Gràcies.
Rubí al dia amb Lídia Martínez. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez i que us porta tota la informació durant dues hores fins que fem el primer relleu de passantadores i és la Belén Tierno qui es posa al capdavant de la tertúlia que acabeu de sentir fa ben poquet, just abans de la informació actualitzada
de la mà de la Patri Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'Hora més magazín d'un espai d'avui, dilluns, 10 de novembre de 2025.
I avui al programa farem una mica d'autobombo perquè aquesta setmana tenim un nou programa que se suma a la graella de programació de Ràdio Rubí. És que lo sabia, és que el José, vamos, tiene un salero i està molt content perquè a partir d'aquest dimecres el programa de flamenc Melismes, Acordes i Zapateos... Ole tu! Sí...
S'incorpora, com dèiem, a la nostra agraella i es podrà sentir els dimecres a les 9 de la nit i el repartirem també el diumenge a les 3 de la tarda. Un espai que combina entrevistes amb figures del flamenc i també notícies i agenda. Oh, Maia! Clar que sí, guapi. Doncs parlarem amb el seu responsable, amb el Chema Cejudo. Oh!
¡Ay, qué cosa más grande! Sí, perquè ell és el responsable d'aquest programa que s'emet des de Radio Alcores, l'emissora municipal de El Viso de l'Alcor, a Sevilla. Això serà d'aquí, no res. Després, doncs ja sabeu que us recordarem que tenim invitacions per fer cultura a la ciutat, si tenim temps. I si no, ho fem ara, que així ja... Súper fia, amazing que te cagas energy. Totalmente amazing. Doncs sí, avui no ploraré, que és una gran manera de començar un dia, un dilluns i una setmana,
és l'espectacle de l'Estea Teatre que ens arribarà al Teatre Municipal La Sala el dia 29 de novembre, dissabte, a les 8 del vespre. Un espectacle que s'està gestant també des de la nostra ciutat, en gran part, i que per això es podrà veure aquí a Rubí abans que s'esteni a Barcelona. Tenim invitacions, 93 588 59 60, si en voleu un parell. També recordarem, tot i que encara queda una miqueta més, que la pel·lícula propera del Cicle Gaudí està molt lluny
De hecho, sí, está bastante lejos, perquè és el dia 19 de desembre. Però igualment tenim invitacions per veure aquesta pel·lícula.
I com us deia amb aquest telèfon de contacte al 93 588 59 60 i parlant de cinema, doncs avui ens toca saber què li han semblat al nostre crític, al Jacint Fornolls. Atenció, guionistes, que aquí hi ha pel·lícula. Bueno, hi ha pel·lícula i hi ha pel·lícules, perquè aquesta setmana, la que ve, hi ha 18 pel·lícules noves a la cartellera. És un drama, això. Vais a ver cómo nos vamos a reír a divertir
Bueno, no sé, perquè tanta pel·lícula després no tenim temps de comentar-les. En tot cas, el Jacint de la setmana passada, que n'hi havia unes quantes però no tantes, ens ha triat Bugonia, que segur que el Víctor Pérez també estarà molt content, i Predator, Badlands, l'última pel·lícula que ens arriba d'aquesta saga vuitantera, almenys va començar als vuitanta. I parlant del Víctor Pérez, avui ens ha dit que ens explicarà que li ha semblat una sèrie que es diu Pluribús, no tinc ni idea de què és això, que està disponible a Apple TV,
i I Love LA, que es pot veure a HBO Max. Doncs tot això fins que sigui al migdia i alguna coseta més. Ja sabeu que qui està al capdavant de tota la part tècnica és el José Malau, que us saluda, que està molt content que tinguem un nou programa, de fet, aquesta setmana també, i que és el primer que arriba a la ràdio i que ara em posarà un tema musical.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia. Yo, VIP. Let's kick it.
Fins demà!
Doncs segurament heu fet ara un desbloqueo mental important perquè aquesta cançó es va estrenar l'any 1990. O sigui que fem un salt enrere 35 anys per sentir aquest Ice Ice Baby d'un disc que es diu To The Extreme i que el seu responsable és el senyor que es fa dir Vanilla Ice. Es fa dir perquè evidentment és un nombre de rapero. Ell es diu Robert Matthew Van Winkle i
I aquest senyor que també, a banda de cantar, també ballava i ha fet algunes pel·lícules, doncs un dia com avui, un 10 de novembre de l'any 1990, començava la seva estada de 16 setmanes al número 1 amb aquest disc, To the Extreme, i evidentment una de les cançons més conegudes, i la que li va donar molta fama i que va fer que vengués més de 20 milions de discos en general, però aquesta segur que va ser gran part, és aquest Ice Ice Baby, per això avui la recordem.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com us dèiem, a partir d'aquesta setmana, concretament el dimecres, tenim un nou programa aquí a la sintonia de Ràdio Rubí. Es diu Melismes, Acordes i Zapateo i ens arriba gràcies a les emissores municipals d'Andalucía perquè s'emet des de Ràdio Alcores.
Tanim, al teléfono, al seu responsable Maxim, para que nos explique en qué consiste este programa y sobre todo, qué le parece estar ahora en Radio Rubí. Vamos a saludar a Chema Acejudo. Chema, ¿qué tal? Buenos días. Hola, muy buenos días. ¿Cómo estamos? Pues bien, encantado por mi parte de que el programa se emita también para Rubí, para Barcelona y Cataluña, desde luego.
Claro, cuando nos llega este título, Chema, no te voy a engañar. Lo primero que me llama la atención a mí es lo de melismas, porque el resto, digamos, podemos ser más o menos entendidos en flamenco, pero los acordes y el zapateo, digamos que lo entendemos. Pero si tuvieras que explicar melismas para los no entendidos, ¿cómo lo harías? Pues mira, Lidia, melismas es una forma diferente, sinónimo, podemos decir,
de denominar lo que es el quejío, cuando el cantador realmente, podemos decir que se estremece en la emisión de una nota, de una modulación en el cante. Puede decirse que prácticamente viene a significar lo mismo. Esos quiebros de voz y ese esfuerzo a la hora de cantar que realiza un cantador.
Los artistas. El título del programa, de todas formas, te digo, ha llamado la atención y en algún momento incluso ha tenido algo de polémica, ¿verdad? ¿Por qué? Porque los matices siempre con el lenguaje, con el vocabulario, con algunas palabras, siempre están, podríamos decir, con sensibilidad a flor de piel.
El zapateo, para la gente profesional del flamenco, es un término que no está bien dicho. Sin embargo, yo no lo quise cambiar del título. Ellos lo consideran como un poco peyorativo. En el sentido de una persona que zapatea no es la que baila bien y mueve bien los zapatos sobre el escenario. En ese caso, el término correcto sería zapateado. Sin embargo, yo le quise llamar zapateo
Y eso ha dado también pie a que algunos críticos, pues, enfatizaran en ese matiz, ¿no?, de que el zapateo, pero luego a otros tampoco le dan mayor importancia. No, la idea inicial, si te soy sincero, partió de una ignorancia por mi parte, porque yo ese matiz tampoco lo conocía, del zapateo zapateado, ¿verdad? Pero bueno, ahí está. Así llevamos ya, pues, un montón de programas.
¿Cuánto tiempo llevas haciendo este programa? Yo digo este, porque sé que en la radio empezaste en el 85, si no me equivoco. Sí, bueno, nosotros fuimos, me imagino que vosotros ahí también, pioneros con el boom de las frecuencias moduladas en radio, hecho de todo, prácticamente.
Creo que menos radiar corridas de toros y programas deportivos. Bueno, algún programa deportivo también tuve que hacer sustituyendo a algún compañero, siendo yo un poquito profano en la batería, ¿no? Pues el programa parte tras un periodo de receso mío de la radio, ¿verdad? Y yo creo que comenzó en el año 15, 15-16.
Y desde ahí permanentemente, ¿no? Alguien nos vino a decir, alguien, bueno, ese alguien se puede decir, sobrino de Antonio Mairena, porque el programa hay que decir que nació en Radio Mairena. Tras una etapa, como te digo, mía, de receso en la radio, porque había sido también concejal, concejal de comunicación en Mairena del Alcor. Lo he visto, lo he visto, sí, sí. Eso, pues quise, después no salí en el número que llevaba en lista
Yo no salí, no renové, y tuve un receso, un periodo de descanso, y realmente lo que era la radio, porque mi ámbito de trabajo en el ayuntamiento era toda la comunicación, desde luego la emisora municipal de Mairena, pero toda la comunicación en relaciones con la prensa, y bueno, tenía un poquito ese sentimiento de vacío. ¿Qué hago? ¿Qué hago? ¿Qué hago? Y bueno, en los orígenes yo recuerdo, el flamenco en casa ha sido siempre...
Muy seguido por mi padre, yo lo recuerdo desde pequeño, en casa se escuchaba, incluso mi padre cantaba algo particularmente bien, las saetas, y bueno, pues ¿qué hago para no perder el contacto? Yo recordaba los primeros años, en los ochenta, que le hacíamos el control a los programas de flamenco, ¿no?
y entre ellos participaba Antonio Cruz Madreñal, sobrino de Antonio Mayrena, y cuando comencé el programa me dijo, a ver lo que dura el programa, porque realmente los programas de flamenco nunca han durado demasiado tiempo, ¿no? Bueno, ¿qué os voy a decir? Yo pienso que vosotros sabéis también lo que es esto de la radio, no es oro todo lo que reluce. Bueno, pues la gente termina cansándose, sin embargo el programa lleva un montón de años y ahí se sigue manteniendo, ¿no? Con el paroncillo ese que hacemos...
en verano, obligado por las vacaciones, y luego retomando, siempre tratando de tomar el pulso a lo que es el flamenco. Por tanto, encantado de estar en las ondas de Cataluña, de Barcelona, porque yo sé que el flamenco ahí también tiene mucho tirón y hay mucha gente que lo sigue. Aquí en Rubí especialmente también, Chema, ya te lo digo. Para quien nos esté escuchando, precisamente, ¿cómo le venderías lo que va a oír a partir de este miércoles aquí en Radio Rubí?
Pues mira, coincide precisamente que yo creo que es algo que puede resultar muy atractivo porque sin haberlo pensado, porque pensábamos que inicialmente el programa comenzaba la pasada semana, hicimos un recorrido por un montón de iniciativas que hay en Andalucía, pero particularmente en la provincia de Sevilla, que es lo que nos coge más cerca, con motivo del día, la conmemoración del 16 de noviembre, la fecha...
conmemorativa de cuando el flamenco se destacó, se denominó como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad y fue lo que estuvimos haciendo. Creíamos que ese iba a ser el primero y sin embargo el primero va a ser esta semana donde nos hacemos un eco especial de los aportes que Rosalía, la Rosalía, como decís vosotros, hace desde su nuevo disco al flamenco. Así es que una de las páginas importantes esta semana será
que escucharemos a Rosalía por Granainas, en flamenco puro, siempre con su estilo, y luego escucharemos los tres cantes, las tres piezas que ella incluye en Lux, su nuevo trabajo, y que, bueno, es un trabajo tan inabarcable, porque realmente reúne estilos tan diferentes en lo que es la interpretación que realiza en los 18 temas, en cuatro movimientos, que, bueno, nos hemos fijado particularmente como no podía ser de otra manera,
en lo que atañe al flamenco. Chema, precisamente hace un poco decías que había habido polémica por el título. No sé si es que están los muy puristas que creen que, por ejemplo, Rosalía y flamenco no se podrían unir. Bueno, Rosalía es una artista de tanta versatilidad y una artista tan grande, con mayúsculas, ¿eh?
que realmente yo pienso que por su talento el flamenco se le queda pequeño, igual que la música o el género lírico, igual que la bachata y los estilos de la América hispana, al igual que, por supuesto, también la canción melódica portuguesa, porque de todo eso abarca y mucho más, ¿no? O la chanson y, por supuesto, también las sonoridades de ahí de la tierra, que también las incluye, ¿no?
Bueno, con mi pregunta lo que quería decir es que si realmente abarcáis muchos tipos de flamenco en el programa. Sí, verás, Lidia. Particularmente nos centramos en lo más de aquí. Lo más de aquí es el purismo de Antonio Mairena. Eso lo llevamos por bandera porque además dentro del flamenco, que es tan amplio y tan inabarcable,
...es lo que es el hecho diferencial de aquí del flamenco... ...en Mairena del Alcor y el Viso del Alcor, Alcalá de Guadaira... ...Carmona, los pueblos estos de la Campiña Sevillana y los Alcores... ...pero a partir de ahí sabemos, somos plenamente conscientes... ...de que el flamenco ha alcanzado unas cotas de universalidad tan grandes... ...y tiene tantos matices que realmente lo que procuramos... ...dentro de lo posible, en la medida de lo posible...
de abarcar el máximo de todo ello. Así es que abordamos el flamenco sin ningún tipo de cortapisa, sin ningún prejuicio, sino a lo grande. Como yo creo que se deben de hacer las cosas y el flamenco, además, lo merece, porque hay muchísima gente trabajándolo y dando nombre al flamenco en todo el mundo. Eso es un fenómeno a escala planetaria.
Comentabas el tema de que es patrimonio cultural de la humanidad y no sé si en tu caso ves que las nuevas generaciones, digamos, de oyentes también se apasionan por el flamenco o cuesta o tienen que ser fusiones o artistas como Rosalía, de quien hablábamos, quien les acerque de alguna manera al resto de tipos de flamenco. Es correcto, es correcto. Yo pienso que es un punto de...
de enganche, para luego ir adentrándose un poco más en otras variables, en otros palos, en otros cantes, tipos de cantes que son más difíciles de digerir, diríamos, más inaccesibles, ¿no? Y a través de estos artistas se llega o ellos se enganchan. Yo tengo mi teoría. Se dice a menudo que la juventud y el flamenco no van muy de la mano, que no están muy pendientes. Sin embargo, yo te puedo decir...
que aquí en los espectáculos más de cerca, porque realmente estar presente en todos es imposible, pero en lo que yo veo cuando son los festivales y cuando son los actos importantes de flamenco, en Mairena, en Elviso, en Alcalá, Carmona, en la Bienal de Sevilla, que hay una parte importante, significativa del público que es muy joven, ¿no?
Y yo pienso que en ese sentido, un poco al flamenco le puede pasar como al teatro, ¿no? Que se dice que está en eterna crisis, pero nunca muere, ¿no? Y entonces, eso es porque gozo de buena salud, sin duda. No, no, desde luego. Me ha gustado mucho esa comparación que has hecho, porque aquí hablamos mucho de teatro y sí que es verdad que siempre se dice que hay crisis de teatro, pero ahí continúa, Chema. Totalmente de acuerdo. Una crisis con una salud de hierro. Si no me equivoco, tú también has sido profesor.
Sí, sí, sí, he sido profesor y me jubilé precisamente el año pasado, ya con 36 años de ejercicio, y con la especialidad de inglés y la jefatura de estudio. O sea, te puedes imaginar que mi vida no ha sido como para aburrirse mucho, ¿no? Y sí, sí, sí, era adulto, me jubilé, por cierto, en...
en lo que es la educación permanente de adultos de Andalucía y puedo decirte que siempre haciendo cosas nuevas y reciclándome, renovándome hasta el último año, ya cansado, porque los años ya el trabajo ya te pesa, pero bueno, después de descansar y al día siguiente nuevo de nuevo al trabajo, ¿no? Y haciendo cosas nuevas siempre.
Lo digo porque no sé si esa faceta de docente también la aplicas al programa para que la gente aprenda cosas del flamenco. Bueno, claro que sí. Dentro del programa podréis notar, podréis escuchar cómo introducimos lo que es el diccionario flamenco y dentro de él vamos explicando un montaje precioso de Juan José. Por cierto, que lo hizo las voces de...
Las voces son de Mairena, de Radio Mairena, y el montaje lo hizo Juan José Jiménez Borreguero, técnico del Visu. Y el diccionario de flamenco, pues a través de él se van explicando lo que son los términos más significativos del flamenco. Luego con el tiempo me he dado cuenta que algunos no están recogidos, que sería la labor de completarlo con algunas cosas que han surgido que no estaban ahí.
Entonces eso es fundamental. Y de igual manera nos hacemos eco también de las iniciativas de los institutos escolares, de los colegios que también llevan el flamenco a la escuela. Algunos de forma más, diríamos, sistemática a lo largo de todo el año escolar, como el Instituto de los Alcores y en otros centros, sobre todo los de primaria, con actividades puntuales en momentos concretos
de lo que son los periplos formativos, los cursos escolares. Sí, estamos muy atentos a eso también, de igual manera que el flamenco lo hemos llevado, me he preocupado de llevarlo también. Además que hay una directiva de la Junta de Andalucía aquí que obliga en determinados momentos a hacer actividades de flamenco en los centros, ¿no? Siempre lo hemos llevado también, con protagonistas del mundo de flamenco siempre se han volcado, por ejemplo te hablo de Calixto Sánchez,
de José de la Mena, artistas que tienen, bueno, algunos ya son de la máxima categoría, como Calixto, y otros que tienen nombre importante, como José de la Mena, entre otros, que se han brindado siempre a participar, incluso algunos. Recuerdo la última jornada que organicé con José de la Mena, que a falta de guitarrista se arrancó. Habíamos acordado poner los vídeos de YouTube con sus cantes,
y estando en el calor y con la buena acogida que recibía su charla por parte del alumnado pues se arrancó sin guitarra ni nada a hacer unos cantes allí en el acto y bueno, aquello resultó todo un éxito, sí tanto la radio haciéndose eco del flamenco como en la escuela también haciéndolo yo creo que merece la pena es un hecho cultural único esto del flamenco en el mundo que merece evidentemente
que se le dé un tratamiento acorde. Pues, Chema, precisamente aquí en Rubí hay una peña flamenca que se llama Calisto Sánchez y que es muy activa, no sé si lo sabías. No, no, no, me lo estás descubriendo. Hay una, creo que fue la pionera, que se formó, pues ya había salido yo de la Escuela de Magisterio, pero se formó en la Escuela de Magisterio de Sevilla y que lleva el título, se llama...
Peña flamenca de enseñantes Calixto Sánchez, porque Calixto es maestro también. Luego pidió la excedencia con el paso del tiempo debido a que, lógicamente, la intensa actividad del flamenco lo reclamó para sí a tiempo completo.
Pues de las muchas entidades que hay en Rubí, precisamente la Peña Flamenca Calixto Sánchez, este fin de semana hace un homenaje a Estrellita de Graná, que lo sepas. Lo digo por si alguna vez te vienes a Rubí, que aparte de visitar Radio Rubí, que tendrías que hacerlo. Lo haré, lo haré, lo haré. Y sería muy interesante también que todas estas actividades que organizáis en Rubí, para incluirlas en el programa, pues me tengáis al tanto.
En el mismo programa se da el correo electrónico y podéis hacerlo perfectamente o por cualquier otra vía. Bueno, lo vamos hablando esto, ¿eh? ¿Ya, Chema? Muy bien. Perfecto. De momento, una última llamada a la gente que aún no tenga claro que tiene que escuchar el miércoles aquí en Radio Rubí, Melismas, Acordes y Zapateo. ¿Cómo lo venderías? Nada, que lo intenten. Si no les gusta que apaguen la radio, cambien, pero yo pienso que sí, que les va a resultar interesante, ¿no?
Perfecto, pues. Que nos digan, que nos escuchen y que lo hagan, pues, con las orejas grandes. Esas que se ponen como radar para captar todos los matices que se puedan dar desde ahí. Y si tienen alguna crítica que hacer, que la hagan también. Claro. No hay problema. Para eso está el contacto también. Lidia, ¿a qué hora queda finalmente en Radio Rubí? A las 9 de la noche los miércoles y se repite el domingo a las 3 de la tarde. Perfecto, pues. Son unas horas estupendas.
para que los buenos cabales, aficionados y también los que se quieran introducirlo hagan a través de Melismas, Acordes y Zapateo. Perfecto, pues Chema, un placer hablar contigo y buen estreno aquí en Radio Rubí este miércoles. Un abrazo para todos, encantado. Que vaya muy bien, un beso.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ara sentim aquesta cançó de Prince, perquè volem recordar que avui fa 10 anys, un 10 de novembre del 2015, que Prince anunciava una gira per Europa, que es va dir, de fet, Prince Spotlight...
piano en el microfón perquè va dir que ell només necessitava això a l'escenari va ser la seva última gira perquè malauradament va morir d'una setmaneta després de l'últim concert d'aquesta gira ens va deixar el 21 d'abril del 2016 recordem una de les seves cançons que a mi més m'agraden aquest Little Red Corvette when I saw all the pictures of the jockeys that were living for me
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Girl, got a dance like I never seen. And the ride. I say the ride is so sweet. You must be a legacy. Baby, you must to the best.
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I ara anem a parlar de cinema i de sèries, i per això anem a connectar amb el nostre crític cinematogràfic, el Jacint Fornols, que almenys aquesta setmana, com que m'havia posat quatre opcions, doncs he encertat les dues de les que parlarà. Jacint, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Me n'alegro molt que vagis encertada. Sí, de fet, mira, vaig posar quatre, però jo estava gairebé segura que de Predator parlaries. Digme friki, però no sé per què. De totes maneres, anem a saludar primer el Víctor, que a més té moltes ganes que li expliquis aquestes dues, perquè cap de les dues les ha vist encara, però les vol anar a veure. Però aniré a veure-les. Molt bé, bon dia. A veure si veig les dues aquesta setmana. És la intenció. Sí.
I tinc ganes de les dues, quasi per igual, que podria sorprendre, no? L'Enfimos i Predator. No, però Predator, ho he dit abans d'aquí fora de micro, que l'anterior de Predator, que no va sortir al cinema, a mi m'agrada molt. O sigui que, bueno, tinc esperança per aquesta nova. Això sí, t'he de dir, Jacint, que ell vol veure Bugonia, que és la que... Anem a començar amb aquesta. La vol veure amb versió original perquè diu que suem-me doblada que no, eh? Ojo, cuidado, eh? Anem a veure una miqueta del tràiler de Bugonia. Buenos días, Cori. Buenos días.
Toda empresa debería esforzarse en construir un entorno diverso, empoderar a personas con distintos talentos, ¿eh? Siempre lo mismo, ¿cómo era? ¿Talentos e identidades? Para promover una nueva generación, ¿vale? Repetimos. Quieren que creas que eres tú, que eres tú quien ha hecho este mundo.
Todo cuanto hemos perdido. Todo lo que nos han hecho. Vamos a corregirlo ahora. Doncs no sé si hem de corregir molt la Emma. No ho fem, diguem, aquí en antena, Jacint, perquè el Víctor es pot enfadar. Què ens pots dir d'aquesta pel·lícula, Jacint? A veure, que és una molt bona pel·lícula, per començar.
i dic l'Emma Stone, en Víctor pot estar tranquil, que està magnífica i acompanyada d'un gran Jesse Plemons
Són ells dos els que porten tot el pes de la pel·lícula, i també podem parlar d'Adi Ann Delvis, Alicia Silverstone i les Tabros Alquies, que són els protagonistes principals, o com protagonistes però amb un ja segon pla. Cal dir que és una pel·lícula sorprenent. Per què? Perquè parla de molts de temes. No només d'aquestes persones que sempre estan pensant que hi ha conspiracions a tot arreu, aquests conspiranoics,
Ens parla que som una societat malalta, que estem realment molt malament. Ens parla d'una cosa tan senzilla com pot ser que si s'estingeixen les abelles el món desapareixerà perquè hi haurà la polonització. Ens parla, per exemple, de les farmacèutiques, el que van fer amb els opiacis i la gent que van...
diguéssim, crear addicte realment a aquestes drogues i fins i tot varen morir, ens parla del poder de les grans empreses i té un final sorprenent i que realment et deixa una mica perplexa. Però jo trobo que és de les pel·lícules del...
del Giorgos Lantimos de les millors, a veure, i això és molt, perquè té pel·lícules com La favorita, La muerte de un cervo sagrado, Pobres criatures, i a mi l'anterior, Quinze Caines, em sembla inferior a aquesta pel·lícula. De fet, és un remei d'una pel·lícula subcoreana.
de l'any 2003, que es diu Salvar la Tierra. Jo diria que és la gran aposta d'aquesta setmana i que arriba a tots els cinemes. I això ens sorprèn molt pel cinema de Jorges Lantimos. I això és un punt a favor perquè ha aconseguit que les seves pel·lícules es vegin arreu, a tot arreu. I potser en té molta culpa d'això l'Hemestat. Jo no en tinc cap mena de dubte.
És una meravella. Víctor, tindrà Slymaston en plena forma, magnífica interpretació. Ens sorprèn molt la pel·lícula, a mi em va sorprendre molt, tot i que Iorgos Lantimos, cada pel·lícula que fa pot sorprendre, des de Canino, ja el vaig descobrir amb la pel·lícula Canino, que es parlava ni més ni menys de l'educació, es parlava de les escoles, de com podem manipular la gent, i totes les seves pel·lícules, una darrere a l'altra...
aposten per coses diferents. A mi m'agrada això de l'Antimós. A més, és una mica surrealista, com succeeix una mica en el final d'aquesta pel·lícula. I és un final demolidor. Però es té que entendre molt bé
perquè, si no, moltes persones quedaran sorpreses. Perquè, si no, seria, i per això l'Antimus no ho vol, una narració lineal. I no vol una narració lineal. Per tant, el final és realment sorprenent, que el podrem comentar també, Víctor, que la vagis a veure. Estic... Està deixando. Això se llama Dark Hype. Eso es hypeado. L'has dejado ahí, Víctor. Home, evidentment, no.
Que, per cert, ja t'ho vaig dir l'altre dia, però que en Maston ja, almenys per ara, s'acaba la col·laboració amb l'Enzimos. Sí, m'ho vas dir, sí, sí. Vaig veure més de Rip, Rip, Maston i l'Enzimos. Així que, bueno, veurem quan dura això. Però també la gent, els altres directors també volen treballar, i directores amb l'Enmaston, ja toca, també. Sí, sí. Gaudir del seu talent. Sí, sí. Ha fet quatre pel·lícules amb ella, eh? Des del 2018. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Exacte.
Sí, sí. Doncs el Víctor, que l'has deixat amb unes ganes loques i que no podrà anar fins dimecres a veure la pel·lícula, perquè la vol veure amb els originals. És que no em deixen.
Víctor, Víctor, m'apunto a lo que tu dius de veure-lo en versió original. Penso que la interpretació canvia completament la pel·lícula si li canvies la veu a l'actor. I sobretot tinguent l'oportunitat de sentir la veu de l'Emma Stone i el Jesse Plemons, que de veritat Jesse Plemons està de pel·lícula. I sobretot com està rodada la pel·lícula en uns plans curts realment magnífics. És una aposta molt bona, però no sé si és oberta a molta més gent.
Això passa sempre, amb el cinema d'aquest home. Jo estic d'entro. A mi no hi ha cap pel·li de l'Enzimos que m'hagués decepcionat avui dia encara. I ja porto unes quantes, eh? Molt bé, doncs, evidentment, jo, sense que m'ho diguessis tu, ja m'imaginava que seria recomanable, ho sento, ja sí, aquesta pel·lícula, Bugonia. Anem a parlar ara de sèries, en aquest cas, Apple TV. M'ha sorprès, no tinc ni idea de què és això, la veritat. Això és una mara bella. Tio, ploribus. ¿Podemos hacer algo para animarte?
Fins demà!
Vale, és que, claro, quan... Mira, és que no ho estava mirant aquí, ho estava buscant a l'ordinador i veu del creador de Breaking Bad. Això és un evento seriéfilo, que podríem dir. La tornada de Vince Gilligan a les sèries, no? Perquè, evidentment, creador de Breaking Bad considera per la gran majoria de crítics i espectadors una de les millors sèries de la història, i això també estic d'acord.
no me voy a bajar del carro, i co-creador també de Better Call Saul. El que passa és que ell a Better Call Saul no va treballar com a showrunner o creador principal, va ser una altra guionista que estava a Breaking Bad. Llavors, ell com a sèrie, com a tal seva, tota seva, és la segona que fa, des de Breaking Bad, que va acabar el 2013, són 12 anys després, i agafa la protagonista de Better Call Saul, la Ria Seahorn, que és una actriu que a mi m'encanta, i jo crec que es mereixia un projecte així també de gran, i a Apple, que Apple ja vaig comentant que...
que és una plataforma que cada cop està millor i es va apropar en HBO, i aquesta pluribus costa parlar d'ella perquè no se sabia de què anava la sèrie en cap moment, ni per la sinopsi, que és molt vaga, però increïble també, ni per el tràiler, ni per cap entrevista. És una sèrie que vas d'entrada sense saber res, perquè és la idea...
Entonces no nos vas explicar nada. Explicaré que la sèrie és boníssima, té un dels millors pilots que jo he vist amb molt de temps, perquè sempre dic que els episodis pilots són l'episodi més important d'una sèrie, crec que t'enganxa des del primer moment. Encara jo, més o menys, sé per on va la cosa, però tampoc... És molt estrany tot.
Però podríem dir que, bueno, la sinopsi de la sèrie diu que la dona, la mujer més infelic del mundo quiere que el mundo no sea tan feliz, algo así. Se enfrenta a una misión crucial, tinc jo aquí davant, eh? És una meravella. Ens parla de moltes coses. Podríem dir que ens parla d'intel·ligència artificial, d'una crítica a la intel·ligència artificial, que el Vince Gilligan ja ha dit a entrevistes
que ahir està fart d'això, que mai ho utilitzarà. De fet, quan acaba la sèrie, el primer capítol, al final, posa aquesta sèrie ha sido hecha por humanos, que el detall està curiós. I també pot parlar, a través de la sinopsi, però també de la sèrie,
que també està correcte no estar feliç sempre ni sempre estar hi-hi-ha-ha, que potser si un vol viure la vida més trist o més caça la pel a tot, o així, que tampoc passa res. I d'això també tracta la sèrie, d'aquesta felicitat col·lectiva, que a vegades ens vol vendre la gent i tal, de no, home, què passa, se lo bien, no sé què.
O les xarxes, no? O les xarxes. Que sí, que passeu-ho bé, qui vulgui que ho faci, no passa res, però potser jo no vull en aquest moment. I també parla d'això a la sèrie. A nivell més metafòric, evidentment, perquè qui vegi ja de què va la trama en si, no és això tal qual, però sí que es pot estendre aquest missatge, no? És una sèrie també, com sempre, Apple. Factura tècnica...
No hi ha res a dir, o sigui, és un deu. I molta gent deia, no se nota que està dirigiendo Vince Gilligan aquí darrere, no? Després de Breaking Bad, que Breaking Bad, i també ha fet el cançó de una manera molt específica de presentar els seus capítols, una narrativa visual on era molt important cada pla de la sèrie. I jo he de dir personalment que jo sí que veig clarament que està el Vince Gilligan darrere la sèrie.
Només per les escenes inicials, ja, com ell presentava els capítols a Breaking Bad, és molt semblant en aquesta sèrie i molts més detalls, que per mi es nota moltíssim que ja està de darrere. Veurem, perquè seran nou episodis, a veure com es desenvolupa això, però podríem tenir una de les millors sèries del 2025, sí. És Vince Gilligan, vull dir, s'ha de confiar, i de moment, sobretot pel primer episodi, és boníssim. Només has vist un? He vist dos, hi ha dos, però el primer, sobretot, destaca molt més, perquè és bastant impactant i té una atmosfera bastant...
creepy, que diríem, cruenta, com que estàs tenso, però alguna cosa està mal tot el rato. I això mola molt la veritat. Quina ansietat. Bé, està renovada per una segona temporada. Sí, evidentment, és que només amb el nom. I de fet, vull comentar una petita anècdota, que és que el Vince Gilligan va a la G-Apple
perquè la gent que està apel·lar a nivell de les xarxes continguts i tot això de la plataforma van ser els que li van dir que sí el 2008 per fer bric invad, quan estava en AMC. Que HBO i altres plataformes i altres cadenes li van dir que no, que aquesta sèrie no tenia sentit, això no ho veuria ningú. Doncs aquesta gent que va confiar en Vésiglina el 2008 s'ha portat el premi, ara el 2025, amb aquesta sèrie.
Molt bé, doncs a Apple TV aquest pluribús, i ara tornem al cinema i anem a parlar d'una saga que va començar el 87 amb el Xoache, que li tenim a casa, Arnold Schwarzenegger, i en aquest cas Predator Badlands. A mi em fan una mica d'angúnia aquests bitxos, eh? Sí. A mi em sembla un disseny bastant increïble sempre. No te digo que no, però... Sí, sí.
També t'he de dir que no me'n recordo de res de la primera pel·lícula. A mi no m'agrada la primera. Bienvenido al planeta más peligroso del universo. Donde todo intenta matarte. Que bien. Jacint, què? Què tal aquesta pel·li? A veure, jo vaig quedar una mica sorprès. No us tinc que enganyar.
perquè és la sexta pel·lícula dedicada al personatge aquest de Predator. I, a més a més, podem ficar dues més que estan barrejades a Mali. La cosa tintava una mica malament, però hem quedat agradablement sorprès perquè el Dan Ratzenberg
que ja havia demostrat molt bones maderes en Predator, la pressa, ha aconseguit revifar per mi aquesta saga. I és interessant perquè fa aportacions noves, com per exemple que el caçador és caçat, és la pressa. A més a més, introdueix personatges femenins, encara que siguin androides, que és molt interessant, i també ens parla, que lliga molt bé, que les empreses dominen la terra, són les que marquen la pauta.
les grans multinacionals tecnològiques. Interessant tota la pel·lícula, les seqüències d'acció molt ben fetes, a mi em recorda una mica, en certa, jo pensava, personatges de veritat, amb el Mandalorian. Per què? Perquè introdueix un element també que té tocs d'humor, com passava a la sèrie. Que no vol dir que siguin iguals, ni molt menys, però té un element...
No explicaré quin, perquè això de fer espòlies no queda gaire bé, però que és molt interessant. Per cert, gran interpretació de Len Fanning, és la que porta tot el pes de la interpretació, perquè l'altre actor, pobret, que és el Dimitrius Colomantagui, és clar, és un depredador, un depredador. No...
No li veus mai la cara. Una mica és com el Gòlum. Us en recordeu? Gòlum, Gòlum. Andy Serkis és un gran. I a més, té algunes imatges que recorden també, precisament, algunes de paisatges i tal, que ens recorden una mica també la pel·lícula del Senyor dels Aners. Bé.
interessant, a veure, que li gradi l'acció i la ciència-ficció, aquesta pel·lícula s'ho passarà bé. Jo vaig entretenir molt amb aquesta pel·lícula, no busqueu res més que això, però és que és molt digna la pel·lícula, i penso que el gènere, si està ben fet, és molt agradable poder estar una hora, hora i mitja que dureu la pel·lícula, 108 minuts, si no recordo malament, i surts...
del cine reconfortat, perquè has vist una pel·lícula d'acció, passa amb un plis-plàs, i a més està molt ben narrada. I, a més a més, t'explica coses diferents que no havia explicat mai aquesta saga. Doncs, fantàstic. Allò només un apunt, també, i heu anomenat el Gòlum, i voy a romper una lanza a favor del doblaje, també, en aquest cas del Gòlum, una salutació a Eduard Farelo. Anem a parlar de l'última sèrie, eh? I Love LA, que es pot veure HBO...
Max o no? Sí que sí. Cada setmana estic dubtant. De fet, fa poc, no sé quina sèrie vaig buscar, i en un lloc posava HBO, l'altre posava Max, i ja... No estan actualitzats. No, totalment. Oh, my God! You're here, at my house. Crazy.
Això és una comèdia, no? Sí, evidentment. Imagina que és un drama ara, no? Una llorera aquí... Jo què sé. Podria ser, no? Nunca se sabe, no? Sobretot els trailers que enganyen, perquè ho hem comentat la sèrie, que aquest trailer, jo el vaig veure i vaig dir...
tampoc és que em generi massa ganes d'eure la sèrie, però després he vist l'episodi pilot, avui ha sortit el segon que ara no l'he vist, però el pilot, i em va agradar bastant, em va sorprendre molt, mitja hora d'episodi, però crec que funciona bastant com a comèdia, em va fer riure bastant, crec que...
Potser està bastant enfocat també en tema de generació, potser de la meva generació, generació 7, dels 20 als 30, jo diria que aquesta sèrie és el target, que li pot fer gràcia a qualsevol, però crec que l'humor que porta i la situació que ens presenta a nivell laboral, com d'amistat i tal, va bastant enfocada...
ha determinat públic, jo crec. La protagonista és la Rachel Sennot, que també ja ha fet algunes pel·lícules no superconegudes, però s'ha anat fent un nom. És un actri que a mi em fa gràcia, per mi té una bona comèdia tan física com Barbal, evidentment, que deia amb l'Steam Martin que la comèdia física per mi es que se va perdiendo, però és una cosa important.
I en aquesta sèrie em fa molta gràcia la Rachel Zenod. Veurem com avança perquè la trama potser és una cosa que jo he vist en altres sèries, llavors no és gaire original en aquest sentit, però sí que és veritat que les interaccions entre els parts d'unatges, com relacions tòxiques d'amistat i tal, em genera curiositat a veure com avança. I no sé què m'ha puest aquí de fons. Com molt bonic, no? Estàs demasiado bonic. Bueno, porque le he dicho yo que lo ponga.
Bueno, almenys no es Julio Iglesias, avui. Espera-te que lo pone. Bueno, claro, és que si vas provocando, a ver, Víctor, és que no puedes ir provocando. O sigui, jo tenia aquí una cançó molt maca de Cinema Paradiso, perquè avui hagués fet anys en Humorricone... Això semblava com Blade Runner, sembla. Algú més així. A veure, subem-lo.
Moltes o menys. Bueno, bueno. Bueno, que... Recomanable. Recomanable. Que només és un capítol, però al moment comença bastant bé. I ha sigut una setmana que tenia dubtes perquè hi ha hagut bastants estrenes molt bons de sèries. Sí. A vegades hi ha algunes setmanes que, bueno, jo crec que és pitjor que... Al cinema sempre hi ha alguna cosa que pots dir que està bé. A les sèries, no totes. I mira que jo de fin de la televisió, però bueno, és que això el passa a vegades. Sí, però aquesta setmana hi ha com quatre o cinc, o sigui que tenemos contenido per setmanes.
De fet, la setmana vinent parlarem d'It, no? Sí, segurament sí, ja toca. Que es pot veure HBO Max. Ahí estamos. Doncs escolteu, moltíssimes gràcies per aquestes recomanacions. Bogonia, Predator Badlands, Jacint, i a tu, Víctor, per aquest pluribús, i I Love L.A.
Parece un bon obús. Sí, parece una duda ahí en el último momento. Y marchamos en un morricone, ¿no?, de fons. Vamos, pero si quieres, Julio Iglesias. No, no, no. Vale, vale, avui no. Avui el deixem descansar i recordem això, que hagués fet 97 anys, eh? Aposa que ens va deixar ja fa 5 anys. Jacint, moltíssimes gràcies i fins la setmana vinent. Adeu, siau, que vagi bé.
I Víctor, igualment, que vagi molt bé. Ens vallem al payasó la setmana que ve. Al payasó. Ah, sí. Hombre, pues... Vivo en un castillo. Nada, nada. Nosotros otros payasos. Adeu.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. Esquerra Rubí creu que l'acord entre l'Ajuntament i l'empresa Puigfell per tancar l'abocador de runes de Can Canyadell hauria d'haver inclòs una compensació econòmica pels danys mediambientals causats. La formació considera que els centenars de milers de tones que s'hi han abocat de més i els puigars