Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Pràcticament 11 ara mateix, als minuts que passen de les 11 del matí, esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que ja sabeu que us porta tota la informació de la ciutat durant dues hores fins les 10.
que fem el relleu de passantadores, el primer, amb la Belén Tierno, que es posa al capdavant de la tertúlia, i després de la informació amb la Patria Díaz, el bolletí de les 11, fem l'altre relleu, amb servidor al capdavant d'aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai de 8 divendres, 7 de novembre de 2025.
I avui el programa el que farem serà fer-vos una mica d'agenda d'unes propostes culturals que tenen lloc aquí a la ciutat avui, divendres mateix, dins del Cicle Gaudí i també aquest cap de setmana també a la sala.
En aquest cas, amb la xarxa d'espectacles, ja sabeu que ahir vam tenir al programa dos dels components de la companyia TotalSit, que ens van explicar com és l'hotel Bocarest. Us recordarem que tenim un telèfon de contacte al 93 588 59 60, per si voleu unes entrades tant per veure la pel·lícula Sorda. Gràcies, que després us explicarem de què va i que es podrà veure avui com aquest espectacle familiar.
que ens arribarà el diumenge. A banda d'això, el que farem serà una nova edició de l'Espai Territori Digital. Vais a ver cómo nos vamos a rey, a divertir. Sí, perquè el germà està acostumat que jo el vagi interrompent en el seu guió, que ha de preparar molt bé per donar-nos consells de ciberseguretat, però de vegades ens agrada fer una mica d'improvisació. Superfina, a més que te cagas energy.
Ah, que sí, és que tenim una energia que es nota aquest divendres. Si no, de què? Si no estaríem aquí fent programa, estaríem fent altres coses. Però ja comença el cap de setmana i ho fem amb un altre mut, podríem dir. Doncs el germà, el que avui ens vindrà a explicar són consells per la ciberseguretat infantil per a la canalla, per als més joves de la casa.
A banda d'això, segurament li posarem alguna friki, friki story, perquè estigui més animat també el germà, tot i que ja ho està. Ja sabeu que, a banda de ser el responsable d'aquest espai aquí al Rubí al dia, també fa el programa La Gent Normal. ¡Ay, qué cosa más grande! Que podeu trobar tots els programes d'aquesta temporada en vídeo ja al seu minisite de la web de Ràdio Rubí. Muchísimas gracias. Gracias. Pues, oye...
Tu no sé si ets molt normal o no, Penélope, però... Toma ja! De buen rotllo, eh? Però potser el germà voldria entrevistar-te. Ahí lo dejo, eh? Pots aprofitar, vens a la sala, que et deixen passar gratis, després fas una trobada aquí a la ràdio, això sí, eh? Germà, como tengas a Penélope Cruz y no me avises, vamos a tener un problema, eh?
Bé, doncs tot això i més cosetes avui al Rubi al dia fins les 12. Ja sabeu que aquí està el capdavant d'aquest programa des de les 8 del matí i molt abans aquí a la ràdio posant els carrers i tot el que faci falta, menys la torre aquesta que estan aquí arrenjant, que només faltaria, és el José Malabé, que us saluda i que ara mateix em posarà un tema musical per començar molt bé aquest divendres.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. If you feel that it's real, I'm on trial, and I'm here again, you're present. Like a coin in your mind, I am tempted, and I'm spent with hot treason.
Bona nit.
Doncs aquesta cançó així es diu, Take Me To The Pilot, i és una de les primeres que va fer Sir Elton John. Avui la sentim perquè és curiós, però clar, fa ja 58 anys, ho he hagut de mirar dues vegades, perquè m'ha semblat que era molt de temps, però sí, va ser un dia com avui, un 7 de novembre de l'any 1967,
que Elton John, que encara no era ser, evidentment, i Bernie Topin, el seu col·laborador habitual, Elton feia les músiques, Bernie Topin posava les lletres a les seves cançons, doncs un dia com avui van signar el seu primer contracte i, com que eren menors de 21 anys, doncs van haver de tenir la supervisió dels seus pares per signar aquest contracte que els va convertir en milionaris. Aquesta cançó, Take Me to the Pilot, que, per cert, a mi m'agrada molt la versió que fa...
Taron Egerton a la pel·lícula Rocket Man era la cara B de Your Song, potser una de les cançons més conegudes d'Elton John i que li va donar més èxits. Doncs, per recordar aquesta efemèride, sentim aquest tema.
Na na na, na na na.
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Amb aquesta sintonia ja sabeu que el que tenim són invitacions per fer cultura a la ciutat i tenim dues propostes. Una ens arriba avui mateix a les 8 del vespre al Teatre Municipal La Sala. Es tracta de la pel·lícula Sorda que es projecta dins del cicle Gaudí. Ja sabeu que és una iniciativa de l'Acadèmia de Cinema Català que ens porta cada mes una producció que com a mínim té algun capital diguem català
i que es pot veure en la seva versió original. En aquest cas es tracta de la pel·lícula Sorda, que és la primera que ha fet la seva directora quan hi ha armatratges, la Eva Libertat, i que parla de l'amor, la maternitat i les barreres invisibles entre el món, diguem, sort i el món ullent. Lía. Bonito. Un poco modernillo. Sí.
La pel·lícula ens explica la història de l'Àngela, que és una dona sorda, que ha de tenir un fill amb la seva parella, amb l'Hèctor. L'Hèctor, diguem que no és sord. I l'arribada de la nena altera aquesta relació i sobretot obliga l'Àngela a afrontar la criança de la seva filla en un món
que no estarà fet per ella. La història es basa en un curtmetratge que es diu també Sorda i que l'any 2023 va estar nominat als Premis Goya i en aquest cas el film Sorda és el primer llargmetratge espanyol que està protagonitzat per una actriu sorda perquè la Miriam Garlo que a més és germana de la directora és sorda i ella fa parella aquí en el film amb el personatge que interpreta Álvaro Cervantes que donen
aquesta parella amb molta sensibilitat i d'una manera molt autèntica, segons diuen els crítics. I, de fet, això està demostrat perquè els dos van tenir premi a la millor interpretació protagonista al Festival de Màlaga. I recordem que, a més, aquest film sorda va tenir el seu debut mundial al Festival de Cinema de Berlín. Allà, la Berlinale va guanyar el premi, a més, del públic a la secció Panorama.
Doncs si voleu un parell d'invitacions per veure aquesta pel·lícula sorda, heu de trucar al 93 588 59 60. Si pel que sigui no esteu segurs i després voleu anar-hi, que sapigueu que les entrades són molt econòmiques, costen 4 euros i mig, i a més, si teniu el carnet de la biblioteca MMT, o de qualsevol biblioteca de la Diputació, però si teniu el de Rubí molt millor, allà a la sala us donaran les entrades només per 3 euros.
I d'altra banda tenim també una altra proposta, l'hem dit ja fa uns quants dies, i de fet ahir al programa la Valentino entrevistava dos dels integrants de la companyia Total Cirque. Estem parlant d'un espectacle que es diu Hotel Bocarest i que ens arriba aquest diumenge a la tarda, a les 6 concretament.
Un espectacle que promet diversió per als més petits, però també pels adults. El que ens agrada dir aquí al Rubell al Dia, teatre familiar, no teatre infantil. Una proposta de circ i humor. El Pau Moniato, que és un dels integrants d'aquesta companyia, ens explicava que, precisament, aquesta proposta és per totes les edats. Els nens petits entenen una mica unes coses, els nens grans entenen unes altres, i últimament ens trobem molt que...
que els pares surten com molt més contents que els nens, i contents tots surten, però els pares super contents de, ostres, no ens esperàvem veure alguna cosa així, molt agraïts, i és divertit perquè els nens disfruten més de les conyes, una mica dels gags i així, i els adults disfruten de tota la història i de les tècniques que hi surten, però tots queden ben enganxats.
Clar, de fet, hi ha moltes tècniques, acrobàcies, malabars... I un altre dels components d'aquesta companyia, l'Aram Sempre Virens, ens explicava precisament com és una d'aquestes disciplines que fan servir l'espectacle Hotel Bucarest. És un pal que roda, que es fa servir un penjador de brics perquè acabi amb l'estètica del que és un hotel i el que és la recepció d'un hotel...
I és un malabar que roda i el rodar passa pel cos i quasi no l'agafes mai amb les mans, simplement s'aguanta. I res, recomano que el vinguin a veure per descobrir-lo el que és. Segur que és un malabar que no s'ha vist gaire.
Doncs ja sabeu, si voleu anar a veure aquest espectacle, que des del 2019 que es va estrenar ha tingut més de 400 representacions arreu, ens podeu trucar al 93 58 59 60. El Raül González ja va aconseguir unes entrades ahir, unes invitacions, però ens queden un parell més, per si voleu gaudir d'aquesta proposta.
Si no, si no ho teniu clar, doncs el diumenge mateix podeu anar allà, les entodes costen 7 euros, però seran 6 al cost, si sou socis precisament de la xarxa d'espectacles. 93-588-5960, si voleu aquestes dues últimes invitacions per l'Hotel Buquerès o per si voleu gaudir avui, mai millor dit, de la pel·lícula del cicle Gaudí, que es diu Sorda.
Grows and flows of angel hair and ice cream castles in the air and feather canyons everywhere I've looked at clouds that we but now
Bona nit.
Ahir, ahir, no, ahir no, fa una estona parlàvem del senyor Don John, que va signar el seu primer contracte l'any 1967. Doncs l'any abans, l'any 66, Johnny Mitchell, que en realitat es diu Roberta Joan Anderson, publicava aquesta cançó que es diu Both Sides Now. Una cançó, per cert, que si heu vist Love Actual, l'heu de recordar segur perquè apareix durant una escena
fantàstica, amb l'Emma Thompson. No explicaré res més, segur que la recordeu. Doncs aquesta cançó la sentim perquè avui volem felicitar precisament la Roberta John Anderson, la Joni Mitchell, perquè va néixer un dia com avui, un 7 de novembre del 43, a Canadà. I això vol dir que fa 82 anys sentim aquesta cançó per felicitar-la. I've looked at love that we But now it's just a
And if you care, don't let them know Don't give yourself away I've looked at love from both sides now From give and take And still somehow it's love's illusions I recall I really don't know love
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I've looked at life from both sides now Pan up and down And still somehow with life's illusions I recall I really don't know that
Gràcies.
Sabroso.
Ostres, m'ha sorprès molt aquest canvi, aquest canvi de ritme per començar la secció del Germà Bustamante al territori digital d'aquest divendres. Germà, ui, mira, me ha saludado como el José esta mañana, així, quasi en plan militar, eh? Com estem, Germà? Molt bon dia. Bon dia. Bon dia i bona hora. Què tal? Sí, és una cançó que fa un gir molt interessant. En pocs segons...
La tens allà, penses, ostres, això anirà per aquí, i després resulta que va per una altra banda. Totalment, m'ha trencat el que tenia al cap, eh? Dic, és que això, no m'he quadrat, saps? Parlar de gent, diguem, molt, molt jove amb aquesta cançó, però clar, ara ho entenc tot.
Clar, perquè això és el que escolten els joves, els jovenets, i m'atreviria a dir que fins i tot els més joves, els nens, perquè avui precisament parlarem de nens, parlarem de canalla, parlarem de nens i nenes, i la relació que s'estableix, o la relació que podem establir amb la seguretat a internet.
Molt bé, doncs recordem que ja havíem fet també una altra secció, l'anterior, que tenia a veure amb un altre col·lectiu, amb els sèniors o la gent gran, per aquestes coses que de vegades ens diuen que és políticament incorrecte, tota la vida s'ha dit així, o no, tota la vida no, s'han dit coses, diguem, pitjors, però ara anem canviant cada vegada més els termes.
De fet, semànticament, gent gran és absolutament incorrecte. Perquè gent gran vol dir gent de tamany molt gran. O sigui, estaríem parlant de gent amb processos de gegantisme. Vale.
I per tant, no tocaria. Per tant, tocaria dir... En realitat, tocaria dir gent vella. Però clar, si dius vella, ja ho havíem dit la setmana passada, que això era un... Un desastre. Una cosa per no tenir en compte. Molt bé.
Escolta, Lídia, vivim en un món hiperconnectat, on la canalla, nens, nenes, naveguen per la xarxa des de ben petits, però el que ens hauria de preocupar, com a pares, com a mares, com a societat en general, és si ho fan de manera segura. I aprofito avui, tal com la setmana passada vam parlar de la gent sènior... Fa dues setmanes, per això, fa dues.
Fa dues setmanes. És que passa el temps volant, però sí, sí. Sí, sí, passa el temps que vola. D'aquí res ja serem a Nadal. Ja està. Doncs avui parlarem de com les famílies, les escoles, la societat, podem, entre tots, ajudar a crear un món digital més segur per a la infància.
Llavors ho he estructurat una mica com vam fer fa dues setmanes amb l'agent sènior. Ho he estructurat a partir de deu consells que podem aplicar a famílies, gent ciutadans, societat en general, amb els infants. Molt bé. Si et sembla bé, jo començo a disparar, Lídia, i tu si necessites algun aclariment, si necessites alguna precisió,
Tu condueixes, eh? Jo em callo i tu talles. Jo solo conduzco aquí. Que lo sepas. Ni bici, ni moto, ni res? No, no. Bici. I patinet? Una locura. Patinet? Uf! Los tertulianos me matarien. Imagina't. Jo vaig amb bici a tot arreu. En Martí Pujol, una salutació, si ens està sentint, diria, por favor, no. Tu no. Un dia parlarem dels patinets i la ciberseguretat, que segurament és un tema que podem acabar lligant. De veritat?
No, m'acabo de tirar... Bueno, pues ahora mismo tienes un reto. O sigui, germà, les coses com són. Tinc un repte. No, però, per exemple, tots els que són vehicles de mobilitat i la ciberseguretat, cada vegada és un element que tindrem més a sobre. Ens el deixem aquí a la llista de pendents.
Però va, consells de ciberseguretat per a famílies i infants, que sempre acabem per les muntanyes de Prades, que és el mateix que dir los cerros de Úbeda. A mi m'agusten mal los cerros, sí. No t'ho vull enganyar. Però Prades és molt maco, també. Escolta...
Educar en la privacitat digital. Què vol dir això? Hem d'explicar a la canalla què és allò que considerem informació personal. I què és la informació personal? És el nostre nom, la nostra adreça, l'escola on anem, les nostres fotos, les imatges on sortim. I que tots aquests elements són elements que no s'han de compartir en línia.
I posem un exemple. Per exemple, una nena, anem a posar-li, que es diu Júlia, que té 10 o 11 anys, que resulta que ja té un compte de TikTok. Però això és legal? Perdona, això és legal? TikTok no té limitacions d'edat. I a més a més, està malament que ho digui, però és molt fàcil mentir.
Per què? Doncs perquè, evidentment, ningú comprova si tu dius que tens 16 o 18 anys. Clar, això, perdona, això és com aquestes webs que et venen, jo què sé, doncs, mira, l'altre dia teníem aquí el Maria Rosàs, les webs que tu has de comprar alguna cosa d'un vi i tal, en línia, i et diuen, ets major d'edat? I dius, sí, pues, claro, pots dir que sí. Clar, tu...
Tu et vols obrir un compte de Gmail, tu et vols obrir un compte d'Instagram i et diuen tens més d'N anys en cadascun dels casos, no?
no et venen a buscar el DNI, o no ve un senyor a casa a dir-te, escolta, pots dir la teva edat, o vinc a comprovar, vaig a mirar-te les dents, com es fa amb els cavalls, saps? Per veure si ja tens una edat o no. M'has matat, ara, m'has matat. Això se sabe, Lídia. Però l'exemple aquest no me l'haguessin inventat mai, d'anar a casa teva a veure, ensenyame los dientes, que així sabré quina edat tens.
És que he vist moltes pel·lis de l'Oeste i molts CSI. És una pel·li de l'Oeste que s'estrena avui que podries anar a veure i ja m'explicaràs què tal. Dos forajidos, es diu. Amb l'Àlec Baldwin.
Però són aquestes noves que no m'interessen tant. Bueno, va, el lío, que és que si no... És que em talles, em talles i mira què passa. Però si m'has donat permís, m'has donat permís. Va, que estem al punt 1, que són 10, eh? Estem al punt 1 i ens en queden 10. Mira, a veure, doncs això, imaginem-nos que la Júlia, que té 10 anys, que té un compte de TikTok, penja una foto amb el seu carnet de la biblioteca.
I allà en el carnet de la biblioteca hi surt el nom complet, fins i tot pot ser que surti el número de carnet de la biblioteca. Doncs, home, aquesta informació personal, aquestes dades sensibles que la Júlia penja de manera innocent, són dades que no hem de compartir amb ningú en un entorn digital. I menys en un entorn digital...
obert, com són les xarxes socials. Punt número dos. Establir normes clares d'ús. Aquí toquem ferro. Això és complicat.
Això és molt complicat. Des d'un punt de vista de gestió familiar és molt complicat. Ja ho dic ara. És complicat. La teoria, o el que seria idoni, és definir quan, com i en quins dispositius es poden connectar la canalla. I llavors l'establiment d'aquest tipus de rutines...
teòricament haurien de portar a evitar aquest ús excessiu que a vegades es dona i a fomentar un cert criteri d'autoregulació, tot i que l'autoregulació, parlant de nens i de nenes, ja sabeu que és complicat. Per exemple, un cas que podria ser...
diguéssim, habitual, no? El Marc, anem a posar-li un nom, el Marc, que és pare de dos nens, els explica que a casa s'ha establert una zona sense pantalles. En aquest cas, per exemple, podria ser
posem per cas el menjador. I quan dic sense pantalles no vull dir que no hi hagi una pantalla de tele. Que clar, també és veritat que les teles modernes també ja t'ofereixen una connexió directa a internet. Però en qualsevol cas podem delimitar espais de la casa en els quals no hi hagi aquest tipus de dispositius i es fomenti una mica el...
Les relacions d'abans, una mica sense pantalles, una relació més de tu a tu. Clar, jo t'anava a dir al lavabo, però al lavabo, clar, hi ha molta gent que té pantalles al lavabo. O se les emporta al lavabo, les coses com són. I relació familiar al lavabo també pot haver-hi, però... Poca.
Bé, quan els nens són molt petits els banyes i tal, però a partir d'una edat això ja no té sentit. Per tant, definir aquests espais, definir uns horaris és una bona pràctica en aquest sentit. Tercer punt, bastant controvertit moltes vegades, és l'utilització del que és...
Més que aquest? Més controvertit que el 2? Més que aquest, sí, sí. I ho veuràs de seguida. L'utilització dels controls, del que se'n diuen els controls parentals. Què són els controls parentals? Són aquelles aplicacions que es munten a telèfons mòbils o tauletes per limitar l'ús
O bé en el temps, o bé en els continguts d'un determinat dispositiu. Dic controvertits perquè feta la llei, feta la trampa. És a dir, és relativament senzill saltar-se les restriccions d'aquest tipus d'aplicacions. Doncs que bé. Sí que és veritat que cada vegada són més sofisticats, però també...
l'ús d'eines d'intel·ligència artificial, i la canalla amb això ja comença a tenir màsters, doncs fa que tot plegat a vegades sigui una miqueta volàtil, d'acord?
Com es fa això? Doncs configurant aquests filtres de contingut, aquestes restriccions de segons quines aplicacions i, sobretot, supervisar el temps de pantalla. Però, i això ho enllaça amb el punt que veurem posteriorment, el que és més interessant de tot plegat és la qüestió de la conversa entre fills. I en parlaré de seguida, però...
Posem per cas un exemple també fictici. Un nen de 7 anys que no té cap mena de control parental amb el mòbil dels seus pares, perquè els pares no instal·len, vull dir, tu no t'auto-instal·les un control parental, llavors tu tens, per exemple, el YouTube absolutament obert i, per tant, pots accedir a qualsevol tipus de contingut que hi hagi en aquesta plataforma. I aquí estem parlant de continguts poc apropiats per l'edat, violents, etcètera, etcètera.
per tant és una qüestió que hem de tenir en compte aquesta dels controls parentals i parlava de la conversa perquè el punt número 4 ens porta a aquest foment de la comunicació oberta què és això? doncs la creació d'un
Ambient de confiança perquè els infants puguin explicar si en algun moment determinat han viscut alguna situació incòmoda, violenta, estranya. Per què? Perquè al final...
Podem posar tots els controls parentals que vulguem, però al final aquesta confiança, aquesta comunicació bidireccional entre pares i fills, en aquest cas, serà molt més efectiva si aquest lligam ens permet parlar absolutament de tot amb tota la llibertat. I per tant...
És un element també a tenir en compte, és un element que val molt la pena treballar i ja no és només en l'àmbit dels telèfons mòbils, sinó que és en l'àmbit una mica des de la que la canalla són petits, és a dir, jo què sé, des de...
parlar des del que has fet a l'escola durant el dia, i a mesura que et vas fent gran, crear aquests vincles entre pares i fills. Molt bé. Sí, sí. Punt número 5. Vinga. Acompanyem en la descoberta digital. Això, ja t'ho dic ara, Lídia, que fa molta mandra. Com a pare o...?
Com a pare i, en general, com a societat. Perquè vivim en una societat, i tu saps perfectament, que anem tots molt per feina. I, a més a més, moltes vegades donem, i no sé, et faig la pregunta, a vegades donem coses per sobreenteses, donem coses que ja se saben, però en realitat no se saben.
A veure, posem un exemple. Sí, no, jo què sé, faig referència a una cosa que tu teòricament hauries de saber, o que jo crec que hauries de saber, però tu en realitat no la saps. I tu necessites un acompanyament. Tu necessites que jo t'expliqui. Doncs escolta, mira, això que t'estic demanant és que és una cosa que arrenca de no sé on per arribar fins aquí. Llavors tu dius, ah, val, m'he posat en context, ja tinc tots els inputs per poder...
reflexionar sobre això, fer el que em demanes, etcètera, etcètera. Doncs, què passa? Que amb la canalla hem de fer aquest procés també d'acompanyament digital, perquè no, i això aquesta frase segur que l'has sentit dir alguna vegada, és que els nens ja neixen amb la tecnologia... Oh, sí, sí, sí.
que ens saben més que nosaltres el que has dit tu abans dels màsters podem tirar de tots els tòpics i això és mentida
Això és mentida. És a dir, és com dir, és que un músic ja neix sabent música. Home, pot tenir una sentència de sensibilitat, però ja et dic jo ara que un nen de 3 anys, si no ha fet mai música, no et sabrà tocar un riff de guitarra.
Doncs aquí passa una mica el mateix. És a dir, navegar amb ells, explicar-los com funciona la xarxa, jo què sé, què és TikTok, com funciona el YouTube, què podem fer i què no podem fer en un joc com el Roblox. Què és això? El Roblox és un joc d'aquests. Veus això? Jo no en tinc ni idea.
És un joc d'aquests en línia, d'aquests que es juga online, i que jugues amb gent de tot arreu. Llavors aquí s'estableixen missions, s'estableixen relacions entre les persones, hi ha uns xats oberts, i a partir d'aquí, clar, pots...
crear interacció per a lo bueno i per a lo malo, evidentment. Però tot aquest paradigma, tots aquests escenaris són escenaris que nosaltres pensem que la canalla ja ho sap, ja sap de què va la història, però en realitat en saben menys del que nosaltres ens imaginem. I aquest és un problema perquè llavors això...
moltes vegades ens fa expulsar-nos les manetes i dir, no, doncs, això ja ho sap. Ja. Ja sap com reaccionar, si li passa això o això altre. I en realitat no ho saben. I per això és important establir aquesta comunicació, i aquesta comunicació, evidentment, porta associat aquest acompanyament en la introducció en el món digital. Tens un exemple aquí, també, o què?
Per exemple, et puc dir, parlant dels Roblox, li hem posat nom a aquest nen, Pau, que té 10 anys i que juga als Roblox. I què va fer el seu pare? Doncs el seu pare es va posar al costat d'ell i va aprendre a jugar als Roblox. Jo ho he intentat alguna vegada, no amb els Roblox sinó amb altres llocs. I amb el Pau, no?
Sí, exacte. I, home, n'hi ha que són més divertits i n'hi ha que fins i tot et pots generar un cert pique i una certa gràcia, n'hi ha d'altres que ja m'ha passat l'edat de jugar segons quins jocs. Però és aquell moment en el qual tu intentes entendre el que hi ha al darrere d'un joc i com funciona aquest joc i què es pot fer i què no es pot fer en aquest joc.
punt número 6 important parlem de ciberassetjament hem de saber què és primer el ciberassetjament que no és altra cosa que l'assetjament de tota la vida el típic bullying de tota la vida però traslladat a l'àmbit digital a l'àmbit virtual que sempre té un punt afegit de dramatisme en tant que és molt fàcil amagar-se
És molt fàcil posar-se una careta i no donar la cara de manera, diguéssim, de manera física, com ho faries, no sé, a dins d'una classe o al pati de l'escola. Hem d'ensenyar a reconèixer què és el ciberassetjament, què és com reconèixer-lo, com identificar-lo i sobretot com actuar. I sobretot saber, o sigui, fer-lo saber que...
no estan sols, que és una cosa que passa i que poden demanar ajuda. I compte que sempre parlem de la part del ciberassetjament en tanca víctima, però després hi ha una altra part del ciberassetjament que és bastant més crua, igualment crua, que és l'actor. És a dir, perquè tu pots tenir un fill o una filla a qui fan ciberassetjament, però tu pots tenir un ciberassetjador a casa i no saber-ho.
I potser aquesta persona tampoc no n'és del tot conscient que allò que està fent té un impacte sobre una persona o sobre un col·lectiu determinat. Per tant, aquí es tracta també de veure...
les dues parts del joc. S'ha d'identificar les dues parts del joc i entendre com funciona i entendre què es pot fer en casos en els quals es produeixen assetjaments d'aquestes característiques. Per exemple, un cas molt típic són tots els missatges ofensius que es reben en els grups de WhatsApp, que moltes vegades van camuflats amb el jijijaja,
que tenen una part o tenen un component irònic, però de la ironia passen ràpidament a la sàtira, i de la sàtira van directament al pou de l'assetjament pur i dur. Per tant, també és interessant explicar totes aquestes realitats, que malauradament es donen molt entre la canalla i cada vegada...
diguéssim, en casos més... o en edats més joves. Sí, sí. Saltem. Complicat, aquest punt, eh? Aquest punt és... És molt complicat. Aquest anaria per fer una secció completa. També me l'apunto, com havíem parlat de mobilitat, doncs m'ho apunto també i encara ens queda molta temporada per davant per parlar de qüestions de ciberseguretat. Torno a fer un incís ràpid.
punt número 7 en les contrasenyes n'havíem parlat la temporada anterior però la canalla és especialment sensible en aquestes qüestions i els hem d'ensenyar a crear contrasenyes segures, contrasenyes robustes contrasenyes que no s'han de compartir amb ningú ni tan sols amb aquell amic que és tan amic o amb aquella amiga que és tan amiga les contrasenyes són personals intransferibles són com el raspall de les dents són com les claus de casa teva no s'han de compartir amb ningú
I, per tant, una contrassenya com la que fa servir el Nil, que és 1, 2, 3, 4, no és que sigui fàcil de fakejar, és que no necessites res. I faig un petit apunt. Digues.
Recordareu que fa unes setmanes uns quants lladres es van endur joies de valor incalculable d'un dels museus més famosos del món, que és el Museu del Louvre. Entre altres, aquí van fallar moltes coses, finestres obertes, sistemes de seguretat, etcètera, etcètera.
Em centra en el sistema de seguretat que activava i desactivava les alarmes. No me puc creure. I que els delinqüents van aconseguir neutralitzar. Només us diré una cosa. La contrassenya d'aquest sistema de vigilància que controla tot un museu, un dels museus més importants del món,
La contrassenya, sí, sí, ja rius, Lídia. La contrassenya era el mateix nom del museu. És a dir, la contrassenya era l'Ubre. Però si això ni que fos el wifi, saps? Que dius, el wifi de l'Ubre que sea lo mismo. Vale, te lo acepto. És més complicada la wifi.
La clau wifi de totes les nostres cases és molt més complicada que aquesta contrasenya. I no diré res més perquè les podria dir de l'alçada d'un campanar o de la piràmide aquella de vidre que trobem cada vegada que anem al Louvre. Punt número 8, que si no no arribarem a portar. Sí, digues, digues.
Aquest és un clàssic, també. Però no per clàssic no ho hem d'anar repetint. I és advertir que no hem de parlar amb gent que no coneixem.
A internet no tothom és qui diu que és. Les amistats virtuals són amistats virtuals, no són amistats de carn i ossos. I, per tant, darrere d'aquell nom que pot resultar molt simpàtic i no aixecar cap mena de sospita, doncs pot haver-hi una persona bastant més gran que tu que intenta aconseguir algun tipus de...
diguéssim, algun tipus d'acció per part teva, a partir de regals, a partir de suggerències, a partir de moltes coses. És a dir, són autèntics entabenedors de serbs. Per tant, aquesta qüestió és molt important. De la mateixa manera que ens deien a nosaltres, segur que t'ho havien dit a tu, Lídia. No hables con extraños, ni cojas caramelos.
No agafis carmels, no parlis amb desconeguts al carrer, no et refis d'un senyor que vagi vestit de no sé quina manera, amb una gabardina. Bé, ja.
Oh, és que clar, vull dir, jo què sé, jo això m'ho havien dit. Doncs, evidentment, quan aquí, quan aquesta relació que es pot arribar a establir a través de la xarxa es converteix en peticions d'imatges, peticions de quedar...
Coses d'aquestes que poden fer sospitar i que ja són un últim pas, és a dir, abans d'arribar en aquest pas hem de saber, hem de deixar-los molt clar als nens i a les nenes que aquí hi ha unes línies vermelles, que hi ha unes fronteres que no es poden...
que no es poden superar. I, sobretot, i lliguem amb un dels punts que havíem parlat anteriorment, comunicació. Quan et passa alguna cosa d'aquestes, comunica-ho a la persona amb qui tinguis confiança. Molt bé.
I ja per anar acabant, número 9, revisar la configuració de privacitat de les aplicacions que instal·lem en els mòbils. Ens hem d'assegurar que aquestes aplicacions requereixen els mínims dades imprescindibles. Llavors...
Què vol dir això? Doncs que hi ha aplicacions que no han de per què accedir a la nostra galeria de fotos o al nostre micròfon o a la nostra càmera. Perquè amb això estem donant la porta, estem obrint la porta a que aquestes aplicacions, entre gometes, ens espirin. I el mateix parlem de les xarxes socials. Ara la canalla és bastant més cauta i molts, una majoria, tenen els seus perfils d'Instagram en moda privat. Què vol dir que
Aquí deixes entrar tu només a qui consideres que hi ha de ser. Això és una arma de doble tall, perquè això vol dir que un cop estàs a dins, clar, si tens un cercle privat d'amics, pots fer un ús, anem a dir-ho així, poc,
poc ètic d'aquest perfil d'Instagram. Però, en principi, la recomanació sempre és que els perfils d'Instagram, que els perfils de xarxes socials no estiguin oberts a tothom, perquè si està obert a tothom és com posar un producte en un aparador d'una gran botiga. Tothom el veurà i tothom el podrà tocar. I per acabar...
I aquesta és molt dura i aquesta és molt, també molt controvertida, diria que són, és de les més controvertides que diré ara, eh? És molt innocent, però és molt controvertida. Donar exemple. Hombre, pero esto es de primero de educación familiar, eh? Sí.
Sí, és de primer d'educació familiar, però aquí la gent això s'ho passa pel forn. Si els pares no tenim uns hàbits digitals saludables, si els pares ens passem hores enganxats als mòbils, com podem pretendre que els nostres fills...
no segueixin l'estela. Pels nostres fills, ens agradi o no ens agradi, som el seu mirall, som la ruta a seguir, som la guia a seguir. Si no fem bé aquesta feina...
Els hi estem donant l'escenari ideal perquè reprodueixin allò que nosaltres estem duent a terme en la nostra vida diària. Per tant, donem una mica, prediquem amb l'exemple, no m'agrada fer servir la paraula predicar. Tu anava a dir jo.
Doncs mira, m'he avançat, perquè em ressona com molt la religió, evangelització i totes aquestes històries, però hem de ser conscients d'aquesta qüestió. Perquè al final...
La responsabilitat, la ciberseguretat infantil no és només una responsabilitat dels pares. Les escoles també han d'educar en competències digitals i ho fan, evidentment. Tampoc no és que els hàgim de carregar aquest mort sempre a les escoles.
Les empreses tecnològiques també malden per crear entorns més segurs, però com a societat també hem de protegir la infància en aquest món digital perquè cuidar-los a la xarxa no és només cuidar-los en aquest espai, sinó que és també donar-los totes aquestes eines, totes aquestes capacitats que en el present
i sobretot en el futur els faran ser ciutadans digitalment competents i digitalment crítics, que no se'ns creguin tot allò que polula pel món, que bona falta fa. Doncs Germà, moltíssimes gràcies per tota aquesta informació, que després podreu recuperar el nostre web, i volem marxar amb una cançó, mira, que estem sentint de fons ja, no sé si a tu et sona...
Es diu així, I think we're alone now, de la Tiffany, que va publicar l'any 87. La va gravar amb 14 anys. Em va molt bé per tot el tema aquest de canalla i tot plegat. Sí. Et sona? Home, amb 14 anys... Clar, ella no era... O sigui, necessitava un representant legal, que segurament eren els pares, i que devien signar uns contractes i totes aquestes coses. Bé, té reminiscències. Hi ha aquí similituds.
Doncs va ser un dia com avui, va aconseguir el número 1 als Estats Units amb aquesta cançó i va ser la cantant més jove, van aconseguir un número 1 en singles des de Michael Jackson a l'any 72 amb la cançó Ben. Ai queda la cosa, eh? T'anava a dir això del Michael Jackson, no podia ser Michael Jackson, però ja he vist que tu i Michael Jackson... Ja està, ho hem de teixar, que arriben les notícies. Gràcies, germà. Vinga, adeu. Que vagi molt bé, adeu.