Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 9 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que durant dues hores us porta tota la informació de la ciutat.
I el primer relleu de presentadores el fem a les 10, i és la Belén Tierno qui es posa al capdavant de la tertúlia, que heu sentit just abans de la informació actualitzada del bolletí de les 11 de la mà de la Patri Diet. I ara comença aquesta, la quarta, l'Hora Més Magazine, d'un espai de 8 dimecres, 26 de novembre de 2025.
I avui al programa us parlarem d'una banda de cultura popular i tradicional catalana, perquè us explicarem que aquest diumenge tindrà lloc el cinquè a ple dia de tardor i també un concert amb la cobla ciutat de Girona. Tom!
Sí, sí, tindreu cultura tradicional catalana al matí, a partir de dos quarts d'onze, a la plaça del doctor Guardiet, i també a la tarda, en aquest cas, al Teatre Municipal La Sala, a dos quarts de set. I per explicar-nos tot plegat, tenim, evidentment, el secretari de Foment de la Sardana, el Josep Puigventós. ¡Ay, qué cosa más grande!
tan grande que si calgués es posaria a presentar aquesta hora del magazine. Estupendo! Sí, sí, em diu que sí amb el cap. Crec que ho està desitjant, potser per canviar una mica d'estil. Bueno, no passa res. També hi ha cultura a altres bandes de la ciutat, com per exemple el dissabte, el dia abans de la pleca i del concert.
de la Copla, ciutat de Girona, perquè el TET ha municipat la sala, acull la preestrena de l'espectacle Avui no ploraré, de l'Estè de teatre. Ja sabeu que tenim invitacions i un telèfon de contacte al 93 588 59 60.
Si voleu anar de franc a veure aquest muntatge que es preestrena a la ciutat. Encara queden algunes entrades a la venda, no moltes, però algunes, per veure abans que ningú aquest espectacle de l'Esté de Teatre, que ja estan acostumades a venir a rubir i assajar molts dels seus espectacles. De fet, ahir el nostre company David Garcia va fer una visita a la sala per parlar amb les actrius que protagonitzaran
aquesta obra. I sentirem aquesta entrevista que li han fet algunes de les protagonistes. Dic algunes perquè després hi ha els actors, el Jordi Rico i l'Albert Rivalta, que acostumen últimament a ser també protagonistes de moltes de les històries que ens expliquen l'Estea Teatre.
però avui, com cada dues setmanes, o depèn com li dóna també a ell, perquè no pot parar de crear, i de vegades tenim dues accions, setmana rere setmana. Estem parlant del Xesco Caballero, excompany d'aquí de la ràdio. Eso sí, aquest tall va perfecte per ell. De fet, el Puigventós està dient que sí amb el cap, se'n recorda molt del Xesco, el Xesco que no està a les nostres contrades, podríem dir. Ahora comprendo por qué tiene tanto éxito.
Sí, fa moltes coses. I aquest creador ens ha ofert aquesta temporada fer una secció nova que inclou la intel·ligència artificial, les obres del nostre estimat Willy Shakespeare i també els musicals, tipus Broadway. De fet...
Bueno, no sé si los niños tienen capacidad económica para ir a ver un musical, si no van amb els pares. Però sí que és veritat que el Xesco està precisament buscant aquest finançament per fer musicals i només ens presenta un tema, una cançó que s'ha inventat, i en aquest cas li toca a l'obra Otelo. I ell s'ha inventat un musical que es diu Amor i ruïna, basada en aquesta història de William Shakespeare, i ens presentarà avui la cançó que es diu Mis cicatrices y mi voz.
Doncs tot això i també música en aquest programa, que ja sabeu que fins a les 12 intenta oferir-vos actualitat de la ciutat i també, per què no dir, una mica d'entreteniment. Qui està aquí des de les 8 del matí i molt abans és el nostre tècnic, el José Malagón, que us acaba de saludar i que ara mateix per començar em posarà un tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
I avui per començar volem sentir aquesta cançó i dic sentir literalment perquè jo és la primera vegada que l'escolto, aquesta cançó. Es diu What's...
That's what love can do, la interpreta la Cristina Aguilera i amb una efeméride una mica així random. Avui recordem que fa 20 anys, va ser un 26 de novembre del 2005, quan Cristina Aguilera es va casar amb Jordan Bradman, que és un senyor que és productor discogràfic. La història no li va durar gaire perquè es van separar el 2011, però en tot cas hem buscat...
un tema que no fos dels més coneguts de la Cristina per recordar aquesta efemèride, i aquest tema musical pertany a un disc que es diu Justin en Cristina, que es va publicar el 2003 i que va ser una obra de Cristina Aguilera i Justin Timberlake, que cadascú cantava les seves cançons una mica diferents per promocionar una gira que estaven fent en aquell moment. Sentim aquesta cançó per recordar que avui fa 20 anys que Cristina Aguilera es va casar.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs sí, parlem de cultura tradicional catalana i ho fem amb el Josep Puigventós, que ja sabeu que en sap més que ningú de les sardanes concretament. Josep, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Diu que sí, amb el CAP, secretari de Foment de la Sardana i responsable que aquí a Ràdio Rubí ens sapiguem encara més d'aquest gènere musical.
Sí, doncs també que col·laboro amb els programes, ara i sempre, i Sardanes d'autor, des de fa molts anys. Clar, per això dic, fes la falca ara a l'inici, i llavors ja comencem de cara barraca a parlar de l'activitat doble que tindrem aquest diumenge, dia 30, perquè d'una banda feu el cinquè aplec de Diada de Tardor, que això és al matí, i després al concert, que ara en parlarem. De la plec...
Si no m'equivoco, repetiu les cobles que venen a tocar, almenys respecte a l'any passat. Sí, últimament aquesta diada ens ve la principal del Llobregat i la ciutat de Girona. Són dues cobles de primera línia i són cobles que tenen un prestigi. La ciutat de Girona està celebrant en guany el seu 50è aniversari
I la principal del Guiobregat és de l'any 1929, vol dir que té 90 i escaig d'anys. Li faltan 4 anys per fer el centenari. Aleshores, bé, són les dues cobles molt arrelades a Ruï. La ciutat de Girona et dic que es va fundar l'any 1975 i va començar a venir a Ruï l'any 1977, a motiu del cinquantenari del foment de la Sardana de Ruï, i des d'aleshores, cada any,
ha vingut. I la cobla, la principal d'Olgui Bregat, doncs que jo recordi també des de començaments dels anys... que recordi jo, eh?, dels anys 70 també ve a Rubí, vull dir que també, a més a més, a part de participar i fer les ballades del Foment de la Sardana, també col·labora molt amb les barres d'ençària de Rubí, per tant també és una cobla amb tradició a Rubí.
La ciutat de Girona, que després farà també el concert al Teatre Municipal, però parlem una mica de la diada, diguem, matinal, que començarà a dos quarts d'onze a la plaça del doctor Bardiet. Fa, doncs, 23 anys vam començar a fer aquesta diada sardanista, que va néixer arran de la celebració del 75è aniversari. Aleshores fèiem al matí una vegada i a la tarda el concert.
i des de fa cinc anys vam dir, mira, convertim la ballada en aplec, dues cobles només, i més que ara també per temps, perquè el matí passa de seguida i ho hauria de començar molt d'hora i acabar també tard, i amb dues cobles creiem que és suficient, i des de fa cinc anys fem l'aplec aquest dia de tardor, perquè és la tardor, i vam començar amb la ciutat de Girona, que després ens fa el concert, i un altre coble.
Des de fa dos o tres anys, la coble que ve és la principal del Gribregat, que com et deia són dues de les millors cobles del moment, i esperem també que arrossegui força públic i que puguem gaudir d'una bona diada al matí ballant i a la tarda escoltant.
Al matí, si no m'equivoco, són 16 peces que s'interpretaran. Sí. El que fem és que comença una cobla i després fem dues sardanes. En aquest cas comença la cobla principal del guiuregat, que és la que començarà a dos quarts d'onze.
i després les dues últimes sardanes de la principal del Gebregat, que són les dues primeres de la ciutat de Girona, les fem de conjunt, aquestes dues sardanes, per donar-li també un aspecte, tot i que no és que siguin sardanes escrites per les dues cobles, sinó que són les sardanes interpretades per les dues cobles al moment, conjuntament, i clar, a part que la coble ja té un so,
espectacular, doncs amb dues cobles encara s'amplifica més i és una manera també de disfrutar, de gaudir.
Digue'ns alguna de les peces més destacades. Evidentment hi ha una que es diu Festa Rubí, que sempre hi ha alguna que té protagonisme. Sempre hi ha alguna sardana dedicada a Rubí, en aquest cas hi ha Festa Rubí, que precisament el Jordi Molina ens la va fer amb motiu del 75 aniversari del foment de la sardana, i actualment el Jordi Molina és tenora de la cobla, la principal del llibregat. I després també hi ha la sardana, l'ermita de Sant Mús, de la Laura Sagalà, que també està dedicada a Rubí.
En conjunt, al programa hi ha sardanes de tot tipus d'autors, autors novells, com pot ser el Pau Coma, de què s'interpretarà la sardana Dos gagats plens d'il·lusions, com sardanes clàssiques, d'autors clàssics, com pot ser el Conrat Salom, Palafrogec i Tamariu, sardanes d'autors vius contrastats, com és el Josep Cassú, de què s'interpretarà la sardana Vigili d'Aplec, que és una sardana d'allumiment de coble,
o bé també d'un altre autor, que va ser fundador de la Còbola Ciutat de Girona i primer director, com és en Lluís Buscarons, amb una sardana de lluïment de Flavió. Després també hi ha una sardana del Josep Peix Ferrando, que és el primer tenor de la Còbola Ciutat de Girona, d'en Carles Santiago, amb la sardana Barcelona 75 concursos de colles, que és una sardana actual que va guanyar el concurs convocat a Barcelona a motiu dels 75 anys de celebració dels concursos del Pla de la Catedral.
Bé, vull dir que hi ha sardanes per tots els tipus. També, a part de la Laura Sagalà, hi ha una altra sardana d'una altra dona. És que t'ho anava a dir, que en aquest cas hi ha dues dones. L'Anna Abad ja la coneixem, perquè de les vegades que has vingut, gairebé sempre... Comencem que un cop t'ho he dit, potser és de les més prolífiques actualment i de les que més s'interpreten sardanes. L'Anna Abad també és present, amb la sardana Un poble, una rotllana. O sigui, aquí tenim sardanes de tot tipus.
Parla'ns una miqueta de la Laura Sagalà, perquè... Sí, la Laura Sagalà és filla d'un compositor, és terrasenca, el seu pare és l'Era, perquè va traspassar fa un parell o tres d'anys, l'Aribert Sagalà. L'Aribert Sagalà ens va fer en el seu dia una sardana dedicada al foment de la sardana Roví amb motiu del cinquantenari,
Bé, que també té una sardana que ara farà 50 anys, també, i ella, doncs, vull dir, bé, és una balladora també asídua a les ballades de Rubí, i últimament, doncs, bé, a part que tingués coneixements de música, doncs, s'ha anat, ha tirat cap a fer-se, doncs, escriure sardanes,
Si no recordo malament, aquesta és la tercera sardana que escriu, ara ja n'ha escrit d'altres més, i de mica en mica també es va posant dins d'aquest món de la sardana com a compositora. Vull dir, aleshores, jo recordo que la coneixia de fa molts anys, però amb la vessanda de balladora. Ja dic, és una persona que últimament ve molt a Rubí,
i ens va dir, mira, com que vinc molt a Rubí i tant en tant interpreteu algunes de les sardanes del meu pare i tu plegat, doncs mira, us dedico a aquesta sardana. Aquesta, l'ermita de Sant Mús. Molt bé. A més, també tindreu sortejos durant el matí. Sí.
Aleshores el que fem és això, clar, tot val molts diners, totes les coses, vull dir que d'alguna manera o altra hem d'obtenir recursos, i una manera d'obtenir recursos és fent això. Durant el matí es venen tires de números, fem un sorteig, demanem a diferents comerços de Rubí
que ens col·laborin amb la donació d'algun... del que sigui. Què tenim? Aquest any tenim, si no recordo malament, un lot de productes de l'ocellat. Tenim de sal i oli.
Tenim de la farmàcia Piera, tenim, què més? Tenim cinc coses, vull dir que tampoc no ho abusem, però ara no recordo que els altres aquí són, però vull dir que, bé, és una manera de... Ara també tenim del bon preu esclat, que també tenim un lot de... O sigui que són aquests, bon preu esclat, l'ocellat, farmàcia Piera...
Et falta un. El sal i oli. I no sé si ara, no recordo si hi ha alguna altra. I després, normalment, a vegades, des del foment, també posem un lot de discos o alguna cosa per sortejar. O sigui que, com a mínim, el salat i sal i oli ja sabem que serà cosa per menjar. I el bon preu també, perquè el bon preu són productes per menjar.
Molt bé, i com dèiem, començarà a dos quarts d'onze del matí, més o menys què? Cap a les dues? Sí, al voltant de les dues acabarem aquesta matinal, després tocarà anar a dinar, descansar una miqueta. Se t'ha tocat el lot millor encara, eh?
Exacte, sí, perquè a més a més quan et toca una cosa et fa gràcia i suposo que a vegades et fa gràcia més una cosa que una altra però bé, no sempre pots tenir la sort que et toqui però és una manera que d'aquesta manera tenim uns ingressos que sempre són bons per poder continuar tirant endavant aquestes activitats
Clar, perquè als músics també se'ls ha de pagar. Els músics s'han de pagar, perquè si no, no vindrien, i no solament són els músics, és la propaganda, els drets d'autor, tot suma. Aleshores falten recursos, evidentment, entre les quotes dels socis del Foment, col·laboracions...
d'aquestes de comerços, d'entitats, l'Ajuntament, Generalitat, Diputació, Comissió de Plex, entre tots, aconseguim equilibrar el pressupost i cada any poder seguir tenint les ballades i els concerts de Sardanes. Perquè ara mateix quants socis sou a Foment? Actualment passem de 200 socis,
N'hem arribat a tenir 300 i escaig. Últimament ens mantenim amb uns 200 i les baixes que hem tingut no són perquè la gent s'hagi donat de baixa perquè no vulgui ser soci, sinó perquè...
és gent gran, anar traspassant, i a vegades la família que queda diu això era una cosa del pare, era una cosa de l'avi, jo de moment no ho vull seguir. Però bé, el que no tenim amb socis és això, buscar els ingressos amb sortejos, amb altres col·laboracions.
I per això també hi ha una aportació que es fa al concert de la tarda. Exacte, a la tarda, normalment totes les activitats són gratuïtes, malgrat que tenen un cost, però al concert de la tarda sí que hi ha una aportació de 6 euros per a tothom que vulgui participar-hi.
i aquest concert, en aquest cas, també estarà interpretat per la Cobra Ciutat de Girona, que des que hem fet, es va celebrar, aquesta és la 23a diada, jo diria que a tots els ha fet la Ciutat de Girona menys un, que per qüestions de calendari no es va poder fer, però és la Cobra que ens fa aquest concert de la Diada Sardanista.
Són sis euros que es poden pagar directament a la taquilla de la sala. Es poden pagar a la taquilla o bé, si es vol anar per internet, al web del teatre municipal de la sala, també estan a la venda. El que passa és que normalment la gent de Sardanes és més de passar per taquilla. Per la taquilla, sí. Però bé, que sàpiguen que també si algú que ens escolti vulgui venir...
a través del web de les sales poden comprar les entrades. La plataforma CoVin, que és on podeu veure aquest concert i altres propostes del Teatre Municipal. Explica'ns una miqueta com serà el programa. Bé, aquest any el concert, com hem dit al començament, la COV la Ciutat de Girona està celebrant el seu 50è aniversari.
i la primera part està dedicada a aquests 50 anys de la Copla, i les sardanes que hi haurà en aquest concert són sardanes dels que han sigut directors de la Coul de Ciutat de Girona. Comencem amb l'Ermita de Sant Pons, de Lluís Buscarons, que va ser el primer director i fundador de la Copla, després Un Estel en el Cel, de Francesc Amps, que és el director que va substituir amb en Lluís Buscarons,
Manel, de Marcel Sabater, que va ser el tercer director que va tenir la cobla a Ciutat de Girona. Tot seguit Costa Brava Cent, de Jesús Ventura, que va ser el quart director, per acabar amb Ciutat de Girona Parada Obligada, que és de l'Esteve Molero, i és tot un recull de sardanes...
que ha interpretat la Cobla Ciutat de Girona durant aquests 50 anys, evidentment no hi poden ser dotes, però bé, és una sardana significativa de la Cobla Ciutat de Girona i en aquest cas ha estat fetes per el director Esteve Molero, que fins fa quatre dies ha estat el director de la Cobla Ciutat de Girona
En aquest cas, i en aquest concert, la COBLA estarà dirigida per Jordi Picorelli, que ja havia col·laborat amb altres coses en la ciutat de Girona, i és el sisè director que tindrà la COBLA. Després, la segona part ja són sardanes també de...
dedicades a altres efemèrides. Aquest any se celebra els 150 anys del naixement i 100 anys de la mort de Juli Garreta. Aleshores hi haurà la interpretació de la sardana d'Onzeia de la Costa. També se celebren els 150 anys de la mort d'en Pep Ventura i hi haurà la sardana per Toploro.
Tot seguit hi haurà una sardana de lluïment de trompeta i fiscorn, que no és la que està anunciada en el programa perquè a última hora s'ha hagut de fer un canvi, que serà l'un i l'altre i és de Martirià Font. És una sardana també de lluïment de trompeta i fiscorn. Tot seguit a Montserrat, amb motiu del mil·lenari de Montserrat, de l'Antoni Pérez Molla.
La plec dels metges de Josep Maria Soler i Montaner i és una sardana de la col·lecció fonoteca de Cobla que la Cobla Ciutat de Girona està fent amb autors gironins. Ja porten 13 o 14 volums i d'aquesta col·lecció de la fonoteca de Cobla interpretaran aquesta sardana la plec dels metges de Josep Maria Soler.
i per acabar amb una sardana dedicada a Rubí, i també de qui va ser membre i fundador de la Coble Ciutat de Girona, Miquel Tudela, amb la sardana a Rubí de tot cort, i que està dedicada als 75 anys del foment de la sardana de Rubí. Doncs ja sabeu tota aquesta informació, només vull que em facis un recordatori, perquè no falta tant per l'1 de gener.
Sí, amb aquest dià de sardanista, amb aquest aplec i amb aquest concert acabem el 2025, però ja tenim tot seguit, el dia 1 de gener comencem ja l'any 2026 i serà a partir de les 7 de la tarda amb el que ha tradicionat el concert de sardanes que es farà al Casal Popular amb la coula juvenívola de Sabadell i que serà ja el 46è.
Una cobla també clàssica, que saps que és la meva favorita. També la cobla juvenívola de Sabadell és d'aquelles altres cobles que també des que es va fundar l'any 1976 ha estat present a les activitats sardanistes de Rubí.
Doncs, Josep, moltíssimes gràcies per tota aquesta informació. Sí, sí, jo des d'aquí convido la gent a participar, espero els que són balladors que puguin gaudir al matí amb la pleg, amb Ballant Sardanes, que crec que és un programa molt interessant, i a la tarda també un altre programa molt interessant, en aquest cas per estar ben assegut a la sala, escoltar-lo, i que crec que poden disfrutar molt. Doncs ja sabeu, diumenge, doble sessió de música i de sardanes. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats, interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la societat de blues de Rubí, convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
Gràcies.
I ja sabeu que amb aquesta sintonia el que toca és fer una mica de Shakespeare, aquesta barreja entre intel·ligència artificial, el Xesu Caballero i la seva creativitat, les obres de William Shakespeare, el nostre estimat Willy, i també els musicals de Broadway. I aquesta vegada ens toca Otelo, també conegut per El Moro de Venecia, una obra que Shakespeare va escriure més o menys cap a l'any 1603.
El Xesco està molt enfeinat i avui tampoc ens ho presentarà i hi ha un altre col·lega seu que ens farà la presentació d'aquest tema. El tema es diu Mis cicatrices y mi voz i aquest senyor és la primera vegada que el veig. Anem a veure què ens diu. Hola Lídia i oyentes de la ràdio. Soy Lorian Castigo. Traigo una canción que el Xesco me ha pedido traerla.
Es muy especial. Es de un musical de Broadway que se ha imaginado. Se titula Amor y Ruina. Se basa en Otelo de Gillian Chespier. Vosotros os tenéis que imaginar a Otelo, el calvo. Sale de su casa el día que va al consejo del pueblo. Lo van a juzgar. La han llamado para defenderse de una acusación muy grave.
Dicen que embrujó a Desdémona pa casarse. Otelo siente que algo importante va a estallar. Se despide de su Desdémona con una mezcla de cariño y preocupación. Esta canción resume ese momento vital de Otelo que está en un estado de mucha necesidad emocional. Aquí Otelo abre su corazón.
Vemos de dónde viene en su infancia que era un soldado curtido en batallas y viajes. Era un hombre lleno de cicatrices. Y lo vamos a oír en puro flamenco una música que nace muy de dentro. Y ahora sí a disfrutar de mis cicatrices y mi voz la canción que se ha inventado el chesco. A la paz de Dios.
No nací entre los muros blancos Ni en camas de terciopelos
Yo nací donde el hierro manda y el sol te marca el pelleo. Mi escuela fue la batalla, mi fe.
Y en el filo de mi espada me aprendí lo que es amor. No fue hechizo, fue palabra, ni mentira, ni traición. Fue mi alma la que ardía cuando ella me dio su voz.
Y le conté mis cicatrices y mis noches sin compás. Y en sus ojos vi mi tierra, mi descanso y mi verdad.
Dicen que la engañé, que no merezco su amor, pero su nombre en mi sangre suena más fuerte que Dios.
No fue hechizo, fue palabra, fue mi historia, mi redentor. Que el moro no tiene patria, solo un corazón traidor.
Fins demà!
i segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Segur que heu vist Otelo moltes vegades, aquesta història de gelosia, però en pla en flamenc crec que deu ser la primera vegada. Moltes gràcies, Xesco, per aquest tema musical Místic, Atrices i mi voz. I ara sentim aquesta dona, la Shania Twain,
tenim una efemèride pendent del dia 18, però aquí ho aprofitem tot, i això ho sap molt bé el Xesco Caballero, i per això sentim aquest tema que es diu Men I Feel Like A Woman, perquè un 18 de novembre de fa 20 anys també, mira, com la Cristina Aguilera, la Shania Twain va rebre
l'ordre de, diguem, Canadà, del seu país. És com ser un cert o una cosa així a Anglaterra. Per això sentim aquest tema, un dels més coneguts d'aquesta dona que ha venut milions de discos arreu del món. Música
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I si encara no ho sabeu, l'Esteia Teatre preestrenen Avui no ploraré al Teatre Municipal aquest dissabte a les 8. I el nostre company David García es va passar ahir pel Teatre Municipal per parlar amb la Màmem, la Marta, la Carme i també la Gata de l'Esteia Teatre.
Som al Teatre Municipal La Sala, a la primera planta, al bar, i estem amb T de Teatre, amb l'Àgata, la Marta i la Mament, d'aquesta companyia, que ja són un petit clàssic d'aquí del teatre, perquè estan acabant els assajos d'Avui No Ploraré, l'obra que podrem veure una mica en primícia en aquestes preestrenes del programa de residència de La Sala, aquest cap de setmana, aquí a Rubí. Àgata, Marta, Mament, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Comencem per això. Per qui no sàpiga molt bé què és això del programa de les residències, expliqueu-nos una mica què és i la vostra experiència, perquè hem estat mirant i, com a mínim, més de 10 anys segur que fa que ja l'esteu fent, oi?
Sí, sí, i tant. Fa moltíssim de temps que venim i per nosaltres és un luxe poder disposar d'una sala durant uns dies on poder acabar de muntar l'obra, acabar d'ajustar llum, so, escenografia, posar tots els elements. Per nosaltres és vital, no?
és un intercanvi, nosaltres ens cedeixen aquesta sala per poder assajar amb l'escenografia que no sempre és possible i així ens permet també provar-la de veritat abans d'estrenar i aleshores fem un passe que en aquest cas és el dia 29
un bolo, aquí, fem com una preestrena, que ja s'ha convertit també en un clàssic nostre, o sigui, a canvi, fem aquest bolo, diguéssim, perquè la gent de gaudir, ai, de gaudir, de Rubí, pugui gaudir de l'obra de la nostra estrena. Que tenim molt bona acollida sempre amb la gent d'aquí. Vull dir que els passes aquests primers, que sempre són difícils, i en canvi que ens ho posen molt fàcil, normalment el públic estan molt... Ja ens acompanyen. Ens acompanyen anys, que llavors ja ho riuen tot.
És veritat, aquí sortim guanyant tots, perquè sí que tenim aquesta preestrena, un preu que no és el que es veurà després, tampoc, a Barcelona a l'obra. Salutem la Carme, que s'incorpora a l'entrevista. Carme, què tal, com estem? Hola, bona tarda, molt bé. Ja pel tema aquest de la residència, tenim l'escenari de la sala, esteu provant, a banda de com funciona el text i aquestes coses, doncs el que dèieu, la part tècnica, les llums i tal, és un escenari equivalent, més o menys, per mides, per infraestructura, on després fareu la gira de l'espectacle?
Sí, de fet és molt semblant al Goya, és un espai gran i ens permet assajar d'una manera molt realista el que serà. És que l'obra serà la mateixa, no és que ells vegin una obra diferent de la que veuran al Goya. Nosaltres estrenem ja aquí amb l'obra amb la que serà. Fem aquesta prestrena aquí, després anem a Girona el 5 de desembre i a partir del 18 de desembre hi ha el Teatre Goya.
Vull dir que, a més a més, aquesta vegada justament portem una escenografia molt contundent d'Alejandro Andujar, meravellosa, amb un moviment escènic que és un personatge més, pràcticament diem, perquè realment és bastant espectacular. Llavors, la veritat és que hem pogut micar perfectament, vull dir que ha sigut fantàstic poder-la provar aquí.
Aprofitem ara que penses la escenografia i parlem una mica de l'obra. D'avui no ploraré sense fer molts espòilers. Expliquem-nos una mica de què va perquè realment ho he trobat com a mínim una sinopsis interessant. Doncs són tres germanes i una d'elles ha estat ingressada durant un mes i llavors li donen l'altra avui i fem un sopar per rebre-la. I a partir d'aquí comencen totes les tensions i totes les coses que hi ha dintre d'aquesta família.
No sé, no volia dir-ho per si feia un espòiler. No és espòiler, no és espòiler. Sí, perquè no és el mateix. Si es ingressava normal, no passa res. Justament el que es lia és perquè allà també ha tingut una amiga, companya, que es presenta a casa també com per ajudar-la, diguéssim, i s'acaba...
s'acaba liant. S'embolica la troca, que diu. Una mica que també té experiència en aquests llocs, en aquests centres de salut mental. Una miqueta. Molta, molta experiència. Porta uns quants anys. Jo crec que és una excusa també per, jo crec, tot això, per parlar d'una família, dels rols que estan enquistats i establerts en una família i que finalment, doncs, potser al final d'aquest sopar s'aconsegueixen trencar...
trencar unes dinàmiques bastant establertes i que són tòxiques i jo crec que el Nelson amb això doncs no sempre diem que ha volgut fer com un retrat molt
molt explícit d'això, d'una família amb crisi. De totes maneres, vull dir que surten dues ingres... problemes de salut mental, però es veu que no se sap qui és pitjor, els que estan fora o els que han estat dins, eh? Vull dir que aquí, en aquesta família, realment estan tots bastant desquiciats. Sí, això també, vull dir que es planteja dins la funció, no? Jo crec que això també donarà, doncs, perquè la gent ho reflexioni i ho parli, no? Clar, perquè entenc que té un to còmic, però que són temes molt seriosos, no? En el fons...
Sí, a partir de la comèdia també fa reflexionar per coses més profundes. Però bàsicament també... Nosaltres sempre diem que és una obra molt de Nadal, perquè és això, una família que es reuneix i que acaben saltant allà tot el que pugui saltar.
La obra és a text i dirigida pel Nelson Valente, la Lídia Martín, la presentadora habitual del Rubial Díam, deia que és un nom molt conegut dins del teatre i que vosaltres que teniu moltes ganes des de veure el Loco i la camisa, que és una obra que a ella també li va encantar. Com ha estat finalment l'experiència de treballar? Doncs això, el vam veure fa anys i no vam poder coincidir fins ara i l'experiència és boníssima, hem estat fent amb ell un
un estàix d'unes dues setmanes i va començar a crear personatges i relacions i així, després ens va escriure l'obra i realment és un plaer, és una persona, vull dir, el text ja té una potència molt gran i després ell és molt meticulós dirigint i bé, ens estem passant molt bé. És un gust treballar amb ell perquè també va fent capes, no?, mica en mica i té una manera de treballar, doncs, com molt tranquil·la, que sembla que no...
que no passi res, això, però va fent el gruix, no? Està molt bé, molt agradable, sí. Doncs ja per acabar, un petit missatge a la gent que us veurà aquest cap de setmana, o potser que s'està plantejant veure que potser li crida l'atenció l'obra i el teatre, què els diríeu?
Jo crec que vinguin a passar-s'ho bé i que es deixin anar d'alguna manera. O sigui, com els personatges que fan això, que s'acaben deixant anar. Que es deixin anar per riure. Que facin catar-s'hi, que se'n diu, no? I que vinguin amb família. És una obra per veure amb família?
És una obra per viure, no perquè vinguin amb nens petits, però em refereixo a que, clar, sempre incomoda més, no?, perquè surten d'això que et deia, totes les relacions familiars, tòxiques, i s'hi veuran reflectit. Aquest és igual que el germà de la meva dona, no? Espero que ningú es vegi reflectit a ell, però igual venen amb família i surten sense la família al teatre. Se'n van a sopar cada cop al seu cotxe, no? Sí, han de la família, sí, sí.
Esperem que no arribi això i que la gent s'ho passi molt, molt bé. Teatre, moltíssimes gràcies i ens veurem a la propera perquè, si això continua, el Teatre Municipal de la Sala ja és casa vostra, pràcticament. Moltes gràcies.
Fins demà!
Doncs un somriure, sí, que devia fer la Janet Jackson un dia com avui, un 26 de novembre de l'any 90, perquè Billboard va inaugurar els seus Premis de la Música a Santa Mònica, a Califòrnia, i ella va ser la principal guanyadora d'aquella nit, amb 8 Premis.
sobretot del seu disc Rhythm Nation, 1814, tot i que aquesta cançó, diguem, no va ser premiada, sí que pertany a aquell àlbum i per això la sentim per recordar aquesta efemèride de fa 35 anys i també per acomiadar el programa amb bona música. Aquest és Capell de la Janet Jackson. Que vagi bé.
Bébé.