Són les 11 del matí.
Molt bon dia. L'equip de govern format pel PSC i en Comú Podem ja té redactada una primera proposta del pressupost municipal per 2026, que aviat compartirà amb els grups de l'oposició. L'executiu tornarà a buscar l'acord amb Esquerra, que va permetre desencallar els comptes de 2025 amb una abstenció l'estiu passat. Escoltem el que deia en aquest sentit l'alcaldessa Anna Maria Martínez.
Som un govern d'esquerres progressista i que ens agradaria que amb els partits d'esquerres, en aquest cas amb Esquerra Republicana, pugui arribar un acord. I en això espero i desitjo que trobem les vies perquè sigui possible, perquè Esquerra és un grup assenyat i els acords del pressupost passat, tot i que va ser el juliol i que ha passat poc temps, també els hem pogut compartir. I la veritat és que el grau de compliment és molt, molt elevat. Falten quatre cosetes que s'estan treballant, però...
no hi ha cap qüestió que no s'hagi donat compliment i, per tant, estem en condicions de tornar a posar un paper en blanc i poder acordar qüestions que puguin ser condicionants per poder aprovar el pressupost de l'any 2026.
La primera, Adela, explica que la proposta que s'ha treballat està molt condicionada per la situació d'infrafinançament de l'administració local i de les pujades de sou dels treballadors públics que s'han de subir com a recursos propis. Tot indica que l'esborrany pressupostari tornarà a destinar bona part de l'increment al capítol 1 de retribucions de la plantilla municipal tant per les noves pujades de sou decretades pel govern espanyol com pels ajustos de la nova valoració dels llocs de treball que va aprovar el ple municipal.
Expliquem tot el que passa a la ciutat. I la Biblioteca Mestre Martí Teulé ha registrat un increment del 10% en el nombre de visitants respecte als anys anteriors, arribant a la xifra de 140.000 visites anuals. Aquesta tarda es tradueix en una mitjana de 700 persones que passen cada dia per les seves instal·lacions.
El director de la biblioteca, Adrià Martín, ha fet balanç de l'any passat. Martín ha assegurat que el préstec ha experimentat una pujada significativa, especialment en el vessant digital i el servei interbibliotecari que ha crescut, atenció, vora un 40%. Tenim un 40% més de préstec. Per exemple, el préstec digital ha anat en augment, que ja havia augmentat durant la pandèmia. El préstec de documentació digital, l'efilm, que són les pel·lícules, els llibres electrònics i tot...
També tenim un 38-40% del préstec interbibliotecari. El préstec interbibliotecari és... Nosaltres som el Globo, ara. De les 200 i escaig biblioteques que hi ha a la xarxa de la província de Barcelona, la Biblioteca de Rubí és la quinzena que fa més préstec interbibliotecari. O sigui, allò que quan demanem documents, llibres, pel·lícules, còmics, revistes o videojocs o jocs...
Pel que fa al gustos de Rubí Nencs, el rànquing dels llibres més prestats situa la novel·la com a gènere que més interessa. Les novel·les més prestades són majoritàriament en català i escrites per dones. Trobem, per exemple, la genètica de les passions de Montserrat Espallargues. Ha estat el llibre més buscat amb 144 préstecs, seguit d'obres de Pilar Rahola i Imma Monzó. En l'apartat audiovisual destaca la curiositat del gran èxit de la sèrie clàssica Verano Azul,
juntament amb títols de consum familiar com Del Reves 2 o la saga Star Wars. La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports, els 100 patins es queda a les portes de donar la sorpresa i tornar amb la Copa del Rei. Sisculara García. Espectacular, competició del CAO, la disputada per l'Hockey Club Rubí 100 patins, que només perdia a la final i 1 a 0, molt ajustat al partit davant del tot poderós Molines.
en una gran imatge que va donar el conjunt de la nostra ciutat en aquesta Copa del Rei disputada a Valladolid i de la qual guanyava en quarts el Tres Cantos en semifinals al Tenerife. Guantés i només perdia per la mínima 1 a 0 la final davant del Molinà.
A partir d'aquí, pel que fa al futbol, en Lliga Elite, primera catalana i segona catalana, les tres opcions de resultats, amb la pitjor part que se la bandu, una Unió Esportiva Rubic que queia estrepitosament en Lliga Elite, 4-1 davant del Sabadell B, malgrat tot segueix entre els millors del grup. Empat a casa, 2-2, la lluita per la permanència, primera catalana, grup 3 del Juventut, 25 de septembre, i davant del Tortosa, mentre que l'Unímpic de Can Fatlló ja ha agafat el camí de sortida de la zona complicada de segona catalana i el grup 5,
Després d'una nova victòria, aquesta 1 a 3 al terreny de joc de la Gramunt. És tot. Per ara tornem amb més informació de la nostra ciutat en una hora, al butlletí de les 12. Fins després. Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A pell de cama. A pell de cama.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Mig quart de dotze del matí, recte final del Rubí al dia. Després de l'actualitat i la tertúlia, és temps de cultura. Avui tenim de tot, no està gens malament per ser dilluns. Tenim teatre, cinema, sèries i fins i tot literatura.
En uns minuts rebem els estudis a la Isabel Mercader, ella és la responsable del Club de Lectura Criminal que es fa a l'Ateneu. Avui, demà, per ser exacte, es tenen una nova sessió i tindran, a més a més, la visita de l'autora del llibre que han llegit o que estan llegint, és la Sílvia Lagarda Mata, autora de Veus de mort als Encants Vells.
Una mica abans de dos quarts de dotze, parlem de les obres i pel·lícules que podeu veure aquests dies a la sala i al casino, i a més a més estrenarem el disc, o ajudarem a estrenar el disc, de Robbie Williams, Britpop.
I a dos quarts i cinc de dotze, secció de cinema i sèries. Avui s'estrena l'anèsima sèrie relacionada amb Joc de Trons. El Caballero de los Siete Reinos és la precuela de la precuela i serà una de les recomanacions que ens farà avui el Víctor Pérez. I a les estrenes, el Jacín Furnols ens parla de 28 anys després, El Temple de los Huesos i Torno de Guàrdia. Dues propostes ben diferents que s'han estrenat aquests dies i que encara estan a la gran pantalla.
Des d'ara i fins a les 12 t'acompanyarem amb tota l'actualitat cultural de la ciutat. Recorda que tenim un telèfon obert al que podries trucar si ens vols fer qualsevol comentari i suggeriment. És el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia.
Demà torna el Club de Lectura dedicat a la novel·la de gènere criminal, és a dir, negre policial de lladres d'enigma o thriller, amb el segell, en aquest cas, d'escriptores, dones dels Països Catalans. L'encarregada d'aquest Club de Lectura és també una dona, la Isabel Mercadet, que ja ens acompanya. Molt bon dia, Isabel, benvinguda. Molt bon dia, gràcies.
Feies que sí amb la cara quan jo deia escriptores, dones. En aquest cas, tot el cicle d'aquest curs, per dir-ho d'alguna manera, és de dones escriptores. Explica'ns per què heu decidit que sigui així. No és que hagi sigut un propòsit així d'entrada dir, triaré només senyores. Jo al llarg de l'any...
dels anys, llegeixo molta novel·la de tipus criminal, i m'adono que sobretot m'agraden les senyores. Tenen una forma d'escriure una mica diferent del que fan els senyors. Això no vol dir que els senyors no m'agradin, m'agraden. Però vaig pensar que estaria molt bé començar... Aquest any farà 10 anys que estem en funcionament,
Hem llegit tant senyores com senyors i el que si ens limitem és a convocar i llegir escriptores i escriptors dels països catalans. Algun escriptor o escriptora dels països catalans escriu en castellà i de vegades algun és en castellà, però normalment jo diria que el 98% són llibres en català.
I per primera vegada aquest trimestre ens hem proposat... Som una associació també, eh? Jo condueixo el club, però som una associació i som una colla de senyores, també, que en formem part. Llavors, des de fa un temps, des que ens hem constituït en associació, ens reunim i debatem sobre quins llibres podrien presentar i proposar en el club. És veritat que se'n refia amb força de la meva opinió. És veritat que si hi ha alguna pega, llavors també la...
La responsabilitat és meva de no haver triat un llibre que acabi agradant, però és cert que els llibres, com amb tota la vida, hi ha gent que té uns gustos i gent que té uns altres, i el va molt bé. Més a més que no tothom pensi igual, perquè llavors el debat a l'hora de fer la sessió del club és més amena si hi ha opinions que no són iguals.
És la gràcia, poder compartir aquestes estones i fins i tot allò que potser no t'ha agradat tant o que no has acabat d'entendre o que tu has entès d'una manera, quan ho debats amb una altra persona, segurament li veus una altra...
De fet, alguna vegada, fins i tot comentant un llibre, hem arribat a dir, però hem llegit el mateix llibre perquè és que hem interpretat coses totalment diferents i això és molt enriquidor, penso jo, perquè veus altres visions sobre un mateix llibre que has llegit.
Aquesta vegada hem decidit de fer un trimestre, és a dir, gener, febrer i març, de llibres que tinguin referència als inicis del gènere criminal. És a dir, són escriptores actuals, però que fan referència a detectius o investigacions que es van iniciar fa, en aquest cas, fa més de 100 anys. Mare meva, i com ho fas per...
Perquè dius, normalment trio jo els llibres, però com t'ho has fet? T'has de documentar i preparar molt bé i has de llegir molt no, moltíssim, per poder decidir que al final triaràs aquesta i no pas altra de novel·la, no? Sí. No soc de les persones que llegeixo més, eh? Perquè segueixo gent per Instagram i pel Facebook que llegeix moltíssim més que jo. Jo vinc a llegir un 60 i pico de llibres cada any. Llavors, d'aquest 60 i pico, doncs,
En tinc molts que m'agraden però que no els puc encabir perquè només fem nou mesos del club i llavors he de triar nou. I aquesta vegada hem triat això, que s'ajustin al perfil de clàssics del gènere. En aquest cas, en el llibre de la Sílvia Lagarde Mata, que de fet va guanyar el segon premi de Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona...
De fet, el protagonista és el Chevalier Auguste Dupin, que va ser el primer detectiu que va inventar-se l'Edgar Alain Pou el 1841, va ser la publicació. Vull dir que estem parlant de fa molt de temps. I llavors, ell agafa aquest personatge i l'incorpora a Barcelona.
I a Barcelona hi ha una investigació perquè resulta que hi ha tot de llibreters de vell que els estan assassinant. I ha de descobrir què és el que està passant. Això lliga molt amb la llegenda del llibreter SSI de Barcelona que es va publicar el 1928, però que és una llegenda molt més antiga.
I, per l'altra banda, els assassinats del carrer de la rue de l'Edgar Allan Poe, on surt per primera vegada aquest personatge que és el protagonista d'aquí. És a dir, que tot podria estar lligat, és a dir, que si ja has llegit el llibre que proposeu, podries, em refereixo a algú que tingui més interès, accedir als altres dos, per exemple, eh? Sí, jo els estic llegint, és a dir, ja els he repassat, ja els havia llegit i els he repassat perquè hi ha moltes coses que em criden l'atenció.
Home, 60 a l'any vol dir més d'una a la setmana, eh? Sí, no ho calculo així, però sí, segur serà, sí. Sí, perquè hi ha 50 i escaig a les setmanes, doncs sí. Sí, perquè de vegades tinc diversos llibres en marxa, eh? No vaig d'un amb un, no sempre. Saps que ara mateix hi ha gent a casa i una servidora morint-se de l'enveja?
que algú pugui llegir 60 llibres cada any. Sí, aquest darrer any he estat jubilada. Segueixo jubilada i espero ser tard molt de temps. Però l'any anterior, que no estava jubilada, també vaig llegir-ne 60 i pico. Llavors sí que la meva activitat prioritària a la vida...
sobretot, és llegir. I m'agrada molt, vaig a molts festivals, conec a molts escriptores i molts escriptors, vaig a conferències que parlen d'aquests temes perquè vas entrant i vas entenent i coneixent més. El llibre de la Sílvia Lagarda, a més a més, m'agrada molt perquè fa una descripció molt acurada, molt fidedigna, de la Barcelona de mitjans del segle XIX, perquè representa que aquesta història comença a l'abril del 1840.
És a dir, un any abans que l'Edgar Alampou escrivís el seu llibre de la Morgue, del carrer Morgue. Però els vestits, els carruatges, els sorolls, les olors, els barris, els carrers, tot està molt ben descrit en aquest llibre.
Si bé no és una característica molt habitual en els llibres criminals, perquè normalment el que vas és a una cosa molt més ràpida, molt més intensa, aquest té l'avantatge que si ets un gran amant de la història i de Barcelona, pots entrar-hi a la mar de bé. I et dona moltíssima informació. Ella, a més a més, molt genial la senyora, ha creat en el seu Facebook
penja imatges del que ella descriu de Barcelona. És a dir, ha fet una gran inversió, crec jo, demà l'hi preguntaré, aprofitaré preguntar-li, jo crec que ha fet una gran inversió en documentació, per poder descriure i saber on estaven les coses, cada ubicació, els carrers, el que hi havia als carrers. A mi m'ha agradat molt, m'agrada la investigació, però potser casi m'agrada més la part històrica que presenta aquest llibre.
Clar, en començar i abans d'obrir els micròfons, tu em deies... A mi m'agrada dir que és un club de lectura criminal, perquè això engloba diferents subgèneres a dins. I deies, tot i que de vegades no està gaire ben vist aquest gènere criminal. I comentàvem, home, segurament per aquesta part pejorativa i aquest prejudici que la novel·la criminal és una cosa lleugera...
moltes vegades es posa en la mateixa alçada que altres tipus de novel·les, realment sí, lleugeres... Jo fins i tot no diré... Poden ser lleugeres o no? No, no, dic que la gent pot tenir aquest prejudici, però jo fins i tot penso que...
Potser tinc la sensació que afecta més el veure aquestes pel·lícules que ens han presentat, que són quasi tocant, ratllant agora, que fan patir, que hi ha molta sang, que hi ha molta violència. Després tinc la sensació que es lliga amb la literatura criminal.
I sí, és cert que hi ha algun llibre que és molt dur, hi ha molta sang, hi ha molta fetge, però jo amb aquests, com jo no m'agraden, ja no els proposo mai, perquè de vegades començo llibres que se'n cauen de les mans, això també ho he de dir. És a dir, hi ha llibres que o perquè no estan prou ben desenvolupats, o perquè la trama no és creïble, o... Bueno.
També va amb el gust de cadascú, jo tinc el meu. Però com més llegeixes, més en saps i acabes descobrint aquells que realment són atractius, que t'atrapen, que entres. Però no té per què segure una cosa criminal. És a dir, pot haver-hi molta part psicològica, molt de thriller de dir, ha passat això? Ho han descrit...
bastant bé, la teva imaginació, no cal que t'ho diguin tot perquè la teva imaginació ja corre sola, però després anem a veure qui ho ha fet i per quin motiu, quines circumstàncies han portat aquesta persona, aquest grup de persones o qui sigui, a realitzar això. Per mi això és la part criminal, més que no pas allò d'aquestes sèries i pel·lícules com Seben o així, que són molt bones, però se regiren les tripes i jo no tinc ganes de regirar-me les tripes quan llegeixo.
Perquè dins del gènere criminal hi ha, com dèiem, molts subgèneres, no? Correcte, sí. Per això, quan jo et deia novel·la negra i tu deies no, novel·la criminal i a dins la novel·la negra. Més o menys, explica'ns aquests subgèneres. A veure...
La criminal va començar amb aquesta sèrie que és anàlisi detectives, que és a dir, investigació, descobrir qui, i moltes vegades van començar que no eren ni policies, perquè els policies, quan van començar totes aquestes històries cap allà primers del segle XX,
Estaven com mal vistos. Llavors són detectius com el Dupin, com el Sherlock Holmes, o com la senyoreta Marple, o el Poirot, que no són policies però es dediquen, són deductius, són molt intel·ligents, es fixen absolutament en tot i descobreixen. Aquesta seria la... que se'n diu policia encara que no hi hagi policies. Policies. D'acord?
Per tant, Agatha Christie és una novel·la policíaca? Sí, la definició és policíaca, tot i que no sigui policíaca, que no sigui de policies. Llavors, això passava a l'Anglaterra de l'inici del segle XIX, amb una gent amb un estatus elevat, no parlava... És a dir, recordeu, ara que fa 50 anys de la seva mort, perquè va morir el 1976, estan traient moltíssimes sèries a les televisions,
on es pot veure. És de ritme lent, d'explicar molts detalls, sempre en classes altes... I passava a Anglaterra. Per contra, als Estats Units va aparèixer la negra als baixos fons, els investigadors que eren uns desgraciats, uns borratxos... Era aquí, la definició venia d'aquí. La policia, que era bastant europea i sobretot era britànica,
I la negra venia del Chicago, dels carrerons foscos, del tio fumador, del tio desgraciat, que lligava a les noies perquè sí, que era un borratxo. Aquest és el gènere negre, sobretot. Hi ha una sèrie d'escriptors que jo no domino perquè no és que m'entusiasmi el negre, però el Chandler i aquesta gent que van fer uns detectius interessantíssims, però que no a tots ens agraden.
Ara que ja m'has explicat això, i per la gent que està a casa, Pepe Carballó seria negra. Sí, sí, correcte, molt bé. M'estic fent una classe. Ens queda la d'enigma o el thriller. El thriller una mica tu ho apuntaves, que és el que potser més t'agrada a tu, i quan entenem per thriller no vol dir terror, no? No. Vol dir aquest suspens. Aquest suspens. Que saps que ha passat alguna cosa...
que no acabes de veure qui ho ha pogut fer i sobretot els motius. És a dir, hi ha gent, hi ha escriptores i escriptors que són molt hàbils perquè quan s'acaba un capítol et deixen amb un dubte i dius, oh, he de seguir llegint perquè aquestes coses són les que més ens agraden. La majoria de casos, a més a més, actualment, que és molt difícil, el gènere policíac,
Potser és més fàcil de determinar perquè hi ha una jerarquia policia que ara mateix hi ha molts Mossos d'Esquadra, fins i tot Guàrdia Civil i Policia Nacional, depèn, els valencians no tenen Mossos i es queixen d'això i llavors hi posen policia estatal. Però està molt clar, però amb el negre, els estils purs del gènere ja no s'estan...
No són tan purs. S'estan diluint, cosa que també està bé, no? Cosa molt interessant, perquè ara trobes fins i tot llibres de criminals que estan relacionats amb ciència-ficció o amb fantasia. I són molt atractius, a mi m'agrada molt. Jo fins i tot el que tinc són una col·lecció de llibres, de novel·la gràfica, de novel·la criminal. I són fantàstics. Vull dir que hi ha per tots els gustos. També és veritat...
que el mes que ve vindrà la Núria Prades per parlar-nos de l'Agata Cristi. Clar, perquè aquest trimestre us havíeu de remuntar una mica al passat. Correcte. I al març parlarem d'estudi amb Lila...
que el títol de la Maria Antonia Oliver, que ja no està entre nosaltres i, per tant, no vindrà, fa referència a l'estudi en Escarlata, on sortia el Sherlock Holmes, però és on comença la primera detectiu dels països catalans, l'Alònia Guiú. És una detectiva, a més a més, que va començar als anys... Hòstia, ara no sé si ho diré bé, dels anys 70, crec, si no és anterior. I llavors, doncs, clar, fem això una mica els clàssics...
uns quants clàssics, n'hi ha moltíssims més, però hem triat aquests perquè són tres senyores que parlen de detectius i d'investigacions dutes a terme sense que la policia quasi intervingui.
Demà tindreu la sort de tenir la Sílvia amb vosaltres. Què té de positiu, a banda de la part de conèixer aquella persona que ha escrit allò que tu acabes de llegir, però què aporta al Club de Lectura el fet de compartir-ho amb la persona que ho ha creat? Perquè entenc que moltes de les preguntes o dels comentaris tenen a veure amb això que deies de com...
Llegit jo aquest llibre, com l'he entès, i de vegades surt també aquest intríngulis o aquestes ganes de saber si la creadora o el creador havia pensat el mateix que tu després has entès. Correcte. D'entrada talla una mica tenir la persona que ha creat això,
Un llibre que és molt difícil de fer i que s'ha documentat i que ha treballat durant anys per fer-lo. Llavors, que t'expliqui les motivacions. Què va pensar quan va fer aquell passatge que a mi m'ha resultat impactant o que no m'ha agradat? Per què el vas posar i com ho has fet? Doncs quan ella...
la persona et presenta la seva forma de treballar i el seu pensament en el moment de fer-ho, t'obre també unes altres vies de comprensió d'allò que has estat llegint i que tu ho veies d'una forma i quan t'ho està explicant ella...
ho veus d'una altra forma i acabes d'entendre molt més com va. Per altra banda, el club de novel·la criminal que tenim, una de les voluntats és que la gent conegui les escriptores i els escriptors de quilòmetre zero, perquè tenim tendència a conèixer moltes escriptores i escriptors de qualsevol altre país, però els que tenim aquí no els coneixem. I a mi això em fa molta llàstima.
perquè si algú pot donar-los suport, recolzament, seguir-los, i ser fan d'algú que escriu en català, que és la nostra llengua, si no ho fem nosaltres, difícilment ho farà algú de Bilbao, perquè no dominen el català. Llavors, si volem...
que s'escrigui en català, que s'esfagi bona literatura, hem de conèixer les escriptores i els escriptors, i si els coneixem, ens atrauen més i ens és més fàcil seguir-los i veure què més han escrit, quines altres novel·les han fet, o per on es mouen i què fan. Aquesta és una mica la voluntat que tenim des del Club de Lectura Criminal.
Actualment quanta gent sou a l'associació que deies tot dones? Això és una qüestió pura estadística, les dones llegeixen més que els homes. Són 22, però de totes formes per venir al club de lectura no s'ha de ser soci. És a dir, el tercer dimarts de mes ens trobem a l'Ateneu.
Fins ara ha sigut així, potser hi ha hagut algun petit canvi si no anava bé per l'espai. Però ens trobem a l'Ateneu, és gratuït, només s'ha d'inscriure una dins de l'Ateneu, més que res per tenir cadires per tothom, que no en faltin, i per tenir una mica controlat l'aforament, és només això. Però...
però és obert a tothom. I ara estem molt contentes perquè des de l'octubre, que va començar el curs, ve un noi i no ha deixat de venir. I estem entusiasmades perquè ja ha vingut tres vegades i potser demà serà la quarta. Llavors vam dir, oh, un noi, perquè de tant en tant ha vingut algun, però no han durat més d'una sessió. Nosaltres no estem tancades a ningú. De fet, ens agradaria fins i tot
que vingués gent més jove, perquè totes la majoria, menys aquest noi, som senyores i d'una certa edat, suposo que tenim més temps lliure per poder llegir, per poder-nos reunir, però el que ens agradaria fins i tot és animar gent més jove que pugui venir, perquè les visions que tenim nosaltres de les que pugui tenir una persona més jove,
són diferents i llavors és més interessant i més enriquidor la conversa que puguem tenir durant la sessió. Clar, quan més varietat de persones, més enriquidor. Segurament també té a veure el fet que cridi l'atenció, el fet que porteu
a les escriptores que de vegades, encara que no hagis llegit el llibre, pot ser interessant veure o compartir una estona amb un escriptor o una escriptora i a partir d'aquí iniciar-se en la lectura. Però el fet de tenir, d'haver-vos constituït com a associació...
Quins avantatges té? Per què us serveix? Ho hem fet només per un tema econòmic. És així de trist. Però no, ens vam constituir en associació perquè la institució de les lletres catalanes, si tens un número de NIF i ets una associació, concedeix dos ajuts.
per pagar-te l'assistència de dues persones que escriguin. És una subvenció per posar en contacte els lectors amb els escriptors i escriptores. I llavors, des de l'any fa... Em sembla que vam començar amb la Laia Vilaseca i la Margarida Ritzeta, vam començar fa dos o tres anys, que quan ens vam constituir vam demanar de seguida els ajuts perquè es paguen molt bé,
Quan de més lluny ets, més bé se't paga. I, de fet, l'any passat, sí, l'any passat, cap al va, abril o al maig, va venir la Dora Muñoz, que és una escriptora de Mallorca, i va venir. Han vingut un parell d'escriptors de València i...
I aquest any vindrà una escriptora que és catalana, però que viu a Estats Units, no, a Gran Bretanya, viu a Anglaterra, i vindrà al novembre per parlar amb nosaltres del seu llibre. Si no tinguéssim aquests ajuts, nosaltres no podríem fer front. I llavors ens va molt bé perquè és molt senzill, només és molt senzilla la gestió per demanar-ho,
I després tot ho fan a través directament la institució de les lletres catalanes amb l'escriptora, amb l'escriptor. Llavors és fantàstic que hi hagi aquesta ajuda. Us dona més possibilitats. Correcte. Doncs Isabel, moltíssimes gràcies per haver-nos ensenyat tant de literatura criminal. Que vagi molt bé demà. La Isabel ha intentat fins al darrer moment que poguéssim parlar amb la Sílvia, però se va ocupada per...
Per la feina. Jo crec que això ja ens diu una mica com va el tema dels escriptors i les escriptores aquí en aquest país. És a dir, un escriptor que ha de treballar per poder seguir escrivint. És molt habitual, això. Lamentablement, sí. Lamentablement. Doncs moltíssimes gràcies i que sigui demà tot un èxit. Tot i que no necessiteu sort perquè us va força bé. Moltes gràcies. Fins una altra.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Ràdio Rubí
Dèiem que avui us presentaríem el darrer àlbum de Robbie Williams. Estava previst que sortís a l'octubre, però finalment va sortir divendres. Es diu Britpop, que no només és un estil musical, sinó que...
A més a més, doncs és també en el seu cas una declaració d'intencions o una definició en alguns casos. Escoltem, és un disc que recopila molts dels seus temes més coneguts i més famosos. En aquesta ocasió recuperem Human o el recupera ell perquè ja ha fet una nova versió.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Don't fear the sun, just let it shine All chemicals will feel sublime None of the strongest will survive
Fins demà!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A pell de cama. Tots fem esport. Fem esport.
Bona nit.
Són dos quarts i mig de 12 del matí i avui la sintonia d'aquesta secció és perfecta perquè, encara que no ho sembli, encara hi ha una preqüela de la preqüela de la preqüela de Joc de Trons. Em sembla que només és una preqüela. Saludem el Víctor Pérez. Hola, Víctor, bon dia. Bon dia. És la tercera sèrie en vent a l'univers de Joc de Trons. Però jo no vull més, ja. Presa anterior, no? Són 70 anys abans...
És cent, uns noranta i pico anys, abans de Joc de Trons, i setanta i pico anys després de la Casa del Dragón. ¡Estoy entre medio!
És que ho he escoltat aquest matí, però he estat incapaç de recordar els anys. Però és igual, si tot passa en este mundo fantástico, vull dir que tampoc és important la qüestió històrica. Ja ho veurem, ja ho veurem. Con abans i la sèrie. D'acord. Anem a saludar també el Jacint Fornols, que no sé si és com jo, un no amant, gairebé un hater de Joc de Trons. Hola, Jacint, bon dia.
No t'escoltem. Espera un moment, Jacint. Anem a veure si podem... Jo sé que el Jacint és fan, eh? És fan de Joc de Trons. Sí, sí. Ah, vale. Doncs sis-dos contra uno. És ok. Ara et sentiu? Ara et sentim? Perfecte. Bon dia. D'entrada, bon dia. I sobre la pregunta que em feies de Joc de Trons, a mi sí que em va agradar, eh? Sí. La sèrie Joc de Trons.
Sí, sí. Ara bé, tot el que ha vingut després ja trobo que és más de lo mismo, per tant, ja no m'ha interessat tant, la veritat. Diu el... No. Diu el Víctor, no! No és más de lo mismo, perquè és d'una altra època. Això segur, sí. Però, vaja, la cosa és una mica...
Per mi, la Casa del Dragón puc entendre una mica els paral·lelismes, encara que crec que són històries que no tenen molt a veure. Una lluitada pel poder, sí, però el Joc de Trons era una novel·la Río, molts personatges... La Casa del Dragón és un drama familiar, per mi són dues coses diferents, i aquesta ja...
És la que menys a veure té. Aviam, trenquem avui tots els ordres. Us sembla que ens traiem de sobre la precuela i després parlem de la resta? El caballero de los siete reinos, no? Sí. Es diu? Fui escudero de ser Arlan del árbol de la moneda, des de que era un crió. Me encomendó ser un buen caballero.
Defender a débiles e inocentes. Y juré que lo haría. ¿Eres Baelor Targaryen? Ah, no, no. ¿Entonces quieres quitarte de en medio, coño? Sí, perdón. ¿Cómo os llamáis? Ser Duncan el Alto. No me suena de nada. ¿Conoces a todos los caballeros de los Siete Reinos? A los buenos, sí.
Si me lleváis sabado ceniza, seré vuestro escudero. Róbame y te daré caza con perros. ¡No tenéis perros! Los conseguiré. ¿Dónde? Deja de mirarme y ocúpate de mi caballo. No soy mozo de cuadra, mi señor. ¿Por falta de sesón? Solo soy un caballero errante, pero a veces creo que podría aspirar a más.
¿Por qué tratáis a esos aduladores como si fueran mejores que vos? Porque lo son. Esos hombres tienen nombre. Y pericia. ¿Qué opciones tengo? Opciones ninguna. Las estrellas fugaces dan suerte a quien las ve. ¿Entonces la suerte es solo nuestra?
Debo luchar con honor. Aunque a veces creo que enterré mi valor junto al anciano. En cada hombre hay muchos hombres. Sed valiente. Sed justo. ¡Sed alto!
El caballero de los siete reinos. Ha portat fins i tot el llibre, eh? Aquí perquè veig mi friquismo absoluto. Un llibre que està aquest, aquesta versió està descategologada ja, fa anys que no es ven, perquè abans l'editava Gigameix, els llibres del George Martin. Una pena que ja no ho faci, perquè ara són bastant lletjos. Tot s'ha de dir que no se caiga. I és un, bueno, és un recuperatori aquest llibre de tres contes.
que va fer el George R. R. Martin en el primer, al final dels anys 90, o sigui, ja té bastant temps, que li va explicar fa uns dies a vídeos de YouTube que estan fent campanya per la sèrie i tal, que ahir li van demanar fer una petita història, una antologia amb Stephen King, amb el Robert Jordan, amb tots de la ciència fixa i fantasia dels Estats Units, i ahir van una mica com de tapadillo, tampoc era gaire famós en aquella època, evidentment, molts anys enrere de sortir la sèrie a Joc de Drons,
I va fer aquesta història i de les històries que hi havia en aquell llibre va ser la que més va triomfar i la que més va seguir la gent. I va escriure més i al final ha derivat vint i pico anys després en aquesta sèrie que ell no volia fer. Fa uns anys deia que no volia que s'adaptés a aquesta història, que no ho veien tampoc necessari, però aquí estem, se salia la sèrie i ha canviat d'opinió. Jo me n'alegro perquè sempre he volgut veure aquesta adaptació. Penso que de l'univers Joc de Trons, a banda de la primera sèrie La Casa del Dragón, aquesta és l'última sèrie que haurien de fer.
Faran més, evidentment. Però perquè estan fent les sèries de coses que hi ha escrites, de novel·les. Un cop ja ha passat això, ja seran coses inventades. Aquí hi ha un problema. Et pot agradar més o menys, però això té una base, hi ha un llibre, estarà millor o pitjor adaptat, però hi ha una novel·la i està a l'auto darrere. Un Martin que està molt content amb la primera temporada. Jo avui he vist l'episodi Pilot Re fa una estoneta, que s'ha estrenat. Més curtet que de normal, que Joc de Trons, que durà una hora. Aquest episodi dura 40 minuts.
i és totalment diferent. Evidentment, com el llibre, és una calcamunia del llibre. El primer episodi, jo no tinc res a dir a nivell d'adaptació, és igual, és com m'ho imaginava a nivell visual també, que ja sabem que en Joc de Trons fa un gran treball a nivell de producció i també ho fem en aquesta sèrie, encara que sigui més petitona...
no hi hagi dracs i tot això, d'igual, està molt ben feta. I sí que és veritat que és una història més petita, que se centra en Duncan, com veiem aquí, un cavallero errante, que és diferent d'una persona que està com trist, és la tristesa, és una altra manera de veure el món de Joc de Trons i un don nadie, evidentment, que sempre veiem aquests lords que lluiten pel poder i tot això, en aquest cas és diferent, és una persona que no és ningú, que va caminant per aquest regne ple de mort i sang, però en aquest cas ho veiem des d'una altra perspectiva i amb un nen també que l'acompanyarà i que serà molt important.
pot recordar històries com recents, en plan, amb dos personatges com un nen i una persona adulta que segueixen un camí, com pot ser de Mandalorian, com pot ser de Last of Us, aquest tipus d'història que s'ha vist molt els últims anys, però bueno, veurem si s'allunyarà, jo crec que s'allunyarà d'això, és un altre to el que ens mostra aquest llibre, i ja dic, jo estic molt content amb l'adaptació, i ja dic, espero que sigui l'última...
sèrie que facin de l'Universitat de Trons. Jo les veuré totes les que facin, però crec que haurien de posar a punt i final, encara que entenc que per Warner, i més ara, ja que serà Netflix, d'aquí no tant, vulguin exprimir aquesta franquícia hasta el infinito. Clar, aquí és on comença el perill, no? Quan intentes esprimar una cosa... Que ja no dóna part més. Però no és el cas, eh?, d'aquesta. No, no, estic molt content. Tindrà tres temporades la sèrie, perquè són tres contes,
George R. R. Martin és conegut per no acabar les seves novel·les, i la saga de Canción de Julio Fuego de Joc de Trons només té 5 llibres de 7, porta 15 anys, crec, per escriure el nou. Mai sortirà, jo crec, ja. Ja me doy por vencido. És una pena per mi, això és molt dur, però crec que mai sortirà. I fa poc li van fer un perfil, una entrevista al mitjà de Hollywood Reporter, i va parlar molt de la saga, de la seva situació, de com...
Bueno, de les seves batalles amb HBO, perquè és un autor que ha tingut molts problemes amb HBO últimament, va carregar durament contra el creador de la Casa del Dragón, dient que, bueno, li falta insultar-lo ja pràcticament, vull dir, s'ha posat una cosa complicada, i en aquest cas ell no ha dit res d'aquesta sèrie, està molt content, ha treballat amb la creadora, diu que la primera temporada és excel·lent, als actors els ha dit que ha salió de sus pàgines, o sigui que no se li pot demanar més a la gent que ha fet aquesta sèrie, de moment, veurem com avança.
Doncs, un cop explicada la preqüela, anem a l'altra, perquè resulta, en aquest cas a la seqüela, anem al cinema, perquè avui us estic tornant una mica locos, sobretot el José, el nostre tècnic.
dic que anem a les pel·lícules una de les que ens presenta el Jacín és 28 anys després que també és una seqüela en aquest cas
Infectados y no infectados. Por eso nuestro hogar es tan valioso. Me da que es un poco joven. Está listo, O'Quim. Una vez que lleguéis a tierra, no podrán rescataros. No, no, no.
Hay muchas formas de morir. Y unas son mejores que otras.
El día glorioso. El día del juicio final. ¡Sí, hijos míos!
28 anys després, El templo de los huesos, que abans quan parlàvem al Jacint li deia els dies, és que hi ha 28 dies després, 28 anys després i 28 anys després. I setmanes. Quantes pel·lis d'aquestes hi ha? Heu posat el tràiler de fa dos anys, l'anterior. La que es fa ara és... Culpa meva perquè només he posat 28 anys després.
El templo de los huesos. I aquesta és 28 anys després, el templo de los huesos. Sí, aquestes imatges no corresponen a la pel·lícula que s'ha estrenat, per dir-ho d'una manera. Però bé, també serveixen per il·lustrar, a veure, no hi ha cap mena de problema. El que sí que cal dir que jo he quedat sorprès per aquesta pel·lícula. A veure, la sorpresa quina és? Que té un guió molt bo.
El guió és de l'Alex Garland, recordem, un guionista i director com per sepa de pel·lícules com Ex Machina o Civil War. A veure, estem parlant que aquest home està darrere i crea
una cosa que a mi em semblava que no es podia fer. Quan tu vas per una quarta part d'una saga, normalment la cosa s'espatlla molt. I més en el cinema. A les sèries és diferent. Però en el cinema és complicat que la cosa funcioni. I aquesta funciona com un rellotge. A veure, avisos navegants. Aquesta pel·lícula és de terror. O sigui, recupera el terror.
Jo diria que és gore, hi ha gore i tot. I cal dir que Niada Costa, que és la seva directora, que m'ha sorprès molt, perquè aquesta dona es va donar a conèixer en una pel·lícula que es deia The Marvels, que no era gran cosa, més aviat bastant passable, i en aquest nou treball recupera el pols. És una cosa increïble. A mi em va sorprendre, m'ha sorprès molt. A més a més té un punt a favor molt important, hem parlat del guió, de la direcció, i és Ralph Files.
Ralph Fanks és increible, de veritat. Només per anar a veure el treball d'aquest home és que et has de treure el sombrero quan acabes de veure la pel·lícula. Una interpretació magnífica. I li dóna la volta a la sèrie, i és molt important, perquè no ens parla del perill de les persones per aquesta plaga de zombis que està exterminant la humanitat, sinó ens parla precisament que la humanitat s'ha deshumanitzat.
I aquest és el perill més gran. A davant de la desesperança i de la por, provoca que l'ésser humà es deshumanitzi. Magnífica història. Cal dir, torno a repetir, avisa navegants, és una pel·lícula de terror. El que no us agrada dir el Gore, no hi podeu anar-hi, perquè potser us ho passareu fatal. Però si us agrada el terror i, a més a més, les bones pel·lícules, aquesta és una més que recomanació bona. Jo diria que és de les pel·lícules que sorprèn, torno a repetir. Quarta part, magnífica.
Més bona per mi que l'anterior, 28 anys després. I espero, espero que no caigui en allò que com que hi ha tantes estrenes es perdi pel camí. De totes maneres, Ralph Fiennes és un reclam molt important a la taquilla i crec que estarà bastantes setmanes encara en cartellera. No us la perdeu. Jacint, resulta que tothom publica que ha tingut una taquilla força baixa. Pot ser que la gent...
no hagi apostat, per això que deies, a tu deies, a mi m'ha sorprès que sent una quarta part és millor que l'anterior, i probablement millors que moltes altres. Potser hi ha gent que ja no ha anat perquè ha dit, ostres, si la tercera no em va agradar, imagina't la quarta.
A veure, jo que la vaig veure vaig quedar sorprès, perquè si... Jo m'imagino un espectador normal, pel que tu apuntes, diu, home, ja ens estan aixecant la camisa, amb tantes pas, és que això ja és un rotllo. Doncs bé, tinc a dir que... És una excepció, però les excepcions són bones, perquè demostren que encara que sigui una quarta part, pot funcionar molt bé una pel·lícula. Si tens una bona direcció, un bon guió i uns bons actors. Sobretot, torno a destacar la figura dels Reufells, perquè a mi és la...
Té aquesta sensació, un lloc on tot està perdut, aquesta sensació d'humanitat que transmet a la pantalla el seu personatge, és increïble. Jo diria que és d'aquelles sorpreses més que agradables i que, malauradament, com dius tu, potser passarà més desapercebuda pel gran públic de la que hauria de ser.
Moltes vegades funciona el boca-orella, és a dir, que és possible que es remunti després d'això. Anem a la segona pel·lícula que ens proposa el Jacint. En aquest cas és Torno de Guàrdia. Us podeu imaginar de què va, però fem un cop d'ull al tràiler. Hola. Hola. Recién llegada. Te ayudo. Gracias. Ahora voy. Sara está enferma. Solo estamos nosotras dos con la de prácticas.
Os he traído esto. Creo que tiene mucho dolor. Lo siento mucho, hoy solo somos dos. Lynn, tercera planta. ¿Es cerveza? No, champán. Estoy solo. Me tiene a mí. Gracias. Hospital Cantonal, tercera planta, Floria Lynn. El señor Hong Gaviola está listo para ser recogido. Quiero irme a casa. Mañana podrá irse, ahora descansa.
Sí, Floria, tercera planta. Señora Lauber, no me he olvidado de usted. Creo que no se encuentra muy bien. Señor Loi, enseguida voy. Ahora mismo les atiendo. ¿De qué sirve un seguro privado si tienes que esperar horas hasta que te atientan? ¿Podría traerme los analgésicos primero, por favor? Vuelvo enseguida. Cuidado, eso duele.
Nos dijeron que los médicos hablarían con nosotros por la tarde. Y lo harán en cuanto tengan tiempo. ¿Doctora Strobel? Me ocuparé mañana. ¿Vendrá hoy la doctora? El señor Lai se ha ido. ¡Señor Lai! Quiero mi té ahora. ¡Ahora! Mi madre no respira. Señorita, ¿estará aquí mañana? Sí, claro.
Dèiem que pel títol podíem deduir que era una pel·li que anava de metges, en aquest cas és d'infermeres o d'infermers, però la majoria són dones, no? Sí, del personal sanitari. Del personal sanitari. De fet, ja ho heu vist en molts títols, que és un homenatge del personal sanitari. Ens explica la història de la Fiona Lynn, que és una...
infermera dedicada, molt professional, i que lluita cada dia per les mancances de personal, pel que els mitjans són molt escassos, i intenta afrontar-ho, tot això, amb una gran professionalitat. Però arriba un moment que, esclar, et desbordes. I això ens explica molt bé, jo recordo perfectament que hi va haver-hi el de la pandèmia, que tothom sortia a aplaudir als balcons, el personal sanitari perquè ens atenia, i cal dir que això ho podríem fer cada dia.
Recordem que la sanitat és una cosa magnífica, sagrada, que necessitem igual que l'educació, i aquesta pel·lícula que reivindica és l'esforç de moltes persones professionals que lluiten cada dia per tirar endavant el sistema sanitari. I és així, i atendre bé els malalts. Cal dir que la seva protagonista és la de Leoni Benes, que aquesta dona la van veure a la pel·lícula Sala de professores, o el professor Persa,
i està dirigida per la Petra Biondina Volpe, que aquesta dona es va donar a conèixer amb l'ordre divino. És una d'aquelles pel·lícules que a vegades veu sèries de televisió, en què cada dia estan en algun lloc d'urgències, però bé, és una història fictícia. Aquesta et dona la sensació que tu has anat a determinats centres sanitaris i t'has trobat en determinades situacions com es pot veure la pel·lícula. O sigui, hi ha una diferència molt gran entre la ficció de moltes sèries...
i la pel·lícula aquesta. A mi m'agrada molt la manera que està enfocada, perquè és un ritme molt àgil, trepidant gairebé, no et deixa pausa, tot el rato estàs focalitzat en un ton de guàrdia realment esgotador i a través de la visió d'aquesta dona que intenta fer.
Aquesta dona infermera que intenta fer tot el possible perquè la gent estigui ben atesa, tot i les mancances, i la seva posició gairebé indefensa davant de la situació que la supera. Interessant pel·lícula, no us la perdeu també, i és una aposta que ens arriba d'un país que normalment no ens arriba en moltes pel·lícules, que és Suïssa.
Doncs anem ràpid, ràpid a l'última sèrie, aquesta que ens proposava el Víctor i que s'ha acabat d'estrenar a Indústria.
Access changes people's lives, levels them up. What is it that you really want? I'm building a democratic financial institution. Tender's a bank killer. And I need a partner.
Parlàvem de Joc de Trons, i aquí tenim el Kit Harington, que era el gran protagonista, un dels grans protagonistes de Joc de Trons, que aquí el van fitxar per la tercera temporada, i ha dit que hi ha Indústria, que m'has dit, Belén, jo he vist dos capítols i no puedo más con mi vida. És que no he arribat, o sigui, és que estan sortint actors que dic... Clar, de què és això? No, sí, sí. Però és una sèrie que va estar en el 2020, es trena la quarta temporada, la vas trena la setmana passada, ara els dilluns tindrem Indústria i el Caballero de los Sete Reinos, HBO,
I per mi és... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està louco el Víctor, però... Jo sé que la gent dirà, això està
i a partir de la segona tenim per mi una sèrie d'HBO de tota la vida, de... Esto es calidad, o sea, de televisiva. I cada temporada va millor, la tercera ja em va semblar espectacular, que va acabar més o menys a finals del 24, i en aquest cas els creadors pensaven que no continuarien, i mira, els han renovat per una nova temporada, han fet una mena de rebut de la sèrie, o sea, com una reformulació total de la trama,
i per mi ha funcionat superbé en aquest primer episodi, avui s'ha estrenat el segon, i ja dic, perquè no ho sàpia, se centra en un grup al principi de la sèrie, d'un grup de joves que entren a pràctiques a treballar en un banc de Londres, però bueno, després la sèrie va evolucionant cap a un altre lloc, ara això ha quedat molt enrere, i deia la Belén, és que deien que era com Succession, s'ha comentat això, molts mitjans ho han dit, jo veig més que sembla més eufòria que Succession. Té algunes coses de Succession, però més d'eufòria, és una mescla. Quan he d'aguantar?
Per mi, si acabes la primera, però per mi ja la meitat de primera ja està molt bé. Per mi la primera temporada és bona. O sigui, és bona a seca, és bona. Però després ja és excel·lent per mi tota la sèrie i cerca d'un 10, per mi. S'està ja. Et faré cas, però és que vaig per la segona, el segon capítol. Jo quan no passa res, és a dir, quan passa el mateix que l'anterior, dic, i mira que no soc...
Ay, es que envia aquesta frase de no passa res a les sèries, me enciendo, me enciendo. Bueno, sí, però si passa el mateix que el dia anterior i el dia anterior... No, però a The Pit també passa el mateix, parlàvem abans. Sí, però mira, els metges m'interessen, els bròquers no tant. La segona vegada que veig algú fent de bròquer, dic, vale, muy bien, vendes acciones. Vale, d'acord, no vull... Mots diferents, però les dues la que veo, mira.
Sí, al final... Està en casa. Està tot HBO. Bé, doncs aquestes són les nostres propostes. Al final, això del cinema, de les pel·lis, de les sèries, com dels llibres que avui parlàvem, és una qüestió de gustos, eh? Evidentment. Crec que a mínim, sempre. Amb això posem punt i final al programa d'avui. Ja sent Víctor, moltíssimes gràcies. Fins la pròxima setmana. Adéu-siau. Ens veiem.
Ràdio Rubí, notícies.