Bon dia.
Molt bon dia. L'alcaldessa Anna Maria Martínez ha defensat l'oficialitat de les dades de criminalitat compartides per la Junta de Seguretat Local que apunten a un petit descens de la delinqüència l'any passat. Recordem que el recull presenta una petita discrepància amb el balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior que indica un lleu repunt dels fets registrats.
El Partit Popular ha aprofitat la diferència per acusar l'executiu local de maquillar les dades de delinqüència, un posicionament que la primera dill troba irresponsable i que titlla de maniobra del portaveu Juan José Giner per aconseguir notorietat política instrumentalitzant la por. Però Martínez també s'ha mostrat crítica amb Ràdio Rubí per recollir les declaracions del portaveu popular.
Mentir en relació a una cosa que això sí que és tacticisme, absolutament irresponsable. A mi em fa força vergonya a alguien a escoltar segons què d'una persona que, a més, va estar a la junta local, va sol·licitar informació que li van donar i utilitza dades del ministeri, que el ministeri en el seu propi informe diu que no són dades directes,
definitives, perquè no té les dades de qui té la competència a Catalunya, que són els Mossos d'Esquadra, per falsejar la realitat, perquè no té cap altra via d'aconseguir, que és aconseguir credibilitat, aquesta credibilitat falsa que és instrumentalitzar la por. I això és molt irresponsable. I, insisteixo, el pitjor, el que més em preocupa és que se li doni cobertura a la irresponsabilitat d'aquesta manera.
Són declaracions d'aquest mateix matí al programa presentat per Albert Soler, pel director de la ràdio Parlem amb l'alcaldessa, on s'han parlat de més qüestions com, per exemple, la moció al voltant del cas de Brian Rios, que es va debatre en el darrer plec. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Doncs en el mateix programa, l'alcaldessa també ha assegurat que la manca d'un acord per aprovar el pressupost de 2026 no farà que la ciutat s'aturi i que els grans projectes de ciutat previstos tiraran igualment endavant. La primera ha dit no tancar la porta, seguint negociant la proposta de comptes municipals amb la resta de forces progressistes del ple i no es planteja per ara aprovar-los a través d'una moció de confiança. De fet, l'alcaldessa s'ha referit directament als caps de l'oposició, a Esquerra Republicana. Em preocupa.
Em preocupa perquè al final cadascú a casa seva sap com ha de treballar i com ha de liderar un nou projecte, un nou projecte que comença, però començar ja amb aquesta visió tan tàcticista de cara al 27 i baixant-se el pressupost, bé, cadascú valorarà els seus encerts o errors quan arribi el moment, però per nosaltres...
Nosaltres tenim la responsabilitat de liderar el govern de la ciutat i ho continuarem fent amb pressupostos o sense pressupost o amb el pressupost quan arribi. El que sí que ha dit la primera Dil és que no contempla en aquests moments una moció de confiança com a instrument per aprovar els comptes. La informació de la ciutat a Ràdio Rubí.
I en esports, el cap de setmana ens deixa dues fites a remarcar. Sisko Lara García. La participació a la Copa del Rei del Waterpolo, així com també la inclusió ja segura al playoff per al títol de Liga Elite Masculina, marquen un cap de setmana en el qual, evidentment, que aquestes sensacions, tant per a l'Hockey Club Rubí Sempatins com per al Club Natació Rubí, són d'enclau positiva.
Un club natació rubí que participava per primera vegada en aquesta competició del CAO perdia davant del Terrassa però deixava unes molt bones sensacions i l'empat al terreny de joc del conjunt de Madrid de les Rozas per part dels 100 patins els ha atorgat una posició, la quarta assegurada ja perquè no els podran agafar l'última jornada Valladolid. Encara opten a la tercera posició de la classificació en el gran camí de l'actual temporada. Les
noies, per cert, en Waterpolo guanyaven la seva cita a casa davant del Quatro Caminos, 12-6, amb fèmines també hi havia cita per als 100 patins que guanyaven, en el seu cas, 1-8 al Conllunt del Madrid. Res més, per ara tornem, com sempre, amb més informació de la nostra ciutat aquest dilluns, dia 16 de març, en una hora, al Bolletí de les 12. Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Ràdio Rubí. Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Abel de Camp.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit de poder-ho seguir al 99.fm i a radiorubi.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2.45. Aviam de camp. Tots fem esport.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa.
Salud, bienestar y emociones. Los lunes historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Rubí al día amb Belén Tierno.
Les 11 i gairebé 9 minuts entrem a la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu que aquesta part del Rubí al dia es dedica sobretot a la cultura, a tot allò que té a veure amb activitats d'oci a la nostra ciutat. Avui, lògicament, parlarem de cinema i sèries, parlarem dels Òscars, però atenció, perquè també parlarem de negocis, d'un negoci de la nostra ciutat que podria convertir-se en el millor de tot Espanya.
Aquesta nit s'han donat els Òscars. Els més cinèfils han estat pendents de la pantalla. Avui parlarem de les estatuetes daurades. Ja ho sabeu, amb els nostres experts, amb el Jacín Fornols i el Víctor Pérez,
que ens parlaran de com ha anat aquesta cerimònia. A banda d'això, també tindrem crítica cinematogràfica, el Jacín Furnol se'ns parla de Torrente Presidente i El Testamento de Anli, i el Víctor Pérez de dues sèries de Sant Lluís i de Teràpia Sin Filtro, que va ja per la seva tercera edició. Això serà cap a dos quarts de dotze del matí.
Avui el convidat musical, les convidades musicals també tenen a veure amb els Òscars. Golden ha estat la cançó reconeguda amb l'Òscar, la millor cançó. Golden és un tema musical fet per les guerreres que pop, que ja sabeu que són aquests personatges no reals però que estan triomfant a tot arreu. Serà la cançó que escoltarem avui.
I ara, en uns minuts, parlem amb l'Elisabet Jiménez i el David Martínez de la perruqueria La Suite de Rubí, que està entre les sis finalistes del concurs professional Beauty 2026. Els premis es lliuraran a finals d'abril, però avui volem saber per què aquesta perruqueria rubinenca està considerada una de les millors finalistes.
de l'estat espanyol. Ja sabeu que tenim un telèfon obert, el que podeu fer, crítiques, suggeriments, comentaris, és el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
La perruqueria La Suite de Rubí està entre les sis finalistes al concurs Professional Beauty 2026. Els premis es lliuraran a finals d'abril en l'esdeveniment que Professional Beauty organitza a la Fira de Barcelona. Avui ens acompanya l'Elisabet Jiménez, que és la responsable de La Suite, i el David Martínez, que és el seu company de feina i de vida, perquè també s'encarrega de la gestió.
de la perruqueria. Molt bon dia als dos, benvinguts. Buenos días, muchas gracias. Expliquem una mica la teva història, Elisabet, perquè dèiem que és una feina que feu de forma conjunta amb altres col·laboradores, a més a més, però tu ets, diguéssim, l'alma mater de la perruqueria La Suite. Expliquem una mica quina ha estat la teva trajectòria, perquè tu sempre has treballat a la comarca, de fet et vas formar
a l'Acadèmia Cebado de Sant Cugat i has treballat en diferents marques d'allà, però el 2023 et muntes la teva perruqueria, que és una cosa que feu moltes professionals al cap d'uns quants anys. Explica'ns com decideixes venir a Rubí, si és que decideixes o si surt l'oportunitat a Rubí i per això vens. Yo he trabajado siempre en Sant Cugat. Entonces yo estaba cómoda donde trabajaba.
Pero bueno, un antiguo jefe me llamó por teléfono y me dijo que tenía una oportunidad. Tenía un salón en Rubí que lo cogió y lo quería dejar. Y pensó en mí. Yo realmente en ese momento me entran muchos miedos y digo, ¿qué hago? ¿Lo cojo o no lo cojo? Entonces realmente sí que tuve mucho apoyo de mi marido, mis padres, que sí o sí que lo cogiera.
Y nos lanzamos, nos lanzamos a la aventura. Claro, tenía dos niños también, estaba en una peluquería que trabajaba solamente por las mañanas, entonces realmente estaba muy cómoda. Pero bueno, a veces dices, bueno, venga, va, lo voy a intentar, voy a intentar a ver qué tal y vamos a ver si funciona.
Y bueno, no fue fácil. Al principio no fue nada fácil, la verdad. Porque, bueno, coges un traspaso, un negocio que ya está llevado por otra persona, hay malos vicios, y fue un poco difícil. Más que nada el personal, bueno, difícil. ¿Estuvisteis como un año con la anterior marca? Sí, sí. No llegó exactamente a un año, pero casi. Sí, más que nada porque pensábamos que como era conocida, era muy conocida, pues, bueno, vamos a seguir trabajándola.
Y cuando veamos oportuno cambiamos el nombre y ya hacemos nuestra propia marca. Y estuvimos cerca de un año con esta marca, pero realmente a mí no me decía nada ese nombre. Y decidimos cambiar el nombre, reformar el salón y cambiar un poco todo en sí. Y bueno, sí que es verdad que empezó como a funcionar. Empezó a funcionar, la gente empezó a conocer un poco la marca, a conocer la peluquería, la gente hablaba...
Y estamos muy contentos, la verdad, de la trayectoria, de la rapidez de todo, cómo ha ido. Y estoy ahora, a día de hoy, súper contenta de haber dado ese paso que tanto miedo me daba.
Yo decía, es una cosa que pasa bastante habitualmente. Peluqueras, mayoritariamente mujeres, porque es una profesión todavía de muchas mujeres, que después de trabajar muchos años para otras empresas, a pesar de estar cómoda, porque se vive mejor, claramente, teniendo un horario de trabajo, tu sueldo a fin de mes y sin calentamientos de cabeza. Llegas a casa y te olvidas. Claro, pero hay mucha gente que hace ese paso al final, por lo que tú decías, porque el hecho de trabajar...
Has debido trabajar como 20 años en otros salones, ¿no? Sí, sí. Una también se da cuenta de qué cosas se hacen mal en un sector que está súper extendido, que hay una o dos peluquerías casi en cada calle, pero que el éxito depende de pequeños detalles que a lo mejor tú sí observabas, ¿no? Diferenciarte un poco, diferenciarte y estar mucho en la última, en todo.
En técnicas hoy en día, en balayas, por ejemplo, tratamientos, estar siempre a la última en todo, no quedarte dormida. Y entonces eso nos ha dado un poquito el sello y hacerlo cada día un poquito mejor.
David decía ella, mi marido me apoyó, también mis padres, no solo le apoyasteis porque la queréis, sino porque veíais que realmente podía sacar partido a su talento, ¿no? Yo desde siempre he visto un talento...
potente en ella, ¿no? Entonces veía que trabajar en un salón para alguien era no aprovechar ese talento. Entonces ella evidentemente ese talento profesional y esa técnica la tiene.
Luego, por otro lado, ese empuje que nosotros quisimos darle para que realmente adquirir y emprender en ese negocio, yo solamente ya decirle, oye, tú olvídate de la parte de gestión, de administración, de cómo gestionar un negocio, que eso ya me ocupo yo. Tú ocúpate de trabajar bien, de llevar bien un salón, de aportar y explicar a tu equipo pues todo tu bagaje técnico que llevas adquirido de tantos años,
y eso al fin y al cabo es lo que va a poder producir que un negocio vaya en crecimiento y es lo que ha pasado en tres ejercicios el crecimiento del salón ha ido año tras año con una evolución muy potente y bueno pues en estos momentos es en el punteo de flexión que nos encontramos
O sea, ella es la directora creativa y tú eres el director de gestión. Es correcto. Pero ahí tiene que haber en algún momento alguna fricción. Sí. Porque, claro, los creativos a veces se les va a la olla, si me permitís la expresión, y luego está el del dinero que dice, Elizabeth, no te flipes, porque aquí los números tienen que salir, ¿no? Sí, tal cual. ¿Hay muchos de esos conflictos? Uno a la semana, más o menos. Sí.
Sí, pero sí que es verdad que, claro, el que ve los números a veces es contenido decir, no, por aquí no vamos porque quizás no es el momento. No, ya, pero no lo necesitamos porque esto para las clientas es necesario. Bueno, tenemos que buscar siempre el punto medio. Me veo yo las cenas en casa discutiendo sobre si hace falta un nuevo aparato o no en la peluquería.
Todo. Se suma todo, se suma todo. Bueno, yo creo que, de hecho, si echamos la vista atrás, ahora hablamos más de peluquería que de otra cosa. Porque cuando llegamos a casa, es que, claro, el poco momento que tenemos es para hablar de cómo ha ido el día, la gestión del negocio, esto, qué tal, y luego ya está, venga, dale la cena a los niños y a dormir. No hay más tiempo.
¿Qué es lo que creéis que ha hecho que estéis entre las seis mejores peluquerías de España? ¿Qué es lo que creéis que tenéis y que dice por esto nos han valorado también? Es que realmente me parece como increíble. O sea, cuando justamente nos estamos presentando...
Yo a él le decía, ¿pero qué haces? No vamos a salir. Pero él siempre ha tenido mucha confianza y me ha dicho, yo lo voy a intentar. Oye, él no ya lo tenemos. Y claro, cuando me dice que estamos ahí...
con salones de alta gama... Ostras, dije... Bueno, y salones que, de hecho, cuando empezamos a nosotros a crear la identidad de nuestra marca, eran referentes, eran salones espejo para nosotros, en muchos aspectos, no solo a nivel estético, que sí, que nos inspirábamos, oye, pero mira estos salones de nivel muy alto, pues mira, diseña los lavacadezas de esta manera o la iluminación de esta forma y cogíamos ideas, ¿no?
Pero yo creo que lo que nos ha hecho estar en esta candidatura básicamente ha sido el presentar una candidatura por una trayectoria, en un espacio de tiempo muy corto. Es decir, un salón de alto nivel, como los que están en esa candidatura, no crece sobre sí mismo lo que hemos crecido nosotros. Es decir, que ahí los números o el buen resultado ha tenido que ver, ¿no? Es decir, la evolución en un tiempo tan corto es muy bestia.
Y mira que la peluquería ha evolucionado en los últimos tiempos. Tú te dedicas desde los 18 años, decíamos que llevas más de 20 años de trayectoria, pero ahora casi que hay que ir a la peluquería con un diccionario. Tal cual. Porque una de las especialidades que tenéis es el balayage, que yo esto me lo sabía,
Pero he descubierto el Babylite. Vamos a explicar, yo creo que una de las cosas que os han destacado es precisamente ese balayage. Si lees las reseñas que tenéis, hay un montón de gente diciendo...
que bien he ido a otros salones y no me lo han hecho tan bien estas nuevas técnicas exigen ser muy cuidadosa porque al final quedan muy bonitas pero hay que hacerlas con mucho cuidado explica para la gente que nos esté escuchando que es un balayage es unas mechas que van muy degradadas
Entonces, es un servicio que la clienta lo hace cada seis meses o una vez al año y dura, dura todo el tiempo. Lo digo por la gente que diga, es carísimo, es muy caro, pero dura seis meses. Ya, lo que pasa es que estamos cuatro y cinco horas para realizarlo. Entonces, claro, antiguamente, cuando tú dices que yo llevo ya 20 años, las mechas las hacíamos en dos horas.
Mechas, con plata, a 40 volúmenes, sacabas, matizabas y... Hoy en día es que es una pasada. El tema del montaje de la mecha, el falso crecimiento, el matiz, la hidratación, el corte, el peinado... ¿Qué es el falso crecimiento?
Falso crecimiento significa que cuando tú haces una mecha ya la estás crepando para que no se note la diferencia y luego aparte haces un matiz en la raíz para borrar esa transición de la mecha. Entonces realmente la clienta cuando nota que cuando le crece el cabello no se ve la raíz marcada. Entonces por eso decimos que un balayage está muy bien porque es un tratamiento que dura de seis meses a un año.
Pero claro, eso no solo tiene esa parte técnica que tú estabas explicando, que no es solamente pintar el cabello de color, o en algunos casos decolorar una parte para que coja la mecha, porque a mí me han hecho un balayage y claro, entenderás que les ha costado un poquillo.
Entonces, no solamente eso, sino que además todo eso tiene que estar aplicado de una forma súper cuidadosa, porque si no te cargas el pelo, que en muchos casos son melenas muy largas, ¿no? Sí, sí. Utilizáis productos biológicos o ecológicos. Usamos los mejores productos del mercado.
Y aparte, no cualquiera vale. A veces vienen clientas con el cabello muy rubio que quieren hacerse un balayage, pero realmente el cabello no está preparado. Entonces lo que hacemos es hacer una mecha test en el salón. Hacemos una mecha test y vemos la elasticidad del cabello. Entonces, si vemos que no es apta para hacer el balayage, no la realizamos. Y sabemos que si es apta, pues tiramos adelante con el balayage. O sea, no es todo el mundo puede hacerse un balayage. Depende del tipo de cabello, si está preparado o no está preparado.
Que para eso hay tratamientos de estos productos que utilizamos que preparan el cabello para poder realizar una balayas. Explícame ya que esto es lo del baby light. El baby light... Eso sí que es lo último o de las últimas cosas. Bueno, balayas y baby light más o menos van de la mano. Baby light es una mecha muy finita y va muy degradada también. Es de raíz.
La diferencia es que el balayage es un poco más potente en rubia, o sea, en la punta, y el baby light es una mecha muy finita de raíz. Siempre con falso crecimiento, para borrar esa transición de la mecha. Entonces, realmente la clienta nota un crecimiento muy natural. Entonces, si no viene en seis meses, no pasa nada porque no se ve realmente la raíz. Claro. Una de las cosas que te pide ahora la clienta es... Porque...
Hace 20 o 30 años nuestras madres iban a la peluquería toda la semana. Eso ya se ha acabado. Bueno, hay alguna clienta todavía que viene cada semana a peinarse. Pero yo creo que se busca otra cosa, por cómo vamos corriendo. Se busca poder ir a arreglarte cuando lo necesites, pero que cuando no tengas la oportunidad de ir a la peluquería sigas yendo peinada, ¿no?
Claro, por eso están las queratinas, los tratamientos dan bien crespado. Entonces la clienta lo que nota es que se lo seca con el secador y va toda la semana peinado. Entonces ese es un tratamiento también que realizamos mucho en el salón. Que tiene una durabilidad más o menos también entre 6 a 9 meses. Es termoactivo, te pasas el secador y automáticamente queda el pelo liso.
Claro, al final se ha sofisticado esto de la peluquería y ha cambiado el tipo de servicio, aunque se siguen haciendo los clásicos de toda la vida. Tenéis además una web que permite reservar online, escoger el servicio, nos dicen cuánto dura, cuánto cuesta, me imagino que eso también es una cosa que valora la gente, ¿no?
Saber cuánto tiempo va a estar dentro de la peluquería y cuánto le va a costar. Y evidentemente mucha gente que no tiene tiempo, cuando llega a casa y está tranquilo y ha cenado y son las 11 de la noche, es cuando hace la reserva. Y antes, si no lo hacías por teléfono, te quedabas sin cichar y por tanto te quedabas sin cliente. Esto también ha ayudado. Podés reservar cita 24-7, como lo llaman. Sí, la mayoría de las reservas entran por la noche. Y el domingo.
El domingo. El domingo la gente por la tarde después de comer está haciendo risa. Es muy cómodo, la verdad. Es muy práctico. ¿Qué esperáis? Porque los premios todavía van a faltar un poquito. Se dan precisamente en un salón que se hace...
En Barcelona, en la Fira de Barcelona al Salud Profesional. Sí, sí. Y allí os van a decir en qué posición quedáis. Hombre, estar entre los seis mejores de España... Ya es el premio. Ya hemos ganado. Yo realmente, yo es que no me lo esperaba para nada. O sea, yo ya estar aquí para mí ha sido un premio. Y estar con gente que realmente yo...
he mirado sus salones y he copiado muchas cosas, pues estar con ellos ahí es como diciendo, ostras, que estoy aquí también yo. O sea que para mí, yo ya con todo esto ya he ganado. De verdad. Pero bueno, hay que esperar al 25 y el 26 de abril. Sí, sí, bueno, si se gana mejor, pero qué bueno que ya... No, pero eso ya sería eso. Pero que vamos, que estoy emocionada, vamos. Aquellos que nos están siguiendo en 3W Radio Rubi.cat pueden ver
vuestra página web donde se explican cada uno de los tratamientos, se pueden ver fotografías y el propio salón que decíais, sí que nos hemos inspirado en algunos salones de alta gama. Hombre, yo me imagino que la primera vez que entraron los clientes, porque es una peluquería que está en el barrio de la zona norte, es una peluquería de barrio de toda la vida, la primera vez que entraron,
dijeron, uy, ¿y esto? ¿Qué ha pasado aquí? Sí, nos pasa, nos pasa que no les cuadra que un tipo de salud esté en rubí. De todas formas, cuando yo cogí el salón, era un salón que realmente estaba, bueno, madera, era un salón que estaba... Muy normal, muy normal. Sí. Entonces, yo cuando lo cogí, mi antiguo jefe me dijo, no lo arregles, está bien así, en rubí.
Y yo dije que no. Cuando pudimos, lo primero que hicimos fue arreglarlo. Porque realmente él decía, hasta que en Rubí, ya la gente le va a parecer bien. Pero yo quise ir a un punto más y realmente hacer un salón de calidad. Y ostras. Es que yo creo que no solamente tiene que haber salones premium en grandes capitales. Ni en ciudades con mucha capacidad adquisitiva. Y eso también es un punto que nos diferencia de la competencia.
Es cierto que decíamos que ahora la gente tiene un hábito de ir a la peluquería diferente, porque le falta tiempo, etcétera, etcétera, pero también, o sea, no le quito mérito. Al revés, yo creo que cuando puedes hacer un hueco en tu agenda para ir a la peluquería, quieres estar en un sitio cómodo, quieres estar...
en un sitio donde te traten bien, algunas clientas que os hacen reseñas dicen pues mira, llego allí, me ofrecen un café mientras espero, estoy en un sitio agradable y es una forma de cuidarse porque al final no solo... El valor es la experiencia, no solo el resultado. O sea, si la experiencia es positiva desde que entras por la puerta hasta que sales, eso es el valor añadido de diferenciarse del resto.
Pues nada, chicos, ya sé que para vosotros ya habéis ganado, pero yo espero que podamos contar que estáis, pues no sé si ahora estáis entre los seis, pues entre los tres mejores salones de España y poder explicar que en Rubí tenemos un salón de peruquería de estas características, como lo llevan los niños, porque además decíais, compaginamos esto con tres niños. Es muy complicado. Eso es lo más difícil de todo.
Porque aparte se suma una reforma también que estamos reformando también. ¿En casa? En casa también, la reforma en casa también, todo junto. Pero es que se son unos kamikazes. Sí, somos kamikazes. O sea, estamos con los niños, la reforma de la casa, la peluquería. Ayer los niños nos decían, jolín mama, es que siempre estás hablando de peluquería.
Y digo, ya, ya lo sé. Pero es que realmente, es que el poco tiempo que tenemos, él trabaja también un montón de horas también. Yo estoy en el salón, compaginamos los niños, el trabajo, la casa, la reforma, la peluquería. Y es como, hay días que digo, no puedo más. Pero bueno. De todo se sale.
Está valiendo la pena, la verdad. Eso está bien. Muchísimas gracias. Os espero aquí el 27 o el 28 de abril para contar cómo ha ido. Genial. Pues aquí estaremos. Muchas gracias.
Són dos quarts de dotze. Parlarem avui de la cerimònia dels Òscars i avui les convidades musicals són precisament les guerreres que pop perquè ella, si la seva cançó golden ha resultat la millor cançó, l'Òscar a la millor cançó original,
Bé, original. Sí, és original, tot i que no són de veritat. Ha estat per aquest Golden que avui us proposem.
Fins demà!
Bona nit.
It's so long to break these walls down To wake up and feel like me Put these patterns all in the past now And finally live like the girl they all see No more hiding I'll be shining like I'm born to be Cause we are hunters Voices strong in us
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passen 5 minuts de dos quarts de 12. Avui, com tots els dilluns, tenim secció de cinema i sèries, però avui especialment parlarem de cinema, perquè ja sabeu que aquesta matinada s'han donat els Premis Òscars, la 98a edició d'aquests Premis, segurament els més esperats o els que mirem des de tot el planeta.
De tot plegat parlem avui amb el Jacint Furnols i el Víctor Pérez, a qui ja tenim a l'altra banda. Molt bon dia, nois. Se'm fa estrany, eh, avui, parlar amb els dos així, a través d'una pantalla. Bon dia. Millor així que res.
Totalment. Comencem, si us sembla, amb el Jacint, que m'imagino que has estat mirant la cerimònia, o mig pendent? Sí, més que mirant-la mig pendent, perquè jo ja fa uns anys en sa que considero que les ceremonies són molt avorrides.
I arriba un moment al vespre que diu, ja no aguanto més. Però sí, està pendent, estic plenament al dia de tot el que ha passat, i estic molt content, la veritat. Poques vegades puc dir això, sí. I saps per què? Perquè s'ha premiat per mi les dues millors pel·lícules que hi havia. Mira, he coincidit, és ben estrany, perquè normalment no coincideixo, però aquesta vegada he coincidit en que les pel·lícules...
Los Pecadores i una batalla tras d'altres eren Les Vitos. I estàs absolutament d'acord amb tots els premis? Home, no, no estem mai d'acord amb tot. Això seria dir massa, ja, en sabria un gran massa. Però si pots reconèixer que, quan vaig veure Los Pecadores, per exemple, vaig pensar que aquesta pel·lícula potser no serà valorada perquè com que entra dintre del gènere més aviat,
no crec que la valorin, 16 nominacions, i vaig pensar, s'han accedit, potser 16 nominacions. Jo l'havia trobat una pel·lícula molt bona. I després, al final, el que s'ha emportat em sembla molt just, perquè crec que el guió és brillant, el guió del Ryan Gugler és brillant, perquè hi ha només una seqüència d'un ball en què resumés la història de la música en 3 minuts, amb imatges, és difícilíssim de fer. És una síntesi brutal de cinema.
I la interpretació, interpretant els dos germans bessons del lector Michael B. Jordan, és magnífica.
Funciona molt bé. A més, és una pel·lícula que barreja terror, thriller, música, R.B. Indicativa... Penso que és una d'aquelles pel·lícules equilibrades, de gènere, però que té una qualitat tan alta que es mereixia premis. I entre ells, per exemple, s'ha emportat el del millor guia original, que és, per mi, un dels grans premis que es dona. Sembla ser que sempre queda una mica així, però aquesta vegada crec que se'l mereixia. Per què? Perquè...
Crea una pel·lícula en què, sorprenentment, reivindica tota una sèrie de qüestions, però ho fa amb un ritme molt equilibrat, barreja molt bé els gèneres, la música és brutal, va ritme de blues, la pel·lícula... Veig-ho tot i tot. És una de les pel·lícules bones. I ja no diria una batalla tras otra, perquè me'n vaig a aquesta, perquè aquesta ha sigut la gran guanyadora realment.
Aquí a l'Acadèmia també ha premiat el Paul Thomas Anderson, que potser ja es mereixia un Òscar abans, i li han donat amb aquesta pel·lícula que també considero que és una de les grans pel·lícules. I Sean Penn, que ha guanyat el millor actor de repartiment, realment magnífica la seva interpretació. Una pel·lícula reivindicativa també, curiosament,
que adapta una novel·la molt difícil d'adaptar del Michael Pinchon, que és molt difícil d'adaptar, i el Paul Thomas Anderson també es va emportar el premi, el millor guió adaptat, i realment s'ho mereix. És una pel·lícula, per mi, que juga amb la comèdia negra, amb el drama polític, és molt interessant, i necessito una mica...
com podem en aquests moments viure dintre la situació actual en què l'ultradreta i la dreta sembla que estan en plena auge. S'han repartit, podríem dir, els premis, aquestes dues pel·lícules. Jo he pensat amb tu a primera hora quan he sabut que la millor actriu era per la G.C. Buckley, per Hamnet, perquè sé que és una pel·li que t'agrada molt...
Jo encara... I al Víctor també. El Víctor també li va agradar molt Hamnet. I pensava, bueno, com a mínim és un reconeixement, encara que sigui petit, tot i que últimament he escoltat unes crítiques horribles de Hamnet. A veure, jo no la trobo una pel·lícula horrible, jo la trobo una bona pel·lícula. A més a més, hi ha una cosa que es té que tenir i valorar a Hamnet. Hamnet és una pel·lícula que tracta una vegada més l'univers Shakespearean.
s'ha de tenir en compte que Shakespeare és el guionista de Hollywood, directament. És el que es fan més adaptacions i crec que és brillant l'adaptació que es fa. Això sí, té un problema per mi al final. Al final penso que no calia que fos tan... com et diria jo? Sentimental, per dir-ho d'una manera. Però que això...
És la meva opinió, però això agrada molt a la gent, precisament, aquesta part, precisament. El que m'interessa molt és com adapta, precisament, la pèrdua d'un fill, el dol entre William Shakespeare i Agnes, la seva dona. I la interpretació de Jessica Buckley, si no l'haguessin donat, hauria sigut un gran error.
és que s'ho mereix, la interpretació seva és brillant. I també ho és del resto del repartiment, la pel·lícula funciona molt bé. Ara bé, si la comparem amb una batalla tras otra o Los pecadores, per mi, no sé, el Víctor, què opines, Víctor? Perquè això, clar, això en cada casa es juga en un partit diferent.
Doncs, a veure, jo he de dir que cada any als Òscars em donen més mandra, ho he de dir. I aquest any, la pel·lícula que a mi la majoria m'agradaven, en si, o sigui, no hi ha cap pel·lícula que m'hagi decepcionat massa, menys, ho he de dir, per sorpresa de molta gent, a mi Los Pecadores no m'agrada gens. Sí, sí, ho sé, ho sé, ja vas dir-ho.
Com ha dit, no em va funcionar al seu moment, ja dic, la vaig veure al cinema al seu moment, potser li he de donar un segon visionat, perquè a vegades el segon visionat canvia molt les coses, que no és el primer cop que em passaria. Llavors, en general, no va teatre a sotre, em sembla una...
gran guanyadora, portava molts anys jo que també volia que guanyés el Paul Thomas Anderson, perquè al final estem parlant d'un dels millors directors del segle XXI, sens dubte. I sí que és veritat que a vegades als Oscars els costa molt, en aquestes grans figures, sobretot més recents, donar-li el seu moment de glòria, que fins i tot, ja sabem, gent com l'Scorsese només ha guanyat un Oscar a la seva vida, o Leonardo DiCaprio, precisament, que era el que és el protagonista d'aquesta pel·lícula.
i molt content pels 6 Premis, jo crec que molt malescuts tots, inclús el de Sean Penn, que s'ho va passar bé perquè estaria a casa seva o no sé què estaria fent,
que no estava ni allà, molt xompent això. I a nivell de Premis Acturals, la Jessie Buckley, molt mal escuta, evidentment. A mi Hamnet em va agradar molt. Sí que és veritat que penso que el llibre és superior a la pel·lícula. Crec que la pel·lícula té un final que, curiosament, diu el Jacint, és veritat que té aquest factor emocional que molta gent considera pornografia emocional, no?, el final de Hamnet.
Jo considero que al final m'agrada més que el del llibre, crec que incloure tota aquesta part de l'obra de teatre de Shakespeare, que no hi és a l'obra literària, ajuda bastant també a entendre, a més, el missatge que volia transmetre Shakespeare, però ja dic, com evidentment Jessie Blackery és la pel·lícula, i aquest any a Millo Actrius sí que potser hi havia nivell, però clarament ella era la més forta. I a Milloto, a mi em sorprèn, si Michael B. Jordan pugui entendre la seva victòria,
Però crec que aquest Òscar l'ha perdut més xalamet que l'hagi guanyat Michael B. Jordan. Ha fet una campanya xalamet que cada any que passa es farà odiar més per Hollywood, sembla. Jo no li recomano seguir aquest camí. Diuen que va ser per les declaracions que va fer sobre l'òpera.
això va crear un cert desconcert, però no només a nivell del món de l'òpera, és que això va anar molt enllà. Dir que l'òpera era una cosa que ningú volia veure i que era una cosa completament, com per dir ja no compta per res, es veu que aquestes declaracions de seguida van sortir als mitjans que això el perjudicava per la candidatura com a millor actor. Jo no sé si és veritat, però sí que aquestes coses compten a vegades,
pels acadèmics, no sé fins a quin punt, no sé fins a quin punt, però sí que ell hauria d'anar una mica, si vol, que el premi una mica en compte, però penso que també, si ell creu que això es té que dir, doncs que ho digui, vull dir, allà ell, vull dir, és la seva llibertat. El que m'ha estranyat molt és que la pel·lícula d'animació, i aquí és una de les coses, les guerreres del capó, que li donin a la cançó Golden,
La cançó i la millor pel·lícula d'animació. Jo crec que això... Hi havia pel·lícules boníssimes i se l'emporta a les guerreres del K-pop. Cal dir que la cançó Golden està cantada per la cantant subcoreana americana Jai. O sigui, existeix com a cantant. No és que sigui una cosa que s'hagi muntat. Però...
Jo trobo que a nivell d'animació no li hauria donat mai, mai, mai, però ja se sap. Això funciona com funciona. Jo no crec que sigui... Crec que s'han fet ressò del fenomen del cap a poc.
I ja està, penso que els hi ha funcionat molt bé, perquè a més a més és una pel·lícula de la indústria de Hollywood també, o sigui que em sembla que distribueix Netflix, si no recordo malament, i bé, i s'han portat a l'Òscar, però que no és merescut aquest sí que... En canvi, la pel·lícula internacional, tot i que em dol molt que Sirat no hagi guanyat, perquè penso que també és molt bona pel·lícula, Valor sentimental també és una gran pel·lícula.
És que, a veure, és que això, la pel·lícula internacional, per mi, és un tema amb una qualitat brutal, brutal. Estava buscant, perquè he vist a primera hora una notícia que deia que el president coreà estava molt content per haver guanyat aquests dos premis. I pensava que com de surrealista és, de vegades, la realitat o la no realitat. Bé...
Hem passat de Parasite a les guerreres Capo. Exacte. Escolteu, ens queda un quart d'hora. Jo resumiria el que queda dient que les categories tècniques se les han portat bàsicament franquistent. Maquillatge, les categories tècniques d'aquest tipus i efectes especials, única que no, única categoria així més tècnica que no, que s'ho han portat Avatar.
Però Frankenstein, millor vestuari, millor disseny de producció, millor maquillatge també he vist. La brocaria i maquillatge, sí, sí. Per tant, com diu aquell, com els premis de Nadal, muy repartido todo.
O una mica repartida. Seria la cosa. Si us sembla, anem a les estrenes del cap de setmana, perquè, clar, el Jacín volia parlar dels Oscars, però no podem deixar de parlar del fenòmeno de taquilla. En aquesta ocasió, Torrente Presidente. Todo empezó con un
Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos hasta proteger al propio Estado. Sobrevivió cuando todo se vino abajo y acabó liderando a los suyos.
Su historia es la historia de España. Y todo esto nos ha llevado hasta aquí. Doncs s'estrenava divendres, no sé com va de taquilla, però segurament, com sempre, superbé, no?
Sí, sí. No, no, ja puc assegurar-te que és una de les pel·lícules que serà taquillera. Vaig quedar sorprès perquè tu vas als cinemes i normalment
Les grans superproduccions americanes són les que s'emporten gairebé totes les pantalles. Doncs en aquest cas es feia cada mitja hora gairebé la pel·lícula. O sigui, hi havia sis sales dedicades a Torrente, en un complex com Quinepolis. Clar, i això què vol dir que funciona? Cinc pel·lícules, les anteriors, havien recaptat 80 milions d'euros, les cinc pel·lícules anteriors. 16 milions d'espectadors.
clar, evidentment, jugava molt bé. A més, ha fet una campanya publicitària molt divertida, que per la crítica i per les persones que ens dediquem a això, no hi ha passer premi, no hi ha tràiler, no hi ha res, només hi havia un tràiler en què posava ressenyes que la pel·lícula era molt dolenta, tretes de diferents espais informatius, i després ell sortia dient, pa que lo sepas, està peor. O sigui, que a veure, va fer una publicitat, o ha fet una publicitat increïble. I el divendres, les sales estaven
plenes, evidentment. I també sorprèn la franja d'edat, perquè hi havia persones que van començar veient Torrente al 98 i persones que tenen 20 i pocs anys i es posen adolescents que van a veure Torrente.
A veure, com a nivell cinematogràfic, us he de dir, són acudits enganxats, que tenen un fil molt pobre a nivell de construcció de guió, però que li funciona molt bé per explicar el que vol explicar la pel·lícula. Això és així. A veure, juntant una pel·lícula actors tan diferents com els que hi ha i cameos que surten gairebé tothom, els cameos... De fet, sembla un gran cameo, tota l'estona. Exacte. Aviam qui surt ara, aviam qui surt ara.
Tu també l'has vist, m'imagino, no? Sí, sí, he tingut aquesta sort. I el divertit de la pel·lícula, el que funciona bé és que és completament incorrecte. Però ell és molt llest perquè no es deixa a ningú. I al fer això, què vol dir? Abasto més públic. No tinc ningú que digui que jo no he criticat aquest o no he criticat l'altre. El problema és a veure com arribarà aquest missatge i com arriba. O com s'entén. De fet, ell és un...
un personatge canyí, lumpen, caspós, d'aquells que realment precisament critica tot això. I també se'n fot de l'ultradreta, se'n fot també dels socialistes, se'n fot de tothom, com diuen de tot Cristo, que diuen. I realment és el que li funciona. A mi el que em va agradar molt va ser el final, perquè sortia House of Cards amb el Kevin Spacey, i em va sorprendre tot, inclús amb això...
El tio ha sigut molt intel·ligent, un home que ha sigut jutjat, que ha sigut mirat a través del MeToo, i realment ell el porta. Per què el porta? Perquè no ha sigut mai condenat, aquest home. Al revés, ha sigut sempre com a actor, l'actor que vinc a SpaceX ha sigut sempre sol de totes les causes. I em va sorprendre molt. El camió també em va agradar molt de l'Alain Baldwin fent de tram, a veure, és sorprenent, el bé que ho fa aquell home.
A mi em va agradar la pel·lícula en aquest punt. Però clar, tu la mires com a pel·lícula i dius que no té sentit la pel·lícula. És un sense sentit. Realment, si tu busques una pel·lícula d'alt valor cinematogràfic, no la trobaràs aquí. Ara, és un fenomen social.
Sí, però ben construït, tens tota la sensació d'estar contribuint a que el senyor Segura es faci encara més ric. Per què penses? Efectivament. Com ens l'ha colat de tots. És així? Sí, sí. Trobo que és la més crítica de totes, eh? La més crítica. La més paròdia. I que s'esforça molt en dir que és una paròdia.
Ara, estic amb tu, no sé què és el que haurà entès la resta de la gent. I els col·lectius afectats, els col·lectius afectats, com poden ser l'LGBTI, a veure com ho seran els col·lectius que tenen que dir, a veure què...
Sí, perquè la broma ja cansa, la tercera broma ja en la mateixa línia, dius, vale, ja ho entes. Dic que per contrarrestar portes avui també el testamento d'en Lee. Sí, efectivament. És una pel·lícula que m'ha sorprès i és una d'aquelles sorpreses que he trobat que explica molt bé un fet històric
i, a més a més, té una interpretació de la Amanda Seyfried brutal. El Espíritu de Cristo s'encarnó en un hombre.
perquè Anne Lee és un personatge que va existir a l'Anglaterra del segle XVIII o per allà.
Sí, efectivament. A veure, es va fundar el 1747, es deia la Societat Unida dels Creients a la segona aparició de Crist, ni més ni menys. I aquesta dona va migrar...
alguns seguidors als Estats Units i va fundar la secta religiosa més gran que hi ha hagut mai als Estats Units. Van arribar a ser més de 6.000 persones. Però tenia un problema, entre altres coses, havien de tenir un estil de vida que era comunitària a vostè, però també hi havia el celibat. Clar, avui en dia al final de la pel·lícula t'explica que només queden dos seguidors, evidentment.
Si la cosa funciona així, no hi ha manera. Però sí que és veritat que és molt interessant perquè va ser una dona que els seus fidels deien que era la nova reencarnació de Crist en dona. Això és molt interessant, no? I pregonava la igualtat. Pregonava la igualtat i unes coses molt bones. El que passa és que van ser perseguits perquè deien que practicaven pràctiques demoniaques, però és que ells feien mantres
Els mantres cantaven i d'això, com feia les pregàries, i era com un èxtasi col·lectiu. A partir d'aquí, la pel·lícula a mi em va interessar molt perquè juga molt amb la música i amb aquestes situacions i també com reflecteix o com explica què és estar dintre una secta religiosa.
Déu-n'hi-do. Anem ràpidament a les sèries, que si no, no ens donarà temps. Comencem per DFT Sant Lluís. Ara el Víctor m'explicarà si es diu així, perquè la veritat és que aquesta la desconec. Clar?
Yeah. School guy. I just, um, I have one question. What's your dream? You have to trust the evidence. A bloody Mary dose of lethal emphasy. Naked pictures of this guy. I want to know more. We always want to know more.
Sí, Víctor, expliquen... S'ha de dir així, DFT, o...? Ho diguem en anglès, que ho diuen en un altre tràiler, DTF St. Louis, que vol dir down to fuck, així, tal qual. Diguem que té una trama bastant sexual, la sèrie, és una miniserie que veiem de HBO, de 7 capítols, que està creada per l'Steve Conrad, i veiem els protagonistes, doncs, és el Jason Bateman,
que m'encanta a mi televisiu, sobretot per la sèrie d'Othark a Netflix, i a David Harbour, que era el protagonista de Stranger Things, un dels protagonistes de la sèrie de Netflix, i és una sèrie que en teoria és bastant cliché, que ens presenta un assassinat amorós, amb un triangle aquí entre
una dona i dos suposats millors amics, que es lien entre uns i tal... Per això no l'he vista, perquè em semblava molt òbvia. I diu, això és molt obvi, però la sèrie és estranya. No sé què passa a la sèrie, perquè està molt ben filmada, això per començar, sembla una sèrie molt banal, però on s'escapa quelcom. Hi ha una cosa que tu estàs pensant, aquí passa alguna cosa rara,
i no ho acabo de pillar, i això fa que, almenys per mi, enganxi bastant la sèrie. També té un toc d'humor bastant estrany. O sigui, té com seqüències molt petites que dius, no sé quin és el to de la sèrie, però clar, a ser una proposta que, a priori, és com molt bàsica, però després et trobes amb detalls i coses que dius, això se surt de la línia més normal, doncs m'intriga bastant per continuar aquesta miniserie. Només seran 7 capítols haver sortit el tercer,
I tinc moltes ganes de veure com es resol. I ajuda molt les interpretacions, sobretot la de Jason Bateman, que és molt capaç de transmetre aquesta cosa bizarra, aquesta de la sèrie. És molt bon actor mostrant aquests sentiments. Vale, acabarem amb una que aquesta sí. Em sona i conec, que és Teràpia sin filtro, que va per la tercera temporada. Ahí está. Bienvenido. Gracias. Vale, pues nada.
Alice, pronto se irá a la universidad. ¡Voy a jugar al fútbol en Connecticut! ¿Y cómo lo llevas? Terapia sin filtro, és una que ja ens ha recomanat. Ara va per la tercera temporada, Víctor.
Sí, ara està a meitat justament de la tercera temporada, una sèrie que se centra en psicòlegs i en salut mental dins els propis psicòlegs, una sèrie que com a estrella principal a part del Jason Segel, que és el creador i protagonista, és el Harrison Ford, evidentment, que jo sempre que veig aquesta sèrie penso que serà l'últim gran paper de Harrison Ford, la veritat, i és curiosament que sigui una sèrie, perquè mai ha sigut una estrella televisiva, ni molt menys,
ha sigut una gran estrella del cinema, però bé, aquesta sèrie aconsegueix una actuació molt més petita, emocional, com fa d'un personatge que pateix de Parkinson, i fa un gran paper Harrison Ford. Jo espero que en algun moment els gemis li donin un premi, perquè ho fa genial. I sí que és veritat que aquesta tercera temporada potser és cada mica mitges, però tinc esperança que pugi, perquè és una sèrie que jo crec que des de la primera temporada
només ha anat a millor i ara em resultaria una mica estrany que baixés el nivell. És molt recomanada, tot i que l'humor potser per alguna gent és massa blanc.
Per passar una bona estona, a mi em sembla que està bé. Depèn del dia que tinguis i tal, i després té alguns cops del Harrison Ford, que són del personatge del Harrison Ford, que són força divertits. Moltíssimes gràcies als dos per parlar-nos avui de cinema, dels Oscars i també de sèries. Víctor, cuida't, t'esperem aquí en persona i perfectament recuperat. Avui tenim el Víctor Malalto.
Moltíssimes gràcies als dos. Moltes gràcies. Adéu. Adéu-siau. Amb això posem punt i final aquesta edició del Rubial Dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Que passeu un bon dilluns.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia.