenda de la MMT, Biblioteca Mestre Martí Taulé. Però ara anem a parlar, encara que siguin 4 minuts i mig, d'altres coses. I anem a veure un tràiler, que tinc moltes ganes de posar-lo, encara que sigui una miqueta,
El sentim i ara el comentem perquè és història viva. Què m'estàs mirant a l'hora, no? Pommelo, xiquitins. Ara no se sent res, però ho sentireu, eh? Escolteu, és en anglès, eh? És una cosa de cine. És com a la biblioteca no se puede hablar alto, que hi ha gent que parla molt alt. No se oye nada. Espera.
¿Qué me estás contando? Bueno, pues nada, escolteu, pues es igual. Canta, canta, Edu. Aquí ara, en aquests moments, s'està sentint Billie Jean, i crec que també després sona Beat It, i és el famós tràiler de la pel·lícula Michael...
que s'estrena el 24 d'abril del 2026, crec recordar, i abans també em recordaves tu que havia superat totes les expectatives en quant a visualitzacions en 24 hores de pel·lícules, documentals, musicals i demés, superant a la Taylor Swift i l'Era Sturr.
Ja veus, un rècord històric, com deies tu, en 24 hores, hi ha hagut 116,2 milions de visualitzacions d'aquest tràiler, que, bueno, m'ha hecho la pírula el YouTube i me lo ha dado en... Ara, ara. Mira, ara sí. Gràcies, José. This is your story. This is the story of Michael, eh?
Que abans estàvem parlant per telèfon. Sí, no amb el Michael, amb l'Edu, estava jo parlant per telèfon. I estàvem comentant qui és Jafar Jackson, que és nebot de Michael Jackson i que és un dels protagonistes d'aquesta història, que s'estrenarà, com deies tu molt bé, el 24 d'abril.
Bé, doncs des d'aquells petits fins que triomfa, diguem, als anys 80, això és el que diu la publicitat d'aquest Michael de Biopic, i el Jafar Jeremiah Jackson, que abans em deies, no sé qui és, doncs és fill de Germaine Jackson i Alejandra Genevieve Oiziazá.
És un nombre molt complicador, però és el nebot de Michael Jackson que farà en algun moment el seu oncle en aquesta pel·lícula fantàstica que podeu veure i continuar creixent el mite d'aquest rècord. Continuarà creixent el mite segur perquè amb la semblança física i com l'han caracteritzat i la veu, això donarà molt que parlar seguríssim.
Sí, i com que no tenim més temps, em pots posar Taxi Driver? La musiqueta parvaria una miqueta perquè...
Recordem que dilluns, ja ho comentarem també al programa, però dilluns fa anys 83, concretament, un senyor que va néixer a Nova York un 17 de novembre del 42, director, productor, guionista, fins i tot, Martin Charles Scorsese, o Scorsese, com diuen els americans, jo volia posar uno de los nuestros, unos de tiempo, una pel·lícula que es va estrenar l'any 90, que estamos muy noventeros, que dius, fa 35 anys d'aquesta pel·lícula,
Des que tuve uso de razón he querido ser un gángster, una de les frases més mítiques, més o menys diu això, però després aquest taxi driver és del 76. Jo t'animo a fer cuentas també, si queréis, abans parlàvem de tiburón fora de Ventena. Tenim moltes pel·lis a la biblioteca de l'escorsese per agafar.
Tenen moltes pel·lis i preparen el programa més d'una vintena, realment. Totes aquestes que comentes de Taxi Driver, Color del Dinero, Històries de Nueva York, Uno de los Nuestros, El Cabo del Miedo, Casino, Guns of New York, Infiltrados, Shader Ice, Lobo de Wall Street, fins ara les darreres de l'irlandès, el Clan de la Luna... Al final estem parlant d'història, del cinema, un mestre...
com és el Martin Scorsese que comentaves. Doncs jo crec que podeu passar per la biblioteca per fer qualsevol d'aquestes activitats que us ha comentat l'Edu i aprofitar i agafar una de les grans pel·lícules de Martin Scorsese. Arribem ja a les 12. Moltíssimes gràcies, Edu, com sempre. Molt bé, un dels nostres, ja saps. Totalmente, totalmente. I nosaltres marxem també. Una salutació del José Malagón, que ara mateix va també agafar una pel·li de l'Scorsese a la biblioteca amb l'Edu. I ara arriba la informació i després continua la programació de Radio Rubí.
Hasta luego, Luca.