Gràcies.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant gairebé 8 minuts de les 11 del matí, recte final del programa. Aquest divendres és festiu per alguns afortunats que s'han agafat una mena de prepont per ells i pels que estan treballant, però amb ganes de començar el cap de setmana hem preparat un programa ple de propostes culturals i també amb alguna advertència.
En uns minuts parlem amb Germà Bustamante, el nostre expert de territori digital, sobre les famoses llums de trànsit. Sabeu que l'any venent hem de canviar els triangles per les llums d'emergència en cas d'accident o d'haver d'aturar el nostre vehicle. El Germà ens explicarà tot un entramat que hi ha al voltant d'aquestes llums que sembla estret d'una pel·lícula de ciència-ficció.
Com cada dia, us farem recomanacions per anar a la sala del Teatre Municipal. No només recomanacions, sinó que també us regalarem entrades pel Trencanous, Les Bàrbares, el concert de balsos o la pel·li del Cicle Gaudí, més lluny.
I cap a dos quarts de dotze rebrem els estudis de Ràdio Rubí, el David Checa, excol·laborador de la ràdio i creador de l'Open Mic de Rubí, un espectacle de monòlegs que es fa a l'espai de la CGT i que està triomfant. Divendres vinent, el dia dotze, fan la tercera edició i el David ens explicarà tots els detalls. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Obrim el nostre territori digital de la mà del germà Bustamante, a qui ja tenim, en aquest cas, a l'altra banda de la videotrucada. Germà, bon dia, benvingut. Bon dia, què tal, com estem, Belén? Avui ens parles de les famoses llums. Les hem de canviar... No les hem de canviar... Què?
Sí, sí, les hem de canviar. Vinga amb un tema que ja et dic ara que és polèmic, parlarem de trànsit, parlarem de la Direcció General de Trànsit, i això és el territori digital. I ara tu, Belén, em podries dir, bueno, germà, i això què té a veure amb la seguretat o amb la ciberseguretat? I la resposta que jo et donaré és, doncs, ràpida i senzilla. Molt. I té molt a veure. Per tant, si et sembla, arrenquem.
Mai millor dit, això de bancals. Bé, doncs, tu ho havies dit, estem tots al corrent, especialment els que conduïu, a partir del gener del 2026, els triangles de carretera jubilen.
llàstima, aquells triangulets que ens acompanyaven al maleter del cotxe, que només fèiem servir molt de tant en tant quan ens quedàvem tirats a la carretera, doncs aquests es jubilen i ara haurem de portar la famosa baliza B-16. Llavors, això què és? És com si portéssim una sirena d'aquestes dels policies, de la secreta, per entendre'ns. Però és petiteta, no?
És com més petita. Sí, és molt més petiteta i normalment és d'un altre color. És més color sirena, per entès sirena d'ambulància. Sí, sí, sí. Què té de particularitat aquesta baliza? Doncs, com el seu nom indica, és una baliza i per tant és una llum que està connectada i que...
En cas d'Averia, quan l'activem, la DGT pot saber exactament on som. Llavors ens poden geolocalitzar per donar-nos assistència o a través del nostre servei de grua o el que sigui. La idea pot sonar a pel·lícula de ciència-ficció, ho deies tu al començament, una mica distòpica, si voleu, però el problema de tot això és que amaga una realitat
diferent i bastant fosca. De fet, més que una pel·li de ciència-ficció, podríem parlar d'una tira còmida del gran Ibáñez, dels seus Mortadelo i Filemón i de la famosa Tia. Per què? Doncs perquè resulta que el cervell de tot aquest sistema no és la Direcció General de Trànsit, com hauria de ser normal, sinó que tot aquest entramat, i ara agafeu-vos bé a les cadires, pertany a un particular.
A un senyor. A un particular. A un senyor que té nom i cognom. És un senyor que es diu Ivan Vega. Molt bé. Anem una miqueta. Com arriba... És que la pregunta que tothom s'està fent, suposo que és com arriba la DGT a decidir... Bueno, explica'ns, perquè segur que... Anem a dir, qui ha decidit que sigui un senyor? Ho ha decidit el senyor? Ho ha decidit la CGT?
Lamento dir-te que aquesta pregunta no te la podré respondre, però quan tinguem el context potser cadascú podrà treure les conclusions que cregui oportunes.
ens havien venut la promesa de seguretat, la DGT 3.0, en la qual els cotxes i les infraestructures es parlen entre elles, la B16 era la punta de llança, una eina que ens donava seguretat diària i que, com dèiem, era obligatòria a partir del gener del 2026. Poso la llum al cotxe, la DGT em localitza i aquí s'acaba la història. El problema B...
Exacte. El problema ve quan pensem o quan analitzem què passa amb les dades que estem donant. I ja sabeu que jo soc molt pesat amb això de les dades quan parlo de seguretat. La mentida d'aquesta trucada directa. I el problema és que aquesta balisa B16 no té una línia directa amb trànsit.
Per què? Doncs perquè aquí hem de distingir dues fases o el que se'n diuen dos protocols. El protocol A, que és el protocol de quan activem la llum, la fotem damunt del sostre, activem la llum, i es fa una primera comunicació, aquesta llum porta una targeta SIM, petitona,
una targeta del mòbil, doncs quan s'activa aquesta llum, les dades de la nostra ubicació, lògicament, van aparar primer al núvol, aquesta cosa etèria, el núvol, és a dir, el servidor del fabricant de la baliza. Per tant, la primera comunicació que establim és amb el fabricant de la baliza. Per tant, és l'empresa que ha comercialitzat aquesta baliza, i n'hi ha moltes que en comercialitzen, que...
que té, diguéssim, les primeres dades. I això, anem a dir-ho així, entra dins de la normalitat. La fase 2, o el protocol B... Però, Germà, no deixa de ser una empresa privada.
Exacte. És una empresa privada que tindrà les teves dades per deixar saber què. Suposadament per això, però ja les té. Exacte. Però diguéssim que aquest seria el protocol, anem a dir-ho així, normal. Perquè cada balisa que té el seu software connecta amb un altre software general, que és el de la Direcció General de Trànsit. I aquí és on venen els problemes.
Per què? Doncs perquè en aquesta fase 2 o en aquest protocol B el fabricant ha d'enviar aquestes dades a la DGT. Com s'envien les dades? Normalment s'envien d'un servidor a un altre i això es fa a través d'una adreça web. En aquest cas que ens ocupa ara, aquesta adreça web és un subdomini, no és un domini, és un subdomini d'una web que es diu
cmobility30.es. Ja veiem que això ja no pinta gaire bé, perquè no és un domini de la Direcció General de Trànsit ni res que se li assembli. Belén, per fer-t'ho fàcil, és com si jo t'hagués de donar un missatge molt urgent, però en lloc de trucar-te, truco al veí de dalt,
I el veí de dalt, en comptes de donar-te a tu el missatge, l'envia a l'Agústia d'un senyor que no coneix de res i que viu a Castellfullit de la Roca. És a dir, que em poso tranquil·la si em quedo tirada, malgrat que posi la balissa, no hi ha garanties. Bé, sí, hi ha garanties, però vés a saber quan arriba la informació a on ha d'arribar.
El problema és que tot això, teòricament, tot això funciona. Ara bé, sí, i ara ens posem en moda ciberseguretat. Si busquem el propietari d'aquest domini, que és un domini molt crític, perquè és un domini en el qual van aparar totes aquestes dades d'urgència o d'emergència... Milions de dades. Clar, evidentment, dades de geolocalització. És a dir, escolti, vostè està tirat a la Nacional 340 entre el quilòmetre 1,5 i 1,4.
Doncs trobem, i aquí és on està el problema, trobem que el domini cMobility30.es no és titularitat ni de la DGT, ni del Ministeri d'Interior, ni de la UT de Bodefont, que va ser l'empresa que va guanyar el concurs públic de desenvolupament de tot aquest tinglado.
sinó que és una persona física. Això no hauria de passar. El famós Ivan Vega. La gran pregunta és per què un domini que ha de gestionar dades tan sensibles com aquestes i en temps real de milions de vehicles que circulen per les carreteres espanyoles està en mans d'un titular. No s'entén gaire bé. Aquesta és la gran pregunta que deies que tampoc no podries acabar de respondre. No podré acabar de respondre
No et podré acabar de respondre, és a dir, no és una pràctica gens habitual, és a dir, tu quan ofereixes un servei, ofereixes un servei en nom d'una empresa, és a dir, a ningú se li acudiria, què et diria jo, que si tens contractat Netflix, les dades de contacte de Netflix fossin PeterSmith, arroba,
El que sigui. Això no pot passar. Això dona aquesta sensació de TVO de Mortadelo i Filemon. Absolutament, però a més a més, jo és que segueixo insistint, és que a qui se li... O sigui, quin és el Llumaneres que se li ha acudit a aquesta idea?
T'asseguro que el llumaneres, i mai millor dit això de la llum, Belén, t'asseguro que no portava una balisa al cap perquè l'il·luminés una miqueta. Perquè això és un despropòsit com una catedral, així, obertament. Per què? Doncs perquè hi ha dos riscos gravíssims aquí. Un, la fragilitat del servei.
Pensem que això és un domini d'un particular. Què passa si el particular no renova la titularitat del domini? Que val 10 euros l'any, eh? Tampoc no és cap o 30 o 20 o 30, és igual. Però què passa si li caduca? Allò queda penjat. Podria, teòricament, tancar la recepció de totes aquestes dades d'emergència a tot l'estat espanyol.
I per fer-ho fàcil, és com tenir les claus d'una central nuclear a la porta de casa, a la vista de tothom. Amb un cartell que diu central nuclear, no tocar. Exacte, sí, sí, a més a més, i marcadet a cada clau. Aquesta és la de l'entrada, aquesta és la de la sala de màquines, aquesta és la del refrigerador, i etcètera, etcètera. I el segon és aquesta...
Un altre problema, i és que el domini no només està en mans privades, sinó que, a més a més, per acabar-hi d'afegir una miqueta més de llenya, es gestiona de manera, anem a dir, alegre. Per què dic alegre? Doncs perquè els que es dediquen a la qüestió de la ciberseguretat han detectat, a través d'eines com el Huiz o com el Telnet, que els sistemes que hi ha al darrere
estan completament exposats i que no tenen la protecció adequada. I això què implica? Doncs implica fugues de dades reals a través de URLs internes, a través de males configuracions d'Amazon Web Services, que és on està allotjat aquest domini. Per tant, dit d'una altra manera i en conclusió,
Ens han venut un sistema de darrera generació que ens geolocalitza, que ens pot ajudar, que en qualsevol moment minimitza el temps de quedar-se tirat a la carretera, però anem amb sistemes dels anys 90. Tecnologia punta, per dir-ho així ràpid, muntada sobre uns fonaments digitals posadets en cel·lo,
i que això sembla més una pel·lícula d'Stranger Things, o un capítol d'Stranger Things, si em permeteu. Clar, ara entenc la polèmica, no la polèmica només per això, sinó la polèmica i l'oposició que hi ha al voltant de les llumetes sí i les llumetes no. Hi ha força gent que està en contra i si no t'expliquen què hi ha al darrere...
Jo al final el que pensava és, ostres, la gent també es queixa de tot, sense entrar en la qüestió del que significa que et pugui geolocalitzar, encara que sigui una institució. Però clar, quan veus tot això dius, clar, és que és normal que la gent no vulgui canviar.
I així hi ha, de fet, aquest matí, que també hi ha molta polèmica perquè, clar, aquestes balises es van començar a vendre ja fa molt de temps, ja fa relativament temps. El que passa és que hi ha gent que s'ha comprat unes balises que no estan homologades per la DGT.
Llavors, què passa? Doncs que se n'haurà de comprar una de nova que estigui homologada i que pugui entrar en tot aquest entramat. Llavors, el que els ciutadans ens hauríem de preguntar, o tres preguntes que ens haurien de preguntar, i moltes són reiterades i recurrents en aquesta secció, aquí estem donant les nostres dades.
les dades sobre els nostres moviments, en primer lloc. En aquest cas, cotríssim. És a dir, li estem donant les nostres dades a un munt de gent, perquè hi ha tantes passes, a un munt de gent que, a més a més, no les protegeix.
Les nostres dades, pensem que tot això es fa en temps real, per tant, això és qüestió de microsegons, però hi ha molts actors implicats aquí dins i aquest és el problema, és a dir, que hi ha molts sectors, és a dir, aquesta balisa no connecta directament amb un servidor de la DGT, sinó que connecta primer amb el servidor del fabricant, després amb aquest domini en el qual, teòricament, la DGT és on agafa les dades i pot procedir a fer les evacuacions, les assistències que consideri necessàries.
En segon lloc, qui veia realment per la protecció d'aquestes dades? Nadie. Perquè no és pròpiament la DGT, sinó que tot això ho tenim gestionat a través d'un servidor d'Amazon, i amb això no vol dir que Amazon no sigui segur, però Amazon és una empresa privada, és un tercer, que serveix, evidentment, espais amb moltíssimes multinacionals, amb molts indrets, però no deixa de ser un tercer privat.
I en qual lloc, i en tercer lloc, perdoneu, no tenim dret a una auditoria independent i transparent que ens expliqui com a ciutadans quin és tot el camí que segueixen aquestes dades? Són preguntes que ens hauríem de fer com a conductors, com a ciutadans i com a usuaris de serveis digitals.
Quan estaves plantejant les preguntes ja se m'estaven acudint possibles fugues d'informació, és a dir, qui pot estar interessat en... Pensava, home, si és una empresa privada qui rep les dades d'on se m'ha quedat el cotxe espatllat, però per tant també quins són els viatges que faig habitualment.
Potser aquesta empresa tindria, diguéssim, la temptació de vendre aquestes dades a algú que pugui fer comerç o que pugui aprofitar-se de saber que sempre faig aquest trajecte o que sempre vaig a tal població. Ja per no parlar de la intimitat, per no parlar de si pots tenir intimitat o no.
Correcte, perquè a més a més, i tots ho sabem, els mòbils no ens escolten. Tots ho sabem, que els mòbils no ens escolten, oi? Vull dir... I ara estic sent molt irònic, no? Teòricament, aquesta balitza només s'activa quan tu l'actives. Però, però...
Permeteu-me que també dubti. I aquí enllaço una mica amb el que tu deies, no? A mi em poden rastrejar tots els moviments que faig amb el meu vehicle i a partir d'aquí tenim camp lliure per gestionar totes aquestes dades. Faig un missatge final. Quan comprem tecnologia, comprem, o hauríem de comprar, i això és molt important, confiança.
i descobrir que les dades de l'emergència que tenim en aquest cas, que ens hem tirat a la carretera, que ens hem estimbat, en fi, qualsevol cosa, descobrir que les dades de la nostra emergència viatgen a través d'un domini desconegut, amb servidors que no estan protegits com haurien d'estar protegits, home, doncs no és precisament allò que hauríem d'entendre com a confiança. I permeteu-me que...
reclami i de fet el RAC fa un parell de dies ja va aixecar la maneta.
Crec que la Direcció General de Trànsit té l'obligació, tenint en compte que això ja entra en vigor d'aquí res, té l'obligació d'aclarir immediatament qui és aquest tal Ivan Vega, perquè ja comencem a tenir un cert neguit o una certa curiositat per saber qui és Ivan Vega, que és el titular d'aquest compte, per què es va permetre fer una gestió d'aquestes característiques
i quines opcions o quines qüestions pensa emprendre per protegir, per blindar aquesta infraestructura. Perquè al final la seguretat a la carretera, en aquest cas en concret, també comença per la seguretat de les nostres dades.
I això és indiscutible. Estava pensant que ara quan et posis en viatge, allò que fas un viatge llarg i que se't pot espatllar el vehicle o tal, pensaràs, ai, en lloc de virgencita, virgencita, pensaràs Ivancito, Ivancito, que no me pase nada. Perquè estàs amb les seves fans, eh? Sí, Iván...
que no se t'hagi passat renovar el domini. Clar, perquè si no em quedo tirada de veritat. Perquè si no ens quedes tirada. Escolta, Germà, i una pregunta que pot semblar de perugruyo, però així com passa, per exemple, cada cop que cedim les nostres dades, que estan protegides per la llei de protecció de dades, i que podem desistir, no és fàcil, eh? Hem de fer-ho a la inversa i desistir que aquestes dades es puguin facilitar.
No hi ha cap manera de protegir-nos, perquè no ens podem negar a portar la balissa. És a dir, si tu t'atures, o sigui, si tens un problema i la policia s'atura i no portes la balissa, et posaran una multa. Per tant, això, impossible. No hi ha cap manera de decidir que no vols que et geolocalitzin o que vols saber on van les teves dades?
A la pregunta, tu ho has resumit molt bé, no? Vull dir, és el mal necessari, és el peatge que has de pagar. És a dir, has de portar la balisa al maleter del cotxe, o a la guantera, o en si, o en càpiga. I en cas d'emergència, col·locar-la sobre el sostre. Això és indiscutible. Si no portes la balisa, doncs...
Mossos o Guàrdia Civil et multarà. Dit això, teòricament, insisteixo, teòricament aquesta baliza només s'activa en el cas que tu facis l'acció d'encendre-la, de posar-la en moda on. Què passa? Insisteixo que jo això...
M'ho hauria d'acabar de mirar, no m'ho acabo de creure. Llavors, s'haurà de veure, en qualsevol cas, les especificacions tècniques d'aquests dispositius, si realment hi ha algun tipus de mecanisme per protegir les dades més enllà de...
És a dir, jo he causat una emergència, jo poso aquesta geolocalització, jo resolc el problema, però ei, això, aquestes dades, no vull que es guardin. Tenim dret a que aquestes dades, com que s'han fet servir per una finalitat molt específica, gràcies al Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, que està en vigor des de l'any 2018, doncs aquestes dades es poden, per dir-ho així, eliminar.
Veurem, veurem. Veig a tothom en el pont comprant les balisses i investigant quina és la millor marca o la que li dona més seguretat. Sobretot que estigui homologada per a la Direcció General de Trànsit i que permeti aquest circuit una mica fosc que estàvem explicant.
Germà, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui. Et deixem marxar, que sabem que tens avui molta pressa. Per favor, per favor, vés amb molt de cuidado, que no se t'aturi el cotxe, que no hagis d'encendre la balissa. Jo vaig amb bici, per tant, no sé si les bicis també estem obligats a posar la balissa, en tot cas, vull dir, me l'hauria de posar així sobre el casc, així a fer llumanetes i semblaria un arbre de Nadal, ja t'ho dic ara. Molt adequat. Gràcies, Belén. Adéu.
Fins demà!
Oh, I don't like this.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
La tercera temporada de l'Open Me Comedy segueix al local de la CGT de la mà del rubinenc David Xeca. El pròxim divendres 12 de desembre, a partir de dos quarts de nou, hi haurà una nova edició que tanca aquest 2025. Avui hem convidat el David, que ja sabeu que ha estat col·laborador de la casa. Molt bon dia, benvingut.
Què tal? Moltes gràcies. Molt content d'estar aquí, la veritat, de saludar la gent, de ser tu com a casa, la veritat, aquí. Home, és que és com estar a casa. Sí, sí, sí, i tant. Com ha anat? Perquè, casualitats de la vida, recordo que la primera entrevista, quan començaves a fer l'Open Mic, també te la vaig fer jo. Exacte, exacte. I recordo que vas venir, bueno, que vam parlar i que explicaves... Estic intentant muntar això...
a la CGT, perquè crec que això pot tenir sortida. A la gent li pot interessar. Sé que hi ha molts còmics a la comarca i gent que té ganes de participar. Home, la cosa ha funcionat, no? Sí, sí, molt contents. El primer, doncs, esclarir què és l'espai social-cultural Aurora, perquè...
Hi ha una associació que ho munta, que doncs dona, evidentment, que sense la seva col·laboració i suport seria absolutament impossible, però diria, Belén, que ho hem aconseguit, realment, no? Hem aconseguit el que volíem fer, que era un espai de comèdia perquè la gent de...
el Vallès Occidental, sobretot, no?, gent de l'àrea metropolitana de Barcelona, doncs, tingués un altre espai no tan santificat com Barcelona, que és que allà està absolutament tot, i tingués l'oportunitat, doncs, de venir aquí, provar text, a deixar-se anar sobre d'un escenari, i et diré que ho hem aconseguit per dos motius. El primer és perquè ens hem fet un renom dintre del món dels Òpens, que...
Hi havia alguns molt consagrats i alguns que han intentat entrar o consagrar-se i no ho han aconseguit. I nosaltres, la veritat és que perquè ens diuen els còmics i les còmiques, realment és un local molt maco, un públic molt agraït i es senten super a gust. I cada vegada que...
publiquem, no? Inscriu-te tal. Sempre tenim un munt d'inscripcions de gent que vol venir a actuar i això és absolut un èxit. I el segon motiu és pel públic. Clar, que al final és el més important, no? Que vingui gent a veure't, que puguin validar els acudits, que puguin gaudir de l'espectacle i cada mes tenim un munt de gent. Està el local absolutament a vessar i la gent que no ho hagi descobert encara l'animo, evidentment, a venir.
Fixa't que, deies, és una cosa que muntem amb la gent de l'Aurora, el local de la CGT, tothom coneix com a local de la CGT, que bàsicament el que fan, o habitualment el que fan, és música. És a dir, jo crec que pocs espectacles diferents, que no siguin els vostres monòlegs, fa l'Aurora. La resta és música relacionada amb música...
i monòlegs. Això vol dir que els està funcionant també, no? I que quadra molt amb el seu públic. Sí, sí, sí. Alguna vegada n'ha acollit alguna exposició, també algun tema de teatre, però així amb cartell continu, l'únic que hem fet és el tema dels monòlegs. I era un repte, realment, perquè és gent que, evidentment, van allà per la música, i hi ha un món. Jo no ho sabia, perquè jo no m'he mogut en l'àmbit de la música molt, no?
I quan vaig arribar allà vaig veure que realment hi havia tota una sèrie de seguidors que anaven allà per les jam sessions, etc. I això estava molt bé. I part d'aquest públic ha anat venint a veure el tema dels monòlegs i també ha anat passant el tema de la comèdia. I superagraïts, evidentment. Anem a veure algunes de les coses que recomano a la gent que entri a l'Instagram de l'OpenMe, que allà podrà veure gent que ja ha actuat, com ara aquest noi, sobre un tema clàssic, eh?
és estar a Moncao i Forcació, que portes molta estona a Moncao i Forcació, portes tanta estona que ja ets part de Moncao i Forcació, portes molt de temps a la persona en tren i això, escoltes, si us plau, no creuïn les vies, o què? Renfe! No creuïn les vies, o què? Renfe! Sembla un lloc tranquilíssim, això, Renfe! Podria fer un pícnic aquí, és molt més sol que a les Rambles, això, Renfe!
Els riures no són enllaunats, eh? Són reals que està passant. Això de l'OpenMIC va, d'una banda, de donar-li una oportunitat, com deies, a la gent que ja s'hi dedica, potser no professionalment, però semiprofessionalment, i que estan al circuit, però també a gent que ho fa per primera vegada, no?
Exacte. De fet, aquest noi es diu Gabriel Bencomte, i no sé si és de Santa Perpetua o Cerdanyola, alguna cosa així, i em va dir, just quan va venir a fer aquesta actuació, em va dir que la setmana que ve faig de taloner el Magí. El Magí és aquest home de TV3 que surt moltíssim a tota... i té moltíssim èxit, no? I fer de taloner una persona així, doncs, és una cosa molt característica.
Sí que és veritat que els còmics que realment s'hi dediquen acaben anant a locals de Barcelona perquè els hi és més proper i perquè hi tenen més confiança o el que sigui. Però han vingut gent de moltíssim renom i gent molt contrastada. I després és això. Hi ha aquest cartell que combina gent que just comença, que és la primera vegada o cinquena vegada, amb gent molt més contrastada. I això dona un cert equilibri, una homogeneïtat...
I veus realment de què va, de deixar-se anar, de donar oportunitats. Quanta gent tens comptabilitzada? Quanta gent ha pogut passar pels Open Mix en aquests gairebé 3 anys? Uau, doncs t'ho puc mirar ara mateix perquè a l'Instagram, que aprofito per promocionar, tenim un Instagram que es diu Open Coneguts, on pengem els millors moments, així com els cartells i següents actuacions. Tenim unes històries destacades i aquí...
Doncs surten a tots els que han vingut. Però clar, si cada... No puc comptar, no es compta. És impossible, però... Moltíssim. Però en cadascuna de les sessions, quanta gent ve? O sigui, quants monòlegs hi ha? Poden haver set o vuit? Sí, entre... No, normalment són cinc. Vam començar fent set, el que passa que se'ns allargava molt, aleshores fem cinc còmics o còmiques, i estàvem més les presentacions, una mica d'això i tal. O sigui, que podem estar parlant en tot aquest temps de
Un centenar de persones tranquil·lament. Sí, sí, sí, moltíssima gent. Moltíssima gent, molts còmics i còmiques. I molta gent que repeteix, eh? De fet, hi ha gent que funciona molt bé i que també l'animem a repetir, evidentment, perquè volem, per donar l'oportunitat, però també la gent que gaudeixi d'això. I hi ha gent molt bona, que els agrada molt el local, que els agrada molt el públic, perquè és un públic molt característic pel seu tipus d'humor i que funcionen superbé. Sí, sí.
Clar, perquè pel camí tu també has après, és a dir, tu vas començar a fer això perquè tu feies monòlegs, però no eres programador d'espectacles, és a dir, que també has après pel camí a què és el que cal combinar, qui pot repetir o quin ganxo, entre cometes, necessites perquè funcioni, no?
Sí que és veritat, Belén, m'agrada molt aquesta qüestió perquè és molt l'acquatge, eh? Realment, no m'ho havia plantejat, però és veritat que he hagut de fer una evolució i també el que he fet és observar altres presentadors d'altres opens, observar també funcionaments i preguntar també a la gent, no? Perquè, bueno, perquè tu dius, jo ja feia això, ho feia a Barcelona, evidentment, tornava un dimarts a les 11 de la nit i deia, per què no es pot fer això aquí a Rubí?
Un cop un investiga veu que hi ha alternatives per aquí, però potser no eren suficientment potents en els sentits que nosaltres volíem donar-li, no? I sí que hem anat millorant cosetes i seguint millorant coses, no? Però sí que és veritat que ens dona la sensació que la gent se'n va superagraïda i supercontenta del que viuen allà. Sí, sí, sí. Que guai.
Anem a veure un altre monòleg, en aquest cas una mica més antic, i després parlem de la part més tècnica. Un alterament excessiu pot ser més perillós que en la porta en un bufet lliure. Es veu que una tia va estar xatejant amb un fals Brad Pitt que li va escapar 800.000 euros.
Us podeu imaginar com m'havia d'anar d'empoderada per pensar-se que en Brad Pitt se la volia lligar? Però compte perquè ens ha passat a totes. Vull dir, tu quedes amb un tio que has fungut a Tinder i el que apareix no és mai Brad Pitt. La putada és que et fotin 800.000 euros, no?
Que no us faci tanta pena que la tia era francesa. Una mica això del stand-up que sona així com molt sofisticat i que ve del món anglosaxó és aquests monòlegs, aquesta estructura que és com bastant repetitiva, no? Que és buscar aquells temes comuns, la complicitat amb el públic, el cop final... Però funciona, segueix funcionant, no?
Sí, és a dir, és com un acudit, al final, no? Tu fas una premissa i després ho tanques d'alguna manera, no? El que sí que ara jo estic intentant, com a David Xeca, intentant fer un monòleg d'una hora, val? És una cosa absolutament complicadíssima, eh? Perquè has de fer molt text molt bo, comprimir-lo molt, és a dir, has d'escriure moltíssim i anar borrant, borrant, borrant, borrant...
Però a mesura que m'estic posant en la tècnica, veig que té molta tècnica, realment. I té diverses solucions, els acudistes tenen diverses solucions, joc de paraules, atancament absurd, el que sigui, i realment hi ha tot un món darrere que és superinteressant. Que tu, des de fora, quan veiem gent boníssima,
Ens riem i ja està. I pensem, ah, que ingeniós. És que és bo, no? És que té un molt bon guió. Exacte, exacte. És que ha treballat moltíssim, no? I això, doncs, és fonamental. És feina, feina i feina. Sí, sí, i tant.
De tota manera, l'humor en general segueix funcionant, segurament ha evolucionat i els monòlegs han ajudat a aquesta evolució, perquè si penses, els podcasts que tenen més seguidors són podcasts que estan relacionats amb l'humor, però el mateix els programes més convencionals de tele, de ràdio...
És a dir, que necessitem d'humor, no? Sí, necessitem d'entretenir-nos una mica amb tot el que va passant, que tampoc està tan malament, no? El que passa que a vegades ens dona la sensació que totes les notícies solen ser negatives i...
I un arriba a pensar que és per enganxar-nos al contingut, no? És una manera que han fet les notícies d'enganxar-nos, d'explicar-nos la part negativa. I l'humor, doncs, el que busca també és riure's de tota aquesta part negativa i des d'un punt de vista intel·ligent, no? És el que penso jo després de veure tants còmics i còmiques passar pel nostre open, sí, sí.
No hi ha límits, ho dic perquè sí, és una cosa que està cada cop més de moda o que segueix de moda, que es consumeix, però també genera moltes polèmiques. És a dir, quan algú de l'humor tracta, depèn de quin tema, a xarxes es pot liar, parda, que diem vulgarment. Jo sí crec que no ha d'haver límits, és a dir, que l'humor és humor. Ha de ser transgressor i segur que molesta algú,
o que pot molestar algú, però, bueno, és una cosa seriosa, precisament, no? Et parlaré d'un límit ara que no té res a veure amb el que normalment has debat, que és un límit entre els còmics, perquè ara mateix, en aquesta època en la que vivim, s'ha portat a terme una nova forma d'espectacle tipus monòleg on la gent participa molt.
segur que heu vist vídeos al respecte, i això hi ha còmics purs d'estand-up, de pujo a dir un text, que diuen que això no és un monòleg, això és un xou que tu fas, i al final també és molt criticat. I això t'ho volia dir perquè al final els límits existeixen, però els posem nosaltres mateixos. Sí que és evident que has de saber en el context on estàs.
És molt important. Si tu vas a l'Espai Social Cultural Aurora i parles del Tinder... Tinder és més fàcil. Diré Grindr o diré una altra aplicació de lligar. Si dius el nom aquest, no ho entenen. Aleshores, si tu dius aplicació de lligar...
ho capten de seguida, no? I això els hi passa moltes vegades. I amb això tot, els límits de l'humor també. Si tu vas a un espectacle d'humor negre, doncs tens els límits una miqueta més flexibles. Si tu vas a un lloc, a una... L'altre dia va...
Va passar una altra població veïna que van contractar una persona i va fer humor molt negre en un acte esportiu de l'Ajuntament. Clar, molta gent es va disgustar. Jo crec que els límits estan en contextos i que com a professional has de conèixer els contextos. Anem a veure també el David Xeca en acció.
També tenen dones que hi ha un món darrere del tema del bebè. El meu fill, abans de néixer ja semblava la Laura Scanners, tenia una casa plena de coses. Una passada. Tot el diminutiu, a més, és el cotxet, és les tovalloletes. I a mi em fan molta por els diminutius, perquè no sé què opinaria l'assistenta social de que néixi el meu fill a la cuneta, saps?
Clar, depèn de qui es pot ofendre, no? Parleu de la Cuneta, perquè faci bromes de la Cuneta, però bueno, tampoc no... És un joc de paraules, no? Sí, sí, sí. Però, bueno, aquí està allò del límit, no? Saber quin és el teu públic i... Sí. I a més, és una consecució, és a dir...
Tu aquest acudit aïllat et sembla una miqueta, bueno, et sembla graciós o tal. El que passa és que quan encadenes diversos acudits i una temàtica i un tal, i li fiques una estructura i ho poses bonic, realment és el que la persona diu, ostres, aquí hi ha hagut una feina, realment està molt treballat. I precisament tinc això, tinc 15 minuts a la mateixa, em falta un 45 per omplir l'hora aquesta que vull fer, no?
Però tinc 15 minuts que parlo de l'experiència de ser pare per primera vegada i tal, que em funciona molt bé, no? D'això es tracta una miqueta l'Open, d'anar provant aquests textos que creus que funcionen, els acudits que no funcionen, els llences a la paperera o els recicles, i els que funcionen, doncs, t'es guardes i vas creant el teu xou. I et sorprèn les coses que acabes llançant a la paperera que dius, oh, si era superdivertit, o al revés, una cosa que dius, va, vaig a provar-la i resulta que després és la letxa?
Sí, de fet, tenim un punt de... No, no, és que he escrit això i ho he de ficar com sigui perquè a mi em fa gràcia. Perquè és molt bo. El que passa que ho intentes una vegada, dues vegades, tres vegades, dius, mira, no, ja no ha funcionat, ja vaig a treure perquè em fa gràcia a mi, no? Clar, que tinguis una persona que li faci gràcia, vale, però no ho sé.
Aleshores, sí, en definitiva es tira molt contingut a la paperera i d'això es tracta realment, no? De tenir una llibertat creativa de dir mil borrades, de tu mateix descartar-ne tres quartes parts i d'aquesta, doncs que el públic t'acabi descartant la resta. El dia 12 ens pots avançar qui no ens hauríem de perdre o què és el que...
o quins són els monologuistes que actuaran? Doncs mira, el dia 12 està molt bé per venir, sobretot la gent que hi ha vingut, perquè és gent que mai ha actuat a l'Open dels Coneguts i que jo no conec personalment. Sí que és veritat que he preguntat referències per conèixer les diferents persones i una mica muntar l'ordre del cartell, i doncs hi ha gent molt consagrada i molt tal, com és la Iki, com és el Toni Guay...
Però sobretot és això, és un tancament d'any molt diferent i segurament molt sorprenent respecte a altres shows que ha repetit gent i per tant ha sigut menys diferent.
Per tant, aconsellaria moltíssim venir aquesta setmana que ve, el dia 12, hem dit. Divendres. El dia 12, divendres, i ja està. I sí que ens segueixin a l'Open dels Coneguts de l'Instagram, perquè també anem penjant allà contingut, que el poden veure des de casa seva, i també veure la següent data per venir-nos a veure si és que el dia 12 estan comprant els torrons. Per exemple. Tant va dir que manteniu la temporada, és a dir, encara hi haurà dates...
El 2026, ja sé que estàs molt bé a l'espai de la CGT i que estan molt contents des de l'Aurora, però et veus fent-ho en un espai més gran de la ciutat?
No. És a dir, a l'Open com a tal no. Perquè que tu ho facis més gran no vol dir que sigui millor. L'espai social de la cultura de l'Aurora el que fa és que és un espai molt ben aïllat, el riure ressona molt, és a dir, que crea molt bon ambient...
A més, hi ha servei de barra, hi ha llums molt potents, hi ha un micro molt xulo. És que té absolutament tot per d'això. Si ho passem al casal, m'invento, o a la sala, o el que sigui, seria... Una altra cosa, si és veritat. Seria desvirtuar el que és realment un open mic en un local. Que sí que potser em veig el dia de demà, si tinc l'hora feta i tal, fent-ho a un altre lloc, al meu monòleg, sí. Però ja seria una altra història que no té res a veure amb això.
perquè és un espectacle diferent i aquí el que busqueu és aquesta proximitat amb el públic. A més a més, la CGT també estan col·locades les taules. És a dir, està fet de forma diferent, no és el mateix que un format teatre. Correcte. Dóna una volta el dia 12. Feu l'Open Mic el dia 13 inaugurant el casino.
Ah, ostres, veus? És que això em passa per no... He dit que no, he dit que no. No, no has dit que no, no has dit que no. Has dit que sí que et veus el teu espectacle. De fet, al revés, li podem donar la volta i dir el David Sheik estaria encantat de presentar el seu espectacle a Rubí en qualsevol dels teatres.
Exacte, això sí, evidentment, sí, sí, evidentment que sí. David, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu, Belén. Que sigui un èxit, tot i que sempre ho és, i ja saps que sempre que tingueu preparat un nou Open Mic, doncs ens ho dieu, i parlem i li expliquem a la ciutadania. Doncs moltíssimes gràcies per acollir-me, de veritat, em sento com a casa, i que Ràdio Rubí visqui molts anys, perquè feu un gran servei per la ciutat. Gràcies. Adéu. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.