Rubí al dia amb Lídia Martínez. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 10 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que comencem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que a les 10 agafa el relleu del programa La Vellentierno per fer la tertúlia que acabeu de sentir just abans de la informació actualitzada del bolletí horari
amb el que passa a la ciutat de la mà de la Patri Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui dimarts 28 d'octubre de 2025.
I avui al programa parlarem amb l'Aida Picón Fernández, que és creadora i actriu i que protagonitzarà l'espectacle Suèltalo ya, coño. Ui, que cosa més grande! Bueno, grande i reivindicativa. És una proposta teatral multidisciplinària que ens arribarà
La setmana vinent a Rubí, al Teatre Municipal La Sala, el dia 5 de novembre, un monòleg de creació col·lectiva on es barregen diferents disciplines com el teatre físic, el clown, les acrobàcies, però també per reivindicar els ideals de bellesa i perfecció que ens imposen des de la societat amb aquesta reivindicació i un espectacle que forma part de les activitats que l'Ajuntament de Rubí
està organitzant amb motiu del 25 de novembre, ja sabeu, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones. De seguida parlarem de què suposa aquest espectacle i de les dificultats que s'ha pogut trobar l'Aïda per representar-lo en diferents ciutats. A banda d'això, i parlant també d'espectacles, us recordem que tenim un telèfon de contacte al 93 588 59 60 si voleu optar per dues invitacions per veure l'obra de teatre dins.
Donas da radio. Muchísimas gracias. Sí, Penélope, ya sabemos que tienes ganas de venir a Rubí, pero demuéstralo. Demuéstralo, porque si vas a la sala te serán pasar saúl. Súper, fia. Amazing que te cagas energy.
No puedo superar todavía este corte de voz, José. ¿Qué dice usted? Exactamente. Y si vens aquí a la ràdio, vamos, te damos las cuatro horas del Rubí al día. Toma ya! Home, parlem de política, parlem de la teva feina i del que vulguis. Bé, doncs, a banda d'això, com dèiem, dones de ràdio, tu, no sé, desconozco si has hecho ràdio, Penélope, televisió, sí que em vas fer als inicis.
Si voleu entrades per veure aquesta proposta teatral amb l'Àngels Gunyalons com a protagonista, una d'elles, i que té molt a veure també amb el càncer, 93, 588, 59, 60. La proposta es podrà veure el dia 1, o sigui, aquest dissabte, a les 8 del vespre, al Teatre Municipal La Sala.
I avui tindrem una nova càpsula del nostre coaching. Entra a més, Moreno. Bueno, Moreno un poco sí, pero aquello un poco también de refilón, te digo, eh, Clint. Vaya patacazo. Sí, al Pau Navarro. Una salutació que l'estimem molt, però les coses com són, també. Doncs ens porta a una nova edició de la seva llibreria del Coaching Canalla i avui, a través d'una sèrie que es diu La Residència, ens parlarà de la importància...
d'això, del silenci. Això serà avui el programa, en el qual també sabeu que us portem música, de fet, el José Malagón, que estarà per tècnica des de les 8 del matí, i us saluda i que és qui obre les portes i els carrers d'aquí al voltant de la ràdio. Coincidència? No lo creo! Doncs per a nada, em posarà un tema musical amb una efemèride, avui un aniversari, per començar a aquesta hora de programar.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Bona nit.
Doncs aquesta gran cançó d'Elvis amb una versió renovada que es va fer servir per la banda sonora d'una pel·lícula el 2001. Madre mía, 2001, com ha llovido ya. Ocean's Eleven, on la Julia Roberts també tenia un paper principal en aquella història amb els Mr. Coffee, podríem dir. M'ho acabo d'inventar ara mateix, però clar, entre Brad Pitt...
i George Clooney, que els dos se dediquen a anunciar cafeteres i coses d'aquestes, doncs hem volgut felicitar aquesta dona, la Júlia Fiona Roberts, que avui fa 58 anys va néixer un 28 d'octubre del 67 a Esmirna, a Georgia, als Estats Units, i per no posar el Pretty Woman, sempre, o en una cançó de Notting Hill, aquesta dona que també va aparèixer a la boda de Mejor Amigo, a Erin Brockovich, a Come Reza i Ama.
juntament amb el marit teu, Penélope, amb Javier Bardem, doncs avui la recordem amb aquesta història, aquest Ocean's Eleven, que després ha tingut diverses seqüeles i que es basava en una pel·lícula clàssica, que és La quadrilla de los once, que aquí al programa també ens encanta. Doncs sentim l'Elvis Presley amb aquesta cançó que es diu A Little Less Conversation.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com us dèiem, la setmana vinent, el dia 5, arriba aquí a la ciutat un espectacle que està inclòs dins de les activitats del mes de novembre i el 25N, ja sabeu, per eliminar la violència envers les dones, i que ens arriba al Teatre Municipal La Sala amb entrada gratuïta, que està molt bé, però això sí, l'heu d'agafar, l'heu de reservar.
Un espectacle reivindicatiu i del qual volem parlar ara mateix amb la seva protagonista principal, que la tenim, tenim la sort de tenir-la aquí a l'estudi, que és la Aida Picón Fernández. Què tal? Com estàs? Hola, bon dia. Molt bé. Me'n havia cansada, venia de ruta de penjar cartells. Per aquí, per la ciutat. És un clàssic, eh? Bueno, és que t'ho has de fer tot.
Aquí a Rubí hi ha molta gent que es dedica, no, molta gent, hi ha gent que sap que penjar cartells pel carrer de vegades és més efectiu que segons quines campanyes. Ah, sí? Sí. No sé, com que jo visc aquí a Rubí, ho vaig veient i dic, mira, ha anunciat aquest cicle, ja ho has fet bé, aprofitant que venies de Terrassa cap aquí, cap a Rubí. Sempre penjo cartells.
No sé si és efectiu o no. No tinc la capacitat de fer-los, penjar-los, i després fer una traçabilitat, no arribo tant. Però clar, és que és Juan Palomo. És que t'ho anava a dir. No sé si entendràs aquesta expressió del Juan Palomo, però evidentment moltes vegades, i més dins del món de la cultura, s'ha de fer d'aquesta manera. Sí, jo soc tot. Jo soc si a camats...
La productora, la protagonista, la que l'ha escrit, la que s'està dirigint, la que fa els aèris. De fet, la Geli surpren. Ara hi havia unes senyores que havien vist que actuaven al casal. Perdó, jo vaig parlant, tu. No, no, tranquil·la. Tu tranquil·la, que jo tinc preguntes perfectes. Perfecte. No, que em preguntaven les dones i m'ha dit, això com s'agafa tal. Els he ajudat a agafar les entrades, òbviament, ja que estan aquí, que se les cogen. I els dic que quan acabi l'espectacle ens veiem. I em diu...
Revelation. It's two. Y yo, claro, la loca del coño soy yo. Y me agafaba todo el cartel y era como, así, nena, así, ¿qué es esta? Ay, por favor.
Més mones. Això ha sigut ara mateix, no? Fa deu minuts, sí, sí. M'encanta, és la ràdio en directe i el que passa que s'explica. I els dic, bueno, maig, s'ho queden en una entrevista, em diu, ah, on? I que a Ràdio Rubí. I coneixien Ràdio Rubí o no? Sí, la gent de barri, sí, eh? La gent de barri és agredida amb aquestes coses. Perquè a més la informació li havia arribat pel centre cívic.
Els havia arribat pel mòbil i m'han dit, ai, què és este espectacle? I després ha sigut, ah, que eres tu, clar. Ah, que és la setmana vinent, que no se'ns escapi, perquè això és una altra cosa, que potser veus això i dius, bueno, ja llegarà. I entre pistes, el dia 5, dimecres, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal, la sala, no hem dit el títol, l'he dit abans, al començar el sumari del programa, això sí, tu has dit, soy la loca del coño, l'espectacle...
Ens diu Suelta-lo ja, coño. Estan veient ara mateix també aquí el cartell de promoció d'aquest espectacle. Clar, jo no sé, primer de tot, Aïla, per aquest nom has tingut algun problema? Més enllà del contingut, eh? Només pel nom. No, no, clar que sí.
¿Voy soltando cosas o...? Sí, tu suelta, suelta. Suelta-lo. Pues mira. Me vas a cantar, perquè jo soc molt de... Si me vienes a cantar, me lo voy a cantar. És que saps què passa? Que des que existeix fa 3 anys aquesta obra.
tot el meu cercle proper, els meus col·legues, algú quan diu la paraula suèltalo, no hay quien no diga suéltalo y seguimos la conversación. Porque ya está tan picada aquí la canción y todo. Porque obviamente la canción versionada sale en la obra. Me faltaba. Té de dir una cosa, perdona, eh? A mi m'agrada molt interrompre... Bueno, no m'agrada, eh? Però sí que m'agrada interactuar, que no tenir una seguita de preguntes que et faré i punto de pelota. Clar, jo aquesta pel·li
de la que ara estarem parlant, perquè has fet una versió, entre cometes. Mira, ara estem... És que li envia també al José, per si de cas. Jo no sé si la posarem o no. Però ahí tenemos el recurso. Aquesta pel·lícula jo encara no l'he vista.
Ho dius per l'obra, per si seguiràs l'obra bé? No crec que tingui... No, anava a dir, l'obra fa guinyos a la pel·li, òbviament, i a Princeses Disney dels 90, però està escrit d'una manera, ideat d'una manera, que et faci gràcia el xiste pel xiste de per se i perquè si entens la referència et faci més gràcia.
O sigui, que ha de veure Frozen abans de la setmana vinent. Sí, riuràs, però si veus Frozen, riuràs el plus de entendir la referència. Però entendràs el xiste i et riuràs. Clar, està molt treballat el text. Què te voy a decir? Clar, és que què voy a decir?
Clar, i amb aquest let it go, aquest suelta-lo ja, coño, seria la teva versió. Els problemes que em deies, no? Sí, perquè ens hem anat de tema. Sí, no, i a més, d'això de premsacuts vaig passar, hi ha una entrevista de ràdio, que em feien a les 5 de la... No m'ho invento, sí, a les 4, 5 de la tarda, alguna cosa així, i no et diré on, perquè no me'n recordo com es deia. Crec que era el connectat, alguna cosa així. Perdó si m'estic equivocant, crec que era el connectat.
Em fa gràcia, perquè jo aquí, com si hiciera 20 entrevistes al dia, no? El que tinc és dèficit d'atenció i de memòria, o sigui... Pues m'han fet l'entrevista i es pot recullir, està encara publicada i a tu li passa directament la llars, hi ha un moment, en què... Ah, vale, tal, i la que va, per qui la publiques, tal, tal... Li, pues, suèltalo ja, coño, tal, no sé què... I clar, jo que va, que faig promo, suèltalo ja, suèltalo ja, coño, pa que te quedes con el nombre, no?
I en un moment hi havia un senyor i una senyora. El senyor diu com, bueno, ja està, ens ha quedat clar el nom de l'espectacle. I li dic, però que tens algun problema. I em diu, bueno, és que m'ho estic inventant, de veritat no me'n recordo les paraules. Millor escoltar-ho, eh? Ho dic de veritat, però no me'n recordo. Estàvem a ser l'hora infantil, no sé què em va dir. I em va dir, però tens algun problema amb la paraula conyo? No sé, pregunto.
i la dona, crec que era, afegeix, bueno, que es pot dir d'una altra manera, o que és molt barruer, o tal no sé què, i li dic, vale, però tens un problema amb la paraula, conya, lo que me estás diciendo me está importando ocho cuartos, o sigui, no m'estàs responent. Coses així, sí, i amb ajuntaments i contractació, les que vulguis. Això és el que jo volia que m'expliquessis, aquests problemes que has tingut. Tinc anècdota, problema i virtut.
Quan et trobes persones de l'Ajuntament, que al final les persones de l'Ajuntament, ojo, eh? Jo faig queixa pública sempre perquè sento que les persones de l'Ajuntament és qui està representat a la població. I jo sento que faig teatre reivindicatiu, social i amb queixa. Aquesta va de l'acceptació del gènere, de moltes coses en aquest sentit, però tinc una altra que tracta el suïcidi des de l'humor. I no és fàcil, però l'obra arriba i agrada. Per això no és fàcil fer-ho amb aquest sentit, no? Perquè no és riure't de, sinó que és aprofitar l'humor per...
I, clar, costa, perquè dius, és un tema tabú, no sé què tal, i dius, perfecte, aprofitem-ho, jo sempre ofereixo col·loqui postfunció amb una promotora d'igualtat de gènere, o sigui, us poso les facilitats que vulgueu, però, hòstia, que fem teatre, reivindiquem-os. I, clar, dius, hòstia, això ha de agradar als ajuntaments, no?, perquè és un tema que està a l'ordre del dia, igual que el suïcidi, que, bueno, no se habla, però existe, és la primera causa d'amor en joves, no natural, no?, i dius, hòstia, quina pena que guanyi el tabú, el no tabú.
Mira, Rubi em va trucar, que canyera, com mola, ho volem. De locos. Però a altres llocs ha sigut com... Ah, mira, ens agrada. Miren el contingut i tal una mica. És que ens fa una mica de cosa, que pugui tindre repercussió. I jo en plan, el teatre no és per això, la cultura, per remoure i tal. I sí, trobes de tot en aquest sentit. I és una pena. Una pena perquè...
Com més em rebuig, amb més ganes tinc de fer-la perquè em demostren que com a societat no hem canviat. I a l'obra de teatre jo em fico amb les princeses Disney dels 90. Que heavy que a dia d'avui segueixi fent gràcia, perquè si ens segueix fent gràcia és perquè seguim empatitzant. Quina pena que jo encara pugui utilitzar les princeses Disney dels 90 per explicar com se siente la protagonista en el 2025.
És que, clar, aquí hi ha moltes capetes que dices, ojo cari, eh? Te lita. Clar, la primera vegada que se't va ocórrer fer aquest text reivindicatiu va ser per al Frozen o va ser perquè ja ho tenies al cap? La història és fàcil, senzilla i estúpida, a la vegada. Doncs vinga. Jo hacía aéreos sola en el gimnasio
i estava acabant un postgrau de creació teatral. I com la Rosalía, doncs jo tenia que fer el treball final d'aquest postgrau de creació, i dije, ah, doncs com el postgrau ens han ensenyat a fer clown, comèdia, grotesc, tragèdia grega i drama, digo, vaja, yo lo meto todo en 15 minutos. Hice l'arco. I el meu profe no dóna temps. I jo que sí. I en medio un espectáculo d'aéreos. Jo en aquell moment a la tela quasi ni pujava, tia, eh? O sigui, pero yo dije...
I jo em va agafar molt for Frozen. Jo sí, jo me pillo molt fort, ¿vale? Perquè era la primera princesa una mica diferent, que luego és reina. Que luego no acaba ni reina ni princesa. Però no me hagas un spoiler, que aún no he vist la peli. Bueno, si és que per lo que hi ha que veure, tampoc te preocupes. Però, bueno, era la primera diferència, és una mica de suc. I dije, ay, que guai, no sé què tal Frozen, que maravilla. Dije, pues jo hago de Frozen.
doncs vaig estar-me dos mesos plorant, perquè per què cojones he tenint aquesta idea de mierda? No me sale nada, esto es un fracaso. I les últimes dues setmanes vaig fer un tastet de 15 minuts com a espectacle final. I vaig dir, vale...
ojo, vaya churro, pero bueno, en plan veo cosas. I a partir d'ahir vam anar agafant residències i tal i es van ampliant a una hora. Perquè amb una companya del col·le d'aquell moment em va ajudar a desenvolupar-la. Llavors jo improvisava, ella em donava directrius,
És col·lectiva la creació, perquè a vegades em dirigia i jo feia el que em rebufava, però en el bon sentit, ella em deia alguna cosa, però de cop al meu servei anava cap a un altre costat, ho agafàvem, llavors ella deia alguna cosa que a mi m'hi portava, o sigui, era com una discussió guai de creació, i ella estava fora i jo dintre. Llavors jo agafava els vídeos i després ho transcrivia i li acabava de donar el xiste.
Però sí, sí, tu pensa que yo hago tragedia grega en un espectacle, que si tu la suelta, lo ya coño, i tu diràs, ¿y a quién Dios le hablas? Pues obviamente a Mickey Mouse. Ja estem veient algunes dades de les imatges del vídeo de promoció d'aquest Suelt a lo coño. Anem de qui vulgueu, vosaltres, que podeu. La màgia no existeix. Què més vols de mi?
Té de saber... Mateu-ne un. Màxim, un progenitor per princesa. Dius que la màgia no existeix. No. Ho creus de veritat, això, en general? Sí, sí. Sí, la màgia que ens han venut a Disney. Perdona.
que és al final amb la màgia que creixes i que creus que existeix, no? No diré certes coses per respecte a certs públics, però crec que és guai viure de la il·lusió fins a cert punt, creure en certes coses, no? I això és maco i ens fa una infància molt xula. El que penso que a vegades ho venem tot a la màgia, a la sorte o a coses que externalitzem.
I per a mi no per a mal és una pena, perquè si externalitzem tot i tot és suert i tot és màgia i tal, no ens fem responsables dels nostres actes i no valorem les coses guais que hem aconseguit per nuestro papo moreno. Per la feina, per treballar, per buscar d'un objectiu i per seguir-lo. Mira, jo ara tenia Tinder, m'ha durat un mes, perquè dius com està el panorama.
No, yo tengo contenido el que quieras. No, está muy bien, porque yo... O sigui, no he entrat mai a Tinder. Puedes entrar i salir, igual que has entrado. L'única vegada que vaig pensar, això deu ser el Tinder, va ser a Barcelona, jo anava en un tren, en un autobús, i vaig veure una persona que estava asseguda una mica més cap allà i estava tota l'estona fent així.
Y yo pensaba, ¿qué está haciendo esto? Y cuando me ha echado prupada, yo he dicho, hostia. Y es el único contacto que tengo tan Tinder. Pero vamos, que me estás aquí ya dejando claro que no vale la pena. Al final, te podría contar con otro ejemplo, porque me ha venido a la cabeza. Yo es que soy simple, ¿vale? Como una camisa del Vesca.
La cosa es que estaba ya tal y siempre a lo típic. Hola, ¿qué tal? ¿A qué te dedicas? No sé, que yo, bueno, no sé, aprende a leer cari, creo que te enseñaré en primaria, lo tengo en mi perfil, pero bueno, eso es otra cosa. Es que yo en vez de ligar hago bullying, pero da igual. Em diu un chaval, escolta, ah, ets artista, yo bien, has leído, gracias. Qué suerte dedicarte de lo que te gusta. Y yo, excuse me, sort, suerte de qué?
Digo, me levanto a les 6, me he hecho autònoma, paga impuestos, vengo de colgar carteles. Yo me he venido antes para colgar carteles. He venido a la radio. ¿Ahora cuándo me vaya a seguir colgando carteles? He plurat, lo he hecho llorando, lo he hecho enfadada, lo he hecho triste, lo he hecho contenta. Lo he hecho. Lo he hecho. Punto. Sí, yo creo que en la causalitat, es a dir, ¿yo hayan llocs a la vida o no hagues arribat? Si no hagues tingut
Aquesta cosa que la gent li diu sort, però no, jo no crec que és sort, és una cosa que jo he provocat indirectament. Perquè jo he estat allà, allò m'ha fet veure, m'ho conèixem allà de, ei, ah, hola, un plaer de tal, i te vas a un altre siti, al cap de dos mesos et truca aquell, algo... Hosti, tia, tu veus aeris, no? L'altre dia vaig acabar actuant a la Fura dels Baus, tu creus que jo conec algú de la Fura dels Baus? Ostres, molt bé. Pues fue porque yo hice un bolo no sé dónde de aeros,
No sé dónde, no, sí que ho sé, Roda de Ter, pobrets meus. Una salutació, eh? Una salutació, Roda de Ter. Però vull dir, esternalitzant-ho, no? Te vas a hacer un volo a un pueblo o a una ciudad, igual, on sigui, que potser no havies ni estat a la vida, la Fora de los Vols necessita un aeri i t'has pactat clar a la nit. Ells m'han dit que fas aeris, t'interessa actuar? I sí, i tengo fotos ahí actuando en el río Ter con la pata per arriba.
És sort... Home, jo he hagut de fer un espectacle que no va anar a cap lloc, conèixer un senyor de casualitat, perquè jo volia fer animació de sorra, el Toni Ortiz, maravilla. Aquest Toni se'n recorda de mi, li diu a no sé qui, aquest no sé qui em diu, ens falten 10 minuts per omplir un evento d'aeris. Vols fer aeris? Sí, m'invento una obra expressament per a esos 10 minutos, no vull acabar aixafada com un puré de patates, meravillosa, acabo fent un espectacle d'aeris amb la trinca.
La cançó de la patata. És que maravilla. I de cop et truca els anys de la Forada dels Gaus, tres dies abans d'anar a actuar, perquè si vols fer un aèris a sobre el riu, t'era la nit. Claro, donde firmo. Llavors es dius, suerte, suerte tienes tu cari que te esté respondiendo, porque seguramente en Tinder te están ignorando todas.
Hi ha hagut una cosa que m'ha agradat molt, que has dit, que és el tema de la causalitat i no la casualitat. Jo tinc una amiga que té una edat, o sigui, una edat més gran que jo, vull dir. Tots tenim una edat, no pots tenir una més. Sí, sí, sí, però vull dir, ho dic perquè potser pel que estaves dient de la sort, que volem que tot ens vingui donat, les generacions més joves potser pensen en això i no en el que estaves explicant, no? Que et poden arribar oportunitats però te n'estàs a buscar tu una miqueta. Mhm.
Perquè tu ets molt jove i no sé, comparant amb segons... Però vols dir gent de 30 o gent de 20? És que com ara la joventut és fins als 40... Sí, o els 50. Perquè al final ja, en lloc de solucionar el problema de raïs, ens donen ajudes per allò que sé què. Jo crec que poden passar dues coses. O sigui... Perdó, volem empezar. Sí que és veritat que potser...
Hi ha una certa tendència a la llei del mínim esforç, però ojo, perquè jo també penso que les persones més vagues són les més capacitades, perquè sempre trobaran la manera de fer-ho de la manera més senzilla i en poc temps possible.
Però va molt vinculat a l'objectiu que tu tinguis laboral de vida o el que tu et motivi. És a dir, hi ha gent que s'està bé, estan treballant en una oficina. Jo he treballat tres anys en una oficina. Jo ja sabia que no estava bé i m'ho va confirmar el temps, per exemple. Però gent que allò ja li serveix bé. Parlo per mi, eh? Un exercici que també he fet és que a vegades he assumit que tothom té un objectiu similar al meu a la vida, de lluita i de reivindicar o de...
o de vivir en la pobreza y la supervivencia porque quieres ser artista, i no, no. Hi ha gent que realment és feliç amb una certa comoditat, no? Que això no treu que vulguis que prevaleixin els teus drets, eh? Perquè... Vale. ¿Cuál era la pregunta? No lo sé, però... Ah, sí, lo de la joventut, perdona. Llavors penso que, clar, ja partint d'aquí, depenent del perfil que cap on vol tirar,
si realment el que vol és tirar per un camí similar al meu, clar que no pots esperar que et truquin. Clar que pots tindre puntualment sort, però crec que si vols fer un camí llarg i que et duri, has de provocar certes coses i tal. Penso que hi ha gent de tot tipus, perquè per a suert o per a mal, per exemple, es veu per les xarxes socials que ara hi ha molta emprenedoria jove. Hi ha molt jove...
que vol ser emprenedor i que fot molta canya tot el tema de com està el sistema d'autònoms a Espanya, per exemple. Però això és com l'extrema. Després, el que potser no té un perfil tan emprendedor, sí que és veritat que potser hi ha certa tendència del... Bé, jo he estudiat, ara que em vingui la feina, ara no m'està venint la feina, què faig? No sé què fer. No hago nada hasta que me llame de lo mío.
Clar, també dependrà de persona, però sí que és veritat que aquest tipus de perfil és una pena perquè també és el que estem deixant nosaltres com a societat. Que te venden que estudies una càrrega i que després vas a tenir el teu treball i ja està, que és lícit. Vuelvo a lo mismo, eh? La gent no té per què ser emprenador i levantar-se des de mañana.
acompanyant ara ajuntaments o el que sigui, és lícit tot. Però sí que aquí, llavors, si vols una certa comoditat, també has de lluitar per la comoditat i has de passar per una incomoditat, això és veritat. Sí pot ser que es nota més en aquesta tendència, perquè quan tu ja ets emprenedor ja tens un esperit lluitador que no el deixes. O el deixes i llavors te'n vas cap allà, això sí que és veritat. Però jo crec que és més en la persona i l'esperit que en un tema de generacions, perquè t'acabes trobant de tot.
Tornem a l'espectacle i tornem a aquestes dones que t'han parat per Rubí, que m'imagino que tenien certa edat, perquè dius que el Casal els havia informat d'això. Llavors, clar, jo em pregunto, com és el públic que t'has trobat de moment al teu espectacle? O sigui, hi ha de tot? Hi ha més gent gran, entre cometes, que joves? Però mira, agafo una mica el que t'assajos dient ara. D'edat, de DNI, hi ha de totes les edats.
De fet, l'espectacle està recomanat a partir de 14 anys, però jo sempre ho dic. Jo l'he fet per col·les. I a mi se m'han revolucionat més, els de 4 que els de 1 de l'ESO. Llavors, a nivell de temàtica, sempre han sigut, sí, a partir de 12 o 14 anys. Però les persones que venen, veus que generalment ja és un perfil que va al teatre.
Perquè per ignorància, tabú o... Quan dic ignorància no és despractiu per a nada, eh? Que sé que no és una paraula despractiva, però hi ha gent que a vegades no li acaba d'agradar. Dic ignorant igual que jo soc ignorant amb altres temes, no? Quan no tens una certa tendència al teatre o a veure altres obres que no siguin les de la Emma Vilarasau, que estan estupendes i ella és meravellosa, eh? Le comemos todos el papo. I que tiene ya un teatro con su nombre. És que joder, claro, és que...
Però dius, d'acord, hi ha el perfil de la gent que va al teatre que com a molt va a gastar-se aquests 30 euros en l'espectàculo que tenim fa a Barcelona. Llavors, clar, la gent que ve el meu espectacle sí que es nota que hi ha gent que li agrada teatre, que ja té una mirada una mica més oberta.
Ojo, que no ho dic perquè el meu espectacle sigui súper obert, i si no l'has entendit, és que tens la mente cerrada, no? És que igual mi espectacle és una mierda, i opinas això, i és lícito i maravillo, i maravilla me lo criticas i me das un abrazo després, o sigui, clar que sí, més faltava, eh? Però sí que notas que ja la persona que fa aquest pasito para nari és una persona, és un perfil de persona, pues, en la lluita, que li interessa...
que vol anar-se'n amb preguntes de l'espectacle, que no vol veure un Shakespeare que ha vist 80 vegades, encara que sigui la versió no sé què, o que no vol veure un espectacle, potser per dir-ho d'alguna manera, més tirant a comercial. Comercial en el sentit d'actors coneguts, espectacle o temàtica ja molt utilitzada... Que, ojo, si segueix fent és perquè la gent hi va i la gent li agrada. I no ho critico perquè jo també hi vaig. Clar, hi ha les dues opcions. Pots veure un teatre més reivindicatiu un dia i un altre dia te'n vas a veure...
Doncs no sé, pel davant i pel darrere, que és una comèdia clàssica, no? Per dir algun... És que això és com posar-te a la tele i posar-te a Los Serrano o posar-te un Black Mirror. Per dir-te alguna cosa, eh? Però la gent que es queda després, però una cosa és que passa a veure l'espectacle, una altra cosa és que et quedis després al col·loqui. En aquests col·loquis què és el que més t'ha sobtat que t'hagin dit alguna vegada, Aida? És que és gent meravellosa,
Es queden quasi sempre tots els espectadors. I és aquest perfil que et deia. Llavors és que, més que preguntar-me, aprofiten que tenen el micro, saps? Però en el bon sentit de dir, ai, pues això que ha passat en aquella escena m'ha recordat en aquell moment que a mi em va passar no sé què, o, ostres...
Quina mirada d'aquest tema, jo no l'havia vist des d'aquest constat, que interessant. Les típiques preguntes de com has fet aquest espectacle, d'on ve la idea, no? Cosetes així de curiositat morbosa que tots tenim, òbviament. ¿Esta chavala, quién es, de dónde viene? Però realment és molt agraït, perquè més que preguntar-me seria similar a aquesta entrevista. Són col·loquis a la reflexió i són molt xulos. I amb els col·les ha sigut molt guai perquè...
mai hi ha hagut una falta de respecte. És que quan veieu l'espectacle entendreu coses que estic dient.
dona les hormones, que vegis alguna cosa i tal. I sí que durant l'especte que l'han reaccionat de forma morbosa, però m'ha anat de conya, perquè després ho he utilitzat i he dit en aquell moment que us estaveu rient, si això ha sigut de la vida real i us passa amb la teva parella o la teva germana t'explica que li ha passat això, tu et riuries? Perquè a mi me s'han posat l'actriu. Jo quan estic actuant tinc una dissociació, que és el que estic fent i òbviament està pendent de les coses, no?
els pelos com escàrpies i es callen de cop, no? És molt guai. Perquè ho veuen i perquè els hi dono l'espai als nens i també a les altres persones més adultes, no? Però jo permet un espai on et pots riure de tot el que passa d'espectacle. Aviam com et fa sentir que et riguis de qualsevol cosa que et passa d'espectacle. Jo no et vull juzgar i no vull ser qui et juzgue, eh? Jo, humor negro, a tope. Només dic que ull, que és guai, perquè també ens fa reflexionar, no?
De vegades amb la comèdia és com millor entren segons quines idees o reflexions que estaves explicant. Perquè t'adones en plan de què collons m'estic rient. I ja no potser a vegades des del jo, sinó de ho estic permetent, socialment ho estic permetent, no m'estic reivindicant, no m'estic queixant. Quan fa que no vaig donar-me ni per això? O el tema del suïcidi és que és molt fàcil. La gent es descollona...
dient frases com... Saps per què jo no em mato i em tiro al 5, eh? Perquè tinc tan mareçó que em quedaria tonta. Paralítica. Paralítica i me t'haurien de cuidar. Perquè ni matar-me se hace lo bien. I la gent, ja, ja, ja, ja. Clar, però els permets aquest espai. És una evolució, és un creixement. Les obres que faig estan molt cuidades i molt estructurades. I després la gent sempre t'agraeix. Hòstia, merci per deixar-me riure d'això. Perquè no tinc espai on riure'm d'això. On transitar-ho, on...
Tenim un vídeo d'opinions del públic, Jose, tenim el vídeo de les opinions del públic, perquè hem d'anar acabant, perquè no te des cuenta, però mira que hora és ja. Està com monòlogos. No, clar, si fas monòlogos, que estàs acostumada i jo te dejo, pues claro, és això. Anem a veure què t'hi ha. És molt bé, l'horitat és molt molt fàcil. És una obra fàcil.
amb una crítica social important. M'ha encantat. De fet, és una proposta superxula, que a més és una promèdia que passa per flors. L'Aida està fantàstica, és una bona que recomano moltíssim i no sé, m'ha passat molt bé. Molt bé, molt bé. He pensat una cosa que dir, oi, serà tot riure, no? Però a mica a mica anar a pujar, anar a pujar, anar a pujar, és el rival final. Molt ben caracteritzen els personatges, es veuen completament les seves diferències i jo crec que us agradaria a tots. Jugo una mica amb totes les emocions,
Comences que sé clar que és el primer dia i al final ja hem sentit dramàtics que no t'esperes per res. És molt xula, val la pena. Venim a veure-la. S'ha de veure. Bé, després d'aquestes opinions, i ja per acabar, què els diries als que estan sentint aquesta entrevista i encara potser tenen algun dubte de passar el dia 5 pel Teatre Municipal La Sala? Primer, això sí, agafar l'entrada gratuïta, que la podeu...
agafar a la web de reserva d'entrades de l'Ajuntament de Rubí, que és el Covín, si poseu Covín, Rubí, la sala al Google, et surt de seguida. Què els diries? Algú que encara no estigui convençut. Gratis. ¿Qué más quiere el baldomero, no?
És gratis, ven i juzga. Insulta-me si querés acabar, però és gratis. Després, que et diguin, tot el que vas explicar em sembla molt bé, però a mi no m'ha agradat o m'ha encantat, el que sigui, després en aquest col·loqui que fas després. Sí, tenia en compte que és gratis i tal teatro. Sempre, todo lo gratuito. Y si quieres te levantas a mitad de espectáculo y te piras. Me va a parecer maravilla. T'ho juro, és que em sembla todo estupendo. És que és gratis, és que no t'haurà més que decir.
M'han escoltat, tenen el tícer, tal, si necessiten començar alguna cosa més, jo crec que és, no tengo nada más que hacer esta tarde, és gratis. I la gent que realment li interessa escoltar una manera de veure aquesta temàtica, com li donem la volta amb les princeses Disney i com ho fem des de... El que et dic, tracto temes molt heavy des de l'humor i un espectacle de teles aèries, vull dir, que no sempre es veuen als aèris. La gent aquesta ja es reservarà a la tarda, això ho sé.
El que està dubtant perquè potser no té otro plan mejor, perfecte, gratis, vente, i te pides a la meitat si quieres, d'igual, i luego te vas a fer una cerveza, ja ves tu, són les 6. A les 7 i 4 estàs fent la cervesa.
Doncs ja està, ja lo has soltado todo, Aida. Soltalo, coño. Soltalo, ya, coño. L'espectacle que el dia 5, a les 6 de la tarda, es podrà veure aquí a la ciutat. I com diu ella mateixa, és gratis. Aprofita. Veus un espectacle, comèdia, però amb molt d'intringulis i molta reflexió. I t'agraï moltíssim que hagis vingut a Ràdio Rubia a explicar-ho. I ens veiem a la sala la setmana vinent. Vindràs? Sí. Si no me sale un plan mejor...
Si no me llama Johnny Depp o así, ja te digo yo que vengo. Pues esperem que no truqui, que truqui el dia saue. Sí, que em digui, ostres, tenies entradas per veure això i no puc venir amb tu. ¿Te imaginas? No, tia, li dius, pues vente i després facem birra. Está tot pensat. Está tot pensat. Què més quieres? Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. So no one told you that was gonna be this way.
No ho podeu veure, però l'Aida i jo acabem de fer el mateix quan ha sonat aquesta cançó als aplaudiments. Vamos, no som de la mateixa generació, però està clar que hem vist Friends les dues. Per què sentim aquesta cançó dels Rembrandts, que és el tema principal d'aquesta sèrie, I'll be there for you?
que és el que els amics es diuen, estaré ahir per ti. Aquesta sèrie amb la qual es va fer conegut Matthew Perry, després es va fer també, doncs, algunes pel·lícules, però, clar, el paper de Chandler Bing va ser el que va marcar la seva carrera. Malauradament, avui hem de recordar que un dia com avui, un 21 d'octubre del 2023, ens deixava per un tema molt relacionat, doncs...
amb addiccions i coses que també ens passen. Com que el tenim sempre al cap i sobretot al cor, per tot el que ens ha fet riure també, amb una sèrie que, per cert, potser ara no es podria veure. Hi ha coses molt políticament incorrectes. A Friends us convido a veure-la. Recordem que fa dos anys ens va deixar Matthew Perry. I'll be there for you Cause you're there for me too
Fins demà!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,7. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Ara i sempre, el programa d'informació sordanista de Ràdio Rubí. Cada diumenge de 10 a 11 del matí.
I ara, avui ens toca, ja feia unes quantes setmanes que no teníem aquesta proposta del nostre coaching canalla, el més friqui del món del coach, que és el Pau Navarro, i que ens han preparat una de les seves càpsules de recomanacions que tenen a veure amb el coach, però també, en aquest cas, poden ser llibres, poden ser pel·lícules, sèries...
De fet, va parlar del llibre del Matthew Perry fa ja una temporada. Avui, amb una sèrie que es diu La Residencia, li preguntaré al Víctor què tal, al Víctor Pérez, i sobretot ens parla el Pau Navarro de la importància del silenci. Hola, buenos días, bienvenidos y bienvenidas a esta...
Píldora de la librería del Coaching Canalla aquí en esta colaboración entre Radio Rubí y Coaching Canalla Podcast. Bien, pues volvemos a la librería y ¿qué encontramos hoy? Hoy vamos a encontrar una nueva adquisición, algo que acaba de entrar. Está calentito, recién salido del horno y no es un libro, es una serie.
Una serie que se llama La Residencia, que es de Paul Williams Davis y está protagonizada por Ucho Adúa. Así lo he dicho bien. Es una serie de crimen y misterio que está basada en la novela del mismo nombre y es de Kate Anderson. Además de recomendarla, que aprovecho para recomendar mucho esta serie...
Hay un elemento, y no os preocupéis que esto no será un spoiler, pero hay un elemento que hay en esta serie que a mí me atrajo desde el primer momento, desde el primer segundo, que es el silencio.
Pero no el silencio como la ausencia de sonidos o de ruido, sino el silencio como espacio donde las personas encuentran palabras para explicar cosas que a lo mejor hasta ese momento no se habían planteado que les estaban sucediendo.
Sí es cierto que en la serie el silencio va a tener una función parecida, similar, pero no exactamente la que el silencio cumple en un proceso de coaching, que al final es lo que nos importa en esta sección.
¿Y cómo puede ser que el silencio sea una herramienta? Bien, un proceso de coaching, un proceso donde un coach profesional tiene a su cliente delante y tiene un objetivo a alcanzar, a diferencia de lo que algunas personas puedan pensar, que el coach explica lo que debe hacer la otra persona, eso no es coaching, eso es quizás una mentoría.
Un coach lo que debe hacer es hacer preguntas que tengan un objetivo como sacar información que el propio cliente tiene dentro de sí y si no la tiene buscar qué opciones tiene para adquirir un conocimiento, acercarse a un objetivo, etc.
Y en esta habilidad de hacer las preguntas adecuadas está la habilidad de darse cuenta que a veces en estos procesos hay momentos de clic, hay momentos en los que el cliente ha conectado con algo y necesita el silencio.
Necesita un espacio donde no suceda nada, aunque en realidad están sucediendo muchísimas cosas. El silencio en coaching sirve para dar esos espacios de reflexión, de conectar de pronto con algo que el cliente ha dicho, que algo que ha pensado, una pregunta que le ha hecho plantearse cosas porque la respuesta igual no era tan obvia,
Es decir, elementos que necesitan un espacio y el silencio es una grandísima herramienta para proporcionar esos espacios.
Así que estos momentos tan importantes en un proceso de coaching son los que me han retrotraído esta serie, la residencia, en las habilidades de nuestra detective a la hora de tratar de resolver un caso muy peculiar. Así que esta mini píldora con una serie en la librería del Coaching Canaya para poder hablar
de series, de crimen y misterio y de lo importante que es el silencio en el coaching. Bien, pues hasta aquí la sección de esta semana y nos vemos pronto y nos escuchamos mucho antes. Adeu...
Fins demà!
Bones of the rainbow, also pretty in the skies, are also on the faces of people wild and mad.
Fins demà!
Fins demà!
Radio Rubí. Noticias.
Molt bon dia. L'Ajuntament va presentar ahir el pla de xoc d'urbanitzacions en una trobada del cicle. L'alcaldessa informa a l'escola Joan Maragall. Més de 60 veïns i veïnes van assistir a la reunió i van fer palès el seu malestar per qüestions com ara el manteniment o l'estat de les voreres. El pla de xoc d'urbanitzacions tindrà dues fases, recordem-ho, si destinarà mig milió de pressupost fins a finals d'any i un milió del pla d'inversió entre