Fins demà!
Rubí al dia amb Belén Tierno. Mig quart de dotze del matí. Entrem a la recta final del Rubí al dia. La Pamela Martínez ja us ha donat tota la informació dels serveis. Hem fet també la tertulia i ara toca parlar de cultura i d'oci. Avui parlem molt de llibres.
Si aquest Nadal no regaleu un llibre, no teniu perdó, perquè estem parlant tota la setmana de llibres, de contes que s'editen a la ciutat i que parlen de les nostres tradicions. En aquest cas, del Roc i la Paula, dels gegants de Rubí, la Fina Hinojosa, la cap de la colla dels gegants de Rubí i el Marc Albert López, ens explicaran en uns minuts això que estan a punt de presentar al conte
del Roqui i la Paula. També li preguntarem per les cites que té l'entitarda en els pròxims dies i com es preparan per encarar el 2026. Ahir s'anunciava el cartell del Cruïlla a Barcelona i també el repassarem i escoltarem algun dels grups que actuaran en aquest festival. Fa fred, però ja comencem a parlar de festivals de primavera i d'estiu.
I avui dijous tenim Recoli Literari. La Carme Pomereda i l'Enric Pallarés ens fan propostes de lectura per a grans i petits. A banda dels molts llibres ruminencs que, com dèiem, es presenten aquests dies, també hi ha d'altres idees per regalar o simplement per regalar-te. Perquè si tens la sort de tenir vacances de Nadal, entra a Patiàpat i visita familiar i compra Nadalenca, doncs també pots trobar un forat per descobrir històries i endinsar-te en altres mons.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Aquest dissabte es presenta un conte del Roc i la Paula, els gegants de la ciutat. El conte es diu, per molts anys, Roc i Paula. A més, la Colla Rubinenca té previstes diverses activitats per a les festes. Ens acompanya la Fina Hinojosa, que és la cap de Colla dels Gegants, i el Marc Albert López, que és el vocal de comunicació. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Bon dia.
Dèiem que es torna a presentar un llibre a la ciutat. Ahir es presentava un llibre que està fet per la Núria Julià i l'Helena Buixader i vosaltres el presenteu aquest dissabte a dos quarts de set. També són elles les autores, eh? Sí, sí, també, també. Ens va fer molta il·lusió comptar amb elles perquè la idea ja fa temps que la teníem i ja fa més d'un any que vam començar a treballar aquest projecte
i al final ha arribat a terme i estem molt il·lusionats que la gent el vegi. Parlem, si us sembla, primer del llibre i després expliquem de com serà la presentació, perquè no serà una presentació de l'uso, clar, amb els gegants cada cosa que es fa té aquest caràcter festiu. Fa un any que treballeu...
La Núria i l'Helena ja ens van explicar que elles, quan reben un encàrrec, treballen amb aquella entitat que és el que volen. Expliqueu-nos com ha anat aquest projecte de tot un any, perquè entenc que els hi vau fer una proposta i elles van tenir les seves pròpies idees i ocorrències, no? Sí, jo vaig parlar amb la Núria i li vaig dir, mira, tenim aquesta idea i hem pensat en vosaltres, no? Perquè sabem que fan molts contes i tal per la ciutat.
I a ella li va agradar molt la idea, diu, ostres, sento que és encrescador perquè no hem fet mai altres coses, com han fet els contes o han ajudat a fer els contes del Bojun i tot això, però era diferent, era dels gegants de la ciutat.
I llavors van començar elles, pràcticament. Jo vaig posar la idea i elles van començar a buscar fotos antigues, històries dels gegants de Rubí des que van començar a Rubí. I ha sigut una feina d'anar a buscar la foto que correspon a la història i llavors l'Helena ha anat buscant els dibuixos apropiats al que volien presentar el conte aquest.
S'adreça, entenc que nens i nenes, no? La idea és donar a conèixer els gegants i la seva història als més petits, oi? Sí, sí, sí, la idea era aquesta, perquè, a més a més, vull dir, al nostre local venen moltes escoles de visita.
hi ha molts nens petits que es veu les cares de sorpresa, o per ells és una cosa màgic veure aquells personatges, i es va basar en això, en una visita d'uns nens, i les preguntes i la seva imaginació i el seu... Estaven sorpresos, i es basa en això, i amb la resta de la colla,
músics i tota la gent que formem part de la colla. Es presenta dissabte i després entenc que es podrà comprar a les llibreries romanenques.
Podria ser un regal de Nadal, no? Un molt bon regal de Nadal. Per si el tio, per exemple, no sap què regalar, o els Reis volen adquirir aquest llibre, quan els hi costarà? Els Reis ja teniu preu? Sí, costarà 10 euros. Doncs que ho sàpiguen els Reis. És un preu molt assequible. És el preu més o menys que s'estan venent tots els contes que s'estan editant ara.
i sobretot el que era molt important era fer un tipus de lletra que sigui un conte de veritat pels nens. I aquí la Núria s'ha especialitzat una mica en això. El que ara diuen lletra de pal. Lletra de pal. Lletra de pal, que és la lletra amb la que la canalla comença a llegir. Això mateix. Doncs una altra proposta. El tio jo crec que no podrà cagar tants regals.
de tants llibres que s'han fet últimament de Rubí. Jo deia, parlem d'una banda del llibre i de l'altra de la presentació, perquè, clar, fem una presentació però emplantada de gegants. Tot plegat comença a les 5 de la tarda. A la presa Aguilera.
Casino. Ah, bueno, perdó, al casino. És clar, ara des del casino. Per cert, va ser un luxe la presentació, a la reinauguració del casino, trobar-nos allà els gegants plantats just a la porta. Molt maco. No ens ho esperàvem i va ser tot un luxe. Sí, sí, sí.
Part de la història, tant els gegants com el casino. Són part de la història. Per tant, era manera de continuar una mica la festa, aquesta inauguració. Però, clar, el casino està tan xulo que veure, a més a més, els gegants era com que feia molt goig. Molt goig, molt goig. Jo us vaig veure, que estàveu traient els gegants, però dic, tindran una trobada, i després els vaig trobar i em va fer... Sí, es van demanar de posar-los com a convidats d'honor, per dir-ho d'alguna manera, no?, a la porta.
Bueno, tornem a la presentació del llibre. A les 5 de la tarda, plantada a plaça del casino. I a quarts de 6 farem una certa vida fins al nostre local, per tota la gent que vulgui venir, acompanyar-nos a presentar el conte. I la presentació és a dos quarts de 7 de la tarda. I heu convidat, entenc que, a la gent de la colla, però també a tot aquell que vulgui venir, no? Hem convidat a tothom de Rubí que vulgui venir a passar una bona estona amb nosaltres.
També estan convidats a les colles de Rubí, a Can Oriol, a Lola... Les escoles i les escoles. A Cultura.
Estem intentant integrar-les també en aquest món que tenen gegantons i, a veure, s'estan animant a sortir. Cada cop més, no? Cada cop més la resta de colles que, diguéssim, no són la colla principal, que en molts casos són de barris o són d'escoles, cada cop més participen i recordo que aquest pregó va ser especialment lluït perquè van participar totes les colles. Sí, sí.
Tots els gegants que tenim a la ciutat, no? No tots, encara. Encara hi ha alguna escola que té gegantons, perquè nosaltres, a Colla del Rubí, hem tingut la sort de ser els padrins de totes les colles que hi ha a Rubí. I menys la del 25 de setembre, que va coincidir el dia del bateig amb una sortida nostra, i no vam...
No vam participar, vaja. Però els altres són els padrins, inclús d'alguns gegants que a hores d'ara encara estan ahí que no saben... No tenen gent de les safes perquè s'animin a treure'ls. Però encara hi queden. Déu-n'hi-do. Doncs esperem que aviat s'atreveixin, no? Que s'animin.
Parlem de la resta d'activitats que teniu previstes. Diríem que comenceu amb la presentació del llibre, però després també fareu el quinto de Nadal. Expliqueu-nos una mica com serà i els dies, perquè em sembla que fareu un parell de dies al desembre i un parell de dies al gener.
L'any passat vam començar l'any passat, ens va anar molt bé, i aquest any ho repetim l'altra cop. Farem el 26 i 27 de desembre, Sant Esteve el dia següent, a partir de les 6 de tarda al nostre local, fins a mitjanit. I què té de particular el quinto dels gegantés? Perquè a l'hora de cantar els números, hi ha alguns números que s'hem adaptat al tema geganté. Al tema geganté. Ja ens podeu dir algú? Algun?
Quines eren, les mamelles de la garanta? Les mamelles de la Paula. Les mamelles...
amb dates específiques de la conya. Però amb la conya que ha de tenir un quinto, clar. Clar, clar, clar. És el 22, llavors nosaltres ja hem adaptat el... Els que fan de lloros són els que van canviant una miqueta l'adaptació i van dir, ostres, podem fer-ho així? I home, sí, perquè a més és una cosa simpàtica, en plan de passar-t'ho bé. Sempre s'espera, no?, que al quinto hi hagi aquest punt divertit. I dèieu que ho fareu 26 i 27 i 2 i 3 de gener.
Perquè, a més a més, aquest any les festes cauen d'aquesta manera, no? Que hi haurà gent que potser tindrà festa encara, encara que sigui... Doncs tothom que s'acosti, no?, al quinto de Nadal. Plegat per recollir diners, no?, moltes vegades. Sí, per ajudar-se a tirar el dany endavant. Endavant.
I per fer cosetes, vull dir que clar, tothom sap que tenim com a entitat cultural una subvenció, però clar, amb això no és suficient per fer moltes coses que estem fent, com ara, per exemple, el conte, que ha sortit de totes aquestes cosetes que fem.
No només activitats així estres, és que la gent ha de comptar que cada cop que feu una sortida això val diners, perquè els gegants no els porteu a la butxaca. Necessiteu d'un desplaçament, etcètera, etcètera.
I això també és una forma de contribuir. I portem cinc figures que ocupen un lloc i és el que hem d'intentar tirar endavant. Un altre dels clàssics del Nadal és l'Home dels Nassos, del dia 31 al mercat. Com sempre expliqueu-nos una mica quina és aquesta història.
per la gent que encara no ho sàpiga, perquè jo crec que hi ha gent que el dia 31 es troba allà a un nas al mercat i diu, això què és? Doncs sortirà des del nostre local un senyor, que gros, que té tants nassos com dius que té l'any. Clar, pensar que tornarà una persona amb 365 nassos, dic, com pots això? Però clar, també la jurídica aquella de dir, tants dies, tants nassos, com dies li queden a l'any. Quan t'entrada sempre, si és l'últim dia de l'any...
Té un nas, però clar, el de llogar aquesta aquesta de dir... Tant sencer o no és un dia. Puc dir el secret, només té un nas. El que passa és que és molt gros. És un nas gegant. Un nas gegant per últim dia. Té tres comptes l'any. Però clar, serà l'últim dia.
Quan... Bueno, sortireu el dia 31, però al matí. Al matí. Sortireu del nostre local i fer un cercàvi al mercat, fer una volta per allà, fer llocs allò al mercat i fer un cercàvi al centre local. I pels carrers del centre. Ho dic per la gent que aquell dia estigui pels carrers de la ciutat. Si ja es troba una cosa estranya, sapigueu que són els gigantes. Va força acompanyat i ja es nota que sou vosaltres, no? Però...
També he acompanyat amb un atac gros de tota la ciutat, que l'acompanyi, perquè no vagi sol, però una mica més oberta.
Tot això en el que queda de 2025. Però jo entenc que ja esteu preparant activitats pel 2026, no? Sí. Tinc que fer-te un incís perquè encara el 2025 hi ha uns dies que ens han demanat, ja fa anys que ho fem, des del comerç, des de la regidoria de comerç, que sortim amb els cabrossos a passejar per Rubí.
I aquest any ho tornarem a fer. Serà el dia 23, a la tarda, el 28 i el 29.
Més que res perquè si algunes persones troben el trenet, alguna cosa molt grossa que no s'estranya. Però serà el trenet? No, aquest any no. Aquest any el trenet no, però sí passejar per tota la lleia peatonal i saludar tant a comerciants que tenen moltíssima relació amb nosaltres, els quals estem molt agraïts, i la gent del carrer, i els nens, i com que encara hi haurà el dia 23, sobretot, el Tió, farem un passeig per la ciutat. Col·laboració.
La veritat és que aquests dies la ciutat està cabull perquè a tot arreu hi ha alguna activitat. Al cap de setmana, sobretot, torna al trenet sempre. Però a banda del trenet, al cap de setmana hi ha el tio gegant i tota aquesta animació també contribueix a que hi hagi també.
O sigui que no pareu? No, no parem. I quan feu les compres de Nadal i us prepareu pels àpats? Estones. Estones, estones. Que a vegades ja diem que només ens queda posant-se al llit allà al local. Sí, totalment, totalment. Em deia, però ja esteu preparant la temporada 2026. Molt especial. No sé si podeu començar a explicar. Molt especial? Sí, volem aprofitar perquè el conte, és una mica de contella company, al final.
Va ser a sortir la idea com a cluenta dels 40 anys de Roc i Paula com a Roc i Paula. Però és que l'any que ve, Rubí celebra els 70 anys que té gegants propis. Van néixer el 26 de juny del 1956. Per tant, l'any que ve fan 70 anys de tradició gegantera de Rubí.
Vale, expliquem això als rubinencs, perquè potser la gent pensa que els gegants de Rubí sempre han estat el Roc i la Paula. I ara si fan una resta, veuran si el Roc i la Paula tenen 40, però fa 70 que tenim tradició de gegant. Com pot ser que aquesta suma de tants números? Aquests 30 anys, què?
resulta que Rubí, després de la guerra, bueno, abans de la guerra, l'any 18, perdó, l'any 30, va fer unes festes i va sortir gegants, però no hi ha constància que estiguessin. Després de la postguerra, 240, el Cassino Espanyol, el Domecso, jo, jugaven gegants, per això, en entitats privades. Des de l'any 51, l'Ajuntament va jugar gegants durant 5 anys.
però que sortia Massacar. Van decidir comprar la parella nova, que van néixer per això, el 29 de juny del dia de Sant Pere. Aquesta parella va estar activa fins al 70. Van partir un accident, però resultava Massacar restaurar-lo. I van comprar una nova parella, que va estar anar també el dia de Sant Pere. Eren els Reis Catòlics. Aquesta segona parella va deixar sortir el dia de la Mercè del 77. Per situació política, van deixar de sortir. No es van perdre, es van arraconar.
Després de la democràcia, a les eleccions municipals, la gent de Rubí, tenim gegants, perquè no els recuperem. I els gegants catòlics es van recuperar, però com a Roc i Paula. És a dir, són els mateixos. El Roc i la Paula eren els reis catòlics...
Però, diríem, ara es diu un restyling, van anar a la perruqueria i al maquillatge i a la transformació. Un català menestal de principis, a la mitjana del segle XIX. Però volem aprofitar també perquè és que no és només això, hi ha més aniversaris. Perquè considerem que l'any que ve la nena fa 30 anys.
I el nen fa 20 anys. És que la nena... És que la nena... La nena, que jo tenia nena, però... És la nena. El maig fa 30 anys, i el juliol, el Galec, fa 20 anys. Déu-n'hi-do. O sigui, fa anys que ens arrosseguem bé, per recollir. Total. I fareu una celebració conjunta? O esteu preparant alguna celebració conjunta? Perquè és evident que no és el mateix, la tradició gelantera de la ciutat, que cadascun dels germans. Però no conjunta. La idea és...
recuperar la vida de la colla, perquè el 25 d'abril del 87 es va fundar la colla, llavors, que un dissabte, i aquí al cap de setmana volem fer, no, menys, la fundació, amb una trobada de gegantons. Només de gegantons, perquè... I entre festa major i la trobada més o menys, farem la salvació dels 70 anys de gegantons.
Ostres, és a dir, que jo us estava dient que acabeu l'any amb molta activitat, però... Ja estem preparant el 2027. El segon trimestre del 2026 també serà... Ja estem preparant una cluenta amb una consència, estem acabant de deixar aquí vindre tot això, però no és que sigui una cosa important, per fer la conferència, la clausura de l'any aquest.
No volem fer la casa per finestra, però podem fer una cloenda amb un personatge de cultura popular, entès amb la cultura, que ja hem parlat amb ell, i farà una conferència molt interessant.
Déu-n'hi-do. En tot cas, tornareu el 2026 a explicar-nos això en detall. Però després d'explicar totes aquestes vicissituds i d'explicar aquesta part de la història, que jo crec que hi ha gent de Rubí que no sap, o sobretot la gent que ha arribat fa uns anys a la ciutat i que sempre ha vist el Roc i la Paula i li sembla que estan aquí de tota la vida, a mi m'agradaria que tornem a recordar una cosa que vosaltres sempre recordeu, i és que
Tenim 70 anys de tradició gegantera a la ciutat, però necessitem mantenir-la viva. I per això necessiteu que gent s'acosti a la ciutat. Tant portadors per gran com per petit. Tenim la sort, que he fet uns de granya i s'ha apuntat molta gent.
Va ser un èxit, recordo que la Fina em va explicar. Ha vingut un munt de gent, no? Sí, són 13 o 14 persones que estan venint a fer el curs de graia. Ja veurem quan s'acabi. Suposo que es continuarà, perquè la graia costa poder-la tocar. No és tan fàcil, sembla que és un instrument que costa molt. I llavors suposo que continuarà el curs...
Tot això depèn també de la professora, que és la Laia Borràs, que ho fa molt bé. I llavors sempre estem demanant, quan sortim al carrer, fem paradetes, sempre estem demanant que la gent que s'apunti per portar gegants, tan grans com petits, perquè a més és entrar en aquest món...
i disfrutar quan estàs a dintre, perquè ho veus des de fora i veus els gegants que ballen, no? Però el sentiment que tenim nosaltres quan estàs amb ells, veus el món geganter, no? I veus la falera, per dir-ho d'alguna manera, que hi ha la gent que porta gegants, i pensa que actualment hi ha molta gent jove que són uns friquis dels gegants totals, eh? Vull dir, són jovenets, 15 a 17 anys, i ho saben tot dels gegants.
A més, venen a ajudar-te, són d'altres colles i venen a fer voluntariat. O sigui que aquest món sembla que sí que es mou moltíssim. I ara hi ha una època... Això va a temporades, hi ha temps que et falta gent... Dius, ostres, tenim molts portadors i ara no els tenim.
No costa tant de portar-los, és aprendre. Vull dir que tampoc... Ara, et marques com una obligació, com el que va jugar a futbol o com el que va amb un altre esport o activitat. Però si hi hagués molts portadors, també podríem fer torns, entre cometes. A això mateix. Perquè una anècdota molt bona que va ser, va ser l'única gran comenta, quan vam anar a Montserrat, a trobar a llegar-nos al milanari. Va ser fantàstic. Van ser dos dies, va ser impressionant. Impressionant.
Molt maco, molt maco. Doncs la gent que s'animi, no? Que viurà aquestes situacions tan emocionals. Si a l'agrada, que no li passi com a mi. Que jo m'entrava per un temps i l'any que ve farà 30 anys que estic a la colla. L'any que ve farà 30 anys.
Està bé que la gent s'animi, vagi per una estona... Sí, va entrar un any i jo a l'any següent vull que es punta. Jo portaré el maig fa 30 anys. Déu-n'hi-do, l'aniversari. La veritat és que és el que sempre dic, és que t'agradin i la sensació que tens quan estàs amb ells. Jo ara no puc portar gegants per qüestions de salut, però a mi el que m'agradava era portar els gegants. I la veritat, quan estàs a dintre i sents la gent de fora quan parla dels gegants i tal, per nosaltres és molt emocionant.
Home, i sempre que feu una activitat és molt emocionant quan feu ballar els gegants, però també és molt divertit quan els planteu i deixeu que els nens entrin. I jo crec que hi ha cares més emocionades després d'haver vist un gegant per dins que després de... que quan l'han vist ballant. I a veure què dir? El pare o el fill? Sí.
Els fills disfruten, però els pares s'acabarà grimet, però els fills. Però això perquè els pares... Perquè això els pares... Per segon que ho facin els nens, ens agrada. I un altre moment especial de la història d'aquí local.
És el de Sant Pere, el país de Gràcia. Clar, també. És un moment. O sigui, el Marc intenta que qui està a casa seva digui, ostres, jo vull veure això, no? És que realment sempre ho diem, que la gent no té compromís, vull dir, que vinguin quan vulguin, estem a les reds socials,
Instagram, Facebook, vull dir que només tenen que posar-se en contacte amb nosaltres i venir un dia sense cap compromís. I veure des de dintre com funciona tot això i llavors decideixes si t'agrada o no t'agrada o si vols participar amb el que sigui. Mai obliguem a ningú ni... Encantats que vingui el que vulgui. Fem activitats, eh? És més... T'he quedat dues colles.
Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Espero que sigui tot un èxit la presentació i ens emplacem a parlar el 2026 de totes aquestes activitats. Molta sort que us portin més temps i més descans els Reis.
Us fa falta regals, no? Que us portin una mica de temps de descans. Crec que us fa més falta que un regal. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. I'm only happy when it rains. I'm only happy when it's complicated. Hello.
És la música dels Garbage, amb aquest Only Happy When It Rains, un tema que hauria anat molt bé qualsevol d'aquests dies, eh? Si només estàs feliç quan plou, doncs n'has tingut un parell de dies per estar feliç. Per què hem triat avui els Garbage? Doncs perquè són un dels grups que actuarà en el Cruïlla 2026, una informació que es donava ahir, o que s'avançava ahir,
Aquest grup, però també de Black Crowns, Suede o The Hips. Aquests són alguns dels plats forts que s'assumen als que ja s'havien anunciat, els Pixis, Tudor Cinema Club, Mishima o el Combo. El festival es farà entre el 8 i l'11 de juliol, al Parc del Fòrum de Barcelona, i...
Últimament van anunciant els diferents grups i artistes que actuaran, també gent de Casa Nostra, com ara els Pets, Rigoberta Bandini, la Ludwig van Massoni, la Ludwig van Massoni o Greta. Diuen que tenen el cartell més complet que han ofert mai i que és el millor cruïlla de la història. Ens quedem amb la música de Garbaix mentre no arriben al Julián.
Pour your misery down on me
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Són dos quarts i mig de dotze, fem racó literari, avui amb la Carme Pumareda, perquè l'Enric Pallarés, doncs, entenem que és un home molt ocupat aquests dies. Aquests dies no, no ha pogut deixar la llibreria. I no ha pogut marxar de la llibreria des d'aquí. Li enviem un petó a l'Enric i a tots els treballadors i treballadores del racó del llibre, que segur que van
De bòlit. Sí. Però és una bona notícia, eh? Oh, sí, sí, clar, que és una bona notícia. És una bona notícia que per Nadal... És el comerç de proximitat que pugui desenvolupar la seva feina. És xulo. I llibres. I llibres. És un molt bon regal. Sí, sí, i tant. Per encarregar el tio, per encarregar els reis... Oh, per fer-te un regal.
Jo ho deia abans, el sumari deia, escolta, o per fer-te un regal, donat que tindràs més dies de festa, perquè poc o molt tindràs algunes vacances, per què no recuperar aquest hàbit? I mira que n'hi ha, per triar i remenar i remenar i no saber quin quedar-te.
Nosaltres avui ens quedarem amb llibre infantil. Sí, avui sí, perquè... Trobo que n'has portat uns quants, eh? Per suplir... El que puguem. Vinga, he trobat aquest, que és molt divertit, que és un llibre... Bon Nadal, Llop Feroxa. És un llibre una mica amb titella. És un llop que no li agrada el Nadal, evidentment.
I està molt enfadat perquè no li porten mai regals. Però qui li porta un regal a un llop? Una mica problemàtic. I el que fa, està una mica enfadat, se'n va al Pol Nord a veure el Pare Noel.
I allà, els elfs, pobret, l'enreden una mica. L'enganyen, li fan algun ensurt... Vaig abaixar l'ordinador perquè es vegi bé. El llop, en el fons, és un bon llop. L'únic que està trist perquè no té més regals. Total, que el pare Noel el fa pujar al seu trineu i li fa repartir amb ell els contes i els llibres i les joguines i tot...
I quan arriba a casa seva, té una sorpresa, perquè amics del bosc i uns nens li fan celebrar el Nadal tots junts. I llavors, ell que estava trist i enrabiat, deixa d'estar trist i enrabiat, i deixa de ser un lloc ferotxa, perquè realment per Nadal no cal ser ferotxa. Clar.
No cal, no cal. Molt xulo. Aquests llibres són sempre molt divertits i després es conserven, malgrat que el nen sigui molt gran, perquè fa il·lusió recordar-los. Aquest és un molt divertit. I aquest l'he trobat divertidíssim. Es diu La vaga dels camells.
Ostres, que no passi! Doncs resulta que els nens reben una carta del comunicat oficial de la Casa de Ses Majestats, els Reis d'Orient. Estimats nens i nenes del món, em sap molt de greu anunciar-vos que aquest any no us arribarà cap regal. Estem farts de no rebre cartes, que ningú ens demani fotos, de no tenir galetes ni aigua, sobretot de no tenir nom.
Així, fins que la cosa no canviï, els regals es quedaran al desert. Amb molt defecte, els camells d'Orient. Perquè diuen... Que ells no tenen nom. Passen desaperceguts, no? Aquí els tens. S'ho estan preparant, estan preparant la vaga. Camell 1, camell 2, camell 3. Clar, pobrets, perquè no tenen cap nom. I mira que els deixem... De vegades els deixem una mica d'aigua... Molt enfadats, molt enfadats. I al final... Diu...
els reis li diuen, ja us donarem tot el que hi hagi als nostres plats i gots. No patiu. I els camins diuen, ah, ens ho pensarem. Negociacions de vaga. Fan negociacions i també demanen el seu nom. I són noms... I les cartes dels nens. Es volen dir en dàtil, en cactus i l'oasi.
Voldrien rebre una carta vostra l'any que ve. Som els que transportem els nostres regals. També acceptem dibuixos. I llavors...
envien cartes als nens. Per explicar que ells també volen tenir protagonisme. I aquí ja no fan vaga, tenen nom, els reis els han dit que els donaran els que... Fins i tot els han donat una corona. Sí, sí, sí, clar, perquè és que ells volien tot, perquè nosaltres aquí no pintem res, no? Eren uns anònims. I al final, va, diu, aquest any ho acceptem. L'any que ve...
Ja ho veurem. I ens deixen amb aquest intringulis. Ara estava pensant que sí que hi ha una cançó molt macada, els Manel, que és d'un camell d'Orient. Ah, sí? És preciosa. Jo, quan estava al tastet de veu, sempre li deia al Jordi Roca de cantar-la, perquè trobo que és una Nadala meravellosa. I és un camell que al rei se li ha adormit i ha de fer ell la feina. I puja fins a un primer pis, i menja les neules del turró que troba...
Es mira i es veu que està guapo. És preciosa, la Nadala. Aquesta potser la pots trobar. Sí, sí, em sembla que l'està buscant. És preciosa. Mira, podríem acabar amb això, amb la Nadala dels Manels. És aquesta?
Si no et poses els cascos. Sí. La trobo divina. I una altra que també m'ha agradat moltíssim. A més, goita, quin format per regalar... Aquest pot ser per nens una mica més grans. És edició limitada. Sí, aquests els de 8 i 9 anys els agrada molt. Perquè les històries del gos pudent. Un gos que viu amb unes escombraries. Amb un covell d'escombraries.
Sempre li passen coses. I aquest any, i a més té el gat aixafat, això és un gat que li va passar un camió per sobre, i li diuen, però que viu. El gat aixafat? Sí, es diu així. Mai... Han celebrat el Nadal. Però bueno, es troben una gent, unes nenes, van fent la seva història, i al final, és maco perquè diu...
marxen, tornen a casa emocionats d'aquesta aventura nadalenca, i quan arriben al seu covell d'escombraries, hi descobreixen dues bosses lligades amb un llacet vermell. Ostres! Mira, el gat ha aixafat. I si ha passat per aquí? I el gat ha aixafat-li. El pare Noel! Vas bé per anar a Sants, allò que es deia abans, aquella dita. I doncs sí, el pare Noel s'ha recordat. Havia passat, eh? I els hi ha deixat. Ha fet una visita al seu covell...
El gat aixafat obre les seves. És una manxa de bicicleta que li van aixafar amb ell a sobre. La pot inflar. I mira, i el gos pudent, que sempre ho demanava, li porten un collar antipusses.
És, no sé, és que aquest gos pudent viu aquí, eh? I clar, ningú el vol perquè és el gos pudent. Jo el trobo molt divertit, és especial per fer un regal, o per riure una estona si ets adult i dius, mira, saps què? Me'l regalo jo i m'ho passo bé. Que també pot ser. Sí, sí, sí. No cal llibres només de pensar o de patir. Totalment. El gos pudent. Totalment. Bon Nadal.
I portes... I tant. Clar, com que no està l'Enric... Clar, com que no està l'Enric no t'ha tret temps. I aquest és un dels típics de l'ovelleta que va venir a sopar, però que ara ja surt tota una colla, i en aquest cas l'ovelleta i el... El d'això no sé com es diu. El ren, no? No, el ren. El...
Ara em surt el nom. Bé, és igual. És que no ho veig. És com una mena de cocodril? És el cocodril, sí. Ah. L'ovelleta es diu Estofat i el llop, doncs, bé, hi surten i veuen un re. I són unes històries, com sempre, ells cauen a dintre de l'aigua, s'estan ofegant, però el re, amb les seves banyes... Els ajuda, eh? Els ajuda, no?
I al final el que fan, evidentment, el conviden a sopar, sempre, i el rei diu, per favor, no em dongueu pastanades, perquè a mi m'agraden altres coses. I el llop li diu, és veritat, no pensem mai en el que us agraden, us donem el que a nosaltres ens sembla que ens agradin. Això, pels papàs i grans, no? I li serveixen un altre sopar, i el rei marxa, i...
Mentre l'ovelleta, m'hi estan explicant un conte, cocodril, veu, aquí es veu, i pregunta així com aquell va... Llop! Els renns poden volar? No, li va dir el llop rient. Esclar que no poden volar. Per què m'ho demanes? No, no, per res, per res. Perquè ha vist que el renn estava volant. I això vol dir que és un renn molt especial. Del Pare Noel, clar, que s'havia perdut.
Bueno, trobo que aquests són llibres... Trobo que està molt bé que cada cop més li donem la volta al Nadal i a les històries del Nadal i als personatges, perquè al final això també és un simbolisme que pot ajudar a entendre moltes coses. Moltes coses. El lloc feroxe que no és tan feroxe. No, pobrec. És que no tenia regals. Ens pot ajudar...
Explicar per què de vegades no ens comportem bé. El Ren, que també ha baixat, a veure què passa, qui s'hi troba amics. I l'únic que demana és que pensin què ha de menjar, que no vol pastanagues. Clar, clar, clar. Sí, sí, serveix per moltes coses. I aquests són poemes, de Nadal i de Cap d'Any. És un homenatge que volien fer la gent del racó. I amb això es volen dir molt bones festes, molt bon Nadal, i que ens retrobarem...
el proper any, i hauríem de dir, si Déu vol, és això el que es deia, i no passa res. I ara us en llegiré un, a veure... 18 poemes de Nadal i un de Cap d'Any. Mira, aquest... De Nadal jo crec que són els més... No, de la Joana de la Raspall són diferents. No, jo estava pensant en els poemes de Nadal dels petits, que moltes famílies... Aquest es poden dir damunt d'una cadira, sí. Aquest es diu El Pessebre.
Ning-nanc, ning-nanc. Les campanes de Nadal han despertat el pessebre. Fan trep-trap, patrip-patrap, tres camells. Ningú no sap de quines dreceres venen. Xup-xup-xup, el topí fumat i brut. La sopa, la sopa viltant, cabeza.
De pastorets van amb els esclops i samarretes ben calentes. L'ovella no sap per què, no és de suro i no pas herba.
Una dona està rentant i no fa pim-pam-pim-pam. Té el picador sempre en l'aire, perquè el riu és un mirall i no vol trencar el cristall. Bon Nadal, de part de la record del llibre i de la Joana Raspall. Déu-n'hi, que maco. Deia que aquests dies molta...
Molta canalla interpretarà el poema de Nadal, sens dubte, un dels moments més màgics del Nadal per mi. A mi ja se'm posa la pell de gallina de pensar a casa meva. Però ara tu i jo... Encara tenim un net de sis anys, espero que... Que ara li toca, no? Espero que sigui una escola d'aquestes que encara conservi les tradicions i que no només parlin de l'hivern, tot i que hi ha poemes d'hivern molt preciosos. No sé, jo us ho diré l'any que ve. Ah.
Més o menys aquestes... Bueno, hi ha menys. També es fa poema de Nadal. Jo recordo uns poemes de Nadal que semblava un embarbusament que gairebé no se'n tenia. Però lo maco que era, no? Els nens allà, damunt del tamboret, damunt de la cadira, explicant un...
un poema de Nadal, doncs, és una tradició que jo crec que val la pena conservar-la. A la televisió, a TV3, el grasset cada any n'explica un. Però no és el mateix. No és el mateix, perquè ja té una edat, però bueno, si més no... Sí, sí. Bueno, doncs ja ens explicaràs. Per cert, com no hem tingut l'Enric, no li hem pogut preguntar. Bueno, sabem que va anar molt bé ahir, perquè... Molt bé, es veu. Jo no hi vaig anar, però ara m'ho deien. Molt bé, és que clar, aquest llibre...
dels certs màgics mitològics d'aquí. I a més es veu que van posar unes projeccions i quan sortia la bèstia o el personatge, el Joan de Déu Prats explicava qui era, per què servia, per què el feien les llegendes. Vull dir que devia ser molt bonic. Trobareu la informació a radiorubi.cat.
aquesta guia de les 150 criatures de l'imaginari català que es presentava ahir al racó del llibre, però ens hauria agradat també...
Poder-li preguntar, hi va ser tot un èxit, però ens hauria agradat preguntar-li per la Marató del Racó, perquè de la Marató ja ens van parlar, dilluns el Xavi Ribas ens va dir que havia anat molt bé, que havíeu omplert la sala, en aquest cas el casino. Ah, sí, és veritat, el casino, que ara tenim el xip.
Que en algun moment deia, home, en algun moment doncs estàvem estrenant l'espai i no sabíem si havia de entrar per aquí o entrar per allà. Bueno, van ser uns moments així crítics perquè la sala pràcticament és casa nostra i ens la coneixem a Ulls Clucs.
I aquí no, perquè no havíem tingut temps d'estudiants. Però, a veure, amb bona voluntat, i la gent que venia a explicar contes, a ballar o a cantar o el que fos, no som aquestes petons del teatre que els hagués sentat molt malament, que no sapiguessin ben bé per on entres i per surts, sinó que era gent voluntària, entitats de Rubí que tenien el gust i la bona fe i la...
les bones ganes de venir a col·laborar amb la Marató, i per tant ningú es va enfadar. Vam ser nosaltres que ens posàvem nerviosos, però no pas la gent que venia, perquè tothom ho acceptava molt bé, i era motiu a vegades de riure, no? No, no, pugem per aquí, baixem per allà. Però bé, això també és el directe, és el directe.
Però molt bé. De tota manera, bé estrenar aquest espai que, segonament, era més avient, no? Sí. Al ser més petit, doncs, més cèntric, i també ens vam trobar que hi havia molta gent que el que venia... No sabien què passava amb la marató, però que sí que sabien que si passaven per la guixeta, podrien veure...
al casino per primera vegada. És a dir, que vau tenir una mica públic... Però després aquest públic, jo pensava, aquest públic potser ens marxarà. No, perquè vam veure que el que passava a l'escenari era prou divertit i entretingut com per aguantar l'hora i mitja que dura la marató. I va ser bonic. I la gent després ens ho deia, ostres, no havíem vingut mai a la marató, però ara hem fet dues coses, no? Coneixer una entitat de Rubí i, a més a més, conèixer el casino. Que també està molt bé. Que aquesta era la idea, no? La idea, sí, sí.
O almenys diuen que aquesta ha de ser la idea del casino, que sigui l'espai... De totes les entitats i del poble de les que puguem fer coses. Segueixen les activitats del casino, activitats que gairebé totes les familiars tenen les entrades accelerides. Totes, totes. No queda res. Em sembla que queden algunes entrades a la guixeta de la sala per les visites dramatitzades,
Algunes, eh? Algunes, perquè ahir vaig estar, que era la festa de l'escola de música, i la Lídia em deia que... Poquetes. I a més, a hores molt... Molt rares, no? Tres per una... Bueno... Carme, jo m'he quedat amb les ganes d'una recomanació per a adults, perquè deia, hi ha algú que potser aprofitarà el Nadal per llegir. Em sap greu que no estigui l'enrique. Ara no se m'ho correix cap, però...
Però sí que us puc donar una recomanació de teatre. Sí? Vinga. Per adults, però potser us pensareu que és per nens. Es farà el dia 28 al casino i és la història de la Laica, la gosseta que va quedar perduda a l'espai.
És una meravella, és una meravella d'espectacle. I és per tots els públics, però els nens veuran una història i els adults us quedareu pensant que sempre que avança la investigació hi ha algú que perd. I en aquest cas, qui ha perdut, qui va perdre va ser la laica. I és preciós, és molt bonic. Jo us el recomano.
Estan les entrades, els obrides, però a vegades, com que la gent agafa entrades, així, aleatòriament, després no hi pot anar, o no se'n recorda, poden quedar saients buits. És a dir que... Us animo a anar a intentar-ho. A anar a la porta del casino, a pídula, una... Entrada, a veure què passa. Un saient lliure. Sí.
Bé, doncs cadascú que faci el que vulgui. Per cert que demà ens tornem a trobar, en aquest cas a la tertulia, i també us demanarem una proposta. O sigui que vaig pensar en una altra que no sigui la de la laica. D'acord, molt bé. Molt bé. I a tots els que s'han quedat amb les ganes de tenir una proposta de llibres per adults, doncs home, el racó del llibre ja tenen prou feina, vull dir que no necessiten que els hi donem més, però...
si parlen seriosament, si teniu dubtes, voleu regalar un llibre, acosteu-vos al racó del llibre, perquè allà us podran fer un cop de mà amb quatre dades, amb quatre dades tipus, m'agrada aquest tipus de llibres, vull una cosa que no sigui molt llarga, o sí que sigui llarga, llegiré a tal hora...
o tal, necessito més o menys. Amb quatre dades? Us puc donar una? Sí. Es diu La gran família, és de l'Antònia Carré, Carré Pons, i és un llibre fantàstic. I, a més a més, és un dels nominats a Premi Òmnium d'aquest any.
Potser, però val la pena llegir-lo, es llegeix molt bé i et fa reflexionar i et fa pensar. És un gran llibre també per regalar-te'l i per regalar-lo. La gran família, de l'Antònia Carré Pons. I sapigueu, i amb això ja acabem, que aquest dissabte, a la Carpa del Racó del Llibre,
a les 12 del migdia es presenta una dona de la teva edat, de la Gemma Ruiz Palà. Per tant, us podeu acostar. A més a més, estarà amb un altre conegut del programa, amb el Martí Pujol. Per tant... I el llibre és recomanable. Jo me l'he llegit i està molt bé.
Bueno, la Gemma Ruiz... No, no, està bé, està bé. Toca unes tecles molt concretes i molt bé. Doncs ja sabeu, si voleu anar a la presentació, que us signi el llibre o sentir que expliqui com va acabar escrivint aquesta obra, us podeu acostar dissabte, a partir de les 12. I acabem amb la Nadala, que ens recomanava la Carme. Ara em poso... Amb els Manel...
I un camell d'Orient. Doncs amb això posem puny final avui. Gràcies, Carme. Gràcies a vosaltres. Un nen i una nena ens estan esperant. Voltem uns paquets de molt lluny. La rei ha caigut en un somni profund. Jo estic
Rimba el camell, rimba, rimba, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam.
Allà entre la bolsa travessa en un riu, però no queda temps i s'aprova el sofà. Amb les dents, peu en cura del sac, una bicicleta de cules llampats, unes nines roses i un suc.
Un gavell d'Orient surt de la ciutat, la xepa i la pujera buida de regals, on Ries desperta i pregunta on estan. Vol t'estar tranquil majestat, un test de grèstia avançant per l'asfalt.
I el sol és frutí i el rei s'ha de escoltar. I el sol és frutí i el rei s'ha de escoltar.