Són les 11 del matí.
Molt bon dia. El ple de gener va arrencar ahir amb la lectura d'una declaració institucional que insta la Generalitat a construir la segona estació dels ferrocarrils a Rubí, el polígon de la Llana. Recordem que el Departament de Territori va explicar a l'Ajuntament que l'estació seria viable, però que abans de permetre-la exigeix a l'Ajuntament que aprovi el POUM i que desenvolupi allà el nou barri previst. Això, segons el govern català, faria més atractiva l'estació per als viatgers. Un posicionament que es rebutgen totalment,
tots els grups del ple que consideren que ara mateix l'estació ja és necessària. Escoltem un fragment de la declaració que llegia ahir en aquesta sessió plenària l'alcaldessa Anna Maria Martínez. La demanda prevista per aquesta infraestructura és de 4.100 persones per dia feiner, un volum molt considerable que permetria descongestionar l'estació existent i impulsar futurs sectors de desenvolupament.
Davant de la decisió del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya de condicionar la construcció de la segona estació a futurs desenvolupaments urbanístics que incrementessin la demanda, entenem que hem de tornar a reivindicar aquest equipament tan necessari actualment pel nostre municipi, on només tenim una estació ferrocarrils que ofereix una cobertura eficient a gran part de la ciutat, fet que suposa un greuge comparatiu amb altres municipis del nostre entorn.
De fet, Veïns, Per Rubí va retirar la moció que, en principi, havia de presentar sobre aquesta estació de la Llana i, finalment, per tant, tots els grups es van posar d'acord per presentar aquesta declaració institucional. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I el mateix ple aprovava ahir una modificació pressupostària que permetrà instal·lar més càmeres de videovigilància a diversos punts de la ciutat. Es tracta del primer punt d'un nou ple de seguretat i convivència que s'està redactant i que es presentarà en breu. Els diners provenen de 300.000 euros reservats per al projecte del FabLab, que l'executiu sembla reservar ara per ara per
en futur. El punt va tirar endavant sense cap vot en contra i les úniques abstencions de veïns per Rubí i de l'Alternativa d'Unitat Popular. Precisament, la portaveu Marina Dolcet aprofitava per tornar a debatre sobre el model de seguretat a Rubí. L'evidència demostra que la seguretat pública
com la inseguretat social i el conflicte social estan vinculades directament a desigualtat social creixent i cada cop més a pobresa i a segregació i que, per tant, a banda d'intentar invertir en càmeres, que és com posar una tirita en una ferida molt gran, s'han de resoldre amb justícia social, amb habitatge, amb redistribució de la riquesa i treballant per una cohesió social real, que és una feina molt més lenta des d'un punt de vista comunitari i no tan policial.
Precisament el ple de gener també va donar llum verda definitiva a que el local pensat per aquest FabLab, la teva oficina de CaixaBank del carrer Francesc Macià, sigui finalment la primera oficina d'afers socials i famílies. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, posem la mirada en l'actualitat esportiva amb la selecció espanyola de Waterpolo i la Unió Esportiva Rubí. Toni Brava Rodríguez. El partit entre la Unió Esportiva Rubí i l'Atlètic Sant Just, corresponent a la jornada d'aquest pròxim camp de setmana de Lliga Elite, ha quedat ajornat. Oficialment s'hauria de jugar el 15 de febrer, però els clubs busquen una nova data després de la convocatòria de Jan, jugador del Sant Just amb la selecció catalana amateur. La federació havia fixat el cap de setmana de mitjans de febrer, però el Rubí té obres programades al camp. En breu s'anunciarà la nova data.
Pel que fa al váter polo, Espanya, actual campiona olímpica, va passar per damunt de Romania, 4-22 en el darrer partit de la primera fase de l'europea a Portugal. Les germanes Rubinen Casariana i Helena Ruiz van anotar dos i tres gols. Següent partit, dissabte a les 4, contra Israel. I en clau local, diumenge a les 4, les noies del Club Natació Rubies capbussen a la piscina del Ciutat de Ribes. Partit assequible per a les líders de la primera divisió contra les madrilenyes, que són penúltimes.
I pel que fa al joventut 25 de septiembre, visita diumenge a les 12 el líder, el Martorell, 32 punts. El 20 és 12 amb 18. Arriba en bona línia, un partit complicat després de sumar 3 victòries i 3 empats en les últimes 6 jornades. Res més per ara. Tornem, com sempre, amb més informació de la nostra ciutat en una hora, al bolletí de les 12. Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales.
En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del Cicle Gaudí. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Gràcies.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Meix quart de dotze del matí entrem a la recta final del Rubí al dia, que avui està dedicada a les escoles i als alumnes de la nostra ciutat. Aquest 30 de gener és el Dia Escolar de la No Violència i la Pau i dedicarem aquesta hora, des d'ara i fins a les dotze, a parlar d'aquesta qüestió i de com ho estan treballant els alumnes i les alumnes de la ciutat a les aules.
En una estona ens anem al celler. Allà tenim el nostre company Ariel Benaventi... perquè s'està fent una de les activitats... del Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Es diu Desmuntant el Monstre. A partir d'aquesta tarda podreu visitar l'exposició... i en aquests moments els alumnes de les escoles Rubin en Casa... estan també treballant in situ... aquesta exposició col·lectiva. Són alumnes de sisè de primària... de set centres educatius...
i tindrem ocasió de parlar amb ells o, com a mínim, d'observar allò que estan fent al celler.
I avui ens visiten també els alumnes del Tres Altets, que no només han treballat tot el tema de la no violència, sinó que recentment, a més a més, han participat al Congrés Internacional sobre Educació, Compromés i Crítica. Ja us havíem explicat que han publicat un llibre que es diu Fem casa, fem refugi, a partir de les experiències migratòries dels alumnes o les seves famílies. Avui rebrem...
els estudis al Ryan, a l'Aroa, a l'Àngela i a la Raquel, que ens explicaran com han treballat tot aquest tema i, sobretot, com ho van poder explicar al Congrés Internacional sobre Educació Compromesa i Crítica. En 5 minuts serà un quart de 12 del matí. Recordeu que tenim també un telèfon obert als vostres comentaris o suggeriments. És el 93 588 59 61.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Com dèiem, ens anem avui al celler de la nostra ciutat. Allà els alumnes de les escoles rubinenques estan participant en la creació d'una mostra col·lectiva amb motiu del dia...
d'Escolar de la no violència i la pau, en aquest cas, amb un altre afegit al subtítol i per l'antiracisme. Una activitat que comença avui i que estarà en marxa fins a diumenge. Podreu visitar l'exposició, però, sobretot, aquests alumnes ho han treballat durant bona part del curs. Ens anem al celler. Allà està el nostre company Ariel Benavente, preparat per fer-nos cinc cèntims del que s'està fent al celler. Ora, Ariel, molt bon dia.
Bon dia, Belén. Ens trobem aquí, com tu bé has dit, al celler, i estem veient l'exposició interactiva que han preparat tots els alumnes, tant de l'Escola Edra com de Crea Art, i tindrem el privilegi de poder parlar de primera mà amb els alumnes de l'Edra, i a més, parlar també amb una de les encarregades de Crea Art, que ens explicarà més a fons una miqueta en què ha consistit tota aquesta exposició.
Si m'ho permets, Valent, ens podeu acompanyar a dintre i que veiem una mica més de què tracta tot això. Vinga, va, Valent. Avui no estàvem segurs que aquesta connexió tingués prou resistència i us heu atrevit, tu i la Maria Barco, a fer aquesta connexió que, a més a més, serà itinerant. Per tant, aneu ara mateix a buscar... Itinerant, totalment. Vinga, aneu a buscar aquests alumnes...
Vinga, us seguim. Jo vaig explicant que hi ha alumnes de set centres de la ciutat treballant aquest desmuntant el monstre. És una representació simbòlica d'una amenaça...
Aquest monstre, que és el monstre del racisme o del rebuig, que segur que tots i totes l'hem viscut en alguna ocasió. De moment podem veure, si ens esteu sintonitzant a la 99.7, podeu entrar a www.radiorubi.cat i veure aquesta exposició que ja està muntada i que té molt bona pinta, Ariel.
La veritat que Belén és una passada. O sigui, l'exposició és immersiva totalment. Està plena d'un monstre representat amb milers de formes com de cartró i colors luminiscents. I la veritat que han fet molt bon treball tots els alumnes que han participat. I aquí podeu veure una mica la representació. No estem en directe de la representació perquè és un espectacle que combina fums, música, efectes sonors... I ara estem veient una mica...
el post-espectacle, diguem-ne, no? O sigui, un cop ja han acabat, doncs podem veure tota el que és la representació del monstre. Deixa'm... Digues, digues. Doncs podrem parlar amb els encargats.
Mentre esperes aquests encarregats que suposo que ara et portaran, m'agradaria recordar aquestes escoles de la ciutat perquè a ells i a elles els agrada que puguem dir els seus noms. Són l'escola de Can Oriol, l'escola Montessori, les Ribes, l'escola Ramon Llull, l'escola 25 de setembre, mossèn Cintú i Can Alsamora.
Com deien, són alumnes de sisè de primària d'aquests set centres. Estan ultimant els detalls perquè, a més a més, aquesta activitat anava acompanyada durant aquest matí de diverses activitats que feien els propis alumnes. I si ens esteu mirant, a través de www.radiorubic.cat, veieu l'Ariel Benaventi, que entra i surt del celler, per veure si aconsegueix parlar amb alguna de les...
persones que han participat a la mostra. Ens deies que intentaries parlar amb alumnes i també amb algun membre de CREART, que és aquesta entitat que també ha acompanyat en la creació d'aquesta mostra. Vinga, ja tenim la primera convidada. Sí, Belén, ja hem tornat fora i tenim la primera convidada. Hola, bon dia.
Ariel, no sentim res. Ara sí. No se sent bé, Belén? Bé, no et sentíem, sentim com unes crepitacions, ara semblava que quan parlava la convidada s'escoltava millor. El Rubinet, he anat allà a la ciutat, però ara crec que s'escolta molt millor, no? Sí, millor. Belén? Nosaltres t'escoltem, eh?
Però crec que tu no ens escoltes. Perfecte, perfecte. Sí? Sami. Sí, estem aquí amb una de les encarregades del projecte de Crear, que ens explica una mica més en què ha consistit tota aquesta exposició.
Doncs aquesta exposició és el resultat d'un procés artístic, creatiu i educatiu que han fet amb set centres de la ciutat, set centres de primària, amb els alumnats de sisè de primària, a més amb l'Escola d'Art i Disseny amb quatre graus d'estudis professionals d'art en diferents àrees que han complementat el treball que ha fet a l'alumnat de primària. I de quines àrees podem trobar...
El projecte està inspirat una mica en la idea de treballar la cultura de pau amb l'alumnat. Aquest any, que és el quart any que estem treballant aquest projecte, estem treballant sobre l'antirracisme. Aquest va ser el tema que va afilar tot el treball amb l'alumnat.
I com ha reaccionat l'alumnat quan ha vist aquesta exposició? Bé, doncs tot el treball que han fet ha representat ja al final, tot llest. En general, es sorprenen molt. És molt bonic veure, perquè ells veuen una part, cada escola treballa una part de l'exposició a l'aula. Estem tres dies treballant amb ells la temàtica, fent el procés creatiu, i després, clar, quan ho veuen muntat tot...
És molt impressionant i, clar, ens agrada molt, se senten molt satisfets i també orgullosos i orgulloses de la feina feta. I aquest any encara més que la podem obrir a Ciutadania perquè la puguin gaudir tota la ciutadania de la ciutat. Això volia preguntar justament en què consistirà aquesta obertura, quan es farà i què consisteix.
Aquesta tarda, a les 5 i mitja de la tarda, fem la inauguració de l'exposició. Aquesta inauguració estarà dinamitzada per Pallassos Sense Fronteres. A més, hi haurà una xocolatada i que la ciutadania pugui fer visites guiades de l'exposició. I això, a més d'avui que fem la inauguració, estarà oberta demà, dissabte al matí i a la tarda, i el diumenge al matí, perquè la gent la pugui visitar.
Doncs podeu veure que tenim oberta aquesta exposició per a tothom fins al diumenge. Així que si heu tingut ganes de poder presenciar en directe tota aquesta exposició, doncs podreu ser benvinguts. I ara tenim els alumnes de l'Edra que ens comentaran una mica més a fons com ha sigut el seu treball i la seva participació i també com s'han sentit, no?
D'acord. Ràpid, ràpid, eh? Que tenim també alumnes aquí a la taula. Vinga, veiem ja els alumnes de l'Edre. Aquests alumnes estan aquí al costat nostre, les Cardíbol. Han estat baix els encarregats de plasma i de portar la part artística. Aquesta mostra que havien treballat aquests alumnes de sisè de primària, que dèiem, eh? Com us dieu i a què us dediqueu? Bé, jo soc el Pau...
Jo la Selene. Jo el Julen. I estem al cicle de grau mitjà de Gràfica Interactiva a Letra. Ens han comentat que és una mica semblant als videojocs i volíem saber una mica en què ha consistit la vostra participació al projecte i com us heu sentit. Bueno, nosaltres el que hem hagut de fer ha sigut fer uns videojocs explicant que és una persona quan són racistes amb ells, els discriminen, etc. I ens hem hagut de posar el paper d'aquesta gent per
recrear la seva història i una part de la seva vida. I... Bueno, també que era com saber explicar de manera molt creativa. O sigui, perquè nens de 12 anys ho entenguessin.
Sí, a part d'això, el que volia me la transmetre d'una forma com més interactiva i que puguis veure des d'un altre punt de vista el racisme i també com parar-lo, com aturar-lo, com donar-te'n compte. Ja. I esteu satisfets amb el resultat? Us ha agradat? A mi m'ha agradat, jo crec que estem satisfets i que jo crec que hem pogut donar una mica el que la gent sent i que ho entenguin els nens.
Hem treballat molt i volíem que surtés bé. Han sigut bastants mesos fent-ho i hem après bastant. El que fèiem abans amb el que fem ara, el tema de videojocs, no té res a veure, a part del tema informatiu i tot. I la veritat és que aprens bastant, i no només el tema de videojocs, sinó també per consciència sobre el fascisme. Com hem pogut veure, Belén, els alumnes que han participat en el projecte estan molt satisfets amb el resultat i han treballat molt.
L'exposició el que hem pogut veure és xulíssim, una exposició digna d'estar en qualsevol dels centres i segur que algú ja té al cap de què estic parlant, qualsevol dels centres culturals que hi ha i que es dediquen precisament a fer aquest tipus d'exposicions immersives, tothom que ens estigui escoltant o ens estigui mirant i...
Estic interessat que s'acosti el cap de setmana al celler perquè és una oportunitat única i a més a més és crear tot per alumnes. Uns creant el relat i els altres fent aquesta experiència immersiva. I diria més perquè afegim que la connexió també feta per el nostre estudiant en pràctiques, el nostre gairebé periodista Ariel Benavente. Ariel, moltes gràcies. T'esperem als estudis. Moltes gràcies a tu, Belén.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Tres projectes d'escola rubinenques han participat al primer congrés internacional sobre educació, compromesa i crítica. L'escola Tresaltet explicant com treballen el dia escolar per a la no violència i la pau. Aquest denip que estem celebrant avui. Ells ho estan fent des del curs 2023-2024 de forma amb una feina interdisciplinària i que ha englobat tots els alumnes
de l'ESO, de l'ensenyament secundari obligatori. Aquests estudiants han relatat en primera persona el seu procés migratori, o el dels seus pares, o el dels seus avis, i és una iniciativa que ha culminat en un llibre de relats, el primer volum de la Biblioteca Humana de l'Altet, titulat Fem casa, fem refugir, del que ja havíem parlat en alguna ocasió. Avui ens ho expliquen l'Aroa. Bon dia, benvinguda.
Ah, la Raquel, perdó. Els he dit, no m'oblidaré dels vostres noms. Doncs m'he oblidat. Hola Raquel, bon dia. Bon dia. El Ryan. Bon dia. Amb tu no m'equivoco perquè ets l'únic noi i aquí sí que no em puc equivocar. L'Àngela, crec que ara sí. Sí, bon dia. Molt bon dia, Àngela i l'Aroa.
M'heu d'explicar una mica com ha estat aquest procés creatiu, però, a més a més, aquesta posada en escena, que és l'última cosa que vau fer participant en aquest Congrés Internacional sobre Educació Compromesa i Crítica, em sembla que va ser la setmana passada, si no m'equivoco. Qui m'explica com va anar aquest Congrés?
Ha anat molt bé, hem fet moltes coses, hem aprenent també moltes coses. Però el congrés que el vau fer a Barcelona, si no m'equivoco, imposava una mica, no? Hi havia un munt de gent i, a més a més, de molts països. Sí. Té un poc de...
Vergüenza, per dir-ho d'alguna manera, Ryan? No, és que cadascú, en el Barcelona, cadascú ha presentat la seva cosa. Nosaltres, jo, l'Àngel, la Roa i la Raquel, hem presentat el nostre relat de la migració. I us va sortir bé? Sí. Ah, molt bé. Ens ajudeu a explicar aquests relats, aquests relats que després han acabat sent un llibre, Fem casa, fem refugi.
Qui m'explica, per exemple, va, comencem per l'Aroa, que en el seu cas has treballat el relat migratori del teu avi, que va venir de Múrcia... Sí. Quan? Fa moltíssim, no? Doncs el meu avi va venir quan va acabar l'Emili...
Va venir més tard a Catalunya perquè no sabia que els seus pares havien migrat aquí i es va enterar molt tard. Va haver d'agafar un taxi sol, amb una maleta, agafant el que podia.
I va venir aquí, va estar acompanyat molta estona, perquè de Murcia aquí hi ha molt, i va estar acompanyat amb dos companys que no els coneixia, els va conèixer el taxi, els van fer amics ahir, i quan va arribar va estar amb la família i tal, però li va sorprès molt perquè, clar, és com tu arribes a la teva casa, no n'hi ha ningú,
T'has d'anar, t'ho he dit el mateix dia, i a més se'm has acabat la mili, fa poc, i clar, no tens família, o sigui... No saps on està la teva família, clar. No tens amics, on vas, perquè va venir a Catalunya sense amics, perds molta gent, que és molt important per a tu, i tampoc va venir amb tota la seva família, va deixar molta gent ahir.
Però el meu avi, al cap, es va haver de mantenir sa, va estar molt trist, però va seguir endavant, va tenir la seva família i va poder ser feliç.
Això t'ho ha explicat el teu avi, entenc, no? Sí. I li hauràs fet moltes preguntes quan a més a més preparaves aquest treball, no? Sí, la veritat li vaig fer moltes preguntes perquè jo sabia moltes coses del que li va passar al meu avi però no ho sabia tot i me'n vaig enterar de moltes coses que em van sorprendre una mica i, bueno...
La resta, recordeu els vostres propis processos migratoris i suposo que algunes coses s'assemblen al que explicava l'Aroa, per sort són altres temps i no us vau trobar com...
L'avi de l'Heroa, que imagineu en el temps en què estem parlant, havia acabat la guerra, ell havia anat a la mili, per descomptat no hi havia mòbils, però és que no hi havia telèfon a totes les cases, per tant, et podries trobar això. Jo m'imagino que vosaltres no us imagineu.
no va ser igual el vostre procés que el de l'avi de l'Aroa. Però sí en algunes coses, no? Sí en la por. Per exemple, abans el Ryan jo li deia, què és el que més et preocupava? I deia, home, deixar el meu país, no? Sí. Tu has vingut fa un any, una cosa així? Fa dos anys. Dos anys, del Marroc? Sí. D'on del Marroc? D'una ciutat, es diu Asil·la.
I vas venir amb tota la teva família? No, hem vingut amb el meu germà i la meva mare, i jo.
I quan vas sortir d'allà, suposo que... Preocupació, no? Per dir, i ara on vaig? Què em trobaré? Què és el que et preocupava, Raya? És que jo em preocupava que deixava el meu país, la meva família, els meus amics... Quan jo he arribat a Catalunya, no conec... A ningú, clar.
I era una mica difícil, suposo, no? Sí, aprendre català i castellà, fer-nos amics i com això.
I ara, que ja portes un any, al final què? No t'ha resultat tan difícil. Bueno, segur que t'ha resultat molt difícil, però te n'has sortit, no? En primer, sí, molt difícil, però ara tinc amics, tinc tot. Crec que com la gent ha d'aprendre com aprendre's, t'hi va de tot fàcil. I en el vostre cas, noies? Àngela, tu em sembla que portes més temps aquí. Sí, porto sis anys aquí.
I deies, jo vaig sortir del meu país, que m'he apuntat, que és Honduras, amb 8 anys, però hi ha coses que no recordo.
A veure, si les recordo, però no tant com abans. Ja no em marquen tant. Són coses que s'han anat adaptant perquè la por que tenia ara ja no és tant i crec que ja no tinc tanta por perquè ja tinc amics, família, he creat com una nova vida aquí i m'he anat adaptant. I en el teu cas, Raquel, ara sí? No m'equivoco? És que ara tinc por d'equivocar-me.
Tu fa 4 anys que vius aquí. 4 anys, sí. I vas venir, ets de l'Ecuador. De l'Ecuador. Concuerdo mucho con mis compañeros, porque yo también cuando vine obviamente tenía mucha por. Lo primero que piensas es que vas a dejar atrás todo lo que conocías, todo lo que te era familiar y a tus familiares.
Quan vaig arribar, el sentir-se sola, és com sentir-se molt pequeña entre tota la societat. Al final passa el temps i et dones compte que el canvi és bo.
És curiós el que explica la Raquel, perquè diu, em sentia molt petita, suposo que tots us heu sentit alguna vegada així, no?
per un procés migratori o per qualsevol altra cosa. Però és curiós, perquè el que et fa sentir petit és sentir que allò que et passa només et passa a tu. I que tota la resta sembla que com si estigués confabulada al voltant teu. I resulta que després no. El que a tu et passa, li passa més gent a la mateixa vegada, però és que li ha passat a més gent abans i més abans.
No és que això conformi, però com a mínim sí ajuda a explicar. És a dir, que si tu expliques que et sents així, pot haver una altra persona que et digui, doncs mira, jo també em sentia de la mateixa manera i això també acaba passant, no? Ajuda a parlar? Sí, molt. Sempre és una ajuda a parlar. Sobretot si trobes algú que està en el mateix i entre els dos et pots ajudar.
Bé, en el mateix cas o en el cas de l'Aroa, que estic segura que com ve d'una família on hi ha hagut un procés migratori, doncs això és un tema que també s'ha parlat a casa o que també s'ha treballat, no?
Sí, o sigui, el meu avi de petita sobretot ens explicava moltes històries sobre el que l'havia passat, tot i que no m'explicava totes, està clar. Però sí, a la meva casa sempre s'ha parlat de... Bueno, també tinc uns altres avis que també van passar per un procés igual. El que passa és que el meu avi va ser més fort, però sí, sempre s'ha parlat de les migracions i tal.
Digues, digues. Bueno, que a la meva casa, a l'Ecuador, era una mica comú perquè tota la meva família sempre... O sigui, un tío se iba a un altre país, el altre també i tal, doncs era un poc comú.
No hacía tanto susto, ¿no? Porque si alguien había ido y había vuelto... No, bueno, se iba, pero nunca imaginaba que a mí me iba a pasar. Y entonces, nada, pues cuando me pasó fue... ahí sí fue el susto, de verdad. M'heu explicat com va anar aquest congrés internacional, bé, ho ha explicat el Ryan. M'agradaria saber com us vau sentir i...
I què vau treure de profit? Perquè al final aquest congrés servia perquè altres alumnes, altres escoles, altres iniciatives, molt en la línia, que no tenen per què ser només de temes migratoris, no? Però si aquesta educació compromesa i crítica, després parlarem de la part crítica, suposo que us devíeu trobar diferents experiències, no?
Sí, hi havia molts grups de persones que comunicaven altres coses, per exemple, coses sobre els joves, hi havia molts temes per parlar. Vau aprendre coses? Sí. Algun exemple?
Quines cares! No havíamos venido a hablar de eso. Va, doncs parlem del vostre projecte, perquè jo deia que el projecte del Dia Escolar per la No Violència i la Pau va començar al curs 23-24 i vosaltres heu treballat diversos temes que tenen a veure amb la pau, amb la diferència...
amb les migracions, també amb la no discriminació, entenc, i a través de diferents assignatures i diferents matèries. En aquest cas, tenim alumnes, el Ryan és de segon de l'ESO, l'Aroa de tercer, l'Àngela també de tercer i la Raquel de quart, per tant, entenc que a cadascun dels cursos treballeu uns temes o uns altres. Expliqueu una miqueta a la gent que ens està...
escoltant què és el que heu treballat, per exemple, en aquest curs.
T'has d'acostar més al micro, Rayan. Hem treballat el dia de no violència a la pau i, per exemple, hem treballat la guerra de Palestina i Israel. També hem fet coses per evitar que no passin guerres i no passa això. Això imagino que les matèries més que tenen a veure amb socials, no?
Després parlem també que, perquè us acompanyen els vostres mestres, una de les mestres de socials i el mestre de llengües, perquè, clar, tot això s'ha convertit en un llibre.
I vosaltres que sou de la generació d'ortografia relaxada, li dic jo, perquè esteu acostumats a escriure al mòbil, m'imagino que heu fet una feina en llengua castellana, en llengua catalana, important per traduir, per acabar fent un llibre. M'expliqueu aquesta part?
Doncs tot va començar quan jo estava a segon de l'ESO, que crec que era 2024-2025. Va, com sempre a l'escola, havíem començat a fer un projecte del DENIP, del dia amb la no violència i la pau, crec. I vam proposar fer uns relats.
de les nostres experiències o dels nostres familiars sobre migracions. I d'aquí vam recopilar totes i vam fer un llibre. Aquesta crec que era la idea principal, fer un llibre que es quedés a l'escola, però després van a la Biblioteca del Rubí i després ja està, que ho pudeu cobrar el llibre.
I això sí que és una passada, no? Deia abans la Raquel, jo no m'imaginava com seria el meu procés. Home, i menys t'imaginaves que acabaries escrivint un llibre, no? O estar a la ràdio. Bueno, coses que passen. Sí. Expliqueu-me aquesta part. El Ryan explicava que heu treballat, sobretot a la part més de socials. No sé si tots els cursos heu treballat el mateix. Per exemple, tu, Raquel, que estàs a quart, suposo que heu treballat altres coses.
Sí, el meu professor va ser molt insistent, el Ricard, en mostrar-nos vídeos sobre com és la realitat. Els nens petits, a la guerra, pobrets, i també el medi ambient, el món, com està...
quasi destrossat per la nostra culpa. I bé, fem també català, harem una crònica, parlem sobre això, sobre el de Nip, i ja. Vam fer també presentacions a PSA socials,
Y, bueno, hablamos sobre eso también los pequeños racismos que se ven en nuestra propia casa, como, por ejemplo, el moro o vamos al chino y así, que están como muy invisibles, pero están...
abans quan fèiem la connexió amb el nostre company els vostres companys d'altres escoles han treballat altres temes i deien estem treballant especialment els microracismes i és una d'aquelles coses que segur que heu treballat i que segur que us heu sorprès a vosaltres mateixos amb un microracisme i dius com és possible que a mi em passi perquè al final és una cosa que tenim superinterioritzada
o que hem normalitzat, no? Suposo que això també ho heu treballat, no? Ryan, ¿tú te has sorprendido alguna vegada cuando habéis treballado el tema de los microracismos, es decir, jolín, que resulta que he sido racista, cuando soy una persona racializada, no? Tendría que entenderlo.
És que hi ha molta gent que deia coses com ha dit a Raquel, perquè per a mi no m'agraden aquestes coses que deia Moro, Pac i Chino. Però alguna vegada ho has dit.
Jo. No sobre tu mateix, però no t'has sorpresa tu mateix dient, oh, com ho pot ser? Sí, crec que sí. Sí, al final és una cosa que fem, igual que els micromasclismes, moltes vegades els fem sense adonar-nos, està bé que ens adonem i que puguem corregir, però tots de vegades cometem aquests errors.
És que tota la gent s'equivoca i després quan es diu que això és greu, no fa així.
Bé, tota la gent no sé si sempre que s'equivoca i veu que és greu rectifica, eh, Ryan? Ojalá todo el mundo que ve que las cosas que hace no están bien las rectificase, pero no simple es así. Estàvem parlant del que havíeu treballat a classe, el Ryan i la Raquel ens han explicat el que han treballat ells, en el vostre cas, que sou de tercer, que és el que heu treballat, tot i que ho apuntava una mica.
Nosaltres ara el que estem fent a socials és el que ha dit ella, que estem fent també una crònica sobre l'ecocidi, el genocidi i també una mica sobre la pau i tot això. I també farem un guió, farem com uns documentals que els gravarem per grups
I bueno, cadascú té la seva idea. Després farem un guió a pal, a llengua. Sort que ho traduïu, eh? Perquè aquestes assignatures a la meva època existien, eh? Però no li posàvem sigles. Pal és llengua, no? Sí, és llengua. Vale, bien.
I, bueno, farem un guió per la crònica, la gravarem, i després aquesta la posarem en un... crec que farem... És que... Un vídeo documental. Un vídeo documental. I sis vídeos es presentaran en concurs de Catalunya, crec. Déu-n'hi-do! Es veuran uns a quart de l'ESO i altres a tercer. Sí, i qui gani anirà al PortAventura.
No està malament. Bueno, i tindrà un documental publicat, eh? Perdoneu, que me parece importante. Tot això és el que heu treballat a nivell pràctic, eh? Però què és el que heu après? Perquè segur que...
Abans el Ryan ja deia coses que tots aprenem, que és coses que a vegades no fem bé, tot i que ens molesti que ens facin a nosaltres. Quines més coses heu après? Per exemple, la Raquel deia, el profe estava una mica passat amb el tema del medi ambient, per lo que sé, estava passat el profe, potser una mica de raó tenia, i amb el tema de la guerra de Palestina.
Per exemple, a casa és com una mica normal parlar així amb aquests microracismes i a vegades escoltava algú de la meva família parlar així i em recordava de les meves classes. Era com, eh, això... No ho diguis, no? Això no ho diguis perquè a final, bueno, di-li per el seu nom i ja està.
I què et deien a casa? Quan els deies que eren racistes. Segur que dirien, sí, home, com jo seria racista. Tot el món ho diu així i ja està. Bé, tots estem pensant, no?, en el bazar. Quan vas al bazar, no? Voy al bazar. Mucho más correcto, no? Molt més correcto, sí. I en el vostre cas, què és el que heu après? Per exemple, la Raquel s'ha convertit en la policia antirracista de su casa. No.
No? No. És que socials estem treballant, sobretot l'edat mitjana, perquè va ser l'any passat, sobretot, i primer que vam treballar tot això sobre el racisme, el genocid, i ara estem treballant l'edat mitjana. Clar, però jo no us estic preguntant el que heu après de dates, cronologies, i no sé què, per exemple. Què heu après...
Més enllà de les qüestions curriculars. Per exemple, ara, quan mireu la tele i veieu... Abans algú ho apuntava. I veieu que es parla del canvi climàtic. I, a més a més, em sembla que aquest any vosaltres esteu treballant als refugiats, no? Doncs, per exemple, segur... Els refugiats no eren els...
Ah, l'ecocidi. Aquí volia anar. Hi ha moltes raons que poden generar moviments migratoris i cada cop més el canvi climàtic està sent motiu de moviments migratoris. Per exemple, aquesta és una cosa que hem après darrerament i malauradament sembla que
més ho acabarem aprenent. És a dir, arribarà un moment que hi haurà zones del planeta on serà impossible viure i, per tant, hi haurà una part de la població que haurà de migrar sí o sí a llocs que siguin habitables. No sé si és una cosa que heu treballat, però jo us preguntava més quines coses heu après, no tant materials, sinó que ara veieu de forma diferent després d'aquesta feina o d'aquest treball.
Doncs que empatitzes més amb la gent perquè per exemple nosaltres tenim la idea del curtometratge era de petites accions grans conseqüències i moltes vegades no ens donem en compte la humanitat que fem petites accions que per exemple tirem una bossa de plàstica al carrer o
Insultem algú tot el que ha dit la Raquel del microracisme i no ens donem compte que això fa un impacte. Tot el que fem fa impacte, tot i que sigui petit. Hi ha molta gent que no ens dona compte i moltes vegades, per exemple, tirem algú a terra
I dius, perquè ho faci jo no passa res, perquè només ho he fet jo i ho fa molta gent. O sigui que ens hem de compte de les nostres accions i hem de pensar una mica el que fem perquè hi ha molta gent que pateix.
Ric, perquè l'Àngela em mira com dient que no, que no, que no ho voy a contestar. Expliqueu-me, he parlat del vostre procés migratori, de com s'ha materialitzat el que heu treballat a la pròpia escola i com ho vau materialitzar el dia al Congrés Internacional sobre Educació Compromesa i Crítica. I algú apuntava, la Raquel apuntava que era això, a casa seva és una mica més crítica.
Com de crítics o no sou davant de les notícies? Que abans també us deia, cada dia veiem a les notícies esdeveniments, la guerra de Palestina és a diari que veiem imatges. Ara teniu més informació? Ara us la mireu de forma diferent? Rayan?
Sí, crec perquè moltes coses passen en el món i hi ha gent que no sap res que està passant. Per mi, jo crec saber què està passant en el món i com les persones poden tenir solucions per evitar aquestes coses i viure en un ambient millor.
I vosaltres, noies, quan mireu notícies sobre aquesta guerra de Palestina, sabeu una mica més o teniu una informació més crítica del que està passant?
Doncs ara que sabem més sobre com és vivir això, som més empàtics, sobretot. Perquè abans era com que, bueno... Està passant ahir, no va passar. Ara us pregunto una cosa. Ara sabem més i som més empàtics. Perquè abans, com deies tu, no sabíem tant, passen a un altre lloc, doncs no passarà res, però ara dius, pot arribar a passar aquí algun dia.
Per exemple, la guerra d'Ucraïna, que està més a prop. O, per exemple, les que proveniu de...
de l'Amèrica Llatina, m'imagino que el dia que vau veure la informació sobre Venezuela, a les primeres hores, que no se sabia quina mena de... Quan els Estats Units van entrar a Venezuela, m'imagino que vau veure la informació de forma molt diferent, perquè durant unes hores no se sabia què és el que podia passar. Si podia haver-hi un atac directament, i al final són països que estan molt a prop dels vostres països. És a dir que...
que m'imagino que un sí que es planteja, ostres, i si passa demà al meu país, on encara hi ha la vostra família i les vostres arrels? No us ho vau plantejar?
Bueno, yo, aparte de lo de Trump, de lo que ha pasado, estaba viendo... Bueno, Trump ya tiene un capítulo aparte, sí. No, no, digo que tiene un capítulo aparte el señor. Bueno, estaba viendo sobre cosas que pasan, ¿no?, al meu país, el Ecuador, y veía que a la selva, porque, claro, Ecuador té una part amazónica molt gran,
I deia que per a les petroleres cada vegada la selva s'està fent més petita, perquè les petroleres comencen a usar tot aquest territori i hi ha moltes comunitats autònoms allà vivint, indígenes, que comencen a quedar-se sense ahogar. Sense ahogar perquè, clar,
Sí, sí, va avanzando, te he entendido, te he entendido. Te ayudo. Van avanzando esas empresas arrasando parte de ese hábitat de todas esas comunidades indígenas por no hablar...
de la importancia que tiene la selva amazónica para todo el planeta. Y luego se ve como las autoridades, por decir así, de esas comunidades indígenas que no han tenido la necesidad de salir de sus viviendas, por decir así, pero por estos motivos, como el estar haciendo daño a su hogar, han tenido que salir para poder defenderlo. Y ya.
Claro, y me imagino que cuando ves eso, que Trump, por eso yo decía, es un capítulo aparte del señor, que Trump está un poco interesado o muy interesado en el petróleo, piensas, pues en mi país hay petróleo y eso está afectando a la selva amazónica, es bastante probable que le siga afectando si sigue habiendo esa política, ¿no?
Es preguntava a vosaltres perquè és una informació sensible i de fa relativament poc. Avui estem treballant aquest dia escolar per a la no violència i la pau. Heu vist amb nosaltres aquesta mostra que han fet els companys d'altres escoles. No sé si teniu previst anar-la a veure, però va molt en la línia de la feina que vosaltres ja heu fet.
Creieu que el que falta a partir d'ara és, vosaltres amb el llibre, aquests alumnes de sisè d'algunes escoles, amb aquesta exposició immersiva, el que falta és transmetre allò que esteu fent i allò que heu treballat a la resta de la població o fins i tot amb aquest programa de ràdio?
Creieu que la gent, el ciutadà de peu, que diem de vegades els periodistes, està sensibilitzada amb aquestes històries que vosaltres heu treballat a classe o heu viscut personalment? No? No hi ha moltes persones, crec, però per això estem aprenent tot això per dir-li a la gent que hi ha que lluitar per un món en pau.
Tant de bo t'escoltessin, no? Quin creieu que és el problema o els problemes més greus que tenim? Ja sé que la pregunta és difícil. Però, per exemple, el Ryan apuntava al medi ambient, però també apuntava a la pau, no? Quan deies, aviam si la gent...
Com ho has dit? Has dit que la gent quan s'adona que ha fet una cosa malament rectifica, no? I jo et deia ojalà, ojalà l'ho haguen. Bé, tu creus que a la resta de la ciutadania encara li falta molt per aprendre d'aquestes coses que vosaltres esteu aprenent i esteu intentant també explicar?
Sí, como hay gente que fa cosas malament y no se equivoca y no fa como lo fa bien. No rectifica. Sí. ¿Como qué? Como algún tirar, porque el meu grup y yo están trabajando en el ecocidio, están fent las contaminaciones del mar y como las consecuencias, como tirar plástico al mar, los animales se van...
A morir. Per això que hem de cuidar el medi ambient i una vida en pau. La resta?
Jo crec que el que passa a la gent és que necessiten hipatitzar més amb les coses, perquè el que he dit abans, que moltes vegades, inclús nosaltres, no ens donem compte del que fem i per rectificar-lo, hi ha gent que quan li diuen, oi, el que has fet està malament.
Com que li costa molt rectificar-ho i està com molt interioritzat del que ha dit, del que ha fet, per a ell està bé perquè és el que fa sempre, no passa res. Però moltes vegades no ens donem compte de les accions que fem i per rectificar-ho ens consta molt perquè si una persona porta tota la vida fent-ho
i li diuen que està bé o que no passa res, quan li diuen això està malament, no ho facis més, dirà perquè si porto tota la vida fent-ho. O sigui que ens hem de empatitzar més amb els altres i no només pensar en nosaltres.
En temes de medi ambient entenc que encara més heu intentat traspassar aquesta informació a la família, no? Perquè altres generacions no tenen tan interioritzat com podem cuidar el medi ambient o tenim molt la sensació de per una ampolla de vidre que no vagi al lloc del vidre no va passar nada, no? Això també us heu trobat a casa?
que heu hagut de dir, no, mira, ara separarem la brossa d'aquesta manera. Sí, per exemple, el meu professor va dir alguna cosa a classe, que era el aceite, l'oli, no se tira en la basura normal, sinó que se tiene que poner un lugar aparte y tal, y claro, yo no sabía eso. Y a casa lo hacemos todavía, pues así, en la bolsa normal de la basura.
Bueno, no en la bolsa, sino ahí en la... en donde... Te quiero ayudar, Raquel, pero es que no te estoy entendiendo. Ah, en la pica. En la normal, la pica normal. Y claro, cuando yo me enteré de eso, pues lo dije en casa. Dije, ah, pero mamá, resulta que no se tira ahí. Y bueno, no...
No fuiste muy escuchada. No fui muy escuchada, sí. Bueno, pues tú persiste. Persiste. O dale una solución. Claro, también entiendo la madre. Dale una solución a tu madre. Hay un proyecto del Centro de Educación Espacial de Caroriol que teniu davant que fan loli clac, unes ampollas que poses allà loli i després el poses en uns contenidors.
Dale una solución a tu madre, que también la entiendo, la pobre mujer, con todas las cosas que tiene en la cabeza. Ahora me va a venir la niña esta con lo del aceite. Escolteu, ens queden 5 minuts. Sempre en aquest programa posem una cançó, un tema musical. Seríeu capaços de posar-vos d'acord per triar un tema musical? Qué caras. No? Rallen? Incapaces de poneros de acuerdo? O sea, vamos a ver...
¿Os ponéis de acuerdo sobre la paz en el mundo y no sois capaces de escoger un tema musical que os guste a los cuatro? ¿Qué escucháis habitualmente? Va a ver si podemos ayudaros. Yo no escucho res. ¿Tú no escuchas música? Directamente. ¿Tú todo el día? ¿Con la paz? A veces, a veces. Ah, no me creo que no escuchéis música. ¿Y vosotras, chicas? No me creo que no escuchéis música. Sí. La Raquel, ¿no? Que es la més gran.
Què escolteu? Ah, què escolt? Bé, és molta música pop, però una particular, perquè...
Es cristiana, entonces creo que no todo el mundo la escucha. Música pop cristiana. La primera vez que lo oigo en mi vida. Bueno, cristiana, de que sea cristiana o no, sino que dice cosas sobre eso. Sobre eso. Vale. Nuestro técnico en sonido dice que si le dices un artista, la busca. ¿Ah sí? A ver, Forrest Frank.
Forrest Frank. No es aburrido, ¿eh? Uno dice cristiano y piensa... Lo peor que piensa es... Bueno, el gospel es religioso y tiene un ritmo que flipas. Noias, ¿alguna proposta? Porque si no nos vamos a quedar con la canción de Raquel. No, esta vez. ¿Esta vez? Sí.
Bueno, el nostre tècnic ho va buscant. Raquel, com no ens gustes, era tu culpa, eh? Quina vergonya. Com es diu, José? Celebration. Me parece perfecto para acabar. Doncs, amb la proposta de la Raquel, Celebration de Forrest, què has dit? Frank.
de Forrest Frank. Posem puny final al programa d'avui. Ryan, Raquel, Àngela i Aroa, moltíssimes gràcies per haver vingut a la ràdio a explicar-nos aquest projecte que heu treballat amb els vostres companys i companyes. Sort, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radio Rubí, notícies. Molt bon dia amb els vots a favor de pràcticament tots.