logo

Rubí al dia, de 11 a 12h

Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h. Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h.

Transcribed podcasts: 98
Time transcribed: 3d 19h 51m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. Està a punt de començar el Palau de la Generalitat, un acte que rubricarà l'acord entre els comuns i el govern català per poder tenir pressupostos per aquest 2026. El document el signaran el president Salvador Illa i també la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jessi Calviach.
Una signatura que arriba després de moltes setmanes de negociacions entre les dues formacions, Comuns i PSC, fins a arribar a aquest acord definitiu de cara als nous comptes. De fet, aquest mateix matí hem conegut el darrer pacte sobre la modificació de la llei d'urbanisme que permet la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, que ha estat el darrer element que ha desencallat aquesta negociació.
Aquest darrer pacte es tradueix en que només es podran comprar pisos en zones tensionades per destinar-los a habitatge habitual. En tot el document preveu excepcions importants, que el pis sigui per un familiar directe i o per una segona residència en un municipi diferent de l'habitual. S'afegeix, de fet, al que ja van tancar el govern i els comuns ahir, pel qual s'afegiran 100 milions més als ajuts al lloguer.
amb la intenció d'arribar a gairebé 50.000 famílies més, us ho explicàvem ahir, i dimarts els comuns també van acordar amb el govern català crear 100.000 noves beques menjador per als pròxims dos cursos. Paral·lelament, el govern treballa també per lligar la negociació pressupostària amb Esquerra Republicana de Catalunya, tenint en compte que
Amb els de Jéssica Albiach no n'hi ha prou perquè els comptes tirin endavant. Per tant, ara mateix el focus se centrarà en els republicans i en les seves converses amb els socialistes per veure si inicien o no negociacions per l'aprovació dels pressupostos. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I després de la vaga educativa de la setmana passada, que va tenir força èxit de participació, ara arriba la proposta del Departament d'Educació per millorar les condicions del professorat. A més, també estem a l'espera del que passarà el mes de març, perquè recordem, els sindicats educatius...
han convocat noves jornades de vaga entre el 16 i el 20 de març. El Departament d'Educació, per la seva banda, ha proposat incrementar progressivament el complement específic que cobren els docents amb una pujada anual del 3,75% fins a arribar al 15% l'any 2029. Això, a la pràctica, suposaria un increment d'uns 1.500 euros d'aquí a quatre anys i beneficiaria els prop de 97.000 docents que hi ha a Catalunya, entre ells els rubinencs.
Així ho ha anunciat el secretari de Millora Educativa del Departament d'Educació, Ignasi Jiménez.
Aquesta és una proposta que portarem a la consideració dels sindicats demà a la mesa sectorial i que significaria que el 2.000, tenint en compte quins són els sous i salaris del conjunt del professorat a nivell estatal, ens permetria situar els docents no en la franja baixa retributiva. Els docents catalans passarien a estar a la franja mitjana i fins i tot a la franja mitjana alta
en aquest cas pel que fa referència a les retribucions tant dels professors de primària com els de secundària. La proposta de millora del departament també inclou actuacions en el marc de l'escola inclusiva i pel que fa a les ratios, el departament proposa una reducció progressiva amb l'objectiu d'arribar a un número màxim de 20 alumnes per grup, en aquest cas a primària. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, cap de setmana amb duels directes amb futbol a tercera catalana. Toni Bravo Rodríguez.
La penya blaugrana, Ramon Llorenç, vol trencar la mala ratxa. Aquest dissabte a les 4, els rubinencs, novens del grup 12, tercera catalana, després de 3 derrotes en 4 jornades, reben el Marianao Poblet, que arriba en plena forma, situat a la cinquena posició. Diumenge a les 4, el Rubi B afronta un duel directe al camp del Vistalegre. Els rubinencs són uns ens, busquen aprofitar el mal moment del rival penúltim, que encadena 4 derrotes consecutives. I al grup 7, l'Olímpic de Camp Fatjó B, 7E,
Jugarà diumenge, dos quarts de set, contra la penya blaugrana Castellbisbal. Segon classificat, un dels equips més sòlids del grup. Pel que fa a l'embol, el Juventut 25 de setembre afronta diumenge un duel directe per sortir de la zona baixa de segona catalana. El 21-1 repa tres quarts d'una el Sant Joan d'Espí, C, que és de Z, amb els mateixos punts que els rubinings.
Els de Sofia Nazuacha arriben amb només una victòria en els últims cinc partits, en una temporada irregular. Al davant, Sant Joan Despisser, en una dinàmica positiva amb tres triomfs i un empat en les darreres quatre jornades. Un partit intens al pavelló de la Llana, amb la fita pel 20 d'un triomf vital per agafar aire. Tornem amb més informació de la nostra ciutat de Rubí en una hora, al bolletí de les 12.
Serveis informatius de Ràdio Rubí.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castell de Feu. Dissabte, a dos quarts de set de la tarda, visita el segon de la Lliga Elis. T'esperem en 99 punts de la FM i al nostre web radiorubí.cat.
Fins demà! Fins demà!
11 i 6 minuts, recte final del magazine. Molt bon dia. Des d'ara i fins les 12 parlarem de cultura, de costums i de joves. Recordeu que tenim un telèfon al que podeu trucar per dir la vostra és el 93 588 59 60.
Avui comença el Ramadà, el temps de dejuni de les persones de religió musulmana. En aquesta ocasió, i per primer cop en 30 anys, coincideix també amb l'inici de la Quaresma, una celebració catòlica força semblant. Una mica abans de dos quarts de dotze, parlarem amb Mohamed Taibi, que ens explicarà en què consisteix aquest costum islàmic que practiquen molts rubinencs vinguts de fora. Música
Avui també parlarem dels castellers de Rubí. En aquest 2026 s'estan celebrant el seu 30è aniversari amb la intenció de tornar a ser una colla potent. L'Anna Llepes, la cap de colla, ens atendrà en uns minuts i ens explicarà, entre d'altres coses, que ara volen que els diem els escarlats de Rubí.
I avui a la secció jove, el Quique Guillén ens parla dels tèrians. Són persones que diuen que emocionalment, psicològicament, se senten animals. És una moda de TikTok i d'altres xarxes socials força criticada.
entre altres coses, perquè ja està tenint algunes conseqüències. Cada cop té més visibilitat, volem saber en què consisteix això dels tèrians. En aquest cas, vosaltres també podeu opinar i fer-nos un truc al 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Els castellers de Rubí estan celebrant el seu 30è aniversari. La colla, ja sabeu, forma part de la taula de cultura popular i tradicional de Rubí i participa activament en activitats de la ciutat, com la Festa Major o les festes de Sant Roc, de Sant Galdaric, els xatos o la pròpia Diada. Avui volem parlar d'aquest aniversari amb l'Anna Llepes, que és la cap de colla dels castellers de Rubí, o hauríem de dir...
la cap de colla dels Escarlats de Rubí. Escarlats pel color de la camisa. Anna Llepes, molt bon dia. Hola, bon dia. Dèiem que ara teniu o voleu tenir aquest sobrenom dels Escarlats, tot i que seguiu sent els castellers de la ciutat, els castellers de Rubí, oi?
Per què heu decidit posar-vos aquest sobrenom que en colles de la comarca també hi ha en alguns casos, no? Estic pensant sobretot en els saballuts. Sí, exactament. Hi ha diverses colles que ja ho hem fet anys enrere i nosaltres, com va ser una iniciativa que vam tenir als 30 anys, vam dir, mira, fem alguna cosa diferent i ens posem un nom diferent. També té a veure el fet de cridar l'atenció de la ciutat
ja que com sempre estem en busca de gent, és una manera que pensem que pot anar bé de cridar l'atenció que la gent s'interessi, no que vegi escarlat i digui, ui, i què és això? I busqui qui som, busqui... I bé, és també la manera de dir-li d'una manera diferent a la colla, molt més... La novetat. Branding, que diuen, eh?
Una mica de màrqueting per vendre's una mica. Després parlem de l'aniversari, però tu ja treies el tema. Esteu intentant aconseguir més gent, perquè si hi ha una cosa que necessiten els castells, precisament, i per fer-se més grans, és precisament tenir més gent. Aquesta és part de la història d'aquests 30 anys, no? El fet que la gent de Rubí s'engresqui i tenir una colla...
amb prou quantitat de persones per poder fer castells ambiciosos. Sí, exacte. És una cosa que estem constantment buscant gent i que és veritat que va venir molta gent nova, van venint, però necessitem encara molta més. Quants sou actualment? Actualment som uns 30. Uns 30. Poquíssims, no?, per fer castells? Sí, sí, la veritat que sí. Ens falta molta gent. Encara que els podem fer...
Però, clar, diguem que si ja falta una persona perquè aquell dia passa qualsevol cosa, ja no tens un recanvi. Llavors ens falta moltíssima gent més. I sobretot a la part de sota la pinya. Clar. Sempre esteu en aquesta cerca de gent. Explica'ns, perquè hi ha com un condicionament tècnic per ser membre de ple dret de la coordinadora de Colles Castelleres. Cal haver fet tota una sèrie de qüestions tècniques. En quin punt estem ara?
Doncs mira, ara mateix per ser colla de ple dret necessitem tenir 18 castells de sis i 3 viades completes, que això vol dir que en aquestes 3 viades fem 3 castells de sis. I ara mateix en portem 15 castells de sis, no recordo malament, i una viada completa.
En aquesta temporada la idea és acabar aquests castells que en falten i les dos viades completes i tornar a ser colla de ple dret.
Sempre es parla, clar, tenim una competència molt bèstia a la comarca, sobretot a Terrassa. No arribarem a aquell nivell, segur, de moment. Però sempre es parla d'aquesta és una colla de sis, és una colla de set, és una colla de nou i deu, que hi ha molt poques. En aquest cas, en el cas dels castellers de Rubí, podríem dir ja que som una colla de sis?
Bé, podríem dir que estem arribant, arribant. Diguem que sí que som colla de fills, però fins que no fem aquests castells, tècnicament, des de la coordinadora, no ens consideren com a tal.
Al final, Anna, m'imagino que és un peix que es mossega la cua. És a dir, és una colla modesta perquè té poca gent i, per tant, no pot fer grans castells perquè està demostrat que d'altres colles de la comarca, tant a Terrassa com a Sabadell, quan han començat a fer castells més ambiciosos, també s'ha incorporat més gent perquè això acaba cridant l'atenció, no?, aquesta part. Sí, sí, o sigui, realment és el que tu dius, és un peix que es mossega la cua perquè...
Per tu cridar gent has de fer castells una mica més grans, no diguem, per cridar la gent, però clar, si no tens aquesta gent no els pots fer.
Clar. I suposo que hi ha gent que tenint a prop altres colles diu, ostres, jo me'n vaig a fer coses més ambicioses. Per tant, fem una vegada més una crida que la gent de Rubí es quedi a casa, que faci pinya, mai millor dit, i per tant puguem tenir una colla que ara consolidi tots aquests criteris que necessita per ser colla de ple dret, però que a més a més opti, què sé jo, en un any, en un parell d'anys, a seguir pujant, no?
Mai se sap, mai se sap, exacte. Jo com a objectiu tinc i mai se sap. Però suposo que ho heu parlat moltes vegades, no? I fins i tot donaria per fer un estudi sociològic. Què passa a Rubí perquè no s'acabi engrescant la gent a fer castells que després si se'ls mira? És a dir, després si és una cosa que té públic i que té moviment...
Sí, sí, sí. Creu-me que m'encantaria tenir la resposta a això, però no ho sabem. Nosaltres el que sempre pensem és això, que és cert que hi ha molta gent a Rubí que encara no sap que existeixen els castells a Rubí, i això ens passa, d'anar i... Ah, que hi ha castells a Rubí, o gent que ve a viure, gent que ha entrat a la colla mateix, i no, jo és que m'anava a apuntar als de Terrassa, però vaig veure que a Rubí també hi havia i no ho sabia.
I sobretot és el que jo dic, tenir al voltant colles tan grans com els de Sabadell, els de Terrassa, els de Sant Cugat, ens fa mal, això. Ens fa mal. Clar, clar. Bé, hauríem d'aspirar a ser la tercera colla de la comarca, no? Exacte, sí, sí. Nosaltres com a objectiu tenim, eh? I ja et dic, mai se sap. Les coses poden canviar molt, però...
Després d'aquesta petició que fem cada cop que parlem amb vosaltres, parlem de l'aniversari. Com esteu celebrant aquest 30è aniversari? Doncs mira, de moment estem pensant idees. Demanem a la gent que estigui molt atent a les nostres xarxes, perquè la idea és fer, ara a partir del març-abril, fer com una vegada al mes o així, fer una activitat diferent.
No sé, encara el tenim pendent. Per exemple, és que volem fer una exposició fotogràfica dels anys de la colla a la biblioteca. També volem fer una presentació. Tenim una... La Lupe, que és membre de la colla des de fa moltíssims anys, ens farà un quadre pintat i llavors fer la presentació d'aquest quadre. Tenim diverses idees. També fer un dia de celebració, que sigui més dedicat als infants. Pogués ser, ficar aimplar plats, fer jocs,
Tenim idees aquí que s'estan cuinant i demanem que la gent estigui atenta a les xarxes, que tot ho publicarem per allà i que tenim coses molt guai per celebrar. I sobretot celebrar-ho i fer partícip a la ciutat. És el que volem fer. Que la ciutat participi i visqui aquests 30 anys de les folles.
Doncs anirem parlant d'aquestes activitats. Recordem, aquell que ens està escoltant, que esteu oberts a que la gent s'acosti als sesajos i que, per tant, faci una prova de si això li agrada. Quan assageu? Doncs mira, ara assagem els dimarts de 7 a 8 i mitja i els divendres de 7 a 9. Molt assequible, per tant, no? Sí, sí, sí. I, a més, és el que sempre dic. Sempre demanem que...
Bé, el que sempre dic, que estar a castellers és una família. Per exemple, els divendres, després d'assaig, sempre passem una estona, sopem allà, creem vincle entre tots, o sigui que no és només anar i fer castells, que hi ha més enllà. Que el de la pinya va més enllà de fer-la físicament. El què, perdó? Que el de la pinya, de fer pinya, va més enllà de fer-la físicament per aguantar el castell. Ah, exacte. Sí, sí, sí. Aquest diumenge celebrarem la calçotada entre tots, o sigui que no és només fer anar i fer castells i ja està.
Hi ha molt més. Doncs, Anna Llepes, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Felicitats per aquest aniversari i molts ànims perquè hem d'aconseguir ser la tercera colla del Vallès. I tant. Fins un altre dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava bé.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Ràdio Rubí.
Fesla. Fesla.
Comença el ramadà, el període de dejuni, oració i reflexió de les persones de religió musulmana. El ramadà dura entre 29 i 30 dies i commemora la revelació de l'alcura. Els musulmans adults s'abstenen de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals des de l'alba i fins a la posta de sol. I per primera vegada en 30 anys, perquè això passa cada 30 anys, el ramadà coincideix amb la quaresma, un període litúrgic de 40 dies...
en aquest cas de la tradició catòlica. També caracteritzada pel dejuni, l'abstinència i la tradició cultural de la vella quaresma. Dues celebracions força similars que van més enllà de la religió i que moltes famílies mantenen com a pràctiques, o algunes de les pràctiques, com a representació cultural. Hem de dir que a Rubí hi ha una important comunitat islàmica, perquè de fet una de cada cinc persones migrades provenen del Marroc,
on es practica majoritàriament la religió musulmana. Però aquestes persones cal sumar també persones d'alguns països africans o asiàtics que també són de majoria musulmana. Per tant, avui és un dia important per a bona part de la comunitat rubinenca. Avui volem conèixer una mica més aquest costum d'una part de les persones migrades que viuen a la ciutat i ho farem amb el Mohamed Amin Taibi. Molt bon dia.
Bon dia, Belén, bon dia a los oyentes de Radio Rubí. Ahora, antes de empezar la entrevista, yo decía, tú conoces la cuaresma. La cuaresma, que es una tradición católica, es un poco similar al Ramadán. Solo coinciden cada 30 años, y justo en este momento, están coincidiendo. Explícanos un poco cuál es el objetivo del Ramadán.
A ver, hablamos de Ramadán, digo que Ramadán es el mes más sagrado del año islámico, porque la gente no sabía que nosotros los musulmanes tenemos un año diferente, no es el año gregoriano, pero es año islámico.
Bueno, el Ramadán, me has dicho qué es el Ramadán. El Ramadán es el mes donde empezamos el ayuno desde el alba hasta el atardecer. Durante todo el día no se puede comer, ni beber, ni mantener una relación sexual.
¿Pero cuál es el objetivo? Porque el objetivo es precisamente... Bueno, explícamelo tú, que no quiero explicarlo mal. A ver, el objetivo voy a decir que el Ramadán tiene muchos valores. Desde estos valores hablamos de la solidaridad y del sacrificio.
Es un sacrificio para Dios, porque como no podemos comer, no podemos beber, pero es un autocontrol que no vamos a hacer eso como un sacrificio para Dios. La cosa que me gusta mucho en el Ramadán es el valor de compasión.
Porque ahora sabemos bien que hay mucha gente necesitada. Hemos visto últimamente esos dos años lo que pasa en Palestina, los niños que viven la hambruna y todo. Pero es una manera de comprender más la hambre, de comprender más las necesidades de otras personas.
El otro día me comentaban que no solo lo practican o hacen el Ramadán las personas que son practicantes. Es decir, hay una parte que va acompañada de oración, algunas personas también lo acompañan de oración, pero es una tradición que nosotros llamamos pagana, que también tiene una parte pagana, una parte no religiosa. Es decir, seguro que hay quizá gente más joven que...
practica o hace el Ramadán, pero no tiene por qué hacer la parte del rezo, ¿no?, por ejemplo. Sí, por ejemplo. Entonces es una costumbre familiar. Claro, cuando hablamos de Ramadán, primero hablamos de un pilar, de los pilares del Islam.
Pero sabemos que no todos los musulmanes, entre comillas, respetan la religión recta. A veces hay que rezar, pero que no hace Ramadán. Hay gente que hace Ramadán y no reza. Pero hablo de mi país, de Marruecos y del norte de África. Respetamos mucho Ramadán. Hay gente que, por ejemplo, bebe alcohol, que es prohibido en la religión musulmana, pero el Ramadán le hacen.
O sea, no son muy religiosos, pero el Ramadán sí lo hacen, como aquí celebramos la Navidad, ¿no? Como respeto hacia tu propia familia, hacia tu cultura, hacia tu procedencia. La ruptura del ayuno que decías...
se hace justo cuando cae el sol, también es una fiesta, porque en la medida de lo posible se hace en familia, se hace preparando platos especiales. Es el objetivo que se hace en reunión familiar, que comemos juntos, que rompemos juntos con dátiles, con comida típica de cada país, pero en Marruecos siempre tenemos harira, que es una sopa tradicional.
de base de tomate, de verdura, de dátiles también. Tenemos muchas cosas. Sí, sí, uno ve una mesa de esta noche, bueno, es como una mesa de Navidad. ¿Y así todos los días? ¿Los 30 días? A ver, digo la verdad, los primeros días sí, pero después la cosa es más difícil, comemos lo que hay. Ajá.
Bueno, claro, porque al final seguís con vuestra vida, seguís yendo a trabajar, al colegio, etc., etc., y cada día preparar esas comidas es casi imposible. Hemos de decir, yo decía, las personas adultas no lo hacen los niños y diría que tampoco las personas muy, muy mayores, ¿no? Sí, en el Corán se dice que el Ramadán es para la gente...
Adultas, para personas adultas y las personas sanas. Claro. Si la persona tiene una enfermedad o si los niños es prohibido hacerlo, que no se puede hacerlo. Claro, porque sería contraproducente. Claro.
Y eso ya lo dice el Corán. Sí, claro. Lo digo porque parece que es una cosa como más actual de decir, bueno, por sentido común a un niño que está creciendo mejor. No, que no se puede. Es completamente prohibido para los niños. Hay que tener la edad de la... A ver, un adolescente puede hacerlo. Al año de 14 años, 15 años, sí. Pero menos, no. Los niños, no.
Pues madre mía, estoy pensando en las personas que están ahora en casa preparando la comida de esta noche, pero además tienen que preparar la comida de los niños o de los abuelos. Eso sí que debe ser un gran sacrificio, porque al final estás todo el rato... Es todo el objetivo, es un sacrificio, es una forma de generosidad, es una forma de solidaridad entre los miembros de la familia y entre la sociedad completa.
dirías que se parece a bueno y vamos a decir a alguna tradición católica que es
La religió mayoritaria aquí en España precisamente se parece a la cuaresma, porque la cuaresma también implica hacer ayuno, y bueno, hay muchas de esas tradiciones que algunas personas las siguen completas, solo una parte, como decías tú, ¿no? Al final hay cosas muy parecidas. Sí, son muy parecidas y también existe en el Corán que el ayuno no es una tradición musulmana.
Es una traducción antes del Islam. Es una traducción cristiana, en el budismo también, hacen el ayuno. Pues es una cosa universal, no es solo para los musulmanes. Por eso el ayuno existe antes y existe ahora mismo con los musulmanes. Bueno, y de hecho ahora supongo que estás al corriente que hay una cosa así como muy moderna sobre las dietas que también
se hace una especie de ayuno intermitente y dicen que puede ser saludable. Claro, que se dicen para la mejor manera para perder peso, para controlar insulina en la sangre. Es muy benéfico el ayuno ahora mismo también.
Decíamos que por primera vez la cuaresma y el ramadán coinciden en 30 años, porque eso pasa cada 30 años, porque, yo quiero que me expliques, a ver si lo entiendo de una vez, ¿cuándo empieza? Tú decías, tiene que ver con nuestro calendario, con el calendario musulmán, pero además también tiene que ver con la luna. Claro.
O sea, el Ramadán empezó ayer en España, si no me equivoco, pero empieza hoy en Marruecos. Hoy en Marruecos y muchos países árabes. ¿Y por qué? A ver, te digo, es simple. En el calendario islámico seguimos el ciclo lunar, el ciclo de la luna.
Pues cada inicio del mes tenemos que verificar la visualización de la luna, que está como un croissant, digo. Porque lo digo en francés, es un croissant lunaire. El croissant lunaire significa un croissant o la luna creciente. Ah, claro, lo dices en francés porque el croissant es francés. Eso marca el inicio del mes.
Y después hay una luna mitad creciente y al final la luna completa. Significa al final del mes. El mes empieza cuando la luna está en croissant. Eso sí. Qué deliciosa forma de empezar el mes, ¿eh?
Y acaba cuando es la luna llena. Eso sí. Después pasamos a otro mes. Porque el Ramadán es el mes número nueve en el calendario. Es como septiembre del año gregoriano. En el Ramadán... Digo una cosa que...
El año islámico es más corto que el año gregoriano, porque no tenemos meses de 31 días, nunca. Solo 29, 30. Vale, y por eso decíamos que puede durar 29 o 30 días en función de eso. Y ayer, cuando hablábamos para preparar la entrevista, me decías...
Antes, cuando no había ni medios de comunicación, ni redes sociales, ni podías saber si estaba empezando o no el mes, me imagino que hace muchísimo tiempo, se sabía que empezaba el Ramadán porque había salido esa luna completa. Ese hace todavía.
Sí, por ejemplo, en Marruecos, en el sur de Marruecos, en el desierto, como el cielo no hay mucha luz, está claro, se puede ver el cruzante luna. Y así, esta visualización, así sabemos el inicio del mes nuevo, lo que sea un mes Ramadán o Rajab o otro mes.
De esa manera es más práctica porque la gente de la montaña, si no tiene calendario, no tiene mapa, ni tiene tecnología internet, puede saber. Claro, y se supone que hace muchísimo tiempo la gente lo sabía así, como aquí se utilizaba la luna o los ciclos lunares.
Por ejemplo, para cultivar. Antes has hecho referencia a otros meses. Dices, este es el noveno mes y es el más sagrado. ¿Pero hay otros meses importantes en el calendario islámico? Bueno, Diego, que el mes...
El mes siguiente, en este mes tenemos la fiesta religiosa de Eid al-Fetar. Es como para romper el Ramadán definitivamente. Es el día siguiente. Tenemos una fiesta religiosa. Y después tenemos la fiesta de Cordero. Sí, ¿eh?
Bueno, la fiesta de cordero es el último mes, como diciembre. Como si fuera en diciembre. Sí. Porque en el calendario hijri, se dice en el calendario hijri, tenemos también 12 meses. Sí, es que tenemos muchas cosas muy parecidas. Eso sí. Y tenemos también fiestas en la fiesta de cordero. Son los meses más sagrados, pero Ramadán es más.
Porque es el Ramadán marcado para la revelación. Es el mes donde el Dios ha bajado el Corán a su profeta. Por eso es más sagrado.
Es decir, que también tiene alguna similitud con nuestro mes de diciembre, que es el nacimiento de Jesús. Eso sí. Hay muchas cosas bastante similares. Además de la celebración del Ramadán que decías, cada uno lo puede hacer como quiere. Hay quien reza...
Y hace Ramadán, hay quien no sigue otros preceptos religiosos, pero sí hace el Ramadán. ¿Hay alguna premisa, alguna cosa que haya que cumplir como, no sé, haber celebrado no sé cuántos Ramadanes o haber hecho como las peregrinaciones a la Meca o a lugares sagrados?
¿Hay alguna de esas? ¿En el Ramadán? Sí. Bueno, el Ramadán habló de... es el mes del Corán. No es el mes solo para ayunar, para comer, pero la verdad es un mes de meditación, es un mes de rezo, de oraciones. Hablamos mucho de, como se dice, la noche del destino. Es la noche entre el día 20...
El día 30. A ver, esta noche es una noche más santa de Ramadán, de toda Ramadán. La mayoría dicen que es el 27, pero no es exacto. Hay un desacuerdo sobre el día 27, pero entre el día 20 y el día 30, todos esos días hay que hacer más esfuerzo, hay que rezar más, hay que pedir perdón de Dios. Bueno, de esa manera digo.
Antes decías, es también un mes de solidaridad. Recuerdo que cuando hablé de la fiesta del Cordero me decían, también hay una parte de solidaridad.
Cuando hay el momento de compartir esa comida, también es costumbre compartirla con gente que no tenga las posibilidades de poder adquirir esa comida o de tener esa comida. O sea que eso también está implícito en la fiesta. A la hora de romper el ramadán.
lo mejor es compartir lo que tienes con todo el mundo, porque eso es el objetivo, como has dicho, de Ramadán. Y también para la fiesta de cordero, la gente que tiene dinero para comprarlo y para celebrarlo, hay que compartir carne con otra gente que no tiene. Eso es el objetivo, Diego. ¿Tú crees que sabemos suficiente del Ramadán o de vuestra cultura? ¿O a veces nos quedamos solo? Ah, sí, es eso de no comer.
Nos quedamos un poco en lo de no comer. Sí, me parece que la gente no sabe mucho de Ramadán, pensaba que solo Ramadán es un mes de no comer, pero la verdad es un mes de autocontrol, que la gente hay que ayunar también al nivel de comportamiento, no molestar a la gente, no decir cosas malas, es todo eso, es el valor del Ramadán.
Hoy has podido venir aquí para hacer la entrevista. Me imagino que tienes otros que haceres a lo largo del día. Claro. Hoy vas a hacer una celebración grande en casa, ¿no? Sí. ¿Qué tienes preparado? ¿Qué tenéis preparado? A ver, no tengo nada preparado, pero voy a, como yo vivo solo, voy a comprar cosas, voy a comprar la sopa harira, voy a... ¿La vas a comprar hecha? Sí. Fatal, ¿eh? Sí.
Sí, sí, se vende con la tienda de nuestros compañeros que se venden cosas para Ramada. Que saben, mucha gente compra... Para los solteros. Eso. Si yo tengo familia, está muy bien. Pero voy a compartir con mis compañeros de casa, claro. Compartimos juntos. Cada uno trae cosas, natiles, dulces, eso, zumo o algo, leche y todo.
Y se alarga más la cena, ¿no? Me imagino. Bueno, empieza más temprano. No, empezamos a la hora de romper el ayuno y después tenemos que rezar. Es la última oración de Leisha, de la noche. Y después podemos comer otra vez como una cena.
Tenemos otra comida antes de la madrugada, que se llama, solamente el Ramadán sí existe, se llama el suhur, que ese suhur es la última comida antes de empezar el ayuno. Podemos comer o beber algo al menos, porque sabes que el día es duro. Es duro, es duro. Pues Mohamed, también muchísimas gracias por habernos explicado hoy qué es el Ramadán y en qué consiste,
de lo que pensábamos, que vaya muy bien el día, que lo paséis muy bien hoy. Igualmente, digo en árabe, Ramadán Karim, le cool muslimin fil alam, feliz Ramadán a todos los musulmanes del mundo y buen Ramadán a todos los musulmanes. Incapaz de hacerlo sería yo. Muchísimas gracias. Hasta otro día.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castell de Peus. Dissabte, a 2.45 de la tarda, visita el segon de la Lliga Elit. T'esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. A Bell de Camp.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castelldefels. Dissabte, a dos quarts de set de la tarda, visita el segon de la Lliga Elis. Esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat. A peu de camp. Tots fem esport.
Baby, I'm playing on you tonight. Hunt you down, eat you alive. Just like animals, animals, like animals, balls. Maybe you think that you can hide. I can smell yourself in my eyes. Just like animals, animals, like animals, balls. Baby, I'm playing. So what you trying to do?
Escoltem Animals, de Maron Fai, un dels temes més importants de 2014, que va arribar al top 3 mundial i que va rebentar totes les llistes. La posem ara per anar obrint boca perquè avui tenim secció, ja sabeu, aquesta secció amb el Quique Guillén, secció de joves,
Prepareu l'instint salvatge perquè de seguida us expliquem aquesta connexió, aquests animals dels que parlem avui.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Avui a la secció jove del Rubí al dia parlem d'animals o de gent que se sent animal. Ja ens acompanya el Quique Guillén. Hola, Quique, molt bon dia. Molt bon dia. Avui parlem dels Terian, o els Terians, com es diu? Terian, Terian. Terian, dels Terian, que són gent... Explica'm-ho tu, perquè a mi m'era la risa.
Bàsicament són gent que es senten una altra raça, en aquest cas animals, i poden ser... Bueno, una altra espècie, diria, fins i tot, no? I es poden sentir, no sé, un gos, un gat, un cocodril, una foca, no sé.
És que no sé com explicar-ho, és com una mena de moda o és una cosa que va sortir a les xarxes socials, a TikTok i altres xarxes, però al final estem parlant de gent que...
intenta viure com aquell animal que diu que se sent, no? Això mateix. És, diguem, un cosplay, entre cometes. Ja. Però ho porten a l'extrem perquè... Però a lo bèstia, perquè, clar, un pot anar de... Pot fer un cosplay quan va treballar o quan no va treballar. Pode ser Pikachu, però... Clar.
Però en aquest cas són gent que diuen sentir-se com aquesta... Com el que toqui, eh? Jo no sabia que també hi havia gent que se sentia peix. Sí, sí, tal qual. Bueno, els peixos fan blub-blub, els gossos borden, no sé...
Clar, però la cosa és, aquesta gent va per la vida així, en algun moment haurà d'utilitzar les seves característiques humanes per relacionar-se, no? Perquè al final per poder parlar, hi ha un munt d'articles, per cert,
al voltant del tema de si és una moda, si és una realitat. Bé, és una realitat, això està claríssim, no? Sí, ara mateix sí, ara mateix. És una realitat. Ara, si és una moda, si és una cosa que tingui alguna explicació psicològica, he trobat tot tipus d'articles, no? Fins i tot gent que especula que potser és una mena de trastorn, no?
Bueno, si tanta gent ho està fent, trastorn, jo no sé si... Jo crec que la paraula és moda, és una moda que s'ha fet viral ara a Argentina, a Uruguai, i fan les seves cadades i aquestes coses que, bueno...
es posen junts i, doncs, borden, fan el que volen, no sé, bueno. I també, doncs, estan havent, doncs, altercats, també. Home, clar, t'ho diràs. Veiem una notícia, una mare que denuncia que la seva filla va ser atacada per un grup de Jove Sterian, clar.
Ja hem vist algunes d'aquestes notícies. Mira, una altra. Un Terian que mossega a una noia o a un adolescent a camí de l'escola.
Fins ara, el que havíem parlat fins ara era, bueno, hi ha un grup de persones que practiquen això com podrien estar-se disfressant d'un manga. Vale, fins aquí perfecte. Però clar...
Si tu et sents un animal, vol dir que actues com un animal. Això mateix. Em refereixo que potser mossegues algú, etcètera, etcètera. I aquí és on jo crec que entra el conflicte. Lògicament no li expliquis a algú que li ha vingut una persona disfressada del que sigui mossegar. A mi no em diguis que tu et sents gos. És molt diferent que et mossegui un gos al carrer que no passa sovint.
A més a més, el gos sí que va acompanyat del seu amo, hi ha tota una sèrie de normes, si és un gos perillós ha de portar a Morrió, ha d'anar cordat, els gossos haurien d'estar sensats, és a dir, clar, és que hem avançat, pensant-ho així, dius, ostres, amb el que ens ha costat avançar en la regulació dels gossos perillosos, per exemple...
i en general de la tinença responsable d'animals, clar, que ara surti aquesta moda, no sé, potser ho hem de començar a resoldre. Jo crec que el punt més important és que un gos és un gos i... Vull dir, és un gos... És un perro. Però un humà que sent gos, pues... segueix sent un humà i no sé.
Sí, clar. Raona, vull dir, és molt diferent. És a dir, tu et sents un gos però tens capacitat de raciocini, no? És que, clar, sí, sí, sí. Bueno, és clar, és que al final xoca molt, no? Perquè, veiem algunes imatges, perquè hi ha molta gent a mandar als animals que diu, és que en realitat els animals o alguns animals poden tenir més consciència de la que creiem.
Doncs home, en el cas dels humans ja sabem que sí tenen aquesta consciència, no? Estan dotats d'aquesta consciència. Bueno, consisteix en disfressar-se... Deies abans... Jo crec que és una cosa que està força a moda en Llatinoamèrica, perquè molts dels vídeos que surten a les xarxes socials són precisament de Llatinoamèrica. No sé si aquí està tan estès... Aquí encara no tant. Vull dir, no en el volum que hi ha a Argentina, que és on ha sorgit, eh?
Però sí que hem entrat per TikTok i això, per xarxes, que dissabte tenen una cadada a l'Arc del Triomf. Així que, ojo. Bueno, igual això ja de datos. El que va a l'Arc del Triomf el sábado, cuidado. Donde quedan igual, también de datos. Jo no he vist cap. Jo tampoc. Pel carrer. Així com... I espero no veure, eh, tampoc.
En principi, veure no seria un problema. Ara, que no em mossegui. Clar. No, deia que potser... Perquè hi ha qui diu que és com una mena de tribu urbana. Bé, potser sí, també. Però, per exemple, altres tribus urbanes o altres pràctiques
que podrien semblar-se aquesta. Sí que les veus pel carrer, que crida l'atenció, perquè segueix cridant l'atenció a una persona que va vestida d'una forma diferent, però ja entens, no? Sí, exacte. Però, clar, en el cas dels Terian jo no n'he vist cap pel carrer o no he estat conscient. I en algunes imatges, clar, és difícil prendre aquesta gent en sèrio, perquè abans m'estava ensenyant algunes imatges al Quique...
i hi ha una persona que diu sentir-se cocodril, que, hombre, és que difícil no reir-se. O sigui, tu li pots... O sigui, el pots respectar en el que ell se senti. Però, clar, hi ha algunes imatges que... Bueno, suposo que hi ha gent que també ho fa una mica per... Pel meme, també. Bueno, ara ja com s'ha posat de moda això, hi ha molta gent que fa el meme, saps?
Clar. Bueno. Haurem de començar, no sé, a posar-ho en els llocs si no s'admiten tèriens o cosar escenes. Seria heavy, això, eh? Hòstia.
Bueno, és que al final aquestes coses s'hi acaben avançant, et deies que han fet una quedada a l'Art del Triomf. Vaig a buscar-ho, perquè solo por eso m'interessa. Seria molt interessant que si algun Terian ens està escoltant ara mateix, que ens faci un truc, que ens parli com a persona, por favor. T'anava a dir...
És que al final, com això és de les xarxes socials, tampoc tenim molts detalls de com és realment. És a dir, aquestes persones... Suposeu que hi haurà de tot, no? Que hi haurà persones que es comunicaran com l'ànima al que se senten o es comunicaran com a persona... Bé, segur que hi ha en algun moment que es comuniquen com a persona. És a dir, si estan malalts i van al metge, segur que... O el veterinari. Clar que...
Jo crec que va anar al mèdico. Jo crec que va anar al mèdico. Perquè tenim nosaltres els metges com per anar allà a dir... Oiga, és que me siento perro. T'ho imagina't. Tengo pulgues. Un metge o una metgesa que potser porta 25 visites i li ve algú i li diu... Igual sí que l'envien al veterinari o a peor sitio. Ens està servint ara el José Malagón aquesta imatge. Quedada de Terians...
Qui ve amb mi? I veiem aquí Art de Triomf a les 6 i mitja aquest dissabte, 21 de febrer. 100% animal, això m'agrada. 100% animal, ho posa.
Ah, bé. Però tot tipus d'animals, el que es veu aquí. Suposo que veurem imatges curioses aquest cap de setmana a les xarxes socials, les recollides pels propis tèrians, però també les recollides... Aquesta és una bona pregunta. Si ells són animals, amb què es graven? Amb el mòbil d'aquí? Clar, és que jo no he vist cap tèrian que s'autograva. Ja. És gent que els grava pel carrer.
Vols dir de conya, només? No, però jo he vist alguns a la tele que els fan reportatges i tot, eh? Ah, bueno, això sí, entrevistes i això, sí, sí, sí. I quan el vídeo no sigui de mofa, diguéssim, suposo que serà algú que els grava. Algú amb qui es comuniquen com a humano, supongo. Entiendo. O potser hi ha persones que comencen a entendre l'idiomateria.
Bé, coses que... És que deia el Quique quan provàvem la secció. Ja no tenim més conceptes. ¿Cómo que no tenim més conceptes? No et preocupis. Van saliendo. Si sempre van sorgint idees noves i coses noves, i quan creus que està tot inventat i que no hi ha cap cosa més surrealista que es pugui inventar, pam, apareixen els Terian.
Ja fa pràcticament una dècada que vèiem aquella gent que es fa transformacions al cos i pensàvem, ostres, que fuerte. La càlion, sí, sí. Doncs no era res, al final no era res en comparació d'aquestes persones. Hem de dir que aquestes persones no es fan transformacions. Exacte.
Clar, perquè també hi ha gent que es fa transformacions per semblar-se més a un animal, no? Estic pensant en la gent que es fa la llengua bífida, no? Se suposa que vol ser... o que se sent rèptil, suposo. Bé, els que esteu a casa, si esteu al·lucinant com nosaltres, podeu buscar a internet. Jo recomano molt el cocodril. D'on és el cocodril? TikTok.
Però sabem la nacionalitat d'aquest cocodril? No sé, no sé. Perquè també seria curiós un cocodril, per exemple, de Cuenca o d'Albacete, on sabem que no hi ha cocodrils. I també hi ha gent que se sent serp, peix, peix m'ha cridat molt l'atenció. Peix està curiós, eh?
Sí, perquè la comunicació és com molt socita. Però les branquies... Però hi ha gent que sí que s'ha fet branquies. Gent d'aquesta que... No són terians, són gent que s'ha transformat.
Doncs no sé si voleu saber, els que esteu a casa, si voleu saber més de què és aquest movementarian, feu un cop d'ull a les xarxes socials i el que dèiem, si fas una cerca a internet trobes un munt d'articles, fins i tot amb gent especialitzada, parlant precisament d'això, de si és un trastorn, si és una moda, en què consisteix per acabar-ho d'entendre.
Encara aquí no és una cosa molestessa, però segurament aviat ho serà. Millor estar informat si trobes una persona. Perquè normalment porten com algun element, no? Bueno, sí, una màscara... Bueno, van disfressats, entre cometes... Però entre cometes, perquè només un element, no? O la cara, o la cua...
Que sapigueu que ja ha acabat el carnaval, s'acabava ahir. O sigui, carnaval ja no és. Per tant, si veieu algú amb una careta o fent d'animal, vol dir que és un terian. Mira, el cocodril és de Mèxic. De Mèxic. No, estava pensant... Bueno, a Mèxic sí que poden haver cocodrils. Té més sentit, sí. Clar. No, no, estava pensant que fos un tipus d'animal que sigui, diguéssim, compatible o habitual en una terra. Però, clar, si tu et sents així, et pots sentir de on de qui eres.
Yo puedo ser un cóndor. Por ejemplo. ¿Y qué pasa? ¿No? O un lince ibérico. Que están en extinción, pero ¿por qué no ser-ho tú? Coses curioses, les que ens ha explicat el Quique Guillén. Quique, moltes gràcies. Ens veiem en un parell de setmanes. Ja veuràs com en un parell de setmanes. Algú s'ha inventat alguna cosa rara que sembla estranyíssima. Portarem imatges del dissabte. Dels tèrians. Dels tèrians.
Sí, jo suposo que la policia està preparada també perquè no es pugui liar, perquè, clar, aquestes coses de vegades fan que es liï. Fins d'aquí dues setmanes, que vagi bé. Amb això posem puny final al programa d'avui, no em direu que no hem acabat surrealistes, eh? Amb gent que diu que se sent un animal. Si et sents un animal, o una persona, o el que sigui, demà el Rubí al dia torna a partir de les 8 del matí amb la Pamela Martínez. Que passeu un bon dia.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. Només quatre artistes s'han presentat a la campanya.