Rubí al dia amb Belén Tierno. Mig quart de dotze. Arribem a la recta final del Rubí al dia. Durant la següent hora, prepareu les agendes perquè us farem propostes culturals per gaudir de la ciutat ara que ha passat la pluja.
En una estona entrevistarem el Pau Muniato, un dels integrants de la companyia Tot el Cier, que representarà aquest diumenge a l'obra Hotel Bocarest. Les entrades costen 7 euros, si ets de la xarxa d'espastacles. I si estàs atent al programa, també les pots aconseguir de franc.
I a partir de dos quarts i cinc de dotze tindrem la secció de recomanacions literàries. L'Enric Pallarès i la Carme Pumareda ens proposen llibres com ara Gastar diners del Teodor de Mas, una guia per gastar millor i viure sense angoixes. És un llibre que es presenta aquesta tarda, El racó del llibre. Ahir vam tenir ocasió de parlar precisament amb el Teodor de Mas i de fet ja podeu trobar l'entrevista i tots els detalls a www.radiorubi.cat.
I molt atent perquè en una estona obrim el telèfon de directe al 93 588 59 60 per regalar entrades, com dèiem, per veure aquest espectacle familiar Hotel Bocarest, però també la pel·li que es podrà veure aquest divendres a la sala és sorda, forma part del cicle Gaudí i és, a més a més, una de les pel·lícules més vistes a les plataformes digitals. Amb tot això, configurem aquesta darrera hora del Rubi al dia.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Diumenge a les 6 de la tarda, la xarxa programa un nou espectacle familiar al Teatre Municipal La Sala. Es tracta d'Hotel Bocarest, de la companyia Tot el Cerc. Avui parlem precisament amb dos dels seus integrants a través, en aquest cas, d'una videotrucada. Tenim el Pau Muniato a l'altra banda i també a l'Aram Sempre Virens. Molt bon dia a tots dos, benvinguts. Bon dia, moltes gràcies.
Parlem una mica de la història que podrem veure aquest diumenge a la sala. És la història de tres grups que es troben molts entrebancs. És a dir, que veurem molts personatges, perquè no només estan aquests tres grups,
Per cert, per als que siguin neòfits en la matèria, un grum és el que en castellà diem un botones. Doncs això, veurem aquests personatges, però també alguns dels hostes d'un hotel una mica esbojarrat. Fins a quants personatges podrem veure a dalt de l'escenari? Doncs a l'espectacle tenim molts personatges, tenim...
Dos que són els nerds, que són com més així els guiris esbojarrats. Tenim també un personatge mal malatí com més un empresari. Tenim el típic que surt de festa i no sap com acabar. Tenim els tres grums i tenim també un senyor de manteniment. Aquests són tots els personatges que apareixen a l'espectacle.
I tots ells fan, o feu, una decena de números de circ, malabars, contat, rodacir, monocicles, Dragon Staff, ja m'explicareu, m'he documentat, m'he hagut de documentar molt, perquè quan he vist el de Dragon Staff o Botelflair, he pensat, i això què és? Ens ho expliques, Aram, què és això del Dragon Staff o el Botelflair, que sona molt sofisticat, però que segur que la gent ho reconeixerà, quan ho expliquis.
Bueno, doncs el Dragon Staff és un pal que roda, que es fa servir un penjador de brics perquè acabi amb l'estètica del que és un hotel i el que és la recepció d'un hotel. I és un malabar que roda i el rodar passa pel cos i quasi no l'agafes mai amb les mans, simplement s'aguanta.
I re, recomano que el vinguin a veure per descobrir-lo el que és. És un malabat que no s'ha vist gaire. I això, que és ben bonic. I explica, home, que ets els millors del món, tio. El Ram és un dels millors... I re, que portem molt de rató entrenant perquè surti bé, i la gent ho passi bé, i hi hagi un bon número. És a dir... I el Baudrillard Flair...
és qui ha anat mai a una cocteleria, és el que fan les ampolles que fan servir la gent que fa còctels, i nosaltres ho integram en l'espectacle, també en un dels números.
És a dir, que el que veurem és un espectacle on hi haurà molt humor, on hi haurà aquests malabars i també aquest fil conductor que és l'hotel i aquests personatges que explicàveu. Aglutineu una mica totes aquestes coses, però sempre podríem dir el que seria un espectacle de cerc, tot i que fora de context, en aquest cas.
Sí, el que hem fet ha sigut com agafar l'estètica de l'hotel, amb els tres grups que són com els encarregats de fer passar tot el fil d'orgumental, i passen diferents escenes, i el que hem intentat és agafar que tots els malabars que fem servir, o tots els objectes, siguin objectes quotidians, és a dir, fem malabars amb ampolles, l'Aran fa el drago d'estafa amb un petjador, jo faig rolar la bola amb malatins, és a dir, tot el que intentem, doncs, sigui que no fem servir com material clàssic de circ,
sinó que li hem donat la volta una mica i hem buscat buscar l'element quotidià per fer-ho servir. I el que hem fet servir, sobretot, és la idea de barrejar dramatúrgia i tècnica amb personatges molt còmics, que crec que atrauen bastant, i amb tècnica també potent, que fa que sigui un mix que a la gent li agrada molt. I tot això sense ni una paraula, eh? Hi ha un moment... Explica-t'ho el que dius, quatre paraules, però que...
Sí, hi ha un moment que hi ha un problema i ens truquen per telèfon i allà parlem, però són dues frases. Però sí, nosaltres ens dediquem molt a fer l'espectacle només com sense paraules, perquè creiem molt en la potència del cos i creiem molt en que a través del cos es poden explicar moltes coses i que no necessitem ficar-hi paraules perquè s'entengui la història. És un espectacle familiar. I és una cosa que a nosaltres ens agrada de...
Digues? Digues, digues. Ah, no, això, que és una cosa que a nosaltres sempre ens agrada d'espectacles que no parlen. I quan vam començar vam dir ho provem i vam anar veient que ens funcionava molt bé i vam dir per què hauríem de ficar paraules si ja fem que s'entengui tot. I al revés, queda això, moments més còmics i moments que poden donar més tensió sense haver de parlar només amb el nostre cos.
Anava a dir que és un espectacle familiar, per tant, el llenguatge gestual, que té molta potència, s'adapta també a totes les edats del vostre públic. Què és més difícil, aconseguir l'atenció dels més petits o aconseguir l'atenció continuada dels pares? És un espectacle que ens funciona amb totes les edats, des de nens que encara no caminen fins a grans que ja no caminen.
i la veritat és que els nens petits entenen una mica unes coses, els grans entenen unes altres, i últimament ens trobem molt que els pares surten com molt més contents que els nens, i contents tots surten, però els pares supercontents de, ostres, no ens esperàvem veure alguna cosa així, molt agraïts, i és divertit perquè els nens disfruten més de les conyes, una mica dels gags, i els adults disfruten de tota la història i de les tècniques que hi surten, però tots queden ben enganxats.
Expliqueu-nos una mica què és tot el CIR. Vosaltres teniu la vostra residència a les Feixes de Cupons, a l'Anoia, i allà feu espectacles, però també, no ho sé, una mena d'experiència immersiva, això que està tan de moda, en què la gent pot anar fins allà i passar-se el dia, no? Teniu una zona de pícnic... Ara explica-t'ho, Ram, que jo això no...
No, no, no, jo crec que... Que m'estic confonent de companyia, eh? Sí, sí. Nosaltres estem afincats a Salrà, que tenim allà un local, i és on entrenem i creem i fem tot, però de moment no tenim una experiència immersiva. És l'espectacle. Ja arribarà, ja arribarà.
Doncs potser està equivocada la meva documentació, però el que sí que feu és fer espectacles molt diversos, corregiu-me si no, de molt petit format, però d'altres parateatres, aneu a escoles, festes, etcètera, etcètera.
És correcte. Alguna a l'insertada. Alguna a l'insertada. Quin és el sàcret de la supervivència de companyies com la vostra? Que, pel que ens esteu explicant, aposteu pel circ, tot i que donant-li molt, molt la volta...
però que no sempre és fàcil, no?, la competència amb altres companyies, i no vull dir noms, segurament amb algunes de les que em confonc, que potser tenen més ressò mediàtic, més mitjans, etcètera, etcètera. És a dir, com es pot sobreviure sent tan fidels a allò que us plantejàveu des de l'inici, no? El que explicava l'Aran o que... Sí, això és una cosa que...
El factor que més hem tingut ha sigut la sort, perquè nosaltres no som ningú o no érem ningú en el món del circ, som autodidactes, i hem anat aprenent i fent caminos a dels mateixos, que al final, si som on som, en part ha sigut gràcies a la sort que ens ha vist una persona en un lloc concret. Evidentment també hi ha molta feina darrere i molt de carinyo i intentem fer les coses al màxim de bé que podem.
Però, clar, penses, dius, per molt bé que ho facis si no tens algú que et vegi en el moment concret o... Al final, el que ens ha portat d'allà on estem ara és la gent que ens ha vist i que ens ha volgut portar en altres llocs. Perquè ja pots fer una feina ben feta que si no te la veu ningú no arribaràs enlloc. I nosaltres la feina ben feta sembla que l'estem fent i hem tingut la sort que ens vegi les persones adequades.
i anar saltant de lloc en lloc. No sé si ara tens alguna cosa més a vegir. Sí, dic que el circ també té molts circuits i nosaltres vam tindre la gran sort que a part de poder fer teatres, de poder fer festivals de circ i tal, ens vam ficar bastant en el circuit de fer escoles, de fer festes majors...
Combinant els teatres, combinant una mica tot, hem pogut anar a fer aquests 5 anys que portem ara mateix i poder treballar en molts llocs, conèixer molta gent, que molta gent ens vegi i que cada cop ens ha ficat més en el circuit del que és el Circa Catalunya i ser una companyia que la gent ja més o menys ens coneix, ens ha vist o ens ha vist en altres esdeveniments.
I fins ara, que jo crec que estem en un molt bon moment de la companyia, que estem fent les coses molt bé, sempre molt professionals, que creiem que a la gent li agrada, tant a la gent que ens contracta com a la gent que ens ve a veure, i bàsicament això. Ens seguíem això, amb aquesta línia, i d'anar trobant nous llocs i noves maneres d'entrar.
Deia el Pau que això tenia a veure amb la sort. Home, després d'haver-nos-ho explicat, segurament la sort ha contribuït, però també hi ha molta feina i molt d'esforç al darrere. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Espero que la gent pugui tenir l'oportunitat de veure-us al Teatre Municipal de Rubí diumenge i, per tant, contribuir a aquesta extensió del missatge i aquest boca-orella.
I que tingueu molta sort. Gràcies als dos. Que vagin molt bé. Moltes gràcies. Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.
Fins demà!
Les 11 i 22 minuts escoltem música. Segur que heu reconegut Madonna, aquest tema musical que teixa 20 anys i que precisament el 2005 arribava al top 10 de les llistes americanes. I no arribava per primera vegada Madonna, sinó que...
arribava per 36ena vegada al top 10 de les llistes americanes i igualava d'aquesta manera el record que tenia Elvis Presley. Això que sona té ja, com dèiem, 20 anys.
i també la pel·lícula Sorda. Hotel Bucarest, com si ens esteu seguint des de Festona, és un espectacle familiar que està protagonitzat per aquests tres grums i un munt d'hostes d'un hotel. És a les 6 de la tarda de diumenge al Teatre Municipal La Sala. És una activitat organitzada per la xarxa d'espectacles. Les entrades costen 7 euros, 6 euros.
si ets de la xarxa d'espectacles, i a més a més a Instagram anuncien dos per un el mateix dia, comprant les entrades al propi teatre, unes hores abans. I si ens truques per telèfon, al 93 588 59 60, pots aconseguir aquestes dues invitacions gratuïtes. 93 588 59 60, ens truques, ens dius que vols anar a veure...
aquest espectacle familiar Hotel Bucarest i pots anar sense gastar-te ni un euro.
I l'altra proposta és Sorda, en aquest cas és divendres, a partir de les 8 del vespre, també a la sala. És una pel·lícula que forma part del cicle Gaudí, ja sabeu, de l'Acadèmia de Cinema en català, una de les pel·lícules que més ha triomfat a les plataformes digitals. Es va estrenar a Movistar Plus i va ser una d'aquelles estrenes importants, molt mirada. Sorda explica la història de l'Àngela, que és una dona...
sorda, com diu, el títol, que tindrà un nadó amb l'Hèctor, la seva parella, que sí, és oient. L'embaràs fa aflorar pors davant la maternitat, no només les pors típiques d'aquesta època, sinó que, a més, s'afegeix la complicació de com es podrà comunicar l'Àngela amb la seva filla. L'arribada de la nena genera una crisi de parella i porta l'Àngela a afrontar la criança en un món que no està normal,
fet per ella, un llarg metratge basat en un curt metratge que portava el mateix nom del 2021 i el tràiler sona així. Clar, en alguns moments no sona. Bonito. Un poco modernillo. Sí.
¿Y el bebé? Está bien. Pero ya se sabe. Es que hay un 50% de posibilidades. Yo voy a estar contigo todo el tiempo. No te preocupes. Ya tengo que interpretar. No me puedo oír. Ángela, mírame. Te vamos a ayudar, ¿vale? La prueba no es concluyente, ¿vale? No nos dice si la niña oye o no oye. ¿No ves que está llorando?
¿Sabes lo que pasa? Que tú quieres una pareja sorda. Y una hija sorda. Pero me has elegido a mí. Y yo soy oyente. Papi, papi, tienes algo que no tiene nadie. Cuando me miras la boca se me corta el aire.
Doncs una pel·lícula que segur heu tingut oportunitat de veure, com a mínim el trailer, en alguna plataforma digital. Certament una pel·lícula dura. És el debut d'Eva Libertat a la direcció.
amb un, diuen, retrat íntim i sotil d'una dona sorda i d'un moment potent de la vida de qualsevol persona, que és enfrontar-se a aquesta primera maternitat. Com dèiem, el debut d'Eva Libertat, amb un repartiment també de luxe, la Míriam Garlo, l'Álvaro Fervantes, la Elena Irureta o el Joaquín Notario. Una pel·li amb molts subtítols
Per lògica, perquè va de persones sordes, però que està sent molt aclamada tant per la crítica com per el propi públic que, dèiem, la va consumir de forma important en les primeres setmanes en què s'estrenava.
a Movistar. A més a més, diuen que té, i això sí que ho podíem escoltar, un disseny sonor molt interessant. Per tant, si voleu anar a veure aquesta pel·lícula gratis, també podeu trucar al 93 588 59 60. Les entrades costen 4 euros i mig, 3 si tens el carnet jove o ets soci...
forma part d'aquest cicle de cinema de l'Acadèmia Catalana, del cicle Gaudí, i si ens truques pots aconseguir aquestes entrades gratuïtes. Passant dos minuts de dos quarts de dotze del matí, hi ha algú que ha trucat al 93588 5960 perquè vol anar a un dels dos espectacles. Bon dia, buenos dias. Buenos dias.
Quería ir al espectáculo del domingo. ¿Querías ir al espectáculo de...? El domingo de... a seis. De Hotel Bucalés. Vale. ¿Nos dices tu nombre? Raúl. Raúl. Sí. Me dejas que te pregunte un poco más. ¿Tienes niños pequeños? Sí, tengo una niña de seis años. Una niña de seis años.
Muy bien. Pues, Raúl, tienes dos entradas gratis para ir al espectáculo el domingo a las seis de la tarde. Espero que tu hija se lo pase súper bien con Hotel Bucarest. ¿Tiene buena pinta? Muchas gracias. ¿Has escuchado? Dime. ¿Dónde tengo que ir a buscarla? Pues seguramente a la radio, pero ahora te comentamos. Raúl, ¿de qué barrio llamas? De Rubí. ¿Pero de qué barrio de Rubí? Ah, de Aplana Capentrán.
¿Y qué tal esta mañana por esa zona? No sé, no he estado como trabajo en Samboy. ¿Trabajas en Samboy? ¿A qué hora te has ido de casa? Pues a las 6. A las 6 de la mañana, o sea que has sido uno de los afortunados porque el que ha salido a las 6 ha llegado a su destino y el que no ha salido a esa hora se ha encontrado con el chaparrón. Totalmente, totalmente. Bueno, parece que ahora la cosa se ha normalizado. Vuelves a mediodía... Se lleva a los adultos y tendría que pagar la de la niña, ¿no aparte?
Yo creo que todas las entradas cuestan lo mismo.
Ah, vale. Es decir que tienes dos entradas tú mismo. Si queréis ir los tres, pues te faltará. Pero bueno, eso lo arreglamos. Raúl, no cuelgues, que ahora te cogemos los datos. Muchas ganas. Hay muchas ganas. Muchas gracias. Muchas gracias por llamar. Raúl, que tengas una buena vuelta a casa desde Samboy. Gracias. Venga.
Passen gairebé quatre minuts de dos quarts de dotze del matí. El Raül ha trucat al 935885960 i ha aconseguit dues entrades gratis per veure Hotel Bocarest aquest diumenge a la sala. Encara ens queda una estona de programa. Tu també pots trucar al 935885960 per aconseguir entrades gratis, en aquest cas per veure Sorda, la pel·lícula del Cicle Gaudí, que...
passaran aquest divendres a la sala. Ara ens quedem amb la música dels Rollins, que també succeïen en el número 1 de la llista, els Beatles, tal dia com avui, o una època com avui, però de 1965, que avui estem d'aniversaris.
Ja sabeu que això dels Beatles i els Rollins és una lluita, doncs l'any 65 la lluita estava també a les llistes d'èxit, que s'anaven alternant els uns amb els altres.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Dos, quasi mitja, dotze, continuem en aquest matí de dijous que ha començat a trafegar, però que sembla que va tornant a la normalitat. I acabem el Rubí el dia d'avui amb les recomanacions literàries. Ja ens acompanya l'Enric Pallarés i la Carme Pumareda. Molt bon dia a tots dos. Hola, bon dia. Bon dia, què tal? No us heu mullat, eh? No, va sortint el solet, ara.
Una mica enteranyinat. Sembla que ja ha passat. Sembla que ha passat el pitjor. Doncs mira que avui em ploixes un bon dia per posar-se una miqueta. Per llegir, sí. Ah, exactament. Agafa el llibre, eh? I tant. L'única cosa és que a primera hora del matí s'havia d'encendre el llum, eh? Sí, oi? Perquè estàvem tan a les fosques que per llegir s'havia... A mi m'encanta sempre, eh? Aquesta primera hora, sobretot a l'estiu, però també a l'hivern. Aquesta primera hora que...
que trenca el dia i que deixo. És un moment de pau. Si pots, perquè la majoria de gent, ni jo normalment no puc posar-te a llegir. Hi ha més gent que llegeix a la nit que no passa a primera hora. Probablement sí, però conec algun. Tinc algun amic o amiga que llegeix al matí, sempre.
Home, és un moment de pau. Mitja horeta al matí. Home, t'enfrontes el dia de forma absolutament diferent. Sí, sí, sí. Total. Què és el que avui ens portes? Perquè veig que vens molt preparat. Aquesta mateixa tarda tens una presentació, eh? Sí, sí. De fet, els tres llibres que us recomano avui, que us porto, són tres llibres que presentem els propers dies. I aleshores, doncs, la millor ocasió de recomanar és això, dir-vos que...
que tindrem els seus autors. I si vols començo ja... Sí, amb el gastar diners. Us recomano gastar diners. Què et sembla?
I si és gastar diners amb llibres, i a casa meva ja fantàstic, no? No, això és broma, però la veritat és que el llibre de Teodor de Mas, Fer diners, el vam presentar fa un parell d'anys, i ens va sorprendre, perquè, tot i ser un llibre que és d'economia...
va molt més enllà d'això. És un llibre, el primer i aquest segon, n'estic segur que també, és un llibre que parla com de, diguéssim, de manera de viure i això que dèiem del temps, això que dèiem de trobar aquesta mitja hora per poder llegir tranquil·lament, ell, sobretot,
diu que el que hem de fer és buscar la manera de tenir temps per nosaltres. És a dir que no parla només d'economia, parla de moltes altres coses. Parla de la seva experiència, de la seva experiència de la seva família i de la seva vida, autobiogràfic, diguéssim, i després ens dona fórmules, i ens dona fórmules pràctiques. És un autor, és un home molt...
molt intel·ligent, que transmet molt bé el que vol explicar. I presentem ara aquest segon llibre, Gastar diners. Aquesta tarda, a les set. A les set de la tarda. A més a més, serà en conversa amb el Víctor Puig. Amb el Víctor Puig, amb el Rubinenc. Jo li dic, li recordo als nostres oïdors que el Teodor Demas va passar ahir pels micròfons del Rubí al dia i podeu veure...
l'entrevista on explica això de gastar diners, com s'ha de fer. Bé, ell dona unes claus i diu algunes coses que tens raó que no té tant a veure amb ser economista, no? Entre altres coses, deia, clar, tu vius on t'ho permet la teva hipoteca. És una saviesa total, oi? Sí, recordo que a la presentació anterior va sortir el tema de Sant Cugat i Rubí,
tema així, doncs, no?, que ens coneixem molt bé, i que deia això, que simplement, doncs, això, que si pots, doncs, vius a Sant Cugat, però que no vol dir que siguis...
que siguis més ric, que tinguis més diners o més temps, perquè ell valorava molt, molt, molt el temps que has de tenir per tu i per viure. Bé, segurament amb diners a la butxaca... És més fàcil. El temps és més fàcil. I pots comprar més coses i fins i tot, mira, pots comprar a temps. Abans a la tertúria dèiem que es pot comprar hasta contaminació, hasta ser més contaminant.
La Carme també ens porta les seves propostes. Entenc que pels més petits encara no parlem de... Aquest no. De gastar diners, eh? Aquest no. Aquest és que em vaig aixecar ahir molt d'hora al dematí per acabar-lo. Sí. Perquè m'havia enganxat, i em faltaven unes quantes coses, es diu vorejant l'abisme.
Jo el recomano, és d'una autora alemana que ha tingut molt èxit al seu país, aquest llibre ja està traduit en molts idiomes. És una història fabulosa que parla de moltes coses, d'uns adolescents de 17 anys. Parla de l'esquête, l'esquête els uneix, l'esquête fa pinya, l'esquête els ajuda...
Parla dels primers amors, però jo crec que el més que parla aquest llibre és de l'amistat. Que amb l'amistat, entre tots, ho podem tot i ens podem ajudar uns als altres. I entre mig, addiccions. Addiccions i salut mental, que entre tots ajuden i entre tots no queda clar si te'n pot sortir, però si més no, queda això, vorejant l'abisme, quedes...
a punt, però entre tots t'ajuden a no caure. M'ha encantat. Jo el recomanaria a partir de quart de l'ESO i crec que els agradaria molt llegir-lo a classe i donaria per molt, per molt, per moltíssim, per poder parlar de tots aquests temes i de molts més que hi ha aquí.
La fumarera, de formació professional... No, no, jo penso que sí, és que... Quan veig alguns llibres que fan llegir, penso, ostres, aquí traurien molt suc, perquè estic segura que s'enganxarien perquè explicaves... Molt bé, i sobretot l'amistat. L'amistat, que ho pot tot i que t'ajuda tot.
Bé, una mica el que explicaves al final, tots aquells temes que són a l'adolescència capdals, no? Exactament. La salut mental, les addiccions, l'amistat... L'amistat, com es pot a través de l'esquait? Jo tenia per una mica de gent molt marginal, l'esquait, però llegint aquest llibre he pensat, ostres, et pot ajudar moltíssim, no? Perquè fan una pinya tremenda, tremenda.
Jo el recomano moltíssim. També és recomanable, per exemple, per llegir a casa, per pares i mares? Sí, a més s'ho passaran bé, perquè moltes coses els sonaran, i altres faran com jo, que he après moltes coses d'aquest esport. Molt bé. Una comunitat de skaters a Rubí, important, la que tenim. Doncs mira,
Potser els podríem anar a presentar. Sí, oi? Allà, a l'Skate Park. Per què no? Jo crec que els agradaria, perquè els temes que tracta són temes universals, evidentment, però molt enfocats en aquesta edat. 17 anys, tenen 17-18 anys,
si estudien, si no estudien, si treballen, si no treballen, si estan enamorats i no estan enamorats, si són binaris i no són binaris, què passa? Ostres, està fet aquest llibre. És fantàstic. Pràcticament és un manual, eh? És fantàstic. A més, passa, passa.
Doncs les altres propostes que té la Carme són per gent més... Més petita. Una mica més petita. Seguim amb les presentacions. Com esteu aquests mesos? Mira, ha coincidit que ara en pocs dies de vegades vas mirant i resulta que coincideixen en pocs dies. Que potser també ens agradaria fer-ho més espaiat, però bé, va com va. El dissabte, al dissabte a les 12 del migdia, tenim el Jaume Clotet,
que amb qui ja havíem presentat el llibre La germandat de l'Àngel Caigut, de fa Premi Josep Pla, del 2024, i aquest any ens presenta La calavera de l'apòstol, que segons ell és com una espècie de segona part, de continuació, del primer.
Estem parlant d'un llibre d'aventures, d'un thriller a la catalana, diguéssim, d'on ens podria portar el tipus així d'en Brown, el tipus així d'aquest estil...
que la trama és molt important i que t'atrapa i et fa tirar endavant. Aquí tornem a trobar els dos protagonistes principals, que són el monjo de Montserrat, Bernat Balaguer, i una bossa d'esquadra, la Berta Bosch, que s'endinsen en la investigació d'un misterió robatori a Sant Pere de Rodes.
Aleshores, bé, doncs, trobem diferents escenaris, des de Sant Pere de Rosa, Sant Martí del Canigó, fins i tot Jerusalè, molt Vaticà. És a dir, que el ritme és vertiginós, penso, i que les ganes d'arribar a que es resolgui el tema és molt gran. Jo crec, i em dono molt de valor, que...
es facin en català i per autors catalans llibres que estem acostumats a llegir, com deia abans, normalment amb traduccions d'anglosaxons o de nòrdics o d'altres països. És a dir que jo penso que és molt encomiable i que té públic, perquè vull dir que l'altre el vam vendre i la gent quan...
quan han sabut que ha sortit aquesta continuació, l'han vingut a buscar amb ganes. Home, al final, tot i que la literatura és una cosa universal i ara hi ha traduccions...
per tot arreu, quan hi ha aquesta identificació, quan identifiques els espais... Els espaisatges, els espais d'entorn... En aquell llibre, una mica el pal de Paller és Montserrat. I en l'altre. El pal de Paller de la història passa a Montserrat.
Està bé el Dan Brown, però al final, el París i el Loubret queden molt lluny. A més, fins i tot, no sé en quin dels llibres del Dan Brown, però en un d'ells, que hi ha una referència que surt la Sagrada Família, o que surt un entorn català, ja ens fa gràcia, perquè penses, ai, mira, goita, aquest home que és anglès, i no sé què, i que fa...
i que ven per tot el món i parla d'un entorn català. Aquí tenim això, i el tenim situat aquí, i jo espero que es pugui llegir també amb traduccions, amb altres llengües, en castellà, evidentment, però fins i tot amb altres llengües, perquè...
Són llibres d'aquests, diguéssim, que a la gent agrada per... Oh, sí, per passar l'estona, perquè evadir-se una miqueta del que tenim immediat, no? Bueno, que no està tampoc... Que no està malament, eh? Està claríssim. Molt ben escrita, encara que sigui una cosa...
Més lleugera, no? Sí, sí, sí, evidentment. Bueno, jo us porto, com que aquest és el mes de la violència contra les dones, us porto un Hansel i Gretel, de tota la vida, de l'Stefan King, per això, la història.
La història és la que coneixem tots, de bruixes malvades, de madrastres malvades, d'uns nens que estan abandonats al bosc. La gràcia d'aquest llibre és, les il·lustracions són del gran Maurici Sendak,
Són una passada, les il·lustracions, i tota la història està molt bé. A mi m'ha agradat, al final, quan ja surten, es poden salvar, doncs el Hansel ha agafat l'or, els diamants, tot el que ha trobat de la bruixa, i ella...
La seva germana li diu, bona idea, però haurem d'agafar una mica de menjar pel camí, perquè són dins del bosc. I el nen li respon, sempre he sigut més espapilada que jo, li va dir en Hansel, fer-li un petó a la galta. Espero que te'n recordis, van dir la Gretel, somrient, els nois pensen en tresors, però les noies pensem en les coses importants de la vida.
Déu-n'hi-do. M'ha agradat. De l'Stefan Cain. I les il·lustracions. Les il·lustracions del Sendak. Del Sendak, que és un il·lustrador... Són realment... Són clàssics de literatura... Terrorífiques, algunes, eh? De literatura infantil. Però preciosa. És tal qual. M'ha encantat. I a més a més, això, no? Les noies...
Si vols, explica l'altre i acabem. Explico l'altre, aquest m'ha agradat molt, perquè és el Cugat, és un drac que està molt trist, perquè en tots els llibres ell es menja el príncep, o s'intenta menjar la princesa, i està molt trist. I llavors plora, es menja les lletres del llibre, perquè no li agrada, però ens es troba... Com es diu ara?
el Sant Jordi, el cavaller, i li diu, això ho podrem arreglar. Llavors el que fa és que troben un llapis i li ensenya a borrar.
diu, vet aquí una vegada un drac malvat que es deia Cugat. I l'altre diu, vet aquí una vegada un drac molt maco que es deia Cugat. Ah, canviar la història. I van canviar la història al drac amb aquest llapis màgic. Els habitants del poble tenien por que el drac Cugat se'ls cruspís. I ell diu, els habitants del poble tenien por que el drac Cugat els guanyés en un concurs de ball.
i va canviant la història a la seva manera, i ho trobo genial, no? Divertit, i a més a més... És molt divertit. Les il·lustracions són per nens petits, per nens que comencen a llegir, perquè, clar, aquesta lletra tan grossa... Sí, és molt fàcil. I els prenen el pal...
I ja no us ho explico, hi ha una granota que el troba i també canvia la seva història de la granota. Em sembla molt interessant, amb nens tan petits, poder explicar que les històries es poden canviar. Aquí sí, es canvia i es canvia bé. El missatge és potentíssim. I és el drac, però, bueno, és un drac que li agrada tenir un os de peluix. I quan li canvia, el cavaller diu, home, jo sóc un cavaller, vaig amb espasa. Diu, però si me'l deixes. És moníssim.
També molt recomanable. Una altra recomanació, en aquest cas, com dèiem, molt pedagògic, per començar a aprendre el llegi i a la vegada per aprendre que tot és flexible en aquesta vida. Exacte. Acabem amb una altra presentació, perquè dèiem que el racó del llibre està, que no para. Dilluns, presentació, i a més a més ADN...
Comarcal, Vallèsà, eh? Perquè és un llibre de la Montse Barderi. Montse Barderi de Sabadell. Ella, doncs, la coneixem i l'hem tingut en clubs de lectura, l'hem tingut com a... orientant-nos quan va ser comissària de l'any Pàmies, amb alguna activitat de les que havíem fet, vull dir que... La Montse Barderi, aquesta casa, surten els...
Col·labora... Col·labora amb tots els metges de comunicació. Col·labora amb els mitjans, amb el grasset sempre surt, amb la selva, ja havia sortit alguna vegada amb l'altre programa. Una nit mítica. Aquella nit mítica del riure, tan famós.
I ara ens presenta la seva sisena novel·la. És una novel·la molt especial, però molt, molt especial, de veritat. Primer ja veiem que el format, que és així en tapa dura amb una il·lustració molt, molt bonica, ja ens diu el títol, perdoneu, El mar que brilla i riu.
De què va aquesta novel·la? A veure, és un pèl complicat d'explicar-vos-ho, però en el fons no deixa de ser una gran història d'amor. És una novel·la en què potser és molt personal, molt personal de l'autora, perquè és diferent. És un relat sobre les dones que comencen a envellir, que no volen renunciar a res...
Parla d'identitat, parla de cos, parla de bellesa, d'amistat, de sexe, de llibres... Parla de moltes coses. Però parla d'una manera molt lírica i molt bonica. I deixeu-me que us llegeixi un trosset només que diu...
Estava enamorat d'una dona convencional, amb somnis de cliché, plena d'automenyspreu, inseguretats, debilitat, tristesa. I jo, com sempre, me la vaig estimar encara més per patètica, per innocent, per desorientada, per profunda i irremeiablement humana. Ara, això què diu? Això què diu? I jo, mentrestant, la consolava, em vaig enamorar d'aixòs?
Ens ho està explicant una veu narradora, el narrador, que és el mar. El mar. Ens està parlant el mar. No ho he vist en cap novel·la de les que he llegit, en què qui explica la majoria de la novel·la, qui porta el fil i qui és el narrador... Personatge. És el mar. Un personatge. El mar.
Us deixo aquí. Hem de venir a escoltar-la. La barreri ens sorprèn. La barreri ens encanta. La barreri és com una... Una bosseta de sucre, és sucre pur. Ella la conec personalment i només se li pot acudir una cosa així a aquesta dona. Perquè a banda de ser això, una dona enamorada de la vida...
Ostres, el cap li va a 3.000 per hora i no m'estranya que hagi arribat a aquesta originalitat perquè de veritat que és impossible seguir-la. Sí. De vegades... No, no, no. De vegades...
Sabeu que jo soc força activa? Matabala. És que és molt activa. És superintensa i superactiva. Molt intensa, molt activa, molt potent. Però una dona que s'ho ha treballat molt per arribar. I tant. I ja us dic que jo crec que aquest llibre, ja ens ho explicarà dilluns, no és fàcil com a escriptor o com a escriptora d'escriure
Potser em direu, no és fàcil de llegir. Té un punt al principi, quan comences, que dius, a veure què passa, perquè, esclar, és molt original, no hi estem acostumats, en aquest narrador, sobretot, però de veritat que hi entres, hi entres i... i buf, i el personatge, no el del mar, els altres que surten i tot, t'encanten molt bé.
Me l'apunto perquè la teva última recomanació, que va ser la de Hamlet a l'estiu, em va encantar. Hamlet. Hamlet. Hamlet, això. Hamlet és el real. Hamlet és el fill. Hamlet és el fill. Meravellosa, eh, la recomanació. Sí, molt bonic. M'ha agradat molt. Ara acaba de sortir de cara a Nadal, així que fan edicions especials, que ara fan edicions especials de tot.
Perquè el llibre s'ha convertit en un objecte de regal molt important, molt bonic. Ha sortit una edició del Hamnet amb tapa dura i amb unes il·lustracions a dintre. Molt bonic. Que molt bonic.
Queden tres minuts, però t'he de preguntar a Enric, perquè aquesta setmana anunciàveu a les xarxes socials que començava la campanya fa sis anys, tria un llibre. Sí. Explica'ns una miqueta. Bé, la campanya és la campanya que es fa cada any. La Generalitat ja... Jo penso que ja fa sis, set o vuit anys que la fan. I es tracta que des del...
15 d'octubre fins al 30 de novembre, aquest any pel calendari és fins a l'1 de desembre, tots els nens que han complert sis anys durant el 2025, que vol dir des de l'1 de gener del 2025 fins al 31 de desembre, és a dir, que de vegades ens venen alguns nens a buscar el seu llibre i que encara no els han fet els sis anys. Reben a casa un sobre amb el seu nom, amb un cupó, a bescanviar les llibreries adherides,
per tenir un llibre de 13 euros. La campanya és molt apreciada per tothom, la veritat, és que els pares i els nens estan molt contents i funciona molt bé. I a les llibreries també ens agraden molt.
Doncs alguna de les recomanacions serviria? Sí, el del drac. Avui justament el regalo a un nen que avui fa 6 anys. Oh, quina xulada. 6 anys, fàcil de llegir, de començar i amb aquesta història tan maca que teníem. Doncs ja ho sabeu, encugat, no? Encugat el drac gens malvat.
Doncs aquesta és la nostra recomanació final. Moltíssimes gràcies als dos. Gràcies a vosaltres. Per la vostra saviesa, que sempre és molt agraïda. Fins un altre dia. Molt bé, gràcies.
Radio Rubí. Noticias.