Rubí al dia amb Lídia Martínez. Hola, què tal? Molt bon dia de nou. Som pràcticament 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Esteu sentint el Rubí al dia, un programa que ja sabeu que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins a les 10 que arriba la tertúlia i que avui Servidora ha conduït en substitució de la Velen Tierno, que ja sabeu que és
la persona que la porta habitualment aquesta temporada perquè està fent feina d'informatius. Aquí som vàlids per fer de tot. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazine d'un espai d'avui, dijous 30 d'octubre de 2025.
I avui el programa el que farem d'una banda serà parlar d'una guia il·lustrada de la ciutat que ens fa molta il·lusió que sigui una realitat i per això els seus responsables estan organitzant una campanya Albert Cami. Una campanya que de moment... Bé, jo ara mateix no ho he mirat, ho vaig mirar ahir a la tarda i tenim un 22% aconseguit.
perquè es pugui publicar aquest llibre d'il·lustracions amb aquarel·les i també, evidentment, història de la ciutat. Per què? Perquè els responsables són, d'una banda, la Natàlia Jiménez, que ja sabeu que és de Rubí Guillem, aquesta dona historiadora, guia...
I segur que la veieu por ahí amb la motxilla fent les seves trobades amb gent que vol conèixer com és Rubí. I a banda d'això, ha vingut acompanyada, evidentment, amb qui ha fet les il·lustracions. Ara m'explicaràs què és això d'Urban Sketching, que jo més o menys ja ho sé, però com és així en medio moderno, jo...
prefereixo que m'ho expliquis tu, el Francesc Valls, que és el responsable de la part més gràfica d'aquesta guia il·lustrada. De seguida parlarem d'això. Avui també recordem que tenim un telèfon de contacte, que abans m'ha oblidat, ara l'estic recordant, José, al 93 588 59 60, si voleu participar d'alguna manera, el Rubí al dia, però també si voleu entrades per fer cultura a la ciutat. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Penélope. Tu sabes que tienes entrada libre.
en la ràdio i en el Teatre Municipal La Sala. Doncs Dones de Ràdio arriba aquest dissabte, a les 8 del vespre, al Teatre Municipal, un espectacle amb l'Àngels Gunyalons, entre d'altres, i que ens parla de la ràdio, de dones i també, malauradament, de malaltia. 93-588-5960, si voleu optar a unes invitacions, també per la pel·lícula del Cicle Gaudí, que es diu Sorda, i que arribarà la setmana vinent, el dia 7, a les 8 del vespre,
o si teniu família i us interessa els espectacles per totes les edats, o té el bucarès de la xarxa, que ens arribarà el dia 9 de novembre, diumenge, a les 6 de la tarda. I avui, com cada dues setmanes, tenim la secció més jove de Ruy al dia, que és la que té a veure amb l'agenda de tot el que es fa a la Torre Bassas. És una juventud sana, dinàmica.
Totalmente, està comprovadíssima, a més. La Sandra Borrego, que avui m'ha dit que volia parlar d'una sèrie, recordeu que fa... Vais a ver cómo nos vamos a reír, a divertir... Claro que sí, Carmen, o sea, vamos, va a ser un festival, perquè parlarem d'una sèrie que jo encara no he vist, però que vam fer aquí un debat, el Tim Conrad o Jeremaya, una sèrie que es diu El verano en què me enamoré, i coses que surten, perquè així és el programa, amb el Quique Guillem, el nostre exvecari. Toma ja!
Claro que sí, rehabilitado o no, perquè torna aquí sense cobrar, per fer una secció cada dues setmanes i oferir-nos informació del que la gent jove diu a les xarxes o com parla. Sigo diciendo, José, que este corte no lo voy a superar. Fins a les 12 tindrem tot això i alguna coseta més. I com dèiem, amb el José Malagón, que està a la part técnica, que us saluda i que és el que obre la ràdio i posa els carrers al voltant de les Cardípols.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I el Rubi al dia, tan bon punt, podem parlar de jovent i de jerga juvenívola o posar un tema que té molts anys, que és la comparsita en la versió de Xavier Cugat, perquè l'altre dia se'ns va quedar al tinter una de les efemèrides que havíem buscat.
I és que un 27 d'octubre de l'any 90, això vol dir que fa 35 anys, ens va deixar Francesc Xavier Cugat, Mingall de Bru i Déu lo feu. Déu-n'hi-do el nom d'aquest senyor que va triomfar al món de la música i també al cinema a Hollywood i que també feia il·lustracions, ara estic pensant.
era molt habitual tenir dibuixos del Xavier Cugat quan anava pels puestos. Un senyor que va acabar els últims anys a l'hotel Ritz i que ens va deixar fa 35 anys. Sentim aquesta cançó, que a més també apareix a una pel·lícula que a mi m'encanta, que es diu Com fa el de Jero Loco.
Fins demà!
Gràcies.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Anem a parlar d'una proposta que ens fa molta il·lusió, la veritat, perquè té a veure amb el patrimoni de la ciutat i també amb l'art. És una manera de conèixer que tenim a Rubi, que de vegades, doncs, mira, no sabem qui ho parlava fa poc, que vas caminant pel carrer i no mires cap a dalt i no veus edificis que són molt macos i que si no hi ha algú que et digui...
Para, para un moment, que t'explico què és això, doncs no ens entarem. Estem parlant de la guia il·lustrada de Rubí, una proposta que ve de la mà de la Natàlia Jiménez, que ja sabeu que és historiadora d'aquí de Rubí i que és una de les responsables de Rubí Guillem.
i que ha vingut acompanyada a l'estudi amb el Francesc Valls, que és il·lustrador, i que ha sigut el responsable de plasmar amb aquarel·les aquests edificis o llocs que veurem en aquesta guia. Dic veurem perquè la guia encara no està publicada, perquè precisament estan aquí per fer promoció i fer una crida perquè la gent participi a la campanya de Barcami que tenen oberta.
Natàlia, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Aquesta és l'única còpia que tenim ara mateix de la guia, aquesta que portes? Ara mateix, bé, ell té una altra. A tu tens una altra, clar. Sí, però de moment és l'única que tenim. És una preimpressió i ara estem amb la impremta fent proves.
a punt, a punt, d'adonar l'ok perquè surti. Sí, sí, la feina està feta, ara és engegar-ho. Engegar-ho. Francesc, què tal? Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bon dia, Aniria. Estàs content d'aquesta feina que esteu fent? Sí, molt satisfet, la veritat. Molt satisfet. De fet, és un projecte que...
va començar la Natàlia, ella és la promotora d'això realment, és l'ànima d'aquesta guia, perquè va ser el dia que ens vam conèixer, ja fa uns quants anys, justament en una ruta d'aquestes, coneixent el nostre patrimoni, que va veure els dibuixos i va dir, escolta, aquí hauríem de fer alguna cosa conjunta.
i vinga, endavant. I llavors, així és com va néixer, i així és com s'ha anat construint, amb dibuixos que ja estaven fets, amb dibuixos que s'han fet nous, i aquí està, o sigui, una cosa que complementa. Està clar que aquest, per mi, és un projecte que té molt de valor, perquè és el clàssic projecte on cada cosa pel seu, o sigui, les dues coses juntes,
sumen més que cada una per separat. És a dir, els dibuixos poden estar bé, poden ser macos... Són macos, jo els he vist a la web perquè no tinc còpia. Però són dibuixos. La història que explica Natàlia, molt ben explicada, té un gran valor, però no deixa de ser una història com...
similars n'hi ha, o un text, no? En canvi, la combinació d'un text amb uns dibuixos, doncs jo crec que li dona un valor afegit que esperem que tingui acceptació, no? S'ha fet amb aquesta il·lusió. Natàlia, el Francesc deia que va sorgir amb una d'aquestes visites. Ell anava, diguem, de públic, no? Ell va venir, jo me'n recordo perfectament, a una ruta del modernisme. Sí, sí.
I jo el veia, que estava prenent notes, que apuntava a portar una llibreteta i tal, i al final, bueno, resulta que tenim una amiga en comú, que era la persona que l'acompanyava a la ruta, i jo li vaig dir, aquest, què fa, què fa aquest? I llavors se'ns va presentar, em va ensenyar, bueno, quatre dibuixos, a partir d'aquí jo em vaig enamorar completament de les seves il·lustracions, i jo ja portava el projecte amb ment perquè la gent ja m'ho demanava. A veure quan escrius alguna cosa sobre Rubí.
I llavors vaig pensar que seria l'ideal, explicar la història d'una forma molt accessible a tothom, que és una mica el que faltava aquí a Rubí, perquè és ben cert que tenim grans historiadors i historiadores que han publicat llibres imprescindibles per la bibliografia de Rubí.
Però calia, jo crec, una cosa una mica més amena, més oberta a un públic més general, des de gent petita, nanos a les escoles fins a gent gran. De moment, tot i que encara us falta el part del finançament, ja teniu prevista una data per presentar de manera oficial aquesta guia, oi? Sí, correcte. I això ens ho expliques en primícia, oi que sí? Sí. Qui vol fer-ho? Va.
Sí, és el divendres 12 de desembre, a les 6 de la tarda, a la nostra biblioteca, la biblioteca de Mestre Martí Tauler, i allà farem la presentació oficial, i al mateix temps, allà, tota la gent que hagi participat a la campanya i vingui a la presentació, en aquell moment ja es podran portar
el llibre que ja, si tot va bé, com esperem, estarà allà imprès, acabat, i allà començarem la distribució de totes les persones que vinguin, ja se'l podran emportar, hi ha molt de gust, qui ho desitgi, nosaltres podrem signar-los, o posar una dedicatòria, o el que sigui, serà una...
un dia maco, crec, perquè farem la presentació i al mateix temps agrairem a la gent que ha participat en el projecte, que gràcies a ells serà possible, i a partir d'aquí, depèn de l'exactuació que tingui la campanya, la tirada serà una mica més gran o la prevista, que pensem que és una mica conservadora,
Però llavors tot el que no s'hagi vengut anticipadament a la campanya Verkami, llavors serà venut o bé a llibreries o bé amb alguna mena d'access point que estem definint. Aquest seria el criteri. De fet, com acostuma a passar amb aquest tipus de campanyes, oferiu unes recompenses segons...
els diners que s'aporten. I ja estic veient coses molt maques perquè hi ha, per exemple, postals o una bossa de cotó que aquí no porta avui dia una bossa d'aquestes que té salva més d'una vegada. Ens ho expliques una mica? Doncs a la pàgina web d'Avercami hi ha l'opció de comprar-ne tan sols el llibre amb un 30% de descompte respecte al preu que tindrà de venda després.
18 euros i a part d'això també es pot aportar fer aportacions a canvi d'una mena de merchandise si en podríem dir llavors hem elaborat amb les il·lustracions del Francesc i una miqueta d'imaginació una miqueta de disseny doncs unes bosses unes bosses de cotó tenim una sèrie de 8 postals també, tamany així postal i les làmines impreses que la idea és per emmarcar o per col·leccionar
Molt maca, eh, aquesta bossa, la veritat. T'ha agradat la bossa? Sí, sí, m'ha agradat molt la bossa, ja t'ho dic ara. I a més, jo estava mirant l'altre dia els dibuixos a través d'aquesta campanya que esteu fent. Clar, per mi aquesta imatge, que és... Mira, ya me has visto la intención, eh, José? Aquest és el meu carrer.
Al carrer Sant Jaume. Quina va ser la primera il·lustració que tu, no sé si li vas ensenyar en aquella trobada del modernisme a la Natàlia o la primera que vas pensar per aquesta guia, Francesc?
En realitat, quan ja hem engegat aquest projecte, sí que hem fet algun dibuix pensant en la guia. Però, de fet, la guia neix en dibuixos preexistència. Amb la qual cosa, dibuixos ja fets, no hem començat un dibuix dient, mira, començarem per aquí i per allà, sinó són dibuixos ja fets, sense seguir un ordre cronològic ni...
ni històric ni res, sinó coses que a mi m'han fet gràcia. Jo, quan vaig començar a dibuixar coses de Rubí, vaig començar primer, clar, pels edificis més emblemàtics. O sigui, dibuixes l'Ajuntament, dibuixes l'Escola Evangelista, la Torregajo...
la teneu, o sigui, les coses més emblemàtiques, però a poc a poc vas descobrint, passejant pels carrers, que hi ha llocs com una fruiteria o com un dalt que tenen un atractiu, i allò es va reflexant. I així és com aquesta guia ha anat creixent, dibuixos preexistents i després dibuixos que s'han anat elaborant en funció de com anava la Natàlia construint la història.
Aquí tenim una petita baralla, eh? Perquè jo dic que és al revés. Amigo, pues venga. Sí. De fet, la gràcia de l'Urban Sketch, precisament... Era la pregunta que em faltava fer-te després, eh? És atrapar el moment, no? Ell quan pinta, pinta, fixa-t'hi... Són escenes, és un moment del dia a dia, no? Poder aparèixer... Les Caves Aris Casanovas, estic veient ara, per exemple...
i podria als dibuixos apareix un nen jugant o una senyora tirant del carrito, vull dir que són imatges completament actuals, per això no diem que és un llibre d'història, perquè és al revés, jo he construït la història de Rubí a partir d'aquestes imatges. Quan ell em va mostrar tot el ventall que tenia, jo vaig veure aquí una mina d'ordic, ostres, si tenim aquí tot Rubí il·lustrat, anem a explicar la història a partir del que tenim encara avui en dia. Per això no trobaràs imatges antigues, n'hi ha una,
una excepció que és el pont Panjang. Sí, és l'única que hi ha, diguéssim, inventada. Tot el de més són fetes en real, però el pont que es va emportar a la Riera no existeix. És que estava aquí precisament jo, a la part de la Rierada. I aquest és l'únic dibuix que hi ha, diguéssim, fet a propòsit del tema.
La recomanació de Ramon Batalla, no ens podem oblidar que ens han ajudat moltíssim el Ramon Batalla, historiador de Rubí, que ens ha fet tota la correcció de contingut, i d'altra banda l'Olga Santís que ens ha fet la correcció ortogràfica i d'estil.
De fet, perdona, Natàlia, que ara estava mirant i just avui he passat per aquí. No és que fa gràcia perquè dius, clar, és que passes per aquests llocs... Clar, són llocs que reconeixes perfectament. Sí, aquesta fruiteria del carrer Màxim i Forners, que va ser més o menys on ens vam trobar l'altre dia, eh? Corrim una miqueta per aquella banda. Sí, sí.
Aquesta és la idea, que reconeixer el rubí del dia a dia i a partir d'aquesta il·lustració explicar la història, no l'enrevés. I, bueno, és la idea, la base del llibre, sí.
Bueno, ja m'has contestat una mica tu el que era l'Urban Sketching, no sé si tu vols afegir alguna cosa més d'aquesta tècnica. Sí, bueno, l'Urban Sketching és això, té aquest nom anglès perquè va néixer als Estats Units, però curiosament va néixer als Estats Units, concretament a Seattle, però el fundador és un català.
és un català que es diu Gaby Campanario, que va néixer a Bellvitge i va estudiar periodisme i va voltar pel món. Crec que ha estat a Chicago, a Washington. Finalment es va establir a Seatle, treballar amb un diari de Seatle, que és il·lustrador i periodista. Vaig tenir el plaer de conèixer el no fa gaire, que va venir aquí a Barcelona i vam estar dibuixant plegats.
I aquest noi, doncs, que tenia la mateixa afició que tenim molts anys, no?, de dibuixar coses pel carrer, a l'autobús, una persona que et fa gràcia, quan agafes el metro, doncs, en el vagó del metro, doncs, veus algú allà que et resulta curiós i fas un sketch. I això s'ha fet sempre, no? Però aquest, doncs, va tenir la... se li va acudir amb el Gabi de...
de juntar-se amb uns quants amiguets d'allà dels Estats Units. Van fer primer un grupet de...
de Twitter en el seu temps, després van fer un altre grupet, i al final, va ser el 2018, que van crear la Fundació Organesketching, que és mundial. I actualment, arreu del món, hi ha un munt de col·lectius que dibuixem i que ens intercanviem dibuixos a internet. Aquí a Rubí tenim un grupet que es diu Rubinc, ens diem Rubinc, que és un...
juntem rubí i inc de tinta, que en el món del sketching surt molt aquesta terminació inc i som un grupet. I quants sou? Som ara uns 25 aproximadament. Home, doncs d'unidor, eh? Que no anem sempre junts perquè un dia pot anar un. La gràcia que té això és la flexibilitat que té, no? I llavors dibuixem junts, compartim els dibuixos i de més. L'urban sketching és això. És dibuix urbà
que intenta reflexar un moment de la vida quotidiana que tu estàs veient. És molt bonic quan fas un viatge, tu pots tornar a casa amb una llibreteta, amb quatre dibuixers, amb quatre notes fetes del que tu estaves veient, del que estaves sentint en aquell moment, i aquest és l'esperit de l'Urban Sketching.
Jo vull que m'expliqueu les persones, no sé si poques o moltes, que ja han vist aquesta guia, què és el que us diuen? Quines són les sensacions que tenen abans que es publiqui de manera oficial?
Han sigut amics, familiars, evidentment, gent propera, i jo no he rebut cap crítica de moment. Tothom és molt positiu, no? Ens recolzen el projecte. Al contrari, tothom que la veu diu, uah, això serà molt, inclús les llibreries que l'han vist ens ho han dit, no? Sí. Bueno, escolta...
aquí potser no n'arribaran, no? Perquè... Perquè ja es vendran a la campanya, perquè això està molt bé. O sigui, els inputs són positius, no? Jo inclús tinc alguns coneguts de Sant Cugat i que alhora ells ho han...
portat a les seves xarxes i demés, no?, amb els seus grupets de WhatsApp que tothom té, i l'input ha sigut aquest, uala, quins edificis hi ha a Rubí, no ho sabíem, a veure, o sigui, esperem amb això donar promoció a la nostra ciutat, a la nostra vila, no?, donar-la a conèixer, perquè realment hi ha coses molt maques,
molt boniques, que queden una mica ocultes, no? I llavors em sembla que tot l'humà que estigui a altres llocs i que aquí a Rubí només hi hagi indústria, vull dir, ha de ser una manera també de potenciar la vitalitat que té Rubí en aquests moments.
De fet, una mica el que deia jo al principi, no t'hi fixes en el que tens aquí, si no t'ho explica algú amb una guia com aquesta, i després que pugui sortir Rubí també per coses maques i bones que tenim i que ens coneguin fora per això.
No sé si això vol dir que també faries una guia de Sant Cugat. Dic, potser t'està sortint feina. No és la idea, però, bueno, jo no sóc robinec de naixement, però sóc robinec de fa 40 anys, o sigui que m'hi sento d'aquí i, clar...
Tinc molts dibuixos, perquè aquesta és la sèrie de Rubí, però de Barcelona, d'altres llocs, de llocs de cap de setmana, un viatge, o sigui, dibuixos n'hi ha, tinc molts, són molts anys dibuixant i els vas acumulant, no? Ara, per construir una guia com aquesta, doncs els dibuixos han de ser de la zona i amb una quantitat no saltejada, no?
Creus que des de quan estàs fent les rutes, Natàlia, a Rubí? Ara començaré la sisena temporada. Sisena temporada. Creus que la percepció de la gent de Rubí respecte al patrimoni de la ciutat ha canviat molt gràcies a aquestes iniciatives?
les referències que jo tinc de les persones que venen a les meves visites, sí, totalment, totalment. Cal valorar el patrimoni que tenim, la història que tenim, recuperar-la i difondre-la, perquè és que tenim aquesta imatge, com ho explica el Francesc, i que tothom sap, no? Si li preguntes a qualsevol rubinent que et dirà que a Rubí no hi ha res...
Cal canviar aquesta idea que tenim, perquè a Rubí tenim moltes coses, com s'ensenya la guia, com ensenyo jo les visites, molts petits detalls que val la pena descobrir i reenamorar-se de la nostra ciutat. I si t'hi haguessis de triar només una il·lustració del Francesc?
La meva preferida és la primera que tu has agafat, la del carrer Sant Jaume. M'encanta. Mira quina casualitat. M'encanta la casa de Calmoixí, m'encanta. I sí, crec que pren tota l'essència del que és el poble de Rubí, el Rubí d'abans. És veritat que la guia té una bona part, jo diria gairebé el 30% de les il·lustracions que són de les parts més modernes de Rubí, de l'estació, de les torres, dels barris, de les perifèries...
de la perifèria, que també són molt xules, perquè és que representen el dia a dia de qualsevol rubinenca o rubinenca, però com que jo visc al centre i em buc per aquests carrers, la que més m'agrada és aquesta, sí.
Perfecte, doncs Francesc, Natàlia, moltíssimes gràcies per haver vingut al Rubí al dia. Recordem aquesta data, el 12 de desembre a les 6 de la tarda a la biblioteca, però recordeu que si busqueu guia il·lustrada Rubí Bercami us sortirà directament l'enllaç per poder col·laborar amb aquesta iniciativa que té molt a veure amb el patrimoni local i també amb l'artístic, gràcies a aquestes il·lustracions tan maques del Francesc.
i que a més us podeu emportar aquesta bossa que jo estic fent propaganda com si em paguéssiu també, la bossa aquesta que és magnífica o algunes postals també del francès i col·laborar amb aquesta iniciativa. Esperem que vagi molt bé i que arribeu als 4.500 euros i si no ja veurem com es fa aquesta tirada, almenys la primera tirada, que segur que quan es presenti després hi haurà molta gent que dirà, ui...
Esperem. Home, és un bon regal per Nadal, no? Home, és que ja vienen les fetxes. Està calculat. Natàlia, Francesc, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I aquesta cançó que es diu Happy Days és el tema principal d'una sèrie que es va estrenar l'any 74 i que aquí es va traduir a l'estat com Viviendo a Tope, 11 temporades de sitcom on un dels protagonistes que feia d'un tal Fonsi és un senyor que es diu Henry Franklin Winkle, més conegut per Henry Winkle,
i que era un dels protagonistes d'aquesta sèrie, entre d'altres coses, però també va aparèixer pel·lícules com El aguador, Barri, i també va fer feina de productor de televisió, que després ho explicarem si és. Doncs avui fa 80 anys, va néixer un 30 d'octubre del 45 a Manhattan, i el felicitem amb aquest Happy Days.
Bona nit.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. Dia de tots sants amb futbol en directe a Ràdio Rubí. Toca visitar Barcelona. La Unió Esportiva Rubí visita un històric com l'Horta a partir de dos quarts de set. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web. A pell de cama. Tots fem esport.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Ara i sempre, el programa d'informació sordanista de Ràdio Rubí. Cada diumenge de 10 a 11 del matí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
I avui que estem aquí al Rubi al dia, que som gent molt seriosa, ara toca el moment... Home! Estic a veure amb què ens sorprèn.
Bueno, i la Sandra ens sorprèn perquè ve com si fos això gravat. Són les 11.40 i 20 segons, bueno, mas o menys, perquè este reloj no va muy así, d'avui dijous 30 d'octubre. Ho dic perquè com que vam tirar-nos aquí la Sandra, que no us penseu que això ho hem enregistrat i estamos por ahí de picos pardos.
Sandra Borrego, què tal? Molt bon dia. Bé, aquí estem en l'entretemps. Ahir parlant amb l'Angel Miquel, el tècnic de la sala, deia, fa calor, fa fred, fa algo raro, i diu, fa tardor. I jo, pues sí. Llavors, fa tardor. Aquí tenemos la hora. Hora y vida, hora y vida.
Eso es. No, però porto també un jersei. No, claro, si t'acabes de treure. La polèmica era, què fem? Que se'l tregui el jersei o no? Us el deixi. Jo no me puedo quitar. Bueno, sí puedo, pero no quiero. Ja està bé, ja està bé així. És formal. Bueno, és formal. És professional. No sé, si sabeu anglès, això no sé si és molt professional, però feel grunge. Grunge. Grunge.
Ja està. Sí, no sé, la vaig descobrir ahir a Samarreta, no sé d'on va sortir, no me la poso nunca, me la pongo. Ja està, res més. Sandra Borrego, que ja sabeu que veu-te'n a l'Espai Jova Torrabassa, no sé si tu la vida loca la sigues, la bailes o l'havies ballat amb el Ricky Martin. Bueno, des de casa, no era petitona. Des de casa, cuida. La meva mare fanàtica de Ricky Martin, llavors els diumenges posava Ricky Martin.
Els llumetges? Sí, era el dia de... El dia del senyor. De fer la neteja, de fer... No és dissabte quan es fa neteja. És que la meva mare treballa al mercat. Què te pasa, Quique? Quique Guillem, com estàs? Bon dia, bon dia. Està ja com desesperada. Ell té calor. Bueno, no, té feret. Jo tinc calor de veure'l amb ell. Sí, jo també. Tan abrigat que no ho sé. Tim verano o tim invierno? Ojo, eh? Jo soy tim invierno, eh?
Horario de verano, horario de invierno. Tu sabes lo que es el cambi d'hora del Josmar? No. No has sentit mai aquesta cançó? Llàstima, la vam posar la setmana passada. És tot un clàssico. Perquè parlàvem del cambi d'hora. Però saps qui és Josmar? No. Vale. Però saps qui és Ricky Martin? Sí, claro. Bueno, esperate, sí, claro. Potser no, eh? Sí, sí. Ja sabeu que el Quique Guillem és el nostre ex-vecari rehabilitat que avui ha fet de becari perquè ens acaba de fer una foto
i el Francesc Valls parlant d'aquesta guia il·lustrada de la ciutat. Un projecte molt maco, per cert. Tu ahir parlaves... Estaves sent que ahir vas parlar amb l'Àngel del temps, però ahir també teníeu moguda a la Torre Bassas. Jo vull que m'expliquis com va anar tot això. Moguda tenebrosa. Sí. Ahir i demà fem el túnel del terror a Torre Bassas.
Mira, pot ser un nou actor. Ah, no m'has contratat. Exacto. A veure, un moment. Això va ser fa dues setmanes, se m'ha passat el temps així volant, però estàvem amb la polèmica de què passa amb mi obra, que és perfecta per aquesta època de l'anyo, i que no m'han contractat aquí. Samento ja de fa temps, eh? No, però perquè jo tinc una estratègia brutal per estrenar aquesta obra. Aquesta obra l'estrenarem a un puesto guapo. Vinga, al casino.
Ja l'haremos. Ja direm cosetes. Espera un moment, eh? Para màquines! Fa una estona estàvem parlant del casino a la Tertúlia i parlaven de les activitats que s'hi podrien fer o no i si estaria molt tot tancat a diverses agrupacions. Què passa amb aquesta cara?
Con el tanque. Exclusiva. Exclusiva. No, no. No hay nada, de momento. Bueno, de momento no hay nada, pero la Sandra se ha tirado a la piscina. Pero ya estem allà. Ya estem planificant. Bé, túnel del terror. Ahí y demà.
Correcte. I com ha anat? Doncs estupendament. Uns crits que s'escoltaven des de fora. Ai, meravilloso. Un conjunt de, no sé, crec que érem un grup de deu persones, treballadores de l'equip de Rubí Jova i altres joves, es van posar en la pell de la família Llopis, i de la pell de fantasmes, i la pell d'un cura, d'una persona crucificada...
Bueno, a cada planta... La cara del Quique és brutal. És que pujarem uns rils explicant tot el recorregut del túnel del terror perquè sapigueu què és això del cura, què és això d'alguien crucificat... És una joventut sana dinàmica. Però la família Llopis, o sigui... És que, bueno, no sé qui és aquesta família, estic buscant i em surt Sitges. Té alguna cosa a veure amb Sitges o és una altra família Llopis de Rubí? No, és una família de Rubí, de fa anys, que van ser els propietaris de la Torre Bassas.
Ah, vale. Ostres. Llavors, en una època, Torre Iopis, et va dir. Com no ho saps? Eso me sonaba a mí, eh? Sí, venga, hombre. Que lo hablamos el otro día, que sí, que sí. Exacte. Llavors, això va anar superbé al túnel del terror i demà tornarem a fer-lo, des de les 4 de la tarda.
Llavors, avui... Hi ha places o no? A veure, en principi no, però si hi hagués alguna baixa, nosaltres, superràpidament, ho ficaríem a l'Instagram de Rubí Jova dient s'ha alliberat una plaça, una sessió, a l'As, sis, a l'As, tal. En principi totes estan entrades exaurides, però si hi ha alguna novetat ho actualitzem, perquè, clar, no quedi sense fer aquest passi.
Bueno, pero somos amigos y podemos ir cuando queramos. Hombre, a mí me han metido 80 veces. Otra cosa es que no haya ido. O sea, ¿sabes qué voy a decir? Mira qué chula, eh. Con qué chulería. Si yo, dama, tinc ganas de la túnel del terror, o sea, ¿para qué me tengo que...? Que quedas ensa. Claro. Yo te cuelo. Oye, Sandra, que estoy en la puerta.
Abre-me, por favor. Clar que sí. L'entrada és per al carrer Sant Mus. Obrim la porta d'aquesta banda, no serà l'entrada principal de Torrebassa, sinó la cantonada. I per la planta Menjo iniciem el recorregut, fins al terrat, quasi, quasi. Hi ha vídeos dels crits que vam fer... Algunes cosetes. També vam convidar el professor de teatre, el David Ballard,
perquè fes un passeig i va entrar sol. Llavors vaig gravar com va sortir el profe. Cridant com un desesperat. Ui, no sé, jo sempre volia haver-hi. I ens va dir, molt bon treball. Digo, bueno, ho trasllado a l'equip. Molt bé, què volies dir? No, no, nada. Ah, perquè te he visto haciendo movimientos aquí. No, no, nada. Estratégico. No, el profe con el cul cerrado, ¿sabes? Así un poco...
Tania Po, pobra. Tania Po. Ell va avisar. Ell va avisar de... Jo soc un cagao, eh? No passa res. Entraràs sol. Vinga, endavant. Experiença immersiva. Molt bé. Més econòmic que Horrorland. Hòstia...
Que és horror, l'ampardoneu. Que cara me ha puesto el Quique. ¿Es algo de Porta Aventura o qué? No. A l'ailla Fantasia ho fan. Mira els parques aquáticos. Sí? No, hem parlat ja, això. Abans a Berga. Aquellis la Fantasia ja no existe, no? No, sí que existe. Ah, vale, vale. A veure si l'han cerrado. No, no.
Sí, sí, existeix i durant el mes d'octubre i una mica tot a novembre, suposo, converteixen tot el parc o part del parc aquàtic en un parc de terror. Estàs metint en un fregao del parc aquàtic?
Llavors, ja no és acuàtic, sinó és terrorífic. I surten per allà coses i ja com a algunes mansions on pots entrar, això és opcional i signes un consentiment conforme... Te poden tocar i les coses. Exacte. Ah, pensava que te poden dar un ataque al corazon i no se'l facen responsables. Pues també. Vale, vale. Llavors, pues esto, però en Rubí, hemos hecho. El riesgo és el que tiene. I en suave. Súper, fia. Amazing que te cagas energy.
Este corte va ser el de la temporada, ja us ho dic ara, jo encara estic descomponiendo el significado de tots plegats. Bé, però tenim alguna cosa més que ens vulguis dir des de la Torre Bassas? Perquè si no, le doy el temps al Quique. Només dic el que tenim avui, claro, perquè he dit el que hi va haver ayer i avui, però avui que tenim...
Hi ha cinema previ a la nit de les ànimes al teatre municipal La Sala. A les set de la tarda inicia com una jornada diferent, una proposta nova per nosaltres, on hi haurà quatre personatges terrorífics durant l'entrada, o sigui, a l'entrada de la sala i per tot l'espai.
del voltant, per convidar a assistir al visionatge. Visionatge o visionament? Sempre m'equivoco. Visionat. El visionat, quasi. La tercera. Digue-li projecció. A la projecció d'un curtmetratge de l'Infest, que es diu Abracitos, i seguidament... Momento, momento, momento. Crepusculito, Abracitos, i la trilogia acaba amb... Expediente Warren 3. Acaba.
Esto ya es otro nivel, eh, per això. Ja ve de fora, aquesta producció. Llavors, això, a les 7 de la tarda iniciem tota aquesta performance més el visionat, i durant aquest visionat apareixeran de nou els personatges de terror.
Entrada gratuïta, sense reserva prèvia, per això no surt de la pàgina de reserva o venda d'entrades de l'Ajuntament, o sigui, també aneu allà una mica abans de les 6, de les 7, perdó, no aneu a menos 5, que luego se muntarà una hora. No apureis tanto. Sí, perquè a partir de les 7 hi ha aquesta performance.
Ja a fora del carrer, eh? A fora del carrer ja comença amb aquests personatges, que no sé pas. Exacte. Molt bé, doncs aquestes són les propostes que tenim des de la Torre Bassas i ara anem a veure què és el que puc aprendre més enllà d'aquest corte... Podes voler-me'l a poner, José? A ver si l'ho pillo esta vez. Superfila, amazing que te cagas energy.
Amazing que te cagas. Energy sí, pero lo del principio, yo crec que si no me poso a cámara lenta o a huida lenta, no agafaré. Súper que te cagas. Amazing energy, ¿no? Amazing. Amazing energy. El Rafa. ¿Méndez? ¿Qué? Rafa Méndez. De fama. Fama a bailar.
A bailar. Sí, a veure, aquí tenim... Jo era muy pequeño. És com cagada, super cagada. No, no, un moment, un moment. Aquí tenim dos teams, també. El team Malagón, Borrego, que saben de què estan parlant, i el team Guillem Martín, que no tenim ni idea de què és això. És el de la frase Mimi i Bete de mi classe? Exacto. Molt bé.
Estén parlando que me he quedado sola, ¿no? Primero ahora. Y luego... Medio, porque yo solo me sé eso. Vale, fama, pero fama a bailar. La del dos mil... No sé si era. Deu. ¿Dos mil deu? Madre mía, ¿yo qué estaba haciendo? Bueno, estaba haciendo el rubí or not rubí. ¿Qué te parece, Mimi, si te vas a la casa y te lo mojas todo? ¿Cómo? Vamos a ver si tu madre no se va a cabrear ni nada. Didi, Mimi, perdón.
Luego la llamamos y le preguntamos qué pasa, ¿vale? Si se cabrea, te lo decimos. Qué malo. Ahora la Mimi es la Lolaíndigo. Ahora lo está petando. Ah, ya sé quién es este hombre. Claro. Pero bueno, que me quedo absolutamente igual. Puedo vivir sin él y he vivido, de hecho. O sea...
Prada, se hará un aval y un dasares. ¿Me entiendes? ¡Mimi! Fuera de la clase. Eres un estorbo para mi vista. Eres un cuadro. ¡Chao! Vale. Ahora se me ha anat al Alcap. ¿Cómo has dicho aquel que tampoco estaba muy así, que andaba con una mochila, que se iba a Ibiza? Pocholo. Son un poco equipo, ¿eh? Estos dos son equipo. Equipo Méndez, Pocholo, también. Corea Español, ¿eh?
Madre mía. Bueno, va, Kike, ¿qué me explicas, Agui? Venga, va, Agui por tu sección full preparada, ¿vale? Hay un momento que no hemos hablado de la serie. ¿Qué tal la serie? Que me habías dito ahí que hasta estabas bailando la serie. ¿Qué está? Sí, hombre. Los teams, Jeremy o Jeremiah y... ¿Cómo era el otro? Conrad. Conrad. Un cuadro. La serie...
El verano en el que me enamoré es una serie que entraté, pero que dice, ya está. La crítica. Toda la estona igual. ¿Ya vos crees que yo no soy team de cap? Pues nada, oye. Pues yo ya no empiezo, porque tengo tantas series pendientes que el Víctor se va a matar. Para mí es toda la estona igual. ¿Ahora qué? Bueno, comence a la veura, porque yo no voy de cap spoiler, pero es en plan, otra vez.
Y otra vez. Perdona, es que para eso me pongo reposiciones de sensación de vivir. Yo la dejé estar. Pero Baurela Tarsera, ¿eh? Obvio. Bueno, míratela, pero... Ey, ¿por qué no busquemos sensación de vivir y llevamos un comentario de texto también? Igual que la crítica que acabas de hacer tú, un poco más elaborado, por eso.
Tu has pillat fria. Total. No, fria no, quedes tu. Anàvem a parlar de la seva secció i de cop i volta. No, però tu em vas dir ahir en un correu, que todo se sabe, que parlaries d'això, que l'estaves veient. Sí, és que ahir a la nit vaig veure allà el final, el final de la segona, i vaig dir, no me sorprende. Llavors, tinc una miqueta mosca. Mira, ¿sabes qué? Cogemos boli y hacemos... Se ha vuelto al llar con otro, que es raro. Tachamos de prengidio, el verano, en què me n'ha volgut. Va a lo segur.
Vol ser estimada, i això ho entenem. Però és com, otra vegada, i otra vegada, i otra vegada. Hasta aquí. I què? Dale, caña. Dale, por favor. És el que hi ha amb la... ¿Cómo se llamava? ¿Esta chica? Que no sé com es diu. ¿Qui? La prota. Bels.
Belly. Belly. Es lo que hay. Sección. ¿Quién dijo esta frase? Va. ¿Vale? Cuando eres una persona exitosa, la gente te envidia y te ataca. ¿Quién lo ha dicho? ¿Donald Trump o Rafa Mora?
La puede haber dicho cualquiera, perdona, ¿eh? O sea, las cosas como son. Eso se trata. Porque ni Fuckin' Amazing ni... Uy, creo que lo he cambiado, ¿eh? Ni nada de nada, pero... ¿Has dicho Donald Trump y quién más? Rafa Mora. Pues Rafa Mora, claramente. Yo también. ¿Sí? Oye muy bien, Rafa Mora. ¡Bien!
Aplausos. José, sisplau. Un aplausito ahí. Ya está. Qué tristeza. Mira, no ha habido coletilla. En fin. Venga, va. Gracias. El siguiente. El mundo tuyo es mío, pero yo quiero el tuyo también. Bad Bunny o Mariano Rajoy. Cuidado con las dislexiadas de Mariano Rajoy. Cuidado. Repíteme. El mundo tuyo es mío, pero yo quiero el tuyo también.
Es que la iniciativa... El que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde. Es que las ganas me piden Mariano.
Pero putem parvenito, ¿no? Va, pues M. Punto. Yo voto por M. Punto. Aunque sea que no. Pues punto para Sandra, eh, Bad Bunny. Ya, es que era... Ya era too much. Eso ya era masa. Vale. Venga, va. Su amor es fuego que nunca se enciende y nunca se apaga. ¿Quién lo dijo? ¿Francisco de Quevedo o Quevedo el rapero? ¿Puedes rapar a ti, sisplau? Su amor es fuego que nunca se enciende y nunca se apaga.
El rapero. Yo voto por el rapero. Yo voto por el de original. Sí, punto para aliviar. Gracias, gracias. Es que... Quevedo era mejor. Hostia, palo, eh. Palito, eh. Venga, va. El amor me dio cadenas y yo las llamé fortuna. ¿Quién lo dijo? Luis de Góngora o Anuel AA.
¿Quién? No sé quién es. No sé quién es. El de la antigua sintonía. ¿Te acuerdas? De la temporada pasada. No te acuerdas. Es igual. Un reggaetonero puertorriqueño. ¿Y la altra? ¿Quién era? Luis de Góngora. Pues Luis de Góngora, para variar. Pues yo digo la altra, el Anuel. Pues Luis de Góngora. Es que era maca. Sí, para Anuel.
Está bien. Venga, va. Me busqué la vida, pero en tus ojos encontré mi suerte. Daddy Yankee o Calderón de la Barca. Daddy Yankee. Repeteix. Me busqué la vida, pero en tus ojos encontré mi suerte.
Venga, pues el Dadic ahora está un poco con Dios. Muy bien, pues... ¡Oh, qué maravilla, por favor! Lo dejamos aquí, ¿no?, antes de cagarla. No vos tranca la racha, ¿no? Venga, va, si no pasa nada. Venga, va. El sol sale para todos, pero no todos se levantan a verlo. ¿Ah? Cervantes o Bad Bunny. Bad Bunny. Uf, piénsala, ¿eh? Madre mía.
Venga, va't venir. Muy bien, va't venir. Buah, pero son súper difícils, eh. Oye, muy bien, eh. Última o no. Sí. Una más. Lo más difícil no es construir un cohete, es encontrar una relación estable. Elon Musk o Belén Esteban. Ostras, ahora más matar, pero bien, eh. La princesa del pueblo, es que... Lo más difícil no es construir un cohete, es encontrar una relación estable. Belén Esteban. Elon Musk.
Elon Musk. Vaya por Dios. Que tiene la pasta para construir cohetes. Bueno, és igual, però podries agafar aquest exemple per dir, mira, és que és més difícil triomfar en l'amor, jo què sé. Bé, doncs moltíssimes gràcies, Quique, per tota aquesta informació. No estoy tan mal.
No, està bé. I gràcies, Sandra, també per totes aquestes dades i el que ens portis aquí dues setmanes amb samarreta curta o no. Ara arriba la informació i després continua la programació de Ràdio Rubí. Que vagi molt bé. Gràcies.
Fins demà!