Gràcies.
Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Pràcticament 10 als minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia. Un programa que comencem a les 8 en 1 amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que arriben les 10. I és la Belén Tierno qui agafa el relleu del programa per fer la tertúlia que acabeu de sentir just abans.
del bollet i horari amb la informació actualitzada de la ciutat amb la Patria Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora, més magazín, d'un espai d'avui divendres 24 d'octubre de 2025.
I avui al programa parlarem d'una banda, d'un tema que a mi m'agrada molt, ja ho sabeu, que és el cinema, perquè tenim una nova temporada de la proposta Cinexic. Atención guionistas, que aquí hay película. Que hay película? Hi ha més d'una, eh? I per això ha vingut el Martí Pujol, que ja sabeu que és el president d'Òmnium Rubí, per parlar d'aquesta iniciativa d'impuls del cinema en català. Sí!
No només infantil, sinó també familiar, perquè la idea és que vagin els nens i nenes, però també amb els seus familiars, a la biblioteca MMT. La primera sessió serà dilluns vinent, a les 6 de la tarda, amb la pel·lícula La sopa de pedres i altres contes capgirats. De fet, seran 5 formatratxes, però això ens ho explicarà de seguida el Martí i ens parlarà de la resta de pel·lícules, com a mínim fins al desembre. Ja veurem si li traiem més informació.
A banda d'això, recordem que tenim un telèfon de directe, per si voleu, invitacions per veure la proposta Tones de Ràdio. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Penélope. Crec que estàs a punt de rodar amb Glenn Close una cosa de Pedro Almodóvar i los Javi, si no m'equivoco. Bueno, aquí t'esperem, si vols parlar de la proposta. Toma ja! Claro que sí, jo aprovecho cualquier ocasión, eh? I tu, si vols anar gratis a la sala, només has de passar per la porta, que segur que et deixen passar, però...
La resta dels mortals no tenim aquesta sort i tenim un telèfon aquí al 93 588 59 60. Si voleu dues entrades gratis per veure aquesta obra que es diu Dones de Ràdio i que arribarà el dia 1 de novembre al Teatre Municipal La Sala amb l'Àngels Cunyalons, entre d'altres, com a protagonistes.
A banda d'això, avui recordo una cosa una mica friqui, perquè com que hi ha el canvi d'hora, en l'època que fèiem el Rubí o Arnaud Rubí, o fins i tot la quadrilla de les 11 amb el Cesc Caballero, doncs sempre recordàvem el canvi d'hora fent una ullada a la competència. I avui volem recordar el Josmar, que va fer una cançó molt maca per recordar que hi ha un canvi d'hora dos cops. Es la primera vez que llego antes de tiempo a mi trabajo. Excepto cuando cambiaron la hora. Esos malditos cambios.
Homero es lo que tiene, ella està molt pendent. Ara els mòbils se suposa que t'ho canvien sols, però clar, si tens un despertador així un poco analógico, pues es lo que pasa. I parlant de tecnologia, avui ens toca territori digital i el germà Bustamante ens ha preparat... Ai, que cosa más grande! Sí, ens ha preparat precisament cosa grande, perquè parlarem de la gent gran i la ciberseguretat i els consells que hem de tenir en compte, no sigui que ens prenguin el pèl.
Doncs tot això fins que sigui al migdia i arribi de nou la informació. Ja sabeu que el que està aquí a primera hora és el José Malagón, que us acaba de saludar, que està a la part tècnica i que ara em posarà un tema musical d'aquests molt clàssics per recordar alguna efemèride. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
From glen to glen all down the mountainside The summer's gone and all the roses falling
Alas, tis you must go and I must buy. Aquesta cançó es diu Danny Boy i és una de les cançons irlandeses més conegudes d'aquesta cultura. Diuen que la primera versió és de l'any 1855, però va ser més o menys
que pel 1913, que la van publicar, ja es va convertir en tot un èxit. I la versió que esteu sentint és cantada per la Maureen O'Hara, aquesta actriu que avui fa 10 anys que ens va deixar, va morir un 24 d'octubre de l'any 2015, a Boys, a Idaho, als Estats Units, tenia 95 anys.
I entre les pel·lícules que va fer, per exemple, Que Verdera mi Valle o El Hombre Tranquilo, que precisament també tenen a veure amb Irlanda, una senyora que a més va fer pel·lícules més comercials, com Tu a Boston o Jo a Califòrnia, i que, com dèiem, ens va deixar fa 10 anys, avui va rebre només un Òscar honorífic, precisament aquell 2015.
But when you come and all the flowers are dying If I be dead and dead I well may be You'll come and find the place
And kneel and say, and are they therefore?
And I shall hear the soft you tread above me. And all my grave will warmer sweeterly.
I tell me that you love me And I shall rest in peace Until you come to me
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Anem a parlar avui divendres de cinema, un cinema molt proper perquè el dilluns a la biblioteca el tindrem disponible per als més petits però també per totes les edats. A mi m'agrada l'animació també i l'animació és una de les grans protagonistes.
d'aquest cicle que es diu Cine Xic i que inicia nova temporada a la biblioteca MMT, com ens agrada dir-li a nosaltres. I aquest dilluns 27 tenim la primera sessió, a les 6 de la tarda, amb una pel·lícula o un conjunt de films, curtmetratges, que es diu La sopa de pedres i altres contes capgirats. I per parlar d'aquesta i d'altres pel·lícules d'aquesta iniciativa tenim el president d'Òmnium Rubí, el Martí Pujol. Què tal? Bon dia. Molt bé, molt content de ser aquí amb vosaltres, com sempre.
Com sempre, vens molt preparat, en aquest cas, per parlar de cultura. Ho fas sempre, parles de cultura o de patinetes, també és otro clásico. També. És que és un tema important, eh? Sí. El de la cultura. També, això mateix. Anem a parlar d'aquest cicle. Primer de tot, per qui encara no ho sàpiga, què és el Cinexic?
El Cineixic és un projecte dels molts que té òmium cultural, tots ells, evidentment, en llengua catalana, però aquest va adreçat a un públic diferent. Nosaltres podem fer un concert sobre el Salvat Papaseig, sobre poemes d'ell, o els sopars tallers que vam fer l'altre dia, que va anar molt bé, i és un públic específic. En aquest cas és un públic molt diferent, però l'objectiu és el mateix. En aquest cas doble, un...
Si anem en català per nens petits, en aquest cas, per exemple, aquest mes és per nens de 3 anys, a partir de 3 anys, són nens molt petits, eh? A vegades ens venen nens de 2 anys, fins i tot, però bé, és voluntat dels seus pares. O sigui, evidentment, aquest projecte que es fa a moltes ciutats de Catalunya, moltíssimes, no sabria dir ara la quantitat, perquè aquest dia, ahir estava abans d'ahir a la colònia Güell, que és terme municipal de Santa Coloma de Cervalló,
i també a la Colònia Güell s'anunciava la projecció de la sopa de pedres, no? O l'altre dia estava a Cornellà i també s'anunciava la sopa de pedres, no? És a dir, es fa per tot el país i és una manera de potenciar no només el català sinó el cinema. És molt important. Ja sé que tu també ets cinèfila, ja ho has dit moltes vegades,
però jo sóc dels que crec que el cinema s'ha de veure en una sala. Ja entenc que els temps canvien, ja entenc el Netflix, ja entenc les noves tecnologies, però una bona pel·lícula,
l'has de veure en una sala en unes condicions determinades d'imatge, de so, d'ambient, de companyia fins i tot, etc. Això d'estar al sofà de casa, parar un moment a la pel·lícula i anar-te'n al lavabo i tornar, això no és. Ja sé que es pot fer, però no entres a dins de la pel·lícula. La idea és que els nens petits...
que a aquesta edat alguns, no hauria de ser així, però és així, ja estan acostumats a les pantalletes petites, a les tablets petites o als mòbils per jugar, vegin, entenguin,
gràcies a la complicitat dels seus pares que els portin a veure, que hi ha pantalles més grans que existeixen, en aquest cas la biblioteca, podria ser la sala que seria més gran, és la de la biblioteca, que no està malament, comparada amb un mòbil, i llavors que vegin que poden anar amb altres nens, no a casa seva, sinó i veure una pel·lícula de cinema amb un so, amb una imatge, i amb altres nens al costat, els quals potser no coneixen de res, o sí, no? I llavors que s'acostumin de petits a anar al cinema.
que entenguin que el cinema no surt només a la pantalla del mòbil o de la televisió, i ho fem també no només en català, sinó que una altra de les idees bàsiques d'aquest projecte és un tipus de pel·lícules d'animació, són totes pràcticament, d'animació infantil o familiar, que es diu ara, amb uns valors, amb uns valors determinats.
per exemple, i que també a vegades que no tinguin aquella gran distribució que pot tenir Disney o Pixar, que no els hi fa falta això. Nosaltres preferim, en aquest cas, potenciar cinema europeu,
francès, txec, per exemple, que el cinema txec, el polonès és molt poderós, cinema alemany, i llavors pel·lícules, una monada de pel·lícules, jo les veig també, me les miro, són per 3 anys, però jo me les miro, perquè realment tenen, vull dir que els pares o els avis que els portin, també s'ho passaran bé.
També s'ho passaran bé, perquè valors d'ajudar els amics, valors mediambientals, valors de drets humans, de no discriminar la gent per raó de raça, de compartir joguines o de compartir coses. Jo crec que als nens amb 3 anys, que estan en un període d'aprenentatge i de formació,
Home, doncs jo crec que és una cosa molt bonica. En aquest cas és la sopa de pedres, i compta amb el títol, que diu la sopa de pedres i altres comptes capgirats. Compta amb el concepte de capgirats. És a dir, cap vegades pot semblar una cosa, però en realitat hi donen una volta i és una altra. I jo crec que val la pena, perquè els nens petits, que són molt vius i molt desperts, es poden sorprendre, però s'ho passaran molt bé.
Què et sembla si sentim una miqueta el tràiler, precisament, d'aquesta proposta, que és conjunta, perquè té cinc curt matratges? El sentim una miqueta per fer-nos una idea. Hola, nens i nenes. Sóc el Mussol del Cinema. Tinc un munt d'històries per explicar-vos. Les voleu descobrir?
Ja tens la galeta cuita! Una ovella, dues ovelles, tres ovelles...
Estem sentint, doncs, precisament Acumtaovelles, que és un dels curtmatratges. Aquest volia comentar jo. Sí. A part que el doblatge és molt... Veieu les veus, que és molt bonic, està molt ben fet. Aquest de la sopa de pedres, que és un dels cinc contes, en total duren 40 minuts. Per tant, ja no és una durada molt llarga, sinó perquè els nens són petits. Però, per exemple, l'argument d'aquesta pel·lícula és...
Un nen petit no aconsegueix adormir-se i li demana ajuda al seu pare, que per tal de no explicar-li un altre conte, li recomana al nen que compti ovelles. I així ho farà, fins que de sobte s'adona que té una dotzena d'ovelles al voltant del seu llit. Ostres!
Bé, interessant, no, el tema? Ja m'agradaria a mi que soc amant de les vaques i les ovelles i dels animals, no? En llibertat, si pot ser. Saps que hi ha un senyor aquí a Rubí que passeja una ovella? Sí, l'he vist i l'he fotografiat i tot. Jo també. L'ovella, no el senyor. No, jo també l'ovella. De fet, tenim el contacte d'aquest senyor que potser un dia el portem aquí amb l'ovella i tot. Té gossos i ovelles i es veu que...
Bé, no sé si dormen ben bé junts, però jo diria que sí. I l'altre dia, pel carrer Fondo, el carrer principal de Rubí, per qui no ho sàpiga, el que en diuen alguns al carrer Major, és el carrer Fondo, passejava l'ovella i semblava que anava sola, perquè anava deslligada. Sí. I que la portava anava uns metres més enrere. I clar, anava una ovella sola caminant pel carrer Fondo...
en una hora de molta gent, i tothom es mirava amb una cara de sorpresa. Hòstia, què passa aquí, no? Bé, doncs, d'alguna manera, això és realitat, això és real, i això passa a Rubí, perquè a Rubí passen moltes coses, i deixem-ho aquí. Però en el cinema no em digueu que no és bonic el conte. I tant!
Tu estàs comptant ovelles i de cop somies o et despertes o veus o et sembla que t'estan envoltant allà tu mateix, no? Doncs els contes són d'aquest estil, són per nens evidentment de 3 anys, però jo crec que valen la pena. Són uns contes encantadors i la gent que vingui s'ho passarà molt bé.
Molt bé, doncs tenim aquest a Comteovelles, l'aventura de vestir-se, la manyoble, la sopa de pedres pròpiament, que ha donat part del títol a la sessió, i la galeta continua corrent. Aquest també està molt bé, el de la galeta. El de la galeta és una mare d'un conillet que ha cuinat en el seu fill...
Conillet petit, una galeta en forma de conill. Clar. Mentre s'espera amb els seus amics que estigui ben fornejada per menjar-se-la, òbviament la galeta fuig corrent cap al bosc.
perquè no deixa de ser un conill, en forma de galeta, no? Per tant, és evident que és per nens petits, però estan molt ben fetes, i jo crec que els nens passaran una bona estona. Ho fem a les 6, a la biblioteca M.M.T., que has comentat abans, però que és la biblioteca M.M.T. per qui... Jo dic en honor al M.M.T. que va ser un gran home, eh? Un dia podem parlar de la seva història, que segur que ja ho heu fet més d'una vegada, però...
però va tenir una vida, desgraciadament, va viure en una època difícil, diguem-ho així. Em sembla que hi ha un dia que està prevista una conferència sobre el mestre Martí Tauler a la biblioteca, ara després ho busco i t'ho dic. Sí, crec que val la pena perquè li va tocar viure una època complicada, però va ser un gran home i un gran mestre, i per tant tot l'honor cap a ell.
El 3 de novembre a la biblioteca, precisament, a les 6 de la tarda. Clar, ser a la biblioteca perquè porta el seu nom, evidentment. Com el seu nom indica. I serà l'Eduard Puigventós qui explicarà... Apropiadíssim. Jo crec que val la pena saber-ho perquè moltes vegades ens passa, i me'n vaig dir una mica del tema, però amb els noms dels carrers, amb els noms dels equipaments...
que molta gent, perquè és normal, perquè no has de Rubí inicialment, perquè no ha nascut a Rubí, perquè ha vingut a viure-hi fa 10 o 15 anys o 25, perquè ha vingut a viure abans d'ahir, clar, veu el carrer, no ho sé, Francesc Macià, molta gent no deu saber qui era, Francesc Macià, i era una persona molt important, evidentment, però ja no et dic si era una persona a nivell local com el mestre Martí Taulé, o el meu pare mateix, que té un carrer Sant Jordi Parc, que és el carrer d'Agustí Pujol i Vallonrat, que era el meu pare, no? Clar...
L'altre dia vaig parlar amb una persona i va venir que havia d'anar a buscar una cosa a casa seva i li pregunto a quin carrer vius tu?
Diu, al carrer Agustí Pujol. Dic, hòstia, sí, sí, era el meu pare. Clar, la persona aquella es va quedar parada, no? Diu, sí, sí, clar, no? Bé, li vaig explicar cinc cèntims, no?, perquè em va fer il·lusió. Clar. Em va fer gràcia i em va fer il·lusió, no? Doncs això val, evidentment, pel mestre Martí Taulé, que va ser un gran home...
que va ser un gran mestre, que va ser director de les escoles Ribes, molt importants en aquell moment perquè no hi havia la quantitat d'escoles que hi ha ara, en aquella època, i l'escola Ribes havia estat feta pels treballadors inicialment de les fàbriques del vapor nou. Aquest senyor represaliat pel franquisme i tancat a la presó no va poder tornar a exercir de mestre després durant el franquisme perquè li van prohibir,
I per subsistir, una persona honorable, una persona culta, una persona preparada, va haver de subsistir venent llapissos i colors per les cases, per viure, per no morir. Home, vull dir impressionant, vull dir que se n'ha de parlar d'això, no es poden... La història és la història i se n'ha de parlar.
Tornem a la part més lúdica, en aquest cas, amb històries d'animació. Sí. Tenim la... Ui, perdó, que m'estic quedant sense veu. La propera, que és Phantom Boy, que és la del mes de novembre. Jo vull saber si tu ja tens les dates, perquè jo no les he trobat. Sí, jo sí que les tinc, i ara quan les trobi... Si no les tens tu...
Malament, eh? No, però ara quan les trobi te les dic. Al novembre es podrà veure Phantom Boy. Anem a sentir una miqueta el tràiler mentre que ho vas buscant i així ja ens fem una idea d'aquesta història que ens ve des del cinema francès, en aquest cas.
T'he fet un dibuix. És de quan voles. És superguapo el teu dibuix. Titi, és exactament així. Però escolta, Leo, com és que jo no et puc veure quan voles? No em pot veure ningú. És per això que és un secret.
Bona nit, senyor alcalde. He enviat per internet un virus informàtic particularment destrut, però tranquil, amb mil milions de dòlars. Vostè ho podrà aturar. Això és Nova York. Aquí no ens deixem impressionar per un sonar. Marí, pot ser perillós. Tinc endavant un policia de Nova York. Que fort! Jo el puc ajudar. Ja ho veurà. Molt bé, així t'asseus. Tanques els ulls i no et mous gens.
Doncs aquesta història que té a veure amb un virus informàtic a la ciutat de Nova York i amb un seguit de personatges i amb aquest Phantom Boy. El que es nota amb el diàleg ja és que és per nens una mica més grans, és per nens de 6-7 anys, però també està bé, jo crec que...
que surtin de casa o que abans d'anar a casa, quan surten de l'escola, a les 6 passin per la biblioteca i puguin compartir el cinema amb altres nens de la seva edat. Hi ha un element de la biblioteca Mestre Martí Tauler que hi afegeixen amb diferents actes que fan, que en diuen el moment blau, no sé si té un moment blau...
És a dir, que és un... per mirar de ser respectuós amb tothom, que com que són nens petits, si un nen crida que no passa res, que no ens enfadem, que no cal que els renyem, se li explica el que passa... Espai blau, exactament, no? Perdó, espai blau. Doncs que siguem una mica tolerants i una mica comprensius, que són nens de 3 anys, evidentment, no? I jo crec que està bé, tot plegat,
ajuda a anar educant els nostres infants, i doncs està molt bé. I després, aquesta és la pel·lícula del novembre, i el desembre, concretament, ara us dic el dia, hi ha la tercera d'aquest trimestre... La de novembre quin dia és? Que no m'ho has dit? Sí, el 24 de novembre. 24 de novembre. Sí. Molt bé. Phantom Boy. I el 16 de desembre, que l'avancem una mica per no coincidir amb les festes de Nadal,
i per fer les pel·lícules durant el període, diguem, el curs, l'horari l'actiu, és el 16 de desembre, l'incident alienígena del petit Alan. Aquesta és una col·lecció de pel·lícules que ja n'hem fet un parell, que en tenen molts premis,
I aquest és concretament aquest, l'incident alienígena, alienígena del petit àl·len, 16 de desembre. Per tant, aquí acabaríem les 8 pel·lícules del 2025. Ja estem treballant, ja estan, no les tinc encara, però ja estan determinades, 8 pel·lícules més pel 2026, que serien...
Del gener al maig, 5, i de l'octubre al desembre, 3 més, en total 8. Sempre, sempre, sempre gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, que és qui facilita no només l'espai, sinó que fa una inversió per oferir unes activitats i un servei als usuaris de la seva biblioteca o qualsevol persona de Rubí.
Sentim una mica el tràiler. ...de caçadors d'omnis de Torregrossa des de fa 17 anys. Ho coneixes? Walter. Et presento l'Obama. No, és que en realitat em dic Britney. Britney? El seu omni s'ha espallat i un home se l'ha endut. Per això ara no pot tornar a casa. Ai, mare! El Robert, el porter de l'edifici. Escolta, tu què mires?
No res. Alguna no pot fer que coneixi el mira algú. És dolent? No, ell no és dolent. Però el seu germà sí que ho és. No descansarà fins que hagi dissecat tot el que pugui. Per fi tindrem la resposta. Hi ha vida a l'espai exterior. I el més important, es poden dissecar els extraterrestres. Uau, ens està perseguint.
Presta atenció a allò que tinguis just davant teu, no cal que m'ho digui. Clar que sí. Mentre es condueixes vas llegint. Està molt bé, molt divertida aquesta pel·lícula, almenys amb el tràiler, recomanada a partir de 5 anys, en aquest cas, i que s'inicia la història quan l'Alan veu que els seus pares es divorcien, s'ha de canviar de pis, i això fa que digui, ostres, i què faig amb els meus amics? N'he de fer de nous, no? I no ho apareix bé, el que ha d'aparèixer, no?
Sí, que temes també... Jo crec que són temes actuals, però entre divertits, sorprenents, però insisteixo,
amb una mirada molt actual i amb uns valors molt concrets, allunyats, òbviament, d'alguns clàssics del cinema que es feien abans i potser encara s'en fa algun, de masclisme, de racisme, de no sé què. Això és tot el contrari, diguem. És pels temps actuals i considerem que pels nens és important això. Molt bé, doncs Martí, moltíssimes gràcies. Em deixes donar-vos una notícia? Hombre...
M'avanço, perquè encara no, però jo crec que pot estar molt bé. A finals de desembre tindrem aquí a Rubí l'escriptora Gemma Ruiz Palà, que acaba de publicar un llibre que es diu Una dona de la teva edat. Es presentarà el racó del llibre.
Jo faré la presentació. Recordem que la Gemma Ruiz Palà va publicar i va guanyar el Premi Sant Jordi amb les nostres mares. I en aquesta ocasió és una dona de la teva edat, com el seu nom indica. Estem parlant de... És una reivindicació, evidentment, d'ella mateixa, segurament, però d'una manera extensible. A les dones que fan 50 o 60 anys...
que et poden tenir a la menopausa, que a vegades algú ha considerat que ja no poden ser dones o que no poden tenir sexe o que no poden tenir una vida lliure. I ella, evidentment, ho desmenteix tot això...
i fa una defensa aferrissada, doncs, d'una dona com tu, una dona de la teva edat, no? De 50, de 55, de 60 anys, lliure, independent, i que fa dins d'uns... el que li dóna la gana, diguem-ho així, no? Crec que serà una presentació molt maca.
d'un llibre extraordinari, i per tant, l'altra vegada, les nostres mares va anar molt bé, i el llibre té, em va dir, Martí, que va anar molt bé l'altra vegada, presenta'l tu, i jo vaig dir, molt de gust, és un llibre molt de dones, algú es pot sorprendre que el presentador del llibre sigui un home, però jo no ho crec, això, jo no hi estic d'acord, amb això, jo crec que no hi ha cap problema, ben al contrari, és una mirada que pot semblar inicialment una mica diferent, però que no té per què,
entendre el que els pot passar a les dones de... com tu, de 50 anys o de 60. Bé, ja ho farem públic quan sigui, però... Sí, home, ja t'estic demanant el contacte. Què vols que et digui? Sí, sí, ja te'l passaré. Passaré el dia i l'hora, que el llibre té i el sap, i evidentment el contacte de la Gemma Ruiz Pelà, que de fet viu a Sabadell, fa 30 anys que treballa a TV3, i que amb molt de gust segur que voldrà parlar amb vosaltres.
Perfecte, doncs ja sabeu aquest llibre, Una dona de la teva edat, de la Gemma Ruiz Palà, que es presentarà al desembre aquí a Rubí, al racó del llibre, que en farà la presentació al Martí Pujoli, que tindrem una entrevista aquí al Rubí al dia seguríssim. Mentrestant, ja sabeu, Tine Chic, a partir del dilluns i cada mes a la biblioteca. Gràcies, Martí, com sempre. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. L'home, quan va danser l'home,
Un golf clé a des reflets d'argent amers, des reflets changeants sous la pluie.
Aquest que esteu sentint no és Charles Trenet, no és qui cantava aquesta cançó originalment, la Mer, la Mar, sinó que és Kevin Kline, l'actor que ho feia dins de la banda sonora d'una pel·lícula que es diu French Keys i que es va publicar l'any 95, dirigida per Lawrence Kasdan, si no m'equivoco, ara mateix. La sentim aquesta cançó perquè un dia com avui, un 24 d'octubre del 47...
A St. Louis, a Missouri, als Estats Units, naixia Kevin Delaney Klein, més conegut per Kevin Klein. Llavors això vol dir que fa 78 anys aquest senyor que hem vist a moltes pel·lícules i que potser no sabíeu que era capaç de cantar. Tampoc és una gran voz, però tenim el document per felicitar-lo per aquests 78 anys.
Fins demà!
Ràdio Rubí, la primera en informació local. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
asseguda al costat d'un llit estrany. Ella es mira d'una capsa cansada de guardar fotografies. Les mirades d'uns nens que riuen ben aferrats a una dona amb una fesumbia que de segur li és familiar.
I amb aquesta música encetem aquesta secció quinzenal que es diu Territori Digital i que gràcies al germà Bustamante, el nostre expert en seguretat a internet, us volem oferir diferents consells segons la temàtica que ell decideix, que per això és qui em manda en esta secció. Germà, què tal? Bon dia.
Bon dia i bona hora. Exacte, sóc jo el Master and Commander i per tant decideixo jo, sí, sí. També et dic una cosa, que li acabo de dir al José que dins de la teva secció posarem una cosa que no m'han tratat abans. Vull dir que mandes així com relativament. El que passa és que t'ho he deixat bé perquè si no d'aquí dues setmanes ja no tinc secció, saps què et vull dir? Clar.
Exacte, sí, sí, cap problema, cap problema. A més, has dit bon dia i bona hora, perdona, no és que m'aguste cortar-te. Has dit bon dia i bona hora i té a veure amb l'hora, el que vull posar. Però anem de cara a barraca millor els continguts més o menys seriosos que fas, més o menys perquè ho fem amb la conya, no vol dir que no siguin rigorosos i que siguin importants. I ara ja m'hi callo, va.
són importants, som rigorosos, però fem aquesta informació de servei. La tria de la cançó inicial no és gratuïta, és una cançó dels pets que es diu gent gran, i és que avui parlarem de gent gran i parlarem de tecnologia aplicada a la gent gran. Què ha de tenir en compte la gent gran? Perdona, germà, perdona, he dit que no et tallaria més, però em pots pujar la música que s'accent de fons ara, José?
Maca, eh? És que m'encanta aquest tema. És instrumental, però és el Let's Stay Together, que és maquíssima. O sigui... El jazz sempre té aquest to tranquil, aquesta cosa com intimista, no? Però saps que aquest tema de l'Al Green, que també va fer una versió Tina Turner, una versió que és la bomba. No sé si l'has triat perquè t'agradava instrumentalment o...
Ara quedaré molt malament, perquè la tria és una música de fons suau, no basada en artistes o en peces en concret, sinó una mica un mix de peces emblemàtiques al jazz. És un gènere que jo no toco en absolut, i que tu veig que, amb les dues frases que acabes de dir, és com demanar-li a Txat GPT, directament. Lídia...
Bueno, a veure, en realitat no és tan jazz, la cançó no és jazz, això és una versió jazz, però la cançó del Green podríem dir que és més soul, saps? Bueno, no, jo dic la que he triat jo, eh? Nos estamos yendo por los cerros de Úbeda, Lídia. Sura la banda sonora de Pulp Fiction, per si algú recorda l'escena, ja està, ja me callo, va.
Una altra interacció amb xat GPT AK Lídia. Gràcies. M'havien dit Lady Google en algun moment de la meva vida, però bé, ara ja m'agafo també aquesta denominació. Vinga, va, arrenquem la secció d'avui del territori digital mirant cap a la gent sènior. Perquè n'hem de dir, en aquest món en què vivim, que ja sabeu que a vegades és una mica estrany, es veu que dir gent gran ara és pejoratiu. Vaja por Dios. Val?
i ja no dic parlar de gent vella, perquè sembla com si això de la bellesa amb ve baixa sigui com una mena de deshonra, una vergonya, una cosa per amagar. Ui, però si cada any ens fem més vells, i no necessàriament més grans, si ensenyem l'etimologia de la paraula gran, i això de sènior, si em permeteu la cunyeta, al final és una embolica que fa fort i són ganes de no dir les coses pel seu nom.
Però bé, anem a parlar de gens sèniors, perquè no se'ns enfadi ningú. Això. I anem a parlar de totes aquestes, de les deu precaucions...
Fixeu-vos que ho preguntarem molt ràpidament, de manera molt ordenada, 10 precaucions que ha de tenir la gent gran amb el contacte amb la tecnologia, amb la navegació, amb les xarxes socials, amb l'ús de dispositius mòbils, etcètera. Vinga. Arrenquem amb la primera, que és...
La compartició de dades personals. Si rebem una trucada, gent gran, rebeu una trucada, us demanen a través d'un missatge o d'un correu electrònic dades personals, penseu sempre que en realitat no sabeu qui hi ha el darrer.
No hem de compartir dades bancàries, no hem de compartir dades personals amb ningú que no sapiguem qui és realment. És a dir, verificar que la persona amb qui estem parlant és realment l'empleat del nostre banc de confiança o una persona que realment pertany a una empresa de...
mòbil, serveis domèstics, etcètera. Per tant, compartir dades personals a través de telèfon, a través de formularis en els quals hàgim entrat a partir d'un enllaç, prohibidíssim. Molt bé. No, no s'ha de fer. D'acord? Molt bé. Primera d'aquests consells. Segon consell.
L'actualització dels dispositius digitals. És aquella cosa que ens fa tanta mandra. Ja ho saps, sí. És que ara ets a actualitzar, ara ets a fer això, i ara ja ho faré. I aquest ja ho faré, ja ho faré, es va retardant. Els dispositius sempre s'han d'actualitzar quan apareixen.
les notificacions corresponents. I això no és cap perill, al contrari, és una mesura de seguretat, és una mesura d'autoprotecció dels propis dispositius i, evidentment, dels propis fabricants i dels propis desenvolupadors. I és un procés senzill, senzill en el sentit que apretes un botonet o dos botonets i el procés arrenca. Que després has de reiniciar el telèfon mòbil? Sí, és veritat. Que fa mandra? També, però...
Més val que ens faci una miqueta de mandra fer-ho que no pas després algun tipus de problema des d'un punt de vista de la seguretat. Molt bé. Què més? Tercer punt.
Les contrasenyes... N'hem parlat alguna vegada aquí, de les contrasenyes. Contrasenyes senzilles. Bé, contrasenyes senzilles és 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4, 5, 6. El nom del teu gos, la data de naixement, el lloc on vius... Totes aquestes contrasenyes són molt fàcils de deduir i, per tant, són fàcils de...
hackejar, per dir-ho d'alguna manera. Un consell o una recomanació molt senzilla, molt fàcil d'aplicar, és el que darrerament es recomana per part dels experts i és, en comptes d'utilitzar una paraula que sigui molt llarga, agafar un vers d'una cançó, per exemple. Jo què sé. A gent gran, eh? Dos gardenies per a ti.
de machine. Vale, vale. Ja ha sigut massa traça. Dos gardenies per a ti. És un vers prou llarg, com perquè si tu li poses una majúscula en un punt determinat o li poses un número en un punt determinat, sigui prou complicada. Per tu és senzilla de memoritzar i no necessites tenir-les apuntadetes en un paperet que et deixes per allà pels puestos i, doncs, amb el risc que això suposa. Molt bé.
Quart consell, relacionat amb les contrasenyes. Hem de tenir contrasenyes úniques? No. De la mateixa manera que no tenim una clau que obri la casa, el cotxe, el traster o la taquilla del gimnàs. Per tant...
idealment hauríem de tenir una contrassenya per cada un dels serveis que fem servir de manera més o menys habitual. Això és molt complicat de fer, ja us ho dic ara. Això ho fem molt poques persones. En realitat, tu vas reciclant contrassenyes amunt i avall o, si no, tires d'aquell meravellós invent que és he oblidat la contrassenya. En qualsevol cas, la recomanació sí que és tenir el...
màxim nombre possible de contrassenyes adaptades a cada un dels serveis i després, a més a més, si veiem que això se'ns en va de les mans, utilitzar algun tipus de gestor de contrassenyes que ens facilita la vida en tant que, a partir d'una única contrassenya, accedim a tots els caleixets en els quals guardem totes i cadascuna de les contrassenyes que fem servir. Molt bé.
Consell número 5. No respondre missatges de desconeguts. Reps el típic SMS d'un paquet que tens a correus o al servei de missatgeria o el típic engany
engany, ja ho avanço, d'un familiar que necessita urgentment diners. Sí, sí. No. Aquesta és una pràctica molt habitual. Però la gent hi cau. Llavors, ni hem de fer clic, ni hem de respondre, ni hem de fer cap mena d'interacció, una mica com el consell primer que donàvem, fins que no hàgim comprovat que realment tenim aquest paquet a correus, tenim aquest paquet a la missatgeria,
o aquesta persona que diu que és la nostra neta que està en un país asiàtic, doncs realment està en un país asiàtic i no la tenim al costat de casa. Consell número 6. Sobre connexions via wifi. És molt habitual entre els adolescents anar tocant la wifi per tot arreu...
Però la gent gran també ho fa, eh? Compte. Llavors, no ens connectem a qualsevol wifi. Si estàs fora de casa i t'has de connectar a una wifi pública, s'ha d'anar amb compte, perquè aquest accés a una wifi pública, si aquesta wifi no està ben securitzada, tu pots acabar sent víctima d'un atac.
o d'un virus. I això pensem que ja no només li passa a la gent top, que els passa només als influencers o a la gent pública. Això li pot passar a qualsevol persona. Perquè dins d'un telèfon mòbil tenim milers de dades suculentes, greixoses, apetitoses per qualsevol ciberdelinqüent. Per tant, totes aquestes dades sensibles que tenim allà dins, que moltes vegades no en som conscients, doncs això és...
combustible per qualsevol tipus de frau. Què més? Consell número 7, que si no no arribarem al final. Sí, perquè he de posar una cosa també, sí. Sí, sí, sí, per això. Ara apreto una mica l'accelerador. Tema de virus, virus informàtics. Els virus, igual que el virus de la grip, o de la Covid, o de la grip A, el que sigui, ens agafen sempre desprevinguts. Obrim un arxiu i no te n'adones i de cop i volta...
ja tens l'ordinador o el telèfon mòbil infectat, perquè això ja va de telèfons o mòbils també. Per tant, un bon consell és tenir un antivirus instal·lat en l'ordinador, en el telèfon mòbil i, sobretot, no només tenir-lo instal·lat, sinó actualitzar-lo, perquè si el tenim desactualitzat és com si no tinguéssim. Clar, no serveix per res. Consell número 8.
Compte amb les ofertes que són temptadores. Descomptes del 75%, gangues de les quals és difícil de fugir-ne. Desconfiem d'aquestes ofertes temptadores perquè els ciberdelinqüents solen utilitzar aquestes finestres emergents, aquests anuncis, per distribuir moltes vegades programari maliciós que entra directament al nostre ordinador per capturar dades
o per redirigir-te a webs fraudulents en els quals tu et penses que estàs comprant alguna cosa però que en realitat no estàs comprant res. És a dir, sí, estàs comprant una cosa que no t'arribarà mai i, evidentment, hauràs perdut els diners. Consell número 9. Estar una mica al dia. Ja sé que això és complicat, a vegades, però hi ha mitjans especialitzats, hi ha canals a partir dels quals
podem estar una miqueta al dia de tot el que passa en el món de la seguretat a internet. I cada vegada, fins i tot la premsa més generalista, per dir-ho d'alguna manera, aquest tema, aquesta qüestió, apareix de manera més o menys recurrent. De fet, fa uns minuts, quan parlàveu d'aquestes pel·lis de cinema infantil, de fet, n'hi havia una...
L'argument de la qual girava al voltant d'un atac cibernètic. Sí, sí, un virus informàtic. Exacte, fins i tot en l'argot dels nens aquest és un argument interessant. I com a últim consell, com a última recomanació, la intuïció. Aquest surt una mica del guió, però...
Si hem patit alguna vegada alguna estafa o algun ensurt,
això pot fer-nos ser una mica desconfiats. I en el món d'internet ja va bé ser una miqueta desconfiats, perquè tendim a creure que tot allò que veiem ja ens està bé i tal, però en realitat, com sempre, hi ha una sèrie d'elements, hi ha una sèrie de riscos associats que tampoc no són res de l'altre dijous. A mi m'agrada comparar-ho com
quan agafes un cotxe o quan agafes una moto. Tens risc de patir un accident? Sí, evidentment. Tu pots ser-ne responsable? Sí, però també pots ser responsable un tercer. Però això no ens impedeix que no puguem agafar el cotxe, que no puguem agafar la moto, i ja, si em poso molt tremendo, de no sortir de casa, perquè ens pot caure un arbre a sobre i que feia molt de vent, no? Clar.
Riscos n'hi ha, evidentment. Sí, sí, riscos n'hi ha. Com aquest risc, escolta. Ja és hora, canvi d'hora. Ja és hora, la tardor ja arriba, tot canvi d'hora. També...
La tardor ja ha arribat. El canvi d'hora també hi vol la gent pel gos a casar-ne bolets. Bolets, vacans i castanyes agraden a tota la gent. La tardor ja ha arribat. El canvi d'hora també. El canvi d'hora també.
Ho sento, és que això, quan ho sento, he de fer el mateix. Vull ser descompassada també, jo, eh? Et sona, això? Em sona... Em sona... A veure, és que estic intentant ser breu... A veure, que no es queda un minut i mig, eh? Quants galls? Quants galls? Quan...
Però subemelo, subemelo, José. Quantes poques notes afinades. Madonna, Madonna. Em sona a Madonna, lògicament. Però sé que no és Madonna. Passa-t'ho bé. A mi m'agrada aquest tros. Aquest és el Josmar. I això ja fa 15 anys que ho va fer el versió RAC1 del Toni Clapés, aprofitant a l'octubre que es fa el canvi d'hora. I és que per a mi és un clàssic. És una barreja entre Josmar i Madonna...
Hosmer és un clàssic. En aquest país tenim un problema i és que no tenim un Star System català. I no hi ha programes d'Star System català. Si hi haguéssim programes d'Star System català, Hosmer...
seria un dels tertulians i de les víctimes, fins i tot, de tota aquesta moguda. Però no som un país normal. Ho hem de deixar aquí, no som un país normal. La gent normal podria convidar Hosmer, és una idea que te doy, dentro de l'Star System catalán que te gustaría que hubiese. Vamos a aplaudir todos. Que vagi molt bé. Moltes gràcies per tota aquesta informació, germà.
Moltes gràcies. Que no sigui res el canvi d'hora, que afecta molt als nens petits, però també a la gent gran. I també que la gent gran tingui en compte aquests consells. Que vagi molt bé. Igualment, que vagi bé.
Bon dia. El sindicat d'estudiants ha convocat una vaga estudiantil pel pròxim dimarts, sota el lema Sandra, no t'oblidem prou bolint, de cara a l'alumnat d'ESO, de formació professional i de batxillerat. De fet, s'assuma a l'aturada organitzada a tot l'Estat contra l'assetjament escolar i per exigir una major inversió en educació