Són les 11 del matí.
Molt bon dia. El servei de trens de Rodalies s'ha reestablert aquest divendres a primera hora del matí a totes les línies, també a la R8, ja sabeu la que passa per Rubí, després de dos dies amb la circulació completament interrompuda. La represa arriba un cop tancat l'acord entre la Generalitat, Renfa, Adif i el Sindicat de Maquinistes, que condicionava el retorn del servei a la realització d'inspeccions extraordinàries de seguretat a tota la xarxa ferroviària.
La recuperació del servei, això sí, s'ha fet de forma progressiva i, de fet, Rodalies ha informat d'incidències en algunes línies, especialment a primera hora del matí, aquelles línies que tenen menys trens per hora i per sentit, fet que ha provocat algunes demores entre 20 i 30 minuts, per exemple, a la R1 o a la R4, per posar dos exemples.
Durant aquesta nit, la nit de dijous a divendres, han fet comprovacions a les 13 línies de rodalies, amb equips formats per un maquinista, un representant de DIF i un de Renfa, amb la participació també del sindicat CEMAF. Una vegada finalitzades aquestes revisions, s'ha autoritat la represa del servei, que ja funciona, com dèiem, a totes les línies, tot i que no es descarten incidències puntuals al llarg del dia d'avui, després de dos dies sense circulació.
I pel que fa a la xarxa viària, continua tallat un tram de la P7 per risc d'esfondrament, una mesura que, recordem, afecta uns 120.000 clars a diaris, entre ells 25.000 camions. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha anunciat que aquest tall de l'autopista s'allargarà com a mínim fins demà dissabte.
Mentre duri la restricció, el Servei Català de Trànsit recomana utilitzar rutes alternatives segons la destinació, com la C25, la Nacional 340 o la C15, però també la C58 i la B40 per connectar, en aquest cas, amb la 2.
Parlem d'altres qüestions. El PSC ja ha començat les converses amb Esquerra Republicana per tancar el pressupost municipal d'aquest 2026. El portaveu socialista Rafa Gueto ha explicat que s'han fet els primers intercanvis de dades i que les discussions se centren ara a consolidar els projectes pendents del pressupost anterior i definir noves mesures que beneficien la ciutadania. Tot i la prudència a l'hora de donar detalls sobre aquestes negociacions, Gueto s'ha mostrat optimista sobre la possibilitat de solir acords.
Sí, hem començat les negociacions, aquí soc molt discret i molt prudent i poques coses podria avançar, però ja hem fet una primera pressa de contacte, hem intercanviat unes primeres dades i comencem a parlar en les línies de quines podrien ser les propostes i d'acabar de complir totes aquelles coses que havíem acordat pel pressupost 2025.
Hueto ha abordat també les obres de la vinguda de l'Estatut, que se van iniciar ahir en el primer tram. Ha destacat que, tot i les molèsties inicials, aquesta intervenció urbana és clau per cosir una ferida històrica de la ciutat i ha animat els veïns a utilitzar el transport públic i els itineraris alternatius. De fet, també ha recordat que la incorporació recent de nous autobusos híbrids a Rubibus ofereix una alternativa sostenible i còmoda durant tots aquests treballs.
I en esports posem la mirada en els partits de futbol del cap de setmana amb una Unió Esportiva Rubí amb necessitat de sumar 3 punts. Toni Bravo Rodríguez. La Unió Esportiva Rubí inicia diumenge al punt del migdia, la segona volta visitant el Martinenc, el Guinardó. Els Rubinencs són quarts, però arriben amb una sola victòria en els últims 7 partits. El Martinenc nové en cadena 6 jornades puntuant, es porta a casa, el Rubí haurà de competir en un camp petit i amb baixes importants. El duel es podrà seguir en directe a Ràdio Rubí.
Pel que fa al Juventut 25 de septiembre, rep diumenge, al punt del migdia el Viladecans, tercer classificat, el 20 és 14, arriba en bona línia a un partit complicat, després de sumar una victòria i tres empats en les últimes quatre jornades, però té nombroses baixes.
Quan l'Olímpic de Can Fatjó inicia la segona volta visitant l'Artesa de Segre, diumenge a un quart d'una, els Verdi Grocs són setens, el grup cinc de segona catalana. Si els de Christian López tornen a sumar de tres, es col·locaran a només un punt de la tercera plaça, que ara ocupa el rival amb el que obren les cares, l'Artesa de Segre. I pel que fa al Waterpolo, les noies del Club Natació Rubí reben el Leió a dissabte un quart de set. Les nostres són líders de primera divisió, mentre que les basques són cinquenes.
Doncs tornem amb més informació en una hora al butlletí de les 12. Ràdio Rubí. Notícies. Ràdio Rubí.
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a vell de cama.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, con dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
Fins demà!
Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 8 minuts. Molt bon dia. Després de la tertúlia Estemps de Cultura i Oci, ens preparem pel cap de setmana i en aquest divendres, 23 de gener, amb sol, per fi, amb una mica de sol, parlarem de ciberseguretat, de música i també de l'agenda del cap de setmana.
Cap a dos quarts de dotze del matí entrevistarem Carles Pujante de la Societat de Blus de Rubi. Diumenge fan un vermut musical a Can Ramoneda, protagonitzat pel Lluís Colomatrio. I els volem preguntar també per la resta d'activitats que faran en les pròximes setmanes.
És divendres i al final del programa us parlarem d'algunes de les coses que podeu fer a la ciutat els següents dies. Estem a la Setmana de la Mediació i aquest cap de setmana es fa també Sant Antoni Abad. A més a més, estem a les portes de Carnamal, per tant també hi ha activitats relacionades amb aquesta festa popular.
I ara, només en uns minuts, saludarem el germà Bustamante, el nostre expert en ciberseguretat, que ens parla de fuites de dades. Una cosa que últimament ha sortit molt a la premsa i també hem conegut a través de les xarxes socials. El germà ens ajuda a autoprotegir-nos. Passen gairebé 10 minuts de les 11 del matí. Recorda que tenim un telèfon obert. És el 93 588 59 60.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Avui a la secció Territori Digital parlem de fuites de dades o de robatori de dades. De fet, el títol d'avui podria servir tant per protegir-nos com per protegir-nos del fred, perquè el títol que ha triat el germà Bustavante és No deixis la porta oberta, tanca-la. Ja el tenim a l'altra banda. Hola, germà, bon dia, benvingut.
Bon dia i bona hora i bon sol, com deies tu. Quina falta ens feia, eh? Tocava, eh? Que ja fes una miqueta de sol. Estàvem començant a pensir-nos tots plegats. Absolutament. Estàvem començant ja a sentir que érem del nord d'Europa. Com a mínim, una servidora.
Correcte. Doncs avui parlem en aquest primer territori digital del 2026, comencem forts, comencem amb robatoris de dades, ho deies tu, no? Serà un any en el qual tindrem molts robatoris de dades, perquè és una tendència que va a la...
a l'alça, eh? Robatoris de dades, eh? No estic parlant de robatoris de carteres, no estic parlant de robatoris del que fan alguns carres públics, no. Robatori de dades digitals. Que també podria ser, eh? Que també serà un any de robatoris, segurament, previsiblement dels altres. Però no parlem nosaltres d'això.
Ui, ui, ui, ui, no ens fotem en cap esbarzer que sortirem plens de punxes, Belén. Total. Sortirem plens de punxes. Total, vinga. Doncs les dades digitals són unes... Les dades vist digitals és el bé més preuat que tenim com a ciutadans i com a ciutadanes digitals. I intentaré explicar-ho com si fos una història perquè tothom ho entengui, perquè...
perquè quedi ben claret, no? Tu imagina't que et lleves al matí, engegues el mòbil i reps un SMS de Endesa, que diu, hem detectat una incidència a la seva factura. Clica aquí.
Clar, ostres, Endesa, energia elèctrica, consum de calefacció... Tu t'espantes. El primer que fas és espantar-te. Tens el que es coneix en aquests casos com un microinfart. El missatge és correcte, hi ha el logo d'Endesa...
pot ser que tu estiguis esperant una factura en aquest moment. Això són casos que passen, no és que passin un cop cada cert temps, no, són casos que passen cada dia, que ens passen cada dia. I aquesta és segurament una de les...
més populars i una de les primeres portes d'entrada el que són els fraus digitals, els fraus que es cometen en l'entorn dels digitals i en l'entorn de les noves tecnologies. I aquesta tipologia de missatge ha passat a Mendessa fa molt poc, però també ha passat a Mango, ha passat fa pocs dies amb PC Components, per tant...
Estem, diguéssim, en un punt d'exposició màxima. I no parlem d'un fenomen de hackers que estan allà tancats en una habitació amb les caputxes, llums de neó, tot molt fosc, la imatge que ens ha donat el cinema d'aquest tipus de delinqüents, sinó que...
Estem parlant de bandes organitzades, de missatges que ens arriben de manera sistemàtica en els nostres telèfons mòbils. Llavors, tu ara podries dir, i tot això d'on arrenca? Doncs això arrenca d'un fenomen premi
i que avançàvem en el títol d'aquesta secció, que són les fuites de dades. I intentaré explicar-ho amb un simil bastant visual. Una fuita de dades, i tornem al fenomen de la porta, que començàvem al començament, és com si algú deixés la porta del darrere d'un edifici ple de material, carpetes amb informació, arxivadors, centenars, milers d'arxivadors.
Per davant l'edifici sembla que estigui ben tancat, que estigui protegit, que sigui pràcticament inexpugnable. Però al darrere hi ha una porta oberta que es converteix en un autèntic colador. Tu arribes allà amb la furgoneta, comences a carregar material, ningú no se n'adona perquè tothom pensa que la façana està perfectament protegida,
o se n'adona massa tard quan les prestatjaries són totalment buides. I això és el que és una fuita de dades, és el que passa amb les fuites de dades digitals. Algú entra en una base de dades on es guarda tota una sèrie de dades i aquestes dades són, per dir-ho així, extretes.
Clar, Germà, en els últims dies a alguns ens han arribat missatges dient, per exemple, a Endesa hem tingut una fuita de dades, protegeix-te, i de vegades no li fem gaire cas. Amb això que tu ens expliques, entenem per què cal fer cas, en aquest cas, a una fuita de dades, perquè ara no tens un problema però el tindràs més endavant, no?
Correcte. Llavors, les empreses, quan pateixen una fuita de dades pel llei, tenen com a màxim 3 dies per comunicar a tots els seus clients que els han entrat a robar.
perquè al final no roben només Endesa, sinó que roben tota la informació, la nostra informació personal. Per tant, les empreses han de ser molt escrupoloses a l'hora de comunicar això, que al final és assumir que tu has tingut un incident, però, ja dic, si no ho comuniquen en aquest termini de tres dies, s'exposen a multes molt milionàries. Per tant,
És una qüestió que sí, que quan surten els mitjans de comunicació que Endesa ha patit una fuita de dades i nosaltres rebem un SMS dient que han patit una fuita de dades, compte, un SMS informatiu, no un SMS reactiu. És a dir...
És un SMS en el qual Endesa, o qui sigui, informa que ha patit una fuita de dades. Però en cap cas diu, hem patit una fuita de dades, clica aquí per actualitzar les teves dades. Això ja seria recargolar el clau, aprofitar la benentesa per llançar un atac massiu, aprofitant precisament aquesta circumstància, aquest impàs de comunicació.
Clar, com les dades no som conscients de com importants que són, quan ens diuen que he patit una fuita de dades, segur que hi ha molta gent que pensa que no m'han robat diners.
Exacte, però aquestes dades després, i ho veurem, aquestes dades tenen un objectiu i acaben en un indret. Però abans deixa'm dir que quan es produeix una fuita de dades no és que et directament et robin diners. Vol dir que correu electrònic, telèfon, noms i cognoms, historial de comptes, números de targeta de crèdit... Tot això passa a mans d'algú
que no és tan escrupolós com Endesa o Kissinger. I que no coneixes. I d'una empresa legal, anem a dir-ho així. Clar, i que no coneixes, perquè Endesa la coneixes, saps que té les teves dades, i fins a cert punt li podràs reclamar algunes coses.
Pots confiar en aquesta empresa. És a dir, aparentment, tu has dipositat la confiança en aquesta empresa. Ells et donen un servei a tu i tu, diguéssim, per dir-ho així, has donat en dipòsit aquesta informació. D'acord?
aquestes bases de dades passen al que es coneix com el mercat negre. És a dir, el problema de tot plegat no és què saben de tu, no és tant aquest el problema, sinó a partir del que saben de tu com ho faran servir. Perquè després, insisteixo, després d'una fuita de dades sempre entra en joc el mercat negre.
Aquestes dades, evidentment, qui les ha extret no se les queda a l'ordinador i després em fa un mural i posa, mira, tinc les dades, tinc n gigas de dades d'endessa.
o de PF Componentes, o de Mango, o de qui sigui. No, no. Aquestes dades es venen, es compren, s'intercanvien... Clar, aquest és el negoci, no? Aquest és el negoci. Aquest és el negoci. Ho hem dit més d'una vegada, i jo no em canso de repetir-ho. Dades del 2024, no del 2025, perquè encara no hi són les del 2025, però ja us dic ara que seran com les del 2024.
El negoci de la ciberdelinqüència mou més diners a l'àmbit mundial que al propi tràfic de drogues. Així de clar. És més valorós. Dit això, aquí al darrere hi ha un negoci. Hi ha mercats digitals i legals.
Perquè un correu, un telèfon, una empresa concreta, això és or des d'un punt de vista del rendiment que li podem treure. No et roben a tu, roben a milers de persones, perquè aquests correus electrònics o aquests SMS s'envien a milers de persones. I qui cau? Doncs...
La baula més feble. Vull dir, qui no té cura, doncs acaba picant. I aquí és on comença la festa, aquí és on comença el frau. Però com funciona aquest frau? Molt ràpidament. Ho farem amb passos. El primer pas, el contacte creïble. Un SMS, un correu, un WhatsApp d'una marca coneguda que...
amb una mica de sort tu n'ets client, en altres potser no és client, però et dona aquesta sensació de cosa real, de cosa certa. Home, aquestes tres que has dit és bastant probable que algú alguna vegada hagi tingut una relació amb Endesa, amb PC Componentes i amb Mango.
Per exemple, i hem posat aquests tres exemples, però en podríem posar moltíssims més, perquè això, insisteixo, malauradament és el dia a dia. I per allò, un tercer element en aquest primer pas, que és el to d'urgència.
És a dir, aquest to de has de fer una cosa amb una certa urgència perquè, si no, et cancel·larem la subscrició a Netflix, el teu compte està en perill, t'esborrarem les fotos, etcètera, etcètera, etcètera. És a dir, és una crida a l'acció molt ràpida. Això de les fotos m'ha passat recentment. T'esborrarem totes les fotos, et quedaràs sense la teva història?
Jo recomanaria als nostres oïdors i oïdores que, de tant en tant, es passegin per la carpeta d'espam del seu correu electrònic. I veuran absolutes meravelles de l'enginyeria. Perquè és molt divertit fer aquest repàs de com pot arribar... Les animalades que et poden arribar a demanar, les excuses que et poden arribar a posar perquè tu piquis, no?
Aquest enllaç, pas número dos, aquest enllaç que ens envien, perquè sempre hi ha un enllaç, no és informatiu, sempre és reactiu, sempre hi ha un enllaç a partir del qual...
accedim al frau pròpiament dit. És un enllaç que ens pot portar a una web que és pràcticament idèntica, look and feel exactament igual, el que passa que al darrere hi ha una cosa que no és la web que nosaltres ens pensem que és. Perquè té els mateixos logos, els mateixos textos, però el domini
és estrany i poc visible. I pensem, per exemple, que l'ull humà, en una adreça web, veurà exactament igual, si anem ràpid, una L que un U. Per tant, imagineu-vos una URL que porti una L,
i la substituïo per un 1, per la xifra 1. Automàticament anirem a parar una pàgina que si l'hem clonat exactament igual ens donarà la sensació que estem comprant en aquesta pàgina. Però en realitat no estarem comprant en aquesta pàgina, estarem regalant-li els diners a algú i el producte no arribarà mai. Pas número 3, la trampa final, que és quan ens comencen a demanar coses. Usuar i contrassenya, un codi de SMS per validar una acció...
dades bancàries, dades de la targeta, per fer algun tipus de pagament. Dit d'una altra manera, i per descarregar una mica la pressió de la gent, el frau no funciona perquè la gent sigui ximple, a vegades sí, però no funciona perquè la gent sempre sigui ximple. Funciona perquè està dissenyat específicament perquè la gent hi caigui.
Els ciberdelinqüents són uns dels més bons comercials que hi ha en l'àmbit digital. Perquè són capaços de fer-te creure una cosa que si tu t'ho mires fredament, veuràs que no és veritat. Però aquesta urgència, aquest look and feel exactament igual, aquesta compulsivitat que tenim a l'hora d'anar fent clics, doncs això moltes vegades ens mata. No?
Aquí tenim una mica la radiografia del frau. Què podem fer com a ciutadans? La primera conclusió que puc estreure, i que espero que tothom estigui pensant la mateixa casa seva, és que no tinguis pressa. És a dir, pren-te un temps per comprovar...
que aquella web que sembla real no ho és. De vegades, si mires i mires, te n'adones. Lògicament, mira primer de tot la URL, la pròpia imatge, i sobretot preocupa't si et demanen alguna cosa més. Si et demanen alguna cosa més, preocupa't.
Correcte. Per exemple, els SMS dels bancs. Aquest és un altre clàssic d'SMS fraudulents. El banc, com deia abans, el banc, la Direcció General de Trànsit, Hisenda, l'Agencia Tributària, tots aquests organismes no ens demanaran mai que fem una acció a través d'un SMS. Ens enviaran SMS, sí, ens poden cosir a SMS, però seran SMS informatius.
No ens diran mai, accedeix aquí per validar la teva renda.
O posa aquí les teves dades bancàries perquè t'ingressem la renda d'aquest any. No, no ho faran mai. I això sempre coincideix en moments, per exemple, en moments en els quals es fa la declaració de la renda, o es fan els hives trimestrals, o es fan qualsevol tipus d'acció. Una cosa que m'ha passat en un banc és que directament a la mateixa línia d'SMS del meu banc, a la mateixa,
m'apareixia un missatge que era fraudulent, perquè em demanava clicar. Però estava a la mateixa línia, si a la mateixa línia, amb el meu llistat d'SMS del meu banc, quan em dóna un codi per fer una transferència, per exemple.
Clar, és que trobar això... La sofisticació cada vegada és més gran, per això hem d'anar molt en compte. És a dir, l'exemple que posaves tu, i algun dia en parlarem d'això, és que els ciberdelinqüents són capaços de clonar
l'adreça SMS des d'on s'envien els propis missatges de CaixaBank, BBVA, el que sigui, i llavors a tu et queden arxivats. De manera que si tu tens la precaució d'anar-los conservant tots i un dia t'entretens a fer una mica d'escroll, veuràs que allà s'hi ajunten els SMS fraudulents amb els SMS informants.
Reals o que no són falsos. Moraleja, i aquesta és molt fàcil d'aplicar. Què tenen en comú tots els fraudulents? Que sempre hi ha una adreça on fer un clic.
La resta no. La resta t'oferiran productes, et diran un codi de validació, però no et demanaran mai que actualitzis una contrassenya, que facis un clic per accedir a no sé quin producte, etcètera. Per tant, consell número 1, ja sabeu que ens agrada donar molts consells aquí, no fer clic en enllaços que rebem per SMS o per correu, i si...
Desconfiar per norma. Si tot i així encara, sobretot els que rebem per correu, si tot i així encara tenim una mica les ganes de fer un clic, abans de fer clic passem el ratolí per sobre i veiem exactament quina és l'adreça real. Perquè a vegades aquesta adreça real, aquesta adreça que nosaltres estem veient, no és l'adreça real on ens adreça aquest enllaç, no?
En comptes d'això, precaució, sempre entrem als enllaços de manera manual. Que ens envien una oferta d'un comerç N, doncs anem al navegador i posem l'adreça del comerç N. No fem clic en aquest enllaç.
Tenir sempre activada en la mesura del possible i això cada vegada ja està més extès i ens hem d'acostumar al doble factor d'autenticació perquè és un element de protecció extra. Són els dos panys de la porta. Tu te'n vas de casa, Belén, avui quan has sortit de casa has tancat la clau amb dos panys. Amb dues panys. Molt bé, molt ben fet. Què passa si la tanques amb un pany? Home, doncs que és més fàcil entrar. Què passa si la tanques de cop només?
I marxes amb pressa, doncs home, que potser ve amb una radiografia i obre la porta. Sobretot, desconfiem també d'aquesta urgència, d'aquesta necessitat de fer les coses ja. Vivim en la societat de la immediatesa, i amb això juguen els ciberdelinqüents. Perquè quan un missatge et fa córrer, i això que deies tu és una bona consigna, t'has d'aturar.
I has de dir, compte, vaig a revisar-ho bé, perquè el frau, en aquest cas, els intents de frau sempre tenen pressa. I per tant, és un mal negoci. La pressa és un mal negoci.
T'has deixat una recomanació que aprofito per preguntar-te perquè, i no sé si això ho hauria de dir públicament, però en aquestes pàgines que semblen que no són perilloses, perquè són d'un comerç i que no et robaran res, moltes vegades reutilitzem contrasenyes. I això és un perill, perquè si ens roben una contrasenya...
i la majoria reutilitzem, ho provaran a les coses serioses, per dir-ho d'alguna manera, no? Correcte. Això és... Tornem a les metàfores de les portes, no? Tu imagina't que tens una única clau que obre la porta de casa teva, però resulta que també obre la taquilla al gimnàs, obre el cotxe, obre el traster...
i obre, jo què sé, la casa del teu germà o de la teva germana Sintets.
El dia que tu perds aquesta clau, fent-te una miqueta de seguiment és molt fàcil anar entrant allà on tu tens accés. Per què portem 25.000 claus en els clauers? Doncs perquè és la manera de protegir-nos. És a dir, portem dos claus dels panys de casa. Portem la clau del cotxe, portem la clau del cadenat de la bicicleta, portem la clau del traster, portem la xapeta del gimnàs.
portem moltes claus perquè és la manera de protegir-nos. I ara et diràs, clar, aquestes claus pesen en el bolso o a la butxaca? Sí. Les contrassenyes pesen? Tenir moltes contrassenyes pesa? Sí, també. Però ja vam parlar, i ho podeu recuperar, dels gestors de contrassenyes que ens ajuden precisament a lleugerir una mica tot això.
Bé, doncs jo crec que amb quatre coses que són relativament senzilles, que no cal ser un expert en ciberseguretat, ens podem protegir. I cada cop que una empresa diu, m'han robat les dades, potser si val la pena perdre una estoneta en canviar algunes contrasenyes i comprovar quines coses podem tenir en risc, no? Dic jo. Sí.
De fet, el problema amb les dades no és només un problema individual, és un problema col·lectiu, és un problema de seguretat digital global. I el que hem d'exigir, com a ciutadans, com a usuaris, és que les empreses protegeixin bé aquestes dades. És a dir, si a nosaltres som clients d'una empresa a qui li roben les dades, nosaltres tenim tot el dret a emprenyar-los, només faltaria. I sobretot, hem de saber com utilitzen les empreses aquestes dades.
Aquest és un altre debat. Però per acabar, i deixa'm dir una última frase que és així una mica lapidària, però la dic perquè és així. En l'era digital la nostra informació és la nostra identitat. I aquesta informació i aquesta nostra identitat
és molt golosa, és molt sucosa, i per tant es vol, és a dir, té molts pretendents, i per tant, contra aquests pretendents, que no sempre tenen bones intencions, lògicament, doncs ens hem de protestar.
Molt bé, doncs, Germà, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a protegir-nos i de vegades a coses que tots sabem, escoltem, però que ens fa com mandra posar en pràctica. Però clar, el preu a pagar, com deies, és altíssim, altíssim, encara que no siguin diners, eh? És la teva vida exposada i...
I sobretot la possibilitat que contínuament et vagin fent fraus o no puguis saber si allò que t'arriba és real o és fraudulent. Per tant, quan més protegit estiguis, més seguretat del que t'arriba no és fraudulent.
La mandra digital és molt traïdora, però a vegades ens hem de treure la mandra de sobre per ser conscients i per aplicar el sentit comú i no fer coses en el món digital que no se'ns acudirien fer en el món real. En el món real no aniríem...
no aniríem repartint targetes amb totes les nostres dades a persones desconegudes. Doncs en el món digital tampoc no ho hem de fer, això. Germà, moltíssimes gràcies. T'esperem en 15 dies per seguir-nos protegint. Moltes gràcies i seguim amb el programa. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Tinc petons d'amors i algun dia tinc els de sempre. Passen gairebé sis minuts de dos quarts de dotze del matí. Fa pocs dies en Derroc publicava les cançons més escoltades a la ràdio en aquest 2025. La cançó més escoltada l'any passat va ser precisament aquesta. Tot el que ens queda d'Aixin Està.
M'amoro per viure sense mirar el temps, que no sigui tan complicat. Que quan no tens res et queda la vida sencera. I quan no vagi bé ho farem d'una altra manera. Ara em dic de mi buscant tresors, soltaràs pedres, tot el que tens, tot el que queda. Tot el que ens queda.
a la carretera no sé quan us veuré tinc 10.000 alarmes per llevar-me i això no canviaré no tinc tanta por d'enamorar-me potser aquest cop surt bé tinc dies que penso que no podré més i el món perd el pols amb la pena em moro per viure sense mirar el temps que no sigui tan complicat
Que quan no tens res, et queda la vida sencera. I quan no vagi bé, ho farem d'una altra manera. Ara em tinc a mi, buscant tresors sota les penyes, tot el que tens, tot el que queda. Que quan no tens res, et queda la vida sencera.
Buscant tresors sota l'espera Tot el que tens, tot el que queda Tot el que ens queda
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A Bell de Camp. Tots fem esport. Fem esport.
La Societat de Blus de Rubí organitza diumenge un vermut musical a la Messia de Can Ramoneda. Per fer-nos sincer temps tenim amb nosaltres el Carles Pujante i la Rosa Latorre. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Bon dia. Parlem d'aquesta activitat perquè és una activitat que feu molt sovint. Seria lleig dir que aquesta és millor que l'anterior o que la posterior, però tenir el Lluís Colometrio és un luxe.
Sí, sí, ja es pot dir. Dic que per comparativa amb la resta d'artistes que han actuat seria lleig dir, ui, ara sí que és bo. Tots som molt bons, però en aquest cas sí estem parlant d'un artista que difícilment pots veure el preu que vosaltres el poseu i en les circumstàncies en què es veurà. Amb aquest vermut musical esperem que no plogui perquè es pugui fer a fora. Les previsions són bones, que no plourà.
Sí, fred, potser faré una miqueta, però allà l'espai és una mica versàtil i sempre el podem fer dintre, fora, o dintre i fora a la vegada, que ja ho hem provat alguna vegada. I, bueno, si fa sol, normalment no tenim problema. Si fa sol, allà és un raconet amb una primavera eterna, a la Maixa Can Ramoneda, i s'està bé, encara que falle fred quan et dona el sol allà al raco aquest.
I els músics estan encantats de venir a actuar allà, perquè és que és un espai idíl·lic. Quan els hi dius i venen per primera vegada, la veritat és que flipen molt, perquè és un lloc molt xulo. Expliqueu-me per què el Lluís Coloma Trio és un trio que s'ha d'anar a veure.
Bé, al Lluís Coloma aquest concert en principi és aniversari dels 25 anys de carrera del músic. I el Lluís Coloma és un músic que és reconegut a Espanya, Europa, per Àsia també, com a un molt bon músic de blues i de boogie-boogie.
I aquí tenim la sort de tenir-ho aquí a prop. És un músic que en algun moment he vist que l'havien catalogat com de seple del Terratx, no?
del músic, de l'altra pianista. I, bueno, i el que comentava la Rosa, que Can Ramoneda és un lloc que quan algun músic així d'aquesta talla que ens pot costar de fer-ho portar aquí a Rubí, doncs quan proben i tasten una mica l'ambient de Can Ramoneda, el públic, i, bueno, suposo que també...
El tracta, pues, después es más fácil de poder turnar a portarlos.
I a més trenquem una mica prejudicis. Aquesta música no és només en clubs, que queda molt romàntic, eh? Per les pel·lis i les sèries queda molt romàntic el club ple de fum i tal, però també es pot fer un migdia en una masia i envoltat de natura. Amb un club així tancat, no sé si vindrà tanta gent, perquè precisament molta gent ve per allò on és i cada vegada...
Els que estem a l'entrada ho veiem. Cada vegada ve més gent de fora de Rubí. S'ha corregut molt la veu, és un espai de referència. Saben que hi ha una cita un cop al mes amb el Blues. I la veritat és que estem molt contents per això, perquè cada vegada tenim més gent, a part de la gent fidel de Rubí, cada vegada ve gent de fora i molt bé. I tots surten molt contents, perquè fem com una mena de test. Què us ha agradat? No sé què, no sé quantos. I tothom surt molt content. No sé si ho diuen per quedar bé, però crec que no.
La gent s'ho passa molt bé. Jo deia, pel preu que és, eh? 5 euros pels socis, 8 per als que no són socis i han fet reserva, i si no t'has enrecordat o et surt el propi diumenge de dir, ei, anem al vermut, et costarà 10 euros i en tots els casos hi ha una consumició. És a dir, que és el que et costaria un vermut a qualsevol lloc. Sí, sí, jo crec que... Música en directe, aquest preu, no en trobes.
realment. I l'estona, i l'estona, i aquesta hora de fer el vermut, que a més a més et permet tenir la resta del dia lliure, jo crec que és un pla força rodó per un diumenge. Doncs, tots aquells que ens estiguin escoltant, si encara no han reservat, reserveu perquè us estalvieu dos euros.
I si al final us ho penseu en el darrer moment, suposo que hi ha places, no? Sí, sí. Nosaltres fem allò de les reserves, bàsicament. Vam començar amb el tema de reserves per la qüestió del Covid. Perquè es va començar a programar allà pel tema de la Covid. I llavors així era una manera de tenir una mica l'aforament saber...
la idea de quanta gent podria venir i tal, per si es podien encabir o no. Perquè la gent tenia moltes ganes de sortir, però clar, no tothom... Recordo que vam tenir que programar allà l'Ateneu, deixant cadires buides, no sé si te'n recordes, vull dir que sí, amb un metro, anar mesurant. I llavors, arrel d'això, vam fer allò de les reserves. També ens va bé per veure més o menys, una mica com...
com la cosa va, però ens va bé per això. I si a sobre ens hi donem l'incentiu que l'entrada és encara una mica més econòmica, és millor. Hi ha molta gent que reserva ja, que s'està acostumant a reservar abans. Que si després no venen, això vull dir-ho també, perquè és important. Si tu fas la reserva, com que no l'has de pagar en el moment...
Si pel que sigui, després no pots venir, o havies reservat per 4 i venen 3 i tal, no passa res. Perquè nosaltres, bàsicament, ho fem per això, per tenir una mica la idea de previsió de totsats, de menjar, també i així.
Està molt bé que facis aquest aclariment perquè segur que hi ha gent, o pot haver gent, pensant m'apunto, no m'apunto, ostres, aviam si de... sobretot quan vas en grup i no tens clar si tothom al final podrà, està molt bé perquè pots fer la reserva sense el perill de dir, ostres, és que si no veniu em costarà diners. Home, que no ens reservin 20 i no dic cap dels 20. Això ja seria... Això t'ha sentit comú, no? Gairebé.
Però sí, no passa res, i a més els hi diem, perquè la gent diu, és que no he reservat perquè no sabia si podia, o perquè no saps si el temps t'acompanyarà i tal, i els hi diem, no, més que res és per això, vull dir que reservin, així nosaltres veiem més o menys, també ens dona, ens anima a veure que la gent reserva, i si no poden venir un, dos, el que sigui, doncs no passa res.
I deia el Carles, és un espai, la Macià de Can Ramoneda, és un espai prou versàtil, té prou espai per poder, si plou, muntar-ho a dins. És a dir, que ningú pateixi que un sèrie haurà sí o sí, no? Bé, sembla que no em sospès mai. No, no.
Vam tenir una nit de tempesta amb el Johnny Sansone, però vam fer això, vam traslladar el escenari de fora a dintre i vam continuar. Tothom que s'agafi la cadira i cap a dintre, no? Sí, sí, no hem tingut de suspendre mai, la veritat. I l'avantada, l'avantada aquella, uf, que anaven les carpes, però no, no, sempre ho hem tirat endavant. I els músics també, vull dir, perquè si els músics veuen que no hi ha...
que hi ha perill d'alguna manera. Són els primers que diuen, això no es pot fer. Això aquest diumenge, però com deien, un cop al mes hi ha aquest vermut musical. Jo us volia preguntar també per la resta de gent, de la resta de propostes, i una de les coses que m'apuntava la Rosa és que estem fent cursos. Cursos de l'indihop. Últimament això està més de moda? Sembla que sí.
Sembla que sí, i a mi, com que m'agrada molt, ja m'està bé, que sigui de moda això. A mi m'agrada més que el reguetón, diguéssim. Bé, jo crec que en això podríem estar molts d'acord. No, si vam començar... El problema dels espais que tenim, sobretot la societat Plus Rubí, que no tenim espai, fins i tot tenim un traster llogat per deixar les coses, perquè ho teníem tot a les cases particulars. Al no tenir espai, doncs ens vam començar a moure, perquè hi havia gent que ens demanava per fer cursos,
I vam parlar amb la gent del CRAC, que sempre s'han disposat a col·laborar, no amb nosaltres, amb qualsevol entitat, i ens vam posar d'acord. I van començar els cursos el dia 8 de gener, els fem el dijous.
els dijous de... Hi ha dos grups. També són tots dos a nivell inicial. Hi ha un de vuit i mitja a nou i mitja i l'altre de nou i mitja a deu i mitja. El de vuit i mitja a nou i mitja està ple, ja s'ha de dir. I ja hi ha gent apuntada per el de... El segon. Per la segona hora. I la veritat és que molt bé. Està funcionant força bé i és molt divertit, les coses com siguin.
Pots anar sol, no calant en parella, no? En principi et diuen que en parella, però realment hi ha gent que ve sol i com que llavors s'ajunten allà. S'emparellen, eh? S'emparellen allà, sí. Quant costa, ho saps? Sí, són deu sessions.
d'una hora, i el prou són 50 euros de les 10 sessions. O sigui, està molt bé. 5 euros la sessió. 5 euros la sessió d'una hora. I el que sí que, per temes de funcionament del crac, llavors el que sí que t'has de fer és soci del crac si no ho ets, que són 12 euros a l'any.
per un tema que és un casal de socis i tal, que és com si fos la matrícula, seria 12 euros l'any. Vull dir que està tirat. Qui tingui ganes de ballar ja ho sap. Home, i després, sens soci del crac, aquell any pots fer més coses. Home, clar, sí, sí, sí. Et pots beneficiar de totes les activitats que es fan allà.
La gent que estigui interessada, jo ja ho dic, la gent que estigui interessada pot fer la inscripció directament al Crac o enviar-nos un mail a info arroba societatbluesrubí.com
I allà els donarem tota la informació i, bueno, això. Queden poquetes places d'anar a la segona hora, però encara hi ha places. Sabeu ballar l'Indy Hop, vosaltres? No. Nosaltres estem a puntar. Ara tenim un nivell inicial.
Però molt inicial. Molt, molt, molt. Però ens ho passem molt bé. O sigui, ballar, intentem ballar, però riem molt. Ens ho passem molt bé. Bueno, que tampoc cal sortir per anar a un programa de televisió d'aquests que ballen, eh? No, no, no, ens ho passem molt bé. La veritat és que és molt divertit. I si aprenem, llavors ja això serà la monda. Clar, us preguntava, perquè deia, amb 10 sessions, més o menys, pots acabar fent una cosa que sigui mig digna. Sí. No?
Sí, nosaltres ara portem tres classes i més o menys ja tenim més o menys tots els moviments bàsics, els cinc o sis moviments bàsics. Per separat, no? Per separat. Ara, sense relaxar-nos gaire, perquè has d'estar pensant, mirant els peus, encara no ho tenim tan incorporat, diguéssim, però bueno. O sigui, no ballareu aquest cap de setmana. Bueno, això depèn de l'atrevit que sigui cadascú. Jo no, jo t'ho dic ara. Sóc atrevida, però fins a aquest punt no. No.
Més coses que tingueu a l'agenda pels pròxims mesos. Cada mes teniu un vermut i imagino que, encara que quedi molt de temps, també esteu preparant coses de carejar pràcticament a la Festa Major, no? Sí, sí, ja portem temps. Ara mateix estem ja en pleno apogeo amb el tema del festival.
pel 13 Festival de Blues. I, bueno, i... I... I mica en mica, perquè a nosaltres som, clar, una entitat tan modesta, però ens costa bastant el tema d'adaptar cachets i poder portar un bon cartell per la...
per als recursos limitats que tenim, no? Però de moment estem amb això i continuem amb aquesta temporada de cicles de blues a Can Ramoneda. En principi el que teníem al febrer va caure, perquè com és això, que són consells que ens arriben a última hora per algun músic que passa, per aquí, per la zona.
el de febrer ens va caure i ara sí que tenim, a l'abril sí que tenim un molt interessant, de moment, tancat, que serà una sessió de gravació que es va fer amb el Greg Aizor, el Víctor Puertas, el David Sánchez, el LMA Alonçon, la Suite Marta, l'Oscar Rabadán, Little Jordi, una sèrie de músics que van fer una gravació d'estudi i aprofitarem per fer la presentació a Can Ramoneda.
I aquest concert serà molt interessant. Segur que hi haurà molts amics i músics i farem una mica de festa. I ara treballant a veure el febre que podem portar, que és el que apareix.
Bueno, i tenim programat a la tafanera, oi, Carles? Sí, sí. Perquè a la tafanera també hem fet alguna vegada alguna cosa, i la veritat és que agrada molt a la gent. No hi cap molta gent, estem allà una mica com a sardines, diguéssim, però la veritat és que a la gent li agrada molt, i a l'espai, el tipus de programació que fem allà, a l'espai la veritat és que s'adapta molt i és molt xulo. Quin dia és el dia de la tafanera? Aquest, el de la tafanera, ara t'ho dic...
És un divendres a la tarda, no? Sí. Un format més petit, no? Per el propi espai, no? Sí. Normalment... El 7 de febrer. El 7 de febrer. Ah, doncs... No queda tant, eh? Queden 15 dies. Sí, que el de mitjà format de Can Ramoneda no el tenim, però sí que tenim aquest a la tafanera que...
que és el Fedeguado i el Dani del Toro, venen des de Madrid, feia molt de temps que tenien ganes de portar-lo, perquè també ja porten 30 anys en aquest món.
del blues, el Fede Aguado i el Dani del Toro, i finalment podran venir aquí i, doncs això, aprofitem, bé, el que parlàvem abans, no?, a la societat del blues no tenim ni espai ni res, però sí que tenim, i ens agrada molt, és participar amb tothom i col·laborar amb tothom i llavors anem fent coses, i una de les coses aquestes que també vam trobar és
la col·laboració amb la Tafanera, que també som molt bona gent i ens avenim també molt bé, i aprofitem per fer aquests concerts així, de més de petit format, on tens el músic allà mateix, on hi ha molta interacció entre públic i músics, i és un format que també ens agrada molt treballar. Jo us anava a dir, no teniu local, però sí amics. Sí. Que tenen local. Sí.
Sí, tenim una xarxa important. Serà que som bona gent i per això ens estimen tant. Serà això. Doncs mireu, us tornem a convidar en uns dies i així actualitzem aquesta agenda i així també ens podeu avançar coses, si pot ser, del festival. I així anem escalfant motors. Moltíssimes gràcies als dos. Que vagi molt bé diumenge.
I ens tornem a veure en uns dies. Nosaltres acabarem avui el programa precisament escoltant el Lluís Coloma Trio, un tema musical que es diu Boogie Wins Again.
Pràcticament un minut, perquè siguin les 12, dèiem que us faríem alguna recomanació de cap de setmana. Aquest cap de setmana es fa la festa de Sant Antoni Abat a la nostra ciutat. De fet, comença avui mateix, però a més a més, també estem en la setmana de la mediació, hi ha un munt d'activitats i fins i tot un taller de barrets que fan a l'Ateneu de careixar el Carnaval. Busqueu a l'agenda, gaudiu de moltes...
o d'alguna de les activitats que us hem proposat o que es fan a la ciutat. I, en tot cas, gaudiu d'aquest temps lliure, si és que el teniu. El Rubi al dia torna dilluns a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Bon cap de setmana.
Ràdio Rubí, notícies.