Són les 11 del matí.
Molt bon dia, Rubí en cadena. Tres anys seguits de descens dels fets delictius. Ahir a la tarda, la Junta de Seguretat Local, formada pel govern municipal i els responsables policials, van compartir les dades amb la premsa. La ciutat va tancar el 2025 amb una reducció de la criminalitat del 0,7%. La mitjana global queda ara en 40,7 delictes per cada 1.000 habitants, 8 punts per sota de la regió metropolitana nord i 20 punts menys que el conjunt de tot.
Catalunya. L'augment dels patrullatges preventius explica bona part d'aquestes xifres i és que, com altres anys, part de l'esforç policial s'ha dedicat a la vigilància dels delinqüents habituals. David Ruiz és inspector en cap dels Mossos a la ciutat.
Sabent on es mouen, sabent quin tipus d'elictiu fan i sabent on viuen. Llavors, el que fem és donar una mena de marcatge al més proper possible i estar molt pendents de que quan passa alguna cosa donar una resposta molt eficaç.
Els serveis planificats de la policia local s'han incrementat, per exemple, en més d'un miler durant el 2025, arribant a gairebé als 7.000. La tercera part han estat per vigilància preventiva de l'espai públic. També destaquen més de 900 multes per aparcar malament, prop de 200 conductors de patinets voltats i un augment dels conductors sense carnet. Com l'any passat, s'han atès un miler de requeriments per molèsties entre veïns i també per molèsties al que és la via pública.
I el projecte Rubí mereix més, que va néixer fa uns mesos amb voluntat d'esdevenir una opció política per a les pròximes eleccions municipals, no sembla haver trobat els suports necessaris per continuar amb aquesta fórmula. Els seus impulsors es van reunir ahir per donar explicacions a algunes de les persones que s'han mostrat interessades per aquest projecte, que ara ha de decidir en quin format continuarà. Joan Puntí és un dels seus impulsors.
Hem fet molts moviments a nivell sobretot intern, de parlar amb molta gent. El que passa és que el que ens passa, com amb qualsevol altre projecte, és que fa falta gent que es comprometi per tirar-ho endavant i sobretot per decidir què en volem fer. Confirmem que hi ha la necessitat d'aquest espai. El que ja no tenim tan clar és quin format ha d'adoptar aquest espai. El que havíem plantejat ja al principi és una confluència d'altres partits que vulguin intentar construir una alternativa viable, ja no d'oposició sinó de govern.
o ser un espai d'influència i de debat, senzillament. Rubí Mereix Més va néixer l'estiu passat, impulsat per exregidors i exmembres de la Junta d'Esquerra, Rubí. La idea era aglutinar un projecte alternatiu transversal que ressonés amb el més del 50% de l'electoral que opta per l'abstenció.
I anem ara cap als esports. Comencem amb l'actualitat que marca el centre excursionista de la nostra ciutat. Toni Brabordríguez. La cursa de muntanya prevista per a finals d'abril ha estat sospesa. Davant de les restriccions establertes per evitar la propagació de la pesta porcina africana i la incertesa sobre quan es podran reprendre les activitats al medi natural, el centre excursionista de Rubí ha decidit cancel·lar-la. Pel que fa al futbol de tercera catalana, la jornada ens va deixar dues victòries...
El derbi del Rubí B i la penya blaugrana Ramon Llorenç va acabar caient del cantó del filial de la Unió Esportiva. Rubí 4 a 3. Els de Jordi Conesa queden uns ens al grup 12 just per damunt de la zona vermella. Els blaugranes, noven, acumulen 3 derrotes consecutives. I també es van dur els 3 punts. És el filial de l'Olímpic que es van imposar per un contundent 0 a 3 al camp del Canrull Romulo Tronxoni. Els de Fran Moreno pugen a la sisena plaça del grup 7.
Quan al Bola i Rubí, jornada sense punts, les noies perdien el segon duel de la segona fase per la permanència a tercera catalana, 3 a 1 a la pista del Tiana. Les de Lino Salamanca baixen a la sisena plaça i primera derrota dels nois del Bola i Rubí en aquesta fase de promoció contra el Castelldefells, 3 a 0. Els d'Anthony Chacón baixen a la penúltima plaça de la fase de promoció a segona.
Doncs res més per ara. Tornem, com sempre, en una hora, en aquest cas, al butlletí de les 12, amb més informació de la nostra ciutat. Ràdio Rubí, notícies. Ràdio Rubí.
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A vell de cama.
Dissabte de futbol a l'emissora municipal. La Unió Esportiva Rubí visita el Sant Feliuenca amb la permanència de la Lliga Elit en Joc. A Ràdio Rubí explicarem tot el que passi al Municipal de les Grasses. Ens posarem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Sardanes d'autor. Un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor. Cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Rubí al día en Belén Tierno.
Són les 11 i gairebé 10 minuts. Entrem a la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu, la part més cultural del programa. Avui parlarem de salut, de cinema i, com sempre, escoltarem música. També tenim, com sempre, un telèfon obert als vostres comentaris i a la vostra participació és al 93 588 59 60.
No us sembla pel temps, però s'està acostant la primavera i diuen els experts que aquesta primavera serà especialment virulenta amb les al·lèrgies. Per això, a partir de dos quarts de dotze, parlarem amb el nostre farmacèutic, amb el Marc Toro, de la farmàcia de Can Oriol, sobre al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Ens farà cinc cèntims de quines són les diferències i, sobretot, ens donarà consells per viure amb una intolerància o amb una al·lèrgia.
Fins demà!
La protagonista musical d'avui és Shakira. Per si aquesta dona no era prou notícia, resulta que acaba d'acabar la seva gira fent un rècord. I és que ha aconseguit aplegar 400.000 persones en un concert. Una fita que només podia aconseguir una dona com ella, per això avui serà la música que escoltarem una mica abans de dos quarts de dotze.
I ara en uns minuts parlarem amb la Sílvia Sikore, amb una activista LGTBIQ+, de la ciutat, que està preparant una pel·lícula, es diu La Campanya, i ha començat a fer recaptació de fons. Li preguntarem com és aquesta pel·lícula i, sobretot, com va aquesta recaptació de fons, que ja té més de 1.000 euros.
Des d'ara i fins les 12. Acompanyeu-nos a la 99.7 de l'AFM. Ens podeu seguir també a www.radiorubi.cat i recuperar els continguts al nostre web un cop s'acabi el programa. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui parlem amb l'activista LGTBIQ+, Sílvia Sikore, la rubinenca que ja ha escrit un llibre sobre la seva pròpia història. Prepara ara una pel·lícula anomenada La Campanya. Sikore diu que vol explicar històries sobre la diversitat i està recollint diners a través del web goteo.org. Ja la podem saludar. Sílvia, molt bon dia, benvinguda. Bon dia.
Bé, acabeu de començar aquesta campanya de crowdfunding, porteu una mica més 1.000 euros i per anar bé hauríeu de recaptar 10.000 euros. Explica'ns una mica de què parleu a la campanya perquè la gent que ens estigui escoltant s'engresqui i col·labori, si vol, amb aquesta recollida de diners.
Molt bé. Bé, d'entrada, gràcies per atendre'ns i per explicar la nostra història, que sempre és important fer il·lusió, i més en col·lectius desfavorits com LGTBI. Llavors, t'explico una miqueta. El tema del crowdfunding és, sobretot, amb la intenció de demostrar als inversors de demò que hi ha gent al darrere.
perquè al cap una pel·lícula val molts més diners que això, perquè podem aconseguir amb el moteu. Però sí que hem pensat que val la pena que la gent es mulli i que ens recolzi per demostrar que realment hi ha interès en aquesta pel·lícula.
És una pel·lícula de campanya que aneix d'una història molt trivial, molt quotidiana, com és una agència de publicitat en la qual és propietat d'una senyora, la Sofia, que té una filla que treballa amb ella dins de l'agència, que és l'Emma, i com l'Ajuntament li encomana una campanya LGTBI de cada...
i com això trasbalsa tota l'agència i la seva gent. I aquí veuríem històries LGTBI de diverses formes, amb molta diversitat, i com es produeixen situacions quotidianes del dia a dia. Una pel·lícula pot ser comèdia, pot ser romàntica, pot ser dramàtica, té una miqueta de tot.
i que el que intenta aquesta història és simplement explicar-nos que la diversitat és el més normal del món.
M'agrada això que deies a l'inici, que deies la idea del goteo no és només recollir diners, sinó demostrar que els grans inversors també poden invertir en un cinema potser més minoritari, però que l'explica històries del dia a dia. Tens la sensació, com de vegades tenim també, que les històries LGTBIQ+, s'expliquen de forma una mica frívola encara al cinema? És a dir, que
en alguns casos no, però en d'altres no està tan normalitzat com hauria d'estar? És a dir, que al final els personatges sempre representen aquell cliché, aquell estereotip? Bueno, de fet, neix d'aquí la idea de la campanya. La idea de la campanya és fer una pel·lícula que no sigui minoritària, que no només parli de LGTBI, parli de família, de conflicte intergeneracional, de conflicte...
fins i tot, no diria polític, però sí social. És a dir, la intenció és bàsicament fer un film, una pel·lícula que sigui d'entreteniment com qualsevol altra, que conti històries LGTBI o un altre tipus d'històries
o que aquestes històries estiguin entrecleuades, és un pet que la fa més assequible a tothom. De fet, no volem fer una pel·lícula de ninxol, precisament volem fer una pel·lícula adreçada a un públic generalista.
Clar, per això et deia, no?, que potser el cinema no sempre, o la resta d'arts, no sempre retratar bé aquest col·lectiu o es queda només en explicar la història de... Mira, la història d'un gay. Bueno, però, sigui quina sigui la teva orientació o la teva identitat, et passen més coses, no?, tu deies. Els conflictes familiars, doncs els té tothom que té família, per exemple. És que vas a dir això, mira...
La intenció principal en el guió, que havíem donat moltes voltes a aquest guió, és que tu poguessis substituir
la persona gai o la persona lesbiana o la persona frans que surt al metratge per qualsevol altra orientació o qualsevol altra identitat. Vull dir, podria ser una persona fisetera o normal i correcte i no passaria res. La història continua estant. Vull dir, és una història social, de persones, de família, d'amistats, de feina, vull dir, de tot això. Llavors,
Aquesta és la intenció, que veiem històries de l'IGTBI en tota la seva normalitat, diguéssim, en tota la seva quotidianitat. I com el conflicte greu, en realitat és d'una mare amb una filla que té un novio que no li agrada.
Saps el que vull dir? És un Romeo i Julieta de tota la vida, que tenim a totes les pel·lícules de comèdia romàntica, però portada a un terreny en què les qüestions LGTBI influeixen pel fet que hi ha una societat al voltant que se les pren diferent, però que no tendria per què ser. Realment és de molta normalitat. Intenta ser una pel·lícula com qualsevol altra.
Jo deia que ja et coneixíem a la ciutat per haver escrit un llibre sobre la teva pròpia experiència. Explica'm com... Perquè el llibre entenc que té una part de catarsi o de teràpia o d'explicar-te. Però com passes d'això a... Bueno, i per què no? Vaig a fer una pel·li. Tot i que tu et mous en el sector, però crec que no t'havies dedicat mai a això, no? A la direcció seguríssim que no.
No, segur. No, mira, jo t'explico. En realitat, tot és activisme en EGTBI, en aquest cas, diguéssim que ha baixat o ha ternat a la meva experiència. I la meva experiència és de guionista, d'escriptora, de redactora de continguts, i al cap jo fa 40 i escaig vaig començar a Ràdio Lleida a la SER fent
guions de publicitat, o sigui, que vinc d'aquí, vinc d'aquí i no és tan diferent escriure la teva història, escriure novel·la o escriure un guió de publicitat o un guió, en aquest cas, d'un film. De fet, la idea neix a través d'un encàrrec que em fan des de la Universitat de Barcelona, que em van encarregar fer uns guions
per la inclusió LGTBI de les persones en l'atenció mèdica, perquè els alumnes feien unes experiències de realitat virtual, les quals ens dèiem guionatge a l'hora de fer, de fet, vaig acabar fent l'actriu i tot en aquelles experiències de 3D que les fan a la Universitat de Barcelona, a Medicina, no?
Llavors, els futurs metges, perquè en el tracte amb les persones LGTBI tinguessin una certa cura o entenguessin el per què d'aquestes realitats.
I a partir d'allí va néixer aquesta idea, home, aquesta idea és un film, és un llarg metratge, o sigui, és una idea molt bona. La veritat és que el guió és molt bonic, el guió ens farà plorar molt, ens farà riure també i ens farà passar un pipa, i tu qui supereu fòrics de la pel·li, i la intenció és fer-la.
Llavors, al principi la primera idea és, bueno, jo no tinc experiència en el sector, però el que faré és una pel·li en plan amateur, que avui en dia tampoc és tan difícil, tècnicament.
Però, després animada per tot el que em deia la gent, doncs em dius, bueno, intentem-ho fer bé, no? Intentem-ho fer bé i posem-nos en el sector. La meva intenció no és acabar sent cineasta, no? Però sí que és ser, tenir un producte que surti al públic, que sigui, el que diem, no, generalista, que pugui anar als festivals, que pugui anar, perquè hi ha molts festivals que el tema LGTB...
Avui en dia els hi entra molt bé, i també, per què no, que ens serveixi com a material didàctic o educatiu per a col·legis, per a la universitat mateixa, perquè ja la pròpia universitat, quan m'hi vaig dir la idea, va dir, ja teremos una classe. O sigui, és a dir, hem pogut uns qüestionaris d'entrada i de sortida i tal, i tenim material pedagògic interessant. Per què? Perquè veus...
Primerament, identitats que nosaltres creiem com molt fora de la societat o de lo quotidià, les veiem immerses dintre d'aquesta quotidianitat. La dificultat de dos lesbians per anar-se'n a viure juntes. Són coses que, partint de lo més estereotípic, arribem a...
la conclusió de que són coses diàries i que passen cada dia i que influeixen d'una persona a l'altra, no? En molts clàssics d'aquests, la història d'una influeix en una de l'altra i tal, i dintre de la pròpia agència, allò és un merder, un bullider.
Anem a veure les imatges promocionals que teniu al goteo.org perquè hem començat parlant de diners però no és l'única cosa que voleu treure d'aquest projecte. Nos enseñaron a amar en silencio, a querer sin hacer ruido, a esconder el nombre de lo que sentíamos.
La campaña nace de ese amor que, durante mucho tiempo, no tuvo palabras. Somos un colectivo atravesado por la memoria, a quienes lucharon para poder existir y quienes heredamos ese coraje entre amor, silencios y miedos.
La Campaña es una película que nace de ese choque, de lo que se dijo a medias, de lo que no supimos preguntar. Es una historia sobre identidad, memoria y la necesidad urgente de mirarnos con honestidad. Porque el amor también duele. Duele cuando no sabemos cómo cuidarnos, cuando el miedo se disfraza de protección, cuando generaciones que se aman no saben cómo escucharse.
Esta película no quiere existir sola. La campaña quiere ser un gesto colectivo. Estamos recabando el apoyo de mucha gente que entiende que contar nuestra historia es importante. Entidades públicas y privadas que nos ayudan a hacer este proyecto realidad. Y particulares también, gente anónima o conocida que ya están participando económicamente o con su esfuerzo personal en la realización de este sueño.
Si alguna vez sentiste que tu historia no importaba, esta película también es tuya. Gracias por acompañarnos en esta historia que ya es nuestra.
dèiem que recolliu diners i ens explicaves que l'objectiu és visibilitzar, que hi ha molta gent interessada en participar econòmicament, però recolliu també talent, per dir-ho d'alguna manera, no? Totalment. Veig aquí, coproducció col·labora, codirecció col·labora, l'enc tècnic col·labora. És una crida també a la gent que forma part del sector o que en vol formar part.
Clar, clar, clar, perquè com he dit jo al principi, jo no soc especialista, no soc cineasta i per tant no conec la indústria...
del cinema, ni coneixo gent tampoc, i la meva intenció és, i ja estic aconseguint molta gent que em diu, ei, compta amb mi per fer això, per fer allò, tal, des de qui porti els cafès i el catering, fins a qui porti una càmera o qui pugui ajudar a fer el muntatge. Jo sé una miqueta de tot, perquè vinc de sectors paral·lels, diguéssim, i coneixo bastant, des de la part tècnica, sobretot,
Però necessito molta gent que sàpiga de debò i que estigui ficada en el sector perquè necessitem productora, perquè necessitem una persona directora que ens sàpiga de debò. Jo puc col·laborar tot el que sigui, però el guió que jo he fet també segurament...
amb tota probabilitat necessiti alguns retocs i, per tant, encara que la història ja està bastida, és molt xula, i jo he fet tot el que he pogut, doncs gravant més, fent coses amb IA, que he fet bastanta cosa, perquè no sé si has vist que hi ha un teaser que vaig penjar a YouTube, molt xulo, fet amb intel·ligència artificial, ja partim d'unes imatges, em vas al guió,
Vull dir, la música també, tenim una música molt xula que es diu Hoy soy yo, la cançó principal que vaig fer jo a la lletra, però després la IA m'ha ajudat a donar-li forma i que després necessitarem gent que la gravi, perquè aquí al camp nosaltres el que volem és que ne vagin persones, perquè la IA ens pot servir per mostrar el producte, però no serà
el producte final, el producte final han de fer persones perquè coneixem la professió de les persones i perquè evidentment tapaterotos tapatos, no? O sigui, volem una pel·lí feta per gent del cinema. I aquesta és la intenció. Inclús a l'hora de buscar l'elenco d'un tècnic com a artisti busquem també diversitat i sobretot gent que s'involuqui.
De fet, estem en contacte amb productors importants i estem en contacte amb actors i actrius, també en renom, que ens interessaria molt que poguéssim participar. La idea és que ho acabi fent gent professional, de debò.
Sílvia, quin és el calendari que teniu? Perquè el projecte de crowdfunding teniu un calendari fins al mes de maig, però tot això que ens expliques necessita de molt temps. És a dir, que aquest goteo és només l'inici. Ara has de començar aquestes converses i fins i tot adaptar-te. Imagina't, si hi ha una productora, si hi ha un actor, una actriu que diu que sí...
M'imagino que t'esperes, depèn de qui sigui, t'esperes el que digui, no? El seu propi calendari. Ja sabem que els calendaris en el tema del cinema van una mica com se pot. És evident que qualsevol projecte...
pot tenir un calendari d'inici, però després va pivotant. I va pivotant perquè faig coses i aquestes coses que passen... Jo encara estic al·lucinant i flipant del fet que a dia d'avui anem a calendari. O sigui...
Encara hem d'obrir el goteo al febrer i l'emobar, que sigui el dia 27, però l'emobar. Això vol dir que anem molt bé sobre la marxa. És evident que ells vindrà ara l'agost, tot això se pagarà bastant i tal. Estic en converses amb alguns actors i actrius
que donaran un impuls segur perquè tenen un nom potent a Catalunya i segur que funcionarà molt bé si aconsegueixo convèncer-los. I per això també necessitem que el goteu funcioni molt bé, per el fet que ens vegin que té interès. Vull dir, encara que siguin 25 euros, vull dir que la gent hi conemori. Perquè després també passa una cosa, com és una donació a un tema cultural,
I s'han de també intervé i te retorne una part de l'import. Si tu fiques 25 euros al goteo, a mi m'arriben 25 euros, però tu en realitat estàs pagant 5, perquè un 80% te'l tornaran a l'IRPF.
Aquí he vist la teva mà de publicista, la informació que he rebut, que deia una cosa així com col·laborar que desgrava. I dic, aquí es nota la mà de la publicista. És que, clar, estem ajudant molt gran a un projecte
però que en realitat està sortint de l'IRPF, o sigui, me l'has pagat la 600 el projecte i això està molt bé, que em puguis ajudar a fer això. Llavors, jo miré, si t'ho digués 100 euros, pensem que en realitat estàs pagant 20, que n'hi haurà 80 que te tornaran. Llavors, és que val la pena, vull dir, fins i tot com a inversió, per dir, necessito coses per desgravar, doncs entra en goteo, conyo.
Se les sap totes. Vull dir que és interessant. Que estàvem parlant del calendari. No, no, que volia dir que és interessant que la gent hi col·labori per això, sobretot per veure que hi ha molta gent al darrere. També hem demanat convencions, vull dir, a l'Ajuntament de Barcelona, a altres jocs, a la Generalitat. Estem buscant tot el finançament possible. També necessitem una productora potenta, estem ara en converses amb moltes.
per a veure quin acaba entrant en el projecte, perquè sabem de subvencions, sobretot, les subvencions del camp, de tot el que és el cinema directament, que d'allí pot sortir uns quartos, perquè clar, un pel·lí no val uns euros. O sigui, tenim calculat que, com a mínim, hi ha un pressupost de 40-60.000, i això...
pensant que he fet una pel·li en la qual tenia molt en compte el gasto, les localitzacions, l'equip tècnic, l'equip artístic, que tots fos molt moderadent per fer una pel·li diguéssim econòmica, que no hi ha explosiós, no trenquem cotxes, ni fem coses espectaculars que després costin diners, sinó que és una vida quotidiana, que és una pel·li de coses que passen entre persones, que això és el més xulo que hi ha.
Però tu creus que podem parlar del 2027 per l'estrena? Sí, jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo soc molt optimista. O sigui, jo li estic fotent molta canya. També sé que ens podem conformar amb el que tindrem. Jo vol dir això. Que com he dit al principi, l'inici d'aquesta idea era agafar el mòbil,
i començar a gravar. O sigui, els amics i amigues i amiquis. O sigui que des d'aquest punt fins al punt ultraprofessional ens quedarem allà on arribem. I de moment, el recolzament hi ha. Sí que és veritat que el teu va al camí 200 i escaig, que no és massa, però bé, jo també tinc a les reclamades dos quartos.
I tinc a la recàmbra el fet que quan comencin a entrar aquestes coses com que respongui l'Ajuntament o la Generalitat amb el tema de les subvencions i tal, és possible que el Goteo també se dispari quan pugui anunciar algun acord d'aquestes amb gent coneguda del sector o amb actrius o actors que realment dominun o que no és el mateix, entra en una pel·li que no saps qui entrarà.
que digui, ah, pues Fulanito és l'acto principal. Hombre, això ja pinta bé, no? Llavors la gent s'anima més. Sota quartos avui en dia és bastant difícil. És complicat. Però jo crec que podem convencer la gent que tenim un projecte que sortirà endavant i que serà molt xulo de participar-hi.
Doncs, Sílvia, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui. Molta sort. Seguirem molt pendents d'aquests anuncis d'una altra pel·li Rubinenca. Que vagi molt bé. Un petó. Un petó.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Sau que us sona aquesta cançó. En el seu moment, quan es va estrenar, la van posar per activa i per passiva. Shakira torna a ser notícia. Fa 24 hores ha tancat la seva gira, que es diu precisament Les Mujeres ja no lloren. L'ha tancat amb un rècord. 400.000 persones a la plaça de la Constitució.
el zócalo mexicà, totes a l'uníson sentint i veient la colombiana. Ens quedem amb la cançó que la va tornar a entronitzar, com en aquest cas la reina dels royalties i dels diners. Sabeu aquella frase? Les mujeres facturen la de diners que ha facturat aquesta dona amb aquest tema musical.
Gràcies.
que creíste que me heriste y me volviste más dura. Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan. Tienes nombre de persona buena, claramente no ves como suena. Tienes nombre de persona buena, claramente es igualita que tú.
Bona nit.
Cambiaste un Rolex por un Casio, vas acelerado, dale despacio, ah, mucho gimnasio. Pero trabaja el cerebro un poquito también, fotos por donde me ven, aquí me siento un rehén, por mi todo bien. Yo te desocupo mañana y si quieres traértela a ella que venga también. Tienes nombre de persona buena, claramente no es como suena, claramente.
Fins demà!
Ja està. Ciao. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ja tenim amb nosaltres el Marc Toró des de la farmàcia de Can Oriol. Ja sabeu que un cop al mes ve a explicar-nos coses sobre la nostra salut. Això que sentíeu era el micròfon i el Marc mirava el micròfon. No ha fet res el micròfon, eh? Has estat tu, no passa res. Ara ja comencem, va. Marc, bon dia, benvingut. Bon dia, Belén.
Parlem avui d'al·lèrgies i d'intoleràncies, que és una cosa més a més que... Ens ho explicaràs, eh? Però tenim la sensació que o hi ha més gent amb al·lèrgies i intoleràncies o en parlem més. Perquè hi ha veritables experts i expertes en intoleràncies, en mirar etiquetes, etcètera, etcètera, oi?
Sí, com sempre, gràcies, perquè també penso que aquest espai que dediquem a divulgar des d'un punt de vista proper aspectes de salut i aspectes que jo ja procuro, prèviament comentant amb tu que siguin coses que jo crec que en certa part impacten a la comunitat i, arrel del comentari que fas,
Així és. És una sensació generalitzada que cada vegada hi ha més persones que pateixen al·lèrgies, persones que pateixen intoleràncies, concretament ho hem enfocat més a les intoleràncies alimentàries, i jo crec que hi ha com una barreja de factors que fan que tinguem aquesta sensació generalitzada. Una, que sempre per mi és la més important i evidentment la que li dono més transcendència, és que
Se'n parla més perquè també se'n diagnostica millor. Llavors, cada vegada hi ha una major sensibilització, el fet que hi hagi una major sensibilització evidentment també genera més consultes en l'entorn sanitari, però és que també l'entorn sanitari cada vegada té un background, té una experiència major que fa que, inclús de forma preventiva, es pugui actuar millor.
O sigui que és una barreja, no és una major sensibilització, és un major coneixement per part dels professionals sanitaris i també és un major coneixement, que aquí penso jo que Raula principal avantatge respecte al passat és que cada vegada nosaltres com a individus som més coneixedors d'aspectes que impacten la nostra autocura.
Per començar, hauríem de diferenciar entre al·lèrgia i intolerància. I, de fet, el que pensava és... Quan parlem d'una al·lèrgia alimentària, sempre estem parlant d'una intolerància o no? No. Quina és la diferència? No, no, no. Suposo que hi ha una diferència científica, no? Sí. És qui està implicat. D'acord. Al·lèrgia. Està implicat al sistema immunitari.
Que ben explicat. No sempre s'explica així.
Intolerància està implicat... Estem parlant d'intoleràncies alimentàries, eh? Sí. Intolerància està implicat al sistema digestiu. Ja està? Sí. Torno a repetir. Ja està, però està superben explicat, Marc. Normalment, a mi, tècnicament, m'ho han explicat de formes més complexes i així superfàcil d'entendre. Perquè, de vegades, i segur que t'ho trobes a la farmàcia, hi ha gent que pensa... Ah, intolerància és com...
si fos una mica menys. És a dir, no és tan greu. No, clar, és que si està implicat el sistema digestiu, no és que sigui menys greu, és que, clar... És que està més localitzat. Clar, clar. Aquesta és la diferència. Llavors, quan pensem en... i no frivolitzem amb les intoleràncies, simplement que si estem parlant d'al·lèrgies versus intoleràncies, l'al·lèrgia té un nivell d'agravetat
superior al de la intolerància. El que passa és que la intolerància pot arribar a limitar molt la qualitat de vida d'un pacient, però probablement no requereix la reacció ràpida que requeriria l'al·lèrgia. Perquè l'al·lèrgia està implicant el sistema immunològic. Sense ser alarmistes, si algú és intolerant a les nous...
li generarà una incomoditat. El que passa és que si nosaltres anem als principals alergents que la Unió Europea té detectats en el nostre entorn, precisament les nous.
És un dels productes alimentaris que té notificades més reaccions al·lèrgiques, no intoleràncies. Per què? Perquè moltes vegades la intolerància ha d'anar associada a alguna cosa. Vull dir, que la intolerància tindrà o bé...
quasi sempre, un sucre associat. Soc intolerant a la lactosa, és un sucre? Necessito lactasa per metabolitzar-lo. En canvi, en el cas de les anous, és més la reacció que el sistema immunitari genera quan detecta allò com a lié. Això no va conmigo.
I la reacció, tu deies, és greu. Pot ser molt greu, perquè si no et posen... L'adrenalina. L'adrenalina. Sí que és veritat que no totes les al·lèrgies arriben a la necessitat de requerir adrenalina. Però sí que és veritat que hi ha al·lèrgies, o sigui, hi ha estadius, i hi ha una cosa que també penso... Perdona, ara torno.
Si tenim notificats per part de la Unió Europea quins són els principals al·lergents que tenen notificades reaccions al·lèrgiques en el nostre entorn, doncs ja sabem que aquests, quan els nanos són petits, anem introduint-los
Poc a poc. Per separat. Per separat. A poder ser, no, quan comenci a menjar algun tipus de sòlid, espera't un temps, no li vindrà d'un any i mig o dos a que mengi la seva primera nou, o no li vindrà de tres anys. Ho dic perquè, ara el que diré, quantes persones amb els nanos, no, avui farem maquis, farem sashimi. La soja...
és un altre dels principals al·lergents que té notificat la Unió Europea. O sigui que, amb els nanos, introducció part separat i introducció paulatina ja poder ser una miqueta més tardana per estalviar-te, doncs, algun sostet o potser perquè ja en el seu moment el seu sistema immunitari està preparat de tal forma que la reacció és menor. I també dic, torno al que deia, en funció de l'estadiu, potser un antihistamínic ens funciona fantàstic, reduïm el brot, reduïm la infló, reduïm la inflamació, reduïm l'urticària...
O si hi ha risc d'anafilaxi, que és reacció al·lèrgica subita i generalitzada, llavors sí que cal l'adrenalina.
Clar, una de les coses que tenies previstes explicar-nos eren les causes de l'increment d'al·lèrgies i intoleràncies, que no sé si quedava una mica resposa amb el que et preguntava al principi. He intentat trobar aviam si hi havia algun tipus d'informació que a mi semblés interessant o que pensés que podia afegir. I sí, hi ha coses que com que estic molt sensibilitzat, doncs m'agrada explicar-les, i potser m'he agafat allà, eh?
Consum d'ultraprocessats. Clar. Són aliments modificats, diferents als que ancestralment venim consumint. Llavors, aquí hi ha un dels motius pel qual les societats científiques, en aquest cas de la largologia, consideren que això cada vegada pot ser més prevalent.
la contaminació ambiental. Aquest és una altra contaminació ambiental que ara parlàvem, eh? Pot ser que sigui relacionada amb el monòxid de carboni? Sí, però també pot ser que sigui relacionada amb el fet que a l'haver-hi, a les tàctiques del canvi climàtic, no tenir unes pluges constants, més particulars en suspensió, tot això genera també més reaccions. Llavors, bueno...
Estil de vida. Sempre estem anant, no diré contra natura, però estem canviant tant les coses, el món, el que consumim, la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn, que d'una manera o una altra el nostre cos ho està bé. I aquesta és una altra que em va cridar força l'atenció. I té també el seu sentit.
Com que durant un cert temps es va fer un consum molt a la lleugera d'antibiótics, això ha provocat determinades modificacions en la microbiota de l'ésser humà. I això pot ser que també hagi contribuït a la major aparició d'intoleràncies alimentàries. Perquè la microbiota que...
teníem prèvi a aquest consum abusiu d'antibiòtics, s'ha vist modificada. Per què ho dic això? Perquè ja tenim un altre motiu col·lectiu, més enllà de la resistència a l'antibiòtic que ens pugui generar i que quan ens faci falta en aquell ingrés hospitalari que l'antibiòtic respongui, quan ha de respondre, doncs ara ja tenim un altre motiu. Clar. Però encara us ho trobeu, això, a les oficines de farmàcia? No, no, no. És que necessito antibiòtic. No, no, no.
No, jo crec que ho tenim com bastant interioritzat. Home, sempre... Sempre hi ha... Sempre pots trobar-te. Però, bueno, per mi ja és absolutament anecdòtic. I, evidentment, tota la comunitat farmacèutica està supersensibilitzada amb això, perquè jo no estic mirant la persona... Si em trobés amb el cas, no estic mirant la persona que estic veient en aquell moment. L'estic veient...
ingressada en un hospital amb una via, pensant que en aquell moment sí que li fa falta.
Ja, però jo crec que fa 10 anys era més difícil defensar això, eh? No, molt difícil. Era, necessito l'antibiótico i lo noto en mi cuerpo. I jo lo sé. I jo lo sé, i el metge no té ni idea, i tu tampoc. Cap dels dos. Va, parlem de les principals al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Comentava, eh? Al·lèrgies que estiguin notificades, sobretot en aquest aspecte alimentari, no? En ous, fruits secs,
productes que vinguin relacionats de dietes que hem incorporat i que és fantàstic des d'un punt de vista sociocultural però com et deia, la soja és un dels aliments que també s'ha notificat com més present en el cas de reaccions al·lèrgiques i d'altres que són molt nostres però que sabem que a vegades els nanos inicialment tenen allò necessitat de madurar immunitàriament i digestivament per poder restaurar ous
que, per exemple, intolerància a la lactosa i llets especials se'n consumeixen moltíssimes. Per tant, intolerància a la lactosa també és important, la dels ous que et deia. O sigui, són coses... Una altra, per exemple, que també cal la pena anar introduint a poc a poc, la mel. Per mi és una forma d'adolcurar sana, perquè és rica en pròpolis, i el pròpolis és una antibacteria natural,
Però, a poc a poc amb els nanos amb la mel, perquè podria també generar una reacció al·lèrgica. De les intoleràncies, les intoleràncies, esclar, la més sabuda és la celiaquia, no? La intolerància al gluten, però gluten...
lactosa, fructosa, també hi ha persones intolerants als carbohidrats, n'hi ha moltes, no? Però clar, en aquest cas, és allò. Una molèstia, no? Tinc la penxa inflada, tinc una miqueta d'inestabilitat...
tinc més gasos del que és habitual, tinc dispèpsia, tot això és associat a intolerància. També hem avançat en la... Bé, amb la Celia aquí, claríssimament, però hem avançat també, ho deies abans, els professionals han avançat en l'adactació...
I la sensació és que de vegades quan vas amb una molèstia, que en un altre cas et dirien té una gastronteritis, cada cop més professionals diuen anem a buscar una mica més, anem a descartar que no sigui una intolerància. I de fet, ara també una altra de les coses interessants és que cada vegada hi ha inclús més autotests que ens permeten si hi ha proves o tests que ens poden fer per determinar intoleràncies. I...
El que és més interessant és que cada vegada hi ha més suplements, més complements, que alguns van per separat, però d'altres que són molt complets per si alguna persona té un parell o tres d'aliments que dius, ostres, m'agraden, vaig a menjar fora, no sé si podrà estar en contacte o no, doncs hi ha complements, ostres...
que porten proteassa, amilassa, cel·lulassa, o sigui, per tocar-ho tot, de tal forma que, no, no, jo soc intolerant al gluten, i ja està, doncs hi ha complements que porten enzims digestius d'origen natural que ajuden a metabolitzar-lo, per si mai estic exposat, sobretot quan menjo fora, i n'hi ha d'altres que són, ja no específics, sinó que són...
multicomponent, saps? Amb multienzims. I això fa que la persona digui, ostres, últimament anem a menjar fora i pel que sigui, pel tipus de fregit, la farina que hi hagi estat en contacte, i des que em prenc això... I ho has de prendre habitualment o just quan creguis que t'exposaràs? Jo crec que és més quan no ho tinguis controlat. Quan no ho tinguis controlat, quan tu controles la teva dieta a casa, és diferent. I aquest és un altre aspecte, no?
aprendre a menjar fora perquè té un punt interessant que és socialització, té un punt maco, que cal mantenir-lo, però poder viure'l de la millor forma possible. I ara hi ha suplements, jo et dic, en ve un al cap que és completíssim, completíssim.
De tota manera, ja ho apuntaves, la solució és entendre quina és la teva intolerància i controlar quins són els aliments que millor et van o que et van pitjor, que serveix per una intolerància o per qualsevol cosa a la vida, no, al final? Sí, sí, sí, és així, és així. Per això et deia el de l'autocura, que penso que...
I cada vegada més les generacions que venen al darrere tenen una concepció de, escolta, molt bé, el meu sistema, el meu sistema de salut ha de cuidar per mi, perquè per això hem contribuït tots a crear-lo i procurem que ens duri molts i molts anys.
Però cada vegada més som conscients que hi ha un factor d'autoresponsabilitat. Escolta, jo he de tenir autocura de mi mateix, no només esperar que sigui el sistema que la tingui per mi. I degut a això, cada vegada més la gent és conscient, i no només això, sinó que pren mesures. Com també les hi ha, diguéssim, a nivell...
Col·lectiu, eh? Que bé que ja hi ha cartes. Restaurants, no? Esclar, això fa 15 anys potser era... Absolutament impossible. I ara tu a tot arreu on vas saps el tipus de l'argent que té. Penso que és un gran avenç en l'àmbit de la restauració. Aquest és un d'ells.
Els altres, els menús escolars, que ben planificats, els pares saben perfectament el que estan menjant els seus fills, estan informats per part de les escoles i les empreses que fan el servei. És un altre aspecte. Protocols en cas d'actuació. Hi ha moltes coses que...
col·lectivament s'han fet bé, però hi ha aquell punt també de dir que tingues cura tu també de tu mateix. Per tant... És que m'agusta molt, molt. I després ja... Per tant, hi ha alguns intolerants d'aquests, eh? I dius, ja, però si... La panyora. Bueno, cadascú sap les seves coses, però al final és com qualsevol qüestió relacionada amb l'alimentació o amb els hàbits, és a dir,
Si ets conscient, és a dir, si fem tot en mesura, doncs ja està. És a dir, tu també saps el dia que estàs menjant massa i saps que potser aquell dia la digestió no serà tan bona, no? Jo crec que és una qüestió del que deies, de tenir autocura i aquest autocontrol. I que un dia especial, escolta, és que l'hem de tenir, perquè si no, vamos, por favor, si todo el día fuera plano y todos los días fueran planos, evidentment han d'haver-hi dies especials, però...
actualment, amb una miqueta, res, amb una miqueta de planificació, escolta, que tinc tal dinar d'aniversari, no sé què, i sé que anirem, farem això, o m'han convidat a una calçutada... Escolta, tu... Però i la gent ho sap? O li dieu a la farmàcia? És a dir, estan tan estesos aquests complements o aquests productes...
Com perquè la gent que té una intolerància digui, ostres, sé que hi ha això. No. O encara no és molt conegut. Sempre jo no ho coneixia. El que sí és la verbalització d'empassa una cosa. Clar. Em sento inflat. Sento digestions cada vegada més pesades. Llavors, en aquell moment...
la que jo considero que és la correcta actuació farmacèutica és, o has vinculat a algun tipus d'aliment en algun moment, et passa quan menges fora, et passes quan menges a casa, ho associes a... I llavors, en funció que tu fas una certa anamnès i vas preguntant i entens una miqueta més la rutina d'aquella persona, pots dir, mira, d'entrada podem fer això, però paral·lelament. Clar.
consulta amb el teu metge. I hi ha persones que a vegades, ja et dic, és que em veuen al cap, concretament, que és supercompletet perquè té moltíssims dents indigestius. I ho toca tot, que clar, que la persona quan s'ho pren diu, clar, és que clar, si no és perquè m'ajuda a digerir la proteïna, és perquè m'ajuda a digerir los vegetales, si no és perquè m'ajuda a digerir los vegetales, és perquè m'ajuda a digerir la lactosa. Per alguna cosa és, però em va bé, no? I llavors, clar, diuen, amb això, bueno, doncs, una ajudeta.
Acabem amb una pregunta que m'han fet a la redacció, que tenim uns quants intolerants, al·lèrgics, etc. Les al·lèrgies i les intoleràncies poden desaparèixer? Es poden curar, que ens agrada dir als pacients? Jo et diria que en funció del nivell de l'al·lèrgia, estic parlant ara, com que està implicat el sistema immunitari,
En els nanos, a mesura que va evolucionar el seu sistema immunitari, aquesta al·lèrgia pot reduir-se o, inclús en alguns casos, desaparèixer. Ja en l'àmbit dels adults, complicadete, perquè ja el sistema immunitari està format. Per això et deia abans el de la mel i el pròpolis, que és superinteressant des del punt de vista immunitari, perquè estimula el nostre sistema immunitari, però ens pot provocar al·lèrgies. Però és que aquest nano...
Si l'introduïm a poc a poc i la mel la comença a prendre, a partir de l'any i mig, dos, escolta, santes pasques, no s'entera. Les intoleràncies. És més difícil, no? Perquè és metabòlic. Clar. Llavors què passa? Que està implicat el sistema digestiu i és una qüestió més metabòlica. Metabolisme amb l'edat se'n l'enteix, fabriquem menys enzims, llavors al fabricar menys enzims pot ser que aquella intolerància cada vegada la tinguem com una miqueta més present...
I al revés, és a dir, una persona adulta pot acabar desenvolupant una intolerància que no ha tingut de... Bueno, perquè això passa, eh? Sí, sí, clar, per aquest mateix motiu, perquè el metabolismo, per la raó que sigui... Abans s'hi metabolitzava i ara no. O s'ha enlentit, o no està sent capaç el teu organisme de fabricar
prou cel·lulassa, i jo menjava amanides verdes sense cap problema, i ara menjo una amanida verda i pum, enseguida tinc una... És veritat, és una cosa que passa amb l'edat, complica, es va complicant, no? Clar, perquè al final dius, si una amanida verda... Ja, on hem arribat? On hem arribat?
Que podrem menjar. Llavors el que s'ha de fer és bullir-la perquè llavors trenques l'enzim. Llavors, al bullir-lo, trenques aquell enzim que t'està provocant, o sigui, trenques la cel·lulosa, que és la que t'està provocant aquella infló. Però, sento dir que amb les intoleràncies, la cosa, l'estates relacionades amb el metabolismo, però bueno, la part bona.
Uai, hi ha de tot, ara. Sí, sí, sí, absolutament. Recordo alguna època buscant, sobretot, productes sense gluten que digues, per això no mengis. I ara, que et dic, hi ha productes amb enzims per tolerar, ai, perdona, per facilitar la digestió del gluten. I després, en alguns casos, hi ha gent que potser no ha arribat a
la conclusió de que té intolerància, però sí que no li senta bé. Hi ha molta gent, o jo conec gent, que no menja gluten sense ser cel·liat, perquè diu que no li senta bé. O no el menja a determinades hores... Si han aparegut productes... Això està al final... És que el mercat també marca moltes coses. Si han aparegut tants productes lliures de gluten, que no només és per respondre a la necessitat dels cel·liacs, és perquè hi ha persones...
que quan consumien determinats productes amb gluten necessitaven que les seves digestions eren més lentes, més feixugues, i és que bé, en bé el cas, a mi tampoc és que m'agradi parlar d'això, però bé, les cerveses sense gluten, el seu increment, i les persones deien, m'emprenia una i m'inflava molt, ara em pren d'aquestes i em senta bé.
Està pensant en aquest tipus de producte, justament. Marc, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Jo crec que avui has respost molts dubtes. Espero que us hagi sigut interessant. Sí. Ens veiem en un mes. Gràcies. Adéu. Amb això posem nosaltres punt i final aquesta edició del Rubí al dia. Tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martinelli.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia, a la próxima.