Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són set els minuts que passen de les onze del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les vuit en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació de la ciutat fins que arriben les deu. Fem relleu de presentadores. Presentador avui, en aquest cas, perquè la tertúlia l'ha fet l'Albert Soler. I ara, després de la informació, amb la Belén Tierno...
Fem aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui, divendres, 31 d'octubre de 2025.
I avui al programa tenim ja a l'estudi un rubinent que, sempre que pot, ens ve a presentar les seves propostes escèniques. Afortunadament, pot estrenar a Barcelona i podem veure algunes de les obres del Sergio Cerdán, que després, en algunes ocasions, també arriben a robir una de les reivindicacions.
De fet, ja està creuant els dits, en plan, a veure si això també em serveix per poder mostrar el que faig a la meva ciutat. Doncs el Sergio ens ve a parlar d'un espectacle que es diu Fins la cuina i que s'estrena la setmana vinent a la Sala Pangolí de Barcelona, que ja també és un clàssic, amb altres rubinencs també
han fet, doncs, les seves obres, i si s'han pogut veure, de fet, crec que encara hi ha una allà. Després ho miraré. Diu que sí, amb el cap el Sergio. Doncs fins a la cuina, aquesta proposta nova, que estarà, si no passa res, fins al desembre, ja us direm les dates exactes. Ai, que cosa més grande! Claro, perquè ell ho fa en pla de comèdia, però sempre hi ha un tema reivindicatiu. Pot ser un tema, diguem, més polític o més social, i en aquest cas, doncs, és social. És una juventud sana, dinàmica,
Ahí está, y que se mueve y hace cosas. Doncs de seguida parlarem amb el Sergio, director, cuionista y muy Juan Palomo del teatre. A banda d'això, avui, divendres, recordem, parlant de teatre, que a la sala, demà, hi ha un espectacle que es diu Dones de Ràdio.
I el Sergio diu que sí, que també ho sap, perquè està molt enterat. No cal que senti Ràdio Rubí, que està a l'agüe de tot el que es fa quan a teatre. Mira com riu. Doncs tenim unes invitacions. 93-588-5960, si voleu anar a veure de franc aquest espectacle Dones de Ràdio. Moltíssimes gràcies. Penelope, sabes que tú tienes entrada libre, eh? Y aquí te esperamos con más ganas que en la sala, seguramente.
Doncs això, podeu aconseguir un parell d'entrades per veure aquesta proposta. I avui, com cada dues setmanes, jo ho sento molt per Sergio, que me l'estimo molt, però arriba el meu favorit a l'estudi, l'Edu de la Biblia. Vais a ver cómo nos vamos a reír a divertir. Por supuesto, aquesta és la idea, sobretot quan ve l'Edu. A ver...
Ell ve a treballar, ve a fer l'agenda de l'equipament on està fent la seva tasca, la biblioteca Mestre Martí Taulé. Ja sabeu que, a més que una biblioteca, és un centre cívic on es fan moltes de les coses que podeu trobar a Rubí. Ella ens farà l'agenda, però després aprofitarem que està aquí, perquè com que és friki com jo, doncs parlarem de coses com, per exemple, aniversaris... Toma ja! Sí, de gent que ens ha deixat el món del cinema, o de gent que no ens ha deixat i que ve a visitar-nos a Barcelona. Superfià, a més que te cagas energy.
Vale, ara que ja sé quién es este señor, pero igualmente necesito el vídeo. Emprende la filosofía, ¿no? Exactamente, doncs, José, després m'ensenyes el vídeo, aquest original d'aquest senyor amb aquesta frase mítica. Doncs parlarem de Jason Donovan. Per a qui teniu una edat sabreu qui és. Parlarem de Regreso a futuro i parlarem d'altres cosetes, també.
Tot això fins que sigui al migdia i arribi de nou la informació i ja sabeu que qui està aquí al capdavant de la part més tècnica i obrint pràcticament la zona de les Cardíbol a la matinada és el José Malagón que us saluda i que ara mateix em posarà un tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
No m'ha deixat temps la Shirley Bassey de sentir una mica més la cançó, perquè jo intento parlar, quan diu el títol de la cançó, el convidat en qüestió, la Shirley Bassey, aquesta dona a qui l'imperi britànic també ha fet el seu reconeixement, que encara està viva, per cert, deu tenir uns 88 anys aproximadament, era una de les que interpretava alguns dels temes més coneguts, dic alguns perquè va repetir, no només a Goldfinger, aquesta pel·lícula,
amb Sean Connery com a protagonista i fent de James Bond 007 l'any 64. La sentim perquè un dia com avui, fa 5 anys, que ens va deixar ser Thomas Sean Connery. Era un 31 d'octubre del 2020 i estava vivint a una de les moltes residències que ell tenia...
Tenia també casa a Marbella. Life for Kai, que estava a les Bahamas. És que tonto no era, eh? Tampoco Sean Connery. Per cert, que a mi m'agrada molt i reivindico algunes de les seves pel·lícules, com per exemple Los Intocables, més enllà del personatge de 007. Per cert, que li van donar l'Òscar com a millor actor secundari. Doncs aquest, que veia també de l'imperi britànic, avui fa cinc anys que ens va deixar.
Fins demà!
This heart is cold He loves only cold
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com us dèiem, volem fer promoció del teatre que es fa des de Rubí i pel Not Rubí, que també és una cosa que ja sabeu que a mi m'agrada dir molt. I si hi ha l'oportunitat que després d'això es pugui veure un espectacle d'una persona que viu i que treballa perquè Rubí es conegui, doncs si es pot veure a la sala encara millor. I tenim un vell conegut, vell conegut perquè ha vingut moltes vegades, no per l'edat, que no seria el cas. Que també. No, home no, Sergio, què tal?
Bé, molt bé. Què dius? Et sents gran ja? Una mica. Sí? Lo que als 30... A veure, Josep acaba de fer un gesto... No, però bé, eh? Nada de gestos raros. Però com dient, no fotem. No, no, no. És broma, és broma.
Tu que vas molt modern també, sempre, i aquestes coses, i que estàs al dia, i com deia jo al principi, intentes que les teves obres, a través de l'humor, facin també crítica social. Això deu ser important, no?, per tu, quan penses en una idea...
Sí, perquè és com vull parlar de les coses. I al final, comèdia, crec que fer riure és molt difícil, però tinc la sort que treballo amb gent que ho fan tot molt guai, llavors que el missatge pot arribar d'una forma més fàcil, que pots passar una bona estona però sortir de la sala pensant, ui, m'ha volgut dir alguna cosa. Si surt amb això, jo ja estic content. De fet, això t'ha passat amb femteràpia, per exemple?
Em resulta com si fos fa tant de temps fem teràpia i no fa tant. No fa tant. Però sí, fem teràpia va ser... Sí, al final era parlar tot el tema polític, que no ha deixat d'estar de moda mai. I al final era una comèdia amb dues parelles que l'obra era molt divertida, però sí que tot el que passava, si anaves fixant, sí que fèiem referència. Jo crec que era un bon vehicle. I a fem teràpia el tinc molt de carinyo, evidentment.
No sé si es tornarà a veure o tindrem l'oportunitat de veure-la aquí. Si ens volen programar Rubí, fem un reencuentro i tornem tots als original. Sí? Si es pogués fer, nosaltres encantats.
A Rubí vas portar també alguna de les teves obres i va ser una cita molt important amb color aquí i tot, recordo. Messi te quiero, sí. El que era el meu treball a final de grau. O ni fas així com... Fa molt, eh? Fa sis anys. Tampoc és tant, sis anys. D'acabar aixecar la carrera, sis anys.
Però tu encara continues estudiant. Sí. Al final no t'acabes de formar mai. Sempre hi ha cursos xulos, sempre hi ha coses que et poden ajudar. O sigui que... Si deixem de formar-nos malament...
Doncs no deixem de formar-nos i tampoc d'anar al teatre, i si tenim aquesta oportunitat d'anar a la sala Pangolí, on jo deia abans també una mica així de refiló, i li dono una salutació a l'Ignacio Muñoz, que també té un espectacle allà, que també vaig poder veure, los hombres blancos deben morir, tot i que la vaig veure en una altra sala, perquè ja van fer diferents, fins i tot actors i actrius, ell era el protagonista, la versió que vaig veure jo,
Fa il·lusió que coincidia amb gent de Rubí a una mateixa sala. És guai, a part l'Ignaci i el Conec també fa il·lusió. Doncs us heu d'anar a veure cadascuna a les seves obres. Sí, que ens vinguin a veure, que fessin un pack, ens programin junts, una darrere l'altra. Rubí pack. Ens programin junts el mateix dia i així veuen una i veuen l'altra. Molt bé. Doncs explica'ns, fins la cuina, que és l'espectacle del qual vens a parlar avui, com et va sorgir la idea?
Amb la meva mudança d'aquest estiu... Va ser un... Des de teràpia sí que tenia com un bloquet de no sé què escriure. I li deia a la meva parella que no em surt. Sí que era davant de l'ordinador de... Bueno, feia dues pàgines, uf, no. O alguna cosa. I, clar, ens vam mudar el juliol. Bé, el juliol vam llestar al pis, el juny. I ja va ser un... Hòstia, tot el tema de buscar un pis és tan difícil...
Fins que trobis un, fins que el puguis... Bueno, és un campo de batalla, allò. Va ser una hòstia. I sí, però vas escriure sobre el que... Us està passant de buscar un pis, no trobar-lo... I al final va sortir bastant fàcil, vull dir, això a l'agost ja estava escrit, o sigui que... Que ràpid. No, no, va sortir bastant ràpid de... Va, anem fent, anem fent. I al final del bloqueig va passar a fer-lo en dos mesos.
Clar, diguem que ve d'una cosa personal, d'una experiència, d'un moment que estàs passant, però la història no ho ha de tu, no? No, no m'ha passat, no m'ha passat. Per sort no m'ha passat.
Doncs explica'ns, perquè dèiem, humor però reivindicació. És molt difícil anar-se'n a viure a qualsevol lloc, o sigui, una cosa és que et vagis d'un pis a un altre, però si t'has d'independitza també... I anar-te'n amb la teva parella, si estàs compartint pis o és la primera vegada que marxeu, sort a trobar un pis que es pugui pagar, o sigui, ara que es pugui pagar.
I ara trobar un pis que tens 50.000 persones que el veuen juntament amb tu i que sembla una competició de veure qui té millor currículum per quedar-se al pis. Però això m'ho estàs dient de veritat? Jo recordo d'anar a veure un pis, uns quants abans de trobar aquest, però un, i teníem 43 parelles a part de nosaltres,
I anàvem tots el mateix dia a fer visites conjuntes. Jo vaig fer amb una noia... Bé, clar, després et demanaven vida laboral... O sigui, et demanaven de tot. I potser no, ni t'ho donaven a tu. Però et demanaven moltíssima informació. O sigui, en aquest sentit, trobar un pis és molt difícil. I aquesta prova una miqueta d'això. Difícil i econòmic no seria, tampoc. No, clar, aquesta...
Sense fer gaire espòilers perquè la gent se'ns sorprend una mica, si ens feu veure. És una parella, que són el Brandon i el Hugo, que són els dos nois que estan aquí a la dreta, que se'n van a viure junts després de tres anys d'estar junts, i van a un pis petit, que és el que es poden pagar, però és un pis...
en aquest cas a Gràcia, que és un altre barri, com totes les ciutats, però que s'està massificant. I quan arriben al pis es troben que coincideixen amb una altra parella, que són la Laura i el Joel. I al final és com, bueno, què ha passat? Perquè som dues parelles amb un mateix contracte per un mateix pis. Llavors, bueno, aclarir tot el que ha passat.
Clar, ara, perdona que faci aquesta broma, però no és el mateix trobar-te que vas al teatre i hi ha algú que diu, tinc les mateixes entrades que tu, a la mateixa fila, ja saps per què t'ho estic dient, que trobar-te que te'n vas a viure a un pis i hi ha algú que té, diguem, legalment, també la potestat d'estar-hi, no? Perquè és això que m'estàs explicant. Sí, que estaven els quatre en aquesta situació de quin és l'il·legal, quin és l'il·legal, som els quatre il·legals,
O que... O som els quatre legals i aquí ja més lío encara. A veure què els passa. Però això a tu no t'ha passat. No, no, no. Per sort, no. Però sí que és aquesta situació de... Bueno, què fem? Perquè som quatre, hi ha un llit... Què?
Estem parlant d'un pis de 40 metres quadrats o una cosa així? Sí, petitet, sí. Que dius, bueno, som quatre per un pis petit. Qui es queda i qui es va? Fent tu comèdia això ho fa molt divertit. Per exemple, Laura fa de persona... La nacionalitat no la direm. Europa del Norte. I clar, és una persona turista, en aquest cas que ve a viure amb la seva parella de fora, o sigui, ve a Espanya a viure,
També no entén res de com funciona tot això de què ha passat, perquè estan aquests dos a casa nostra. La Laura ho fa molt difícil també, pobreta. O sigui, ho fa molt guai i és molt difícil el que fa perquè ho parla amb un anglès tota l'estona, anglès català. Si es parla tot l'estona així. I és molt difícil que ho pugui mantenir i ho fa molt bé. O sigui que també és com un conjunt de moltes coses juntes.
Com vas trigar a triar, diguem, el repartiment de l'espectacle, Sergio? En veritat, poc, perquè l'Ugo, que també ha actuat a Rubí, amb l'homenatge a l'Alan Montoliu, va actuar l'altre dia. L'Ugo sí que vam coincidir en un altre projecte que hi va venir a veure, li em va dir que volia treballar, fer alguna cosa junts...
Ah, vamos. Vaig pensar super en ell. El Brandon també el van recomanar. La Laura és la parella d'un excompany meu d'un altre projecte i la Laura també és actriu, directora. La Laura és una persona que em dóna molt bones viures per treballar. I el Joel igual, surt.
l'he vist al teatre, a sèries, i era una persona que tenia moltes ganes de treballar. Realment, amb els quatre no he treballat mai. És la primera vegada. Sí, per això no em sonava. No, no, amb els quatre són nous, i el Jaume i el Gerard, que són els dos covers...
tampoc havia treballat, o sigui que al final, els sis, diguem-ne que... Bueno, ells no han treballat amb mi, ni jo amb ells, o sigui que ni entre ells tampoc, o sigui que és com una cosa nova per tots. Ja esteu contents de com està sortint? Sí. I heu fet ja algun tipus d'assaig general, diguem, amb família o amics o així? No, el dia de l'estrena anirem directament. Ui, que agosarat, no?
Ahir vam fer primers passes, bueno, sencers, sense passar res, i jo, és que ho fan molt bé. És que crec que sempre que vinc dic el mateix de tots els projectes. De tots, però és que ho fan molt bé. I jo em ric molt amb ells, i entre ells es nota que hi ha química, és que ho fan molt divertit. Què és el que esperes que vegi el públic quan surti de veure això fins a la cuina? Home, jo si veig plorar de riure em sentiré satisfet. No, però...
Si riuen i pensen, hòstia, estan fotuts aquests amb el tema dels pisos, hòstia, és que és veritat, és que estàs fotut. O sigui, que surtin adonant-se que crec que tothom és conscient perquè el tema de l'habitatge, per desgràcia, està com està, però que surti la gent pensant, hòstia, és veritat, no crec que passi la situació que passa a l'obra...
Però és... Mai se sap, eh, que la realitat supera la ficció de la vegada. Sí, que podria passar. Bueno, una mica sí que ha passat, eh, en realitat. O sigui, hi ha altres persones, però... O sigui, que tens casos. O sigui, a l'estiu vaig veure... No recordo ara on era, que era Astúries, em sembla. Una notícia d'un senyor que havia rellogat la seva... O sigui, ell era el que tenia el contracte de lloguer. El pis era d'una immobiliària, però ell havia rellogat el seu pis a una altra persona per guanyar-hi els diners...
I no havia pagat el seu pis, o sigui que les va trobar l'altra persona anant a un pis de... No va la clau. Clar, l'immobiliària li deia, és que no és teu, és nostre i d'un senyor que te l'ha rellugat a tu quan no és ni el titular. O sigui, una cosa així va passar, i una miqueta passa. Vull dir, passa en la vida real, perquè és tan recambolès, però passar ha passat.
Que no estàs fent espòilers però estàs explicant cosetes, eh? Una mica, eh? Una mica. Una mica. Però si surt a la gent que pensi que tot el tema de l'habitatge està fotut, almenys, crec que tots som conscients, però que això s'ha de canviar i s'ha de fer coses perquè això no sigui així.
I què hem de fer, Sergio, a banda de fer espectacles reivindicatius? Clar, que potser no arriben a tothom. Ja sé que aquesta pregunta sembla una mica del tema, però vull dir que no és la teva obligació, tampoc. Cremar les sucursals? No, no, no.
No, però seria... És que no sé, al final tot el tema del turisme vulgués que no està fent que aquesta obra passa gràcia, per exemple, però pot passar a Rubí igual. Hi ha gent que no viu a... O sigui, hi ha cada cop més pisos turístics a ciutats al voltant de Barcelona, al voltant de ciutats més turístiques. Al final, el turisme està fent que tot pugi, que hi hagi pisos que els facin fora a la gent perquè puguin ser tots Airbnbs i coses d'aquestes.
O sigui, s'ha de frenar una mica tot el tema del turisme, perquè és que si no ens anem una mica... O sigui, ens anem a l'abisme més gran. I, bueno, fer pisos que siguin realment de social, de lloguer social, no fer quatre, perquè amb quatre pisos no fem res. O sigui, al final, quatre... Són molta gent per quatre pisos. Serà el mateix dels Jogos de l'Hambre. I ja els que quedin, doncs, bueno, a veure què troben. Clar, al final és...
Molt fàcil dir, no, abans era molt més fàcil comprar-se un pis. Bé, abans no hi havia tot el que hi ha ara. O sigui, al final, s'ha d'intentar o que pugin els sous, o que vagin els preus, o trobar un equilibri, perquè si els sous s'asseixen igual o baixen i els joguers pugen, que destinen un 80% del sou a pagar un pis, clar, et queda per res.
Un 80%, jo recordo quan em van donar la hipoteca que em deien, només has de destinar un 30% del que guanyes per pagar el pis, imagina't, eh? Clar, per això, ara és un 60-70, depèn de la que obri la gent, si és el salari mínim, és que tens 300 euros per passar el mes, vull dir que potser és com, ara què faig? O sigui, clar, no pots estalviar, no pots fer res.
I el tema del teatre també està d'aquesta manera? Vull dir, per guanyar-se la vida amb això, que seria el que segurament voldries, no? Sí. Com el veus? Perquè tu estàs allà lluitant ja fa temps, eh? És que ara mateix jo crec que poca gent pot viure del teatre, només. O sigui, que el teu sou sigui el teatre i ja està...
Molt poca. Vull dir, hi ha molta gent que combina, i crec gent coneguda també, que combina més d'una feina. Ja sigui ser profe, ser cambrer o cambrera, ser el que sigui. Vull dir, al final és que tothom voldria viure, però és que no dona... O fas una obra d'un monòleg i va molt bé i mira, però com fas és una obra més d'una persona, és que no... No tots som de gui de gomo, ja m'agradaria, però...
que també ells han treballat molt per arribar on han estat. Però, clar, és molt difícil. Sí, hauria d'estar millor... La situació hauria d'estar una mica millor, en general. En general, de tots els àmbits, però, clar, estem parlant ara mateix de cultura i de teatre. Una llei de l'artista estaria bé, que crec que s'havia d'aprovar i no s'ha aprovat encara, o l'Estatut de l'Artista crec que era... Bueno, estaria bé. Si no s'aprova ara, doncs no sé...
Quan s'aprovarà. No ho veus molt. En un futur, com no s'aprovi amb els que governen ara, em dona una mica que aquesta llei no s'aprovaria, però seria necessària també. I que la gent vagi també al teatre, no? Sí, a tothom li agrada. Tu creus que la gent va prou al teatre? Jo crec que no. O sigui, la gent que li agrada el teatre va molt al teatre.
També els preus del teatre potser haurien de baixar una mica o ser una miqueta més ajustats perquè hi ha gent que no pot pagar el que costa, depèn de l'espectacle en entrada. Si hi ha musicals que costen 80 euros per persona, home, a veure, si vas tu sol, però si vol anar a una família, és que ja tot en va a 300 euros, si són uns quants, que tampoc es pot. Però la gent jove, sent jove també...
Hauria d'anar al teatre més, al final molta gent es queda, jo que he fet funcions escolars a la feina, que veus que són gent que segurament estigui bé a tiktokers o youtubers, bueno, d'una inclinació política una miqueta dubtosa,
I al final, si aquell contingut el consumeixes però no consumeixes cultura, que és el que et fa pensar, et quedes amb un pensament super... bueno, de blanc i negre. Sí, que al final no hauria de ser... hauria de ser així, que pots veure teatre i que no t'agradi o que t'agradi moltíssim. Però almenys, home, no sé, una miqueta crític.
I fer cultura. I fer cultura. Al final la gent és això. Tothom ens agrada veure pel·lis o fer coses, però el teatre també està allà. I és més guai perquè és en directe. És en directe, cada funció és diferent, i clar, també heu de guanyar-vos la vida, evidentment. És una feina com qualsevol altra, més creativa, i que s'intenta que tingui un ressò diferent, que remogui també, no només divertir-se, com és el cas d'una comèdia reivindicativa com Fins la cuina.
I que costa 13 euros, l'entrada. I fan pacs també de sopar i obra de teatre, si surt més econòmicament a tothom, o sigui, està molt bé. Clar. O sigui, hi ha pacs amb bocata, amb no sé què més, o sigui, l'entrada sola, o sigui, que no hi ha excusa. Sí, hi ha de l'espectador, estem a tot. I això ho fan molt bé i es mereixen que els vinguin a veure.
Doncs recordem, el dia 5 és l'estrena a les 7 de la tarda a la Sala Pangolí de Barcelona. Podeu trobar ofertes des de 16 euros. També al novembre teniu les dates del 13, el 19 i el 30. Sí. I en principi, segurament, al desembre tindrem també funcions. Sí, se suposa que al desembre...
Esperem que funcioni bé i ens prorroguin. Esperem seguir. Amb terapia vam estar sis mesos. Sí, però jo recordo. Si amb aquesta estem al mateix temps, jo us va molt supercontent. Si arribem a l'estiu...
Si arribem a l'estiu ja, fem una festa aquí. Si arribem a l'estiu i després ja venim a la sala i ja... Ja està. Des d'aquí queda la crida feta també. Que aquesta és molt divertida, aquí a la gent li agradaria. Sí, segur. Doncs fins la cuina, aquesta comèdia que parla del lloguer, del que costa independitzar-se, amb humor, però amb crítica social, que és com millor entrar... És amb humor, que t'ho expliquin d'aquesta manera, després això sí que ja estàs ahí reflexionant, no? És que si fem en drama...
La gent ja no hi aniria. Ja està llevent, vull dir, no cal. Doncs, Sergio, molta merda per dimecres. Ens veiem per allà. Ja saps que a mi m'agrada anar a veure també els espectacles quan puc. Últimament no puc gaire, però ja t'avisaré. Perfecte. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí
I ara sentim aquesta cançó de la banda sonora de Cuenta conmigo, aquest és Ten by me, un clàssic del Vinny King, perquè volem recordar també que un dia com avui, el mateix dia que ens va deixar el senyor Sean Connery, però molt abans, malauradament, el 31 d'octubre del 93 a West Hollywood, a Califòrnia, a
davant del local que Johnny Depp tenia allà, doncs va morir River Phoenix als 23 anys, aquest actor que era un dels més prometedors de la seva generació i que hi ha molta gent que encara recorda aquesta pel·lícula de Rob Reiner, que la recomanem també si no l'heu vista. Després amb l'Edu també parlarem de River Phoenix perquè van coincidir amb Sean Connery també en una pel·lícula, però recordem això, que fa 32 anys que River Phoenix ens va deixar.
Fins demà!
Oh, stand by me.
You know how I feel. Sun in the sky. You know how I feel.
Fins demà!
Doncs així em sento jo quan faig el programa en general, però quan ve l'Edu de la Biblia, més encara. Què tal, Edu, com estàs? Hola, molt bon dia a tothom. Estic molt contenta, ja saps, no només per sentir el buble, que ja esto me lo puedo hacer en mi casa en cualquier momento, però que vinguis tu cada dues setmanes també m'alegra una mica el cap de setmana. Hola.
el començament de cap de setmana, que avui és divendres encara, però acabem més, acabem setmana, diguem, laboral, entre cometes, que després hi ha gent que treballa tota la setmana, i això també s'ha de dir, però tenim moltes coses per la Biblio i també moltes coses per comentar després, que és el que també ens agrada fer a nosaltres, ser una mica friquis i nostàlgics. Sí, sí, sembla que el 31 d'octubre, doncs...
o el vespre de l'1 de novembre, només s'hagi de parlar de la castanyada i de Halloween, però, vaja, hi ha molts aniversaris, moltes celebracions o aniversaris. O recordatoris. O recordatoris, més aviat. Sí, sí, jo, a veure... Déu-n'hi-do. Si tingués un equipazo i tres hores de programa, doncs seria trobar una altra història, saps? Però vull dir, cada vegada coses com aquestes fricades s'han de fer. Això sí, com que tu has vingut i has de complir amb el jefe,
a mi el capo, has de fer l'agenda. Primer de tot, l'agenda de la biblioteca, que després no diguem, no tenim temps i tal... I tant i tant, que a més a més sabem que ens escolten, eh? Sabem que ens escolten... Però qui ens escolta? Ostres, doncs tenim uns cubans, l'Adrià ens escolta, el Pau Navarro i la Susana ens escolten, també, i altra gent, i altra gent. I els que no coneixem, i si algú ens ho vol dir, que ens ho digui al telèfon 93 588 59 60.
I tant, i tant. Doncs sí, sí, comencem, ja deixant de banda la castanyada, doncs ja passem directament a la setmana que ve, el dilluns, que fem una xerrada que la vam intentar fer el dia de...
de l'aniversari de la biblioteca, dels 15 anys de la biblioteca, però teníem el gran Eduard Puigventós una mica perjudicat de la veu, va fer res 10 minutets, un quart d'hora, i com que estava l'auditori ple i tothom va dir, ostres, això ho hem de fer tota sencera, que vindrem i serà la rellet, perquè aquest home va fer molta feina. Doncs sí, sí, farem un recordatori de qui era el mestre Martí Tauler. Clar.
I pruneda, no es deia mestre, com molta gent ens diu. Quin nom més estrany es diu mestre. Sí, però bueno, perdona, esto es como decir, se llamaba Tuto, Tuto Pavarotti. Exactament, exactament. Tuto Pavarotti II. Ostres, quin nom i cognoms. Vaya.
Doncs això, farem la xerrada sencera de l'Eduard Puig Ventós de qui era el mestre Martí Taulé el proper dilluns 3 de novembre a les 6 de la tarda. A l'auditori, ja sabeu, entrada lliure, oberta a tothom, 111 places, que us esperen per qui vulgui recordar aquest mestre de les Escoles Ribes, que dona nom a l'única biblioteca de Rubí. Ua, ja l'ha metido, eh? Fasca!
Doncs bé, el dimarts dia 4 fem també un recordatori d'aquest any 2025, que ha estat un any amb moltes també efemèrides, i una era l'any de les glaceres, que vam fer el concurs de punts de llibre relacionat amb les glaceres. Doncs fem l'hora del conte per a menuts, especial glaceres, en aquest cas contes de gel amb la maleta de la Lili,
El dimarts 4 de novembre a les 18 hores a la sala de petits lectors. Perdona, glaceres, però anem els dos amb màniga curta, per no dir-los tres. Sí, sí, exactament. Qui vol castanyes o gelat de castanya, no? Doncs això, així estem. Celebrarem les glaceres, o el que quedi de les glaceres, els glaçons del gintònic.
Doncs amb aquest conte per menuts, el dimarts a les 6, doncs això, contes de gel. El dimecres, doncs fem alguna activitat també relacionada amb la salut i el benestar, doncs també comencem dimecres amb Reconecta amb l'Alegria de Viure, amb la Míriam Ferrer, també oberta a tothom a l'auditori a les 6 de la tarda, doncs una xerrada amb...
amb explicacions, però també, sobretot, és molt vivencial, amb exercicis pràctics, molt interactiva, les típiques xerrades que tenen tan èxit que ens fa la Míriam, doncs això, en aquest cas, parlant de l'alegria de viure. Dimecres 5 a les 6 de la tarda. Molt bé.
El dia 6 el deixem de descans. Passem al dia 7. El dia 7, divendres, fem una presentació de llibre d'una autora rubinenca, un llibre de poemes, que es titula Tres voltes rebel i és de la Carmen Moreno. Que la vam tenir aquí lluny.
Heu parlat aquesta setmana exactament, el divendres dia 7, a les 6 de la tarda, també a l'auditori, presentació de llibres d'autors locals que ens encanta. No és local, ve de Madrid, després d'escriure molts articles al país, a Babèlia, a sortir a l'Ojo Crítico, un currículum bastant espectacular, el de l'Anna Rodríguez Fischer. Doncs l'Anna Rodríguez Fischer ens vindrà a parlar...
del llibre Notre-Dame de la Alegria, que en aquest cas és un llibre que parla d'una pintora, que ara últimament s'està parlant molt perquè tenia una vinculació amb la República, avui justament en parlaven, i doncs això...
Sí, la Maruja Mayo. La Maruja Mayo. I en aquest cas vindrà a parlar-nos de la Maruja Mayo i del seu llibre, Notre-Dame de l'Alegria, l'autora Anna Rodríguez Fischer, també. Dilluns, 10 de novembre, a les 18 hores. Estic darrere d'ella, eh?
Esperem que ens agafi el telèfon i la puguem entrevistar perquè estaria molt bé, perquè és una pope de la cultura i del periodisme de les darreres dècades. Llavors, és una de les activitats més destacades d'aquest mes de novembre, tot i que totes ho són, evidentment. Continuem amb el tema de salut i van estar amb la xerrada de salut mental i solitud...
que fem el dimarts 11 de novembre a les 18 hores. Normalment les xerrades són els dilluns a EUR, el que passa que, com que venia la Rodríguez Fischer, en aquest cas es farà dimarts. Llavors, dimarts 11 de novembre a les 18 hores, xerrada dels amics de la UAB, salut mental i solitud en la gent gran.
També un tema que preocupa i també és interessant. I destacarem ja dues activitats que fem ja de cara a finals de la setmana vinent, el divendres i el dissabte. El divendres continuem amb l'exitós taller d'aromateràpia i olis essencials.
que fa l'Anna Galofra, en aquest cas farem una versió dematí, perquè molta gent que ha vingut a la tarda havia parlat que a veure si fem una edició dematí, que hi ha gent que no pot venir a la tarda, doncs farem una edició dematí aquest divendres.
a les 11 del matí, a la sala de treball en grup de la planta 2. El dia 14, eh? El dia 14, perdona, sí, sí, divendres 14, perdona, perdona. Estava ja mirant aquí la foto del Javi Segovia, que ens visita el dissabte 15 de novembre,
per fer el tradicional conte de tardor, en aquest cas sobre vehicles, el Storytime a càrrec d'Espai Idiomes, doncs ja sabeu, contes relacionats amb vehicles, amb la guitarrita o l'ukelele que ens porta sempre el Javi, i doncs això, contes en anglès per nens i nenes, en aquest cas a partir de 4 anys, a la sala de petits lectors amb aforament limitat.
Per cert, parlant que arriben i arriben, ja he vist que hi ha data per l'arribada de l'oncle Buscall. Jo ahí lo dejo. Dia 17 de desembre? Sí, sí, sí. Encara no ha passat la castanyada i ja estem programant diferents coses, com tot el que és el Nadal. Ja tenim data d'arribada.
de l'oncle Buscai. El tindrem a la ràdio? Ja saps que l'oncle Buscai és imprevisible, té molts bolos, té moltes... Una agenda molt plena, de vegades ve sol, de vegades ve acompanyat, de vegades té algun contacte rubí, ja se'ns perd i després arriba quan arriba i com arriba. És que és gran. És gran i ja sabeu, doncs això serà sorpresa, però ja anirem informant.
Ja acabant, tot i que espero parlar una mica més abastament d'aquí 15 dies, el dia 18, dimarts 18, a les 18, fem una activitat dintre de la Setmana dels Drets dels Infants que es titula Land Art. I és un taller artístic que una mica amb la idea de la dona saharaui,
de la vida de la dona saharaui, amb totes les mancances i tota la problemàtica, amb coses de la natura, fulles, sorra i que han portat del Sàhara, es farà un taller de flors saharauis. És un taller que també hem fet amb molt interès i a veure què tal surt, perquè a més a més diuen que és art efímer,
no sé, ho vull veure, però això, sobretot, apunteu-vos a la gent de famílies, nens i nenes a partir de 5 anys, en endavant, doncs, taller Land Art, Les Flors del Sàhara, doncs això, taller artístic efímer. Molt bé, això serà el dia 18, a les 18, ja en parlarem també, però ara anem a parlar de coses de cultura, de teatre de fora de Rubí, però que també ens agraden a nosaltres, i anem a veure un teaser d'un espectacle que està fins aquest diumenge a Barcelona,
i a veure què m'ha explicat. Aquest és el teaser de la gira que es va fer, no sé si va ser a l'estiu, va començar l'estiu de l'any passat.
a Anglaterra, de The Rocky Horror Picture Show, o The Rocky Horror Show, perquè Picture Show és la pel·lícula, però que ja sabeu que és un film que es va estrenar l'any 75, si ara no m'equivoco, i que és tot un clàssic per als friquis i per als amants del musical, també. Sí, sí, o sigui, fa 50 anys...
de la pel·lícula i uns quants del musical que també es va fer als anys 90 amb alguns intèrprets que es repeteixen amb els mateixos o altres personatges i sí, sí, és un hype dels friquis.
Clar, però ara anem a mirar, perquè tenim unes imatges robades d'un altre mitjà, que és de l'espectacle aquest a Barcelona, perquè ja està estrenat, o sigui, només dues setmanetes, i el protagonista, diguem que el personatge que la pel·lícula feia el Tim Curry, el fa un senyor que es diu Jason Donovan, que clar, hi haurà gent que diu, quin és Jason Donovan? Edu, il·lústrenos un poco, va.
Ostres, i ells s'ho donaven. A més a més, no va començar bé la seva carrera a Catalunya. No va començar gens bé. A veure què passa. Home, què passa? Doncs que estàvem tots allà, doncs a TV3, doncs totalment anonadados, veient neighbors, veient veïns.
amb una parelleta molt guapa que sortia doncs la Kylie i l'escot i resulta que pum de sobte plega l'escot i comença el substitueixen per un altre escot i aquest escot era el Jason Donovan que doncs va fer de parella amb la Kylie Minogue
tots dos molt jovenets a veïns, i a partir d'aquí, doncs, això, des del 83, que es va incorporar a la sèrie, fins al 89, doncs, va estar tota la dècada dels 80, pràcticament, fent d'escot, fent de parella de la Kylie Minogue, a la sèrie i a la vida real, i, doncs, això va ser com un començament, que començaven deien, no pot ser que tots...
Estimem molt a l'Escot, però després al Jason Dovan. A veure, però con ese pelazo. Con ese pelazo rubio, cantant Silent With The Keys. Mira, el tenim aquí, l'estem veient aquí transvestido, a l'espectacle, fins a que diumenge es pot veure al Teatre Coliseum, els que tingueu entrada, evidentment. Bueno, jo sé que hi ha un company d'aquí de la ràdio que va diumenge, ja que m'ho expliqui dilluns. Sí, sí, no me mires con esa cara, José, y después te digo, no, ya sé que tú no eres. Però que és un espectacle que, clar, sobta,
Després de veure el Jason Donovan cantant cançonetes dels anys 80, que ens agradava molt també. Sí, sí. Però veure el vestit d'aquesta manera, doncs la veritat és que aquí hi ha molta tensió. No, està molt bé. A més a més, ell argumenta i parla, doncs, això, de com ara té una edat, té 57 anys, i ara no pot fer del jove protagonista i fa, doncs, d'aquest dimoni, del Frankfurter aquest, que, doncs, això canta, balla, però ja, doncs, amb una altra estètica.
Clar, aquí el tenim. A mi em diuen que és no sé qui i m'ho crec igual, perquè sé que és el Jason Dona, si no, ja em diràs. Doncs que per cert, podem veure una miqueta de la pel·li també, encara que sigui de refilon, perquè la pel·lícula sortia una gran Susanne Sarandon.
quan era, diguem, bastant jove, aquí la tenim, i que no la coneixíem molts, però que va fer aquesta pel·lícula. Potser algú no se'n recorda. Clar, Susanne Sala, pel·lículones i papers impressionants. Però també és una dona que va fer molta comèdia. Recordem, per exemple, primera plana de Billy Wilder, que també sortia allà molt jove. Tu la pel·li l'has vista?
L'he vista però fa molts anys, no és una pel·li que hagi vist recentment i la recordava com una bogeria total, a més a més és un musical una mica diferent als que estem acostumats, que era com més to romàntic, això és com una mena de bogeria total, però molt teatral, és com molt teatral, és una història...
o sigui, entens que la puguin portar al teatre i que porti també 30 anys al Wiestem de Londres triomfant. Penseu que la gent que anirà al Coliseum, la majoria, perquè seran molt friquis, aniran alguns disfressats de personatges de la pel·lícula i de moments que tiren aigua i tiren coses a l'escenari.
A la platea. És més enllà d'un xou també a baix i no només a dalt de l'escenari. Bé, doncs aquesta és una de les coses que volem comentar. I parlant del Jason Donovan, tenim una cançó que jo vull veure, si us plau, que és la Kylie Minogue i el Jason Donovan, amb un d'aquells videoclits... Mira, mira, és que... No me diràs que no. Aquesta cançó, Especially for you, que ara hauria de buscar d'aquí, n'anys concretament, perquè no me'n recordo, però, vamos, que això ho busco en un moment. Escucha, escucha.
És de l'any 89, aquest tema, que canta ara mateix la Kylie Minogue, que l'estem veient, i també apareix Jason Donovan, com deies tu molt bé abans, pareja en la vida laboral i...
real, aquí lo tenemos, a Jason Drova més jovenet, teníem una polèmica l'altre dia a la redacció i jo deia, jo no li dono més de 4 anys de diferència a aquesta parella, i resulta que són del mateix any, vull dir que crec que es porten 3 dies de diferència només. Sí, sí, són dels mateixos anys, és que de fet, clar, a la sèrie feien tots com una mena de... com si fos un grup de joves de la mateixa edat.
De Melbourne, australianos, desconeguts i per molts. Imagina't quins carrerons després han fet cadascun. Sí, sí. Doncs aquesta sèrie Neighbors, que encara no s'ha acabat, que va per la temporada... Espera't, que no es quiero equivocar-me. 41 temporades, 9.355 capítols. A TV3 ja no la fan, però ahí està.
Ha sortit, la Margot Robbie també ha sortit en aquesta sèrie, Guy Pearce, alias Memento, a casa meva, Guy Pearce era la veu de Mike de Veïns, que després és Luis Posada, alias Johnny Depp. Però en un primer moment el coneixíem a casa com el Mike de Veïns, imagina't, coses que has explicat.
Bé, doncs aquesta és una de les coses que volíem recordar. Teniu allà el Tetracolissó amb aquest espectacle amb el Jason Donovan, amb un altres pintes que no aquestes de finals dels 80. I ara anem a recordar un senyor que es diu John Candy, una pel·lícula que es diu Mejor Solo, que m'ha acompanyado, perquè no tindrem temps. Ja hem parlat abans que van morir el mateix dia d'anys diferents el Sean Connery i també River Phoenix, que van coincidir amb la pel·lícula Indiana Jones i l'última cruzada...
fent del jove indiana i del pare de l'indiana, si la voleu recuperar i tal, però després tenim aquesta, que es diu, mejor son los que me han acompañado, que no té res a veure amb aquests dos, però sí amb el John Candy, que hagués fet anys avui, però que malauradament, als 43 anys, va tenir un infart, que ens va deixar, un senyor que havia fet moltes comèdies, i en aquesta amb l'Steve Martin, que jo, és que m'agrada molt, és un viatge que han de fer, sí o sí, hi ha una tempesta, han d'anar de Nova York a Chicago, no poden arribar, ja es coneixen,
Ja es coneixen a Nova York perquè un li roba el taxi a l'altre, però acaben fent un viatge que inclou tren, autobusos, cotxes... I tampoc vull fer un spoiler, no? És com l'estranya parella, però versió road movie. Totalment. Acabem d'obrir una imatge que surt així, la Steve Martin fent així, i a casa meva això és un clàssic. És com quan t'enrotlles mucho i parles molt. A més, si us interessa aquesta figura, que també va aparèixer, tu ho deies abans, a Solo en Casa. A Solo en Casa, és un dels protes.
Bé, dels papers dels molts que surten, però surt el John Candy. Sí, doncs què em dius, José? Hacia de flautista? No ho sé ara, no ho sé.
Solos con Nuestro Tío també és una pel·lícula que va fer, o sigui, va fer unes quantes pel·lis amb molt d'èxit. Ara ja buscarem. S'ha estrenat enguany un documental que diu Jo me gusto. De fet, en aquesta pel·lícula, de la que estem ara parlant, la de Mejor solo que mal acompañador, hi ha un moment que ell diu Jo me gusto, a mi mujer le gusto. És com una reivindicació perquè l'Steam Martin, que és molt irònic i quan vol és molt punyatero, li està fotent canya bastant, no?
I és que no tindrem temps de veure-ho tot, però us la recomano. Jo la vaig veure ahir, està a Disney,
podeu recuperar aquesta pel·lícula de l'any 87 amb personatges també de l'Amèrica profunda, com és el que estàvem veient ara. I ara anem per acabar ja, perquè no puc deixar de parlar, encara que ja ho hagi fet aquesta setmana, d'una pel·lícula que arriba als cinemes... Mira, Edu, si és que solamente he de ver esto... Jo tinc una... És que no l'he llançat perquè em fa pena. Jo tenia una cazadora d'estes així, tipus aquesta que porta el Mike J. Fox, que li podies treure les mànigues
i que ja no m'entra amb les mànigues. Si les trec, sí. I la tinc guardada des dels anys 80 perquè em fa pena llançar-la. Estem parlant de Regreso al futuro, que torna als cinemes, i amb Christopher Lloyd, que ve a Barcelona.
Sí, sí, no, no, la veritat és que han fet una celebració de la pel·lícula de l'aniversari, doncs, por todo lo alto, perquè imagina't, portar aquí el professor a presentar-la, doncs, era un festival, realment, i aquesta pel·li, cada cop que la passen a fenòmenes i a diferents aniversaris que ha fet, continua sent una pel·lícula, doncs, que la gent la va veure i tothom, doncs, la recordem amb un gran somriure.
Jo la vaig veure fa uns dies també, perquè quan m'avorreixo i si veig que l'estan fent me la torno a posar. Lo siento, eh? Per a mi és la millor trilogia. Lo siento por los fans del Padrino, queda fatal que yo diga esto, eh? Como cine fila. Però per mi la millor trilogia del cinema és Regreso al futuro. I ara, doncs això, el dia 1 i 2, o sigui, demà i demà passat, Cristófer Guit que està a Barcelona, això sí, precios prohibitivos si voleu anar allà als cinemas fílmacs a veure la pel·lícula.
perquè 75 euros, la més econòmica, això sí, podreu parlar amb ell, algunes fotos i tot plegat, però bueno, ahí està, eh? ¿Quién no ha querido tener un DeLorean? I tant, i tant, i tant. Sí o no? I tant. Jo tinc una foto amb un DeLorean, o sigui, estic davant del... és que m'explico demasiadas cosas. Tinc una foto que tinc el DeLorean darrere, el fenòmena, precisament, ja te l'ensenyaré si no l'has vist, que potser sí que l'has vist. Doncs ja està, hem fet una repassada així, ràpida, lo siento, José, però...
Edu, com sempre, moltíssimes gràcies. Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Has de demanar un programa per dur sol. Sí, sí, vinga. Que vagi molt bé, Edu. Adéu. Nosaltres marxem. Si ens podem colar el film, ens ho farem. I si no, ja ho veurem a la tele. Que vagi molt. Una salutació del José i de Servidora. I ara us deixem amb les notícies. Que vagi bé.
I feel so good