Són les 11 del matí.
Molt bon dia. L'alcaldessa Anna Maria Martínez reconeix la necessitat d'un tercer viatge de la línia L3 de bus urbà que reculli els alumnes a la sortida de l'Institut JV Foix i explica que es posarà. El reforç servirà per substituir també els busos de pagament que fins ara està posant el Consell Comarcal com a transport discrecional i que s'han de substituir pels de la línia L3, que són gratuïts per als alumnes en edat d'estudis obligatoris.
Per evitar els problemes actuals d'aglomeracions, però, l'Ajuntament demana a la comunitat educativa del centre que imposi una sortida esglaonada dels alumnes per tal que els futurs convois es puguin omplir de manera tranquil·la i ordenada. Cal un tercer cotxe es posarà, però també cal alguna acció més que s'està treballant. I una pot ser cinc minuts, deu minuts de diferència entre la sortida dels més petits i els més grans, fer alguna cosa...
que permeti, que ajudi a que siguin menys, nens i alumnes, els que surtin a la vegada, i això ajuda també a carregar els bussos d'una forma més tranquil·la.
La majoria d'alumnes del Foix fan servir la L3 per tornar al centre, però a mig centenar paguen el bus no obligatori del Consell Comarcal. L'ENS confirma que aquest desapareixerà al curs vinent, sent substituït per un reforç de la L3, tal com apuntava l'alcaldessa. El transport no obligatori pels alumnes del Foix que viuen a les urbanitzacions continuarà sense canvis de cara al pròxim curs. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I famílies d'infants amb discapacitat auditiva de Boncada, Reixac, Ripollet, Rubí i Sant Cugat denuncien que a partir del 7 de maig es quedaran sense el bus escolar que porta els seus fills a l'Escola Veia Terra de Cerdanyola del Vallès, on reben suport intensiu en audició i llenguatge.
El servei es presta actualment amb una pròrroga obligatòria després que les darreres tres licitacions hagin quedat desertes. Les famílies rebutgen la compensació econòmica pel quilometratge que els planteja l'administració i reclamen que es garanteixi el transport. Són 13 les famílies afectades que estan escolaritzades a l'Escola Veia Terra perquè els seus municipis no disposen de recursos educatius inclusius amb suport intensiu en audició i llenguatge necessari per a aquests alumnes amb discapacitat auditiva.
Segons expliquen les famílies, és la mateixa administració qui els ha derivat a aquest centre. Fins ara, els alumnes hi arribaven amb dues rutes de bus escolar que cobreixen els trajectes des de Montcadir-reixac i Ripollet per una banda i des de Rubí i Sant Cugat per l'altra. El recorregut dura aproximadament una hora i el sabreu facilita la conciliació de les famílies. La portaveu d'aquestes famílies, Jèssica Gacelda, ha explicat què significa això per als infants.
No disposada al transport públic obligatòria, deixaré els nostres fills sense accés real a l'escola perquè l'escola a Bellaterra no té transport públic des de les poblacions en què ens trobem i això faria que moltes famílies hagin de canviar l'escolarització dels seus infants i, per tant, que no gaudeixin de la necessitat educativa que tenen d'aquest sistema intensiu d'audició i llenguatge.
Cal recordar que la gestió del transport escolar és competència dels Consells Comarcals, per tant, fons del Consell Comarcal del Vallès Occidental han assegurat que s'han dut a terme tots els procediments administratius necessaris per intentar adjudicar el servei. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports ens trobem en plena celebració de les Rovimpíades. Sisculana García. Hores d'ara s'està celebrant les instal·lacions de la pista d'atletisme del municipal de Can Rosers. Una nova edició és la quarta, la segona des que s'ha reestablert de nou de les Rovimpíades. Proposta que emergeix des de les escoles amb la total col·laboració de l'Ajuntament de Rubí per tal de promocionar la pràctica de l'esport en general i de l'atletisme entre els alumnes...
els nois i les noies de tercer de primària. L'any passat gairebé es va arribar als 800 participants, si fa o no fa, una xifra semblanta per a la cita d'aquesta tanya. A partir d'aquí, pel que fa a resultats d'equips i del cap de setmana, dic en vòleybol una de freda i una de la calenta amb les noies que agafen el camí de la permanència en tercera catalana i els nois es compliquen. L'opció de l'ascens, l'Olímpica en fa jove, va ser l'únic que va jugar en futbol masculí de tercera catalana.
l'anar guanyant a l'escola de futbol Bassapalou i zona alta del grup 7, recordin que tant el Rubíbé com la penya blaugrana Ramon Llorens, arran de la pluja, van suspendre els seus partits. Doncs tornem amb més informació, com sempre, en una hora en aquest cas ja, al bolletí de les 12 d'aquest dimarts 17 de març. La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
Fes la terra.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 6 minuts, continuem el Rubí al dia, deixem enrere la tertúlia, avui molt carregada de política, i entrem a la recta final del programa, que és tot el contrari. Avui parlem d'oci, parlem de cultura i parlem d'aprenentatge. Avui més que mai parlem d'aprenentatge, perquè parlarem amb la Patricia Simón, que fa...
Avui una conferència i també amb nens i nenes de la nostra ciutat.
En uns minuts entrevistem la periodista Patricia Simón Carrasco, que, entre d'altres coses, es dedica a explicar la realitat de diferents països i que avui fa una conferència a la ciutat sobre els discursos d'odi, racisme i extrema dreta. Amb ella volem aprendre.
I avui també rebem els estudis de Ràdio Rubí als nens i nenes, als nois i noies del Consell de la Infància i l'Adolescència de la nostra ciutat. Ens explicaran quina és la seva feina, què és el que han fet fins ara. Ja sabeu que estem en aquesta setmana Color Week, per tant, la setmana contra la discriminació
racial i també els nois i noies del Consell de la Infància i l'Adolescència tenen el seu protagonisme. I a més a més, avui s'estan fent les Rubilimpiades i tindrem una connexió amb aquesta mena d'olimpiades rubinenques que també estan fent nens i nenes de la nostra ciutat.
Per últim, la convidada musical d'avui, Rosalia. Ahir començava la seva gira, una gira que començava a França i que voltarà pràcticament per tot el planeta i que arribarà aquí a Catalunya el mes d'abril. Tindrem ocasió de tornar a escoltar aquesta cantant catalana. Passen 8 minuts de les 11 del matí. Entrem en matèria.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui es fa a la biblioteca la conferència Discursos d'Odi, Racisme i Estrema Dreta. Es vol parlar sobre l'impacte que tenen en els drets fonamentals i la democràcia. L'encarregada de la conferència és Patricia Simón, periodista des de fa 20 anys, volta pel món, explicant conflictes, parlant de migració i, de fet, acaba d'arribar de Cuba. És autora de Miedo, Viaje por un Mundo que se resiste a ser gobernado por el odio y, més recentment, narrar
Ja la tenim a l'altra banda, al telèfon. Patricia, buenos dias, bienvenida. Hola, buenos dias, bon dia.
Acabas de llegar de Cuba, el país está sumido en un caos, o un poco más, está en uno de los peores momentos del bloqueo, no llega petróleo desde la intervención de Estados Unidos en Venezuela, de hecho no tienen luz, y mientras tanto Trump dice que va a intervenir sí o sí en Cuba. No sé cuáles eran las dos expresiones, pero las dos, como decimos aquí, esgarrifaban, preocupaban. El gobierno cubano parece que ya ha aceptado la
intervención económica de los cubanos que viven fuera, incluso los más contrarios al régimen. Y parece esto de Trump una película, ¿no? Venezuela, Irán, Cuba... No parece que la comunidad internacional tenga demasiada potestad para parar a Trump, ¿no? Bueno, no, porque tampoco la hemos fortalecido en los tiempos en los que no estábamos dominados y gobernados
por señores que desprecian el derecho internacional, que desprecian las reglas, que desprecian los derechos en general. Y, claro, pues ahora les ha resultado muy fácil destruir las poquitas normas que nos habíamos dado. Yo creo que es fundamental que sigamos reivindicándola, que sigamos pidiendo cordura y el respeto
al valor de toda la vida, que valen exactamente lo mismo, porque es lo único que tenemos la palabra y el defender unos valores comunes que son los que nos han permitido que hayamos vivido la época más pacífica de los últimos siglos hasta ahora y que ahora nos vemos en un escenario apocalíptico en el que los conflictos se multiplican y además hace una cosa Trump, como bien decías,
que es verbalizar la infamia, ¿no? Como una forma de normalizarlo. Es decir, él habla de que caprichosamente va a invadir y va a controlar y va a robar y se va a tomar los territorios y los países como una forma de... De alguna forma, al verbalizarlo y no inventarse excusas como hacía Bush antes o sus predecesores, pues termina arrasando con todo y poniendo en evidencia que puede hacer lo que quiera. Y hasta ahora, desgraciadamente...
parece que así lo está consiguiendo. Claro, y precisamente una de las cosas que tú dices es que esto que ahora se dice sin ninguna impunidad es el resultado de haber estado permitiendo ciertos discursos, no solo políticos, también en las redes sociales, en los medios de comunicación, de ahí lo que explicas en tu libro, ¿no?,
en miedo y más recientemente en narrar el abismo. Cómo esos mensajes que parecen, pues eso, que solamente son comentarios en las redes sociales, cómo esas pequeñitas cosas han acabado en algo tan grave, ¿no? Ahora lo vemos y decimos, pero ¿cómo se puede hacer un comentario de esas características? Decirle a un país soberano que voy a ir allí, voy a raptar a tu presidente y voy a imponer un nuevo sistema político.
Eso es lo que vas a explicar hoy en la conferencia de los discursos de odio y de racismo. ¿Y cómo acaban desmontando o empezando a desmontar la democracia? Sí, sobre todo porque nos encontramos en un momento en el que hay una película que siempre recomiendo, que protagoniza Kate Winslet sobre la reportera Lee Miller, que cubrió la Segunda Guerra Mundial, que le preguntan cómo no lo visteis venir. Estabais en París, los nazis estaban ya...
en las afueras y todavía no erais conscientes de que estaban arrasando Europa. Y ella dice, porque fue muy lento por una parte y por otra fue muy rápido. Y eso es exactamente lo que llevamos viviendo tres décadas con el auge de la ultraderecha y de estos líderes fascistas que quieren secuestrar las democracias. Poco a poco hemos ido viendo las señales. Lo que pasa es que no nos afectaban a los blancos europeos. Entonces nos negábamos a admitir
que el fascismo estaba creciendo. Pero si preguntamos a las personas migrantes que en los años 90 ya tenían que jugarse la vida para venir a trabajar, subiéndose a una patera, por ejemplo, y luego aquí sufriendo una ley absolutamente racista y legítima, como es la ley de extranjería, que sigue en vigor, esas personas llevan sufriendo políticas fascistas más de 30 años. Sin embargo, no las denunciábamos como tal, hablábamos de políticas racistas...
y de políticas de extranjería injustas y demás, porque nosotros no éramos el objetivo. Entonces creo que es fundamental por una parte que aprendamos o que nos paremos a descifrar cómo hemos llegado hasta aquí, qué no supimos ver, qué cuestiones sentíamos que no estábamos a salvo y por tanto no le dimos importancia,
Y sobre todo, cómo funcionan esos mecanismos del miedo y del odio, quién los azusa y cuáles son sus intereses. Porque muchas veces ponemos mucha atención mediáticamente en cuáles son los discursos, por ejemplo, de Vox o de Alianza Catalana. Y entonces analizamos cuáles son sus propuestas y demás. Pero en realidad detrás lo que hay sobre todo es un proyecto económico de concentración de la riqueza, de defender sus intereses económicos, de no querer repartir
y utilizan discursos de odio, racistas, misóginos y demás como una forma de alentar las bajas emociones de la ciudadanía, que se siente huérfana, que la democracia no le da solución a sus problemas, ¿no? Y creo que cuando marcamos, identificamos cuáles son los intereses económicos, los intereses espurios, el discurso ideológico ya se desmorona, porque en realidad lo que están buscando es lo de siempre, ¿no?
Y además es una estrategia internacional, es exactamente la misma de Donald Trump que la que puede hacer aquí de Oriol o de Santiago Abascal en el resto del Estado. Así que sobre eso vamos a hablar y también sobre quiénes están plantando cara. Y creo que eso es importantísimo. No estamos paralizados, nos sentimos impotentes, nos sentimos sobrepasados, pero hay muchísima gente que está organizada desde los barrios
para generar respuestas de ternura y de justicia. Y creo que estamos viéndolos en todos los países y hay que nombrarlo porque eso también nos inspira y nos recuerda que somos capaces de mucho más que de lo que creemos.
Puede parecer muy naif esto que decimos, pero tú lo defiendes en cada una de tus libros, conferencias, en cada una de tus intervenciones, la importancia de ese trabajo comunitario y de fomentar la ética y esos valores que aquí en Europa nos van a gloriar, vamos a detener. Sí, por muchas razones. Una porque, por ejemplo, en Israel, para explicar el genocidio de Gaza, siempre tenemos que
recordar que no es un problema de Netanyahu, es un problema de una sociedad que en un 80% la israelí apoya el genocidio, porque considera, ha terminado por creer, que incluso los niños son potenciales terroristas que mejor matarlos de pequeñitos a que permitir que crezcan. Y entender cómo ha sido ese proceso de deshumanización de todo un pueblo, cómo los medios de comunicación mayoritariamente se han puesto al servicio de un proyecto que,
presenta a los palestinos como una amenaza, como subhumanos, que solamente les sirven para trabajar de manera explotada y que cuando consideran, como en el caso de Gaza, que son una molestia, pues son desechables, son exterminables. Ese proceso que se ha llevado a cabo durante décadas en realidad es el que aquí algunos grupos políticos, por ejemplo, aplican contra los niños y niñas que tienen que migrar solos.
que si tú explicas o dices lo que ellos repiten una y otra vez, que críos y crías que tienen que jugarse la vida para migrar, para tener algún tipo de oportunidad y para mejorar la vida de su familia, sean los responsables, sin nada, sean los responsables de que cobremos menos que hace 20 años, pues resulta absolutamente ridículo y no se sostiene. Pero si tienes a gente que sigue teniendo respetabilidad, como la Rosa Quintana, durante 30 años,
repitiéndote esto a diario, hay mucha gente que termina por creerlo, porque todavía tiene autóritas cuestiones como los medios de comunicación, como determinadas televisiones. Entonces, desmontar todo eso es crucial, uno, para salvar la convivencia, porque estamos en un momento en el que la violencia lo está empantanando todo, y como bien decías, escuchamos comentarios que serían impensables hace diez años, pero también salvar las democracias, porque en realidad su objetivo es
como además está verbalizando incluido Trump, es al final imponer un régimen en el que puedan volver a mandar e imponer sus normas y quitarnos derechos básicos en todos los ámbitos, como hicieron buena parte de la historia de la humanidad. Pues Patricia, muchísimas gracias por atendernos hoy, como decíamos, recién llegada de Cuba y a unas horas de esa conferencia en nuestra ciudad. Que vaya muy bien. Muchas gracias.
10 minuts i seran dos quarts de 12 del matí. Avui també és notícia a Rosalia, una vegada més, perquè ahir mateix començava el seu Luxe Tour 2026. Ho feia a Lyon, a França, i com dèiem, voltarà per bona part de la geografia europea, també per la resta del planeta, i s'espera que cap al...
Més d'abril estigui de nou per Terres Catalanes. Escoltarem una de les seves cançons més esperades, de més èxit i més esperades als seus concerts, és La Perla. Hola, ladrón de paz, campo de minas para mi sensibilidad. Playboy, un campeón
Fins demà!
El rey de la 13-14...
No sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo más quedará. Por fin vas a terapia, vas a ser psicólogo, taño, psiquiatra. Pero ¿de qué te sirve si siempre mientes más que hablas te hará?
Fins demà!
Bueno, es que, claro, no referirse a él como icono sería para él una narrativa reduccionista, ¿me entiendes? Nunca le prestes nada, no lo devolverá, salva la perdida. Es su especialidad, la lealtad y la fidelidad.
Es un idioma que nunca entenderá. Su masterpiece, su colección de breves, si le pides ayuda.
Corazón es nacional, un terrorista emocional, el mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía, es una perla, una de mucho cuidado.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit de poder-ho seguir al 99, potser a l'FM i a RadioRubí.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2.45. Aviam de camp. Tots fem esport.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Fins demà!
Ja tenim amb nosaltres alguns dels membres del Consell dels Infants i Adolescents de la nostra ciutat. Molt animats, tot i que ara els agafa la vergonya. Saludem l'Anderson Castillo. Molt bon dia, benvingut. Moltes gràcies. Bon dia. L'Adán Alarcón. Bon dia. I l'Alaia Miguel. Bon dia.
A l'altra banda tenim la banda de l'adolescència. Ens acompanyen el Martí Arenas. Bon dia.
El Joan Adrià. Molt bon dia. I la Nora Jané. Molt bon dia. Estàvem molt animats, estàveu molt animats amb la música, però ara que ja ha començat això de veritat, potser us ha fet una mica més de vergonya. Parlarem de les últimes trobades que heu tingut, que és, haurem de tornar a explicar, que és el Consell de la Infància i l'Adolescència, aneu pensant. Vosaltres sabeu que són les Rubi Limpiades? Sí.
No. Les rubilimpiades que es fan a Rubí. Per deducció, no? Sí. Ben deduït. Ben deduït. Doncs sí, les rubilimpiades van néixer per part d'un grup de docents d'educació física per ser un punt de trobada de l'alumnat de tercer de primària. Aquí no hi ha ningú de tercer de primària, oi? No. Per això no ho sabeu.
Lògic. El cas és que s'estan fent aquestes rubilimpiades a la nostra ciutat i hem pensat, doncs, abans de començar a parlar amb els consellers i conselleres, anem a veure què està passant en aquestes rubilimpiades. Ens anem directament a Can Rossès, allà està el nostre company David Fernández Angulo, tot preparat per explicar-nos com van aquestes rubilimpiades que ja porten una estoneta. David, bon dia.
Doncs bon dia, Belén. Sí, la veritat que ens trobem aquí en el municipal de Can Rosers. Un èxit total estan sent aquestes Rubilimpiades. 765 alumnes és la xifra exacta d'alumnes de tercera primària que estan fent aquestes Rubilimpiades.
on, bàsicament, l'objectiu és fomentar l'esport i els valors cooperatius. Estan fent proves de salt, proves de relleus, proves de llançament. Tot just ara estan repartint fruita, que el mercat municipal ha cedit prop de 700 peces, si no m'equivoco. Són grups, s'han repartit en diversos grups, que van rotant de proves cada 14 minuts.
I bé, parlant tant amb convidats com amb les diferents institucions que s'han presentat aquí, tots tenen la mateixa idea que ha estat tot un èxit. De fet, tenim aquí al nostre costat el Xavi Torta, un dels organitzadors d'aquestes rovimpiades i del Consell Educatiu. Bé, bon dia, Xavi. Ha estat tot un èxit, com estem parlant?
Sí, sí, totalment un èxit. Fixa-t'hi quantes criatures hi ha aquí mobilitzades. Ara mateix, com tu deies, estan fent una pausa, menjant fruita, que gràcies a l'Associació de Paradistes del Mercat ens han donat i ens estem eternament agraïts. I esperem que l'any que ve tot això continuï sent un altre èxit, perquè avui també tenim un dia fantàstic. Justament la setmana passada vam haver d'anul·lar la sessió perquè estan els camps enfangats, va venir molta pluja, i avui tenim un dia increïblement fantàstic. I fixa-t'hi les cares d'alegria dels nens com estan disfrutant d'aquesta jornada.
Sí, sí, abans parlàvem que aquestes iniciatives són boníssimes perquè aporten una sèrie de valors als nanos. Com valores tu aquestes iniciatives? Què creus que aporten a la joventut de Rubí?
Per començar, els grups es munten de forma heterogènia, es munten grups on hi ha totes les escoles barrejades entre si, de manera que es coneixen l'alumnat, que possiblement pel carrer no es coneixerien, i aquí creen un moment de germanor i estem transmetent aquests valors de col·laboració. Com tu deies, hi ha activitats col·laboratives, hi ha activitats de jocs d'al·letisme i d'altres de jocs tradicionals.
i, per tant, fomentem aquests valors de l'esport, fomentem aquest valor de la col·laboració i fomentem valors com l'esforç que estan fent per aguantar tota aquesta jornada. Doncs les paraules del Xavi Torta, que ja ens ho ha explicat, que els nanos estan gaudint moltíssim d'aquesta iniciativa i, bé, això us ho explicarem tant al programa d'esports com a l'informatiu de les dues, així que estigueu atents i atentes a les notícies d'aquest migdia. Gràcies, David.
Crec que ja no ens escoltava. Segur que algunes de les coses que han sortit, al marge de la part més esportiva, us sonen, no? Sí. Què us sonava? Perquè jo m'he apuntat col·laboració, treballa en equip, que és una mica el que ja feu al Consell de la Infància i l'Adolescència. Va repetint per a aquells que estan a casa què és el Consell de la Infància i l'Adolescència. Qui ho explica?
Som un grup que ajudem a robir, per exemple, fem parc, que ara estem treballant en un, i fem coses que ajuden, per exemple...
L'ajudem? És un grup que serveix per, a més de veure el punt de vista dels adults, veure el punt de vista dels infants i adolescents, i nosaltres el que fem són quedades per parlar de temes que podem millorar nosaltres els adolescents i ensenyar el nostre punt de vista, Rubí. L'última vegada que us vau trobar, em deia abans la Dan,
Va ser fa dues setmanes, no? Fa dos dijous. Sí, sí. I què vau tractar en aquesta trobada? Vam tractar com fer el nou parc que estem treballant ara, per renovar-lo per allà de... no sé la veritat. I perquè està buit, posar idees per...
Això, que sigui més colorit i divertit. Alguns dels que esteu avui aquí sou nous, però d'altres ja veniu, ja éreu abans del Consell de la Infància i l'Adolescència, i sou els autors, podríem dir, del ferroparc. Sí. No? Sí. Ara fareu el mateix, però en un altre parc. Exacte. En quin parc? El que està al costat del 25 de septembre. Mhm.
Le tenim que posar un nom, no? Sí. O ja té? No, encara no té.
Bueno, depèn, el Parc Gran sí té, però, bueno, com vosaltres aneu per lliure, el de la Rambla del Ferrocarril no tenia nom i ara és xulo el nom que té. Ferroparc. Clar, haureu de pensar una mica més, ja no podrà ser la mateixa cosa. Què és el que va sortir a la xerrada? Què és el que va sortir a la conferència? Ai, a la trobada del debat, perquè entenc que és un debat, no? Cadascú va portar les seves idees. Sí.
Què m'expliqueu per aquesta banda? Joan, te'n recordes què va sortir? Havia com unes cartes, les posàvem a sobre la taula i cadascú una alergia. Una carta i feien votacions. Una carta amb una idea, no? Recordes la que et va tocar a tu? Jo vaig alergir taules de ping-pong.
I la resta, què us va semblar? Una de les idees que la gent més volia era fer un camp de futbol. Sí, també, una taula de ping-pong i sobretot camps d'esport. Era l'idea més votada. I la resta, vau estar d'acord? Perquè, clar, això és un consell. És a dir...
Està bé fer propostes, però la resta les han d'acceptar, no? L'Anderson, que em sembla que s'estrena... Tu no t'estrenes o repeteixes en el Consell dels Infants? T'estrenes, eres nuevo o repites? Repito. Ah, vale. M'havia confós. Són els adolescents els que s'estrenen. Per exemple, Anderson, què és el que més et va agradar a tu?
A mi, la veritat, el que més me va agradar és que vam poder posar-li un nom al parc del Ferrocarril, i això està molt divertit, ja que pots ajudar el nostre grup. També deixem volar la nostra imaginació. O sigui...
Ja teniu el ferroparc, això és poc millorable, molt difícil de millorar aquest nom. Ara heu de pensar un nom que sigui tan original com va ser el del ferroparc. L'Anderson es veu que està interessat en aquest tema, és a dir, ves pensant. Pels que s'estrenen, que dèieu, molts de vosaltres us estreneu, el Martí, per exemple. Martí, a quantes reunions has anat?
Doncs no he pogut anar a moltes, però no sé, quasi totes he intentat anar. I amb el tema del nom del Ferro Parc, podríem fer el mateix que vam fer, preguntar escoles, etcètera. Perquè, per exemple, aquest nom va sortir de la meva escola, que el vaig proposar jo, i va estar molt bé. Va haver molta varietat, i doncs això...
Però no només penseu en espais, és a dir, quan estàvem definint què és el Consell de la Infància i l'Adolescència, dèieu, prenem decisions o aportem decisions o fem propostes perquè no hi hagi només la visió dels adults, cosa que està bé, perquè, clar, si un parc se l'inventa a un adult,
Molt probablement no tindran idea de què és el que necessita la gent més petita, la gent més jove o fins i tot els adolescents. Clar, després us han de fer cas. Però no només participeu proposant parts i tot això, feu més propostes o tracteu de més temes. Qui me les explica?
També vam fer una campanya contra l'edatisme. L'edatisme és quan una persona jutja una altra per l'edat que té. Dona igual si és petit o gran. Per exemple, normalment jutgen els grans de tu no pots fer aquesta cosa que estàs molt vell. I els joves també. Tu no escoltis això que ets massa jove per entendre'ho.
Això és un encàrrec que vau rebre o una cosa que vau parlar a finals del 2025 quan vau fer la trobada general. Una, em sembla que va ser la pròpia alcaldessa, que us va dir treballeu el tema de l'edatisme. Sabíeu què era això de l'edatisme? No. Ni idea, eh?
I us he de confessar que la majoria d'adults pensem que l'edatisme només és quan tenim un prejudici per una persona que és molt gran, com ara els vostres avis. Però és veritat, el que deia la Nora, que moltes vegades l'edatisme també pot ser cap a la gent més jove. És a dir, que en el vostre cas, una forma de combatre l'edatisme és que hi hagi una entitat de la que vosaltres formeu part,
que té uns consellers i conselleres, que són uns nens o uns nois i noies, uns nens i nenes, que no van allà a jugar, van allà a dir coses. I a dir coses que tenen tot el sentit, perquè al final, quan es materialitzen, resulta que els adults també s'adonen que tenien raó. Vosaltres sou conscients... Ara ve una pregunta difícil, eh? Vosaltres sou conscients que en realitat esteu representant els nens i nenes i els nois i noies de tota la ciutat?
Sí. I us senteu així? O sigui, senteu... Ostres, Joan, per exemple, tu penses... Ostres, ara he de prendre una decisió que no va d'allò que a mi m'agrada, sinó del que crec que li pot agradar a més gent de la meva edat. Quants anys tens? 12. 12. Tu no només has de pensar en el que a tu t'agrada fer, sinó el que li agrada fer a la gent de 12 anys, no?
I ets conscient d'això? Ho apliques quan participes al Consell? Sí. Posa'm un exemple o posa'ns un exemple. Una cosa que li agrada fer a la gent de 12 anys i que els adults de vegades no sabem o no entenem o no ens agrada fer perquè ja estem molt lluny d'aquella edat. Per exemple, als nens petits, bé, petits adolescents, les agrada estar sols. Mhm.
I els adults a vegades no s'adonen i ens agobien. Molt bona apreciació, eh? I per exemple, està tothom a l'altra banda rient, però és que té tota la raó. Ho ha dit molt elegantment. Ho ha dit de forma molt elegant el Joan. Per favor, déjame vivir, eh?
Com ho traduïm això, per exemple, a l'espai públic? Perquè quan teníeu cinc anys, els vostres pares i mares us acompanyaven al parc, clarament, perquè éreu petits, podíeu caure del tobogán, us podíeu fer mal...
Quan un té 12 anys, potser té ganes d'anar al parc a trobar-se amb els amics o a estar sol. Per tant, aquell parc no pot ser un parc on només hi hagi un espai per jugar. Abans apuntava l'Adant. S'han demanat pels nous parcs que hi hagi moltes coses per fer esport. D'acord? Perquè segur que és una cosa que us agrada fer a la gent de 12-14 anys, no? Sí. Pràcticar esport. Heu contemplat de quina manera poden haver espais
als parts o a l'espai lliure perquè els joves, els adolescents, es puguin trobar i tenir aquests espais propis? Mira el Joan perquè ha fet aquesta defensa d'estar sol. Clar, no vamos a tener un parque para cada uno. Això no seria. Però se us acota alguna idea? Sí.
Doncs vinga, va, doneu idees. A part de posar el bàsic... Bronxadors i tot això, sí. També posar bancs on els adolescents els puguem sentar i podem parlar amb els nostres amics i això. Vale, bancs. Últimament, a Rubí, però també a més ciutats, s'estan posant de moda aquell mobiliari urbà que són com una mena de cadires.
Sabeu? Heu vist? Aquelles cadires al centre, per exemple, hi ha com unes cadires, uns bancs que són petits i són com una cadira. Això serviria, per exemple, per una senyora o un senyor gran, que va caminant pel carrer i necessita seure una estona per descansar i deixar les bosses de la compra, però serviria per a un adolescent?
Sí, també. Bueno, sí, si vols estar sola, sí. Però i si vols socialitzar? No. Per tant, han de ser uns bancs molt concrets, no? I això és el que ells expliquen. Jo tota l'estona estic intentant que els que estan a casa entenguin
Quina diferència hi ha entre un parc que s'ha inventat un arquitecte o un urbanista i un parc que està fet amb coneixements tècnics però amb els coneixements o els suggeriments de la gent del Consell dels Infants. Doncs per exemple aquest, no em posis bancs petits perquè jo vull anar amb tota la meva colla i no hi cabem. I no me'ls posis un aquí i l'altre allà...
perquè no ens podem relacionar, ens hem de cridar, eh, tu, el que està aquí. Quines més coses, si us acudem, que podria anar bé en aquest parc que esteu treballant? Jo, tipus... Posar.
En veig de posar dos parcs, dos bancs separats, posar un mirant per davant i un mirant l'altre. Així amb els amics podem veure les cares. Així com si fos un menjador, tranquil·lament. Això no sé si us ho acceptaran. Com una taula de pícnic sense la mesa. Ah!
Bé, també podrien ser taules de pícnic, eh? Sí. Taules de pícnic és una bona opció. Martí, no t'hem escoltat. Sí. Després de dir-nos que li vas posar el nom al ferroparc, quina més cosa s'ha tacut? Anava a dir que, doncs, també vam proposar de posar un espai per, doncs, més passejar i tal, doncs, posar gespa, més fons, etcètera.
Tot això en aquest parc que ara esteu ideant. Sí. Us han explicat, és a dir, de moment heu donat les idees, això queda recollit en algun lloc, no? Sí. I quan creieu que aquest parc podria ser una realitat? L'any que veu, així.
Sí, sí. Clar, perquè vosaltres sou els encarregats també de veure, no sé si com van les obres, però com a mínim si us informen d'allò que vau idear està en aquest punt, ho hem fet d'aquesta manera... Sí, sí.
Tornant al ferroparc, em sembla que aquesta setmana teniu una participació al ferroparc, fer una acció. Em sembla que abans la Laia ho apuntava, no? Ho he preguntat abans de començar i algú apuntava quina era aquesta acció que fareu aquesta setmana, que és la Color Week. Us en recordeu? Sí, sí, sí. Va, doncs, te'n recordes, Laia?
Sí, sobre el civisme aquest dijous, que pintarem coses sobre el civisme amb les figures de Rubí, que no sé com es diu la figura. Un hexàgon. Ah, un hexàgon. Quin curs feu?
Sisè. Doncs alerta que amb matemàtiques de sisè els polígons toquen, o sigui, surten. I farem com un camí que arribarà cap a una paperera i així animem la gent perquè tiri les coses a la paperera.
Perquè m'imagino que a banda de parlar de que guai, com seria aquest parc i tal, també heu de parlar d'aquestes coses, no? Perquè moltes vegades els parcs estan malament per culpa precisament de com els fem servir, no?
Sí. Crec que farem una cosa semblant, que al parc del Regina Carmeli... T'has d'acostar més al micròfon, Nadal. Al costat del Regina Carmeli hi ha com un pas de l'arc de Sant Martí, que és un camí per al parc i per a les papereres. I seré una cosa semblant, però ho farem amb hexàgons. I ho pintareu vosaltres? Sí. En principi, sí. ¿Cómo vamos de pintar?
Mal. Fatal. Fatal. Més o menys. Per a mi millor dibuixar, eh? Dibuixar, sí. Sí, dibuixar millor. L'hexàgon el tenim, o sigui, aviam. Dels sis està clar, no te'n fa dir, Laia, però no te'n recordaves de què era un hexàgon. Els altres cinc sabeu què és un hexàgon, no? Sí, sí, sí. Vale. Pintar, qui ha dit que dibuixar bé...
Vole, tres, quatre, dibuixar bé. Ah, vale. La Laia no sap que és un... no se'n recordava. Que és un hexàgon, però pinta super. No me'n recordava del nom, però sí que sabia què era. Ah, vale, vale, vale. Acutació ben feta, per si t'està escoltant la profe o el profe de mate, no? Que no es pensi que se t'ha oblidat. Oi, que no.
No, no, ho saps, ho saps. El que passa és que no sabia el nom. És un nom complicat. Ara ja et quedarà... Mira, peus, l'acció de Divis Jous t'anirà bé per l'examen de polígons. Sí. Això. De pintar, regular, vamos, no? Bueno, però no pastiu perquè us posaran... Sí, us ho posaran perquè sigui més fàcil. Però, clar, l'objectiu final...
no només és que el terra quedi molt maco, sinó que la gent tingui clar on està la paperera. Perquè no sé què passa, que de vegades és com si no veiéssim les papereres, no? Sí. Afirma, l'Anderson afirma com molt taxativament, sí.
Sí, perquè jo vaig a un parc a vegades, que se llama el Parc de l'Arena. Bé, doncs, normalment hi ha basura en els llocs, normalment en la sorra, metits molt a dins, i ho he vist moltes vegades, com tiren, i encara que tinguin el... el... com es diu ja? El... tacho de basura al lado. Ah...
Les escombraries o el contenidor o el que sigui. La gent no tira els contenidors. Aquests temes també els tracteu, m'imagino, no? Sí.
a banda de projectes, també feu com una mena de radiografia de la ciutat? De quines coses no estan bé? Sí, sí. El Martí ha dit que sí molt ràpidament. Digues, digues, Martí. Doncs, per exemple, si n'hi ha algun espai que es pot aprofitar més, o doncs, no sé...
algun espai d'aquests que la gent fa un malús i es podria fer d'una altra manera. I que aneu pel carrer amb una llibreta? No. No. Una vegada sí que ho vam fer. Sí, una vegada sí. Vam sortir del Rubí Forma i vam preguntar a la gent, què opines de... Els que? Els que? Els que? Quin nivell?
O sigui, vau fer una enquesta sobre els escossells. Sí, perquè vam anar pel barri de les Torres, que els escossells estan força malament. És que jo vaig just al costat de l'estació i cada vegada que vaig a l'escola em trobo que...
Normalment, el 100% de les vegades que vaig per allà, sempre... Com es diu? M'ensopeu amunt. Perquè estan tipus foradats. I m'ensopeu, sempre. I vau fer com un recull de... Sí. Escocells amb malestarats. Sí. No? Sí. I vau preguntar a la gent. Sí. Vam fer tipus...
Teníem uns papers on hi havia preguntes i anàvem buscant gent i anàvem preguntant-los sobre els escossells i les preguntes que sortien. I què us van dir? Que estaven fatal. El que sospitàveu, no? Sí. I amb aquesta informació també la porteu al Consell.
per dir, hem fet aquesta investigació o ho hem preguntat això i ens han explicat allò altre. En temes de civisme, en temes de tirar papers a terra, gent que no recull
els excrements dels seus gossos, això també feu. Aquesta és una... Molt habitual, no? Molt. Moltíssim. És que és molt fastigós, són molt fastigosos. Clar, estàvem parlant, ostres, com ens agradaria que aquest nou parc, que estem...
dissenyant o pensant tingués espai, no només per nens petits, sinó també per adolescents, per poder tenir un espai, per estar amb els amics. Home, és molt desagradable, no? Aquests bancs que dèieu que posaríeu un davant de l'altre, que enmig hi hagi una caca. Sí. Una mica fastigós, no? Sí, molt. Però, clar, això és difícil d'evitar, eh? Sí.
Ja. No sé si teniu... Bé, ho podeu dir, no? Però... Posar multes. Digues? Posar multes. Posar multes. I em consta que es posen, eh? Però... Posar-les més cares. Multes més cares. Bé...
Aneu amb compte. A veure si ara va a dir la gent, els del Consell dels Infants, queren multes més cares. Que no se cauen els perros. Molt bé. Sí, sí, sí. O sí, es poden fer caca. Però es pot recollir, és la gràcia. Però posarem més cares les multes amb una bona causa.
És una bona causa. O sigui, si tu vas pel parc a caminar, no et vendria gana veure una caca. No pensaries, ai mira, ara vull veure una caca. És el que més m'apeteix del món, dos bancos enfrontats i una caca.
I un campó de futbol. I també, no només que els gossos es caguin tan bé, quan pixen els gossos, que a vegades posen aigua, i a vegades ni tan sols posen aigua, i depèn de quins jocs el pipi oxida les coses, si es poden oxidar i es poden fer malbé.
Clar, i vosaltres teniu nadat i aneu al parc, o podeu anar a un parc que està amb els amics, però sabeu, abans l'Anderson explicava que hi ha un parc que està ple de brutícia a la part de la sorra, sabeu que els nens més petits sí que juguen asseguts al terra, és a dir, que encara tenen més contacte, no? Sí. Amb aquesta brutícia. I ara, que me'n recordo,
També hi ha un mini cambre de futbol, més o menys, on pot subir, hi ha un mini escalera, no sé com posar-lo. Hi també hi ha un muntó de brosa, plàstics,
Més que tot. En el parc que esteu treballant, eh? En el que esteu pensant o no? Sí. En un altre lloc. I hi ha no només parcs, sinó que també passa molt als boscos. Per exemple, no sé si coneixes la masia de Can Xercavins.
A l'entrada, doncs, n'hi ha molts d'aquests, o moltes d'aquestes persones, sempre que passejan els gossos o tot, sempre pensen que no passa res, com és un bosc, doncs, bueno. Però després tu passejas el teu gos per allà,
i potser es menja qualsevol cosa per allà, o fins i tot n'hi ha gent que va amb cabres o ovelles. No, sí, conec aquesta persona. Sí, bueno, i doncs no és molt agradable. I deixant anar a un costat els boscos, doncs, també als carrers. Moltes vegades, jo anant cap a l'institut, em trobo moltes cacas de gossos i tot.
Sí. Hi ha un banc a un parc que em feia molt de fàstic. Hi havia un excrement de gos al banc. Al banc.
Una mica marranada, no? Sí, i també és molt fastigós que vagis caminant. I clar, a vegades vas a la lluna caminant fins al... Sí, perquè això és una cosa que també li passa als adolescents. Sí, amb el mòbil. Una, volen estar sols, dos, estan a la lluna. Sí, o amb el mòbil. I anem caminant i de sobte trepitgem una caca. I això és molt fastigós. O sigui, això...
Jo també vull comentar l'estat de les carreteres. Perquè el meu pare... Però les carreteres ja no són competència vostra, eh? Perquè el meu pare l'altre dia es va trencar la roda per l'estat de les carreteres.
O sigui que a l'estat de les carreteres també ho denuncieu. Sí, i jo també denuncio una altra cosa, perquè ja havia apuntat abans... Madre mía, no ho van a tenir en el Consell dels Infants, no van a tenir el paper...
per escriure tot el que denuncien aquests nois i noies. Doncs, puntuant que jo visc al costat de l'estació, just al meu edifici, que són com unes torres grans, just a sota hi ha un bar i normalment sempre hi ha uns...
sempre hi ha borratxos per allà i que una vegada jo estava tranquil·lament a casa meva i uns pagant-se i jo em quedava com, és que jo baixo a baix i jo també rebo alguna cosa. Ho deia una altra persona, eh, no tu.
Ah, bueno, jo també. O sigui, si baixo, si baixo a baix, segurament, si passo per on s'estan barallant, segurament, els que passin per allà reben alguna cosa. Vale, m'apunto, m'he apuntat, eh?
Incivisme de gossos i de... Bueno, dels amos dels gossos. Sorolls... No hem parlat de patinets. Oh, sí. Hi ha uns nois que sempre van a les afores de l'escola a l'hora de sortir amb els patinets amb tota velocitat. I això no sembla molt...
Segur, no? Perquè esteu sortint quants? 100, 200... Moltíssims, moltíssims. I la gent amb el patinet a tot avallos. Allí passaven entre les persones. Moltes, no? També, per aquests altes. Sí, sí, sí. Que quasi m'atropellen a mi. A mi també. És que van molt ràpid. Van molt ràpid pel carrer. Posava moltes cares.
No, no. 10.000 euros. Joan, ens ha quedat claríssim que tu vols multes molt cares i la Nora ho subscriu perquè diu que són per una bona causa. Si són per una bona causa, s'hi podem posar multes. Escolteu, ens queden 5 minutets. Sempre que veniu aquí us preguntem què és el que esteu treballant perquè després això ho podem veure.
als carrers i als parts de la ciutat. Però en aquests 5 minuts, si m'agradaria que m'expliquéssiu què us agradaria treballar el Consell dels Infants, de la Infància i l'Adolescència. Jo tinc una cosa. Vinga. Que no és a les carreteres, eh? És un tema que...
Es porta parlant molt de temps. 5 minuts per tots, eh? Sí, és el tema dels ports senglars. Els ports senglars. Sí, perquè jo vellisc per allà fora, fora, fora. A una urbanització. Sí. Adan, dona't pressa que queden 3 minuts.
Sempre he d'atreveixar un camí per anar a la meva casa, que és tot buscós. I sempre hi ha javelit... Bueno, pots senglar-se i he de llençar una pedra, qualsevol tonteria, perquè a mi em donen por. I si m'atacuen... Ja, ja.
Bueno, qué buen rotllo. És que anava a dir una cosa que no es pot dir, és horario infantil i no podemos decir, però vaja, que tal com tenim lo de la pesta porcina, si li tires una pedra t'ho agrairà el conseller d'agricultura, segurament. Vinga, coses ràpidament que us agradaria que es pogués tractar als borratxos. Als borratxos. Les carreteres.
Les carreteres no és competència del Consell de la Infància i l'Adolescència? Diga-li al teu pare que no le puedes arreglar lo suyo de las carreteres, que tiene que ir a la Generalitat o al Gobierno de España, que tu no puedes. Com ho sé? Quines més coses, va. El reciclatge, perquè hi ha gent que, per exemple, només s'utilitza una brossa de paperera i quan la tira no fa reciclatge i després, doncs, no...
No tenim ecosistema. Veus? Això sí ho podem fer. No solucionar-ho del tot, però cadascú a casa seva, si es pot fer allò dels ports anglars, bueno, podem mirar-lo. També el de les cacas de gos. Cacas de gos, sí. Els borratxos també.
Si són locals també els podem gestionar. Si és de nit, que no facin soroll, perquè l'altra nit no vaig poder dormir per culpa dels veïns que estaven amb el martillo. Per la noix? Per la noix. Me quedé quasi fins a les 12.
Ja, però això està també regulat, eh? Hi ha una ordenança de soroll. No es pot fer soroll a les dotze de la nit. Jo estava dormint i a fora, al costat de l'estació, hi havia unes picant de palmes. O sigui, cantant, però cantant que l'escoltava jo des del cinquè pis i picant de palmes. Quina hora era? No sé, estava dormint jo, però era tipus les dotze de la nit i elles picant de palmes, com si estiguessin aquí en una festa.
No estarien contentes. Ràpid, ràpid, qui volia dir? El meu veí, també el mateix fa... No critiquem, eh, els veïns? Fa unes festes de... O sigui, sí, a les 12 fa festes... Què dic, 50 persones, 60, 67, no sé. Jo crec que hem retratat bé la situació i hem repartit per tothom...
Adan, en 5 o 6 anys, si fas una festa a casa, et vinc a buscar. Ja veuràs, com potser t'animes i acabes fent festes. Nagi, noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, per explicar-nos una vegada més què feu al Consell de la Infància i l'Adolescència i que vagi molt bé aquest acte que feu dijous al Ferroparc i espero que la tornada, que la pròxima vegada que ens veiem, em digueu ja quin serà el nom d'aquest parc que ara esteu treballant. Gràcies, que vagi molt bé. Adéu.
Amb això posem punt i final al Rubià el dia d'avui. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Són les 12 del migdia. Ràdio Rubí, notícies.
Molt bon dia.