Són les 11 del matí.
Hola, molt bon dia. Esquerra Republicana de Rubí ha decidit que no negociarà els pressupostos municipals d'aquest 2026 amb el govern municipal. En una nota de premsa enviada als mitjans de comunicació, els republicans han anunciat que, de les dues condicions que havien posat per començar a parlar-ne, el govern només n'ha complert una, la del pla d'usos del casino, i en canvi, pel que fa al pla funcional de l'hospital, expliquen que han constatat que la Generalitat no està prioritzant la ciutat de Rubí.
Esquerra lamenta que l'hospital Ernest Lluc de Moncada Cerdanyola hagi passat per davant del de Rubí i que l'alcaldessa no pressioni ara la Generalitat, com feia abans, perquè ara a la plaça de Sant Jaume hi manen també els socialistes, segons sempre Esquerra Republicana.
La seva portaveu, Montse Soler, ho ha explicat aquest mateix matí. Els grups municipals opinen d'aquesta emissora. Els republicans expliquen que la decepció amb el tema de l'hospital arriba després d'una reunió on hi havia la gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, el director del sector sanitari Vallès Occidental Oest i també membres del govern de la nostra ciutat.
Esquerra lamenta també que els acords als quals van arribar amb el PSC i en Comú Podem els dos anys anteriors, el 2024 i el 2025, per permetre l'aprovació dels dos últims pressupostos, alguns s'hagin materialitzat molt tard i d'altres encara n'hi hagin arribat.
I el nou tancament del Parc Natural de Collsalola per la detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un port senglar també afecta Rubí. El govern de la Generalitat ha decidit clausurar tots els accessos al parc de manera permanent i no només durant la nit, com s'havia fet fins ara, per intentar frenar l'expansió del virus. La mesura s'ha pres després de confirmar-se un nou positiu a l'àrea de Barcelona. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que aquest cas forma part del mateix focus detectat anteriorment
a la zona de Sant Just d'Esvern i que, segons els experts, l'expansió cap a altres punts de Collserola era una possibilitat prevista. Escoltem el que ha dit el conseller.
molt a prop, és el mateix focus que ja van de Sant Just d'Esvern, molt a prop, però ja ha saltat el terme municipal. I per tant, dir-los que a partir de demà treballarem amb una resolució al Departament d'Agricultura, per tant, d'estendre totes les restriccions d'accés al medi natural, a tota la zona zero, com sabien, i ampliarem ja tot el parc natural de Collserola. Són 18 municipis.
Doncs precisament Rubí és un d'aquests 18 municipis que estan totalment o parcialment dins de la zona considerada del risc. En total fins ara s'han detectat més de 200 sanglars positius, en aquesta porcent africana, en diversos punts del territori. El tancament del parc implica restriccions en els accessos i en l'ús d'aquest espai natural molt freqüentat per veïns de Rubí, especialment per activitats com caminar, anar amb bicicleta o fer esport.
Tot i això, el govern assegura que els desplaçaments de les persones que viuen o treballen a la zona continuaran garantits. I en esports comencem parlant del waterpolo amb els nois de Club Natació Rubí com a protagonistes. Toni Bravo Rodríguez.
El Club Natació Rubí Masculi disputa per primera vegada la seva història, la Copa del Rei. Al programa Esports del Dia escoltarem el capità del Club Natació Rubí Masculi, Javi Carrasco. Amb ell parlarem de com afronten la competició que se celebra aquest cap de setmana a Terrassa. Mentre els nois competeixen a la Copa del Rei, les noies, líders de primera divisió, rebran a Can Rosers el Club Natació Quatro Caminos amb l'objectiu de mantenir-se en el top de la classificació. Les madrilenyes són cinquenes.
amb la meitat de punts que les rovinenques. Pel que fa al bàsquet, el club Sant Jordi masculí visita dissabte a les 8 al Prat B, cinquè classificat de la Copa Catalunya en un partit complicat, on els rovinencs intentaran trencar la mala ratxa de quatre derrotes consecutives. Diumenge a les 6, el femení viurà un duel intens a l'escola Montserrat davant del Club Natació Sabadell B. Les rovinenques són segones, la segona catalana, després de l'ensopegada de les primeres al bàsquet. Neus, es troben, atenció, només una victòria del lideratge, una jornada que podria marcar aquest frec a frec
entre els dos millors equips. Doncs res més per ara. Nosaltres tornem en una hora, com sempre, amb més informació de la nostra ciutat. Ràdio Rubí
Es la teva Memorio Music llega a Rubí presentando el espectáculo musical infantil Estrellas Animadas Un espectáculo alegre y divertido para disfrutar en familia donde tus personajes favoritos te esperan para pasar a una tarde inolvidable Estrellas Animadas
Domingo, dia 15 de marzo, en el Teatre Municipal La Sala, dos passes, a las 12 y a las 5 de la tarde. Venta de entradas en Entrapolis.com. Corre, corre, que vuelan las entradas. Que nunca se apaguen, que se queden aquí. Os esperamos. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. Abel de Cama.
La Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir de la dinàmica negativa dels resultats i que en Rosers ha de ser el seu portí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la zona baixa. Repa l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present. T'esperem 5 minuts abans de les 6 de la tarda. Tots fem esport.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant vuit minuts de les onze del matí, entrem a la recta final del Rubí al dia, ja sabeu, la part més cultural del programa. Avui parlem de literatura, parlem de teatre i parlem de dones, perquè durant tot aquest mes de març moltes entitats organitzen activitats.
al voltant del Dia Internacional de les Dones, i avui precisament en parlarem. Com sempre, us recordem que tenim un telèfon obert a la vostra participació. És el 93 588 59 60.
Aquest dissabte es presenta a la llibreria El Racó del Llibre La Revolta de les Mares, un llibre de la periodista Laia Gordi que parla de maternà des del feminisme. A partir de dos quarts de 12 del matí parlarem amb la Laia Gordi i també amb la Iolanda Ferrer, la que fora regidora d'Igualtat a Rubí, perquè serà la presentadora o l'encarregada de presentar aquest llibre aquest cap de setmana a la nostra ciutat.
Però, com dèiem, hi ha un munt d'activitats encara al voltant del Dia de les Dones. Dilluns, i organitzat per Òmnium Cultural, a la Biblioteca es fa la primera i les mestres de la República. És un muntatge teatral que encapçala en en Valentí aquest actor català que, a més a més, últimament sembla que s'està especialitzant en aquest tipus d'obres de recuperació de la memòria democràtica. En uns minuts, parlem amb ell.
I avui els convidats musicals són Viva Suècia. S'acaba de conèixer el cartell del festival Jardín de les Delícies, ells hi actuaran, i també altres noms destacats de la música de l'estat espanyol. En tot cas, avui escoltarem els Viva Suècia i un dels seus temes més coneguts, Dolor i Gloria.
Des d'ara i fins les 12, recte final del Rubí al dia, tot allò que necessites per saber què escou a la ciutat a nivell cultural i social. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Dilluns 16 de març, a les 7, a la Biblioteca, es fa la primera i les mestres de la República. Un muntatge de teatre documental que homenatge la primera alcaldessa de Catalunya.
La mestra, activista feminista i miliciana, nativitat i arzaplanes. També diuen és un homenatge a les mestres de la República, sobretot aquelles que van desaparèixer a l'exili o fins i tot aquelles que van morir. Aquest muntatge va càrrec de Nan Valentí, a qui ja tenim l'altra banda. Nan, molt bon dia, benvingut. Hola, molt bon dia. Gràcies per convidar-nos.
Últimament has fet diversos muntatges i diverses obres juntament amb el David Pintó i que tenen a veure amb la recuperació de la memòria democràtica. Us esteu especialitzant en el tema? Hi ha tanta documentació i tan material que podríeu estar fent obres de teatre i muntatges teatrals contínuament sobre aquesta qüestió?
Sí, és inabastable. És inabastable perquè com més vas, diguem-ne, buscant, més coses et surten i més gent et diu, home, doncs podríeu fer la història de tal o la història de qual, no? Amb en David Pinto vam començar el 2018 fent Mort a les Cunetes, després vam seguir el 2020 fent Molotov, el cas Cipriano Martos Jiménez, militar antifranquista, després va venir el desembre del 22 aquest muntatge dedicat a la nativitat llarxa que m'acompanya, el de la primera i les mestres de la república,
Fins demà!
I després hem seguit amb un altre muntatge, el maig del 24, que és també sobre la... O sigui, és més que un club el feixisme contra el Barça i ara acabem d'estrenar el gener Dones del 36, la Guerra Civil. Per tant, si aquest tàndem, quan ens ajuntem David Pintó i Nan Valentí, doncs és per produir espectacles de memòria històrica que, per sort, la gent ens demana i les anem girant totes a l'hora perquè continuem encara fent-les totes, girant-les totes.
Deies, clar, el material que hi ha és inabastable i tinc, a més a més, la sensació que cadascuna d'aquestes històries són prou interessants com per convertir-se en un muntatge teatral. Són vides, podríem dir, de pel·lícula o d'obra de teatre, no? Moltes de les que explicaves. Què té de particular aquesta de la nativitat llarza? Per cert, una gran desconeguda, eh? Una gran desconeguda. Sí, sí.
Sí, sí, fins fa 15 anys gairebé no la coneixia ningú. De fet, jo la començo a saber d'ella fa uns 10 anys. I realment va ser la primera alcaldessa de Catalunya, però ja era mestra, va ser mestra, per tant, també de la República, activista feminista, tot i que en aquell moment no es deia així, però ja ajudava, es va convertir en referent per moltes mares i moltes nenes, i per tant ja era feminista, ajudant les veïnes de cada població on ella anava a donar classes.
i després també va ser miliciana, perquè amb 63 anys se'n va anar al front d'Aragó, amb 63 anys de l'època, que a més a més es va poder recuperar una imatge seva vestida amb la garnota blava, el fusell a l'espatlla, i per tant ho va ser tot, va ser una dona que va tocar, tothom la demanava, el president Lluís Companys la volia a Palau, tothom la demanava per fer xerrades,
i va ser també la presidenta del sindicat de mestres de Catalunya, i amb la desfeta, el 39, ha d'exiliar-se com tanta gent, com tants republicans, com tants milers de republicans, i al no tenir uns contactes adequats, va desaparèixer a Tolosa, a Tolús va desaparèixer amb el més oblit i malvivint per poder sobreviure.
Déu-n'hi-do. Què és el que veurem en aquest muntatge que fareu dilluns? En aquest muntatge veureu la història que expliquem de la nativitat llarga, perquè per sort els seus biògrafs, l'Antoni Dalmau i l'Isidre Sorroca, han pogut fins i tot saber en quin cementiri va ser enterrada la nativitat, on vivia...
veurem tot aquest periple vital de la nativitat, que és el periple de moltes mestres que van ser republicanes, que al final les van haver d'exiliar i que van desaparèixer, com tu molt bé deies, en el du exili, que no van poder tornar mai perquè moltes van morir abans que el dictador, i van desaparèixer, dones silenciades, i veurem, a més a més, 21 primeres dones també a trencar barreres, que en diem, perquè van ser dones també nascudes a finals del segle XIX,
i, per tant, que van ser, no sé, la primera llicenciada en medicina a l'estat espanyol, o la primera directora d'un diari a Espanya, com és La Vanguardia, també la primera dona afusellada al camp de la bota, la primera creadora d'una biblioteca popular de la dona, que va ser la primera a Europa, que va ser la Francesca Bonveson, o la primera directora i fundadora de la revista Feminal, que és la...
que va ser la primera, la primera, la Carme Cara Alfonset i la primera revista feminista, avui tota aquesta gent, totes aquestes dones, dones increïbles, com la Nativitat, que van posar, en diem, a l'espectacle, en diem, que van posar el seu granet de sorra per construir una societat més justa, més feminista i més lliure, i per tant els hi fem homenatge.
Justament a Rubí s'acaba d'iniciar un projecte de recuperació de la memòria feminista de la ciutat i van sortint moltes d'aquestes històries de dones que van ser molt importants en el seu dia però que van quedar silenciades o amagades perquè el propi sistema social
patriarcal, doncs no els donava el paper que tenien. En aquest cas, jo crec que la nativitat llarxa és, insisteixo, una gran desconeguda. Com és possible que no sapiguem qui va ser, que no sapiguem que el públic en general, si no busca, no sapia qui que vam tenir una primera alcaldessa dona als anys 30, no? És una feina que al final hem de fer entre tots i totes, perquè forma part de la nostra història, no només de la història del feminisme.
Sí, sí, la història, com tu molt bé dius, l'han escrit des de sempre els homes, i en aquest cas, si parlem de la guerra, de la guerra espanyola, també la van escriure els vencedors. Per tant, tots els republicans, com la Nativitat Llarta, que van haver de marxar a l'exili,
o que no van ser aquí depurats i empresonats i afusellats. Molts d'ells, els que van marxar a l'exili, després van desaparèixer. Desaparèixer per 40 anys de repressió franquista i 30 més d'oblit democràtic. I ara estem en deute amb totes elles, amb totes ells, i per tant...
Hi ha tanta gent que fa això, que fa obres de teatre, que fa novel·les, que fan pel·lícules, perquè per sort no som Estats Units. Estats Units ja sabem que fan de qualsevol personatge, fan una pel·lícula i el glorifiquen i ens el donen a conèixer d'una manera prodigiosa. Nosaltres aquí no, nosaltres hem d'anar fent més allò amb una
Però, per sort, cada vegada es dona... I les dones, n'hi ha moltes de dones, perquè moltes dones, és el que deies, moltes vegades també pel sistema patriarcal, estaven a l'ombra de l'home i eren l'home el que s'emportava les medalles i era ella, en canvi, potser la que feia la feina, moltes vegades.
Crec que hem avançat en una cosa. Últimament es parla molt de les mestres de la República per una qüestió òbvia, perquè és una professió que encara avui està molt feminitzada. Per tant, tampoc no tenia molt sentit quan abans parlàvem dels mestres de la República. Hi devien haver, hi havien, però...
Eren menys. I jo he vist diversos muntatges, llibres, segur que coneixes llibres al voltant de les mestres de la República. Vosaltres acompanyeu la presentació d'aquesta obra amb una frase que m'ha agradat molt, és nosaltres els ensenyem a pensar i no pas a emmagatzemar, per entendre el que van significar aquestes mestres i aquests mestres, no?
Sí, sí, la Segona República va portar, entre altres avenços, per primera vegada, tots els avenços per les dones del matrimoni civil, de la llei del divorci, de la igualtat entre homes i dones, l'aposta per l'educació. L'aposta per l'educació va ser, diguem-ne, els únics anys, i de fet els dos primers anys de la Segona República, els del viari reformista, que són les que realment un estat s'implica en l'educació.
I hi va haver molts mestres boníssims. Però les dones van ser les primeres, abans ja i tot, abans de la Segona República, les mestres dones que van veure la importància de la coeducació, d'educar els nens i nenes per un igual. Això ho expliquem en l'espectacle. I va ser la Josefina Oliva Teixell qui va dir aquestes paraules que tu acabes de dir. Ell es va haver d'exiliar a Mèxic, a Tijuana,
i va dir això, nosaltres els ensenyàvem a pensar, no pas amb aquesta mà. I, de fet, els mexicans, per dir un exemple, van ser els grans beneficiaris de l'èxode republicà, perquè ells mateixos també deien una altra frase que deien, no sabéis el regalo que nos hicisteis y el olvido que cometisteis, perquè l'educació en aquest país i Espanya era, diguem-ne, un referent europeu, i el feixisme, el franquisme, s'ho va carregar tot, i va tornar a una...
A no haver de pensar, no ens interessa que la gent pensi, per tant tot pensament crític ha de ser fora de les aules. I no es va avançar. Hi ha un moment de l'espectacle que també ho diem. Si aquella ensenyant s'hagués pogut continuar, on seríem ara?
Precisament ara que estem en ple debat sobre com ha de ser l'educació i que els mestres estan en peu de guerra reclamant més recursos. Aquesta és una pregunta que ens fem moltes vegades quan parlem de recuperació de la memòria democràtica. És què hauria passat si no s'hagués produït el cop d'estat de Franco i aquests 40 anys de dictadura? Perquè, clar...
Fa pràcticament 100 anys estàvem en un moment potser més avançat del que estem ara. Et preguntava això perquè en una estoneta parlarem... Avui ens ha quedat un programa molt feminista, entre altres coses, perquè moltes de les activitats culturals que es fan a la ciutat estan vinculades a això. I aquest dissabte es presenta a la nostra ciutat el llibre de la Revolució de les Mares, de la Laia Gordi. No sé si...
El coneixes, però ella parla en el seu llibre d'aquesta revolució de les dones des de la maternitat i tinc la sensació que del que parleu vosaltres, del que parlareu dilluns, tampoc no està tan lluny d'això. Podríem estar parlant de la revolució de les mestres, també, oi?
Sí, a l'espectacle de la primera i les mestres de la República estic jo a l'escenari. És un tio a l'escenari, però que realment ja veureu que estic envoltat de grans dones, de dones extraordinàries, que cadascuna, com molt bé t'ho has dit abans, podrien tenir la seva obra de teatre o la seva pel·lícula. Per tant, és un bon moment per recordar-les i també per conèixer-les, perquè nosaltres penses els primers que quan ens hi vam posar amb en David Pintó començar a buscar el material,
ens sorpraríem a veure les vides d'aquestes dones. I per tant, és un moment, per això, junt amb els actes del 8M, com deies, de recuperar totes aquestes memòries. Per a aquells que ens estiguin mirant o escoltant, un muntatge fàcil de seguir, tot i que sigui una equació, ho dic perquè de vegades, quan parlem de
un muntatge documental la gent pot pensar, ostres, serà una cosa així feixuga, de pensar molt, de molta profunditat. Sí, de molta profunditat pel que s'explica, però en format teatre, per tant, tot el contrari, no? Fàcil de seguir, fàcil de...
Sí, nosaltres, a veure, el que ens diuen és que els nostres espectacles tenen molt contingut, que fins i tot hi ha moments que diuen, home, això és una lliçó d'història, però que ningú s'espanti, perquè ho fem d'una manera, diguem-ne, entretinguda, visual també, moltes vegades ens acompanyen aquí. En aquest cas, sí, tenim un parell d'audiovisuals del Dan Pintock, del Dan Martí, del Dan Ortines,
Martí, que sempre ens en fa uns ideals fantàstics, però que no s'espantin per això, perquè hi posem ritme, hi posem humor, també, que va molt bé, perquè el drama ja hi és, i també hi ha interacció amb el públic, sense tampoc no fer participar la gent, però d'una manera molt subtil, que ens ajuden a fer avançar la història, i per tant és una hora i deu que passa volant, i a més emociona, i també és això, és conèixer totes aquestes dones.
Doncs, Nan Valentí, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, que vagi molt bé dilluns. Doncs sí, jo crec que la biblioteca anirà fantàstic, gràcies a Òmnium també, Rubí, perquè han apostat per nosaltres i vosaltres per fer-ne difusió. Moltes gràcies. Fins un altre dia. Fins ara.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Falten 5 minuts perquè siguin dos quarts de 12 del matí. Avui els convidats musicals són Viva Suècia, s'acaba de conèixer el cartell o els caps de cartell del festival Jardín de las Delicias, que està a Madrid.
Aquest Jardí de les Delícies es farà al setembre, encara queda molt de temps, el divendres 18 i dissabte 19 de setembre. Viva Suècia serà un dels grups que encapçalen el cartell, però també Dani Martín i Sexy Cebres o Marlon.
Entre d'altres, avui hem volgut que els Viva Suècia siguin els nostres convidats musicals. Estan sempre d'actualitat, però avui ens quedem amb el seu dolor i glòria.
Música Música
Bona nit.
Los chicos han venido abajo, yo no Sé que no nos va a hacer mejores otra nominación Se trata de algo mucho más profundo De hacer un poquito mejor el mundo Y nada más puedo leer hasta aquí Que tengas el mejor futuro y que yo siga ahí Haciendo bromas como mecanismo Cuando nos asomemos al abismo
Cuando te acuerdas de mí.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
La revolta de les mares és el llibre de Laia Gordi que es presenta aquest dissabte al racó del llibre. Ella defineix el seu llibre com una recerca sobre com maternar des del feminisme. I anem a connectar amb la Laia Gordi també a través d'una videotrucada. Laia, molt bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Laia, que és materna des del feminisme, perquè quan som mares, sobretot mares de nois, d'homes, ens adonem que som les responsables de la seva educació en feminisme, però fins i tot, quan penses en això, dius això també és fruit del patriarcat, no? Aquesta sensació que tens, aquesta llosa de responsabilitat, també, que si el teu fill no és prou feminista, és culpa teva.
que ets la seva mare. Bé, primer de tot, si el teu fill no és prou feminista, no és culpa teva.
Crec que no ho he fet malament, o que no ho hem fet malament. Crec que si els nostres fills arriba un moment que són adults i nosaltres ho hem intentat educar-los en el feminisme i els hem donat exemples de feminisme i els hem acompanyat i al final no som feministes, hem d'entendre que hi ha un context i també moltes vegades hi ha un segon adult responsable, que és molt divertit com quan alguna cosa va malament sempre es mira la mare
i normalment també hi ha un pare. I si tens un fill que és un noi, mirarà molt el model del seu pare. Per tant, aquí, si el teu fill no és feminista, a no ser que siguis una mare sola, que també n'hi ha, i tampoc seria culpa d'elles,
crec que també pots mirar una mica al teu costat i dir, bueno, què podies haver fet tu? Vull dir que no tot, les mares no som omnipresents, aquesta és una de les primeres coses, les mares no ho podem controlar tot,
però sí que jo crec que podem intentar viure una vida feminista al costat dels nostres infants. I això, mira, no sé si els farà... Jo crec que és el que pot fer que els facin més feministes, però sobretot el que pot fer és que nosaltres visquem millor aquestes maternitats que moltes vegades, per culpa d'aquest entorn tan...
tan incòmode, com tan desagradable a vegades amb la maternitat, sigui una mica més còmode i puguem viure unes maternitats més gaudides.
De fet, si penso en la maternitat, no sé si coincidiràs, però jo tinc la sensació que hi ha una generació just anterior de dones, fins i tot diria que la meva, que ho hem après pel camí, que hem estat mares, i sobretot la generació anterior, les d'incorporació total a la...
a la vida pública i a la feina, pràcticament s'han hagut d'amagar de ser mares i crec que la teva generació i les noves generacions sou mares més orgulloses de ser-ho i li doneu més valor, no només...
Entenc que aquestes mares ja li donaven valor al que feien a casa. Evidentment, sí, però no públicament. Però sí, li doneu més valor públic i dir, punyeta, criar una criatura des del més pràctic, des de canviar vol que és el més profund...
No és una tonteria, i només no és una tonteria per una persona o una família, per una societat. És a dir, al final, les mares, i ara parlem dels models de mares que tu retrates, fan una de les coses més importants de la vida, no?
Sí, la maternitat té un valor social i polític, la societat no funciona sense mares, no evolucionem sense mares i des d'un punt de vista de l'esquerra és impossible parlar de feminismes, parlar de revolta, parlar d'esquerra, parlar de transformació, si no criem infants sants i feliços.
I la manera de criar infants sants i feliços, que siguin empàtics, que tinguin capacitat de resiliència davant les coses que inevitablement els hi passaran, és amb mares de tots els gèneres, jo dic, presents. Per tant, la maternitat no es fa sola. La maternitat és una feina necessària per a les nostres societats
I l'estem fent gratis, les dones. Llavors, ha d'haver-hi un reconeixement d'aquesta feina que s'està fent. Ha d'haver-hi un reconeixement, jo dic, social, econòmic, laboral, polític, d'aquesta feina que estem fent. I sí que penso, respecte al que comentaves abans, que el feminisme va, feminisme clàssic, diguéssim, i ara s'ha quedat molt enganxat en el feminisme liberal, va haver de renegar de la maternitat,
perquè necessitava, bé perquè la maternitat ens venia imposada, però ara arribem a uns temps en què les dones ja podem triar
almenys en el nostre context. Podem escollir si volem ser mares o no i resulta que la maternitat pot ser motiu d'empoderament. No necessàriament és un motiu de, diguéssim, de submissió o de, no ho sé, de subjugació. Tot el contrari. Jo crec que una maternitat empoderada és tan enriquidora com pugui ser-ho, doncs no ho sé, qualsevol altra de les activitats que fem a la vida.
De fet, tu parles de figures maternes en totes les seves vessants, des de la més convencional, la dona cis heterosexual que comparteix la seva vida o aquesta maternitat amb un pare home, ho dic perquè la gent que està a casa es faci una idea, com aquelles famílies que són dues mares i fins i tot tu parles de pares que maternen.
Sí, a mi m'agrada... Aquesta proposta pot ser una mica, si volem, provocadora, però a mi m'agrada parlar d'homes mare i de mares que maternen perquè crec que necessitem incloure els homes que volen cuidar en la maternitat. I si parlem de maternitats, de noves paternitats, de pares feministes o de criança, que són alguns d'aquests termes com neutres que s'han anat utilitzant, jo crec que amaguem
una realitat que és que aquesta feina està feminitzada, que aquesta feina fins ara, històricament fins ara, i la continuem fent un 90% les dones, i que si diem, si volem saber exactament a què ens referim quan parlem de criar un infant en vincle, o sigui de fer-ho bé,
a les que ho hem estat fent bé històricament, aquesta feina és maternar. O sigui, el que necessita un infant és que el maternin. La paraula paternar, o les paternitats, o pare, per mi està devaluada i ha perdut molt de sentit. I seran els homes, i no jo, qui des del meu punt de vista fent de mare,
podran recuperar o reivindicar la paraula pare. Però ara mateix, si hem d'entendre de què estem parlant, hem de parlar que els infants necessiten ser maternats. Hem de parlar de maternitats. I crec que també és molt interessant i molt disruptiu del gènere i dels rols de gènere si podem imaginar un home maternal i un home mare. Un concepte home-mare.
Jo crec que hi ha exemples. És a dir, que si busquem l'exemple... És a dir, jo quan intentava entendre aquest concepte he pensat en homes que maternen i ho tinc claríssim. És a dir, quan penso en l'exemple, n'hi ha. I és així.
Tenen aquest vincle, fan aquest paper, en molts casos, homes que tenen... O sigui, que aquelles criatures tenen una mare dona, que no materna. Sí, sí, sí. Potser hem d'avançar una mica en això, no? Precisament pel que tu deies, eh? Es pot triar si vols ser mare o no, i fins i tot es pot triar com vols ser mare. Sí, exacte. Des d'un punt d'amistat de dona.
Sí, jo crec que l'ideal no és que en cas de les parelles en què hi ha dos adults responsables, per mi l'ideal no és que hi hagi un que fa totes les tasques, diguéssim, de cures i l'altre que treballa, perquè al final, encara que sigui canviant-los, marquem uns rols de gènere. Al final, als nostres infants el que li ensenyem és que n'hi ha uns que fan unes coses i uns altres que fan unes altres coses. Per mi l'interessant és crear famílies, tot i que
En el llibre també ho dic, o sigui, està tan malament la situació que els homes que es queden a casa cuidant criatures em semblen estupendos, eh? I que la dona treballi, vull dir, em sembla fantàstic, feminista i em sembla preciós. Vull dir que no critico aquestes opcions ni molt menys, només faltaria. Però l'ideal, crec que el més feminista que podem fer és donar als nostres infants referents asimètrics. O sigui, que indistintament...
jo o el seu pare puguin fer les mateixes tasques de cures. I d'aquesta manera el que li estàs ensenyant és que els homes són capaços emocionalment i són capaços a nivell domèstic igual que són capaços laboralment i les dones igual. I per tant això desfà molt el gènere. De fet, a mi m'agrada molt mirar les...
Les parelles lesbianes, que en tinc moltes amigues, és veritat que les persones LGTBIQ+, també cauen en els rols de gènere, perquè viuen en la mateixa societat que nosaltres. Però en les parelles lesbianes amb criatures és interessant, perquè moltes vegades aquests rols estan més desfets. Aleshores, podem assemblar-nos les parelles heterosexuals una mica més a una parella lesbiana? Jo crec que sí. I és molt...
em sembla molt feminista i molt radical. I molt empoderada per tothom. Clar, al final, per l'adult també és més enriquidor poder dividir la seva vida en diferents aspectes. Aquesta també era una mena d'obligació de o renuncies a una cosa o renuncies a l'altra, quan es poden fer les dues. De tota manera, dius que el teu llibre va de la teva experiència i de reflexions que has fet a partir de la teva pròpia
però que també has investigat dones que ja ho van fer en el seu dia. I això m'interessa molt, perquè últimament estem parlant molt de dones o d'històries amagades i tinc la sensació que en això també hi ha referents amagats. Tot i que si pensem, potser en les nostres àvies, si veiem aquesta maternitat més compartida, de xarxa...
en els seus temps. Sempre compartim amb dones, eh? Sempre compartim amb dones. Mai amb homes. O sigui, si que veiem unes maternitats més de tribu,
més col·lectives, no tan individuals, que això a més genera molta sobrecàrrega, però sempre molt, molt feminitzades, amb uns rols de gènere molt marcats. Sí, de fet jo el llibre el començo més com una investigació. Jo arribo a la maternitat i diguéssim que la maternitat em sorprèn molt positivament, al contrari del que potser el feminisme a mi m'havia ensenyat i m'havia dit, no?
I aleshores jo dic, no pot ser que jo sigui la primera que fa aquestes reflexions. Llavors jo començo, suposo que com a periodista, una investigació dels llibres i de les dones que anteriorment han pensat sobre maternitats feministes, sobre feminisme matern que existeix com a concepte, i trobo que en català hi ha un llibre pràcticament
i no tracta concretament això, i en castellà n'hi ha tres, i bàsicament tota la documentació és en anglès i et diria que a més també molt silenciada inclús en el món anglosaxó. Vull dir, realment el feminisme mainstream, el feminisme liberal, ha silenciat tot el discurs matern perquè ho ha considerat com una subjugació al patriarcat.
i per tant el llibre comença des d'aquí, però sí que és veritat que jo crec que el passo per algunes anècdotes i experiències personals, perquè crec que és inevitable, vull dir, al final no seria honest, jo crec que si tu parles de maternitats i ets mare, és inevitable passar-ho per la pròpia experiència, i a més crec que és més honest, perquè jo dic, mira, jo ho he resolt així, no és la millor manera, però a mi m'ha anat així, saps el que vull dir? O sigui, no...
dir que s'ha de fer així o així és incorrecte, jo crec. I això no t'ha creat un conflicte com a periodista? Perquè els periodistes tenim sempre molts problemes per intervenir en la nostra obra, per dir-ho d'alguna manera. Bé, parteixo d'una tradició del periodisme, que potser és el periodisme literari, que potser és un periodisme d'investigació més reposat, molt de fa, diguéssim, d'un...
tot el que és el nou periodisme dels anys 50-60, la ubicació d'aquesta tradició que no s'agafa tant en l'actualitat i tant en aquesta pretesa objectivitat que a més jo crec que ara ens està fent molt de mal, perquè tots els mitjans venen la informació com si estiguessin dient la veritat absoluta i
probablement no ho digui cap. Llavors, arriba un punt en què trobo que és més honest dir, mira, aquest és el meu punt de vista i aquestes són les meves fonts, que no vendre una realitat com si fos única, que crec que no existeix, a més.
Veus una altra revolució que heu fet les periodistes d'aquesta generació. Vull saludar una persona que s'incorpora a la conversa perquè l'encarregada de la presentació del teu llibre serà la Rubinenca Iolanda Ferrer. Ella va ser regidora d'Igualtat, ara és la secretària de Feminismes de la Generalitat i una amiga del programa. Crec que ja la tenim a l'altra banda del telèfon. Iolanda, molt bon dia.
Què tal, Belén? Com estàs? Estem parlant amb la Laia Gordi. Ja saps que aquí no desaprofitem l'oportunitat de parlar amb tu. Tu presentes el llibre de la Laia. Tens també una conversa amb la Sandra Ferrer sobre la memòria del feminisme. Hem de dir que tot això la Yolanda ho fa a títol personal. És la secretària de Feminismes, però ho fa com a Yolanda Ferrer,
com a ruminenca, i no puc deixar de preguntar-te si creus que se't considera un referent del feminisme a la ciutat, perquè t'han convidat dues entitats privades per separat, tot i que han coincidit en el temps. Tu et sents així, Yolanda, com un referent? Jo m'emociono molt de pensar que algú em pot considerar un referent de la meva ciutat.
Jo em sento molt estimada per molta gent de la meva ciutat. I si que et puc dir, doncs que jo sempre que he exercit la meva trajectòria professional, ja sigui com a tècnica, com a alguna responsabilitat política, jo sempre he intentat fer de Rubí una ciutat més justa, més amable i, per tant, més feminista. I sí que és veritat que jo quan passejo per Rubí, que ara potser no ho faig tant com m'agradaria fer-ho, perquè és veritat que tinc una agenda que sovint no m'ho permet, jo em sento una
una dona molt estimada. No sé si diria referent, però sí que em fa moltíssima il·lusió quan l'Enric del Record del Llibre em truca per fer-me aquesta proposta, quan la Rosa Rosselló inaugura una cerveceria com a dona emprenedora i em proposa participar en els actes del 8 de març, quan la gràcia de veus de dona em té sempre present i em passa la seva programació del seu club de lectura, no?,
Per tant, jo em sento molt estimada. Ara, jo, la veritat, que com a dona, que he vivido en el patriarcat, i que els conflictes d'inseguritat els tenim, jo no sé si com a referent, però sí, em considero molt estimada. Demana la paraula a Laia Gordi. Digues, digues, Laia.
com ens costa a les dones sentir-nos referents i sentir-nos importants. Secretària de Feminisme de la Generalitat, però no sent un referent sobre feminismes. I una cerveceria i una llibreria consideren que per fer una cosa de feminisme he d'anar jo a presentar-ho, però només és que soc molt estimada. Hem de deixar marxar la Laia perquè...
perquè només es podia atendre una estona, però com amb la Laia hem parlat d'aquesta maternà en femení i fins i tot de com fer periodisme de forma diferent, no puc deixar de preguntar-li a la Iolanda, que sempre assisteix a aquests actes, perquè creu en aquesta lluita compartida de les dones i en la sororitat...
no puc deixar de preguntar-li si a la política, en aquesta vida més pública, es practica la sororitat o encara estem amb dictats del patriarcat i queda millor o funciona més o se segueix utilitzant aquesta competició, aquesta rivalitat, etcètera, etcètera. Es porta la sororitat a la política, Jolanda? Sí, i tant, i tant. Jo...
Jo he viscut la sororitat a la política, existeix, l'he viscuda i la segueixo vivint. I, evidentment, és la nostra eina fonamental per sobreviure en un espai altament masculinitzat, com és la política però com són altres, eh? Però soc una plena defensora de la sororitat allà on estigui i jo l'he viscut i la practico. Perquè és que no entenc la forma de funcionar a nivell de societat
sense aquesta sororitat tan necessària per a les dones.
Ja has pogut compartir alguna conversa amb la Laia per preparar precisament la presentació i deies que heu coincidit en alguns pensaments, no? Quan preparàvem l'entrevista em deies encara jutgem més durament les mares que els pares. De fet, la conversa amb la Laia ha començat precisament així, eh? Com ens traiem aquests prejudicis o aquests problemes, aquest pensament...
en negatiu, podríem dir? Bé, la maternitat... Jo crec que justament en els moments... O sigui, nosaltres vivim en una societat patriarcal i això és absolutament inqüestionable. I al feminisme arribem, cadascuna com pot, quan arriba, llegint molt, sobretot, escoltant a les companyes i a les amigues més troperes, perquè ens adonem que moltes... Allò que creiem que ens passa solament a nosaltres ens està passant a la gran majoria, per dir-ho d'alguna manera, si no a totes.
i sobretot s'arriba a llegir un feminisme. I jo crec que sobretot en aquells moments en què les dones ens sentim que estem fent un canvi d'identitat, per dir-ho d'alguna manera, sobretot l'etapa més adolescent, que estàs passant de nena adolescent, ja el patriarcat et comença a dir com has de ser, que millor que estiguis calladeta, que millor que siguis atractiva amb aquest model, també...
més masculí, no?, del que li agraden als homes i aquí apareixen molts transors de conducta alimentària que moltes dones els mantenim o els mantenen al llarg de la seva vida. I la maternitat és un altre moment en què, evidentment, jo estic molt contenta i em sento molt satisfeta que per fi les dones, des de fa uns anys, parlem de la nostra maternitat i no hagin de ser els tios que ens expliquin com s'ha de ser una bona mare. Saps? I és cert que jo
amb la Laia hem compartit algun àudio i alguna conversa en què jo recordo que com a treballadora social és curiós, com sempre, en situacions on hi havia infància, sempre se li carregava més l'estigma de mare que no protegia la seva infància a les mares que no pas als pares, perquè els pares era com que era una cosa que no anava més, si els seus fills i filles
bé, doncs no tenien garantides les seves necessitats bàsiques, no? Com que les dones sempre hem tingut que assumir molta més càrrega al llarg de la història, inclús, evidentment, se'ns ha qüestionat molt la nostra forma de voler maternar, no? No pas tant com a ells. Totalment. L'altre dia vaig veure una entrevista molt interessant amb l'Almodena Ariza, que...
que és aquesta periodista corresponsal d'Escenes de Països, i deia que quan començava les corresponsalies li preguntaven com podia fer de mare, perquè a més a més tenia dos fills molt petits, si estava en una guerra, la guerra de l'Afganistan, i ella deia que també es pot fer de mare d'aquesta manera. Per cert, tu com a mare de dues filles dones...
Has tingut por de no saber traslladar les teves filles al pensament feminista? Ho dic perquè, clar, la violència de gènere està pertot arreu, la pots trobar a la cantonada, la primera cosa que preocupa pares, mares i a tothom que té fills és la seva seguretat, però clar, com li expliques a una noia jove
una dona jove, perquè les teves filles justament ara són ja dones, que pot ser lliure, que ha de ser lliure, que ha de poder fer el que vulgui, però que el món que l'envolta és hostil. És a dir, que es pot trobar amb problemes de violència de gènere, pot sortir fins alhora que vulgui, però potser té problemes quan torna cap a casa, pot estudiar el que vulgui, però potser no té les mateixes oportunitats que si fos un home. Com s'explica això, Iolanda?
Justament en aquesta etapa és veritat quan et trobes en moments de molta contradicció, perquè justament a vegades són elles mateixes les que em diuen tu vas muy de feminista i ara me dices que me tape. I és curiós perquè el bo del pensament feminista és que et posa constantment amb les contradiccions pròpies que com a mare tens assumides a nivell cultural i que hi ha moments en què no sempre tens...
tens els ingredients com per practicar-la, i més quan està en lloc la seguretat de les teves filles. Mira, jo a les meves filles el que sempre els he dit és que vull que siguin bones persones. Per mi és fonamental, i no es pot ser bona persona si no ets feminista. Llavors sempre intentem parlar molt, els intentem inculcar que marxin dels llocs on no es sentin còmodes, que no callin davant d'algunes injustícies, sobretot que s'acompanyin
de bones persones, que les facin sentir tranquil·les, que no les qüestionin constantment, que busquin molt, que no es conformin amb qualsevol cosa. Perquè a les dones, quan hi ha alguna cosa en què no estem a gust, normalment no és problema nostre, és un problema estructural que està sostingut a nivell social, polític i econòmic. I moltes vegades ens han fet callar perquè no ens expresséssim entre nosaltres. Llavors, intento dir-li sobretot que busquin molt la confiança amb les amigues
Jo dono per fet que hi ha moltes coses que no me les han d'explicar a mi, tampoc seria adequat que m'ho expliquessin a mi, però que tinguin espais de confiança, que si hi ha algun malestar que intentin averiguar quin és el seu origen. I mira, hi ha un tema que a mi em va sorprendre molt i em va passar fa uns mesos i que va ser com un punt d'inflexió molt important, perquè la dossier ja està segon de batxillerat, té una tutora...
que a mi m'està agradant moltíssim. De fet, el dia de carnaval es van disfraçar tota la seva classe de la Cint Sombrero, o sigui, m'està agradant molt la seva mirada que fa a nivell de literatura espanyola i les lectures que està fent. I em va preguntar si tenia per casa el llibre de nada de Carmen Laforet. I, clar, jo vaig flipar perquè és un dels meus llibres preferits, saps? Tinc dos, o sigui... Ostres, em va fer una il·lusió, Belén, o sigui, que la meva filla hagi així, primer, un dels meus llibres preferits
I després, un llibre que parla d'identitat de les adolescents, que parla de violència de gènere, de precarietat econòmica, de tot el que va generar el franquisme a aquesta societat. I del buit, que moltes persones senten en molts moments de la seva vida, que per això és aquest nom de nada, de buit. I va ser com un moment de dir, la meva filla ja es començarà a llegir llibres que per mi són punts d'inflexió de la meva història.
I, clar, evidentment li vaig dir que sí que el lleixis, que li deixava, un dels dos que tinc a casa, i ens va donar peu a parlar. I ara, o sigui, hi ha molts llibres que ja els estic dient a les dues que m'estic fent com una petita biblioteca que vull que se'ls lleixin. Ara no les puc agobiar perquè ja és, bueno... No, perquè això ha de ser quan ells i elles volen, eh?
Sí, estan amb estudis, amb waterpolo, les dues ja saps que juguen a waterpolo, una està a la tercera de l'ESO, l'altra a batxillerat. Però sí que els he dit que Comeras Flores, de Lucía Soya, és un llibre que, o sigui, no us li recomano, o sigui, que se l'han de llegir en algun moment perquè és fonamental que se'l llegeixin totes les adolescents d'arreu del món i d'altres cultes.
Em fa gràcia perquè et veig dient, aquest llibre l'has de llegir, si no, no entres a casa. Et sorprendràs a tu mateixa amb frases d'aquelles lapidàries, però donant-li la volta. I, Holanda, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui, per atendre'ns sempre. Que vagi molt bé la presentació de dissabte i aquesta tarda també tens aquest acte a la madriguera. Sembles una influencer famosa.
Bé, moltíssimes gràcies. Que tothom vagi a la madriguera, que la Rosa Rosselló s'ho curra moltíssim. És una il·lustradora també de Rubí, que ha apostat per un projecte molt innovador, que és una dona que ven cervesa. Així que totes i tots anem allà, que hi vagi bé el negoci. Molt bé. Gràcies. Gràcies, Belén. Sempre és un plaer parlar amb vosaltres. Un abraçada. Un petó. Adéu, adéu.
Queden quatre minutets perquè siguin les 12. Us fem recomanacions per fer a la ciutat. Aquestes de les que hem parlat avui tindran lloc en els pròxims dies, però avui, 12 de març, s'inaugurà una exposició molt important, una exposició al celler. De nou parlem de dones, però ja sabeu, estem en aquest mes de març i moltes de les activitats estan relacionades...
precisament amb dones. La mostra d'avui del celler es diu Vestint un territori i és una mostra dedicada a la Maria Carbonell, que és la creadora, dissenyadora i creadora de molts dels vestits dels personatges destacats de la nostra ciutat, com els Reis Màgics, com el mag Rubissenc, però també de l'Esbard en Saïra o dels propis Gegants. Sí, inaugura avui a partir de les 7 de la tarda. Estarà en cartell
Fins al mes de juny, la Maria Carbonell és una d'aquelles persones de la ciutat a qui calia homenatjar, i aquest homenatge arriba en el millor dels moments. A la mostra podreu veure alguns dels seus dissenys, però també les seves creacions, els seus dibuixos, i un petit documental que ha fet el Blai Ferran al voltant
de la seva figura. Avui a les set s'inaugura, però la podeu visitar al celler pràcticament fins al mes de juny, a mitjans de juny. I una altra cosa que està passant avui a la ciutat és que Rubí Brilla, aquesta oficina de suport a l'ús d'energies renovables, té una paradeta informativa, ja veieu que això és una mica més pràctic, al costat dels jutjats de Rubí, a la zona de Perasmèndia, us recomanem que us acosteu
perquè en un àri de matí fins a les dues i després a la tarda fins a les set de la tarda us poden assessorar, per exemple, per entendre la factura, per fer que la nostra factura sigui més econòmica, de quina manera la podem reduir per instal·lar plaques solars al nostre edifici, per tot allò que tingui a veure amb l'ús d'energies renovables, avui la gent de Rubi Brilla estarà en aquesta parada de Peres Mandia molt a prop
dels jutjats de la nostra ciutat. Per tant, una altra recomanació, una altra cosa que podeu fer, una per gaudir i més lúdica, i l'altra molt pràctica, perquè qui no vol estalviar-se diners amb la factura de la llum, aquestes són les nostres propostes per aquest dijous 12 de març a la ciutat, i amb elles posem avui punt i final al programa. Ja sabeu que el Rubí al dia torna demà a partir de les 8,
amb la Pamela Martínez i que podeu continuar informats a la ràdio, tant a la 99.7 de l'AFM com al nostre web a 3bwradiorubí.cat. Que passeu un molt bon dia.
Són les 12 del migdia.