Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Pràcticament són set els minuts que passen de les onze del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les vuit en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació de la ciutat durant dues hores fins que fem el primer relleu de presentadores i és la Valentí Erno qui es posa a dirigir la tertúlia que acabeu de sentir just abans del bolletí horari amb la informació actualitzada de la mà de la Patri Díaz.
I ara comencem aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui dilluns, 17 de novembre de 2025.
I avui al programa ens permetreu que fem una mica d'autobombo del que fem des de Ràdio Rubí. Estupendo! Clar, gracias. No sé quién eres, eres nuevo, ¿verdad? És una nova incorporació al Rubí al dia. Doncs avui parlarem del Festival Rubí Sound 1413, que tindrà lloc el dia 29 de novembre.
ja sabeu, allà a la 14.13, al barri del Pinar. Però tindrem novetats d'enguany. I per parlar, si claro, home...
És una segona edició, però ja sabeu que el Rubi Sound té una història darrera i un present i un futur i un programa. Muy bien, veis, niños? Eso sí. Claro que sí. Este no sé quién és, José, ja després m'ho explicas, eh? Doncs parlarem amb els responsables d'una banda de Radio Rubí, l'Albert Soler, que és el nostre director, i el Robert Fernández, perquè dius, si no parla ell del seu festival Rubi Sound, ja em diràs, eh? Ai, que cosa més grande!
Clar que sí, doncs parlarem de les novetats i parlarem sobretot de què podrem sentir, perquè estem parlant de música i de talent local. Això serà de seguida aquí al Rubí al dia. També us recordem que tenim invitacions per fer cultura a la ciutat.
D'una banda, tenim cinema el dia 19 de desembre amb la pel·lícula Molt lluny, que està dins del cicle Gaudí, una pel·lícula que té com a protagonista el Mario Casas, el José anirà directament a la sala, jo lo sé, i a més li deixarà anar...
perquè jo deixaré instruccions allà a la taquilla perquè no tingui cap problema. Però si vosaltres voleu anar de franc, doncs heu de trucar al 588-59-60 si voleu aconseguir un parell d'invitacions. Tenim altres propostes, però ja en parlarem, perquè avui ja sabeu que el dilluns...
tenim les sèries i el cinema amb els nostres crítics que ens fan recomanacions que de vegades ens sorprenen, no perquè no siguin bones, sinó perquè no són les pel·lícules més esperades de les estrenes de la setmana passada.
tot i que la setmana passada hi va haver moltes, moltes estrenes. El Jacint Furnols ha triat La larga marxa, que aquesta ja me la honorava jo, la veritat, i La invasió dels bàrbars. Ens explicarà què li ha semblat. I el Víctor Pérez, de la seva banda, ens recomanarà, o no, Muerte por un rayo, que es pot veure a Netflix, i aquesta sèrie que té a veure amb un pallasso, It.
Dos punts. Bienvenidos a Terry. Ahora comprendo por qué tiene tanto éxito. Bueno, no sé, però es pot veure diverses plataformes. El Víctor m'ha dit HBO Max, però jo l'he trobat en altres llocs. És igual, tot això fins que sigui al migdia. Ja sabeu que aquí està la part tècnica des de les 8 del matí és el José Malagó, que ara us saluda i ara em posarà un tema musical per començar amb efemèrides.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ara, aquesta cançó que esteu sentint, que sembla així com molt moderna, no dic que no ho sigui, però ja és de l'any 93, que portem uns dies que estem mirant cap enrere i fent càlculs, i ens espantem una miqueta. Doncs aquest supermodel, amb el subtítol You Better Work, millor que treballis, és una cançó de Rupol, un senyor que avui fa anys, i per això el felicitem. Va néixer un 17 de novembre de l'any 1960 a San Diego,
Califòrnia, que no només és drag queen, sinó que també és actor, cantant, compositor, ja es veu que també presentador de televisió. Vull dir que més enllà d'aquest tema, que va ser el que li va donar més fama mundial, doncs ha seguit fent moltes coses. Doncs avui el Rupol André Charles, que és el seu nom complet, fa 65 anys.
I have one thing to say. You better work. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
No us equivoqueu, avui no és divendres, no són les 9 de la nit, no és el Rubi Sound que comença ara, estem al Rubi al dia, són les 11 i 15 minuts i 15 segons, per si sou maniàtics de l'hora, però sí que és veritat que anem a fer autobombo i anem a parlar del Rubi Sound i concretament de la segona edició del Festival Rubi Sound, 14-13. I evidentment, per parlar d'això, tenim d'una banda el seu responsable, diguem, corrente aquí, Llobera World, que deia Rupol,
Doncs el Robert Fernández també ha de treballar ahir molt per aquesta iniciativa. Què tal, Robert? Molt bé, Lídia. Jo em trobo una mica com pez fora de l'aigua, no? Sí, no? Bueno, és que la pecera està allà. Clar, clar, és que mi pecera és aquella, no? Llavors jo sempre estic més tranquil i és una miqueta paradoxal, no? Amb els mandos, amb tots els controladors i amb la càmera fins i tot últimament, que ja m'he acostumat a fer anar tota la qüestió visual, però estar aquí és com estrany per mi, però jo estic encantadíssim.
Clar, que sí. És que si no parles tu del Rubi Sound, qui ha de parlar? Bé, el jefe, que el tenim aquí. El jefe, el jefe també. El jefe ha descobert què significa el Rubi Sound i quin procés de preparació hi ha per arribar fins aquí. Ah, amigo. Clar, per això ho deia jo, que hem de treballar. També ho deia Rupont, Albert Soler, director de Ràdio Rubí. Què tal?
Molt bon dia, Robert, molt bon dia, Lídia. Hola, Albert. Doncs, sí, sí, tant que he descobert el que implica... Jo mai havia organitzat un concert, he fet moltes coses a la meva vida, però organitzar un concert... Un festival, gent. Un festival, per ser més encara. De fet, he descobert una paraula que és el rider. En tot aquest procés li vaig dir, què és un rider?
A mi em sona, però si em preguntes ara... No em sento tan ximple. Ho he sentit, però ara mateix no tinc ni idea. Són els requeriments tècnics que els jo fa falta als artistes per quan han d'actuar. Amb el dossier que t'envien. Un dossier que diuen, jo necessito aquesta microfonia, tots aquests detalls tècnics, perquè quan estiguem al damunt d'escenari, tot surti fantàstic. El Raider. I després hi ha el contra Raider.
A veure, un moment... No, no, no, esto sí que no, eh? No complica'm, no complica'm. Però això és per un altre dia. No estem en la jerga juvenívola ni jerga musical, eh? Tampoc anem a parlar del festival. Tu deies, Albert, mai havia organitzat un concert o un festival. Com ho has viscut, això?
La veritat és que ha sigut molt intens, perquè a més ho hem fet bastant apretat en el temps, no hem tingut el marge de temps que ens hagués agradat, per circumstàncies vàries que no venen al cas. L'any que ve ho farem millor en aquest sentit, des del principi de l'any que ve ja començarem a pensar i a preparar com serà l'edició del 26, però sí que volíem que aquest any no es perdés i que es consolidés el projecte. Va néixer l'any passat,
Festival Ruby Sounds n'hi ha hagut molts, amb diferents formats, dins de la Festa Major, etc. Onze. En aquests seran onze, sí. Però amb el format, diríem, amb el que farem el dissabte 29 de novembre, és tot just el segon. L'any passat va ser el primer i la idea era...
Repetir-ho i, per tant, consolidar-ho i que ja marcar l'agenda, que això ja l'Ajuntament ja ho sap, que és l'últim dissabte de novembre de cada any, a l'espai 14-13, almenys de moment segurament serà l'espai 14-13, hi haurà aquest festival Rubi Sound, que és, jo crec que una de les coses... En si mateix, el programa, o sigui, una ràdio local, ha de tenir els esports per fer els esports...
que no fa ningú més, que si no ets als clubs esportius d'una ciutat, no els hi fa ningú cas. Si no és amb la ràdio local, però és que els músics locals, el mateix. És a dir, hi ha molta música que es fa a Rubí,
tret que siguis un Sergi Estella o algun altre exemple que ja surt a través de les fronteres de la nostra ciutat, però hi ha molta música que es fa a la ciutat i molta vida musical que necessita tenir un programa com el Rubi Sound. I a sobre, consolidem el programa i el potenciem en un festival com aquest. Cultura.
Lídia, cultura. Hasta el fondo, ja sabeu, era un dels temes del Rubí, un programa cultural també, donde lo subiese. Hi ha una cosa, perdona, Albert, que has dit, has dit de moment? No, dic de moment en el sentit del 14-13, l'espai 14-13. Sí, sí, sí. La idea és continuar allà, però la vida vés a saber què ens portarà. El que sí que volem és que aquest festival es faci, i es faci, si pot ser, sempre allà.
aquí 10 anys, si ho seguim fent i es fa allà o no, ja ho veurem, però en tot cas sí que volem que aquest festival, amb aquest format, un format fins i tot evolucionat, que ara en parlarem amb el Robert, es continuï fent. La base serà el concert, el vespre nit, dels grups musicals de la ciutat, però volem que hi hagi més coses.
De fet, veniu també a parlar de novetats. Jo ho deia al principi, la novetat és al matí i amb un altre estil que potser no estem acostumats. Mira, si vols el José, ara posa un tema musical que ens ajudarà. És fantàstic. Jo estic veient ja aquell moment, ja.
Jo t'he de dir que l'altre dia, no recordo quin dia de la setmana passada, vaig dir, és que un dia posaré Glenn Miller i hi haurà gent que no sabrà què és. M'ha vingut com vamos. Hi ha coses que s'han de repetir una vegada i dues i les que facin falta perquè són clàssics i referents. I jo crec que aquí comença la gran novetat d'aquesta situació.
d'aquesta nova edició, que és aquesta jornada matinal. Jornada matinal que la traurem al carrer, tant de bo sigui així, que el temps ens acompanyi, i si no, tindrem ben bé. Però el xulo que pot ser tenir els amics i amigues de la AJR, l'associació de jazz en Rubí, actuant al damunt d'un bon escenari, amb un bon equip de so, amb tota aquella màgia que ells tenen fent, una sessió íntegrament de música swing i bebop, sobretot swing, perquè l'altre dia Enrique me decía, no, no, más bien swing, Enrique, lo que tú quieras, tú ponte de acuerdo con...
els altres protagonistes d'aquesta jornada matinal. Que l'Albert també ens ho pot dir. Quins són els altres protagonistes? Doncs ballaran l'Indy Hop. Seran uns professors de l'Indy Hop. En aquest cas els hem hagut d'anar a buscar a Sant Cugat, perquè a Rubí no hi ha entitat com a tal. Sí que són rubinencs, aquests membres d'aquesta associació de Sant Cugat, que es diuen Fem l'Indy. El nom és molt bo. De l'Indy Hop.
Fem l'indie Sant Cugat, doncs un membre d'aquesta associació, que és de Rubí, i un altre que està a cavall entre Sant Cugat i Rubí, doncs vindran i faran una masterclass, o diguem-li com vulgueu, de ball, de swing i de l'indie hop, allà, amb música en directe. Ells, quan vam estar parlant amb ells, ens van dir, bueno, jo porto el CD amb la nostra... I vam dir, no, no, tindreu una orquestra que tocarà per vosaltres el que vosaltres els digueu. I van dir...
Els ulls com a platos, ben grossos. Ah, clar, que tindrem música en directe. Esclar que sí, els músics són els protagonistes i la gent de Rubí és una entitat de les més veteranes i que promouen regularment aquest gènere de la música negra. I, de fet, aquesta idea va sorgir d'ells mateixos. Vull dir, l'Enrique Heredia em va dir «L'ahir se me ha comentado que podíamos hacer esto».
I jo, va ser, rebre la primera informació, m'ho vaig imaginar, vaig dir, superxulo, perquè clar, tu imagina't aquesta actuació, que la farem en el format vermut, que ells estan molt acostumats a aquesta hora, 12.30, dos quarts d'una, allà, un solete, bon rotllo, bona música, i quan vaig pensar, clar, és que a més a més...
fas una activitat conjunta de bai, que és totalment lògica i que està molt de moda. Cada vegada hi ha més entitats. A Terrassa és un furor. Hi ha com 3 o 4 escoles dedicades només a promoure i a ensenyar com es fa l'indihop.
I aquí, amb aquesta jornada del dia 29, tindrem l'oportunitat que sigui de forma totalment gratuïta i que la gent que s'hi atensi i que s'hi apropi allà directament pugui rebre aquesta masterclass, potser no tant, encara que tenen qualitats i capacitats per fer-la, però sí que...
iniciació o potser perfeccionament, perquè potser arriba gent que en sap molt, i llavors aquesta mitja hora oberta, amb música en directe, servirà perquè tothom pugui tenir les bases mínimes per després poder ballar durant una bona estona. Serà un concert d'hora i mitja aproximadament, en el qual tindrem les entitats com a protagonistes, jazz rubí i la música swing.
També et dic una cosa, si hi ha gent que ens estigui sentint, que diu, ostres, és que a Rubí no hi ha entitat d'aquest estil, jo he d'anar a Barcelona, però tinc, diguem, l'outfit, això serà espectacular, no em diguis que no, eh? Que sí, no, no. Home, jo crec que la tèpica gorreta aquesta així de, com t'ho diria, en plan parisina, doncs és molt habitual en l'outfit propi.
I que hi ha gent que s'hi dedica i que, a més a més, es compra les sabates específiques per poder ballar. Les faldilles. Les faldilles. Clar, és que estem escoltant això i estem pensant en l'indihop i tu, que ets una dona de cinema, se te'n va el cap cap a on?
Rebeldes del Swing. Rebeldes del Swing. El meu estimat Christian Bale, allà ballant. Sí, sí, totalment. Una gran pel·lícula, per cert. Sí, sobre la guerra. Sobre la guerra, però sobre una forma d'afrontar-ho i de revelar-se mitjançant la música. La música sempre s'ha evit per això. I jo crec que aquesta activitat quedarà molt rodoneta i ajuda a ampliar allò que, el que he passat molt bé, cap a on vol anar el festival en el futur, que ho estem treballant.
De fet, una de les coses importants també d'aquest festival... Festival, perdona, barra mostra d'entitats musicals de Rubí. Clar, és que són... O sigui, jo deia, una de les coses importants és la col·laboració de totes, o les que vulguin, o cada cop més, entitats i associacions que... Totes, totes, sí. Doncs ja està, totes les entitats de Rubí. Tots fem Rubí Sound, tots fem Rubí Sound.
Sí, sí, aquest any hem aconseguit que siguin totes les sis entitats musicals que hi ha a la ciutat, cadascuna d'un àmbit diferent, i les hem ubicat en el temps i tal perquè tot encaixi, i crec que serà molt interessant veure quina música es fa a la ciutat i ensenyar-la a la ciutat. Recordem, el festival és gratuït,
A més a més, regalarem samarretes, com vam fer l'any passat. Aquesta és l'edició de l'any passat, que la té tothom. Tu no la tens? Jo encara la tinc. Jo crec que alguna tindré guardada per l'armari. Una grosseta, una grosseta. Jo no m'han recordat de portar... Jo en tinc dues o tres. I la portes sovint, eh? Sí, sí. El Robert és testimoni d'això. Doncs aquest any serà diferent, evidentment. Cada any intentarem fer un disseny diferent. I aquest any és un altre disseny. I les regalarem també a...
tant a la sessió matinal com a la sessió de la tarda vespre. Per tant, crec que tots els al·licients per atançar-se fins al barri del Pinar, allà a l'espai 14-13, i disfrutar d'un concert. No ho sé. Ara, si vols, digues qui toca, Robert. Home, és que ara, perdona, ara toca ja parlar, perquè estem aquí parlant de música de Rubí, però no estem dient qui actua.
Sí, hem dit alguna cosa, eh? I prou important. I la novetat, que és la jornada matinal. Però si us sembla bé, saltem directament ja cap a la jornada nocturna, per dir-ho de bona forma, perquè era guai, però la jornada indoor, eh? Indoor. Adentro. Adentro. Perquè parlem molt en anglès. I si et sembla bé, em sembla... Mira, aquí tenim el cartell, també. Sí, aquí hi ha el cartell. Està xulo, eh? És molt xulo, el cartell.
Bueno, el cartell que serà com la samarreta, no? Más o menos. La samarreta estarà molt inspirada en aquest cartell. Aproximadament. Sí, sí, sobretot en el personatge, que si ho veus en perspectiva així, aquest personatge cubista, estrany, que té protagonisme en el cartell. Sí, sí, que està així fent, com als concerts, està fent així. Ahí estamos, eh? Bueno, que no se me ve, pero que estoy haciendo... Les banyes, les banyes. No, que no. Les banyes roqueres. Les banyes roqueres de... I love you, no? Vol dir això? Això és el que deien, que volia dir.
Jo no sé què vol dir, però que és el típico de... Un punt infernal també en té, eh? En plan rock heavy, eh? No, però comencem amb blues. Sí, no, no, no, som-hi. El primer grup, la primera banda que serà protagonista serà mitjançant els amics de la societat de blues de Rubí. Amb aquests nois, ja veuràs. Sí.
Fins demà!
Doncs la societat de blues de Rubí... Estem molt contents que s'hi apuntin aquest any també amb nosaltres i que, finalment, hi siguem tots, eh? Són sis entitats musicals vinculades al món de la música rubinenques. Això que són és de Hicks. I actuaran a les 20 hores. Les portes s'obren mitja horeta abans, eh? Perquè la caliu, perquè la gent comenci a agafar les samarretes, que tothom que vingui a l'inici, tant de la moguda que hi haurà matinal, hi haurà menys samarretes. Però hi haurà com després...
per la nit, a l'espai de la 14-13, doncs tindrà una samarreta, eh? Vull dir que hi ha unes quantes i jo crec que les repartirem totes molt ràpid perquè, a més a més, és superèxitós. Doncs els que vinguin a primera hora podran gaudir d'una gran actuació, una jove, jove formació anomenada de Hicks.
que jo diria que és de les que més estan sonant últimament, i a més a més és que els amics de la societat de blues de Rubí ho saben tot, estan molt connectats, també estan molt connectats al mateix taller de blues de Barcelona, d'on surt aquesta formació. La veu de la noia, la veu de la Carla és espectacular. Puja una mica el volum, si vols, José, que l'escoltarem.
Amb aquest punt com de veterana, però és molt jove. Sí, sí. Xulíssim. Una gran actuació per iniciar el festival en el format nocturn i que la gent ja comenci a ampliar l'espai 14-13, que és un espai que hem de promoure, que és magnífic i que d'alguna forma jo sé, i el jefe també ho sap, que estan fent tot el possible per potenciar-lo, encara que els passitos...
van poco a poco y las cosas de palacio van despacio, ahí está. Exactamente, pero té muy buena pinta y yo creo que al demostrar que l'any passat vam omplir el espai, fins a dalt, una mica més, y morimos d'èxito, eh, porque va estar tan ple, tan...
que va arribar a un punt que va dir, bueno, què, ho controlarem, sí, sí, va sortir perfecte, però hem demostrat que aquell espai pot tenir una utilitat brutal. I jo crec que en breu, a més a més, tindrem notícies sobre l'espai físic que ajudarà a que pugui créixer. Però ahí lo dejo perquè crec que potser tu, Albert, en saps més coses que jo.
S'està treballant per ampliar l'aforament que hi càpiga en aquell espai. No l'aforament que hi cap físicament, que serà el mateix, és a dir, no es tiraran parets a terra per guanyar metres, però sí, per temes de seguretat, ara l'aforament és limitat i es guanyarà seguretat per poder acceptar més aforament del que ara mateix està permès com a màxim.
I això jo crec que pot obrir unes possibilitats per a les entitats brutals i fins i tot perquè aquella, tant de bo que en un futur, sigui una sala d'ús regular i coordinat. Perquè, en el fons, jo crec que arribarem allà. Espero que no tardem molt de temps. Dèfics que actuen a les 8 i a un quart de 10 és el torn de We Rock Mondays.
No, monkeys. Monkeys. We rock monkeys. Igual... Ha anat molt ràpid, això. Ho hem d'arreglar, això. Per què? En el cartell està bé, no? Ara va entrar un lluïo. No, no, no. Està bé en el cartell. Sí, sí. Continua, continua.
Doncs aquests són els amics de Ruby Rock. Ruby Rock són la bomba. Són boníssims. Porten molts anys dedicats al món de la música, tant directament com a bandes, com a tècnics, com en general totes les entitats. Però, a més a més, amb ells hem trobat una complicitat brutal i estan allà per ajudar-nos fins i tot un punt més, perquè són dels més actius en el festival.
Ells faran una formació exclusiva només pel festival. Això només ho saben fer ells i ho faran. Una formació que m'han dit que tindrà un nucli bàsic, 5 o 6, però que aniran entrant i sortint gent que ho tenen coordinat, que ho tenen més o menys apamat, però que tindrà aquell punt de jam session, que ja saps que les jam sessions tenen aquell punt improvisat, però que en el fons...
tothom sap quan sortirà i com sortirà, etcètera, etcètera. Llavors, actuació rockera, evidentment, diuen que fins a 12, 12 músics passaran per l'escenari en aquesta oreta aproximadament una mica menys, una mica per aquí, doncs que tindran d'actuació. Serà la tercera actuació del festival a les 21.15, un quart de 10. Continuo, no? Doncs quan acabin ells...
una estoneta per fer els canvis, que sempre són el més àgil possible perquè l'ambient continuï gaudint de l'espectacle, i tindrem a la gent una altra de les entitats supermega, mega, mega actives. Col·leguillas mius. Col·leguillas tuyos, nuestros y de todos, perquè si hi ha quelcom que programa regularment i a més a més en qualitat, són a l'Espai Sociocultural de l'Aurora. Doncs ells...
I la seva banda, perquè ho hem de dir així, és l'Aurora Brothers Band. Somrius, perquè estàs veient allà el Santi amb la guitarra amb el baix. I el Serginyo. Ahir el vaig veure amb el gos i el 29 el veuré amb... Igual ser-te el perro, no, no, no. Pobre gos, sortiria una mica trasbalsat. O potser no, vés a sapiguer. En tot cas, és una banda de versions que reto homenatge a la música de les dècades dels 70, 80 i 90,
amb un repertori que inclou, doncs, gran maritat d'estils rock clàssic, blues, funk, i el que faci falta. A més a més, músics super, super curraus en la història de la música. Vull dir, han tocat molts escenaris i han donat moltes voltes. Tenen molts estils pegals, com diu un amic meu.
I són grans músics que faran una gran actuació d'una formació que ja cada vegada va fent regularment aquestes actuacions. Ja hem arribat fins a dos quarts d'onze quan actuen. I resten dues actuacions més. La penúltima són els nois i noia d'ACR, Acció Cultural de Rubí. Una entitat que jo diria que ara s'ha especialitzat més cap a la música, encara que fan més activitats. I ells van tenir l'encert...
l'hem passat d'escollir una gran banda. I, a més a més, jo crec que un fenomen ha sigut un fenomen sociològic musical de la darrera temporada, que eren els Stopify. Ah, sí, home. Els Stopify ho van megapetar. De fet, ens van posar un compromís perquè deia, bé, tanta gent, què fem, com ho fem, ens van sortir, afortunadament, i van aconseguir tots els que vingués molta gent. I aquesta vegada han apostat per un altre gènere totalment diferent,
i és una banda que es diu Random Fighters, que em sembla que per aquí el José deu tenir algun recurs. És l'honor i fins i tot un vídeo. This is another adventure of random fighters. Choose you fighter and have fun. Ready? Go. Sabes que siempre estoy ready.
Aquest és el hip hop més clàssic de tota la vida. A més a més, sí, no, no, no. I a més a més, amb orgull, perquè fan un flow, fan un rotllo molt, molt, molt especial. Són hereus de la mítica banda Gran Pueblo, que també ha tingut molta, molta relació amb aquesta ràdio, i del qual, doncs,
Allà trobem el Rubinen, Javier Rubio, en companyia del Terraseng, Edu Dombuelo. Ells retorna conjuntament amb Mike Pee i DJ Gray, ja són veterans de l'escena, ja tenen fills, tenen famílies, però tenen el mateix flow i les ganes de produir nova música, nou material, i t'asseguro que és una banda brutal, que farà les delícies de tots els que estiguin allà en el festival.
Aquell esperit 90 hip-hop que es funcionarà amb l'energia pròpia dels Random Fighters que fan referència a aquell videojoc Street Fighter. Sí, sí, jo jugava. No, no, si t'ho dic perquè tu ets molt retro per aquestes coses. Sí, sí, bueno, jo tinc una camiseta con el guile. Fica-te, fica-te. El rubio. El rubio de... El rubio de Street Fighter. Bueno, el militar, no? Sí, sí, sí, sí. Sí, sí.
Bé, doncs això, serà una gran actuació, que això començarà a tres quarts de dotze, i per fer la cluenda, un altre luxe, que a més a més enllaça molt bé amb el rotllo, amb el flow, amb la dinàmica musical, per què? Perquè sortim del hip-hop més clàssic però modern, però amb aquesta essència xula, i arribem cap al reggae, al sound system, i ho faran gràcies a la gent de la Sònica.
Una altra de la supermega entitat. És que totes són molt actives i hem d'estar molt orgullosos que són nostres i que ajuden a que l'escena musical robenenca tingui música i feta del poble i pel poble. La Sònica portarà Redland Sound System amb el featuring d'Ugo Otto, que això ja va passar a l'inici del festival anterior, però a més a més amb un upgrade.
amb l'extra del Jaime Budokai. El Jaime Budokai el coneixem tots perquè és el Jaime Tron, el Jaime Muñiz. Ah, sí, home, claro, ara sí. No hacemos ràdio, un programa mític també de les últimes temporades de Radio Rubí. Doncs el Jaime estarà amb el seu trombó.
improvisant, o no tan improvisant, però sí, creant aquell flow tan especial que es recrea mitjançant el Dani, que és el selector, el DJ, que va posant músiques, va fent filtres, i el rotllo d'up que generen amb l'Ugoto, que és un supercrac, li donarà el punt i final al festival.
Doncs no us ho podeu perdre, la veritat, després amb aquest cartell i amb totes les propostes, i sobretot aquesta matinal nova, i a més tindreu música de Rubí, gratis, festa, trobareu segurament col·legues que no veieu normalment. I se m'arreta gratis, no?
És que quina excusa pots tenir per no venir. Exacte, quina excusa. Que està a la 14 i 13. Es pot aparcar superbé allà. Especialment a aquelles hores, superbé. És un lloc que, si potser has de trobar una logística extra per anar-hi... L'autobús, la línia 1 et deixa tranquil·lament allà. I passa molt. Potser dissabte menys, però no passa res. I que ens ho passarem molt bé. De ben segur. I sobretot, farem el que fem sempre al Rubí Saúl i a Ràdio Rubí, que és promoure la música local.
I continuarem fent promoció i, a més, us diré que el José Maragón fins i tot ha anat caminant des d'aquí al Pinar, a la 14.13. El José, si se propone algo, lo hace y lo hace bien. Clar que sí, sempre. Se corta el pelo, se corta el pelo bien, lo que ha faltado.
Albert, Robert, moltíssimes gràcies. Gràcies, Lídia. Anirem recordant que el dia 29 hi ha aquesta cita matinal i vespertiva noche del Rubí Saúl. En breve, camiseta, i per la gent de la ràdio potser hi ha una sorpresa més. Què m'estàs contant? Això ja... Calla, calla. No, que després ens trucaran que també ho volen, la resta. Vinga, que vagi bé. Gràcies. A tu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I aquesta cançó que esteu sentint és tot un clàssic dels Rolling Stones. Es diu Give Me Shelter. I hem volgut posar-la perquè volem recordar... Ja vam parlar l'altre dia amb l'Edo de la Biblia, que ja sabeu que també és un fanàtic d'aquest senyor que es diu Martin...
Escorsese. Va néixer com a Martin Charles Escorsese un dia com avui, un 17 de novembre del 42, a Flushing, a New York, evidentment. Doncs aquesta cançó que, si no m'equivoco, surt a 3 de les pel·lícules del senyor Escorsese, la que més ha fet servir. I si algú no està d'acord, que ens truqui 93 588 59 60.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Doncs amb aquesta sintonia anem de cara a barraca, perquè avui tenim menys temps que ens hem enrotllat, però també hem felicitat els 83 anys de Martin Scorsese. Doncs anem a parlar de cinemes i de sèries, no sé què m'estàs dic, José, amb el Jacint Furnols, que el tenim connectat. Jacint, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Com estàs?
Bé, bé, però una mica tabelat. Ah, sí? Una mica tabelat perquè la setmana que véns arriben entre 16 i 18 estrenes. No, otra vez. Sí, és una bogeria. És que és una...
No se puede. Sembla que estiguem de rebaixes. Oblar, Freddy. Clar, sí, sí. Saps què fan? Obren el calaig i diuen, buah, esto lleva dos años aquí que no lo estrenamos. Hala, pa los cines. Total, si hi ha alguna cosa interessant, que ho vegi. I si no, pues hala, una setmana més. I otra menos. I otra menos. Víctor Pérez, què tal? Bon dia. No sé si quantes d'aquestes duraran més d'una o dues setmanes. Poques, poques. Tu pot dir ell, el Jacint.
Sí, sí. És que si no t'afanyes a veure la pel·lícula, la perds. Precisament una que comentaré avui, si no la vas a veure ja, desapareix. Primer parlem de l'altra, si et sembla. Parlem d'una pel·lícula de terror i d'estos de distopia i aquestes coses així, la paraula moderna que es fa servir i que és una adaptació de Stephen King i que es diu La larga marxa.
Sí, sí. Hoy estamos con Stephen King, ¿eh? Porque yo también porto... Claro, sí, sí, sí. Es curioso, sí. Doncs aquesta pel·lícula, amb Mark Hamill, també. Hola, què tal? Peter McBreece.
Me llamo Han Colson y me va la marcha. La marcha larga. Sí, sí. O la quinta marcha. Bueno, eso. Una película que te llaman a... O sea, que ha agafado una historia. Oye, está hablando Salvador y yo aquí está chafándolo. A la gente de a pie.
Somreir, chicos. És que ho sento, Jacint, però és que la veu de Mark Hamill en la seva versió doblada és de Salvador Vidal i aquí jo ens l'estimem moltíssim. Doncs, què tal aquesta adaptació de Stephen King? A veure, és interessant, és interessant. A veure, és una novel·la, adapta una novel·la del 79, que després ell té un pseudònim, estava firmada amb el pseudònim. Richard Baumann, si no m'equivoco.
Exacte, sí, sí, exactament. I és una distopia, però no és de terror, la pel·lícula, aquí d'entrada. És una distopia sobre uns Estats Units que són dictatorials, que s'ha implantat l'ultraconservadorisme, i tot això ha marcat després d'una guerra. I què passa? Que el programa més vist de televisió en aquells moments, i per aixecar l'ànim, són uns quants joves s'apunten a una cursa
la gent està vivint amb la misèria i aconseguiran tot el que vulguin, el que guanyi. Però els altres que participen, que aquí a la pel·lícula en posen 50, a la novel·la eren 100, doncs moriran tots.
Interessant pel·lícula perquè ens parla de l'amistat. Es parla que en els moments difícils encara hi ha temps per ser persones, per ser humans. Tot això està ben explicat. El problema sempre és que si no entres en la dinàmica dels protagonistes, aquests joves, corredors, bé, ho tindràs una mica difícil.
Jo reconec, pensava que anava a veure una cosa més problemàtica, que no m'interessaria tant, i al final m'ha interessat força. Però em comença a preocupar, perquè la setmana que ve ens arriba una altra pel·lícula, que és una altra adaptació també distòpica, de Stephen King, de Running Man, que aquí ja es va estrenar en un remei d'una pel·lícula que es deia Fugitivo, que va interpretar l'Arnold Schwarzenegger. No, no, no, es deia Perseguido. Perseguido. Perseguido, sinónimo. Doncs no, però la novel·la em sembla que aquí es va traduir com a Fugitivo.
Pot ser, però la pel·lícula és perseguida segur. Sí, la pel·lícula és perseguida. Doncs bé, estem en... I això em fa sospitar que alguna cosa passarà, perquè, clar, insistir tant que els Estats Units estan dictatorials, estan en una situació com aquesta, preocupa. Cal dir que en aquesta pel·lícula Mark Hamill dóna vida a un coronel, i per cert, la seva veu en versió original és diferent, completament diferent, a la versió doblada, com t'ho deies molt bé.
I és interessant la teva aportació, com ho clava al seu paper. Bé, jo al final no el vaig trobar gaire ben resolt, però sí que és una pel·lícula que t'emmarca perfectament en situacions que a vegades...
considerem donades pel fet que puguem pensar o dir el que volem i de cop i volta tots aquests drets desapareixen de la teva vida. Interessant pel·lícula, més pel fet que ens parla d'una situació que sembla que estem vivint en aquests moments d'un retrocés en el concepte de democràcia i últimament s'estan estrenant tot un seguit de pel·lícules d'aquest tipus. Sí, la veritat. I després dius que no és de por, però clar...
Tios, ahí solo puede quedar uno y el resto... Però quan parlem de por, parlem que la setmana que ve s'estrena Dràcula.
Bueno, per a mi Dràcula és una història d'amor. Ja està. També hi hauria un debat. El Luc Besson també pensa el mateix. Amigo, es veu? Bé, doncs la larga marxa es pot veure en molts cinemes. Es pot veure a Sabadell el Seix Macià, el cinés a part Vallès, Víctor, per a ti especialmente, i després hi ha altres sales de Barcelona i Rodalies. O sigui que no li donarem més promoció. Anem a parlar d'una sèrie que no tinc ni idea de què va, que és una que m'has dit que està a Netflix. Sí, eh?
Y Casdiu, muerte por un rayo. Hay una especie de energía en el ambiente. Estamos al borde de algo sumamente emocionante.
Bienvenidos a otro continente, literalment. Sumamente emocionante. Como siempre a Diem, no es el latino, es que los trailers... A mi me pasa mal la serie, que no trobo los trailers en español tampoco, pero si no en inglés y sin subtítulos. No pasa nada. Es que el doblaje latino es un tema.
Bueno, los Simpsons y el doblaje latino, ¿no? Siempre, siempre es un tema. Eso sí que es dramático. Es una baralla, ¿no? Pero bueno. Sí. Traient això, Muerte por un... Que no es ninguna indirecta, ¿eh? Que no es ninguna indirecta. No, es para el doblaje latino, que es otra cosa. Doncs és una sèrie que se centra en l'assassinat d'un dels presidents dels Estats Units, que hi ha més d'un assassinat, ja ho sabem. En aquest cas és el James Garfield, que va ser el 20è president.
que va durar el càrrec, no va arribar ni al mig any, fins que... Va morir assassinat, però d'una manera no tant que... Bueno, el van disparar, però no va morir per aquest fet. Va morir per altres coses, que no diré, que passen a la sèrie, per si no ho sabeu. No, no és per un ratllo, no. No vull fer spoiler de la història dels Estats Units.
Però és una sèrie que tracta sobre aquest tema, que ens presenta la figura del president i com passa a ser un senador qualsevol a arribar a aquesta posició de poder que ell no busca en cap moment. Em fa gràcia perquè és un personatge que et pot recordar, jo què sé, personatges de sèries més no reals o polítiques, com, jo què sé, John Nieve. Per exemple, com personatges que no volen estar al poder, que no volen liderar, però acaben en aquest punt on, per determinades coses, acaben allà. I m'agrada molt la sèrie perquè jo personalment no sabia res d'aquesta història.
I com has presentat la figura d'aquest president, que veient la seva ideologia o les maneres de pensar els seus discursos i investigar una miqueta en Google i Wikipedia i aquestes coses, semblava que és un president bastant avançat en la seva època. I sí que és veritat que potser la seva mort va canviar de determinada manera, potser no molt heavy la història, però sí que una miqueta...
potser va fer que els Estats Units no avancessin tan ràpid sense la figura d'aquest home. I és interessant veure això. Després tenim la figura de la seva assassí, que és el Matthew McFaiden, i el president és el Michael Shannon, que no ho he dit, i el Matthew McFaiden és l'assassí, que és el Charles Guitó, que és una persona que està...
molt malament de lo seu, i veiem la seva evolució. És una persona també que, evidentment, té uns problemes mentals, però veiem com també que la societat i la gent no li faci cas i el tracti malament, com hem vist altres pel·lícules i sèries, també ajuda que arribi a aquesta situació que finalment ataqui el president.
El més interessant de la sèrie crec que és com mostra que els Estats Units és un país que està basat en certes idees o en certes premisses que després no es compleixen mai. Que això és de llibertat, d'aquí tot el món no pot triomfar i tot això. Ja sabem tot el que se'ns ve des dels Estats Units i això ho mostra molt bé la sèrie. Però sí que és veritat que després es veu la realitat, que no passa el que diuen als Estats Units. A alguna gent li passarà.
Però a la majoria de casos no és així, no? I tot i ser una sèrie que se centra en el 1880, és bastant actual, també. Les temàtiques que parla... I això no sé si és molt positiu per als Estats Units. Temàtiques que eren bones o actuals fa més de 40 anys, doncs...
Saps que se'n sent avui actuals, però bueno, ja sabemos lo que pasa en América. Sí, sí, sí. Però molt bona la sèrie. Sí, sí. Doncs per conèixer una mica de la història de James Abraham Garfield. Esos nombres. Sí, sí. De fet, Abraham Lincoln va ser el primer assassinat. El primer. I després aquest va ser el segon. A mi m'ha fet gràcia, entre cometes, que va néixer a Orange, Ohio. Són fricades mies. No, no, i vivia en su granja tranquil·lament. I si no volia ser president, és una història bastant curiosa, la veritat.
Molt bé, doncs aquesta recomanació, Muerte por un radio, que es pot veure a Netflix, i tornem als cinemes amb una d'aquestes pel·lícules que dèiem que a ver dónde la vemos, i que és una de les recomanacions del Jacint, que es diu La invasió dels bàrbars. On és sobre aquest quadre? És La invasión de los bárbaros, de El piano cheque. El quadre és aquí, a València, la qüestió és on. Pot ser estigar a Catalunya, al remat, els quadres anaren cap allà. Va.
A Catalunya no hi és. Tampoc és a Ginebra. Jacint, què ens dius d'aquesta pel·lícula?
A veure, que és una pel·lícula més que interessant, està parlada en valencià i ha tingut una distribució així, només en valencià. I és curiós perquè ell va estrenar la seva primera pel·lícula, el director que és el Vicent Monsonís, va estrenar la seva primera pel·lícula que és el Dripping i la van fer en dues versions, en valencià i traduïda a l'espanyol.
I què va passar? Que en Espanyol només va tenir 2.000 espectadors i en Valencià en va tenir 35.000. I el director va tenir claríssim que ell continuava rodant en Valencià i fent les pel·lícules en Valencià, perquè ell és valencià. I ell també explica que si hagués anat a Madrid potser hagués tingut una altra possibilitat, però que a ell li sembla bé fer això. I aquesta pel·lícula s'ha estrenat i afortunadament s'ha estrenat. Ha tingut una diversitat.
distribució força important als cinemes de les comarques i a Barcelona. I està escrit en dues línies temporals. Adapta l'obra de Xema Cardenya, una obra de teatre al cinema, i està explicada des de
a finals dels anys 39, al final de la Guerra Civil, en plena repressió franquista, i després tenim una altra línia temporal, que és 80 anys després, a través de la neta d'un personatge, que és una dona que és la conservadora d'una de les conservadores del Museu del Prado.
A partir d'aquí trobem l'Aneta, que està buscant precisament Aurora, està buscant el cos de la seva família, aquesta dona que ha sigut afusellada o morta, no sap de quina manera, en una d'aquelles fosses comunes que hi ha. Ens parla de la memòria, del que va significar, i a més a més la pel·lícula està ben feta.
a més de recuperar la memòria històrica, que és molt important, l'obligo està molt ben feta. Jo vaig trobar que era una producció molt ben treballada i ha col·laborat, evidentment, a institucions, també, i sobretot s'ha pogut distribuir d'aquesta manera perquè han participat més de mil persones
perquè quan van acabar la pel·lícula es van quedar sense diners i no hi havia manera de promocionar la pel·lícula i van demanar un crossfunding per poder promocionar la pel·lícula i efectivament ha tingut força repercussió perquè inclús molts distribuïdors s'han afegit a la llista aquesta per poder passar aquesta pel·lícula
A mi em sembla que és un esforç molt important i molt interessant que es vegin pel·lícules en Valencià, per exemple, que no hi hagi aquesta possibilitat de fer cinema, que actualment a València ha desaparegut, perquè aquesta pel·lícula va rebre subvencions que no hi havia, precisament, no hi havia el govern del PP, la comunitat valenciana governant, i l'he trobat, de veritat, molt ben fet a nivell cinematogràfic, és que m'ha semblat molt bé, i la interpretació, sobretot de la protagonista Olga Aldamant, m'ha semblat més que bona.
Molt bé, doncs aquesta recomanació, la invasió dels bàrbars, que de moment jo he trobat que fan els cinemes Girona. No sé si hi ha algun més, però... Sí, és el que passa. El feien a diferents cinemes, però suposo que és el de sempre. A partir que s'estrena, desapareix.
Ja, o tenen alguns dies concrets de sessions i has de... Per exemple, aquí el Maresme s'ha estrenat aquí a Nèpolis, Mataró Park, per exemple, sense anar més lluny, per això va ser fàcil trobar aquesta pel·lícula, també no us tinc que enganyar, no em vaig haver de desplaçar, no em vaig haver de desplaçar-la, la vaig poder veure tranquil·lament.
Doncs, per exemple, els cinemes Girona sí que la fan, per exemple, avui a les 6 i 10 de la tarda, demà hi ha dues sessions, a les 4 i també a les 6 i 10, vull dir que hi ha poques sessions, però aprofiteu i busqueu-la també a la cartellera.
I ara anem a parlar d'una sèrie que, com deies, tu també té a veure amb Stephen King, Víctor, i que ja fa com dues setmanes que em dius que parlaràs d'aquesta sèrie que es pot veure a HBO Max, tot i que a mi m'han dit que també està disponible a Movistar i a Amazon. Però bueno, és igual. Però això són canals a través dels que es pot veure HBO, però tu vas apagar HBO igualment. Bueno, no ho sé. Es diu It Bienvenidos a Derri.
Hola, cielo. Hoy hace cuatro meses y no han encontrado el cuerpo. Seguro que la mataron. Ese asunto de los niños que desaparecen debería preocuparme.
Deberia preocupar-nos la qualitat de la sèrie. Comencem avui. Jo sempre parlo positivament de la majoria de coses que parlo de sèries, però a veure.
L'HBO ja segur que m'agrada molt, sempre dic que és la millor plataforma, la millor cadena de sèries, i home, jo crec que aquesta sèrie no tiene mucho de HBO. Per mi, la veritat. Sí, no, però perquè ens ve d'aquesta retaïla de sèries, que d'allò que HBO s'ha convertit, ha passat a fer sèries d'IPs, de marques, d'adaptacions, que abans no era tan així, i ha fet aquesta preqüela que va sortir a les pel·lícules del 2017 i 2019 d'ahir, de l'Andy Muschietti, que també està darrere de la sèrie i dirigeix els episodis,
però és que fins i tot a nivell de pressupost, jo crec que en falta. O sigui que hi ha efectes especials que es veuen d'aquella manera. És com un croma. Un poc raro. S'ha de dir... Es centra també, com a les pel·lícules d'Aït, i a la novel·la, en desaparicions de nens. I tot això, que ja ho hem vist a Aït moltes vegades. Però més enllà d'això, no és interessant ni la història, ni els personatges, ni els sustos. Hay mucho susto, mucho jamsker,
Però vull dir, és una successió d'això tota l'estona. Sí, és una successió de tot això. I no sé, a mi arriba un moment que cap ni una em dóna por. Però a part això la història tampoc em resulta gaire interessant. No sé per on anirà la sèrie tampoc. No sé per on coger-la. No, no sé per on coger-la tampoc. Si és veritat, no sé, és que és una cosa... A mi m'ha avorrit bastant la sèrie.
Sí, i no té tantes males crítiques, m'ha sorprès una miqueta, però, no sé, a mi la pel·lícula, sobretot la primera d'Aid, sí que em va semblar, a veure, no la gran pel·li, però molt millor que aquesta sèrie, no? Vale, doncs, que lástima, no? Surt el Bill Skargar, també? Pues portem tres episodis, avui ha sortit el quart i jo todavía lo estoy buscando. Vale, pues lo buscaremos un poquito más. Sí, sí.
Això és un altre tema, ja. Ho deixem aquí. Moltes gràcies, Jacint. Moltes gràcies, Víctor. Adéu-siau. Adéu. Ens veiem dilluns. Ara no marxeu, que arriba la informació actualitzada de Rubí i nosaltres tornarem a les 8 del matí. Que vagi bé.