m'agrada moltíssim. Les notícies hi tornem.
Molt bon dia. Els bombers de la Generalitat van atendre ahir a Rubí un centenar d'avisos relacionats amb el fort vent. El cos ha informat que a cap d'elles va ser de caràcter greu i que no es van detectar persones ferides. Els problemes van consistir bàsicament en la caiguda d'arbres, cables i contenidors.
i en el despreniment d'elements d'algunes façanes. Molts d'aquests elements, però, ja van ser retirats, recol·locats o acordonats pels serveis d'emergència municipals. A Can Mir i a Castellnou, més de 200 veïns van estar sense llum per la caiguda d'arbres als cables elèctrics i el vent va fer volar part del sostre d'una empresa a Can Rosers.
Les ratxes més violentes d'aquesta ventada es van viure a primera hora del matí, amb 114 quilòmetres per hora a les urbanitzacions i gairebé 68 al nucli urbà. I a nivell de tot Catalunya, els bombers van atendre 3.495 avisos relacionats també amb aquest fort vent fins a les 10 de la nit d'ahir, mentre que el telèfon d'emergència 112 va rebre 5.939 trucades en el mateix termini temporal.
Aquí a Rubí, una de les afectacions més destacades va ser el despreniment del sostre d'una nau industrial al polígon de Can Rosers. La incidència va obligar a tallar el trànsit a part de l'avinguda de Can Rosers. I una de les imatges més impactants de la ventada ahir a Rubí es va trobar a la plaça Salvador Espriu, al barri 25 de setembre. El vent va arrencar un dels grans arbres que hi havia a l'espai i va caure sobre un banc.
També hi ha constància de la caiguda de diversos murs de contenció, especialment a les urbanitzacions, però alguns murs també van caure al nucli urbà, com el del carrer Pastor al barri de Can Oriol, per exemple. L'alcaldessa Rubiana Maria Martínez feia balanç ahir a la nit al seu compte d'Instagram.
Yo debo decir dos cosas. La primera han sido incidencias que nos preocupan, que nos ocupan, pero debo decir que se había hecho un trabajo de prevención durante todo el año y estas incidencias, de alguna manera, podían haber sido más o más delicadas. Y la segunda, agradecer. Agradecer a todo el personal
sobretodo Policía y Protección Civil y bomberos, que están trabajando sin descanso desde que empezó este episodio y que lo van a seguir haciendo hasta que finalice. Todas las personas, todos los técnicos y todas las empresas que también están trabajando para restablecer lo que ha provocado esta situación.
Per cert, que de cara a dissabte, en aquesta possible afectació d'una altra ventada, la policia local explica que és aviat encara per prendre una decisió donada a la variabilitat del vent. Hem de recordar, per exemple, que dissabte hi ha la Rua de Carnaval.
I el pròxim dilluns, 16 de febrer, és festiu a la ciutat, coincidint precisament amb aquesta celebració del carnaval del cap de setmana. Durant el ple municipal, l'Ajuntament aprovava els dos festius locals per aquest 2026. Un és dilluns i l'altre és el dilluns 29 de juny, dia de Sant Pere, patró de la ciutat i celebració de la festa major. Recordem-ho, enmig d'aquestes dues dates de festivitat local i segons el calendari de festius a Catalunya, també tindrem festa el 3 d'abril, que és divendres sant, el 6 d'abril, dilluns de Pasqua,
l'1 de maig, Dia del Treballador, i el 24 de juny, que és el dia de Sant Joan. I en esports, doncs, venen encapçalats per la visita del millor equip de la Lliga pels nois del Club Natació Rubí, Toni Bravo Rodríguez.
Dissabte, de màxima dificultat pel club natació Rubí de Waterpolo. L'equip masculí rep a la piscina de Sabarella el líder de la divisió d'honor, l'Atlètic Barceloneta, un dels grans d'Europa en un partit gairebé impossible sobre el paper. El duel a les 4 de la tarda servirà sobretot per preparar els enfrontaments directes que vindran després, claus per mantenir la bona línia d'una temporada històrica, amb classificació inclosa per la Copa del Rei. Mentrestant, el femení descansa sent a tots els esforços en la Copa Federació que disputarà el cap de setmana vinent a Pontevedra.
Perquè fa el futbol sala, l'esportiu Rubí femení, tercer classificat de segona divisió. Visita dissabte, dos quarts de sis, la pista d'alcalde. Les Rubinenques volen mantenir la pressió sobre els dos primers classificats en una lliga ajustada al capdavant. I a tercera divisió, el masculí jugarà a les cinc, a la llana, davant de l'Olímpic Floresta. Els de David Parrilla són sisens, busquen un triomf que els permeti retallar distàncies amb la zona noble. Al davant tindran un rival directe, que és el quart classificat, amb molts bons registres ofensius jugant a domicili.
Doncs nosaltres ho deixem aquí, tornem en una hora amb més informació, com sempre, i ara tornem a l'escola 25 de setembre per seguir amb aquest programa especial que està conduint la nostra companya, la Valenti Ronemot.
Déu.
Especial Dia de la Ràdio, des de l'Escola 25 de Setembre. Estem a l'Escola 25 de Setembre, celebrant aquest Dia Mundial de la Ràdio. Entrem a la segona hora d'aquest programa especial. Si ens estàveu escoltant, sabeu que ens hem quedat amb l'hector...
Blancat, que és un d'aquests integrants del podcast, com es diu, Màxim Volum, del Torrent dels Alous, i ens havíem quedat parlant del tema musical que havia escollit. Dèiem, no és un tema habitual, perquè és un tema de megadet, em sembla com dels anys 90. Sí, sí, del 92. Per tant, explica'ns una mica com t'acostes tu a aquest tema...
aquests intervencs i aquest tema musical, perquè no és la música que habitualment escoltes, no? Sí, bàsicament. O sigui, des de molt jove i de petit, el meu pare sempre em va ensenyar aquest tipus de música, el metal, el heavy, el rock i tot això, i doncs vaig acabant agafant-li carinyo, no?, com dir-ho. I sí, sí, vaig començar a escoltar aquest grup, em va agradar, vaig a... doncs aquesta cançó és la meva preferida...
Però Héctor, una cosa més abans de repassar la cançó. Entenc que una de les coses que esteu aprenent precisament fent el podcast és que una cosa és la música que a tu t'agrada i una altra cosa és la música de la que vols fer difusió. És a dir, que no pots quedar-te només en allò que t'agrada. M'imagino que heu après o us heu acostat a estils musicals que potser
No havíeu escoltat mai, no?, a banda de tu el que deies pel teu pare. O sigui, sortir de la teva zona de confort amb gustos musicals és molt bo, també, perquè t'amplia com la teva... La teva cultura musical, que és importantíssima. Sí, la teva cultura, bàsicament, i que està bé tenir gustos diferents i parlar, sobretot,
de diferents tipus de música, o sigui, no et pots quedar només a la teva, també sortir és molt bo, t'amplia moltes zones i potser t'acaba agradant més un altre tipus que no el que estaves acostumat a escoltar. Doncs bé, amb l'hector escoltarem Symphony of Destruction de Megadeth, ja hem dit que ell
És tècnic, per tant, s'ho farà tot. Farà de DJ i també s'encarregarà de les instruccions al tècnic. Bé, sabíeu que el guitarrista Dave Mustaine, que pertanyia al grup de Metallica, va ser expulsat per abús de drogues i alcohol? Tot això va portar els readers a prendre aquesta decisió, a part que hi havia una mica de tensió i problemes interns.
A causa d'això i per l'anuts que tenia el Dave, va crear el grup de Megadeth, juntament amb Dirk Berbeuen, James Lomenzo i Teemu Mantassari. La cançó que esteu escoltant és Symphony of Destruction, que va ser llançat a l'àlbum 1992 a Countdown to Extinction. Com a dada, Megadeth està dins dels quatre grans, juntament amb Slayer, Anthrax i, com no, Metallica.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim l'estudi del 25 de setembre a l'escola del mateix nom. Per a aquells que us acabeu d'incorporar a la sintonia de la 99.7 de la FM, estem fent el programa del dia de la ràdio, precisament des d'aquest centre.
I ara escoltarem un altre reportatge. En aquest cas, un reportatge que parla de la pròpia escola 25 de setembre i aprofito l'ocasió per parlar de les ràdios locals. Ràdio Rubí va ser la de gana de les ràdios locals. Estem a punt de celebrar
el nostre cinquantè aniversari i estem també orgullosos d'haver contribuït a la informació i a l'entreteniment dels rubinencs i les rubinenques. La ràdio de proximitat precisament permet explicar projectes com aquest que ens explicaran ara la Nur, la Clàudia i la Valeria però que d'altres ocasions hem explicat des de la ràdio.
i és el projecte del Cor del 25. Molt bon dia, noies. Benvingudes. Bon dia. Expliqueu-nos això de... Ara escoltarem un reportatge que heu fet, no sé si tota la classe o fins i tot diverses classes, oi, del 25? Sí. Qui m'ho explica? Quina classe ho ha fet? Ho hem fet totes les classes de 5 juntes, dos de cada classe, i jo, per exemple, soc de 5B.
Heu buscat informació, alguna la teníeu molt a prop perquè és de la vostra pròpia escola, oi? Sí. Es tractava de buscar la informació i d'explicar-la perquè tothom l'entengui, perquè clar, això és un reportatge, aquesta és la gràcia del reportatge, no? Sí.
És que no has parlat encara, ja estàs ja. Us deia, heu buscat informació, en part era una informació que teníeu perquè és la vostra pròpia escola, qui és el que ha resultat més difícil?
És una bona pregunta. Jo crec que grava perquè en aquests moments se sents com molt nerviosa i no sé si treballaràs o si fallaràs o si tot anirà bé o això i estàs molt nerviosa, la veritat. Sí, aquest és el sentiment que sentim.
Bé, però un cop ja ha gravat, què? Va sortir bé, no? Sí, bastant bé. Molt bé. Escoltem, per tant, un reportatge que han fet les classes de cinquè del 25 de setembre, però que llegeixen, i m'agradaria dir els noms de tots i totes, el Samuel Torres Mazón, la Nur...
Avui ens acompanya la Júlia Jaime Morata, la Clàudia Roldán Calvo, la Valeria Cerezo Cabero i l'Emma Vázquez Gascón. Noies, moltíssimes gràcies per venir a presentar el vostre reportatge i ara sí, escoltem-lo.
Bon dia a tothom. Us donem la benvinguda a Ràdio 25, la ràdio de l'escola. Avui us volem explicar un projecte molt especial que hem realitzat els alumnes de cinquè. És un projecte solidari que fem cada any durant el primer trimestre i que es diu El Cor del 25. Amb aquest projecte aprenem a treballar en equip, a expressar-nos amb la música i sobretot ajudar les persones que ho necessiten.
El Cor del 25 és el projecte solidari de cinquè de primària que fem juntament amb els nostres tutors i tutores i la mestra de música. Altres cursos havíem col·laborat amb l'Hospital Sant Joan de Déu, però aquest any hem fet una proposta diferent. Aquest curs hem creat un videoclip solidari amb la cançó No som de ningú.
Avui he somiat que quan ens esperàvem...
Aquest projecte es fa en col·laboració amb la Fundació Rock per Checks. Tots els diners que ens recaptin amb el videoclip es destinen a l'ONG, Open Arms. Open Arms ajuda la gent refugiada i immigrants que travessen el mar buscant una vida millor. I som de neus, tots som d'aquell món, i no...
Per entendre millor aquest projecte hem parlat amb una de les tutores de cinquè. Per què creus que és important fer projectes solidaris a l'escola? Perquè els infants aprenen valors com la solidaritat, el respecte i l'empatia i entenen que tots podem ajudar, encara que siguin petits gestos.
També hem volgut parlar amb la mestra de música. Quin paper té la música dins d'aquest projecte solidari? Doncs la música és una eina molt important perquè ens ajuda a transmetre emocions, missatges i és un llenguatge universal, no té fronteres. Tothom sent la música no cal entendre res en particular, has de sentir-la i evidentment tothom està inclòs en...
en aquest missatge i quan cantem els alumnes participen activament i senten que estan formant part d'alguna cosa important, alguna cosa que va més enllà de les nostres aules.
Durant les sessions de música hem assallat la cançó i hem treballat la lletra i el missatge. Després hem gravat el videoclip entre tots. En aquest projecte també han participat les famílies i els mestres de l'escola, cantant i enregistren la cançó.
Per diferents espais de l'escola hi ha penjats codis QR. Escanejat-los, les famílies i tot i tothom que vulgui poden veure el videoclip i fer una aportació solidària. Ara escoltarem l'opinió d'un alumne de cinquè. Què és el que més t'ha agradat del projecte Alcor del 25?
M'ha agradat molt cantar amb els meus companys i saber que fent-ho estem ajudant persones que ho necessiten. El Cor del 25 és molt més que una cançó o un videoclip. És un projecte que ens ha ajudat a créixer com a persones. Us animem a escanallar el codi QR, veure el videoclip i col·laborar amb aquesta causa solidària. No som d'aquest món i no som d'aquest món.
Especial Dia de la Ràdio, des de l'Escola 25 de Setembre.
Leire Rodríguez, que és una altra de les alumnes del Torrent dels Alous. És una meravella que la ràdio es pugui veure, perquè, Leire, què estàves fent? Hola, bon dia, jo soc la Leire i soc una locutora de màxim volum i també a vegades participo al programa del Rainbow Podcast, també, del punt Rainbow del nostre institut. I res, aquí estic, faig moltes coses. Però escolta'm...
Com es diu allò? Estaves fent senyals així religiosos, no només li quedava... No, no ho soc, no crec, però és que estic molt nerviosa. Així que nerviosa estàs, no? Sí. No ets religiosa, però t'has encomanat a...
A tots els déus del món, no? Sí. Molt bé. No et posis nerviosa. Explicaves que participes en diferents podcasts al teu centre. Sí. Ara ens presentaràs un tema musical. Abans li preguntàvem a l'Hèctor, que jo crec que ens ha explicat molt bé com a través de la música heu anat aprenent d'ella...
Cal sortir de la zona de confort. Aquesta és una de les coses que heu après fent aquest podcast més musical. La resta de podcast que feu, per què t'han servit? És a dir, de quines zones de confort has pogut sortir fent el Rainbow Podcast?
A veure, per conèixer una mica més altres ambients, per exemple, a Màxim Volum vam fer dos programes de K-Pop. Llavors és com, jo mai he escoltat K-Pop i m'ha servit per aprendre coses del K-Pop. Cançons, cantants...
Acostar-te a aquest estil musical i fins i tot podríem dir que va més enllà d'un estil musical per entendre'l, el que dèiem en algun moment del programa. La informació i la comunicació serveixen també per situar-te al món, no?
Has triat Caminando por la vida de Melendi. M'expliques per què? A mi fa poc que m'agrada Melendi, però és veritat que m'agrada la seva música, m'agrada el tipus de cançons que fa.
Per exemple, també m'agrada el canto de Loco, Extremo Duro, no? Soc molt de... Lo que estáis aprendiendo, gracias a eso, i com us esteu culturitzant. Tinc per aquí tots els profes fent cara de... Claro, claro, això és la música, això és la música.
Bé, de vegades els boomers som així. Sí. Coses que fem. T'hem tallat, perquè estaven tots aquí, saps? Tots els boomers dient... Millor, millor, millor, sí, sí. Y res, extremo duro, el canto del loco. I llavors vam fer l'últim programa, va ser de Malendi, i el vaig escollir jo, i aquí, de totes les cançons que escolto d'ell, Caminando por la vida, és una de les que més m'agrada.
I estic d'acord amb tu, a més a més amb un missatge molt xulo. Com ho vols fer? Vols llançar la cançó? Tu mateixa vas presentant? Vols que comenci? Perquè clar, avui estem fent un programa de ràdio, però estem també mostrant què és la ràdio. Per tant, vols que comenci la cançó? Vols explicar-ho abans? Sí, ho puc explicar abans i després escolteu la cançó tranquil·lament. Tu manes?
Perfecte. Melendi va néix a Astúries el 1979. Li agrada la música des de petit i toca poc flamenc i una mica de rumba. El 2004 va agafar fam a la volta ciclista, amb la seva cançó Com la luna llena, una col·laboració que va fer amb los chunguitos. Així com a una edad curiosa va anar a la mateixa classe que Fernando Alonso, el 33.
Així que si vols saber-ne més, vés al nostre podcast Màxim Volum en iVox i us esperem allà. Caminando por la vida, es va llançar el 2005, que és una cançó que aparta en l'àlbum Que el cielo es pere sentado. I a mi no me hace falta estrellar
que me lleve hasta tu portal, como ya eres te va borracho.
Voy caminando por la vida sin pausa pero sin prisa procurándonos el ruido vestido con una sonrisa sin complejos ni temores canto rumba de colores y el llorar no me hace daño siempre cuando tú no llores. Ay, siempre cuando tú no llores.
No necesito dinero.
Caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa Procurando no hacer ruido, metió con una sonrisa Sin complejos ni temores, canto rumba de colores Y el llorar no me hace daño siempre, cuando tú no llores
mirada de inexpresión que no dice nada del corazón que me la propone porque voy caminando por la vida sin pausa pero sin prisa procurando no hacer ruido vestido con una sonrisa sin complejo ni temore canto rumba de colores y el llorar no me hace daño siempre cuando tú no llores siempre cuando tú no
Fins demà!
El 13 de febrer és el dia mundial de la ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes.
Empeza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa.
Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Especial dia de la ràdio, des de l'escola 25 de setembre. Seguim a l'escola 25 de setembre on estem fent aquest especial dia de la ràdio, un programa que han elaborat, i no em canso de repetir-ho, els alumnes i les alumnes del Torrent dels Alous i del 25 de setembre. Per acabar, ara sí, entrem a la recta final, han preparat una tertúlia.
Tot i que té mala premsa, la tertúlia, és un gènere molt interessant. Per què? Doncs perquè es contrasten opinions. Perquè, si està ben feta, s'expressen arguments racionals sobre actualitat, sobre qüestions que passen. Serveixen, a més a més, per fer-nos una idea sobre temes molt lleugers, molt frívols o més profuns. I també per fomentar el nostre esperit crític.
Avui debatem, o fem tertúlia, sobre el canvi de primària a ESO. Participen en aquesta tertúlia sobretot unes noies que són conductores del programa Cap a l'ESO, del Torrent dels Alous, i que també participen a patis de ràdio. Fan programes on parlen de les activitats que es fan a l'ESO. Són la Noa Martín...
Hola. Molt bon dia. L'Abril Reixac. Hola. I la Naia Mesa. Hola. També la Íria Bayo i la Sofía García. Hola. Elles són, com dèiem, les alumnes, que ja fan ESO, però amui també ens acompanyen la Noa González, que abans llegia notícies i que és del 25 de setembre. Bon dia. Hola.
I el Leo Llamas. Hola. Doncs amb tots ells i totes elles parlarem de què significa això de passar a l'ESO. Jo crec que hauríem de començar pels dos estudiants del 25 de setembre. Tres? Ai, perdó. Dels tres estudiants del 25 de setembre que...
Esteu a punt, queda una mica, no ens posem nerviosos, però esteu a punt de passar l'ensenyament secundari. Vosaltres sabeu que els pares estem sempre molt preocupats per moltes coses i segur que heu escoltat amb més educació allò de que sou molt petits per passar l'ESO. Sou molt petits? Bueno, depèn com ho mirem.
Molt petits per conduir, per exemple, ja estic d'acord. Per passar l'ensenyament secundari? A veure, jo crec que per passar l'ESO no crec que siguem tan petits perquè així ja ens anem com acostumbrant com serem quan ja siguem més grans, què farem les persones i tot això.
Bueno, clar, sí, sí, sí, explicat així és veritat, així ens anem acostumant, però així també comencem a créixer abans. Leo, hi estàs d'acord amb les teves companyes? Doncs sí. Tu tens ganes d'anar a l'ESO ja. Sí. Ja que s'acabi, no? La primària, perquè a més a més suposo que aquesta edat passar, canviar d'escola, en el vostre cas, anar a l'institut,
anar amb gent més gran, té el seu interès. Però a casa suposo que no us diuen això, perquè quan he dit el do de som molt petits, heu fet els tres una cara de sí, sí, sí, ho diuen. És el que diuen a casa, no? Sí. I per què creieu que els pares es preocupen que amb 12 anys aneu a l'institut?
A veure, jo crec que perquè com que ja anirem amb gent que té 18, 17 anys i tot això, doncs potser no volen que fem coses que no són o que no sé. S'ho saben perfectament. Noies, vosaltres que ja esteu a l'institut, què és això de passar l'ESO?
La veritat és que sembla molt difícil però ja és febrer i sembla que haguem estat a l'institut tota la vida.
És veritat el que dius, naia, sembla com si portem molts anys a l'institut, ens hem acostumat molt ràpid. Clar, però escolteu, ens deixeu que us diem els petits? Els petits de la tertúlia? Sí? Gràcies. Els petits de la tertúlia estan dient que està molt bé passar l'ESO, però tots i totes aquí sabem que canviar d'institut, d'escola o de casa fa por, no?
Sí. Sí, perquè, o sigui, tu aquí ja tens uns amics i persones a les que tu coneixes, i després és com, a vegades hi ha persones que han anat amb tu a l'escola, però és com, uau, gent nova, i és un altre edifici, o sigui, és molt... És com un canvi, també. No seran els mateixos professors que coneixes, tampoc serà com tota la mateixa ensenyança, canviaran coses. Clar.
A què li podeu dir vosaltres que esteu a l'altra banda? Que ara dèieu, estem al febrer i ja estem superinstal·lades i ja estem acostumades, però els primers dies no devien ser fàcils, no? Doncs no, la veritat és que no van ser gaire fàcils perquè, com hem dit, diverses vegades al nostre programa hi ha moltes escales.
I a part de les escales hi ha canvis que són una mica estranys i una mica difícils. Sabeu ja, suposo que sí, que ho heu estudiat, que és una metàfora.
O un símil. Un exemple. Ho dic perquè les escales semblen una metàfora. Hi ha moltes escales físiques a l'institut i quan un passa de la primària a la secundària de vegades sembla que estàs pujant escales. I que...
Són unes escales molt altes i molt llargues, no? Que no s'acaben mai. M'heu entès? Amb la metàfora, oi? Què els diríeu als vostres companys que estan a l'altra banda? Iria, encara que no vols parlar. No els vols donar cap consell, de moment. Deia que què els hi dieu als vostres companys que estan preparant-se per anar a l'institut?
que potser la motxilla pesa massa, però una part bona és que no hi ha llibres, ho fem amb l'ordinador, però també escrivim molt. Que es preparin per escriure molt. A primària escriviu molt o no?
Jo crec que sí, perquè fem expressions escrites i també fem coses per preparar-nos. Sí, perquè també hem passat de cinquè fer-ho les coses en llapis i boli, que ara sisè tots els escrits han de ser en boli, menys les mates. Leo, creieu que esteu preparats per... sobretot en la part acadèmica, en la part de classe?
per passar a la secundària o hi ha alguna cosa que et preocupa? Doncs jo diria que sí que estem preparats però encara ens queda una mica per estar allà a punt. Bé, us queden uns mesos de curs? Sí. Ja sabeu a quin institut anireu? O voleu anar? El Torrent dels de l'August. El Torrent, perquè és aquí al costat.
El Torrent. Els tres al Torrent? Sí. Clar, al final, el 25 de setembre i el Torrent són com centres cosins germans, no? Sí. Estan al mateix barri, és el centre de referència, segurament teniu germans, cosins o veïns que van al mateix centre, no? No, jo és que sóc la gran de tres que som, o sigui... Bueno, però estic segura que algú del teu barri o del costat de casa teva va a aquell institut.
No ho sé, la veritat. Ho descobriràs l'any que ve. Sí. Dèiem, tots voleu anar al torrent, ho teniu claríssim. Heu anat a veure el centre? Sí, el dimarts vam anar perquè ens expliquéssim una mica com és tot l'institut, l'edifici i quins canvis més o menys hi hauria. Com per les abertes però per l'alumnat.
Aquí teniu tracte de favor, eh? Per ser del 20. I què us van explicar, Leo? Vas anar o no? Sí. I què? Doncs ens van explicar que l'agenda és superimportant. La què? Ah, l'agenda és molt important? Sí. Que utilitzaven també molt l'ordinador i que feien una esquiada.
Tu et vas quedar amb això, no? Tu vas dir, coses males, coses bones, esquiada. Suposo que et queda una mica per l'esquiada, no? Quan es fa l'esquiada? A segon...
Bueno, animeu-lo una mica. Però, per exemple, aquest any les colònies que ja les hem fet van ser a la Garrotxa i que van ser molt xules. Bueno, jo no vaig anar, però el que m'han explicat és que han sigut molt xules. Jo vaig anar a les colònies i la veritat és que tu tens por perquè com són molt aviat, dius, ei, no tinc massa confiança per dormir amb aquestes persones, però una vegada estàs allà, o sigui, és el millor.
Molt bé. Què, t'ha acabat de convencer, Leo? Sí. Sí. El Leo, diguéssim que és un home que està centrat...
en el coneixement, però també en el gaudi de la vida, que també de vegades acompanya. Sí, sí, sí, està molt bé, Leo. Les dues coses poden anar juntes. Vosaltres, que ja esteu a l'altra banda, diguéssim, que ja sou les grans, li recomanaríeu a aquests alumnes del 25, que no només aniran a la vostra, tot apunta que a la vostra escola,
però els recomanaríeu que participessin en l'activitat que vosaltres feu. Expliqueu-nos què són això dels patis de l'ESO, no? Patis de ràdio, perdó. Els patis de ràdio són... Nosaltres, primer d'ESO, fem cada divendres. A l'hora del pati podem anar a l'estudi de ràdio i allà fem el programa o avancem amb el guió.
o l'editem, el programa que havíem gravat la sessió anterior? Normalment el que fem és quedar per fer el guió a casa i després el divendres anem a l'estudi de ràdio i gravem, fem proves, que ens equivoquem, tallem i tornem a començar des de l'últim punt. Ens hem acostumat. I feu el programa cap a l'ESO
Explica'm una mica què és això del programa Capaleso. Doncs Capaleso és un programa que explica els canvis que hem fet de primària, secundària, on també us han explicat a les portes obertes que l'agenda és molt important i que a final de cada mes potser hi ha exàmens, perquè hi ha matèries noves.
Les noves són socials, tecnologia i biologia. Potser biologia i socials li deieu ciències al col·le, només tenia una juntes, però tecnologia sí que és nova.
Està molt bé perquè aquestes noies del Torrent van explicant quines novetats us trobareu i crec que està molt bé que t'ho expliqui algú en lloc que t'ho expliqui un mestre o la vostra família, està molt bé que us ho expliqui un noi o una noia que fins fa poc tenia la vostra edat i anava a la vostra escola, no?
Per exemple, és que la Noa, que està just al costat meu, la Noa González, anava fent amb el cap. Ah, doncs sí. Jo tenia en algun moment la sensació que estava enmig d'una conversa que no tocava, és a dir, que una explicava, que la Naya explicava, i la Noa escoltava, i era com una conversa que podrien haver estat aquí, amb dues coca-coles, i xerrant de com els anirà l'any que ve. És que, sí, justament, quan vam anar al Torrent, ens van explicar tot allò dels patis temàtics,
que hi havia patis de ràdio, patis temàtics, patis de calistènia, i tot per això he fet això amb el cap. Ah, d'acord. Però està molt bé que t'ho expliqui una persona, si no de la teva mateixa edat, quasi, no? Sí, perquè ja té experiència. Clar. Quines més coses hem d'explicar sobre l'ESO? Hem parlat...
de com s'organitza de diferent, jo crec que la Naya ho ha explicat de conya, perquè ha dit, potser abans teníeu dues assignatures, ara una, o sigui, no, abans teníeu una, després tindreu dues, quines més coses us preocupen o creieu que són importants de saber? Quines vosaltres li expliqueu i quines des de l'altra banda teniu dubtes?
Que els exàmens són molt difícils. Bueno, a veure, depèn de quina matèria. Per exemple, el primer que vam fer de mateix, no és per assostenir res, però ens va agafar d'imprevist. És com un repàs al final, però la majoria li va anar una miqueta malament, però no són bé. Te'l fan al teu nivell de primer d'ESO, perquè al final totes les assignatures són un repàs del que has fet a CICEM.
Això és una cosa que tranquil·litza. Quan entres a l'institut et fan com unes proves per veure el teu nivell que no compta en nota però és per veure com he vingut de primària. Jo crec que també si estudies el que t'han ensenyat a classe també és com més fàcil que et surti els exàmens.
Iria, tu els donaries algun consell a aquestes noies que ara estàvem per exemple preocupades pels exàmens clar, és una cosa que preocupa la primera vegada que faràs no és el mateix fer un examen que sempre preocupa la teva escola de sempre que fer-ho en una escola que no havies anat mai la primera vegada que fas un examen a l'institut et poses nerviosa?
A veure, et poses una miqueta nerviosa però al final et relaxes una mica mentre veus les preguntes de l'examen, depèn de si és difícil o no, però si tu has estudiat doncs és molt fàcil i així el pots passar fàcilment.
Una altra cosa que estàvem dient és, molt important l'agenda, em sembla que el Leo ho deia, i és veritat, estic d'acord que el canvi més important, i després es va complicant, no us vull espantar tots, però l'agenda és el que més es complica. Com, Iria, les convencem, i convencem els companys que aquesta cosa que es va complicant cada vegada més...
tens molta companyia, és a dir, el mestre t'acompanyarà, perquè el primer, el mestre o la mestre, el primer que sap que tu vens d'una etapa educativa diferent i amb uns hàbits diferents és el teu mestre, per tant, el primer dia no et faran tenir una agenda meravellosa i complir-la sempre, no?
No, no et fan això, però sí que és recomanable que t'ho apuntis tot, perquè si no, per exemple, et diuen un dia que tens un examen o una presentació i et oblida i la cagues bàsicament. Però com els traiem la por de...
No passa res si un dia no t'ho apuntes, no? Perquè segur que hi ha algun company que et diu ei, ja t'has apuntat tal cosa? O per exemple, no sé si ho feu, eh? Però compartir agendas, dir tens alguna cosa per dijous que no m'ho vaig apuntar o no vaig venir? Això ho feu, Íria? Bàsicament tenim un grup per una xarxa social i allà anem parlant i diem per demà 15 hores ja, per la setmana 15 hores ja i així tota l'estona.
Ai, el WhatsApp, com ajuda, eh? Els grups de WhatsApp per fer els deures. Ara faré soroll, sí, Robert Fernández, faig soroll perquè ara represento els boomers, els vostres pares, els mestres i les mestres. Si sapiguessiu què era fer els deures sense WhatsApp, sense internet, amb una cosa que li deia amb les enciclopèdies. Sabeu què és una enciclopèdies? Sí.
Perquè les heu vist, no? A pel·lícules, a biblioteques, us han parlat, no? Com a los dinosaurios, una cosa que hi havia antes. Doncs no era tan fàcil. No era tan fàcil. Imagina't que no havies anat a classe o no t'havies apuntat uns deures. Com creieu que ho fèiem? Digues, digues. Les enciclopèdies són com una espècie de diccionaris...
Bueno, ampliat, diguéssim. Les enciclopèdies són com internet... Aviam, com ho diria? Són com mil vegades menys que internet, mil vegades menys informació que internet, escrita en uns llibres molt passats que fan maco el menjador i que t'obliguen a buscar... O sigui, no t'ho posen fàcil. No entres a internet i dius, vull buscar tal cosa. No. No.
obres un llibre que va per ordre alfabètic, és a dir, vols buscar... La neia fa així, es tapa la cara com dient, madre mía... Doncs sí, agafaves... O sigui, quina paraula volem buscar? Algú suggeriment? Seria com una Wikipedia però en llibre. Sí, sí, sí, com una Wikipedia. Bueno, de fet, la Wikipedia li van dir així perquè era l'enciclopèdia online.
Però no tan fàcil, eh? Perquè clar, tu a la wikipèdia dius això prové de no sé on, i hi ha un link allà i hi vas. No, a l'enciclopèdia posa, vegeu, estàs buscant tal cosa, vegeu tal pàgina. I això està en un altre llibre, que està en un altre prestatge. Ho siguis tot una mica més complicat, però bé. Els deures veig que és una cosa que també preocupa.
A veure, aquí ens posen com un deures cada divendres i els hem de portar després del cap de setmana. Ui, les cares de l'ESO. No, no, però quan vam anar a les portes obertes també ens van explicar que posaven deures com del divendres per fer-los el cap de setmana i portar-los el dilluns, però també posaven deures diaris, que tu posaven un dia i avui has de portar l'endemà.
Nosaltres anem a diferents classes i la meva classe el que passa és que la nostra profe ens posa deures alguns dies sí i alguns dies no. I no és tot pel dilluns. Per exemple, el dijous ens posen deures pel dimarts o pel dimecres o així.
I no heu pensat que potser us està entrenant per quan aneu a l'institut i us toquin fer més deures? Ho dic perquè quan heu dit, ens posen deures els divendres, a la banda de l'ESO s'han obert uns ulls així com dient, ¿cómo?
Bueno, us en recordàveu, no?, d'aquella època. Sí, perquè, per exemple, si tens les mateixes matèries dilluns, dimarts i dimecres, sí que t'ho poden posar d'un dia cap a l'altre. I el que no acabes a classe, potser tu has d'emportar deures. O sigui, crec que hi ha més deures que a la primària. Sí. Clar.
Com ha dit, nosaltres tenim anglès dilluns, dimarts i dimecres, i la professora ens fica d'un dia per l'altre, i quan arriba el dimecres, que és l'últim dia de la setmana que tenim anglès, ens ho fica pel dilluns següent. És a dir, que no només és important tenir l'agenda a punt, sinó planificar-se bé. Perquè, clar, si resulta que dius, bueno, per demà no tinc res...
puc bedar, no? Però potser per demà passat tens molts deures o tens aquella assignatura que saps que et quedaran deures, no?
Sí. Com ho fem, això? Bona pregunta, eh? Bona pregunta, la que us he fet, eh? Sí. A veure, hi ha vegades que, doncs, com has dit, el dia següent no tenim res, però el dia següent, següent... Sí, sí, d'aquí dos dies. D'aquí dos dies potser ens posen molts deures.
I això t'has de planificar perquè, per exemple, jo els dimarts que intento fer algun deure i els dimecres que tinc la tarda lliure perquè els dimarts faig anglès, els dimecres ho faig perquè puc fer-ho i tinc temps. Però hi ha altres dies que és una mica més difícil, encara que el tema de l'agenda per apuntar-s'ho també és complicat. Llavors sí.
que ens posen els deures a l'últim moment i com aquí a l'institut s'ha de canviar de classe, doncs, corre, corre, corre, que hem d'anar a l'altra classe. No, però no és aquí, és a l'altra. I després se'ns oblida apuntant. Ja.
Perquè sou rapidíssims, no? Anem de classe a classe o guardant el material, sou superràpids. Això és el que teniu en aquesta generació, que ho feu tot tan ràpid. És ironia de la vida, ja ho esteu entenent, no? A lo millor esteu així, no? Esteu acabant classe i esteu... I clar, per lo que sea, heu de canviar de classe i no us ho d'anar a temps, no? Sí, per exemple... Posso un poco de rapidit.
Els del 20, per l'any que ve, una mica de rapidesa. Ho apuntes amb lletra una mica que tu ho entenguis i ja està. I després ho dius a les altres persones. Alerta que us estan donant consells els de primària, eh?
Sí, però és que acaba la classe, sona la música per canviar de classe i diuen, això són deures, amb el xivar i tot, entre el passadís, la porta oberta, tothom recollint, costa molt escoltar el que diu el professor.
A més, la gent que ve a la classe, per exemple, l'altre dia van venir uns de batxillerat, dient, corre, que tenim examen, que tenim examen, i nosaltres com, espera, que m'apunto això, després surto corrents, que m'he equivocat de classe, queden a l'altre, i bueno.
Alguna pregunta més als de primària per a aquestes noies de l'ESO? O algun neguit més? Que costa molt aprendre les classes i tot.
Al principi una mica, però després ja és com, vale, em toca aquesta classe, bases escales, vale, l'altra, puges, vinga, em toca la meva aula, però després ja t'acostumes. Sí, i com n'hi ha dues plantes i una que és el menys 1, doncs sí que costa més, per exemple, biologia està a la primera, tecnologia a la menys 1, la nostra està a la segona, doncs et tens d'acostumar, tens de saber on està cada aula.
Bueno, no pateu perquè aquí el 25 de setembre ja teniu una escola que... Jo m'he perdut dues vegades intentant arribar a aquest estudi. Ja, però com portem aquí des de primer, des de I3, però després vines d'aquí, doncs ja t'acostumes a on estan les classes, si has de pujar, si has de baixar, si has d'anar al gimnàs, si has d'anar a la teva classe...
I us deia si teníeu alguna pregunta més, perquè clar, en un dia com avui, que estem celebrant el dia de la ràdio, sí, però que és el dia del carnaval a les escoles, clar, la gent que ens està seguint a través d'aquest Instagram Live que estem fent, suposo que hauran vist que no aneu vestits de nois i noies de l'any 2026, i s'estaran preguntant...
Sona així, aquests alumnes. No és el cas. Tinc una part del torrent. Expliqueu-nos de què aneu disfressades. Doncs... Illa, illa. Totes aneu disfressades de la mateixa època, però...
Estils diferents, no? Sí, bàsicament havíem d'escollir com un moviment social o com una època històrica i la nostra classe va escollir als anys 80 i d'allà podíem escollir l'estil que volíem. Vale, i em sabeu explicar els estils? Sí, bueno, jo i la Noa anem com de fiesteres. De fiesteres. Anem així a colorinti total.
Jo vaig vestida de rockera amb una companya meva de classe i vam escollir aquest estil perquè dèiem, anys 80, rock, o sea, rock. Ho diu així com super evident. Jo crec, no vull, no us vull, però crec que vosaltres aneu de finals dels 80, quasi 90s, sí, sí.
Bueno, que no és res dolent, em mirant així com si els hagués dit. I en el teu cas, Leire? Iria, perdó. Jo vaig vestida com de periodista, diguem-li, o si no, doncs sí, periodista, bàsicament, com dels 80. Sí, sí, tens un rotllo...
Sí. També un canvi de l'escola a l'institut, és que a l'escola tu pots escollir de què vols disfressar-te, però a l'institut cada classe va d'una cosa en concret. I els del 25 de setembre, de què aneu disfressats? Jo vaig a jugadora de bàsquet, que vaig amb 5 persones més que estan a la meva aula, i...
Jo vaig de la Rumi, de les guerreres K-pop. I tu, Leo? Luffy, de One Piece. Això ja se m'escapa, la verdad. Que prefiero los 80 porque lo entiendo. Bé, nois i noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, per ajudar-nos a tancar aquest programa especial del Dia de la Ràdio.
des de la vostra escola, en aquest cas, i estrenant aquest estudi. Espero que hagi estat molt útil aquesta conversa. Crec que ho ha estat. Sí. Ha estat una conversa força útil. Ara ja us coneixeu. Una altra cosa positiva és que si l'any que ve us trobeu pels passadissos del Torrent, us poden explicar on està...
l'aula de Biologia o... La BIP, que és la de Arts and Craft, que es diu aquí també. Sí. Doncs segur que us poden ajudar. Moltíssimes gràcies a tots i totes i, sobretot, us agraïm la vostra presència, la vostra feina, pràcticament per agrair la feina que heu fet totes les classes i les dues escoles. Moltíssimes felicitats, heu fet una feina fantàstica. Fins una tarda. Gràcies.
Acabem aquest programa especial dia de la ràdio que, com dèiem, hem fet gràcies a la feina durant mesos d'alumnes del 25 de setembre i del Torrent i també dels seus mestres. A Ràdio Rubí estimem la comunicació local, som molt partidaris d'explicar el que passa a la teva ciutat, com dèiem abans, perquè això ens ajuda a entendre el nostre lloc al món.
volem contribuir a tenir ciutadans més informats, més crítics, amb capacitat per argumentar i defensar les seves idees, persones empàtiques i preparades per treballar en equip, com hem vist aquí, per fer de la col·laboració un valor. Per això avui volem acabar dient Visca la ràdio, Visca la ràdio local, en qualsevol de les formes en què a partir d'ara es materialitzi. M'ajudeu amb aquest Visca la ràdio? Sí? Vinga.
Un, dos, tres... ¡Visca la radio!
Són les 12 del migdia.