Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que iniciem a les 8 en punt,
amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació, i avui hem tingut també un especial Parlem amb l'alcaldessa, Anna Maria Martínez. Després, a les 10, ja sabeu que fem el primer relleu de presentadores, i és la Valentí Erno, qui es posa al cap davant de la tertúria que heu sentit fa una miqueta, just abans de la informació actualitzada de la ciutat de la mà de la Patri Díaz. I ara comença aquesta, l'hora més magazine, la quarta d'un espai d'avui dijous, 13 de novembre de 2025.
I avui al programa, com cada dues setmanes, tenim la visita d'una persona que jo me l'estimo molt, que és el Quique Guillem, que és el nostre... Sí, hombre, claro, és un dels nostres exbacaris. Es una juventud sana, dinámica. Totalmente, vamos, juega a baloncesto i fa moltes coses. No cal que us les expliqui jo, si vol que les expliqui ell mateix.
Perquè ell el que ve a fer aquí és parlar de com s'expressen els joves. Potser ell diria que ja no és tan jove, no ho sé, ara li preguntarem. Aquesta jerga juvenívola que ens vam inventar la temporada passada i que ja sabeu que ell també, com és un poc freestyle, doncs a cada dues setmanes fa una mica el que li dóna la gana. Súper, fia, amb més que te cagues energia.
Exactament, a mi sí que te cagues energia és la que porta el Quique Guillem, que avui havíem de parlar d'un disc així com molt espectacular, que està tenint molt d'èxit, després ho direm, perquè d'aquí dues setmanes ho farem. Per què ho hem canviat? Doncs perquè la Sandra Borrego, que ja sabeu que és la tècnica responsable de l'espai Jove Torre Bassas, avui no ha pogut estar amb nosaltres...
està fent una formació, també, si vol, ens ho explicarà d'aquí dues setmanes, i ha dit, ai, és que jo vull comentar aquest disc. Dic, vale, doncs no passa nada, ho canviem. Llavors, no sé el que farà avui el Quique, si farà un concurs d'aquests de veure com parla la gent i si jo l'entenc. ¿Váis a ver cómo nos vamos a reír a divertir?
Sí, sí, bé, fa dues setmanes no ho vaig fer del tot malament. Veurem aquesta. Què tal se me da? En tot cas, això serà d'aquí un moment. També us recordem que tenim invitacions per fer cultura a la ciutat. D'una banda tenim entrades per veure la proposta Avui no ploraré de l'Ester de Teatre, que fan, diguem, l'estrena d'aquest nou espectacle aquí, al Teatre Municipal La Sala. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Penélope. Tu tienes entrada libre i segur que si tu vas el dia que s'estrena Avui no ploraré estaran molt contents.
i sobretot molt contentes, perquè la majoria de les teatre són dones. Serà el dia 29 de novembre, a les 8 del vespre. Tenim un telèfon de contacte per si voleu un parell d'invitacions, 93 588 59 60. De fet, aquest telèfon el tenim obert per si voleu també, no sé, comentar la jugada amb aquí, que això estamos innovando también. En tot cas, aquesta és una de les coses que tenim per regalar. També tenim cinema, el cicle Gaudí, el dia 20,
Perdó, el dia 19 de desembre, que ens queda molt lluny, arriba aquesta pel·lícula, molt lluny, amb el Mario Casas com a protagonista. Si voleu entrades, 93 588 59 60. I avui parlarem d'una iniciativa que es diu Crims de Paper.
i que arriba a la seva tercera edició tindrà lloc el dia 27, just d'aquí dues setmanes, quan tornarà la jerga juveníbula i aquesta intríngulis que no he volgut desvetllar. I això sí, el Crims de Paper és una iniciativa del Club de Lectura Criminal de Rubí i en aquesta ocasió estarà basada en cançons, la majoria les coneixem molt, el que potser no sabem perquè la majoria de lletres, no totes, són en anglès, ens expliquen històries una mica truculentes.
Doncs això serà el que explicarà l'escriptor Quim Gómez, que és el protagonista d'aquesta iniciativa. Una iniciativa, com dèiem, que està impulsada pel Club de Lectura Criminal i tindrem una de les seves responsables, la Isabel Mercader, també, perquè ens ho expliqui. Tot això fins que sigui al migdia i torni de nou la informació i continuï la programació de Ràdio Rubí. Però ja sabeu que qui està aquí al peu del canó... És la primera vegada que llego antes de tiempo a mi trabajo.
Excepto cuando cambiaron la hora. Esos malditos cambios. Potser Homer ja no es farà més. Cada any es diu el mateix. No canviarem mai més l'hora, però cada any se cambia. En fi, Josmar lo sabe. Tot això, com deia, fins que sigui el migdia. I per començar, el José em posarà... Hola! Que ara us saluda. És que, claro, com me interrompes Homer, se me va un poco la olla. Em posarà un tema... Per començar, que jo crec que li agrada molt, eh? I si no, que me lo diga.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs aquesta cançó es diu així, What do you mean? Què vols dir? L'he posat expressament perquè arriba a la jerga juveníbula, bàsicament, i perquè avui tenim una efemèride, perquè un dia com avui, un 13 de novembre, però de fa 10 anys, el 2015, Justin Bieber publicava el seu quart disc d'estudi, Purpose, que va arribar al número 1 de la llista americana d'àlbums i també al número 2 dels UK.
que va ser aquest el disc més important de la seva carrera. Si no, el José Malagón, que me diga si no es cierto, dice que sí, amb el cap. De fet, va tenir tres números, un en singles, als dos països, al Regne Unit i també als Estats Units, que van ser precisament aquest What Do You Mean, el Sorry i Love Yourself. Va vendre més de 5 milions de còpies a tot arreu del món. Doncs, per recordar aquesta efemèrica, sentim el Justin Bieber i aquest What Do You Mean.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Sí, sí, sí, un verano en Nueva York. Jo l'estava explicant ara al Quique que l'altre dia em vaig anar a fer el passaport i resulta que no em calia, que no el tinc caducat precisament per les vacances a Nueva York de l'estiu vinent. ¿Lo sabías tú? ¿M'has portat esta canción por eso o no? Quique, ¿qué tal? ¿Cómo estás? ¿Qué tal? ¿Bon día? Bon día. Premonición, no lo sé. No lo sabes. Es como los Simpsons, hacen predicciones. Más o menos, ¿eh? ¿Sí? Pero fallo muchas veces. Ah, no, no llegues a això, home. No soy experto.
Bé, vols que anunciem què és el que farem d'aquí dues setmanes? Que jo he posat molt de misteri ara a l'inici del programa, dient que teníem un contingut preparat i al final, perquè la Sandra, hola, què tal, vol estar. Quan facis això, doncs ho hem canviat. Vinga, sí. Vamos a darle bombo. Vinga, claro que sí. Vinga, tenemos dos setmanes para promocionarlo. Eso es. Dia 27...
de novembre, dijous, analitzando Lux, el disco de Rosalía. Madre mía, analitzando. O sea, que ya verás. Sí, però o sigui, cal molta tasca per entendre'l.
Bueno, ojo, està allà, eh. Sí? Tenim molta interpretació personal dins del disc. Personal de cadascú o personal d'ella? Ambes. Ah, ambes dos, que diria alguno. Esa és. Bueno, pues tinc dues setmanes per sentir aquest disc. Eso es. ¿Tú has visto lo que me obligas a hacer? Bueno, oye... O sea, un becario que llega y me dice tienes que escucharte el disco de Rosalía. Dices, bueno... Oye... Jo faig cas.
El peor sería escuchar otros discos. ¿Eh? Sí, ¿no? ¿Peor? Bueno, ¿como qué? No sé. ¿Albani? Ah, yo no lo he dicho.
No, no, però ja t'he vist la intenció, totalment. Bé, doncs la Sandra Borrego ja sabeu que és la que ve sempre amb el Quique per fer l'agenda de la Torre Basses, i no podrà ser perquè no està a Rubí, bàsicament. Si em deixes dos minuts només, diré un parell de coses que fan a la Torre Basses, perquè si algú vol passar-se... Avui a les 6 de la tarda es fa un taller de ceràmica per fer petites peces de ceràmica freda, si voleu aprendre...
fer això, doncs ja sabeu, a les 6 de la tarda a la Torre Basas, i si no, avui també, però una miqueta més tard, cap a dos quarts de set, es fan coreografies de K-pop. K-pop. Bueno, ho he dit en castellano. K-pop. K-pop. Tu això ho has fet alguna vegada? No. ¿Prefieres Bad Bunny? Sí. Vale, pues ja està. Sí, jo, el mundo de l'anime, así, K-pop, no...
A mi... Jo no, jo no. Vale, vale. A mi els BTS m'agraden. Bueno, també és veritat que només he sentit un perill de cançons, eh, també te dic. O sea, el Dynamite... El Dynamite, sí. Aquesta està molt bé. Por el TikTok.
No, però en TikTok no, perquè jo no gasto, que diríem. O sea que... De fet, crec que... Espera't un momento. Sí, crec que va ser el Iago. Iago, sé que aún no te he contestado, pero te contestaré. Que tenim una trobada pendent els tres. Em va enviar una vegada una cosa del Homer Simpson, precisament, que era del TikTok, i no ho vaig poder veure perquè encara no tinc compte. Pues aún me quedo ahí con las ganes. O sigui, ho tinc pendent. Madre mía. Menos mal que m'acordo d'estes coses.
Bé, doncs si voleu aprendre a ballar K-pop, podeu anar a la Torre Bassas a dos quarts de set de la tarda. Demà, a dos quarts de sis, hi ha partits amistosos de vòlei. Jo d'això havia jugat una miqueta a l'institut. La lluvido, bastante. I després també demà, a la mateixa hora, podeu anar a l'Associació de Veïns de Can Oriol, que fan activitats conjuntament amb la Torre Bassas, perquè fan un taller d'automaquillatge.
I ho fan amb una maquilladora professional, o sigui que si teniu dubtes, ja sabeu. I acabaré només dient que el dia 17 es fa un taller de cuina, crec que això tu tens alguna idea, en algun havies anat. Això me lo sé, sí, sí, sí. Està molt guai, eh? Sí? Sí, mola, mola.
Per això he dit, vaig a dir-ho perquè sé que el Quique va anar una vegada i es fa a l'aula de cuina d'allà del Rubí Forma. Doncs el dia 17, a dos quarts de sis, també. Plats mediterranis fent servir ingredients estacionals. O sigui, de l'època, vamos. Sí, claro. Que no estas cosas que dices, todo el año estás comiendo uvas. Pues no.
No, està guai, està guai. Sí, sí. Doncs ja està, ja hem fet una mica d'agenda de la Torre Bassa i ara anem a veure què ens expliques. Molt bé. Oye un poco de batiburrillo. Batiburrillo, joven y bueno. Tres paraules, así, para que descubras qué son. Vale. I recuperem la setmana passada que vam fer les frases aquestes de, bueno, fa dues setmanes. Sí. De quién dijo esta frase. Ah, qué guai. Pues tinc tres, també. Vale, venga. No sé per on vulguis començar, tu.
No sé, para las frases, va. Para seguir la racha, ¿no? Sí, o a lo mejor la rompo, la racha. Ah, también, también. Pero bueno, es igual, como estoy sola hoy... Hablando de racha, hay un nuevo concepto en TikTok, bueno, nuevo, lleva ya unos meses, que es que si tú te envías un vídeo cada día con una persona, se activa la racha. Entonces, tú puedes tener una racha de días indefinidos.
Por ejemplo, yo con un amigo mío tengo una racha de 39 días cada día enviándonos cada uno un vídeo diferente. Eso es un concepto nuevo que la gente está... ¿Y os dan puntos o algo? No, pero mola.
Tu dices, o sea, ahora, hoy en día, se está midiendo la amistad con... ¿Cuántos días de racha tienes con tu amigo? ¿Sabes? Uf, eso... Això donaría per una tertulia, eh. Eso está guay, eh. Sí, sí, un día fem una tertulia així per veure si la amistad es pot mesurar d'aquesta manera o no. Bueno, oye... 39 días, has dicho?
Creo que sí. Vale. ¿Y la teva intenció es que dure tot l'any? Tot el que queda o...? Espero. Sí. Espero conservar el amigo, quiero decir. Claro, porque tú puedes enviarle un vídeo pero que él no te envíe, ¿no? Claro. Ahí está el problema. Ahí hay conflicto, eh. Buah, ¿y a vos qué fas? ¿Te ha pasado tan malgú? Sí, con mi madre.
Teníamos racha de cuatro días y la cancelo, dijo, ya está, hasta aquí. Dijo, mi amistad con mi hijo ha durado cuatro días, voy a cosas más importantes. A ver, esto es de los jóvenes, si tú más usas así la amistad, bueno, es como el duolingo, ¿no? Que también te dan puntos. También, también. Eso me han dicho. Ojo con las madres tiktokers, que últimamente están ahí. ¿Sí? Sí, sí.
Madre mía, qué antigua estoy, que no tengo TikTok ni nada. Madre mía, qué desastre. Venga, va. Primera frase. Quien lo probó, lo sabe. ¿Quién lo ha dicho? ¿Pedro Sánchez o Lope de Vega? Quien lo probó, lo sabe. ¿Pedro Sánchez o Lope de Vega? Es que me pones un compromiso, eh. Va, Pedro Sánchez.
Mira que anava di Lope de Vega. Lope de Vega. Madre mía, eh. A ver. ¿Y això quan va di? No sé, ya, hasta ahí no llego. Ya. Yo busco frases. Vale, vale, ya está. Si lo hubiera dicho Pedro Sánchez, bueno. Podría ser cualquier cosa, ¿no? Sí. No sé. No lo meteremos en qué, pero... Sí, no sé. El transporte gratis lo probó. Sí.
Y sabe que no va en hora nunca. Eso mismo, ¿no? Venga, va. Siguiente. El recuerdo que deja un beso duele más que la despedida. Quevedo el rapero o Gustavo Adolfo Becker. Siempre me lo mete, ¿eh? ¿Puedo tragar para ti la frase? El recuerdo que deja un beso duele más que la despedida.
Pues, eh... Quevedo. Tampoco. Gustavo Adolfo Béquer. Pero si yo me he leído Rimas y Leyendas y no me han recordado de aquesta frase. Pues... O no estaba más tenso... Bueno, fa molts anys també. O no es de esa obra. O no es de esa obra. Tampoco es que han tingui moltes, però... Vale. Pues muy mal. Puede ser. Voy 2-0. Pues... Ojo la última, eh. Bueno, estoy suspendida. Sí, sí, ahora mismo 0-2, eh. Por eso...
El mundo es un caos y el orden es un engaño de los hombres. Ojo, eh. Pío Baroja o Batguial. Venga, Batguial. Tampoco, se me has engañado, eh. Pío Baroja, eh. Hoy todos clásicos, eh. Hoy todos clásicos. Oye, pero hoy es una buena frase. El mundo es un caos y el orden es un engaño de los hombres. Claro, porque te piensas tú. Tiene trasfondo, eh.
Estamos hablando de gente importante, eh. Sí, porque Batguial no la veo yo diciendo eso, eh. Ey, no ho sé, no he sentit cap canso sencera d'aquesta dona. ¿No? No. Ah, el José diu que no cal. Sí, pero está bien, Batguial. A mí me agrada más el subbar, ¿a qué vols que te digui? Bueno, también. Espera, a ver. Es otro campo del arte.
Es otro campo, es actor, actor de doblaje, la alta tía parlábamos del Gollum, o sea, ahí está también. Eso es. Sí, sí. Maia que es dit, a mi em va agafar alfarello, dic, no pot ser, la veritat, que está veo el alfarello, o sea, sorpresa total. Pues sí, la verdad es que... Pues sí, sí, pues nada, un suspenso total. Sí, sí. O sea, creo que es el primer cero de mi vida. Cero de tres. O sea, el primer cero de mi vida. En el cole tampoco, ninguno.
Ni que sea, por despista un día. No, no, no. Pues mira. Pero vamos, que yo lo único que he suspendido en mi vida creo que ha sido física o química y después la vaig a aprobar, mantens. Pero un cero patatero ni en eso. Qué triste, de verdad. Un día para recordar, 13 de noviembre. Ni martes ni viernes, pero letal. Bueno, pero en este caso me puedes pedir a mí le prechaun.
Bueno, ya comencem. ¿Y eso qué es? Eso es lo que tengo que averiguar, ¿no? Pues la revancha. No. ¿Puedo repetir? Leprechaun. Leprechaun. Es un terme bastant, bastant antigo, o sea, ya fa anys. Pues entonces eso ya no se usa, ¿no?, los jóvenes, o sí? No, pero se está volviendo... En termes gaming se está tornando así una miqueta... En temas gaming. Sí. ¿Y no es revancha?
que no. No. Ni flowers, tú. Mira que porto dos cafés, eh. No. No, no, es que es una palabra molt rara. Es como que... ¿Viene de algún idioma o es un machambrat de varias cosas? Es una inventada como un castillo. Pues no, es que me rindo. ¿Resolvemos? Sí, resolvemos, por favor, que estoy sufriendo. Vale, pues vol dir como pedir ayuda. Ah.
No sé si Sapsky es Willyrex. Sí, ¿no? Willyrex. El mítico youtuber, streamer, gamer. José. José sí que lo... Bueno, pero José... José sabe cosas de gaming. Mucho Minecraft, ¿eh? Sí, sí. No tinc ni idea de qui es. No, no. Vale, pues eso. Es que dame si no le sentí tan ma vida a aquest nom. Willyrex, ¿no? Joder. Me dejas muerto. Te dejo muerto. Pues a mí me dejas con el culo torcido. Imagínate.
Imagínate. Los chanantes sí que sabes quién son, ¿no? No, tampoco. Ah, bueno. Tampoco son tan nuevos. Bueno, me sonan, pero... ¿La hora chanante? Sí, pero no soy consumidor. Pues te has perdido grandes cosas, ¿eh? A ver si un día te voy a hacer yo un concurso a ti. Uf. Espérate que me lo apunto. Yo sí que palmo ahí, ¿eh? Digo yo que palmo fácil, ¿eh? Pues nada. ¿Quién es? Willyrex, per demanar ajuda, pues deia en Minecraft, le precha un. Vale. Así que...
Pues nada, Willyrex. Quan estigui al tren, el buscaré. A ver qué cara tiene. O ara me diràs que lleva un antifazo o algo. Bueno, lo conocemos. Oye, podría ser, pero no. Pero bueno. Vale, ¿qué mes? Terma de Twitch. Este es de Twitch, ¿vale? Ojo, eh. ¿Tú qué me quieres arruinar la vida? Venga, va. Al terma es permabaneado. Ojo, eh. Pero això és prohibido de por vida o algo así.
Mà o menos. Sí y no. Sí y no. Dame un 5, ¿no? Busca más. ¿Cómo que busque? Si no estoy utilizando herramientas. Indaga, indaga un poco. Permabaneado. Permaban. ¿Qué es un ban? Cuando te banean. Pues eso, que estás bloqueado, prohibido. Sí, bloqueado. Pero...
Però... no, no sé. No? No. Al terma permaban, a veda quan, pues, tu fas un comentario o digues alguna cosa rara en el chat. ¿En el chat de dónde? De Twitch, que el otro día hablamos del chat. Pues, al creador pot permabanearte, que vol dir vetarte de por vida, digamos. O sea, que no puedas entrar más. Pero yo te he dicho prohibirte de por vida antes, o sea, pues es lo mismo, ¿no?
A ver, el José me está diciendo que por lo menos me des un puntillo, o sea... Un 7, un 7. O sea, un 0 es muy triste. No, un 0 no, un 0 no. No, pero si sumamos los de antes, vamos mal. Sí, no, hoy mal, ya de por sí. Gracias, también te quiero. Venga, va. Y la última, que ha estado escogida con paraula d'alañ.
al portal diccionari.com. Ojo, eh? O sea, que esto tendría que saberlo yo. Deberías. Mare mía. Que es 6-7. 6-7. 6-7. És un terme gringo, és estadounidense. 6-7. Té a veure amb la setmana? 6-7. Amb els dies de la setmana o no? Ja et dic jo que és impossible que l'adivines. Juli, pues entonces... No, no, perquè directament no té significat.
A ver, ahora... Se ha quedado loca, eh. Si me he quedado totalmente con... La cabeza me ha explotado, o sea... Si no te significa... O sea, ¿para qué has fa servir? La vida, no sé. Pero es como quien dice bro en una frase tres o cuatro veces. Sí, sí, tal cual. Es como... Ayer me caí del patinete. Six, seven. Ayer me tocó la lotería. Six, seven.
¿Te tocó el 11 del 11? No. Vale. Yo no lo sé, no me lo he mirado. No, yo es que no juego. Vale. Pero... No sé, en cualquier frase que tú me digas... Es como... Es como un Kizir. ¿Cómo? ¿Tú sabes... No has escuchado nunca Kizir? No. ¿Tú sabes quién es el Núñez? ¿Cuál? ¿El del Barça? Sí. Sí. Pues ya salvi Kizir, era como quien va a salvi... Yo qué sé, una muletilla. Una muletilla, sí. Sí. Pues Six Seven. Sí.
Palabra del año. Palabra del año que no significa nada, atención. Exacto. Pero estamos locos, ¿no? El mundo del minimalismo. El minimalismo es no decir nada que no signifique nada. Si això no sabeis, no diguis. Això és minimalismo. Si no puedes mejorar el silencio, no hables. Eso también no sé qué va dir, pero es una gran frase. Pues imagínate. Palabra del año. Decimos cosas que no significan nada.
Bé, doncs jo m'hi fixaré, a veure si avui sento algú pels transports de Barcelona que digui això, 6-7. Perquè l'altre dia vaig sentir una de bros que pensava, madre mía, digo... Bueno, és que el bros és un clàssic, ja. Ja, però, ostres, és que era un no parar, a les frases. O sigui, era brutal. Bros, bros, bros. Has enfogat. Sí, sí, sí, estava a punt d'intervenir, dius, estáis pasando un poco, bros. Así de claro. Espero que no foren Jim Bros.
¿Qué es eso? Gym bro. ¡Ah! La gimnas. No, no, no. Tenían más pinta de pijos que de musculitos. Bueno, pues nada, me quedo con uno de seis. Es un suspenso igualmente. Pero nada, voy a... Eso que es un 14%, ¿no? Más o menos. 14%.
Sí, podria ser, més o menys. Sí, però és un suspenso total. Sí, sí. Pues nada, Quique, muchas gracias por arruinarme el día. Això sí, hem donat a conèixer coses que es fan servir en el llenguatge dels més joves. Dels més joves, no? Sí, sí, 6-7. 6-7. Molt bé. Gràcies, Quique. 6-7. Sí, d'aquí dues setmanes, 6-7 Rosalia. Eso es. Vinga, 6-7. Que vagi bé. Igualment.
Música Música Música Música
Fins ara!
Aquesta cançó que es diu Magic, que ja he sentit diverses vegades la Kylie Minogue dient això de Magic, la sentim perquè un dia com avui, un 13 de novembre de fa 5 anys, el 2020, Kylie Minogue va fer història perquè va aconseguir el seu 8è número 1 al Regne Unit.
amb Disco, un àlbum que inclou, entre d'altres, aquest tema. La seva primera setmana va aconseguir vendre 54.905 unitats i, a més, va ser el millor debut de l'any. De fet, va ser la cinquena dècada consecutiva en la que Kylie Minogue va tenir un número 1, estem parlant dels 80, 90, els 2000, el 2010 i el 2020. Per això sentim aquesta cançó que es diu Magic.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs el dia 27 de novembre, d'aquí just dues setmanes, tindrem una proposta molt especial a l'Ateneu Municipal. Estem parlant de Crims de Paper, que arriba a la seva tercera edició, gràcies al Club de Lectura Criminal.
I avui volem parlar d'aquesta iniciativa i sobretot d'aquesta cita en concret i ho volem fer ben acompanyats d'una banda de la Isabel Mercader, que és la responsable, podíem dir, ella diu que no, moltes vegades, però és la responsable del Club de Lectura Criminal. És la jefa.
És la jefa, però tu empiezes a parlar ja, Carme. Conductora, conductora, no cal. Bueno, sou una mica anarquistes, eh? Al final no teniu uns càrrecs molt... No, els trucs jeràrquics no sou. No. Què tal? Com estem? Molt bé. Molt bé. Sí, sí. Encantats d'aquesta nova experiència de Crims de Boper, perquè cada any hem intentat de fer una cosa ben original, i crec que aquest any també pot ser molt, molt interessant.
Has vingut ben acompanyada d'ella? De fet, ella, com que ja és de la casa, ha començat a parlar abans que la presentéssim i tot. Carme Pomereda. És igual, perquè és ella la important. Jo faig suport moral. Bon dia. Bon dia, com estàs? Avui t'hem canviat de cadira, però no passa res. No, no, no. Estàs habitual. Si passa si posa la Lídia Juster, és un honor estar aquí al lloc de la Lídia. Saps que estàs a l'estudi Lídia Juster? Sí, sí, això sí, clar. Allà tenim... Sí, sí, perfectament. Molt bé.
Per cert, un incís. Estàs contenta? Molt. No té res a veure amb això, però vull que ho diguis. Estem molt contenta perquè la xarxa inaugura els espectacles...
El casino. Que li costa de dir-ho, que sembla que l'hagi d'emplorar i tot, de l'emoció. No, no, el casino. I em sembla que està molt bé, que és amb l'embarató de contes, però que està molt bé, estem molt contents. Va ser una sorpresa i un honor, la veritat. O sigui, que omplim el casino per la bona gent d'on colliga i Rubí. Ara ja li toca a l'Isabel.
Molt bé. Jo demà tornaré a parlar d'això. Home, la semana que ve. Que vens a la tertúlia. Per això. Fantàstic. Anem a saludar, diguem que el protagonista d'aquest Crims de Paper, la tercera edició, que el tenim per videotrucada, el Quim Gómez.
que és escriptor i que serà qui s'encarregarà de portar-nos aquesta iniciativa ben especial. Recordo que l'any passat va ser una pel·lícula, que l'Andreu Martín va venir, de fet jo vaig anar al celler, en aquell cas es feia allà al celler, per mostrar aquesta pel·lícula i parlar dels crims en el cinema. I en aquest cas el Quim, que ha triat un altre tema, que ara de seguida en parlarem, anem a saludar-lo. Quim, què tal? Com estàs?
Bon dia, em sentiu bé? Sí, sentim una miqueta baixet, a veure, una miqueta més, parla. Una miqueta baixet. Ara, sí. Hola, hola, provant, provant. Sí. Bé, doncs el Quim, com deia, és escriptor, de fet has guanyat dos premis fa, bueno, un de fa poc, o sigui, d'aquest mateix 2025, si no m'equivoco, per una obra que es diu Espina,
I que barreja també el tema, diguem, criminal, no?, amb altres qüestions més de ciència-ficció. M'equivoco o és així? Correcte, és una investigació criminal, però que passa a Barcelona 2059-2060. A veure com evoluciona la ciutat, i després ens ho mirarem i direm... Ai, mira, no, què passa, què dius, que no? Que no ho veurem. No ho veurem.
El futur està molt negre. Bueno, ens ve molt bé pel tema que tractem, almenys avui, almenys aquesta estoneta. Com dèiem, una iniciativa que intenta cada any fer una proposta diferent, però relacionada amb el gènere negre, i en guany s'han triat cançons que segurament la majoria les coneixem molt,
però que o perquè són en anglès o perquè no ens hem fixat en la lletra o qualsevol cosa... De fet, no hem triat les cançons. Hem triat el Quim, que s'ha encarregat... No, no, ja ho sé, però ell sí que ha triat les cançons. Les cançons les ha triat ell. Per descomptat. Sí, sí. Doncs que algunes, no totes són en anglès, però sí que és veritat que hi ha algunes que potser no entenem perquè no ens hi fixem,
I després dius, ostres tu, quina història. Quina lletra. Que explica això. Vols explicar-nos per què has triat de fer aquesta activitat? Perquè estic segur que l'has feta en algun lloc més, Quim. Sí.
Sí, ja fa quatre anys que participo... Bé, jo soc membre de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia. Els meus dos mons, tant com a escriptor com a lector, són la novel·la negra i la ciència-ficció. Són els dos gèneres que més m'agraden.
i llavors soc membre de la societat catalana sense ficció i fantasia i participo, he participat a les quatre últimes edicions de la, diguem, de la fira que tenim un cop a l'any, a la Catcon, a Vilanova i la Sertró, i faig una cosa similar a la que faré al Crims de Paper,
però en aquest cas a la Catcon el que faig és seleccionar cançons que parlen d'històries de ciència-ficció, de fantasia o de terror i moltes d'elles que en aquest cas no saps per la lletra o no t'has fixat perquè és en anglès o perquè tenen un subtext diguem amagat no sabies que realment parlaven d'aquestes coses llavors en aquest cas
Hem parlat de cançons criminals, cançons que ens parlen de delictes, i he seleccionat 13 cançons, que són més o menys les que en cabien en un poc menys d'una hora, i n'hi ha 13 cançons, de les quals 9 són en anglès,
una en castellà i tres en català. I les en català, excepte una, jo crec que seran sorpresa perquè d'alguna manera no són superconegudes i jo crec que sorprendran al públic. Les he deixat pel final perquè m'agrada que la guindada de la participació del català tingui el seu paper important en l'episodi.
Isabel, aquesta iniciativa què suposa per vosaltres, per al Club de Lectura Criminal i sobretot per Rubí, perquè diguem que s'està consolidant, no?, d'alguna manera? Sí, el ser el tercer any, trobo que sí. Va sorgir arrel de constituir-nos fa tres anys que ens vam constituir com a associació, ja som una colla, llavors tenim una mica més de força...
i pensem que és una altra forma de donar a conèixer gènere negre, gènere criminal a la població, perquè està oberta a tothom, pot venir tothom que vulgui, i és una forma curiosa, perquè jo el Quim el vaig conèixer al festival del gener a Tiana, que va fer una cosa molt semblant, i em va deixar molt impressionada
a escoltar alguna cançó que jo he escoltat tota la meva vida en anglès i que l'he cantada i veure-la com la recita ell i se't posen els peus de punta i m'ho vaig passar superbé i vaig pensar, hòstia, que interessant poder-ho oferir a Rubí perquè és una cosa bastant sorprenent, diferent, atractiva, jo penso que fins i tot és molt atractiva i vaig pensar que era una bona ocasió per portar-la aquí i oferir-la a la ciutat. A més, coincideix amb el 25N.
Sí, quasi. Què vols dir? Alvinena. Alvinena, vull dir. Ah, vale, vale. Són coses diferents, eh? El vintena i el vinticinquena. O sigui, sí que és... O sigui, malauradament, pel vinticinquena, doncs també podria haver alguna cançó que parlés de coses que passen. Sí, però no ens ho prendríem tant a broma, potser. No, per això ho dic. Segurament no. Llavors, alvinena sí, farà 50 anys, no? Sí. Bé.
Doncs què us sembla si anem a sentir alguna de les cançons que segur que sonaran el dia 27. Hi ha una que és un clàssic que de fet se n'ha parlat molt de la història que va darrere d'aquest tema musical i jo fa una estona que parlava precisament amb el Quim i li deia és que tenia dubtes perquè precisament de The Police hi ha més d'una cançó que podria tenir una història truculenta al darrere. Anem a sentir una miqueta.
Doncs aquesta cançó de l'any 83, amb un ben jove Sting dels The Plays. Està guapíssim, eh? Aquest vídeo està guapíssim. Every Breath You Take, que perdoneu l'anecdota una mica friki, que va més enllà del tema criminal, però que jo recordo perquè es va fer servir amb un anunci que va tenir...
doncs, no sé, ara m'hem posat unes cares com dient, no tinc ni idea de què m'esteu parlant. Però, en tot cas, dona igual. Quim, aquesta és una de les cançons, diguem, que més clar, si mires la lletra, pots relacionar amb els crims, no? Sí, de fet, aquesta és la cançó, potser, que ha portat més malentesos durant la història, des que ho va publicar, perquè fins i tot, recentment, parlant a la Setmana Llibre en català,
amb algunes persones sobre aquesta cançó, hi havia encara qui dubtava de si Sting la va escriure amb la intenció que es llegeix a la lletra. I sí, la veritat és que sí, Sting estava passant per un divorci i ho estava passant fatal. I llavors una nit, dormint, em va somiar amb una frase...
que cada moment que facis jo t'estaré mirant, i es va despertar amb aquesta sensació i es va posar de seguida a escriure la cançó. I la va escriure des de la ràbia que ella estava sentint perquè la seva dona l'havia deixat.
Jo he escoltat moltes vegades que aquesta cançó és una de les que es posaven, o es posen, no ho sé, als casaments. Les parelles que es casaven es posaven aquesta cançó fins que suposo que es va començar a saber de què anava a la letra i van dir potser que anava a la canviem. Tu això ho havies escoltat, Quim?
Sí, sí. Una de les anècdotes que explica el propi Sting és que ell ha guanyat molts de royalties gràcies a bodes, a casaments, però també a divorcis. Perquè una vegada que saps de què parla cançó, si fas una festa de divorci, que normalment no es fa, però si fas una festa de divorci també...
Totes les modes van sorgint. Vull dir que festes de divorci jo crec que segur que se n'han fet ja. No estaran tan en boga, però segur que es fan. Aquesta cançó que jo deia, això m'he mirat amb una cara, l'any 87 es feia servir per un anunci de sueps.
Ah, jo no recordava quin anunci. El Quim diu que sí. La versió, clar, no parlava... O sigui, la lletra estava canviada, però la música sí. Llavors, clar, es venia, diguem, el producte... De fet, la cantava Sergio Dalma. Ojo, cuidao, eh? Quina contraposició, no?
Sí, sí. Per als més friquis podeu buscar també això. Anem a sentir una altra cançó, que aquesta és una de les favorites de la meva mare. I potser si l'hi explico jo, o el dia 27 anem, allà la teniu, em dirà, ostres, tu, no m'hagués imaginat mai que Tom Jones cantava això a Delilah. La meva mare també l'encantava. I saw the flickering shadows of love all their blinds.
I should have seen me all watching when out of my mind. My, my, my Delilah. Doncs aquest Delilah, explica'ns encara que sigui una miqueta, Quim. Diu perquè la gent després vagi igualment, la teneu, però una miqueta de per què aquesta cançó l'has triat.
Aquesta cançó no només parla d'un assassinat,
parlar que ell va a la finestra de la seva amant i veu que està amb un altre home. S'espera que ell se'n vagi. I llavors, quan ell pica la porta, ella se li riu a la cara i llavors ell la mata. Això és el que diu, literalment, el presó número 9 que cantava. A més, és una cançó molt masclista, perquè ell diu, en un moment donat, ella era la meva dona. Vull dir, és que ell no estava ni casat.
ni res, perquè això no s'esmenta. Però... I bàsicament, al final li dona la culpa a ella, perquè se li riu a la cara, aquesta és tota la justificació que ell necessita per agafar un anivet i matar-la. És terrible, aquesta cançó és terrible. Doncs a les mames els agradava a totes. Ja t'ho dic, és una de les favorites de la meva mare. O sigui que la meva també es cantava, però ara m'ha recordat el presó número 9, no? Que també va d'això.
Sí, i va deixar. També la cantàvem amb aquella alegria. Bé, de fet, Tom Jones ha dit que deixar-la de cantar no la deixarà de cantar del tot, però sí que farà potser alguna versió de la lletra. Vull dir, perquè en algun esdeveniment així important li han prohibit de cantar-la, precisament per aquest contingut. L'Aïla va estar prohibida per la BBC durant molt de temps, perquè era molt explícita.
I la gent podia prendre notes de com fer-ho. Això, qualsevol llibre que pugueu llegir vosaltres, els llibres tenen menys repercussió que segons quin cantant, saps? O no et pensis que a vegades quan llegim algun llibre... La cançó és molt... A ella se li riu a la cara, ell
Digues, digues, Quim. Si no, ara va dir que el manual d'instruccions de la cançó és molt fàcil. Vull dir, ella se li riu a la cara, ella agafa el ganivet i la mata. I ja està, no hi ha més instruccions. És fàcil. És tan fàcil com això. I trist. És el rampell. No està... Bueno, a veure, entén-me, que no està premeditat, que després hi ha altres històries que suposo que tenen, doncs, una preparació.
Ja de tot a tot arreu. Sí, sí, totalment. Alguna cançó sentirem el crims de paper que és un assassinat premeditat. Com quina? Va, diguem-ho, va.
Aquesta la coneix tothom, la lletra és molt explícita, i a més és en castellà, Pedro Navaja explica. Ah, sí, sí, sí. Pedro Navaja, evidentment. Anem a sentir una, jo aquesta no la coneixia, és de la banda Gènesis, i el títol sí que és veritat, que només amb el títol que es diu Robbery, Assault and Battery, doncs hi ha una miqueta, encara que sigui només per les primeres dues paraules, una mica de crim sí que hi ha. Anem a sentir-la.
Gràcies.
Doncs aquí, en la època una mica Phil Collins, de Genesis, aquesta cançó. Què ens expliques ràpidament, Quim?
Sí, aquesta és la cançó del primer disc en què Phil Collins agafa el micròfon per ser cantant perquè el Peter Gabriel ha deixat la banda i llavors ell s'atreveix a cantar i diguem que inicia una etapa en Genesis més pop, més comercial del que era abans amb Peter Gabriel.
I en concret aquesta cançó és com una petita opereta, és com una petita obra de teatre en què el protagonista, que és un lladre, ens explica el que està fent. I ens explica que va a un lloc on hi ha una caixa forta a robar, però que l'enganxen i es veu obligat a matar el guàrdia i després surt fugint i el persegués la policia.
i, bueno, però el lladre s'ho pren amb molt d'humor, és un personatge molt còmic, i, de fet, sí, sí, el tio diu, algun dia m'enganxaran, però jo sé que puc pagar la fiança i sortiré de la persona. Ah, mira. Molt bé. Sí, sí, i, de fet, a Fi Collins, a les actuacions en directe, als concerts, acostumava a interpretar aquest paper, i a parlar en accent cognit, com si fos un...
Un guiadre del centre de Londres. Un quinqui, vamos, un quinqui anglès. Bé, parlant de robatoris també, primer vull que facis una crida, abans d'acabar, per la gent que encara tingui dubtes per anar el dia 27. Quim, què li diries perquè es passes per la Taneu? Home, si voleu descobrir, si us agrada la música i us agrada la novel·la negra,
és la combinació ideal perquè a més no és perquè ho faci jo però ho faig molt bé i diguem jo no he fet mai de locutor de ràdio però és el que imito intento imitar com si jo fos un locutor de ràdio i llavors posem les cançons en directe posem el vídeo
normalment el vídeo oficial de la cançó, perquè mentre jo no parlo la gent no s'avorreixi, evidentment. I llavors jo interrompo la cançó amb aquestes explicacions sobre el context de quan es va crear la cançó, per què es va escriure aquesta cançó, anècdotes de la gravació...
i sobretot explicar, en el cas de les cançons que són en anglès, explicar la lletra, diguem quin és el missatge de la cançó i quin és el subtext, en el cas que n'hi hagi. I vosaltres com ho vendríeu, també? Per si de cas, que el protagonista és ell, ja ho ha explicat molt bé. Jo crec que no cal ni que t'agradi el gènere negre. Jo crec que si t'agrada la música i t'agraden alguns clàssics i vols descobrir alguna cosa més i que et sorprenguin,
Jo hi aniria, perquè la inscripció, no cal ni escriure's, és anar-hi, és gratuït, és una cosa que oferim a tota la gent, hi hauran cadires per tothom, és a la sala noble de l'Ateneu, que no deixa de ser un lloc ben simbòlic i ben bonic, i el Quim és un gran recitador de lletres, de cançons, i a més a més estarem distrets amb els vídeos oficials, què més es pot demanar.
Doncs ja està, no? I que m'ho gravin perquè no hi podré ser aquest dia. Vaya por Dios! Però bé, jo sé que m'ho gravaran i ho podré veure. Cap problema. Doncs, Quim, només per acabar, estem sentint una cançó de fons i, de fet, estem veient també una de les actuacions d'Elvis Presley amb aquest Inde Gueto, que també, evidentment, serà una de les protagonistes d'aquesta cita, oi? No cal que ens expliqui res, eh? Si no vols, ho dic perquè...
La sorpresa. La sorpresa, tot i que si més o menys enteneu l'anglès, a ell se li entén tot, que no és el príncipe gitano. Vull dir, perquè la versió que va fer, diguem que no s'entenia gaire. Però aquesta també és una de les clàssiques, oi, Quim? Sí, aquesta és una de les clàssiques. A part, aquesta és una cançó de denúncia.
Vull dir, és en una època en què als Estats Units s'estaven matant la gent al carrer i estaven protestant contra Vietnam i havien matat Martin Luther King. Vull dir, aquesta cançó és una evidència de lo malament que estaven als Estats Units en aquella època. I sorprèn molt que, diguem, una persona com Elvis Presley, que sempre havia estat...
el rei del rock i del pop, doncs es posi a interpretar una cançó de denúncia. Li va costar molt, eh? Convènces de fer-la, perquè no era una cançó, diguem, del seu estil. Ho hem de deixar aquí, però, perdona, Quim, ho hem de deixar aquí perquè les notícies manen, estem a punt d'arribar a les 12, i la resta d'informació sobre Indegueto i altres cançons, ja sabeu, el dia 27, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu Municipal. Moltes gràcies, Quim, que vagi molt bé.
Adéu. Adéu, Quim. Gràcies, Isabel. Gràcies, Carme. Que vagi molt bé. Nosaltres tornarem demà. Ara vénen les notícies.