Són les 11 del matí.
Molt bon dia. L'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Amtu, ha creat la T-Social, una targeta de transport que unifica els títols de tarifació de diferents municipis de Barcelona, de les comarques de Barcelona, entre ells Rubí. Es tracta de la T-Social que neix a partir de la col·laboració de l'Autoritat del Transport Metropolità
i també el Departament de Territori, i que d'entrada beneficiarà unes 70.000 persones d'un total de 21 localitats, com dèiem Rubí, però també Sabadell, Vilafranca del Penedès o també Granollers. Un cop s'hagin fet les proves corresponents, es preveu que la nova targeta pugui entrar en funcionament a finals d'aquest 2026. El nou títol està pensat per beneficiar a persones grans o amb discapacitat, entre d'altres, així com als seus acompanyants, i serà un complement de la T-Mobilitat.
Això implica que el ciutadà podrà tenir una sola targeta de bonificacions que els siguin atorgades pel seu Ajuntament i es pugui aplicar en els viatges que faci a partir de la integració de dades dels diferents municipis, ho ha explicat la presidenta de l'AMTU, Mar Molina.
L'avantatge és que amb una sola targeta, la gent que té aquestes bonificacions que tindrà un atre social, el que farà és que amb una única targeta tindrà tots els seus beneficis i és molt més fàcil perquè no tindrà aquest lliure de targetes que es pot tenir ara, que a vegades ens passa, no sé si us passeu, jo soc usuari de transport públic, per tant és veritat que amb una sola targeta aquest usuari podrà i no tindrà problemes per agafar el transport.
Sí, seria comparable a la targeta rosa. En aquest cas sí que són molt més municipis, que gràcia a l'Àntum hem tingut a moment comencem amb 21 i la idea és expandir aquesta T social a tota Catalunya i és comparable amb la T rosa que tenia antigament l'àrea metropolitana.
La seva implantació permetrà als ajuntaments tenir dades de demanda real per ajustar els serveis i les línies a una realitat més acurada del transport urbà, a la vegada que simplificarà els tràmits administratius a l'hora de renovar el títol de manera automàtica o agilitzar els processos de targetes perdudes. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I encara relacionat amb el transport públic, avui entren en vigor les noves tarifes del transport públic corresponents aquest any. Hem de recordar que s'apugen de mitjana un 3,5%. Aquest increment té com a referència l'índex de preus al consum, segons l'autoritat del transport metropolità.
L'augment respon a la necessitat de garantir la qualitat i la continuïtat del servei. Els títols comprats durant aquest 2025 i abans d'avui es poden fer servir fins al 28 de febrer. En el cas dels abonaments trimestrals, com la T jove o la T 70-90 per a famílies monoparentals i nombroses, s'allarga fins al 30 d'abril. I en referència a la T verda i a la T 16, mantindran la seva data de caducitat.
Els títols comprats abans d'avui, que no hagin estat estrenats, es poden bescanviar per títols amb les noves tarifes fins al dia 30 de juny d'aquest mateix any.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports, comencem amb les dues realitats ben diferents dels sèniors del Cep Sant Jordi. Toni Brabordorí. Cap de setmana intens pel Cep Sant Jordi. El masculí visita dissabte la pista de l'Almeda a tres quarts de set de la tarda en un duel directe a la zona baixa de la Copa Catalunya. Tots dos equips arriben empatats, quatre victòries, set derrotes, i els rubinings volen revertir la dinàmica complicada amb tres derrotes en els últims quatre partits. L'Almeda, lleugerament més regular, jugarà amb el factor pista a favor.
Diumenge, el femení del Sant Jordi rep el Sant Cugat a les 6 en un partit d'alt nivell. La Rubinenca són segones, 9 victòries, 3 derrotes. Han guanyat 3 dels últims 4 partits. El Sant Cugat, 6è, arriba en línia ascendent. Pel que fa el futbol de tercera catalana, la penya blaugrana Ramon Llorenç, tercera del grup 12. Visita dissabte, un quart de set la Brera, cinquè en un duel directe a la zona alta.
Els blaugranes encadenen una bona línia de resultats i volen mantenir-se al podi. El Rubí ve, d'onzer, rep el Castellbisbal. Dissabte, dos quarts de vuit. Els de Jordi Conesa estan obligats a reaccionar després de les sis derrotes consecutives. I el grup set, l'Olímpic de Camp Fatjó, vuitè, visita diumenge el Camp de la Romànica, un quart d'una, amb l'objectiu de recuperar sensacions després de trencar la ratxa positiva de dues victòries. Doncs res més per ara. Tornem, com sempre, en una hora, en aquest cas, al Bulletí de les dotze, amb més informació de la nostra ciutat.
Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí. Què és la tema?
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell. Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League. A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda. A Bell de Camp. Tots fem esport.
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
Rubí al día amb Belén Tierno.
Mig quart de dotze del matí. Després de l'actualitat i la tertúlia estem per la cultura. Avui a la recta final del Rubí al dia parlem de música i literatura.
Cap a dos quarts de dotze, la Carme Pomerida i l'Enric Pallarés ens porten lectures obligades o recomanades per adults i per petits. Entre altres coses, li preguntarem a l'Enric per la presentació que faran la setmana vinent del llibre de Jordi i Fernando Eloi, Tota la bellesa perduda.
I ara en uns minuts, amb el Santi Úrsul, parlarem de l'agenda de l'espai sociocultural L'Aurora, que ja té els següents tres mesos planificats. Tenen de tot monòlegs, actuacions llegendàries com la dels Clippers o tributs a bandes com els Grateful Dead.
I ja saps que estem obert als teus comentaris, sugeriments, crítiques, el que vulguis, que tenim un telèfon obert perquè ens truquis si així ho vols. És el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Ja tenim amb nosaltres el Santi Úrsul, que ja sabeu, és el programador de l'Espai Sociocultural de l'Aurora, dit d'una altra manera, o com ho coneix la gent, al carrer de la CGT. Perquè al final, tot i que teniu el nom correcte, la gent diu, vaig a la CGT a veure tal cosa. Absolutament, tothom ho reconeix com va a CGT, sí.
I aquest trimestre la gent que vulgui anar a la CGT o a l'Aurora tindrà, dèiem abans el sumari, tot tipus de propostes, no? Perquè heu programat sempre, intenteu fer una cosa molt eclèctica, però en aquesta ocasió teniu de tot, de tot, però literal. Absolutament de tot, a més a més molta varietat. I no sé si començar per... El primer de tot que volia dir és que, a part de la programació...
estable, el concurs que es fa a l'Aurora, que em sembla que és el quart any que el fem, concurs de bandes, començarà el dijous 26 de febrer. I això és important també anunciar-ho perquè ens ha anat molt bé cada any i s'omple el local amb molta gent. Dijous 26 de febrer farem la primera eliminatòria del concurs l'Aurora, que ho sàpiga tothom. Això vol dir que la gent ja es pot presentar? No, ja està, ja està, ja està. Ja està ocupat tot. Són 12 bandes les que es presenten
i em penso que hi haurà... Hòstia, no sé, ara no me'n recordo si hi ha 3 o 4 eliminatòries. Llavors vol dir que les jams que es fan tots els dijous, perquè sapigueu tots també que cada dijous hi ha jams sessions, a partir del 26 de febrer em penso que és un dijous sí i un dijous no.
Ara no recordo exactament. Vull dir, un dijous concurs i un dijous jam. Jam. Bé, com sempre ho poseu a les vostres xarxes socials i feu molta difusió del concurs. Totalment, totalment. Que, per cert, al concurs, deies tu, anem per la... Jo també diria que és la quarta edició. Em sembla que és la quarta, sí.
I està funcionant i funciona molt bé cada any. Molt bé, molt bé, molt bé. No només per la qüestió de guanyar en un concurs, sinó per... No, no, no, per l'afluència de gent i per l'interès que mostra la gent i per la gent que ve de fora del poble a veure les bandes i els que es presenten. Està molt bé, molt contents del concurs.
Això serà el febrer, però activitats teniu pràcticament cada cap de setmana. Aquest cap de setmana no teniu res? Aquest cap de setmana que ve... Em sembla que és bonic que... No, aquest cap de setmana no tenim res. Comenceu el 24, eh? Ara ja ens en anem el 24 de gener. El 24 de gener, que és dissabte,
tenim una banda que venen de Mataró que es diuen Rock S.A. És una banda de covers que fan rock, eh? Òbviament, si es diuen Rock S.A. no faran semillanes. No hi ha dubte, eh? Això ho tenim el dia 24 de gener, a les 9 de la nit, dissabte.
El diumenge 25 de gener al matí, hora vermut, hora fantàstica, tenim uns veterans de Rubí. Quan dic veterans, són veterans amb majúscules perquè... Ho sé. Absolutament, que es diuen The Clippers. Els vam tenir aquí perquè nosaltres pensàvem que no estaven en actiu ja. De fet, cada any pensem que no estan en actiu. I els vam tenir a mitjans de desembre perquè vam fer un programa especial de...
d'inauguració del casino, i clar, ells, els anys 60, van participar en un concurs de bandes, aleshores, de conjunts, es deia aleshores. Sí, sí, sí, conjuntos, sí, de música ligera. I havien actuat. I després es van perdre la pista, ens van explicar la seva història, que és fantàstica, ens van perdre la pista i cadascú se'n va anar a fer lo seu, i al cap de 30 anys es van retrobar també al casino.
I és molt fort perquè molta gent a les xarxes socials ens deia que tornin els clippers. I vam trobar que, de fet, fan aquesta actuació, però ja han actuat en altres ocasions al vostre local. Sí, sí, sí. Porten com 60 anys, una barbaritat. Tocant.
Sí, sí, sí. Alguns d'ells tenen més de 80. No, no, totalment. No, no, són uns màquines. Clippers són uns màquines. Sí, sí, sí. Vam tenir oportunitat d'entrevistar-los. L'altre dia, precisament, el Joan encara m'enviava una documentació que havia trobat a casa seva dels anys 60 i ells feien conya perquè deien entre tots sumem 400 anys. Sí, sí, sí. A mi també m'ho han dit alguna vegada. No, a més a més...
Alguns d'ells venen sovint a l'espai a veure concerts, o sigui que segueixen molt actius. I està molt bé, no?, que la gent... Home, deia 80 anys i tocant, deia que s'ha gencada setmana... Bé, és que la música al final és una cosa que manté el cervell fantàsticament bé. No tinguis cap dubte, el meu somni és arribar a la seva edat, que no estic tan lluny, i seguir tocant. És que...
Dóna vida, òbviament. Els que toquen i els que l'escolten. Clar. No, no, segur que teniu ple perquè els Clippers... Sí, arrosseguen a molta gent. Arrosseguen a molta gent. Bé, vols que anem cap al febrer? Vinga. A veure...
Divendres 6 de febrer. Aquí hi ha una altra activitat, que són els monòlegs, que en fem un mensual, que això ho gestiona el David Xeca, que el coneixeu segur. Sí, i que ens ho van explicar fa poc. I que el darrer que vam fer, que em sembla que va ser el divendres de la setmana passada, va funcionar força bé. La gent comença ja a respondre als monòlegs, i jo personalment crec que és una activitat...
que és formidable poder venir allà a les vuit i mitja un divendres amb la teva parella o amb qui sí, amb qui vulguis, i veure cinc monologuistes, que normalment són cinc o sis, no recordo, bueno, varia, no? I està molt bé. Et pots fotre una copa, no sé si fan entrepans també. Bé, jo ho recomano molt, els monòlegs, és molt xulo.
Això de l'OpenMIC, que també ens ho va venir a explicar el David Xeca, també va ser una cosa que vau iniciar perquè us fiqueu en tot. És a dir, que us fan una proposta, us agrada i dieu per què no. I també és una cosa que està funcionant molt bé i que és una alternativa al que es fa habitualment, no? Sí, clar, i a més a més combina molt bé amb la... Bueno, totes les coses que siguin culturals combinen totes, òbviament, no? I això va ser un repte també una mica als monòlegs. La veritat és que quan ens ho van proposar vam dir, hòstia,
I el secret de tot està m'aguantar.
ser perseverant i fins que les coses pel seu propi pes van funcionant. Els monòlegs que m'he apuntat que, deies, estaran el 6 de febrer, però també el 6 de març i el 10 d'abril. No és... A veure... Sí, el 6 de març, tens raó. El 6 de març, sí. És a dir, que és un cop al mes. És un cop al mes. Més o menys. No és sempre el mateix divendres de cada setmana, però és un cop al mes. Llavors, seguim. El 7 de febrer. El 7 de febrer tenim el Queco Pujol. El Queco Pujol...
Què podem dir d'ell? Que Copujol, clar, ric perquè jo toco amb ell. Que Copujol tenim una banda amb ell que es diu Made in Black. Ara el Que Copujol potser el coneix més gent, perquè és el que surt en el col·lapse, el programa que fan els dissabtes a TV3. El grup que hi ha, el teclista, és ell. Llavors, hi ha més gent que el pot conèixer, el Que Copujol.
I què és el que farà aquell dia? I ell em va demanar, em va dir, hòstia, perquè m'agradaria venir a tocar un dia, perquè jo toco amb ell en un trio que ens diem Made in Black, que hi vam estar tocant aquí, ho saps, no? Aquí a l'exposició del Pep Borràs i el Pepe Ferrer.
I em va dir, hòstia, m'agradaria venir a tocar els meus temes, amb el teclat sol, temes inèdits que jo no toco. Dic, doncs, encantat. O sigui, el dissabte 7 de febrer, a les 9, tenim el Queco Pujol. És a dir, que temes que mai s'han sentit. Home, temes que mai s'han sentit a massa.
ell fa covers també fa covers de música sol negra música que és el que més li agrada a ell però segurament no l'heu vist mai segurament en fan alguns que no fem habitualment amb la banda això no vol dir que si jo estic per allà no tinc bolos i també m'enganxo perquè a vegades no em puc aguantar i potser faig algun tema amb ell
Seguim. Ens en anem el 21 de febrer. Aquest dia és un dia especial per mi, perquè em fa molta il·lusió. El 21 de febrer, que és dissabte, a les 9 de la nit, tenim, com ho has dit tu abans, un tribut als Grateful Dead. Grateful Dead és una banda, per la gent que no sàpiga, dels anys 70, ubicada a l'àrea de Califònia-San Francisco...
que es va fer molt famosa perquè consumien moltes drogues. Bé, als anys 70... Als anys 70 no crec que això fos... No, no, però sí que es van fer... En públic. Perquè feien concerts de 3 o 4 hores perquè els globus que portaven eren infernals. Però al marge d'això... Que era públic, no? Al marge d'això feien molt bona música i era una banda referent que ho va ser durant molts anys i que casualment aquesta setmana passada ha mort un dels Bob Weir, que va ser un dels...
dels que va crear la banda, dels creadors de la banda. Llavors venen aquests nois, que hi ha un parell de nord-americans. Jo no els he escoltat ni els he vist mai, però em fa molta il·lusió que estigui un tribut d'aquest tipus a l'espai, perquè també surt una mica d'allò que deies tu abans, de l'eclepticitat que tenim a l'espai, de tipus diferents. I és un tribut que no és l'únic. No, no, no. Llavors, anem el 22 de febrer. El 22 de febrer he posat un interrogant, perquè aquí hi ha una banda...
que hi toco jo, que es diu Traditional Tourist, que també és una banda dels anys 90. Si tu has posat interrogants, imagina't nosaltres, que jo quan he vist això he dit què és Traditional Tourist? Traditional Tourist és una banda que es va muntar als anys 90.
el líder, el líder és un itàlo-canadan que es diu Checha Gennoti llavors va muntar una banda amb un bateria que es diu Casper Chanchols que és britànic i jo el baix i un guitarrista francès que es diu Jean-Paul Duyperon, aquesta banda vam estar com 4 o 5 anys tocant per Barcelona molt, llavors ens vam dissoldre com passa en moltes bandes vam fer una altra reunió el 2008 ens vam tornar a dissoldre i ara fa un parell o tres d'anys que anem fent algun bolo esporàdic ens tornem a juntar
però només per ganes de tocar, per amor a la música. Aleshores, el 22 de febrer el tenim programat, però el teclista, el noi que ara toca els teclats, aquelles coses que passen, li ha sortit una cosa que no pot evitar-la, llavors tinc-la interrogant. Aleshores, si aquest bolo no es fa, el substitut serem la banda resident que tenim ara
a l'Aurora, que som l'Aurora Brothers Band, que som com la banda que estem a la banqueta. I quan passen coses d'aquestes, doncs... A la banqueta, al festival C14-13, ho toca a vosaltres. Que sí, que sí. I estem tocant i fem bolillos, però vull dir-te que, com som banda resident, som la banda de l'Aurora, quan passen coses d'aquestes, si tots podem, doncs omplim el forat. O sigui que l'interrogant és diumenge 22 de febrer, que era un vermut,
Si no toquen els tradicionals turistes, que encara estic pendent que ho salvem, hi haurà l'Aurora Brothers Band. Els de la banqueta. Els de la banqueta m'ha agradat molt. Ah, vinga, va. Anem al 6 de març, que és un altre divendres, i com tu ho has dit abans, monòlegs. Una altra sessió de monòlegs. Anem al 7 de març, dissabte. Una banda es diuen Hard Nois, que són d'aquí Rubí. Això són gent d'aquí Rubí, que segurament coneixeu el cantant, és el Pasqual Latorre.
probablement el coneixeu perquè alguna vegada he vingut per aquí, fan covers, covers de hard rock, hard noise, hard rock. Segueixo? Sí. 21 de març, que és divendres a les 9, una altra banda, que hi ha components de Rubí, de Sabadell, que es diuen inestables, que aquests fan també covers, una banda de covers, i han tocat alguna vegada l'espai, i som molt xulos, fan molt bé, de puta mare. Anem al 22 de març,
que és diumenge, que és l'últim bolo que fem el primer trimestre. Diumenge a les 12 o mitja tenim un noi que es diu Marc Aliana. És un guitarrista que acaba de publicar el seu darrer treball, jo el conec molt bé, és un gran músic, i ve ell sol a presentar el seu disc i a presentar les seves cançons. És un tio que jo també el recomano molt perquè és un tio amb molt talent, el Marc.
No sé si em queda alguna cosa per dir. Jo crec que hem repassat tot el trimestre. Si vols, posa una cunya que no treus a veure amb això, però la poso perquè soc molt xulo. Dir-vos també que la setmana que ve, el dissabte 24, els Smoking Stones que vam tocar fa...
Sembla que vam tocar el diumenge passat, no? El diumenge passat vam tocar a l'espai. Toquem al Palau de la Música, d'acord? Què dius? Sí, toquem al Palau de la Música Catalana. Llavors, que sapigueu tots que si voleu veure un bon vol en un lloc màgic, doncs que esteu... Anava a dir convidats, no, perquè no us puc convidar, perquè ho sapigueu.
Faig promo, vamos, faig promo. Ah, no sabia que tocavau el Palau. Sí, sí. És una oportunitat meravellosa, no? Molt guapo, molt xulo. És un repte també. És un lloc molt maco per tocar. Clar, molta gent. Molta gent, no? Dos mil cinquanta persones, és un repte. I el dissabte següent...
El dia 30, no sé si és dissabte d'aquest mes, toquem, per si hi hagués algú que ens escoltés de Tarragona, el Teatre Fortuny de Reus, que també és un lloc molt xulo. Teatre molt xulo. Ja he posat la meva cunya de públic.
Bueno, exportant talent. Escolta, jo et volia preguntar, perquè en els últims temps heu anat incorporant coses, dèiem, últims temps, igual 4-5 anys, no? Però, per exemple, aquest concurs de bandes que ha funcionat molt bé. Cada cop que us criden...
els músics que esteu relacionats amb l'Aurora per fer un vermut musical, per amenitzar en una... Sempre dieu que sí. A més a més, amb les obres, amb les obres em refereixo de l'espai, hi ha hagut com ser revifada de la CGT, que sempre havia tingut moviment, però ara està ja consolidada com un espai habitual. Jo no li diria revifada, jo li dic que està consolidat. L'espai està absolutament consolidat.
Home, jo com a programador, l'allau de propostes que rebo per venir a tocar us faríeu greus. Hi ha moltíssima gent que vol tocar, moltíssima gent que ja coneix l'espai com un lloc referent i que volen venir a tocar. I malauradament no és un lloc en què puguem pagar molt els músics, perquè ho saben, perquè no cobrem entrada i paguem només amb la recaptació que es fa a la barra. Però malgrat això, tan bojo és la gent per venir a tocar. Per quina raó? Doncs...
que saben que és un lloc agraït perquè la gent ve a escoltar música, perquè el tracte que els fem als músics és exquisit, bueno, tan exquisit com podem, i això no es troba tan sovint. Absolutament consolidat l'espai. També quan el públic, no? El públic també fidel i s'ha convertit en una agenda per molta gent de, hòstia, què faig al cap de setmana? Doncs faig una volta, passo a la CGT... Què fan a l'espai? Doncs cap allà? Perfecte.
Doncs estem molt contents que sigui així. Santi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. En previsió del que podries dir, hem dit quin tema musical hem de posar per tancar aquesta secció. I posarem els Grateful Dead, lògicament. I tots en great. Molt bé.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen un parell de minuts, de dos quarts de dotze del matí, ja tenim amb nosaltres l'Enric Pallarés i la Carme Pumareda, ja sabeu, són els nostres prescriptors de literatura, són els encarregats de dir-nos què és el que hauríem de llegir i gairebé sempre l'encerten, us he de dir. Molt bon dia els dos. Hola, bon dia. Hola, bon dia, què tal?
I molt bon any. Això, clar. Hi ha allò que no saps fins quan s'ha de dir, l'Albermen. Bueno, és la primera vegada que venim després de... Sí, això sí, però ja arriba un moment que... Jo crec que durant tot el mes de gener es podria fer, no? Sí? Ja no ho direm més. Hi ha opinions aquí de totes maneres.
Mira, jo deia, li preguntarem a l'Enric pel llibre que es presenta la setmana vinent, si no m'equivoco, i veig que el portes preparadíssim. Comencem per aquí, doncs? Sí, si et sembla. Vinga. Carme? Si em deixes parlar després. Sí, sí, que jo porto molt poqueta cosa. Jo només us porto avui, bé, només, només i no menys, el llibre del Jordi Fernando Eloy, Tota la bellesa perduda,
editat per la campana, que el presentem el dijous que ve. El presentem el dijous que ve a la llibreria i l'autor, el Jordi Fernando, mirant després la seva afiliació, diguéssim, el conec de fa molts anys, perquè havia estat... Ara no té editorial, però havia estat vinculat amb un editorial, a l'editorial Meteora, i havien presentat algun llibre...
a la llibreria amb ell. És una novel·la, és una novel·la que a mi m'està agradant molt, estic gairebé acabant-lo, i que es llegeix molt bé, t'atrapa, i la història, la protagonista és una historiadora,
Historiadora de l'art, que es diu Constança, i que les estones lliures, diguéssim, no dintre de la seva feina, el que fa és investigar
algunes obres d'art perdudes que podria ser que no ho estessin de perdudes, que podria ser que potser algun dia es podrien retrobar. Clar, això és una cosa com molt novel·lesc, així d'entrada. Gairebé novel·la negra, sembla. Gairebé novel·la negra d'investigació. De fet, la novel·la
Aquest tema, que és el tema personal de la Constança, és el que va recorrent tota la novel·la, però a la novel·la hi ha moltes més coses, perquè hi ha la seva vida, la vida de la seva parella, de la seva família, dels fills, l'altre protagonista és el Marsal, que és una...
una nova parella d'ara, tenen mitjana edat, 50 i pico, i ara s'han trobat, ja tenen fills grans, etc. I el Marsal també és un personatge molt interessant, que té una paradeta de fruits secs en un mercat municipal de Montgat.
i que també està molt bé, perquè també reflecteix un tipus de... Haurem d'agafar el llibre i llegir-lo, no? Sí, sí, sí. A mi el que em va fer gràcia, o el que m'està agradant molt, a part que té ritme i que és molt atractiu de llegir, és que les obres aquestes d'art que parla,
Clar, no pots per més que agafar i buscar a internet a veure si és veritat això. I sí que és veritat. Són obres desaparegudes. Són obres de... El primer que parla, només us diré aquest, és un quadre de girassols del Van Gogh, que en té un de famosíssim que se'n van donar no sé quants milions de...
d'euros, ara fa poc, quan es va subestar, etcètera. Però era tota una sèrie, en teníem més de quadres de girassols, és a dir, va passar allò com una època que pintava girassols. I aleshores n'hi ha un que va desaparèixer, que és el que parla el llibre, que va desaparèixer en el bombardeig del Japó, d'Hiroshima, el 1945.
Aleshores, aquest és un exemple, clar, va desaparèixer, però no hi ha rastres, no hi ha d'aixòs i tal, però potser podria estar amagat. Podria estar amagat. Curiosíssim. Bé, doncs, a partir d'aquí ens trobem amb una novel·la molt agradable de llegir, molt d'això. Ens la presentarà... L'Anna Gallart. L'Anna Gallart.
Ara no em sortia l'Anna Gallar, Rubinenca, que sempre... És la primera presentació que ens fa com a col·laborador, però sí que és veritat que sempre ve a les nostres presentacions, que està en el Club de Lectura Criminal de l'Isabel Mercader, i que és molt bona lectora i que, a més a més, poetesa, ha publicat alguns llibres de poesia i ens ha col·laborat també a la llibreria. Vull dir que molt contents.
Dijous que ve, dijous 22, a les 7 de la tarda, l'Anna Gallar presentarà Tota la bellesa perduda del Jordi Fernando Eloi. Molt interessant aquest llibre. Després us preguntaré per un que m'han recomanat a la tertúlia.
I tu, Carme, en portes tres. Avui porto tres perquè portem tres clàssics. Ah. Hem pensat que hi ha un altre. Que per què no tornar als clàssics? Hi ha moltes novetats, però per què no tornem als nostres clàssics? M'està agradant molt el primer que tens preparat. El primer que presentem és, en aquest cas, el Principito. Però és la mateixa història del Principito. El que canvia són les il·lustracions. Les il·lustracions són de l'Antonio Lorente. L'has de posar davant, en aquesta banda del micro.
Ara, ara. Però mirant cap a l'altra banda. Ara! Ara us veiem. És que és una portada preciosa. I les il·lustracions són diferents, perquè estem molt acostumades a veure les il·lustracions del mateix Sanuperi, no? I aquesta, ell ha fet la seva versió. El text és el que és, no d'això, però les il·lustracions són d'Antonio Lorente i, clar, són... Ara no m'en surt cap, però bé.
Sí, ara ja veiem. Potser més... Potser no. Més actuals. Són una miqueta més actuals. Però no deixa de ser el petit príncep, que és per totes les edats, malgrat que normalment està posat a la secció infantil-juvenil. Jo el posaria per adults, perquè és un... No té edat, aquest llibre. Jo us haig de dir, si serveix d'alguna cosa, que el venem més per adults. Sí, jo crec que sí. Que curiós. Sí.
O per pares que el volen comprar amb els seus fills o filles que tenen potser 7 anys, 8 anys, 9 anys, però que pensen que és un llibre que volen que tinguin tota la vida. Exactament. Doncs aquest és el petit fill. Si voleu, tiro i us ho explico tots. Vinga. Després tenim, com no, la història del petit fill.
Bavar. Aquest també l'havíem de presentar. Feia temps que no sortia cap història del petit Bavar. Ara l'han tornat a reproduir, a tornar a fer. Jo penso que la història d'un petit elefant, que una senyora gran, vella i rica, com diu el d'això,
se la filla, i que viu entre els humans com un humà sent un petit elefant, que no hem d'oblidar que uns caçadors li maten la mare a la selva, no? Penso que s'ha de saber la història del petit bavar, aquí sí que les il·lustracions són les de sempre, i aquí el tenim, no? Aquí és tots els altres elefants, i que viu amb aquella senyora rica i vella, es diu així, no?
I una altra que també hem pensat que l'havíem de tornar a rescatar en els temps que vivim i com està avui la canalla, doncs és la Pipi. M'estàs portant a la meva infància, eh? Sí, la Pipi, aquella nena que viu sola, que té una caixa de diners, que fa una mica el que vol...
però també té les seves normes, no tothom pot entrar a casa seva, no tothom pot jugar amb ella, i és la Pipi, la Pipi Lamström, de tota la teva infantesa i de molta gent, i que el jovent l'ha de conèixer.
Perquè, bé, és això, és una nena lliure, però que té les seves normes, cosa que s'estan perdent les normes, no? Vull dir que no tot el que fa la Pipi és tirar-se per la finestra, va amb un cavall, va amb el seu mico, però si llegeixes a fons dius, ostres, aquí hi ha tot un missatge...
que val la pena llegir. Els de la meva generació recordem també la sèrie televisiva, que es va quedar més amb aquesta part, doncs clar, el que era més audiovisual, no? Entremaliada, etcètera. Una nena que era lliure i, entre cometes, salvatge, però que si ho llegeixes no és tal qual.
Aquests tres llibres hem pensat que valia la pena... Aquest és un format diferent d'aquesta edició. Ah, és com una mena de còmic. És un còmic, sí. És una novel·la gràfica. Sí, sí, és còmic en aquest cas. Però bé, molt xula. La Pipi no s'ha deixat de publicar, però que els últims anys s'ha recuperat molt, perquè són aquests personatges femenins que evidentment es creu que ha de ser així des d'una...
Lectura més d'empoderament i de... Exactament. De dona, de nena. De firmació de nena. Sí, sí. La vam trobar i vam pensar que, ostres, amb còmic, no la teníem amb còmic, novel·la gràfica, i ja està bé. Vull dir, a les tres, digues...
No, anava a dir, la gent torna als clàssics, perquè deia la Carme. Jo he pensat, una cosa és, com a persona que recomana, entenc que es torni als clàssics, però no sé si també li passa al client a les llibreries, o no. A veure... O va molt en funció de la pròpia comercialitat, no?
Evidentment, què passa? Que els clàssics es revisiten, sempre, ha passat tota la vida, que es revisiten a partir de noves propostes. Noves propostes que poden venir des d'una nova edició d'un llibre, però també poden venir des de...
una sèrie nova o una pel·lícula nova, no? Tot el món audiovisual està sempre revisitant aquells clàssics, no? Aleshores, quan es posa de moda una...
Ara no és el cas, vull dir, en aquest cas no hi ha... No és cap d'aquests tres. Cap d'aquests tres no hi ha una sèrie, una pel·lícula que ho recolzi o que ho revisiti, però moltes vegades passa. I després, sobretot, jo penso que si arriba que la gent jove, els nous lectors, els nens i els adolescents, hi poden arribar i hi arriben a través de les recomanacions i de les lectures que han fet els seus pares.
Però que és normal, no? És normal. I moltes vegades, de vegades potser no, però moltes vegades hi entren, també. Hi entren i els agraden. Perquè és una manera, doncs, també, doncs, de trobar llocs comuns, no? I que a la lectura trobis llocs comuns, pares i fills, o avis i nets, i és molt, molt, és una funció, doncs, com molt important.
Sí, sí, em sembla brutal, però em semblava curiós, no sabia si la gent, potser algú que tingui aquest punt més nostàlgic i digui, li vull comprar als meus fills. De tota manera, deies tu abans, El petit príncep és un llibre que els pares volen que els seus fills tinguin per tota la vida. Jo crec que hi ha llibres que s'han de tenir, ho dic perquè, com ara també està a moda i està bé, eh?
és llegir en altres formats. Jo segueixo pensant que el paper s'ha de tenir i s'ha de tesorar. Per tornar-ho a llegir o simplement per tenir-ho, no? A mi m'agrada tenir llibres. Sí, és la biblioteca de cadascú i que forma part de la vida de cadascú. I llavors, desprendre's d'aquesta part vital és també una cosa que doli, que no ens hem de desprendre d'això.
Jo sí que haig de dir que els Reis a casa meva, per nens que jo conec i tal, curiosament els han portat llibres de la Pipi. Ah, sí? Sí. Van llegir el pensament, aquests Reis. És que és molt xula la història de la Pipi. Doncs mireu a la tertúlia, fa pràcticament una hora...
Hem parlat d'actualitat, que no té res a veure amb literatura, però tenim uns tertulians i unes tertulianes molt savis que de vegades recomanen o troben paral·lelismes. I ens han recomanat la Mestra Republicana. I em sonava que n'havíeu parlat, potser. Això és una obra de teatre, no? No, és un llibre.
Un llibre ens ho ha recomanat el de Conxita Jimeno, que, clar, com a ex-profe, suposo que... I lectora, lectora. Jo el conec com a clienta i com a lectora. Doncs ens deia que era molt interessant per entendre l'actualitat d'ella.
Jo crec que en algun moment o algú l'ha recomanat o ha fet algun comentari i dic, bueno, després els hi preguntaré. Jo no en tinc notícies en aquest moment, no el recordo, però sí que és veritat que ens passa una miqueta això a les llibreries, que estàs molt pendent de la... És de l'Helena Moya.
Molt pendent de la novetat, molt pendent de les coses que surten, perquè el món editorial pressiona molt, i de vegades els llibres tenen una vida massa curta, i en canvi, per exemple, després en les biblioteques tenen una altra vida molt diferent, i evidentment els lectors, si troben aquest llibre i te'l recomanen, jo sí que faig una mica això, aquest exercici. Si a mi ara mateix em dius aquest de...
la Conxita Jimeno, que ha recomanat que miro de...
que si me'n parlen bé i em referencien aquest llibre, doncs mires de tenir-lo, perquè és un recurs més que tens per vendre i per recomanar als teus clients, això està clar. Estic llegint la sinopsi... És en castellà, per això, potser no? Sí, la maestra republicana. Ara em sona més. Diu que està protagonitzat per la Vali Querol,
que és la filla d'uns massovers de Morella. Que, a més a més, amb el cognom Queroli... Home, Carola, en coneixem un, de Morella. Clar, i pensava, ostres. Però explica la història d'aquesta mestra republicana amb aquests ideals republicans. O sigui, investigarem, perquè si té a veure amb el Querol... Jo per això us deia, perquè hi ha una obra meravellosa de teatre.
Que es diu així? Es diu la mestra. Ah, la mestra. Però és una mestra republicana. És una meravella. Potser algun dia, potser... Potser... Si la portarem al casino. Potser, si tot va bé, la podríem portar al casino. És una obra meravellosa. Aquest cap de setmana al casino. Una obra fantàstica.
L'italino per famílies, però per adults. Un estatat. Un estatat amb el Dammis i la... Sí, sí. Ara em recordo com és. I la Míriam Isca, que aprofito per anunciar que demà estarà al programa. Ah, mira que bé. Molt bé. I anem, anem a casa, tenim el temps. A tots també. Molt bona pinta.
Recomanacions fetes, alguna cosa així que us hagi quedat o que vulgueu recomanar. Jo he de dir que vaig fer els deures a l'estiu, que és quan tinc més temps per llegir, i vaig llegir una de les recomanacions de l'Enric, em va agradar molt, Hamlet.
Hamnet. Hamnet, això. Ara fa la pel·lícula, no? D'absoluta actualitat, perquè ahir va guanyar el Globus d'Or, o abans d'ahir, la pel·lícula. Una pel·lícula amb una directora xinesa. Jo em pensava que la pel·lícula era producció xinesa i no, és la directora, però és producció, no sé si és americana o europea, però sembla ser que està molt bé.
I és que la veritat és que Hamnet, ho havia comentat i t'ho havia dit, jo quan la llegia hi veia una pel·lícula. Sí, oi? Hi veia perfectament una pel·lícula. Sí, és veritat, ho vas dir. I si està ben feta pot ser una delícia. Pot ser una delícia. Jo l'únic que portava apuntat, perquè no portava els llibres, és fer-vos referència que vam tenir la sort que el dia de Reis, el dia 6, ens van convidar a la gala de lliurament dels Premi Nadal i del Premi Josep Pla.
Nivel, eh? Aquí hi ha nivell, eh? Bé, algunes vegades ens havien convidat, conviden a llibreters i tal, i tal. I aleshores han guanyat aquest any, que això ho sap tothom, però nosaltres vam tenir la sort de veure-ho en directe i de sentir l'explicació dels autors. El Premi Josep Pla el va guanyar el Francesc Torralba amb Anatomia de l'Esperança, un llibre molt amb la seva línia, un llibre d'assaig, un llibre
valgui la redundància esperançador i que diu que l'esperança en el món en què correm és una revolució perquè sembla que poca esperança hi hagi en el d'aixòs i que ell en fa un alegat i una defensa.
Jo penso que serà un llibre que estarà molt bé, un assaig. I la novel·la va ser la sorpresa de la nit, també, perquè va ser la sorpresa que l'ha guanyat el Premi Nadal el David Uclés, l'autor de La península de les casses vacies, el llibre que nosaltres hem venut més...
en castellà aquest any passat al Racó i que ha estat una sorpresa absoluta perquè era un llibre que li va costar molt de trobar editor i que finalment el va trobar i ha tingut molt d'èxit i molt de ressò
amb el boca a orella i porta ja 25 edicions, una bestialitat. I el David Uclés ho va guanyar amb un llibre que es titularà, surten tots el 4 de febrer, els dos, La ciudad de las luces muertas. I està ambientat a Barcelona, el David Uclés ens va explicar que ell va tenir una beca de la Montserrat Roig, d'aquestes que...
no sé si és l'Ajuntament, donant sis mesos perquè un autor estigui a Barcelona i pugui fer la seva feina, i ell va estar a Barcelona, tenia ja una idea, i aquí va desenvolupar la idea d'aquest llibre. Un llibre també amb el punt aquest de realisme màgic que diu ell que hi posa,
i un llibre que pot ser molt, molt, molt interessant. Jo tinc moltes ganes de llegir el David Toclés. És molt interessant. Però pel que explica, crec que serà dues recomanacions. Novetats d'aquí 15 dies. Sí, perquè avui hem parlat d'aquesta presentació, però en teniu unes quantes més al febrer, no? Ai, al gener. Bé, tenim els clubs de lectura, tenim dos ara de clubs de lectura funcionant,
Presentació, el gener, em sembla, no en tenim cap més, però després, el febrer, ja sí que comencem a fer calendari, perquè... Febrer, mas, abril, Sant Jordi. Bé, en fem tot l'any, la veritat. Però ens agrada, i la gent penso que també li agrada, i unes van amb més gent, altres amb menys gent, però el contacte amb l'autor, i si l'autor ve de gust, o l'editor ve de gust, i ho fa, doncs sempre és positiu. I el club de lectura que esteu o estan llegint, Chekhov...
Chekhov, estem llegint Chekhov. L'Estepa. L'Estepa, una meravella. Oh, quin llibre més bonic. Me la reservava perquè, com que serà, si d'aquí 15 dies... Sí, d'aquí 15 dies. Serà el dia de la trobada del club. És a dir, que estan ara... Estem llegint l'Estepa. Com ho portes? Bé, molt bé. A més, l'editora és un encant musical.
És la que vindrà a convidar el dia de la trobada al club. Perfecte. Doncs en 15 dies tornem a parlar de totes aquestes qüestions. Tot apuntat, eh? No sé si em donarà temps a fer els deures. Ja ho veig. Moltíssimes gràcies als dos. Gràcies a vosaltres. Ens tornem a trobar en 15 dies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. Oh, what's the fish!
Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell. Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League. A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
quina és la millor cançó de la història? La, la, la, la, la, pretty woman. Jo cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Amb Bruno Mars arribarem al punt horari de les 12, perquè aquest home començarà o vindrà aquí a Madrid concretament.
I les entrades, la venda d'entrades arrenca avui mateix a les 12. En 3 minuts comença la venda d'entrades per les actuacions, la pre-venda podríem dir, de dos concerts que farà a Madrid. Per tant, acabem amb aquest compte enrere i un dels seus temes musicals del Bruno Mars. I just might.
I just might, but first, may I just say that your face got me so intrigued. I'm so intrigued. But what good is beauty if your booty can't find a beat? I don't want to know, girl. So please don't do that to me. Cause it would break my heart, break my heart, break my heart. If I find out you can't move.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Rubí Notícies Molt bon dia. Segona jornada de vaga d'aquesta setmana dels metges catalans. Avui també