Fins demà!
Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que durant dues hores us porta tota la informació de la ciutat, fins que fem el primer relleu de presentadores i que avui hem tingut l'Albert Soler, el nostre director, fent la tertúlia de les 10...
Després ha arribat la informació de la mà de la Valentierno i ara arriba aquesta, la quarta, l'Hora Més Magazine d'un espai d'avui dijous 27 de novembre de 2025.
I avui al programa farem una mica d'autobombo. Ens ho heu de permetre perquè aquest dissabte arriba una nova edició del Ruby Sound. Estupendo! Claro, sí, segur que tu estàs allà la primera, eh?
I si no, molt mal, perquè serà una festassa matí i tarda allà al barri del Pinar, a l'espai 14-13. I avui tenim novetats perquè ja tenim les samarretes que repartirem en aquesta jornada musical i cultural.
Ah, ja està. De fet, tindrem samarretes per regalar. I després de samarretes, diguem, per l'equip titular, que som l'equip de la ràdio. Superfià, amb més que te cagas energy. El Robert Fernández, ja sabeu que és el responsable de musicals i del Rubi Sa, on ens vindrà a parlar d'aquestes samarretes. Farem una mica de repàs de com serà el cartell d'aquesta proposta musical i també, per què no, donar-vos una mica més d'informació sobre com serà aquest festival.
A banda d'això, recordem que l'Estea Teatre preestrenen aquest dissabte a les 8 del vespre l'obra Avui no ploraré al Teatre Municipal La Sala. Toma ja! Sí, sí, sí, vam estar amb elles l'altre dia ja perquè estan ultimant els assajos d'aquesta proposta que després de passar per Rubí anirà fins a la temporada alta de Girona i després s'estrenarà ja per fer la temporada completa a Barcelona...
al Teatre Goya. I tenim dues invitacions dobles per veure aquesta proposta i un telèfon de contacte al 93 588 59 60 si voleu dues invitacions per veure aquest espectacle. I a banda d'això, fa dues setmanes ja que estem esperant
frisosos que arribés el Quique Guillem, el nostre... Sí, avui, amb un outfit espectacular. És una juventud sana, dinàmica. Però molt sana, tan sana que ha vingut des de Terrassa amb la bici fins a Ràdio Rubí. Però diguem que la notícia no és aquesta, sinó que fa dues setmanes que estem esperant que ens faci una espècie d'anàlisi de l'últim disc de Rosalia, Luxe.
Jo he fet els deures a mitges o potser ni això. Però m'he sentit algunes de les cançons d'aquest disc perquè ella... La recomprendo porque tiene tanto éxito. Pues mucho éxito, eh? I molt eclèctica, aquesta dona. Segurament ens ho explicarà això i més coses. Perquè potser hi ha un tema que és el que té la Gerga Juvenívola que no entenem segons l'edat que tinguem.
és una joventut sana, dinàmica. Sí, sí, estàs un poco repetitivo, eh, amigo? Bé, en tot cas, el Quique ens explicarà com és aquest disc de la Rosalia i, de fet, va esperar també que pogués venir la Sandra Borrego, que ja sabeu que és la tècnica de joventut de l'Espai Jova Torrabasses, perquè estava desitjant sentir aquesta secció del Quique. Doncs tot això i més cosetes fins que sigui al migdia i torni de nou la informació.
I, com sempre, qui està aquí el primer de tots, i literalmente, és el nostre tècnic, el José Malagón, que s'acaba de saludar i que a les 8 del matí es posa davant de la taula per controlar que tot surti perfectament a les zones i també, si cal, ajuda la gent que està posant els carrers. Però, en tot cas, ara el que em posarà serà un tema musical.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Parlem d'experimentar, la Rosalia experimenta, però qui també va anar a experimentar i molt van ser els Beatles, quan un dia com avui, un 27 de novembre de l'any 67, sortia a la venda el Màgical Mystery Tour, aquest àlbum.
que tenia, entre d'altres, doncs, diguem, barreja de pop psicodèlic i una mica més eclèctic barrejat amb el pop que tots coneixíem. Una de les cançons d'aquest disc és aquest I am the walrus, que vol dir Soy la morsa, i que li dedico al Xesco Caballero perquè li agrada molt aquesta cançó. Per recordar que un dia com avui, però de l'any 67, sortia aquest àlbum.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs sí, amb aquesta sintonia anem a fer una mica d'autobombo i ja anem a mostrar. Espera, que tengo el micro en medio, no sé cómo hacerlo. Estàs fantàstica, eh? Quina samarreta, tu. Però sí, és la samarreta. Ara es veu sencera? Jo, que mal. Me faltan tres cafès. No, sí que et veu, sí. Ara, ara, ara sí. Aquesta és la samarreta oficial del festival Ruby Sound.
L'edició limitada, podríem dir. És l'oficial perquè és de l'equip titular. Som els de la ràdio els que tenim dret a portar aquesta samarreta, que jo he estrenat fa una mica més de mitjoreta. Molt bé. Robert Fernández, com estem? Bon dia, Lídia. Estàs guapíssima. Gràcies. Espectacular.
No serà la samarreta que regalarem al festival. Ja, però és per fer un poc de... Serà aquesta. Sí, sí, espera, ara. A veure. Que és la que portes tu. És la que porto jo, exactament. D'aquestes en tenim unes quantes, eh? Sí, unes quantes, quantes? Gairebé doscentes. Déu-n'hi.
Sí, les repartirem part pel dematí, a la jornada matinal, i part també, evidentment, a la jornada nocturna, a l'espai 14-13. Mira, doncs ara resten 49 hores i 10 minuts perquè comença el festival. Fica-te tu com estic jo ahir, amb el timing tic-toc, tic-toc, tic-toc, el compte enrere definitiu, sí, sí.
Això és com quan t'envien un correu i diuen... Tens tantes hores, minuts, segons per aprofitar aquesta promo. Com, per exemple, allò que fan també aquí a la plaça del casino. Resten tants dies. Ens sembla que ara són 15 o 16... Sí, ho vaig veure l'altre dia i vaig dir... Ui, hem posat aquí una pantalla. Està bé, està bé. Nosaltres no la tenim. Aquesta no ens arriba al pressupost. No, però tenim pantalles, eh?
Vull dir que a l'anunci del Festival Rovisson està a la pantalla dels Cardíbols, a la pantalla del Mercat, vull dir que... Però que no tenim una aquí a la ràdio específica per anar mostrant. Tots els carrers, amb el quartier i pel centre, vull dir que ho estem fent tot perquè tothom pugui gaudir de les entitats musicals rovinenques, que són la clau de la difusió musical de la música local i s'ho mereixen tot, absolutament tot.
Què vols saber, Lídia? Què vull saber? Home, jo ja ho sé tot, o quasi tot, no es poden fer-me la xula, però... Jo també. Sé bastant, tu evidentment en saps més, però sí que aprofitem per ensenyar aquestes samarretes. Hi ha totes les talles? És possible? Sí, Déu-n'hi-do. Estan repartides, jo diria que a meitat i meitat, dones i homes, i en tenim una gama que van des de la S fins a la... ens sembla que és XL de les dones, i des de la M fins a la XXL dels homes.
X, X, L. Sí. Perquè hi ha gent que la vol molt gran. Sí, sí. Jo conec gent que fa servir una triple X, L. Sí, és possible. Depèn de com siguin de grans, potser no cal. No, està bé. Jo porto una L ara.
Tampoc soc molt gros, però sí que estic llet un poco largo. Però bé, que no hi ha problema. No entrem en mi. No entrem en detalls personals, perquè si no, no acabaríem. Esclar que no. Unes dues setes samarretes per repartir entre matí i sobretot tarda.
Al matí repartirem unes 40, aproximadament. 140 per la tarda-nit. Algunes que aniran directament cap als músics, perquè tots han d'emportar aquest record per sempre. Hi ha un clàssic dels festivals Robissons de gairebé tots. Hi ha algun que no, però gairebé tots han tingut
La seva samarreta. Hi ha gent que té un estoc a casa de samarretes i no com a Messi, que tenen una habitació llena de samarretes que li han regalat de molts equips, però sí que hi ha gent que fa col·lecció de la samarreta i la tindran. Quin és el sistema? Preguntaràs o es preguntaran els oients. Quin és el sistema? Qui arribi primer, samarreta. I a més, qui arribi primer tria la talla, perquè si no després diràs, si solo me queda la XXL i esto serveix per dormir. Exacte.
Intentaré guardar algunes també per última hora, perquè hi ha gent que arriba a última hora. Però en principi la filosofia és que qui arriba primer tindrà la samarreta. Tant pel dematí a l'actuació de la jornada matinal, que tinc moltes ganes d'aquesta jornada, de veure si Rubí també balla molt. Tu ballaràs.
Sí, ho intentaré. Però molt poc, eh? Perquè tindré un dia molt llarg i em sembla que estaré ballant des del matí, des de primera hora que estaré muntant tota la qüestió de l'exterior matinal, just al davant, recordeu, de la 14-13. I durant tot el dia hem donat temps a ballar, però aniré de bòlit, com la gent de ràdio que estarem preparant tot això. Recordem-ho ràpidament. Sí, jo volia preguntar-te només. Quin ha estat el procés per triar el color de la samarreta? Eh...
Molt bo, molt bo. Bona pregunta, molt interessant. Democràtic? Sí. Te'n recordes, no?, que anava allò per la ràdio de... Mira, aquí teniu la samarreta, aquest color, aquest altre, aquest altre. Que a mi m'agrada més una altra, però la gent manda. Sí, a mi m'agrada, eh? M'agrada. Sí que és veritat que, clar, quan veus la samarreta aquesta superxula, que tenim tota la gent de la ràdio, amb tots els colors, dius... És que no hi havia pressupost, perquè, clar, triplicava el pressupost de les samarretes, i no...
No hay más, que ya es suficiente. Fins aquí. Però jo crec que és molt xula. La veieu posada amb mi i també aquí n'hi ha una altra. Que vinguin cap allà i tindran la possibilitat de completar la seva col·lecció o de començar una col·lecció. No sé si en el futur continuarem regalant samarretes, però tant de bo que sigui així. Home, sí, no? Sí, però clar. Bé.
Doncs, dèiem, jornada al matí, que és la novetat, amb aquesta música més swing, l'indie hop... Totalment swing, per ballar l'indie hop, per sentir-se com en rebel des del swing. Total, seria, vamos, un momentazo, eh? Vindràs o no? Jo és que Christian Bale no me ha confirmado su asistencia. A mi tampoc. Que no diria malament, eh? Home...
Potser tindríem un altre problema, eh? No, ho dic per ballar, perquè jo no tinc parella, saps? Però, en fi, sí, sí. Doncs serà el moment de la gent de Jazz Rubí, la formació East Wind en AJR Cats, amb aquesta sessió de Suny en Bibop i, sobretot, amb la col·laboració de la gent de Fem l'Indi Sant Cugat, que tindran dos professors.
professor i professora, que faran aquesta casa oberta de mitja oreta per marcar les nocions màssiques de com ballar l'indihop o perfeccionar, si la gent ve amb molt de nivell acabaran de perfeccionar el que i ja estarem, doncs, això, llançats i gaudint de la música. També hem de dir que tant en la jornada matinal com en la jornada nocturna hi haurà una barra, un servei de barra per poder veure, doncs,
un aigua, un refresc, un vermut, perquè és hora de vermut. Ai, que bé. I també en tindrem menjar. Sí, tindrem la col·laboració de Moa Street Food, que són de Rubí, que ja han col·laborat directament també, per exemple, amb la Fira del Vi, que tenien una paradeta ja col·locada, aquestes food trucks, i tindran això, menjar, en plan hamburgueses, en plan també hot dogs i d'altres coses que fan molt xules aquesta gent, eh?
Vull dir que tothom podrà beure un vermutillo, un refresc, el que faci falta, una cervesa, i menjar, i estar amb nosaltres allà, i cremar energias, i ser feliços perquè ballar et dona felicitat.
I llavors es pots estallar tot el dia, no? Sí. Encara que la pausa sigui una mica llarga, ho dic perquè... Vale, sí. Per què no? Però... Millor que no, perquè plegarem tot el que hi ha fora, recollirem i ens prepararem ja per fer les proves de so i que totes les bandes estiguin ja preparades per l'obertura de portes, que estarà a dos quarts de vuit, s'obriran les portes, i a partir d'aquí, doncs, això, a l'ambient adequat per rebre la gent i...
Recordeu, tindrem primer l'agent de la societat de blues de Rubi, amb The Hicks, que aquest any s'han apuntat a la festa, estem molt contents. Rubi Rock, amb We Rock Monkeys. Per cert, recomano, no us ho perdeu, recomano l'entrevista de demà del Rubi Sound, l'últim Rubi Sound destinat a promoure el festival. Perquè hem tingut...
Què pot passar, succeir, si ajuntes el Guillem? El Guillem ho li ve, allà. El Pasqual a la Torre, del Rubirroc. El Santi Úrsul i el Serginyo Moreira. I, a més a més, l'Enrique Ranz, d'ACR. Aurora, ACR, Rubirroc, una entrevista, doncs...
Si voleu saber què va succeir a l'entrevista, que va ser molt divertida i que va quedar molt bé, jo estic molt content, encara que vaig tenir alguns problemes amb el visual que em van... Què dius, ara? L'OMX se me quedaba un poco colgado, però bé, ho hem arreglat tot. Coses de tecnologia. Aquí fem ràdio, s'escoltarà, evidentment, tot el que vam...
gravar per aquest programa i també el 95% del contingut visual el tindrem. Lo demás estoy todavía ya acostando a ver como hago el camp balance. Al final tots fem Ruby Sound. Doncs clar que sí. I ells sobretot, recordeu, 20 hores, la societat de blues, 21 a 15, o sigui, un quart de 10. We Rock Monkeys són 13 artistes
un fotimer d'artistes, de cantants, de guitarristes. Hi ha cinc guitarristes que es van combinant. Una de les preguntes era com us ho muntareu, això? I és que avui i demà ja van assajar a l'espai 14-13. Perquè, claro, coordinar tot això i que quedi prou dinàmic no és gens fàcil, però quedarà molt xulo. A mi m'ha encantat la idea.
Després, a dos quarts d'11 tindrem a l'Aurora Brothers Band, que tu els coneixes molt bé, a la Santi Úrsul, que la ligarà amb tota la gent que hi serà. Per cert, també el Serginho fa doblet. Estarà en totes dues formacions en diferents moments. I una mica més tard, a tres quarts de 12...
El hip-hop de qualitat, magnífic, del Rando Fighters, que jo crec que és una recomanació imperdible. Estàs enamorat d'aquesta banda. M'agrada molt. Saps el que passa? Que també recordo moltes coses, de Ràdio Rubí, de fa molts anys, de fa molts anys quan muntaven...
presentacions, històries, i quan venien ells, i quan ajudaven, i quan començaven en Gran Pueblo, llavors hi ha connexió. I els ha entrevistat durant molts anys en diferents projectes en solitari, i són gent que tenen trajectòria, que tenen experiència, i que tenen qualitat, i també un altre estatus de vida, perquè ja han crescut, han tingut fills, però continuen estimant la música, i la veritat és que és una passada la seva actuació, com totes les que tindrem al festival. I, per acabar, amb
amb la Sònica, amb aquesta actuació de Sound System combinat amb els sistemes aquests que fan filtres, que fan música en directe, a més a més amb un live que han apujat encara el nivell de qualitat i de dificultat de l'execució. Serà xulíssim, que a més a més compta amb l'Ugo Otto, que és un cantant de reggae que en aquest cas fa aquest rotllo de Sound System...
que l'acompanya i s'integren. Ho tenen més o menys estudiat, però quan veus com improvisen-se a la marxa, hi ha un feeling, hi ha un rotllo molt xulo. I amb el Jaime Tron, que és la darrera adquisició, el Jaime, el Jaime Muñiz. Sí, sí, sí, el Jaime, que l'altre dia vaig filmar. Pelos, pelos. Jaime, el de los pelos.
Doncs el Jaime, que és un crack i que portarà el seu trombó, i llavors entre tots tres van improvisant, van fent coses en directe que quedarà xulíssim, i a més a més després del hip-hop és com que aquest rotllo de músiques jamaicanes i de música hip-hop veu una miqueta dels mateixos fons.
Molt bé, doncs ja sabeu, tota aquesta programació, una jornada completa, el parón del mig per anar a dinar o fer el que sigui, una mica d'exercici, podeu agafar la bici, anar fins al Pinar, després tornar i després... Quique, tu vienes en bici i després te vas i ja està, i així practicas i se ponen forma. Que lo visto es superpro, eh? Lo tienes ahora, no? Totalmente. El tens ara, no? Sí, sí. Molt bé, Lídia.
Doncs ja sabeu, no us perdeu aquest festival Rubi Saun, a més us en portareu, primer que és gratis, bona música, bon ambient, podeu allà també prendre alguna cosa i us en portareu una samarreta i coneixereu la gent de la ràdio, que més quereix. Un rient va polús. No va més. Us esperem a tots, eh? Vinga, que vagi bé. Gràcies. Ciao.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Així es diu aquesta cançó, My Sweet Lord, de George Harrison. Abans parlàvem dels Beatles, de l'any 67 quan van publicar el Magical Mystery Tour i poc després ja es van separar aquell mateix any. I tres anys més tard, l'any 1970, i concretament un dia com avui, un 27 de novembre, un dels seus components, George Harrison, va publicar aquest disc que es diu All Things Must Pass,
i que es va convertir en un dels discos més importants de la dècada dels 70. El primer single va ser aquest, My Sweet Lord, que després han versionat moltíssims artistes com Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias o Nina Simone, entre d'altres. Per recordar que un dia com avui, de l'any 70, sortia a la venda aquest disc, sentim la cançó més coneguda de l'àlbum, aquesta.
Alleluia. Alleluia. Alleluia.
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Que perci mis manos en Jerez
Y mis ojos en Roma Crecí y el descaro lo aprendí Por el pol Barcelona Perdí mi lengua en París Mi tiempo en el E Los hills en Milán
La sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido el mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí y quédatelo pa' cuando anestesien en tu relilla.
Aquesta és la cançó relíquia de la Rosalía i el Quique fa així amb el caco, d'acord, d'acord. Ui, però si lo sabes y todo. Quique Guillem, què tal? Bon dia, com estem? Bon dia. Jo ho deia abans, he fet els deures una mica mitjans tirant d'abajo, eh?
Per més o menys tenir la mateixa puntuació que vaig tenir fa dues setmanes, quan em vaig deixar sola. Sandra Borrego, què tal? Bon dia. Molt bon dia. Vaya ataque tan gratuito, eh? No, gratuito és...
Ja sabeu que cada dues setmanes els toca la part més jove d'aquest programa. Bueno, menys el Jose, que està sempre, no? Però a la Sandra, que ve de la Torre Bassas, la tècnica de Rubí jove, que ja no vas venir fa dues setmanes. És una mujer digna d'admirar. Totalmente, sí. Però pare un mutiu.
Vaig estar en un fòrum sobre polítiques de joventut, de polarització i radicalització entre les persones joves. Estupendo! Sí, sí, es faria un resum ara d'això?
Uy, es que... podemos hacer una sección otro día. Sí. ¡Uh! Mara meva. Pero va a ser força interessant. Va a ser a Lleida y per això, que era com tota la jornada, no vaig poder assistir a la meva saxió favorita de Ray Rubí. Ay, que bien, eh? Pero mira que bien se escuda, eh? Sí, sí. Aquí fa un basqueando, que le digo yo, que es hacer la pelota.
És una paraula que em vaig inventar. I el Quique, doncs, ha esperat dues setmanes més per fer aquest anàlisi, mig examen. Em va dir, has de sentir el disc Luxe de la Rosalía, i jo, bueno, no vull dir que m'esté costant. Vaig molt liada i he sentit quatre cançons, més o menys. No està mal. A veure, no està mal, però... Los deberes... Ya, los deberes, però bueno... ¿Cuál es mi penitencia ahora? Hablando también de cosas religiosas, casi.
Perquè una mica sí que té a veure amb això, no? Eso es, eso es. És un disc molt espiritual. Espiritual, sí, sí. I muy ecléctico. També. Entre lo terrenal y lo espiritual, así. Molt bé. Religioso. Què fem? Comencem per l'agenda de la Torre Bassas? Sí, no? O has venit així tan panxa, en plan, yo vengo a hablar de Rosalía. Yo vengo a hablar de Rosi. Sí.
No, però sí, com vulgueu, eh? Com estàvem iniciant amb el Quique, cap problema, que continuem. Va, doncs fem Rosalie. Vinga. Sí, voleu? Sí, vinga, avui al revés. Esta es mi penitencia. És tu penitencia. No, tampoc així. Està molt guai. Reliquia, la cançó que estàvem sentint. I tu avui ens vols fer com una espècie d'explicació
Bueno, anem a comentar una miqueta el disc fins al moment. Fins al moment. Que oye, puede ser que pasen más cosas. Sí, claro, sí, sí. Puede pasar cosas como que te estés hundiendo, pero literalmente... Bueno, es igual, no pasa res. ¿Se me oye bien o no así? Sembla més baixeta, oye. Es que mira, pimba.
La silla que no quiere. Són les coses del director. La silla que no quiere. Potser hauríem d'agafar un pressupost per comprar cadires noves, no ho sé. Potser, potser. Bueno, no sé com heu trobat el disc, què trobeu, què no trobeu, com l'heu sentit. Sí, un poquito general. Pesa tu. Vinga, jo li vaig comentar al Quique per privat que la sensació del disc era com...
com si fos un clàssic Disney, com la Blancanieves, no? I aquests clàssics que són com tot de bandes sonores amb orquestres, així. Llavors, que em donava aquesta bai. Bueno, de fet, el primer single surt com la Blanca... Sí, perfecte, sí. Això és, surt la Blancanieves. I... I també em va emular molt la recomanació d'Escolta... Mira, eh? Esto es líquid.
Perdoneu, aquesta és la que canta amb la Björk? Sí. Mola. És com l'himne de la Champions. Totalment, eh? Ojo, eh?
Cançons motivacionals que de tant en tant pica el Barça. Té una èpica brutal. M'agrada, m'agrada. Està xulíssima. La seva recomanació era escoltar amb iPods veient el Sunset de Chill.
Con un cafèlito, introduïm. Con un cafèlito, el sunset? La gent no pot dormir. Con un matcha. O un chai latte. Chai latte. No t'agrada res. És un té amb llet o què? Té chai amb llet. Un xocochino.
Bueno, bueno, a ver, un momento. Esto sí que me lo tienes que explicar. El Choco Chico... Así que tienes la Dolce Gusto, ¿no? Sí. Tal cual, tal cual. La Dolce Gusto ha muerto en Radio Rubí. Ostras. Ay, ya no hay. Tengo dos en casa paradas. Solo digo eso. Cafateras, por sí. Sí, sí, claro. Si queréis alguna, me contactáis.
El business. Es que no desaprovecha en ninguna ocasión, eh. Va a hacerme odio. Bebé, pero aquí viene gratis. Dame web nadie, eh. Sí, una cosa por otra. Chocochino. Sí, chocolate y cappuccino. Ah, bueno. Yo pensaba que tenía otra cosa ahí. No, clásico, normalito.
No fa falta ni llet, ja ho porta tot. Però són dues càpsules, ara que hi caig. Però el cappuccino i la leche, no? Sí. Pues entonces, claro, ja està. Está todo hecho. No encuentro que sea una gran innovació. No, no hay mucho. Però està rico. Al disc. Lux. Me ha agradat molt.
Però potser sí que, així com per... Una polèmica. Una polèmica. Que tampoc massa. He trobat a faltar alguna cançó que ha d'espunt i una mica tona, però, bueno, és que diste aquesta línia, Lux, pues està bé, sigue su línia, és coherente con lo que pretende. Eso sí. Pasa palabra. Cuanto menos. Vale, és coherente con lo que pretende. ¿Qué pretende? ¿Qué pretende? Evocar el cielo y la tierra.
Tiene muchas partes de vivencias personales terrenales, pero también se mete en la piel de las santas y narra historietas también suyas, de las santas, digamos, y también de lo que ella ha vivido a través de la vida y de la religión, también. ¿Aquesta sería l'explicación general a l'album? Sí, más o menos, sí. Por ahí van los tiros.
I quan jo deia que era una mica eclèctic, ho he dit bé, perquè si hem de definir amb un gènere musical el disc de la Rosalia...
No tiene. És que amb la primera cançó la gent deia no va ser així, òpera, si más cantado, música clàssica, que no es ben bé la definició d'una música clàssica, no es diu així, però així com més clàssic o tal. I realment no, perquè fa una barreja d'això, de música clàssica, d'òpera,
Però té la part flamenca, té la part més electrònica... No és ni una cosa ni la altra, és tot barrejat, realment. Hi ha un moment en què hi ha uns cantos que em sembla que són a l'esculaní de Montserrat, i per debà hi ha unes palmites. O sigui, Rosalía ha estat puro. Torna als inicis, oi? És més semblant a El malquerer,
i Los Ángeles, els seus primers dos discs, que Motomami. Motomami era així com molt més simple, però més disruptivo sonorament, més locura, més Tik Tok, com dic jo, que en plan, tot el rato, dopamina, dopamina, dopamina. I En aquest cas, és més artístic, en sentit de partituras, així...
Es para los reales de Rosalia, aquest. ¿Es para qué? No es tan vendible como... Com torna més als orígens, así más... Eso más flamenquito, gitánico, así ese rotllo... Rosalia, pero oye... Bueno, va. Venga, va, sí, sí. Datos generales. Venga. El disc té 15 cançons, ¿vale?, en 49 minuts...
que no és així largo, rollo, hora i media, però té tres cançons exclusives que només es troban al seu vinil. O sigui que araí... No tenim l'obra completa, diguem-ne. Que no sé si us sembla bé, si no us sembla bé...
Home, a mi em sembla bé. És una altra manera de seguir venent, no?, vinils. Sí, a més que el vinil ja fa temps que s'ha tornat a posar de moda, vull dir que donar-li un alicient a la gent que li agrada el vinil o que ens agrada.
Y si te agrada la rosalía, dices, mira, me lo compro en vinilo y lo pongo ahí con mi agujita y tal. ¿Aquí te han imparpus a vinils, José? Sí. No digo porque de a vegadas la agulla pues no estaba. Pero, pues a ver, sí, sí. Pues habrían de comprarnos al disc aquí. Pero bueno, si la quieres escuchar están en Twitter, o sea que no pasa nada. ¡Ah!
A ver un momento. Es que polémica que se filtró abans de sortir al CD. Bueno, clar, és que el tema marketing en aquest disc ha estat un poco rarillo. Perquè al principi ella no volia dir moltes coses i després com que la discogràfica va fer un milió d'entrevistes en tot l'OS i abans de treure el disc ja sabíem de què hi va, com ho hi va i com ho hi va ser. A los fans fans no els ha agradat gaire això.
I al final el que mola d'un disc és... Encontrártelo així de sopeton en tota la cara pimba. A veure què hi ha, saps? I en aquest cas serà Rosalía d'altra manera. Molt bé. Què més ens expliques? Què més us explico? Doncs que el primer dia va tenir 42.1 milions d'estreams només a Spotify.
Perquè, veient comparació, Motomami va tenir 16 milions només el primer dia, les primeres 24 hores. Flipa. Que fort. Quasi tres veces más. Uau. És loco, eh? Sí, sí. Clar, i això a què creus que és degut? A que... A que Motomami va ser una bomba, portava tres anys sense treure res, havia tonteat i aconsecat-lo antes, i és que Rosalia, el marketing és, no sé...
Clar, la gent estava desitjant sentir el treball. Al final Rosalia jo crec que ara mateix està a nivell rotllo Taylor Swift. Mismo tier list, mismo rango. Mismo qué, has dit això?
Tier List. Eso ya lo hablamos. No te acuerdas, no pasa nada. De fet, això va pujar fa un parell de dies, potser setmana i mitja, com el rànquing que sortia del més escoltat en el món, i ella era la primera, i no sé si la segona o la tercera, la Taylor. I jo, ui, que l'he de banca.
Si haguéssiu de triar entre Taylor Swift i Rosalia... Rosalia. No hi ha color, no? Molt bé. Què més? Què més? Doncs el disc parla o canta en 13 idiomes. De fet, aquesta amb la Björk, canta en alemany.
Eso es. Os canto así rápido los idiomas, ¿vale? Castellà, català, anglès, alemany, llatí, Sicilia, Ucrania, árabe, Italia, japonés, portugués, francés i mandarín. Has dit Sicilia? Eso es. Però Sicilia... Bueno, sí... A ver, és un poco cogido por lo... Si ella dice que és un idioma, és un idioma. Vale, vale.
Imagina't que cantaran en valenciano. Això sí que és un dialecto. Eh, no, què és? Bueno, ahí puede haber una polémica. Sí que dir-vos que jo mentre escoltava l'àlbum, i en repetides ocasions, jo no he encontrado, perquè no estic acostumat, però per exemple l'Ucrania no me parece algo així com muy marcado dins el disc. O sigui, no l'he escoltat així com de primeres.
Igual que sí que diria una cançó només en Sicilia, em sembla que és, o en Italià, una només en portugués, també. Per exemple, això de l'ucranià no l'he encontrado, així, mucho en el disco. Tu l'has encontrado, Lídia? No, no he llegado. No he llegado a l'ucranià, no. I jo dubtava entre el mandarí i el japonès, també. És que, a veure, asiático, no sé.
Bueno, a ver, a ver, eh. Pero habrá quien, tendrá que ver más anime. Yo no sé distinguir entre una cosa y la otra. O sea, entre, a ver, entre chino y japonés... Pero el choco chino sí, ¿no? Ese sí, ese está muy bueno. Ese sí. Venga, va. Dirvos que ha estado... ha estado fet en cuatro moviments, ¿vale? Rollo música clásica, ¿vale? Que no os gusta decir música clásica, pero bueno. Y tinc una breu descripció, ¿vale?, de cada moviment, ¿vale?
amb les cançons que entran, ¿vale? En el Movimiento 1 destacan Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana y Mío Cristo, donde reflexiona sobre los excesos de la devoción y la fragilidad del cuerpo y el alma. Esa que está para sí más espiritual, la que se deja llevar. No religiosa, espiritual.
És que una cosa a la altra, perquè és que no només és cristianisme en el disc, perquè, per exemple, que pararem després si da temps, en la jugular fa com una, digamos, analogia o referència a la religió ara, diguem, o musulmana, per tant no és només cristianisme en el disc.
Movimiento 2. Profundiza en la dualidad entre el deseo y la redención. Convergen, la perla, mundo nuevo y de madrugá. Temas que fusionan la atmósfera electrónica con la sensibilidad flamenca. ¿Vale? Es que hablábamos de mezclar un poquito los dos mundos. Sí que dirbos que para mí el mundo nuevo y de madrugá...
és un rang de dues cançons que per mi són la mateixa cançó realment. Perquè si les escoltes seguides fan molt bona connexió, no sé, seguides són com molt perfectes i com que és per mi una cançó feta en dues, o sigui, en dues parts. Són molt diferenciades perquè per mi lliguen molt, molt, molt bé. Movimento 3. Eleva l'experimentación con títulos provocadores como Dios es un stalker, La jugular,
Foc Urrani, que és una de les del vinilo, a Savignon Blanc i Jean, que també és exclusiva, que abordan la vigilancia, la vulnerabilitat i la búsqueda d'identitat en l'era digital. I per acabar el moviment 4, cierra l'album amb una mirada de la reconciliació i el perdó a través de Novia Robot, que també és exclusiva. La rumba del perdó, memòria i magnòlia. És una despedida que combina melancolia, redenció i belleza pura.
Vaya, vaya. Preciosa Magnolia, eh. Magnolia es ese rollo ya funeral. Sí. No, es que sí. Me había apuntat una frase de Magnolia. A ver, ¿cuál es? A ver si te agrada también a tú aquesta. Era, no digo el párrafo, para anar més a saco, pero en el momentazo, Ancadiu, hoy se derrocha burlando la suerte y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte.
Això, hi ha un moment èpic que només escolta ella. Precioso. Lo que no hice en vida lo hacéis sin mi muerte? Parla del seu funeral. Al principi de la cançó parla del seu funeral, de su elevación hacia arriba.
Y que quiere motos quemando ruedas y cosas así. Extravagantes, rollo Rosalía, ¿no? Pues estas cosas que le gustan a ella. Y al final eso, que al final lo que voles es que le tiren magnolias a la Tau. ¿Y por eso es el último tema del disc? Aquest es el último tema del disc. Entonces... Está guay. És un bon final, ¿no? Sí, sí, sí. A mí me encanta. Yo no sé quina és la vostra cançó preferida. Para mí es La Yugular.
No sé si la teniu present. Pues mira, no sé realment els títols que corresponen amb les cançons, perquè de vegades em passava això, que acabava una, no me n'adonava, i la populla no sé com se llama, però... Porcelana? Porcelana. Porcelana. I Magnolias, top, i cada cop més La Perla. La Perla al principi em sembla, ui, se està hablando mucho, que pesaos, però sí, m'agrada. Venga, entramos en el tema de La Perla, no?
Venga. Va, tema de la perla. ¿Qué pasa? ¿Aquí tenemos un janguacha que no se entera? No, no. Bueno, hay como un bif así raro. ¿Qui es la perla? La perla es, no vamos a decir una tiradera, ni un bif.
Pero narra la seva situació, no sé, conyugal, digamos, realmente. Pero bueno. ¿Conyugal o sentimental? Sí, así. Parla de las nuevas experiencias a momas, realmente. Y, claro, la gente decía, ¿no? Le está tirando a Raúl a Alejandro, a Cetangana. Ella va a surtir y va a dir a Malbroncano que no, que no era para nadie, que era una mezcla de todo.
Para nadie, para nadie, pero sí. Malo tú, malo el otro, ¿sabes? No, porque digo cosas como terrorista emocional o algo así, digo, de la cançó, también.
que més ho tinc per aquí. Sí que menciona La Perla, que La Perla també era com un joc entre ells, no? De Rauw Alejandro i de la Rosalia. Bueno, perquè a Puerto Rico hi ha una zona que es diu La Perla també. I jugar amb La Perla, que eres un perla, que tienes bueno o malo. Sí, un poco. I després al mig de la cançó fa com un speech que diu que si no se refieren a él como un icono, és una narrativa reduccionista hacia esa misma persona. I clar, Cetangana té un disc que es diu Ídolo,
Y es bien sabido que Zetangana es como muy... Muy suyo. Muy ídolo para sí mismo, ¿sabes? Como muy egocéntrico. Entonces, claro, si no le llaman o se le hace llamar como icono, cuidado que se ponga tontito. Dicho esto, amo Zetangana, me encanta. Pero tiene esa peculiaridad de su persona y su ego. Un poco Cristiano Ronaldo, ¿sabes? Bueno, madre mía. Y, escolta, ¿y Dios es un stalker?
Vale, aquesta m'encanta perquè el títol és molt suggerent, en plan, dios és un stalker, perquè no sabia què és un stalker, què és un stalker, Lidia? Pues un acechador, alguien que te espia, no? Vale, bien, que te mire a les redes sociales. Exacto. Bueno, sí, concretament això, però sí. Pues no sé si soc jo només, però la meva interpretació de la cançó és que ella parla com a dios. O sigui, no le habla a dios, sinó que dios habla a través d'ella en la cançó.
Guau. Madre mía, ara sí que... Como posesión divina. Exacto, porque diu la cançó o algo así como... Te sigo, te veo, te quiero... Algo así como en plan que quiero acercarme a ti, pero no puedo porque al final estás talqueando, ¿no? Entonces, aquest pas que ha dado la Rosalía a Capadeu...
Ella ho diu a la cançó. ¿Sabes? O sea, como que te estoy mirando, te quiero, pero tú no vienes hacia mí, por lo tanto no es correspondido. Es un poquito así... Luego la escucháis. Un poco de monja, ¿no? Sí, es molt breu la cançó. ¿Es aquesta? ¿Es la que estem sentint ara? Claro, es que no te ponen los auriculares...
Vivo las nubes arriba, tengo el buzón explotado, como que Dios tiene mucha demanda. Y ella no hace caso, ella no quiere, o sea, ella no está por lo que está.
Pero no hemos tenido tiempo de que me expliques cosas como esas de tengo el buzón apretado. ¿Sabes? Aquesta época tendrá, ¿no? Pero suposo que hayan más cosas, ¿no? Sí. En dos minutos, anúdate. Rápido, rápido. La palabra que me has asunat en TikTok y en todos lados, doppelganger. Ay, sí. ¿Tú sabes lo que es doppelganger o no? Sí, yo no. Hostia, pues Lidia, adivina qué es doppelganger. Es que en 50 segundos no me da. Ajá, piensa, piensa. Así sin contexto ni nada, o sea, no...
¿No? ¿Nada? Vale, pues es una expresión en alemany. ¿Vale? Que es así como rollo alter ego. ¿Vale? O sea, como que... Realmente la definición es que es como un clone espiritual que representa lo que tememos ser. ¿Vale? Es como si fuera una lidia...
parte, que sea mal, así como... Que sale de mi espíritu... Ah, vale, vale. Es el lado oscuro. Exacto. El lado oscuro de Lídia Mardín. Exacto. El lado oscuro te tiene que echar. Moltes gràcies, Quique. Moltes gràcies, també, Sandra. No ha durat temps de fer l'agenda, però ja parlarem més d'aquest disc i de més coses. I tant. Nosaltres ja marxem perquè arriba la informació. Que vagi molt bé.