Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8, pràcticament 9 els minuts que passen a les 11 del matí. Esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez.
que us porta tota la informació de la ciutat fins a les 10, que és quan fem el primer relleu de passantadores, i és la Valentierno qui agafa les regnes del programa per oferir-vos la tertúlia que acabeu de sentir just abans de la informació actualitzada de la mà de la Patri Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'Hora Més Magazine d'un espai d'avui dimecres, 5 de novembre de 2025.
I avui, com fem últimament els dimecres, farem una repassa de les pel·lícules que ens arribaran a la cartellera dels cinemes comercials. Claro que sí. El divendres serà el dia 7, però nosaltres ens avancem i així podeu fer una mica d'agenda, sobretot perquè heu d'anar a buscar quin és el cinema que us va millor, ja sigui a Sant Cugat, a Terrassa, a Barcelona, a Sabadell... Perquè aquí a Rubí tenim... Molt ben pensat, doctor.
Tenim cinema, però cinema en català. Sí, que també en tenim aquesta setmana. De fet, de seguida us ho recordarem. Parlarem d'estrenes, com per exemple Bugonia, amb l'Emma Stone. Segur que el Víctor Pérez està contentíssim i està desitjant que arribi divendres per veure aquesta pel·lícula. Com sempre, una mica estranya. Després us explicarem de què va.
També ens arriba Dos forajidos, una pel·lícula amb polèmica, perquè recordeu que Caleb Baldwin va matar accidentalment una de les integrants del rodatge amb una arma que estava carregada amb una bala de veritat. Més enllà d'això, s'explicarà la història ambientada a l'oest americà.
I també cinema espanyol, com per exemple Sempre és invierno, una pel·lícula del David Trueba, amb el David Bardaguer, que torna a fer equip amb ell i que ens porta una història que ja havia escrit ell fa 10 anys, si no m'equivoco, en un llibre. Això i més coses, perquè ens arriben 11-12 pel·lícules a banda de la restrena, per cert... Toma ja!
de la saga de Crepúsculo, que no en parlarem, però que he de saber que arriba a partir de divendres tota la saga de Crepúsculo a diferents sales cinematogràfiques. ¡Ay, qué cosa más grande! Bueno, jo he de dir que vaig veure la primera... Bueno, no la vaig veure. La vaig posar a la tele un dia que la feia en Antena 3, estava al sofà, i a la primera pausa de publicitat ja em vaig a dormir. ¿Váis a ver cómo nos vamos a reír, a divertir?
Lo siento por ella y la resta d'algun panch, a mí me gustan los vampiros y esas cosas, pero no, es que no, no em va enganxar. Bé, parlarem d'això, però abans us farem una mica d'agenda de coses que podeu fer a Rubí, culturalment parlant. Estem, doncs, ens dirigim, per exemple, a teatre, que hi ha avui mateix, al Teatre Municipal, la sala, però també presentacions de llibres i de les quals hem parlat aquí al Rubí al dia.
I parlàvem de cinema, però cinema català també tenim, com dèiem, en aquest cas, sí, a Rubí, sí, aquest divendres, i a la sala, a les 8 del vespre, amb la pel·lícula Sorda. Si voleu dues entrades per veure aquesta història... Muchísimas gracias. Sí, Penélope, ja lo sé. Al final, no sé si... T'hauré de fer un passi, i te l'envio, i així ja no cal ni que m'ho diguis. Tens entrada gratis, segur. Bueno, i si no te la pago jo, eh?
Si tu vas a la sala i no et deixen passar, m'envies un telegram i jo vaig allí i te pago l'entrada. Així queda aquest contracte gravat, registrat aquí en directe. Doncs Sorda és una pel·lícula que ens parla de l'Àngela, una dona que és sorda, que tindrà un nadó amb l'Hèctor, que la seva parella no té aquesta discapacitat, per dir-ho d'alguna manera, ell sent perfectament,
Però l'arribada de la nena fa que la relació canviï una miqueta. Això és el que ens parla aquesta pel·lícula. Si voleu entrades gratis, si no sou Penelope Cruz, podeu trucar al 93 588 59 60, perquè us donarem un parell d'entrades perquè veieu aquesta pel·lícula. Igual que si voleu fer...
cultura familiar amb teatre, amb l'espectacle Hotel Bocarest. Per cert, demà parlarem amb alguns dels seus protagonistes aquí al Rubí al dia. Ja sabeu, 93, 588, 59, 60, un espectacle que ens arriba gràcies a la xarxa i que es podrà veure el diumenge a les 6 de la tarda al Teatre Municipal La Sala. Doncs tot això fins que sigui al migdia. Torni de nou la informació i ja sabeu que aquí està la part tècnica des de primeríssima hora. És el José Maradona.
que us acaba de saludar i que és el que primer arriba aquí i treu les alarmes i posa els carrers. I ara em posarà un tema musical.
Doncs això ho cantava fa molt de temps, de fet el desembre de l'any 84 s'estrenava aquesta cançó dels Guam amb la veu de George Michael, Las Christmas. Doncs aquesta cançó la sentim, primer perquè estem ja arribant gairebé al Nadal, que era això o no, les coses com ho són.
I segon, perquè volem felicitar una dona que es diu Catherine Matilda Swinton, més coneguda per Tilda Swinton, a qui heu pogut veure darrerament l'últim film d'Almodóvar, L'habitación de al lado, també a Constantin, al Doctor Strange, a les cròniques de Narnia, entre d'altres pel·lícules, però que també va fer un film...
que es diu Tenemos que hablar de Kevin, que va tenir molt bones crítiques, allà l'acompanyava en el repartiment, per exemple, un secundari de luxe com és el John C. Reilly, i aquesta pel·lícula del 2011, entre les cançons que tenia la banda sonora, doncs hi ha aquest Guam, perdó, aquesta Last Christmas de Guam, i ja sé que és una mica rocambolesco, però mira, hem volgut triar aquesta cançó per posar-nos també una mica en aquest ambient nadalenc.
Això per felicitar la Tilda Swinton, que va néixer un dia com avui, però de l'any 60 a Londres. Això vol dir que si volgués es podria jubilar, o no, aquí todavia no, perquè fa 65 anys. This year, to save me from tears, I'll give it to someone.
Last Christmas, I gave you my heart, but the very next day, you gave it away. This year, to save me from tears, I'll give it to someone special.
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs com el Fènix també fem un ressorgiment d'alguns dels temes dels que hem parlat aquí al Rubí al dia i que estan d'actualitat i per això aquesta sintonia d'agenda que darrerament no la fem servir però que ens agrada molt i per això ara mateix la posem per recordar-vos que hi ha coses per fer aquí a la ciutat.
Per exemple, avui mateix a les 6 de la tarda al Teatre Municipal La Sala podeu agafar invitacions, recordem que són gratuïtes i que encara les podeu reservar a través del web de venda d'entrades municipal, que ja sabeu que està a la plataforma Covin.
Estem parlant d'un espectacle que uneix l'humor, la reflexió i les arts escèniques a Suelta-lo ja, conyo. És una proposta, com dèiem, gratuïta, s'inclou dins de les activitats que organitza l'Ajuntament de Rubí amb motiu del 25N.
el Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. I l'artista Aida Picon Fernández, que és l'autora i protagonista, i com dèiem, combina en escena disciplines tan diferents com el tetragestual, la comèdia o les teles aèries, doncs el que fa és parlar amb humor de temes una mica complexos, com podrien ser el masclisme, els tabús socials,
o fins i tot la salut mental. Una obra que va néixer arrel d'un projecte final de postgrau, de creació teatral, que dura una hora i que té molta crítica i ironia. L'ha pogut representar a diferents llocs. Això sí, no sempre ho ha tingut fàcil, aquest espectacle, per pujar als escenaris, perquè alguns teatres o institucions han rebutjat aquesta proposta només per aquest títol. Suelta-lo ja, conyo!
A Rubí, en canvi, es veu que van agafar aquesta proposta amb molt d'entusiasme, com ens explicava la mateixa Aida Picon Fernández aquí al magàssim Rubí al dia. I clar, dius, hòstia, això ha d'agradar als ajuntaments, no? Perquè és un tema que està a l'ordre del dia, igual que el suïcidi. Bé, no se habla, però existe, és la primera causa de mor en joves. No natural, no? I dius, hòstia, quina pena que guanyi el tabú, el no tabú.
Mira, Rubi em va trucar, que canyera, com mola, ho volem. De locos. Però a altres llocs ha sigut com... Ah, mira, ens agrada. Miren el contingut i tal una mica. És que ens fa una mica la cosa, que pugui tindre repercussió. I jo en plan, el teatre no és per això, la cultura, per remoure i tal.
I sí, trobes de tot en aquest sentit i és una pena. Doncs sí, i l'Eida Picon Fernández ho farà avui, com dèiem, a les 6 de la tarda al Teatre Municipal La Sala fent servir les princeses Disney dels anys 90 com a fil conductor per qüestionar models de dona que vam aprendre de petits i demostrar que malgrat el temps
aquests estereotips, o molts d'ells, encara perduren. Un muntatge amb comèdia, poesia, acrobàcia aèria, i vol també que sigui com una espècie de catarsi on soltar-lo tot, com si fos el Frozen, aquest suelta-lo ja, conyo, una obra que recordem té entrada gratuïta i que s'ha de reservar, o si no, aneu directament aquesta tarda, una mica abans de la 6 al Teatre Municipal La Sala.
Si aquesta ja l'heu vista o preferiu anar a Barcelona pel que sigui, que sapigueu que tenim un Rubinenc, el dramaturg i director Sergio Zerdán, que avui estrena l'espectacle Fins la cuina, una nova comèdia que fa també crítica social i parla d'experiències pròpies, en aquest cas per la dificultat d'accedir a un habitatge. Avui s'estrena també, serà a les 7 de la tarda, a la Sala Pangoli de Barcelona, i ell també va passar pel Rubí al dia per explicar...
aquesta història amb ironia i, sobretot, aquesta realitat de moltes persones joves a la recerca de pis. I, de fet, aquí ens explicava que la idea d'aquesta obra parteix d'una vivència personal. La meva mudança d'aquest estiu va ser un... Des de teràpia sí que tenia com un bloqueig de no sé què escriure. I li deia a la meva parella que no em surt. I, clar, ens vam mudar el juliol... Bé, el juliol vam llestar el pis al juny.
I ja va ser un, hòstia, tot el tema de buscar un pis és tan difícil, fins que trobis un, fins que el puguis, bueno, és un campo de batalla, allò. Va ser un, hòstia, i sí, però vas escriure sobre el que us està passant de buscar un pis, no trobar-lo, i al final va sortir bastant fàcil, vull dir, això a l'agost ja estava escrit.
Això sí, amb la particularitat que en aquest cas dues parelles descobreixen que han signat el mateix contacte de lloguer per un mateix pis, i així l'obra juga amb el malentès, la convivència forçada i també la crítica al sistema immobiliari. Això sí, amb humor, que sempre entra la crítica molt millor. Un muntatge que compta amb la interpretació de Joel Cojan, Laura Coelho, Hugo Marlo i Brandon Càrits, a sota la direcció i la història, com dèiem, del Sergio Zerdán.
Recordem que l'any passat ja va fer Femteràpia, que parlava de parelles, però també de temes polítics, i en aquest cas torna a endinsar-se en un tema de rabiosa actualitat. Les entrades a partir de 13 euros, també hi ha paquets que poden incloure el sopar abans o després de l'espectacle, i recordem que si avui no podeu anar, hi ha noves funcions previstes per als dies 13, 19 i 30 de novembre.
I ara parlem de literatura, perquè l'escriptora rubinenca Gisela Murós també ens ha visitat aquí al Rubialdia per parlar de la seva darrera novel·la, Vivo en tu mirada, una obra que combina romanticisme, humor, intriga, i qui sé i en voleu saber més, la presenta aquest dijous a les 7 de la tarda al Dori de Sant Jordi Parc.
Una autora local que, en aquest cas, ens presenta la segona part del que es diu una biologia, o sigui, un conjunt de dues obres, que va començar amb el llibre Una bonita casualitat. La història ens parla de la Rocío, que és una jove advocada que veu com la seva vida fa un gir radical, sobretot perquè té un amor una mica peculiar. Fa un temps que està amb el Cadir, que és una gent de policia secreta, que sovint, degut a la seva feina, gairebé no la veu.
I la Gisela Amorós defensa el gènere romàntic, un estil que diu que li permet connectar emocions amb el lector i també una mica d'intriga. En l'entrevista que vam fer aquí al Rubí al dia, ella explica que aquest gènere ja li agradava com a lectora i que de vegades pensava en el que estava llegint canviar la història i així es va convertir en escriptora. Quan més gran vaig tornar a la romàntica i dic, hòstia, doncs...
És que m'agrada molt sentir aquesta passió, no?, quan estàs llegint, que pàgina, pàgina, pàgina, i, bueno, si està ben fet un llibre de romàntic és molt xulo. I, a veure, que la històrica també m'agrada molt, però ho sento. Llavors vaig començar, dic, ostres, i com que no parava de llegir, dic, ai, jo això li posaria aquest, o l'altre, aquest protagonista no m'agrada, dic, i vaig començar, vaig començar, a lo tonto, a lo tonto, i em va agradar, doncs, això de fer els meus personatges, les meves històries...
Amor, intriga i també humor amb els personatges secundaris que Gisela Morós crea per aquesta història. Vivo en tu mirada, que està publicat per l'editorial Entre Libros. Costa 20 euros amb 90 cèntims. Es pot trobar a diferents plataformes digitals, però també a les llibreries L'Ombra i El Racó del Llibre, tot i que si aneu aquest dijous a la presentació oficial, a les 7 de la tarda, al restaurant d'Ori de Sant Jordi Parc, allà podeu tenir l'exemplar signat
per la mateixa Gisela Morós i, a més, estarà acompanyada amb una presentació molt especial, ens ha explicat, per la periodista Cristina García i el guionista Edgarita de la Cadena Ser. I parlant també de llibres, en aquest cas tenim el dia 7 de novembre, el divendres... Perdó, la presentació de la Gisela és demà, és demà dijous. Divendres, a les 6 de la tarda, en aquest cas, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler,
L'escriptora rubinenca Carmen Moreno, que ja sabeu que és una de les responsables del programa Inspira't, que s'emet els dimarts aquí a Ràdio Rubí, presenta el seu nou llibre, es diu Tres voltes rebel, i és una obra que combina, en aquest cas, poesia, memòria i també reivindicació femenina. En una entrevista també que vam tenir aquí al programa, ella explica que és un viatge íntim
i vital a través de diferents etapes de la seva vida. O sigui, que tenim poesia, diguem, de l'època més adolescent i després textos més madurs que parlen de desamorda, pèrdua, de recerca de llibertat, entre d'altres qüestions. També de la importància de la música. I ella, de fet, deia que la poesia és música i la música és poesia. Com dèiem, el dia 7 a les 6 de la tarda, la mestra Martí Taulé...
Allà comptarà amb l'acompanyament musical de Valiente Folk, a banda de la participació de la seva companya de programa, la Quica Fernández, i també la presència de l'editora Marta Formert. Així en parlava la Carmen Moreno al Rubí al dia. Llavors, Valiente Folk el que farà és els acompanyaments amb música de violí.
I la presentació també estarà la Cuca Fernández, que jo volia que estigués ella, perquè també és com el veu tàndem aquí a l'Inspira't, i també l'editora Marta Forment, que envia una salutació des d'aquí, des del programa, per tot el que ha fet, tot aquest acompanyament en moments en què...
en què tu dubtes de tu mateixa, del que estàs fent, tenir un editor al darrere que et doni força, que et doni confiança en els moments d'altibaixos, és supergratificant. De fet, Moreno descriu la seva obra com un volum de poesia eclètic amb diferents maneres de transformar la paraula en una mena de llibertat i creu que aquest gènere serveix per purgar i treure, una mica suel taló també,
el que cadascú ho porta a dins. Recordem que la presentació de Tres voltes rebel de la Carmen Moreno serà aquest divendres a les 6 de la tarda a la MMT, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. I d'altra banda, si voleu fer una mica d'agenda una mica més de cara a la setmana vinent o l'altra, i voleu fer un viatget i veure un Rubinenc també fent cultura,
L'actor Rubén Juste està treballant a Madrid amb un musical que es diu Oliver Twist, el musical de Los niños olvidados, i s'estanarà just d'aquí una setmana, el 12 de novembre, al Teatro La Latina de Madrid. Ell es va instal·lar a la capital fa un parell d'anys per participar a Pretty Woman, que també s'havia pogut veure aquí a Barcelona, i al final...
ha decidit quedar-se per apostar per aquest teatre musical. Un nou projecte que adapta de manera original la història d'Oliver Twist, recordem, una obra de Charles Dickens, en aquest cas, amb música original de Gerardo Gardelin, i a càrrec de la productora que va fer l'espectacle Los Chicos del Coro. Aquesta nova versió, com dèiem, no sentirem les versions d'altra musical que s'ha fet, com Oliver, que es va estar a l'any 60, sinó que serà totalment nou. I, de fet, així ens ho explicava el Rubén Juste al Rubí al dia.
És una aposta molt forta, perquè és agafar el text d'Oliver Twist amb una adaptació meravellosa que ha fet Pedro Villora i donar-li una nova volta i fer un espectacle de creació totalment d'aquí. Què vol dir això? Doncs que la gent que conegui l'Oliver de tota la vida no trobarà les cançons d'Oliver, no trobarà la proposta escènica de l'Oliver que estem acostumats a veure.
trobarà una cosa nova de creació, amb una música increïble,
El trobem fa de Fagín, que és un paper complex que combina la foscor del líder de la banda, moments d'efecte i protecció cap als nens que l'acompanyen. Recordem que ell vol que els nens robin. En el seu recorregut escènic, diguem que es pot veure la complicitat i l'empatia que de vegades té el Fagín amb els nens, perquè al final és l'única família que tenen. Recordem, la setmana vinent, el dia 12, s'estrena al Teatre Latina de Madrid aquest musical d'Oliver Twist,
el musical de Los Niños Olvidados, amb el Rubén Juste, que, tot i això, encara té vinculació amb la ciutat perquè ofereix diferents tallers a l'Escola Dinàmic Cretxendo i també al Casal Popular. Ell mateix ens deia que, si voleu veure un musical a l'estil de Broadway o Londres, heu d'anar a veure aquest espectacle, que estarà disponible a Madrid fins al 31 de gener. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Bona nit!
I sentim aquesta cançó que es diu The Kids Aren't All Right, dels Offspring, que van publicar l'any 98 i aquell mateix any es va incloure dins de la banda sonora d'una pel·lícula que la veritat és que jo la tinc molt de carinyo. Sempre que veig que la fan, la veig, em diverteix, The Faculty, que és com una versió de la invasión de los ultracuerpos, però més moderna, amb un institut.
on una de les professores, que fa un paperet així com muy remilgado, és el que interpreta la Franke Jansen, una dona que, a banda de ser actriu, també és guionista, directora de cinema i exmodel. I avui fa anys va néixer un 5 de novembre del 64 a Amstelvín, als Països Baixos. Doncs, per felicitar-la, sentim aquest tema musical.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Hola, soy Johnny Depp. Estoy rodando sequelas de Pirates del Caribe. Soy el capitán Jack Sparrow. No puedo evitar, entre toma y toma, escaparme a escuchar a Lídia Martín en l'última sessió.
Hola, què tal? Molt bon dia, bona tarda, bona nit, bona matinada, l'hora que sí que sentiu, última sessió. Hola. Hola, Joni, el programa de cinema, que ja sabeu que estem ficant dins del Rubí al dia, darrerament, com que el podeu descarregar, potser no és aquesta hora, a les 11.35 és en directe ara mateix.
Dimegres 5 de novembre, per això saludo d'aquesta manera. Ja sabeu, farem un repàs de les pel·lícules que ens arriben noves a les cartelleres comercials, no a Rubí, però sí a la resta de la comarca, i més enllà també a la província, si aneu a Barcelona, que és molt habitual anar al cinema i després prendre alguna cosa.
Heu de triar entre moltes pel·lícules que ens arriben aquesta setmana. Jo ja no sé ni les he comptat. He posat aquí 11, però no estic massa segura. Ja sabeu que a mi m'agrada molt el número 11 i per això l'he posat. Però sí que és veritat que ens arriben moltes. Entre elles, com dèiem abans, també la restrena de la saga de Crepúsculo.
Jo lo digo i ahir cada uno que vagi si vol anar-les a veure. Però ens arriben noves propostes. Per exemple, la nova pel·lícula de David Trueba, que adapta el seu llibre, que es diu Blitz, i que està ambientada a Bèlgica i que ens porta la història d'un senyor que se'n va cap allà per temes laborals i la seva vida canvia personalment parlant.
De seguida us explicarem de què va aquesta pel·lícula amb el David Verdaguer, però també ens arriba Bugonia, una de les pel·lícules més esperades perquè, com sempre, les pel·lícules del Jorgos Lanzimos divideixen la crítica i també el públic. Això sí, últimament sempre amb Emma Stone. I també parlarem, entre d'altres, de Dos forajidos amb l'Àleg Baldwin al repartiment i altres pel·lícules com La Nova de Predator. Tot això amb el que ens doni temps, ja sabeu, amb el José, que també està ara mateix, evidentment, a l'aparticle.
Buenos días, Cori. Buenos días, Michelle. Toda empresa debería esforzarse en construir un entorno diverso, empoderar a personas con distintos talentos. Siempre lo mismo. ¿Cómo era...? Talentos e identidades. Para promover una nueva generación, ¿vale? Repetimos. Quieren que creas que eres tú, que eres tú quien ha hecho este mundo.
I comencem per aquesta nova pel·lícula d'aquest senyor grec, que sempre és polèmic perquè porta unes pel·lícules que poden ser molt lentes o molt rares o fascinants, que sobretot el dirien els que els agrada el seu cinema, el Yorgos Lanzimos.
En aquest cas, una coproducció entre el Regne Unit, Irlanda i Estats Units, que es basa en un film coreà que es diu Save the Green Planet, del 2003, que va dirigir Yangon Hang. I en aquest cas és una barreja entre comèdia, sense ficció i també una mica de thriller psicològic.
Està interpretat, com últimament hem pogut veure les darreres pel·lícules d'aquest senyor, per la Emma Stone, però també l'acompanya del repartiment, el Jesse Plymons o l'Alicia Silverstone. I què ens explica aquesta història? Doncs parla de dos joves que estan convençuts que els alienígenes són entre nosaltres i segresten la poderosa directora d'una gran corporació perquè creuen que en realitat ella no és una dona normal, sinó que és una extraterrestre que el que vol és destruir la Terra.
I el que comença com un segrest de l'Iran es converteix en una espècie de batalla psicològica entre la víctima i els dos butxins i on la realitat es desdibuixa bastant amb la paranoia. Com dèiem, l'Anzimos fa un remake d'aquesta pel·lícula i la converteix en una espècie d'alegoria sobre el caos informatiu, les teories de la conspiració i també la desconfiança generalitzada en un món
on la veritat sembla una cosa que no t'ho pots acabar de creure. Després de Pobres criatures o Kinds of Kindness, entre d'altres, ell completa amb aquesta, en Bogònia, la trilogia de l'absurd contemporani d'aquest director grec, com dèiem, una pel·lícula que combina elements de ciència-ficció amb la seva sàtira social, parla de les connexions als humans, la manipulació dels mitjans de comunicació...
i també, per què no, la necessitat gairebé religiosa de trobar enemics invisibles, existeixin o no. Amb un estil que repeteix també amb els seus col·laboradors habituals, com per exemple amb la música de Lerxin Fredrick, que crea una atmosfera així com molt asfixiant, que és el que ell vol també. De fet, ell té tres personatges, bàsicament, un espai i una tensió que va creixent escena rere escena. Una pel·lícula que va arribar al Festival de Venècia...
Es va estrenar allà i, com dèiem, com acostuma a passar amb l'Enzimos, el públic i la crítica van estar dividits i mentre hi ha mitjans que diuen que és molt divertida però molt fosca i altres que diuen que potser és massa lenta. En tot cas, el que sí que tothom ha dit que són fantàstics són les interpretacions i l'humor negre i aquest punt una mica de claustrofòbia
que aconsegueixen aquesta comèdia de terror sobre la veritat que es diu Bogònia. La llei no existe en el mundo. Si alguien no la impone...
Si perdemos de vista eso, nos quedamos sin nada. Dios bendiga a los malos, porque son los que me pagan las cuentas.
I ara parlem d'una pel·lícula que ve amb polèmica, malauradament. Es diu Dos forajidos, Rust, en la seva versió original. Està dirigida i escrita per el Joel Souza, amb una història que va crear ell mateix, juntament amb el protagonista principal, amb l'Àleg Baldwin. Estem parlant d'aquest film que, com dèiem, ve amb polèmica perquè, durant el seu rodatge, l'Àleg Baldwin va disparar una pistola que tenia una bala de veritat i va matar una de les components del...
de l'equip de rodatge, la directora de fotografia, una cosa que va fer, entre d'altres, que el rodatge, evidentment, s'aturés per investigar què havia passat, això d'una banda. Alguns dels membres de l'equip van estar reprogramats i fins i tot després, en el tema del muntatge, s'ha volgut deixar de banda escenes on les armes tinguessin molt de protagonisme.
El que ens explica la història és com un personatge, el Harlan Rush, que és el que interpreta el senyor Alec Baldwin, doncs és un foragit, podríem dir, que està buscat, en plan, te damos tantos dólares por su cabeza, i ell es troba de cop amb la notícia
que el seu net, que té 13 anys, ha estat condemnat a la forca per un assassinat que suposadament va fer. Després d'un enfrontament una mica violent, el que fa res és alliberar el noi de la presó i se'n van cap a la frontera des de Kansas creuant aquestes imatges que podeu imaginar-vos i que heu pogut també veure diferents pel·lícules de l'Oest.
intentant que qui els persegueix, que és el mariscal Budhelm i un casarro de compenses, els trobin. En aquest camí que trobarem, primer, que estan fugint, i segon, com han de col·laborar aquestes dues generacions tan diferents, el personatge del Harlan Rush i el seu net, en aquesta fugida. Una fugida que farà que es coneguin més, també,
i que al final la pel·lícula vagi més enllà de si és culpable o no, de veure si aquest lligam familiar existeix i es pot recuperar, si la culpa d'alguna manera també està dins d'aquesta família.
Molta gent pensarà potser només en això, en la directora de fotografia que va morir, malauradament, Halina Hatchins, a causa d'aquest tret. Però, en tot cas, una pel·lícula que els crítics diuen que està molt bé ambientada. Si us agrada el western i aquest tipus de pel·lícules, heu d'anar a veure aquest Dos Fragidos. Tenemos que irnos ya. Ya me voy a quedar. ¿Vues nada?
Sí, let's. Me he dejado por un cantante uruguayo. ¿Y llevabais cinco años? Sí. Aquí estás. ¿Has conseguido explorar la ciudad?
I ara parlem d'una de les pel·lícules més esperades d'aquesta setmana. Està dirigida per el David Trueba. De fet, la història es basa en la seva pròpia novel·la, que es diu Blitz, i que va publicar l'any 2015. O sigui, ha trigat 10 anys a portar aquesta història al cinema amb una coproducció en Bèlgica.
ens parla aquest Siempre es invierno, que per cert va clausurar la Seminsit a Valladolid en aquesta edició, ens parla d'un personatge que és arquitecte, que és qui interpreta el David Verdaguer, que es diu Miquel, que se'n va amb la seva parella a un congrés d'arquitectura
I durant el viatge resulta que la seva relació s'enfonsa. I a partir d'aquí es trobarà sol en un país estranger, no sap què fer, si quedar-se allà, si tornar a total també estarà sol. I allà el que farà és conèixer la Olga, que està interpretada per la Isabel Renot, una dona més gran que ell, que treballa com a voluntària al Congrés. I la seva presència així discreta però empàtica fa que connectin
i li permet al personatge que interpreta David Verdaguer a redescobrir una mica la calma i també la bellesa dels gestos petits i també que una cosa que no t'esperes, com és que la teva parella et deixi, pot fer que inicis un nou començament vital. Una història on també trobem la Maya Salamanca fent de la parella del David Verdaguer, que no surt molt a les veus, però que és el detonant, que tot passi,
Em fa gràcia perquè aquests dos també van ser parella amb una pel·lícula que es diu Lo dejo cuando quiera, que no sé si ho heu vist, però que és una comèdia que té la seva gràcia.
Una pel·lícula de David Trueba, que tenia moltes ganes de fer això, per parlar d'una manera així una mica profunda del que seria d'una banda el desarrelament com a punt de partida d'una història que vol parlar de com les relacions que no t'esperes poden tenir un efecte, diguem, reparador. I sobretot com accepta també la maduresa i que si trobes, ell mateix ho ha dit en alguna entrevista,
És normal veure una persona que troba una parella més jove, però no al revés, que trobes una dona més gran i en aquest cas que també pot haver aquesta atracció. Una de les pel·lícules, com dèiem, més esperades d'aquesta setmana, aquest sempre és invierno. Esta es Leo. Es cierto que está pasando por una época un poco complicada.
¿Podemos jugar? Tú sí, pero Leo no, que es una mudita. Pero claro, de ahí hace algo así, pues es que no es propio de ella. Chabala, ¿no eres un poco pequeña tú para hacer un to-stop? Hola, mira, llamo porque encontré una niña por la carretera sola. ¿Me llamas Leo? Yo soy Lu. Encantado.
Doncs aquests són els protagonistes, Leo i Lu, una comèdia amb moments de drama en alguns instants. També ens arriba des del cinema espanyol, de fet està dirigida i escrita per el Carlos Solano. Ens parla de la història d'una...
nena que té 10 anys que decideix escapar-se d'un centre d'acollida i en el seu camí es topa amb el Lu, que és un home una mica nihilista, diu la informació d'aquesta pel·lícula, i que es veu que no és que ho busqui però s'espera a ficar-se en embúlics.
I Lu pensa que li està fent un favor portant a casa la nena, la Leo, però resulta que, sense saber-ho, s'està convertint en el seu company de fuga, perquè ella ha sortit d'aquest centre on no volia estar. I a partir d'aquí, el viatge, aquesta road movie, també de dues parelles, que no són parelles, però que són d'edats bastant diferents, veiem l'humor, l'emoció d'una nena que no parla molt,
i d'un home que es veu que, diguem entre cometes, fuig sempre per no escoltar-se i saber què és el que li està passant. I a partir d'aquest viatge, d'aquesta road movie, el que fa és transformar la vida d'aquests dos personatges. La Leo, que per cert es veu que li recordava el tema de la pesca als seus pares i per això fuig amb aquesta canya de pescar,
i, sobretot, és un dels elements importants d'aquesta pel·lícula. És el primer llarmetratge del Carlos Solano, que en el món dels cursos es veu que era un crac, havia fet més de 180 festivals i havia aconseguit més de 50 premis. En aquest cas, s'endinsa la seva primera pel·lícula llarmetratge, sobretot rodada gairebé tot a Galícia.
i veiem una història molt profunda que podeu trobar amb aquesta història de la Leo i el Lu.
Bienvenido al planeta más peligroso del Universo. Donde todo intenta matarte. ¿Me echas una mano? Has venido a demostrar tu valía cazando algo que no se puede matar.
Doncs, de fet, aquesta pel·lícula és un... És que no sé com dir-ho, però és un mite perquè 38 anys després que l'any 87 l'Arnold Schwarzenegger fes una pel·lícula que es diu Depredador, encara continuem amb aquesta història. En aquest cas, això sí, Predator Badlands situa per primera vegada aquest Depredador no com l'antagonista de la història, sinó com el protagonista principal
però a la vegada també la víctima. Una pel·lícula que deixa davant de la Terra, es trasllada a l'acció a un planeta, aquello, muy lejano i letal, on el perill rau tant en la fauna com la pròpia vegetació. Aquesta franquícia, com deien, de Predator, l'any 87, doncs ara recordem també que se n'han fet altres pel·lícules, però l'any 2022, per exemple, el mateix director d'aquesta nova, el Dan Sánchez,
Tachenberg va fer una nova història i ara torna a aquell univers remot, amb una visió, diuen, fresca, amb un escenari de món alienígena, criatures misterioses, per explicar-nos aquesta història que ens parla d'un jove que és el DEC, un jove lleutge, això és que jo ho sento, estic molt desconnectada jo del Predator, eh?
És una espècie de Predator que està exiliat pel seu clan després d'haver fallat amb un ritual d'iniciació. I allà està abandonat, allà està sol i aterren aquest planeta inhòspit on tot això que allà no coneix i intentaran matar-lo. I a partir d'allà coneix la tia que està interpretada per la Elle Fanning i que és una androide sintètica que està molt danyada però que sobreviu gràcies a uns implants cibernètics.
I allà, el que podria no ser una unió molt normal, acaba sent probable aquesta aliança entre el caçador repudiat i aquesta màquina, entre cometes, defectuosa, que es converteix tot plegat en un viatge també de supervivència i redempció. Ja sabeu que això és un tòpic i, de fet, hi ha moltes pel·lícules de les que hem parlat que parlen d'aquest viatge, d'aquest road movie, que al final fa que diferents personatges que no tenen res a veure...
s'acabin alien per acabar sobrevivint d'alguna manera. I és el que diuen d'aquesta pel·lícula. Diu la protagonista, la Elle Falling, que hi ha molta humanitat en aquesta pel·lícula, encara que sigui una història de Predator, i que és una barreja de molts gèneres, i ella diu que sorprendrà molt. Oye, si lo dice ella, li farem una mica de cas.
Las personas le han secuestrado en su propia casa por más de un mes y usted se acaba de escapar. Sí. Y esas personas le hacían creer que eran su familia. Sí. Mamá. Papá. Mi hermano. ¡Saltarme! ¡David! ¡David! Nada de lo que viste pasó de verdad. Mario, estás muy alterado.
¿Te tomaste la pastilla? Hay muchas cosas que no recuerdo. Hay unos policías abajo que quieren hablar contigo. No recuerdas nada. ¿Quiénes sois? ¿Quién me habéis hecho? Es él.
Una altra pel·lícula espanyola que ens arriba aquesta setmana és aquest Reversión, que també està produïda, això sí, amb la República Dominicana i que té com a protagonista el Jaime Lorente i també l'acompanya del repartiment la Belén Rueda, el Fernando Cayo o el Manuel Vega, entre d'altres. Aquesta pel·lícula ens explica com el Mario es muda amb els seus pares i també amb el seu germà gran, que és el David, amb una nova casa...
i volen que aquest inici de convivència sigui meravellós. Però resulta que el Mario pateix alguns episodis d'ansietat, no es concentra gaire, la medicació tampoc se l'aprèn quan toca. I una tarda, que està plovent i tal, de sobte veu com s'agresten el seu germà, el David. I passen uns dies, concretament 19 dies, i torna el David a casa, però es veu que... Dius, me parece a mi que no es mi hermano, que me lo han cambiado.
I a partir d'aquí, com que comença a sospitar que no és el seu germà veritable, doncs comencen les coses rares dins de la pel·lícula, la desconfiança, el trencament de la realitat que ell també coneix, i a partir d'aquí ja no me'n salem més, perquè si no, ja em diràs.
És una òpera prima, també, en aquest cas, del Jacob Santana, que debuta en el llarmetratge amb aquesta barreja de thriller psicològic, terror una miqueta i misteri existencial d'aquesta família. I bé, en tot cas, a priori, és interessant aquesta pel·lícula d'intriga que ens arriba aquesta setmana i que es diu Reversión. Venga, vamos a jugar un ratito tú y yo.
No tienes que parar, Fabián. ¿Qué te gustaría? Qué guapa. A ver qué haces. ¿Estás celoso o qué? Fabián se pondrá pesadito muchas veces, pero te recuerdo que es tu hermano.
Una altra pel·lícula de germans, una altra pel·lícula també espanyola, en aquest cas dirigida per Alfredo Franco, que també ha fet el guió juntament amb la Begoña Rostegui, es basa en una novel·la que es diu Subsuelo, igual que la pel·lícula, escrita per Marcelo Luján, i ens explica la història de dos germans, en aquest cas són bessons, que estan a punt de fer els 18 anys,
I una nit d'estiu, resulta que tenen un accident molt tràgic, i tot i que les causes són una mica estranyes, doncs, diguem que aquest succés fa que s'iniciï una història una mica peculiar. Hi haurà silencis, mentides, tensions soterrades d'una família que es veu que està amagant alguna cosa més que aquest accident que està passant.
Una pel·lícula que per primera vegada diuen el seu director, el Fernando Franco, a explorar aquest thriller psicològic, però també amb la seva marca personal, que no és una altra que a indagar en la complexitat de les relacions familiars i també amb la, de vegades, problemàtica d'expressar fàcilment els sentiments, la culpa, la responsabilitat familiar...
Veieu que aquesta setmana tenim la cartellera plena de problemes de la família. Bé, en tot cas, també una altra pel·lícula que ens arriba aquesta setmana i que es diu Subsuelo. Le presento el retrato de nuestro rey Benjamin. Mmm...
¿Este es el rey o el jardinero? Disculpad. Y creo que a este retrato le falta algo. No podéis hacer eso. Mucho mejor. Cuando el rey no está gobernado por la vanidad.
I acabarem amb una pel·lícula per tota la família que es diu La princesa orgullosa i que també arriba als cinemes en versió catalana. Es tracta d'un remake del clàssic txec de l'any 52 que també es diu Igual i que ens explica la història d'un jove i detectiu rei que es diu Benjamin que ha de trobar una esposa
i que un dia rep el ratat de la princesa Carolina i queda enamorat a primera vista, però ella no vol casar-se amb ell, i ell, com que està determinat a fer-ho, diu, saps què? Em vaig a disfressar de jardiner, així com que no tinc un duro, i aconseguís treballar al castell on viu ella. I a partir d'aquí, ella va fent...
i diguem que s'acaba enamorant d'ell quan no és un príncipe, sinó que és un simple jardinero. Veieu que mònic que és la vida al final, eh? L'amor, la felicitat, amb aquesta història de conte de fades, això sí, amb una princesa una mica rebel, eh? Perquè a ella li havien dit t'has de caçar amb aquest i diu que no, eh? Altra cosa és que després ell la enganyi, eh? Que també això ho haurien de veure si està ben fet o no.
En tot cas, si voleu una pel·lícula per tota la família, ens arriba des de la República Txeca aquesta proposta que es diu La princesa orgullosa.
I ho deixem aquí perquè tenim altres pel·lícules com el documental Heridos, que parla d'avortament, o El Mago de la Ciutat Esmeralda, El Camino de Valdoses Amarilles, que ja us podeu imaginar que és una altra versió de El Mago de Oz, totes aquestes, i també la saga de Crepúsculo, que tornen a les sales comercials a partir d'aquest divendres.
I nosaltres ho deixem aquí, ja sabeu, que tornem al Rubí al dia demà a les 8 del matí, a l'Hora Més Magazine, a partir de les 11, i rebeu una salutació del José Malagón, que ha estat a la part tècnica i servidora. La Lídia, que vagi molt bé.