Són les 11 i 7 minuts. Després de l'actualitat i la tertúlia entrem a la part més magasinera del Rubí al dia i també la més cultural. Des d'ara i fins a les 12 parlem de pintura, de teatre, de dansa, de cinema i de sèries.
Avui a la secció de cinema i sèries parlem de Nuremberg i de Punyales por l'Espalda, dues de les pel·lícules que es van estrenar divendres i que són força interessants. I a més parlarem d'Estrangers Things, la sèrie que, ja sabeu, s'ha convertit en una sèrie de culta i que va ja per la tercera temporada.
I molt atents a la ràdio, molt atents a la 99.7 de la FM o a www.radiorubi.cat perquè abans de dos quarts de dotze, al voltant de dos quarts de dotze, us proposarem activitats per fer a la ciutat. Us proposarem anar a veure el Ballet Barcelona fent el trencanous o les bàrbares de la companyia brutal.
o la pel·lícula d'aquest desembre del cicle Gaudí molt lluny i el tradicional concert de balsos i danses. Us oferirem entrades dobles per anar a aquestes funcions al Teatre Municipal. La sala ja sabeu, només caldrà que truqueu en directe al 93588 5960.
I ara, per començar, entrevistarem el pintor rubinenc Domingo Quero, que a partir del 12 de desembre, en un parell de setmanes, ofereix una exposició solidària a la Clara Boia. Els diners recollits amb els quadres seran per l'associació Família Etaura, que dona suport als nens amb discapacitat intel·lectual del Népal. Pràcticament passant 10 minuts de les 11 del matí, entrem en matèria.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Segur que heu reconegut la veu de Whitney Houston i aquest tema musical, I'm your baby tonight. És un tema musical de 1990 que va estar durant una setmana en el número 1 de les llistes de vendes dels Estats Units. Era el seu 8è número 1 i el tercer disc consecutiu en el que col·locava un nom número 1
en aquest cas, a les llistes nord-americanes. Produït i composat per un tàndem que aleshores estava de moda, de moda, volem dir, L.A. i Babyface. Escoltem i, si ens mireu a www.radiorubi.cat, també mirem I'm Your Baby Tonight.
I will fight for you, baby
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la sota a Rubí al dia.
Domingo Quero és un pintor nascut a Almeria, però que ha passat tota la seva vida a Rubí. Es va formar a l'escola d'art i amb artistes com el Daniel Bas. Divendres, 12 de desembre, inaugura a la Clara Boia una mostra de quadres i escultures que serviran per recollir diners per l'associació Etauda. Ja el tenim a l'altra banda del telèfon. Domingo, bon dia, buenos dias. Hola, buenos dias, què tal?
Cuéntanos, acabas de hacer una subasta solidaria para la asociación, en este caso era de cuadros, ahora haces una exposición en la claraboya. Cuéntanos cómo conociste la entidad y por qué decidiste ayudarles. Bueno, pues mira, conocí la entidad a través de mi sobrina, que ella trabajaba para la club. Entonces la chica que creó esta entidad era amiga suya.
Y básicamente decidí ayudarles porque necesitan ayuda de todos. Y me parece una ONG maravillosa por el trabajo que hacen. Has colaborado en otras iniciativas solidarias. He leído en alguna entrevista que dices que no eres de ninguna ONG, que no eres socio, pero que siempre que puedes pones tu arte al servicio de los demás. ¿Esa es la contribución que podéis hacer los artistas? La mejor contribución.
Bueno, yo creo que sí. Yo creo que cuando uno pone, bueno, un poquito lo que puede de lo suyo para ayudar a los demás sin necesidad de tener que atarte a nada, tiene que ser algo moralmente práctico. Te digas, bueno, pues puedo hacer algo de dinero o puedo entregar unos cuadros o cualquier cosa. Creo que siempre es bueno, ¿no?
La Asociación Etauda es una asociación que trabaja... Perdona, se llama Familia de Etauda. Familia de Etauda. Familia de Etauda. Como decíamos, es una ONG que trabaja para los niños y niñas con discapacidad intelectual en Nepal. Si aquí estos niños y niñas tienen dificultades, pues podemos imaginarnos que en Nepal aún más. Se trata de ayudarlos para que puedan acceder a la educación, ¿verdad? Sí.
Sí, sí, porque mira, al final en estos países estos niños están súper desamparados, ¿no? Y luego existen personas como Aina, que bueno, que dedican su vida a los demás. Esta chica se fue allá al Nepal a hacer un voluntariado y la semana pasada inauguró la tercera escuela
que ha hecho ella, o sea, lo ha creado ella con su gente, han comprado los terrenos, llevan años haciéndolo. Ahora mismo asisten a unos 150 niños discapacitados y está dando trabajo, además, que esto es muy importante, a chicas de allí, me parece que tiene unas 57 o 60 chicas empleadas, que esto también les da vida, ¿no?
Al final ayuda un poco a todo el mundo. Cuéntanos qué es lo que veremos en la claraboya. ¿Cuadros y esculturas están hechos para la ocasión o son obra tuya que ya tenías hecha? No, son obra mía. Son obra mía de mis series. Pues casi todo será a tamaño pequeño. Más que nada porque en este momento quizás es lo que es más fácil de que se venda. Es interesante que se vendan cosas y que esto sirva.
Entonces, bueno, mis series de horizontes o de océanos, sí que es verdad que casi todo lo que pondré serán tondos, que son piezas redondas, las pinturas. Y yo, curiosamente, estas piezas las empecé a pintar para familia de Tauda. Les pintaba tondos y se los enviaba y ellos los vendían, los subastaban o hacían lo que podían con ellos.
Es decir, que en este caso van a ser también imágenes pequeñas, como decía, redondas, pintadas sobre lienzo, pintadas sobre material, como ya has hecho en otras ocasiones, sobre madera. Los tondos están casi todos pintados sobre madera, igual que las esculturas las hago con madera. Lo que pasa es que yo básicamente no soy escultor, soy pintor.
y acabo pintando todas las esculturas. Y luego también pondré cuadros sobre lienzo, pero ya te digo que serán un tamaño pequeñito. ¿Cuánto puede costar un cuadro? Porque lo interesante de esta exposición es que se venda. Sí, sí, sí. Pues mira, los tondos de madera los pondré en ciento y poco. Y bueno, igual pongo alguna obra un poquito más grande, no sé, trescientos,
Las esculturas van por ahí también, 300, 400 euros. O sea que no son precios muy elevados, son precios asequibles. Y ahora que viene Navidad, pues desde comprar un perfume para regalar, pues mira, siempre es agradecido tener una obra de arte en casa.
Una buena comparación porque hay muchos perfumes que cuestan más o menos eso y no es lo mismo que tener una obra de arte. Te preguntaba cuántas obras vas a exponer para hacer un cálculo rápido, que si van muy bien las cosas vas a poder mandar mucho dinero a familia de Tauda. Pues no lo sé porque la galería la verdad es que no es muy grande y tampoco la quiero saturar. Pero voy a intentar poner por lo menos 30 piezas o si puedo alguna más, sí que las voy a intentar poner.
Es decir que si al final llega, la ayuda será importante. Espero que sí, para eso lo hacemos. Cuéntanos, Domingo, en qué estás trabajando ahora, porque en los últimos años también hemos perdido un poco la pista. He visto que has estado haciendo restauración de esculturas, que has sido ayudante de escenografía, exponiendo también fuera de Cataluña. Cuéntanos en qué estás. Bueno, ahora mismo estoy haciendo, bueno, he estado con algún encargo,
Y ahora estoy pensando en una serie un poquito más grande que quiero hacer, porque este próximo año seguramente me iré a exponer cerca de Almería, a la costa. El año pasado ya sube por Almería. Y estoy pensando en hacer una serie de cuadros un poquito más grandes. ¿Tienes ya decidida la temática? ¿Será paisaje? Al final siempre tiro por lo mismo. Hago paisaje, figura...
Sí que mi pintura es muy... Bueno, pinto lo que siento en ese momento, lo que veo, me gusta mucho pintar océanos, pero bueno, básicamente es pintura figurativa, pinto paisajes, pinto personas, me gusta contar historias en los cuadros. ¿Y alguna propuesta en Rubí o cercana a Rubí? Bueno, de momento esta. Esta para mí es muy importante. El tema este me...
Me hace estar muy involucrado, me hace muchísima ilusión y sí que me gustaría poder conseguir pues eso, un poco de dinero para ayudarles con esta nueva escuela y que puedan acabarla. Yo decía al inicio de la entrevista que acabas de hacer una subasta solidaria, estaba en marcha hasta hace muy poco en la página de familia de Tauda. No, no, no...
No te pillo esto de la subasta solidaria. Se hizo, pero se hizo hace tiempo esta subasta ya. Pues sigue estando como información en la página de Familia de Tauda. No sé si en este tiempo has visitado el Nepal o tienes previsto hacerlo, dado que ya les has ayudado en un par de ocasiones. Pues no he estado, pero sí que alguna vez lo he pensado.
Lo que pasa es que, claro, allí si vas es para ayudar, no sé en qué sentido podría ayudar yo con los críos y todo esto. Sí que me gustaría, la verdad es que me gustaría ir, conocer las instalaciones, ver a los chiquillos, pero bueno, ya se verá.
Muy bien, pues Domingo, muchísimas gracias por habernos atendido. Esperamos que a partir del 12 serán estos días previos a Navidad, 12, 13, 14 y 15 de diciembre. Esperamos que haya mucha gente que se pase por la Claraboya, que además es una de las salas de exposiciones más importantes de la ciudad y con mucho movimiento. Una institución aquí en Rubí.
Totalmente. Por eso digo que esperamos que se pase mucha gente, sobre todo que compren muchos cuadros, para que podáis ayudar a esa asociación. Perfecto. Pues muchísimas gracias. Muy amables. Un abrazo. Un abrazo. Gracias.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Falten 7 minuts perquè siguin dos quarts de 12 del matí. Avui és 1 de desembre i avui fa anys, 80 anys, Beth Midler, que va néixer un dia com avui, un 1 de desembre de 1945 a Honolulu, a Hawaii. Això que escoltem és el Boogie Boogie Bagel Boy i és un homenatge a Beth Midler en el seu 80 aniversari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Falten quatre minuts perquè siguin dos quarts de dotze del matí. Dèiem en començar que si vols aconseguir entrades per anar a algun dels espectacles de la sala aquest mes de desembre, ens has de trucar al 93 588 59 60 en directe i et regalem dues entrades per veure alguna de les obres que us recomanem avui.
Comencem parlant d'un clàssic ja a la nostra ciutat i també a fora, és el Trencanous, aquest ballet de Tchaikovsky que la gent del Ballet Barcelona, que ja sabeu, assagen aquí a la ciutat, van estrenar fa 5 anys. En aquest cas es tracta d'un espectacle, diuen, innovador o d'una lectura diferent d'aquest clàssic de Tchaikovsky.
Al Trencanous es podrà veure al Teatre Municipal La Sala a finals d'aquest mes de desembre, si no m'equivoco, o a mitjans de desembre, perdoneu, el dia 5 de desembre. Serà a les 8 del vespre. El preu de les entrades és de 20 euros, 15, amb descomptes especials, i en aquesta ocasió l'obra...
que està dirigida per Chase, Josei i Carolina Masuan, tindrà la col·laboració especial de l'Esbard en Saïra i de la Colla Castellera de Rubí. Com dèiem, es tracta del clàssic de Tchaikovsky, però reinventat per la gent del Balet de Barcelona. Podeu adquirir les entrades a través...
de Q20, aquesta plataforma on habitualment es compren les entrades pel Teatre Municipal, la sala, però si ens truqueu al 93 588 5960 us donem dues invitacions gratis.
Això, aquesta mateixa setmana, al Teatre Municipal La Sala, el dia 5 de desembre, el 14, és a dir, en un parell de setmanes es pot veure les bàrbares de la companyia La Brutal. Explica la història de la Susi, la Carmen i l'Encarna, que són amigues des de l'escola i que es troben en un hotel que està allunyat de la ciutat. Han passat sis mesos després de la mort de la bàrbara, una dona de 30 anys
menor que elles i a les que totes van emadrinar, i a més a més de forma diferent. La última voluntat de la Bàrbara era posar sobre la taula la visió que tenen unes de les altres en relació a temes com la feina, la maternitat o el feminisme.
D'això va aquesta obra. No pots perdre, sobretot, per l'espectacle i per les actrius. Són la Maria Pujalte, la Cristina Plazas i la Francesca Pinyon, en una obra dirigida per David Selvas. Encara que de vegades tinguem aquesta competitivitat. Yo creo que habla de la amistad, del amor y el paso del tiempo...
Como hacer una revisión a través de esas tres mujeres que son tan diferentes, que son muy amigas, que se quieren mucho y hay una reunión por algo que nos vamos a desvelar. Totes dones de diferents edats poden identificar-se amb aquestes dones. Diferentes edades y diferentes vidas. Jo crec que en aquesta obra queda claríssim que totes aquestes dones han fet molt pel feminisme d'ara, però molt més del que elles mateixes pensen que han fet. I tant.
En fi, que és un diàleg, yo creo, muy sano, porque además es a través del humor, hay muchísimo humor, y eso, el humor siempre es como tomarte un copazo. Repartiment de luxe. De Les Bàrbaras, de la companyia La Brutal...
dirigides, com dèiem, pel David Selves, i que arriba a la sala el 14 de desembre, a dos quarts de set, a un preu de 20 euros. Podeu també adquirir les entrades a Covent o trucar-nos al 93 588 59 60 i us donem entrades gratuïtes per veure aquestes tres dones, Maria Pujalte,
Cristina Plazas i Francesca Pinyon, totes tres dones conegudes, mediàtiques i grans actrius que ens ofereixen aquesta proposta feminista.
I ja sabeu que els divendres, que un divendres al mes, a la sala fan cinema. És el cicle Gaudí, el cicle de cinema en català, o creat a Catalunya. En aquesta ocasió, el 19 de desembre, a les 8 del vespre, arriba molt lluny. Una pel·lícula de Gerard Ohms, que és una coproducció entre Espanya i els Països Baixos, i que explica la història del Sergio, que viatja a Utrec amb la seva família...
per assistir a un partit de futbol. Abans d'emprendre el viatge de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Me han dicho que me tengo que tirar unos días por si aparece. Me tendrán que hacer un pasaporte de emergencia, supongo.
Que te quieres subir al avión y dejarme en paz, coño, me quedo. El momento serán solo unas semanas. Al menos aquí tengo un trabajo. Yusuf, ¿no? Yo acabo de arriba, no conecto a ningú. No he vingut a probar. No he vingut a probar res, he vingut a sobreviure. Tenme una birra. No, tinc presa. Cortas cebollas como el puto culo. Puedo cortarlas yo muchísimo mejor que lo sepas. Sí.
Segurament heu reconegut la veu del Mario Casas, que és el protagonista d'aquesta pel·lícula. De fet, va guanyar el premi a la millor interpretació masculina al darrer festival de Màlaga.
Una pel·lícula que arriba el 19 de desembre, a les 8 del vespre, dins el cicle de Cinema Gaudí, que es diu Molt Lluny, i que podeu anar a veure per 4 euros i mig, o 3 euros, si teniu el carnet de la biblioteca o altres descomptes. I us recordem que aquesta també la podeu veure gratis si ens truqueu al 93 588 59 60.
I ara sí, anem al clàssic, a l'altre clàssic. Hem començat amb un balet de Tchaikovsky i acabem el repàs de les activitats que pots fer a la ciutat durant el mes de desembre, al Teatre Municipal de Sala, amb el concert de Balsucidances, que també és...
una activitat tradicional i habitual a la nostra ciutat. En aquesta ocasió amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès serà el 30 de desembre a partir de dos quarts de nou al Teatre La Sala i a un preu de 25 euros. En aquesta ocasió, aquest concert de cap d'any de l'Orquestra Sinfònica del Vallès comptarà amb la soprano Andrea Martí i la direcció de Xavier Puig.
Fins demà!
90 minuts, una hora i mitja, amb descans, una activitat no recomanada per a menors de 10 anys, una oportunitat de tornar a veure l'Orquestra Sinfònica del Vallès, en aquesta ocasió amb una de les seves aportacions més tradicionals, tot i que fan més coses, eh?, des de l'Orquestra Sinfònica del Vallès,
Fan també altres propostes més actuals o modernitzades, sobretot totes aquelles que tenen a veure amb el cinema. L'entrada per veure el concert de Balsucidances costa 25 euros. Si ens truques en directe, pot ser gratis per tu. 93-588-5960.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble.
Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre, escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vidal.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Aquesta sintonia indica que anem a parlar de sèries i cinema. I si la sintonia d'aquesta secció del Víctor Pérez i el Jacint Furnols és d'un clàssic de les sèries, Joc de Trons, doncs avui parlem d'un altre clàssic més recent. Hola, Víctor, bon dia. Bon dia. I un clàssic que sempre dic, lo tengo aquí tatuadito. Joc de Trons. La Lídia ho va dir tres vegades ja quan vaig estar, però bueno, perquè no s'acorda.
Però Stranger Things no te l'has tatuat, eh? No, no, no. No significa tant. No és tant. Jo he de confessar-me neòfit en la matèria. Joc de trons ho he intentat, ho he explicat moltes vegades, però no. I Stranger Things tampoc no he acabat d'entrar, tot i que ho he intentat també moltes vegades. Saludem també el Jacint, a qui ja tenim a l'altra banda. Hola, Jacint, bon dia. Hola, bon dia.
Tu ets seguidor d'alguna d'aquestes dues sèries? Home, a veure, de l'alguna sí. Bé, a veure, jo el que no faig és com en Víctor, que en Víctor és un expert en sèries, perquè a mi no em dóna temps. És que si et dediques al cinema, en 18 estrenes a la setmana, és impossible que et dediques a veure sèries. És una passada, eh?, aquest cap de setmana. Dius, però si encara no és Nadal.
No, no, és que estem bojos. No, no, és que portem així des del mes de setembre, que hi ha de 10 a 12 estrenes de promig. I què passa? Que això és realment una bogeria. I a mi les sèries hi ha algunes que m'interessin i m'agraden molt. I penso que algunes són molt novedoses. Ara bé, estar tan al tanto com en Víctor, impossible. En Víctor és un expert i jo li deixo aquest camp per ell perquè ell és el que ens pot explicar realment
molt del món de les sèries. T'ho imagina't, el Jacint ha de veure tot el cine que ha de veure, però és que el meu és multiplicat, perquè les sèries poden ser més bones o dolentes, però si són dolentes, multiplicat per 10 o 8. Jo, de veritat, Víctor, puc dir-te que no t'ho canvio. No t'ho canvio.
Jo tampoc no li canviaria. Si us sembla, comencem per aquest Stranger Things i així ens traiem això de sobre, que ja sabeu que a mi el temps se m'escapa i no voldria jo que els nostres oïdors, que segur que sí, són molts seguidors de la sèrie, no s'enterin que ha arribat la tercera temporada? Cinquena temporada. We can begin.
We're really starting to lose it. Being stuck in here? No end in sight? Maybe tonight is our break. You fine, Vecna? We end this once and for all. Together.
This isn't like one of your campaigns. You don't get to write the ending. Not this time. He's planning to end our world. And he's not going to stop. Until we're trained of every last ounce of suffering.
Aquesta sèrie se li ha de reconèixer que t'agradi o no t'agradi és una obra mestra i, a més a més, acompanyada sempre d'una banda sonora...
meravellosa. Això sempre, sí, sobretot els tràilers, són molt bons fent tràilers, que sempre, ja sap el Jacint, que jo reivindico molt això, i en aquest cas amb Queen. No supera, el millor tràiler, ja sé que és una tonteria friki, però el de la segona temporada que vam fer amb Michael Jackson va ser insuperable. Però parlant de la cinquena, a veure, la sèrie ja vaig comentar la setmana passada, en global, que la primera temporada em semblava...
clarament la millor, i que a partir de la primera passava de ser una sèrie excel·lent a ser bona, que hi ha un esglaó. I crec que la cinquena continua amb això, no arriba a l'excel·lència tampoc de la primera, i continua tant amb les bones coses com amb les dolentes de les passades temporades. Crec que el millor que té aquesta temporada és que té uns girs que no m'esperava, Strangers Things, no és una sèrie que hagi grans girs de guió, que tampoc ho demano, no crec que sigui necessari, però en aquesta cinquena hi ha un parell de girs que crec que fan molt més interessant tota la sèrie en el global,
que ja parlava que l'anterior temporada de Stranger Things feia una cosa que no feien les altres, que era ampliar l'univers de la sèrie, i explicant-nos realment de què va això, de què va la història des del principi, i aquesta cinquena continua amb això i dona un parell de girs molt, molt bons, inclús un relacionat amb el que per tots els fans de la sèrie era el pitjor episodi de Stranger Things, que això m'ha fet bastanta gràcia, que els guionistes una mica s'han rigut dels fans, d'alguna manera, ja se mola,
I no sé, tinc moltes ganes, perquè sí que és veritat que la temporada està dividida en tres, fins al dia de Sant Esteve, que no sortiran els tres segons episodis, i a veure com acaba això. Però d'augment, jo crec que han deixat molt bé les semilles. Pel final, encara què veurem, perquè la segona part... Ja he vist altres sèries que han començat molt bé les temporades finals i s'han hondit la misèria.
amb el seu final. I, bueno, llavors ja vaig amb cuidado. Però almenys estic bastant content amb el que portem de cinquena temporada, tot i que crec que els punts més fluixos, com en altres temporades, em passa amb els diàlegs a vegades, que m'agrada més la història, o com avancen els personatges i tot això, més que el diàleg en sí, que a vegades em sembla una mica torpe. I que els actors, els nens, no sé per què...
crec que eren millors actors quan eren més petits que ara ara tenen 3 o 4, 22, 23 anys tenen tots i no sé per què, crec que eren millors quan eren més petits però bueno, traient això m'agrada per on va la història evidentment a nivell visual i de producció
res a dir, és una sèrie que, que ho comentem la setmana passada, el programa de la sèrie, que és veritat, que va començar el 2016 com una sèrie més sèrie, com entenem, quan no hi havia quasi plataformes, va començar tot, i és una sèrie que ha anat avançant conjuntament amb l'evolució de la pròpia Netflix. O sigui, la Netflix de 2016 la mostra molt bé, la primera temporada de Stranger Things, i la de 2025, aquesta última temporada, és molt més Hollywood tot, amb un pressupost desorbitat,
que hi ha coses que, clar, que no és tan petitona i tan especial com era la primera, però després, a nivell d'espectacularitat i el que ens mostra, sobretot, l'últim episodi, això a 2016 no ho podíem fer. Llavors, també és un exemple de com han avançat les plataformes amb la pròpia sèrie.
El Jacint també té alguna pel·li que porta la seva tercera, si no m'equivoco, estrena. Per quina vols començar, Jacint? Perquè avui m'agrada molt la tria i no era fàcil, perquè hi havia moltes estrenes. Vols començar per Nuremberg o per Punyalis? Sí, em sembla bé començar per Nuremberg. Va, comencem per
Doctor Kelly, ¿sabe por qué me han hecho venir aquí? No lo sé, yo solo soy el traductor. ¿Un traductor? ¿Para qué? Ya lo verá. Se encuentra en una prisión militar secreta que alberga a lo que queda del alto mando nazi. Soy un buen psiquiatra, pero puede que esto exceda un poco mis capacidades. Voy a llevar a Germán Gering a juicio. Ahora es la cara visible de los nazis. Si cae él, caen todos. Sé que intentará engañarme, pero ningún hombre lo ha conseguido jamás. ¿Por qué no los fusilan?
No pienso convertirlos en mártires. No habrá ninguna estatua de ellos. Esta guerra acabará en un tribunal. El mundo tiene que saber lo que hicieron esos hombres para que nunca se vuelva a repetir.
Nuremberg, tothom pot imaginar que va dels judicis de Nuremberg, però pel que he llegit, Jacini, tu ens confirmaràs, no és una d'aquelles pel·lis d'anacis amb grans imatges, sinó que la cosa va de la relació entre el Gerin i el psiquiatre, que és el Rami Malek. Efectivament, el Douglas Kelly. A veure, el que és interessant d'aquesta pel·lícula és que t'explica que el dret internacional...
per jutjar els crims de l'és-humanitat va ser a partir de Nuremberg. El que també és interessant de la pel·lícula que explica és que fins a aquell moment no hi havia precedents sobre com arreglar el que havien fet els nazis. O sigui, només hi havia dues possibilitats, o jutjar-los o fugir-los directament. Però, és clar, si s'afusellaven directament, quin sentit tenia la justícia?
Per tant, s'havia de jutjar i culpar-los amb el judici, si era possible, amb les proves oportunes del que havíem fet realment. I això és el que és important de la pel·lícula. A partir d'aquí, també està molt bé la relació que s'estableix entre el psiquiatre i l'Hermann Goering, el Douglas Kelly, i el que cal dir és que està basat en un llibre del nazi i el psiquiatre,
que és un llibre que és molt interessant, per cert, i ens explica això, ni més ni menys, de com descobreix, perquè el que vol saber el psiquiatre és que realment està per avaluar si estan bé del cap o no estan bé del cap, si es poden ser jutjats o no poden ser jutjats. Però el que és molt interessant és que ell vol descobrir realment la naturalesa del mal. Perquè realment el mal existeix.
I tu pots estar bé del cap, però pots ser una persona maligna, efectivament. Perquè matar sis millors de persones, organitzar-ho tot per fer-ho, es necessitava realment la complicitat de molta gent i no només podia fer un boig, com s'ha insinuat moltes vegades, i els avalua psicològicament. Però a partir d'aquí hi ha una trama molt interessant sobre com l'Hermann Goering, una persona seductora,
era una persona que tenia una capacitat d'empatia molt alta i una gran intel·ligència. A partir d'aquí es desenvolupen les situacions fins arribant al moment del judici, que és aquí on entra...
el treball que ha fet el psiquiatre. Molt important per assessorar precisament a les persones, als jutges i a les persones del tribunal que ha de jutjar aquests criminals de guerra nazis. Interessant pel·lícula que per moltes generacions joves descobriran que precisament això, el que es parla avui de crims de la deshumanitat, bé, ara hi ha un tribunal internacional que ho pot jutjar precisament pels antecedents que hi ha dels judicis de Nuremberg.
Rami Malek i Russell Crowe són els protagonistes principals, però hi ha un repartiment de secundaris també molt interessants, encapçalats pel Michael Shannon, que és un dels actors que li dona una versemblança amb el jutge realment impressionant. La seva presència ja omple tota la pantalla.
jo diria que és d'aquelles pel·lícules que és molt important, precisament, pel que explica. I després, la trama, podem pensar que és potser una mica centrada massa en la relació d'ells dos, però sí que és molt important l'aver semblança que dona el Russell Clough
Russell Crowe a l'Hermann Gering, el personatge d'Hermann Gering. Per cert, aneu-la a veure en versió original perquè els girs dels idiomes són magnífics amb la versió original. Si aneu amb la versió doblada, no funciona tan bé.
Doncs, recomanació feta. La veritat és que jo aquesta me l'he apuntada, perquè té molt bona pinta i, a més a més, tenen pinta d'estar molt bé els dos fent justament aquests papers. Tornem a les sèries i parlem ara de l'hombre infiltrado. Aquesta sí que és la segona temporada. Estoy preocupada. Ya está jubilado. Cuando mi madre estaba viva llevaban una vida plena.
Te voy a proponer un reto. Busca algo que te apasione. Es un buen reto. Lo acepto. Ayudante de detective. Este collar, una herencia familiar de mi cliente, ha desaparecido en el lugar de la tercera edad Pacific View. Fingirá ser un nuevo residente. ¿Quieren hacer la visita? Pues sí. Y será mi fuente. Su hombre infiltrado. Me apunto.
¿Tiene el móvil? ¿Gafas con cámara? ¿Grabadora? ¿Se está tocando sin más? Sí, tengo todo en la habitación. Es por la emoción. Ahora vuelvo.
Su primera misión será ser discreto, conocer gente y crear una lista de sospechosos. Hola, hola, hola. Fuera de mi habitación, rarito. Yo no hago yoga, soy flexible por naturaleza. No quiero nadar. ¿Nada de qué? Pírese. Perdóneme, padre. He vuelto a tener pensamientos impuros con Pedro Pascal. He tenido un par de problemillas, la verdad.
La mayoría a su edad no se ve amenazada por una caída o por temas de salud, sino por la soledad. Nuestros residentes son felices, están bien cuidados y juntos. Lo más importante es que las bebidas se sirven a las tres. Este sitio es una locura, es como el instituto. Cuando le dije que no llamara la atención, ¿qué fue lo que no entendió? He sido discreto, me he mimitizado. Tiene una pizza pegada a la espalda. Genial, tengo hambre.
Aquí pasa algo raro. ¿Qué bicho le ha picado? No sé ser espía. Y es bueno para mí. Me hace sentirme útil. Es lo que queremos todos. Tiempo con la gente a la que queremos.
Esta reunión del Consejo de Residentes está a punto de comenzar. La comida está demasiado salada. La comida no está suficientemente salada. Aquí todo sabe fatal y ninguno nos sentimos los brazos. Se pondrá bien. ¿A quién le toca jugar?
La Tornada... Home, la Tornada havia fet altres coses, no?, però no havia tingut el Ted Danson una sèrie de tan èxit, no?, o tan renom. O sí, abans. Recentment, recentment. De Good Place, perquè fa uns anys, aquesta sèrie està creada pel Michael Schur, que és el creador o co-creador de Parks and Recreation, per exemple, i de Good Place, que va ser una sèrie de l'NRBC, que va tenir bastanta bona rebuda crèdita, sobretot a nivell de premis i tal, amb el Ted Danson,
i després d'aquesta sèrie, l'altra cop s'han juntat les dues, el guionista i l'actor, per fer aquesta sèrie a Netflix, que el trailer aquest era de la primera, em sembla una miqueta millor que la segona. La segona va sortir fa 10 dies o així, a Netflix, que s'entra, com vèiem, amb aquest home, que no se m'oblidis, un remake de la gente topo, que no sé si el Jacín ha vist aquest documental de Chile, que va estar anomenat als Oscars i tal, jo he de dir que he fet la típica de no veure l'original i he vist el remake. No sé, l'has vist, Jacín, la gente topo?
Sí, sí, sí. I és... És un repte, però, a veure, jo, clar, com que no puc valorar ara la sèrie, perquè jo no l'he vista, aquesta sèrie, però sí, està basada en aquesta pel·lícula, efectivament, sí, sí.
Doncs a mi, sense veure la gent de tot, però la primera temporada em va agradar molt i em va emocionar bastant, sobretot pel tema que ens presenta d'aquesta residència i d'un personatge principal que ha perdut la seva dona i busca una nova aventura a la seva vida o d'alguna forma trobar alguna cosa que l'ompli. I en aquesta segona temporada, un cop ha aconseguit això, tenim una trama potser que a nivell emotiu o el punt que té emocional és més baix que el de la primera temporada, però sí que ens presenta alguns missatges molt interessants perquè se centra en un cas en aquesta temporada, en una universitat,
i ens presenta temes com una defensa a les humanitats, que m'agrada molt, a la zona tan purada, perquè com a persona que ha estudiat el batxillerat humanístic, doncs estic a favor, òbviament, i perquè sempre es deia quan anàvem al col·le o a l'insti que els que estudiaven letres, bueno, no vaig a tenir futur, no sé què, sempre s'ha dit això moltes vegades, no?
i jo crec que en aquesta ràdio tothom està en contra d'aquest pensament, evidentment. Tots hem estudiat lletres. I després també té un missatge molt guai, que és el de perseguir, que és cliché, el de perseguir els teus somnis, però les coses clichés també estan d'entractats a les sèries i pel·lis, també estan guai, i crec que són els principals forts d'aquesta temporada. Després hi ha el tema amorós i tal, que potser no em funciona tant,
que a nivell emocional no he comprat la segona temporada, però sí que és veritat que els dos missatges que m'ha agradat molt i el Ted Danson, que per mi està genial, fan que la sèrie continuï sent bona, és una bona recomanació de Netflix, encara que ja dic, no és la gran cosa. Però bé, és una sèrie petitona, també no vol ser la gran sèrie, és una sèrie que és conscient de si mateixa, és una sèrie més sèrie, que deia abans, com a Stranger Things fa 10 anys, una cosa més petitona i no he buscat l'espectacularitat.
Per passar una bona estona, jo he vist algun capítol de la primera i per passar una bona estona... Són curtets, mitja hora... Sí, i tenen algun punt divertit. La primera és més divertida i més emocional. La segona és més funcional, podríem dir, però igualment el tema que he dit, sobretot de les humanitats, per mi això em compra moltíssim, la segona.
Doncs acabem els cinemes. L'altra pel·li que ha triat, el Jacin Fornols, és punyales per l'espalda, la tercera entrega.
Everyone thinks I did it. I didn't do it. This goes way beyond normal police work. This is something you and I have not experienced. A perfectly impossible crime. This case is solvable, right? I'm incapable of not solving a crime. Oh, you'll see. It's fun. Wicks had a vast family fortune.
God forbid. It is time to discover what this flock of wicked wolves is hiding. There's some Scooby-Doo shit going on here.
Em sembla que li han posat, perquè no és un, dos i tres, sinó que tenen subtítol. D'entre els morts és aquesta tercera entrega que alguns crítics diuen que és la millor.
Sí, a mi... Bé, he vist les dues anteriors i reconec que aquesta no decebrà. Si us han agradat les dues anteriors, no us decebrà. El que és... Jo crec que és una d'aquelles sèries que juga... Us en recordeu que Agatha Christie té el personatge del detectiu Hercules Poirot. Aquí tenim el senyor Benoît Blanc. I juga una mica amb això. A veure, hi ha un mort. Ja estic totalment d'acord. Jo vaig veure la primera i vaig tenir molt la sensació que era un Poirot modern.
Exacte, i es té que descobrir qui és l'assassí. Però, a més a més, té uns tocs de comèdia negra genials i una crítica molt àcida. El DNA grec sembla que després del 007 això de fer de detectiu li va de conya. I ho fa bé, i ho fa molt bé. Però és que al seu costat tenim el Joseph Conor, que, per cert, s'està convertint en un dels actors més destacats actualment. La seva interpretació...
d'un capellà al jut, el capellà jut, és realment magnífica. Després també tenim la Mila Kunis, Glenn Gloss, que per cert també ha estat excel·lent, el seu personatge, Jeremy Renner, i és que el repartiment és de luxe, i el George Rowling, per cert, que fa un paper també magnífic. És una d'aquelles pel·lícules d'actors. Qui ha mort amb el capellà d'una parròquia? I a partir d'aquí, sembla ser que és un miracle...
aquest assassinat, perquè com ha sigut assassinat, no hi ha manera, un lloc tancat, una cripta molt petita i a davant de gent. Realment molt difícil d'esbrinar. I a partir d'aquí hi ha diferents fases fins arribar al seu final, al seu desenllaç. I molt ben trobat. Jo penso que és una pel·lícula molt ben trobada. Tu passes bé, et diverteixes i juga molt... Hi ha una crítica molt àcida a l'Església, el fet que el Benoit Blanc, per exemple, és un senyor que això de...
les religions li va una mica ample, que no li interessa gens, i t'ho passes molt bé, té un ritme molt bo, la pel·lícula, i és de les pel·lícules a recomanar. A veure, no té més pretensió que entretenir, però hi ha coses que amb poques pretensions acaben sent unes molt bones pel·lícules, i aquest ho demostra perfectament.
El que deia abans el Víctor. S'estrena aviat? T'he vist a Netflix? Sí, el dia 11. La setmana vinent? Sí, la producció és Netflix. És que ells s'estrenen abans dels Oscars 3 o 4 pel·lícules. Per què? Perquè els hi dona prestigi i per veure si pillen algun Oscar. És la cadena que fa això. Cal destacar això sí, que el seu director...
el seu director, perquè funciona aquesta pel·lícula, és el Rian Johnson, que es va donar a conèixer en Brick, una pel·lícula que estava protagonitzada per adolescents, que va ser un fenomen que a Sitges va agradar molt, i a partir d'aquí ha fet diferents pel·lícules, entre elles Star Wars, Los últimos Jedi, que precisament de la saga... Una gran pel·lícula que jo defenso, per cert. Hem de deixar-ho aquí.
Recomanacions fetes. La setmana vinent és festa, per tant, no tindrem estrenes. Entenc que l'altre, d'aquí dues, estarem ja en plenes estrenes nadalenques. Efectivament. Gràcies. Que vagi molt bé. Ens veiem. Adeu-siau.
Ho deixem aquí i tornem demà a partir de les 8 amb una nova edició del Royali.