Són les 11 del matí.
Bon dia. El director del sector sanitari Vallès Occidental Oest, del CatSalut, David Ferrandir, ha confirmat a Ràdio Rubí que el projecte del centre d'alta resolució tira endavant i que està avançant en feina interna. És la resposta del Departament de Salut a l'afirmació de l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, al programa Línia Directa de Televisió de Sant Cugat. Segons Vallès, tot el que s'havia fet fins ara eren reunions i negociacions i tot havia quedat, segons ell,
una mica aturat. Aquestes declaracions de Vallès han estat desmentides pel Departament de Salut. David Ferrandez ha explicat que el projecte tira endavant i que s'està fent molta feina. De fet, ha explicat que aquesta mateixa setmana s'ha constituït el grup de treball de revisió del pla funcional amb presència de personal assistencial tant de Mútua de Terrassa com del Consorci Sanitari, que són els dos operadors que s'encarregaran de la gestió de la nova infraestructura.
puntualitzar que ja hem fet un primer esborrany del pla funcional. El que estem fent ara és el revisor. Nosaltres, des de la Regió Sanitària com a CatSalut, ja hem fet un primer esborrany del pla funcional. I ara estan els assistencials, els que estan al dia a dia amb els pacients, tant des de l'Hospital de Terrassa o de l'Hospital Motor de Terrassa, són els que estan revisant aquest primer esborrany i ajustant-lo bé perquè doni el servei que ha de donar en...
al territori del sud, que és Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal.
Un cop acabi aquesta tasca de revisió, s'enviarà el document als serveis centrals del CatSalut, que faran una revisió final, i aquest document s'haurà d'aprovar. Després arribarà la licitació per fer el projecte tècnic, i un cop acabat i aprovat-se del torn del preu de l'obra i la licitació des del seu inici. Pel que fa al calendari, la intenció del departament és tenir acabat i aprovat el projecte tècnic abans de l'estiu, però tot dependrà, ha dit Ferrandiz, de l'aprovació del pressupost 2026.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat. I aquí a la ciutat en Comú Podem i la Sala Neus Català han presentat la tercera edició de la revista Vivències de Dona, la publicació amb la que volen comemorar el 8 de març, recollint històries i experiències en femení. Enguany s'ha doblat el termini per presentar obres que resta obert fins al 15 de febrer. Els relats, contes, poemes i cançons recollits s'editaran
En una revista, el 8M, i entre totes les participants, sortejarà una targeta regal. Escoltem Malta Ribàs, presidenta de la Sala Neus Català. Que deixin anar una història perquè n'aparegui una altra. De fet, l'objectiu torna a ser aquesta visibilitat del sentir de les dones, de les circumstàncies de les dones, de les vivències de les dones...
de tot plegat a partir de la pròpia perspectiva de les dones. Per tant, relats de dones explicant vivències de dones o percepcions de les dones d'allò que viuen. Les bases completes d'aquest concurs es poden trobar al web encomupodemrubir.cat. La revista es presentarà en un acte el divendres 20 de març a les 6 de la tarda a la biblioteca on també es desvalaran les dones referents d'aquest any.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports parlem de les cites del pròxim cap de setmana. Comencem pel partit de la penya d'aquest dijous. Toni Bravo Rodríguez.
La penya blaugrana, Ramon Llorenç, se situa tercera al grup 12, tercera catalana, després de la victòria al camp de la Palma de Cervelló, 1 a 5 en el partit de la vuitena jornada que es va disputar ahir. Els de Fede de Marcos estan a només un punt per sota dels segons, la penya Unió Deportiva Màlaga. Pel que fa a la Unió Esportiva Rubí, visita dissabte, un quart de sis al camp del Prat, escenari on mai ha guanyat en vuit visites. Els pratencs són tercers de la Lliga Lit.
Només a dos punts per sobre els de José Solivella, sisens encadenen quatre jornades sense victòria. Podreu seguir el partit en directe, a Ràdio Rubí. El 20, rep diumenge a les 12 al Camp Juliu, líder del grup 3 de primera. Els de Quico Díaz arriben en bona línia, buscant sortir de la zona baixa. Al Camp Juliu és l'equip menys golejat, però només ha sumat dos punts a les dues últimes jornades.
Quan el hoquei patins en línia, el 100 patins afronta una doble cita contra el Metropolitano, la Francesc Albo, el femení líder amb 26 punts invicta, juga dissabte a dos quarts de set contra el CUE de la Liga Elite i a un quart de nou el masculí buscarà mantenir la segona plaça davant d'un Metropolitano buiter. Els dos equips necessiten guanyar per conservar posicions a la part alta. Aquestes són les notícies més destacades d'aquest divendres 19 de desembre. En una hora, més informació local.
Serveis informatius de Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.
Últim partit del 2025 per a la Unió Esportiva Rubí. S'acomiada de l'any davant d'un històric com és el Prat. Cita per a dissabte tarda i que podran seguir a l'emissora municipal. Ens posarem en marxa quan passin 10 minuts de les 5. Us hi esperem. A lunt de camp. Tots fem esport. A lunt de camp.
Fes la teva.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Molt bon dia, recte final del Rubí al dia, el darrer programa en directe d'aquest any. A partir de la setmana vinent podreu gaudir dels millors moments de 2025 i avui tenim un programa totalment nadalenc. Atenció, perquè acabem amb una entrevista exclusiva.
A la secció de Territori Digital, el nostre expert en ciberseguretat, Germà Bustamante, fa el top 10 de l'any en ciberseguretat. Parlarem de la intel·ligència artificial, del phishing, d'altres perills dels que ens hem de defensar. I ens farà, sobretot, el kit d'emergència de la ciberseguretat.
En uns minuts parlem d'una de les tradicions més arrelades del Nadal Arrubí. La Montse Comellas i el Dani Bové, del Casal Popular, ens parlen dels pastorets i els dimoniets.
I atenció perquè a tres quarts de dotze entrevistem el mac Rubissenc. Per primera vegada el mac Rubinenc que atén a un mitjà de comunicació. Li farem dir la famosa frase. Per tant, sense cap neguit, fem avui el Rubí al dia. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Els pastorets de Folk i Torres es tornen a representar el casal popular els dies 20, 21, 27 i 28 de desembre, a les 6 de la tarda. Ja podeu adquirir les entrades. I com ja és tradició, els més petits representen els dimoniets de Laia Borràs, dissabte 10 de gener i diumenge 11 de gener, també a les 6 de la tarda. Montse Comellas és la directora del casal popular i ja està amb nosaltres. Hola, Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia. Tenim també, en aquest cas, a través de la línia telefònica, el Dani Bové, que és el director dels Pastorets. Dani, bon dia, benvingut. Bon dia. Dèiem, ara, abans de començar l'entrevista, és la representació 101, no la representació 101, però comenceu l'any 1. L'any 101.
on es van repetir en els pastorets. Segon centenari. O sigui, segon centenari. Aneu a buscar el segon segle de vida dels pastorets o d'aquesta representació. Crec que cap dels tres ho veurem. Però s'enceta aquesta representació 101 o aquest any 101 de forma diferent?
Sempre és diferent, perquè sempre hi ha gent que canvia de paper, gent nova que entra, noves dificultats, nous reptes a tirar endavant. Per tant, sempre és nou. Expliqueu-me quanta gent hi haurà a sobre de l'escenari, perquè...
Els pastorets, dèiem, és una representació, una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat, però sobretot és probablement una de les activitats més ciutadanes, amb més participació de més gent i, a més, amb renovació pràcticament generacional. En el repartiment vaig comptar que passem de 90 persones, però no totes estan a l'escenari el mateix dia. Però és un moviment molt considerable. Clar, i això fa que quan celebreu
als 75 anys en el seu dia, als 90 anys, als 100 anys, quan aplegueu a tots els que han participat a Pastorets, al final de vegades teniu 3 i 4 generacions diferents, no? I tant, sí, sí, sí. Aquesta és la gràcia. Anem a preguntar-li al director com van els preparatius. Queden 15 dies... No, no, no, 15 dies no. Demà ja hi ha la primera representació. Exacte, exacte. Bé, van bé. Molta feina.
Ahir vam fer l'últim assaig, ja, el que es diu l'assaig general, i sempre hi ha coses a corregir, sempre hi ha coses a arreglar, però bé, la feina, el camí que hem fet fins arribar fins aquí és molt bo, molt bon ambient de treball, i la gent compromesa amb l'obra en aquest cas, no? I intentarem estar a l'alçada d'uns pastorets centenaris com són els de Rubí, no?
Alguna novetat, alguna cosa curiosa que puguem saber, a més a més, no? Que es pugui desvetllar. No, a veure, novetats, novetats. No, sí que hi ha molt canvi de paper. I aquest any, doncs, gent que portava molt temps fent papers principals, doncs ho ha deixat. Llavors, una mica de canvi generacional, sí. Llavors, tot això és normal. Una persona que porti
20 anys fent el mateix, té una experiència, té un... I ara, doncs, tot això... Tornem a començar de zero, no?, però com vam fer en el seu dia i va funcionar, doncs, aquesta vegada també esperem que funcioni, no? Però canvis, canvis, no... Sempre la coreografia és nova, de les fúries, i alguna petita cosa, però, clar, com que hi ha tants canvis, i generacionals, canvis de papers, canvis... Tampoc no tens un repart...
assentat, llavors no pots fer massa esmergueries perquè t'has de centrar molt en els papers, de tirar-ho endavant, que no tenim massa temps tampoc per preparar-ho, però bé. Quan vau començar a assajar? A finals de setembre vam començar, fins ahir. Dos dies a la setmana, i clar, els papers són dobles, vull dir, no és que tothom hagi de venir dos dies a la setmana, sinó faig un calendari,
i que els hi reparteixo els assajos a cadascú. Em sembla que en total són 15 o 16 assajos per persona. Déu-n'hi-do. Són justets, per començar un paper. Són justets, però bé, són valents i tiren endavant.
Estava pensant, deia el Dani, hi ha molt relleu perquè hi ha gent que feia papers molt importants que els ha deixat de fer. Entenc que la feina de direcció, que diria que la Montse també l'ha feta, no? Sí, sí. La feina de direcció més complicada és adaptar-te a aquella persona...
pot ser tan diferent de la persona que fins ara feia el personatge i tot, i que el text estigui escrit i sigui el mateix... Clar, és que... Cadascú té un terenar diferent. I com t'adaptes, no? Exacte, i moltes vegades sí que dius, ostres, aquesta persona està per fer això, faria aquest paper i el farà genial. I efectivament és així, però n'hi ha altres que no. Que llavors has de treballar amb aquesta persona, l'has d'intentar que s'adapti ella al paper. No es pot fer un...
O sigui, no estem en situació de fer càstings, per dir, ostres, vull aquesta persona, aquest perfil, no, moltes vegades és adaptar-te al que tens. I si veus algú que més que res et fixes molt en compromís, en ambient de treball, en dir, ostres, aquesta persona em complirà, aquesta persona és responsable, doncs, ostres, va, donem-li l'oportunitat, no? Però clar, s'ha de moldejar i s'ha de treballar.
i us ha passat mai, d'algú que es proposa per un paper més senzill, perquè no s'atreveix, i quan el veus, o aquella noia o aquell noi, dius, no, no, és que aquest ha de fer un paper principal, per què? Perquè té fusta de to, no? Perquè dona. Sí, algunes vegades ha vingut una ocasió així, sí, sí. I què passa, aleshores, perquè... Bueno, has d'esperar l'any que ve...
Ah, ostres! Clar, si ja li has donat un paper un any, t'has d'esperar la següent edició de Pastorets. És que moltes vegades, moltes vegades, als assaig, doncs, tu veus una cosa...
que potser la representació no veus, o al revés, que a lo mejor els assajos els dos més, i llavors el dia de les representacions venen amunt i et sorprenen, no? Vull dir, tant per positiu com per negatiu, després estic parlant que ve m'apunto això, m'apunto i... És a dir, que esteu tota l'estona amb una llibreteta apuntant coses perquè d'un any per l'altre, en recordar-se, deu ser complicat. Sí, sí, sí, sí. Jo soc de la vella escola i segueixo anant amb la llibreta. I tinc una llibreta amb notes i vaig apuntant, sí, sí, això sí.
I a l'inrevés. I això segur que ha passat, perquè li ha passat a tothom, eh? Una persona que fa un paper important, que està fantàstic durant els sesaixos, però arriba el dia de la veritat i amb una tila, no? I no dona el que tu esperes, clar, Maria. I què fas? Pateixes. Pateixes. Pateixes i li intentes ajudar al màxim. Un cop...
Un cop hem arribat a aquestes alçades, si veus que no, se l'ha d'apoyar, se l'ha d'ajudar, tenim apuntadors, tenim maneres com perquè ell estigui més tranquil. Llavors és l'únic que podem fer.
La veritat és que a Ràdio Rubia hem tingut la sort de poder anar a veure, diguéssim, els intríncolis dels pastorets, de vegades. Jo crec que és quasi tan interessant el que es veu a escena que el que passa per darrere, perquè, clar, compteu d'escenes de persones que han de sortir a escena de vegades repetint, que han de fer canvis de vestuari. És una bogeria, a quina hora us hi poseu? Comencen a maquillar a les 3 de la tarda. Déu-n'hi-do.
A les 3 de la tarda per sortir a les 6. I en aquells moments m'imagino que ni llebreteta ni res, no, Dani? No, no. També és veritat que la sort que hi ha és que l'equip que hi ha al casal és fantàstic. Som una família, ens portem molt bé, però és cert que, per exemple, els de vestuari, doncs jo sé que a les 5 de la tarda els vestuaris estan repartits. Tothom té el vestuari, tothom es vesteix, i maquillatge normalment mitja hora abans...
normalment, a no ser que hi hagi algun problema, mitja hora abans tothom està a punt. Llavors això et dona tranquil·litat i seguretat, saps? Abans de començar, igual que els tècnics de llums, els tècnics de llums tenim molt bona relació, tècnics de so i llum, o els tramoyes, els tramoyes, jo no sé quants canvis s'arriben a fer durant l'obra, però són moltíssims. A vegades ja estem fent escenes davant que darrere estan canviant de coratge. Clar.
I en silenci. En silenci i que l'escenari és el que tenim. No podem fer virgueries. No podem girar l'escenari per mostrar una altra cosa. No teniu el TNC. És el petit miracle dels pastorets. Exacte. Tot ha de ser com un petit rellotge. Llavors, per sort, tot funciona. I si hi ha algun problema d'última hora, ja hi ha algú altre que ho solucionarà. Vull dir que cadascú fa la seva feina i la fa molt bé. Llavors, això...
Em tenen molta feina, a mi, la veritat. I si no teníeu prou amb tot això, des de fa ja alguns anys heu consolidat també els dimoniets, que també tenen molt públic, no? I aquí sí que m'imagino que és una bogeria, no? Treballar amb aquells actors i actrius una mica menys disciplinats. Però bé, bé, la Laia Borràs se'n surt molt bé.
Aquest any l'ajuda molt la Marta Feliu i l'Òscar també. I, bueno, se'n surten molt bé. Els tenen superordenats i és fantàstic, la veritat. Sí, sí. En aquesta ocasió serà dissabte 10 de gener, diumenge 11 de gener a les 6 de la tarda. El públic entenc que moltes vegades repeteix, no? Sí, hi ha gent que sí. Hi ha avis o tiets, o venen un dia els pares i un dia...
els avis, no ho sé, però la qüestió és que sempre està ple. I aquest any els dimoniats estan molt contents perquè van venir d'Infoca a fer un reportatge i aquest dimecres passat es va reproduir per televisió, va ser molt xulo. Clar, fantàstic.
L'any passat era una notícia als pastorets pel centenari i ara també als dimoniets. Les entrades dels pastorets hem vist que ja estaven a la venda, queden algunes entrades, us hauríeu d'espavilar?
perquè queden algunes entrades però ja som pràcticament a les portes de la representació i sobretot que la gent agafi vacances i tingui més temps per comprar les entrades les entrades les dels dimoniets abans li preguntàvem a la Montse no estan disponibles però entenem que la setmana vinent jo penso que la setmana que ve estaran ja
Perfecte. Doncs ja sabeu, es poden adquirir a través d'internet unes entrades i les altres. Després posarem tots els detalls al nostre web abans d'acabar. Per què s'hauria d'anir d'anar a veure els pastorets del 2025? En primer lloc, per el que he dit abans, és una obra centenària, és una tradició molt arrelada, Rubí,
i que hi posem tots plegats molt esforç. Tot això, al final, el millor premi és que et vinguin a veure, i que s'ho passaran bé. És una obra llarga, però és tradicional, els nanos s'ho passen bé, la gent gran també. Totalment aconsellable. Jo, per mantenir les tradicions, i què millor que abans de Nadal, o passant Nadal, veure els pastorets, ostres, és...
És tradicional i ja és un fet molt destacable aquí, Rubí, vull dir que val la pena.
L'altre dia el farmacèutic del programa ens deia una de les coses que fa que el Nadal sigui saludable és que feu descans actiu, que volia dir que no ens estiréssim el sofà. Per tant, em sembla que els pastorets són descans actiu. Superactiu, superactiu. Jo ahir vespre vaig arribar a rebentar de casa. Però pels assistents... Els assistents és fantàstic. No els fareu córrer ni res, eh? No, no, no. Se sentaran, estaran tranquils, s'ho passaran bé...
Sentiran alguns acudits, cada any són nous, o sigui que serà fantàstic. Com teniu encara tantes ganes i tanta empenta per mantenir una tradició que, dèiem, la ciutat té 100 anys, però que en el vostre cas porteu dècades al capdavant d'aquestes representacions?
No ho sé. Ho saps tu? Ho saps, Dani? No, al final, jo des que tinc 10 anys que hi surto, d'una manera o d'una altra. Llavors ja és una cosa que et fas teva, ja sigui fent un paper petit, un paper gran, o simplement col·laborar amb els decorats, col·laborar amb el que sigui. Ara m'ha tocat, estic a l'època de director, fantàstic, però és una cosa que parlo dintre, no ho sé.
És que no... Jo els recordo haver anat a veure de petita i els anys que no n'hi van haver jo vaig trobar a faltar molt. Moltíssim. Penso que és un espai que recorda i et fa viure el Nadal d'una altra manera i el fet de tenir un entorn de gent que és tan amical, tan saludable, és fantàstic poder viure el Nadal amb un conjunt de persones...
De fet, aquesta és l'essència del Nadal. No només veure una representació sobre la història de Nadal, sinó aquest espai de compartir. Aquest espai de compartir. I si, a més a més, hi ha gent que disfruta, que gaudeix venint-nos a veure, doncs és fantàstic.
Són aquestes tradicions que a Solanes ens agraden. I després no ens oblidem que molts, però moltíssims, dels actors de Catalunya, d'aquells que ara surten a sèries nacionals, internacionals, resulta que van fer els pastorets al seu poble. I això vol dir alguna cosa, no, Dani? Sí, sí, això és cert.
Vam anar a veure, ara no recordo, hi ha una obra que la van fer el polígrama, els bons, dels bons, i va sobre els pastorets, vam poder parlar amb els actors a l'acabar i tot plegat, i ells ens explicaven això, i és la història de molts artistes, això és veritat, això és veritat. És la primera manera, i de fet l'expresident de la Generalitat, l'Aragonès també ho va fer,
Jo deia actors i actrius. I personalitats. Personalitats de tots els àmbits. Jo penso que a Catalunya els pastorets estan arrelats... Hi ha entitats que fa 125 anys i més que els estan fent. Aleshores, ha passat moltíssima gent i cada un, un cop s'ha fet gran i s'ha anat gestionant el seu camí, l'ha portat on l'ha portat. Hi ha actors, hi ha polítics, hi ha
Segur que serveix per tot. Persones del món social, del que sigui. Què em volies dir, Montse? Jo et volia llegir un fragment del Pòrtic, que penso que és molt maco. I que tanca això que dèiem, no?, del Nadal. Doncs vinga, amb això que ve. Que recuperin la innocència els que l'han perdut. Obrim de nou el cor, com quan érem infants. Siguem capaços de seure tots en una mateixa taula. I amb un bon somriure, diguem, clar i alt, bon Nadal.
Doncs amb els temps que tenim, potser hem de recordar això més que mai. Dani, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Moltes tiles per demà. Exacte, esperem, esperem. Les estem carregant, les estem carregant. Que vagi molt bé, Montserrat Comelles. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Un any més. Moltes gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local. Sempre al teu costat. Ara que la nit s'ha fet més llarga
I dèiem que avui teníem un programa nadalenc, per tant, el que volem compartir musicalment amb vosaltres són precisament Nadales. Aquesta és de 2019, és el Quan somrius, però en aquest cas interpretada per la família Planagumà. El pare, que és l'artista, diguéssim, però també els fills, que apunten maneres. Quan somrius. Ara que s'obren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat.
És nadal el meu cor, quan somrius content de veure'm, quan la nit es fa més freda, quan t'abrasses al meu cor. I les llums de colors, m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parlarem.
És el buit que deixes quan t'aixeca. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llant.
Vas dir que mai més tornaries. El temps pacient ha anat passant. I havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat.
És nadar al teu cor, quan somri content de veure't, quan la nit es fa més neta, quan m'abraço al teu cos i les llums de colors.
Pràcticament són dos quarts de dotze del matí. Ja havíem amenaçat que faríem un programa nadalenc perquè així toca i amb aquest quan somrius donarem pas al nostre expert en ciberseguretat perquè tot i que sigui una cosa molt seriosa
també durant el Nadal és temps de compartir. Ja el tenim a l'altra banda, el germà Busta Mantec, que avui ens farà, jo deia, el top ten en la seguretat. Hola, germà, benvingut. Bon dia i bon Nadal. He arribat aquí amb una mica de pressa i m'he deixat el gorro de color vermell, ja em disculpareu.
Bé, nosaltres fem un Nadal obert a tots els públics, és a dir, el que sigui més religiós, més religiós, i el que no, doncs si més no compartir amb la gent estimada, i per això aquest quan somrius. Avui no ens parlaràs de coses divertides, maques, perquè clar, tu parles, no diré que de coses dolentes, però de coses dolentes que ens poden pesar.
A vegades poso la por una mica al cos, eh? També t'ho haig de dir, Belén. És la vostra feina, eh? La dels experts en seva seguretat és posar-nos la por perquè els usuaris som uns bojos. Perquè prenguem...
Tots plegats, jo el primer, però que prenguem tots plegats una mica de consciència. Darrer programa de l'any, darrer territori digital del 2015, ahir del 2015, del 2025. Mare meva! Ja voldríem tu i jo estar al 2015.
Sí, perquè jo la veritat és que tinc ganes que acabi aquest any, perquè no ha estat un any especialment fàcil, però farem avui, com tu deies, farem un repàs a
farem una secció que no s'ha fet mai a la ràdio, que és repassar el millor i el pitjor de l'any. No s'havia fet mai, ho fem per primera vegada aquí a Ràdio Uri i a tot arreu. Per tant, ens pengem la madalleta. Doncs va, comencem, que si no el temps se'ns tira a sobre. Vinga.
Fa 10 anys, mira, allò del 2015 segurament és perquè... El teu subconscient t'ha traït. I el subconscient m'ha traït, eh? Fa 10 anys la ciberseguretat era una cosa de hackers amb caputxa, habitació a les fosques, llums de LED, color verd, color blau, una mica depèn de...
vermell, fins i tot. Però ara la ciberseguretat ja forma part del nostre dia a dia, ja ho hem anat veient al llarg d'aquesta secció del territori digital. M'agrada dir que la ciberseguretat es decideix des que vas a buscar el pa fins al moment que reps un WhatsApp del teu fill o de la teva filla. Per tant, això forma part del nostre dia a dia.
Una dada, així per començar. 2025, el nombre de dades exposades a Catalunya gairebé s'ha duplicat. Molt tranquil·litzador. Avui podem anar a dormir amb tranquil·litat absoluta. Sí, amb la porta oberta...
Amb la porta oberta, la finestra oberta, passant fred i això que dius tu, amb la porta oberta i que sigui el que Déu vulgui. No és que hi hagi més dolents ara que abans, sinó que, entre altres coses, aquests dolents, aquesta ciberdelinqüència, ara té una forma molt més estructurada, té una forma molt més empresarial fins...
fins on sabem, i si em permeteu dir-ho d'aquesta manera, i amb unes eines que cada vegada són més sofisticades i afinen molt més. I als ciutadans, ho dèiem al principi, el que hem de fer és saber fer front a tot això, tenir aquest esperit crític, aquest esperit de ciberseguretat que, com ja sabeu, sempre hem defensat en aquest espai. Perquè al final...
L'humà, nosaltres, tu, Belén, jo, germà, el José que està a control, som la baula més feble de tota aquesta cadena. Coses que han passat aquest 2025. Doncs la intel·ligència artificial ha deixat de ser, anem a dir-ho així, una joguina,
per convertir-se en una arma de precisió per tots aquests ciberdelinqüents. Absolutament. Alguns elements que podem tenir en compte o que han marcat aquest 2025. Doncs l'auge de les estafes via videotrucada. Ara, imagina't, Belén, que tu reps una trucada del teu cap, o del director del banc amb qui treballes, no?
Tu li veus la cara, tu li sents la veu, tu veus aquests gestos, però resulta que al darrere ni hi ha el director del banc, ni hi ha el teu cap, sinó que hi ha un muntatge a través d'hipertrucatge, a través del que se'n diuen els deepfakes, que són estafes absolutament orquestrades, molt ben treballades, molt ben fetes, i que en molts casos, i això estem parlant
ara més a nivell empresarial, poden fer perdre molts milers d'euros o molts milers de dòlars amb aquesta trucada...
anem a dir-ho així, que aixeca poca sospita, o pot aixecar poca sospita, perquè al final la conclusió de tot plegat és que hem de desconfiar una mica de tot plegat. I parlava d'empreses, però això ho trasllado als particulars, com la baula més feble de tot això, i paradoxalment...
la que, evidentment, també té una incidència més gran, perquè al final hi ha molts més particulars, hi ha moltes més peces petites que no pas grans peces en el nostre món. La solució... La solució... La forma d'autoprotegir-nos amb això la tinc clara amb persones que coneixem, per això, o pels whatsapps perillosos, però, clar, a casa meva ja tenim una paraula segura, una paraula...
de seguretat entre la família. Molt important, molt important això que estàs dient. És un fet molt tonto i molt banal, però és una qüestió que si entre la família, si entre els amics, hi ha una paraula clau, una paraula que fa referència a una broma interna, a una mascota que es va morir fa 15 anys. No ho sé, és igual. Una cosa que no es pugui saber ningú. Només si és la persona de veritat.
Correcte. Llavors, aquest és un sistema infal·lible per veure si m'estan prenent el pèl o no m'estan prenent el pèl. En un cercle reduït. El que passa que, clar... Al director del banc no li diré com es deia a la meva primera mascota. O no cal. Correcte. O al teu cap. O amb algú que se suposa que t'ofereix una feina espectacular.
Per tant, davant de tot això, sempre hem de tenir molta precaució i sempre hem d'intentar esbrinar si allò és real o no a través d'altres canals. És a dir, si ens estan trucant, si ens fan una videotrucada, doncs intentava hi passar a través d'un altre tipus d'autenticació, via trucada convencional, per exemple, o...
recercar si allò que ens estan oferint existeix o no existeix en el món digital. Per tant, totes aquestes precaucions són poques. Igual que...
Parlàvem molt al començament, fa uns anys, quan parlàvem del phishing, parlàvem que els phishings tenen moltes faltes d'ortografia, llavors és molt fàcil saber si un phishing és no, perquè parlàvem com si fossin, no sé, indis. Jo, jugar, con usted... Això s'ha acabat.
Això ja no serveix. És a dir, aquest mandat que ens havien explicat fa 3-4 anys ja s'ha acabat perquè no existeix perquè la intel·ligència artificial redacta molt millor que la majoria de la població del món. I, per tant, imitaran l'estil de, posem per cas, de la Direcció General de Trànsit Tributària o de la Generalitat de Catalunya. I si us agrada el cinema...
Penseu, si no, en Harrison Ford, a Blade Runner, en el paper del detectiu Rick Deckard, i tindreu el tancament del cercle. I aquí, als que no són cinèfils, els convido a veure la pel·lícula i a fer la connexió entre aquella cinta de l'any 1976, si no recordo malament,
posada en l'òrbita del 2025, ja gairebé 2026, per tant, 50 anys més tard. L'original, eh? No les... No, no, no, l'original, la de Harrison Ford, sí, sí, no, no, els succedanis que es van succeir, en fi, és igual, ni sóc crític de cinema ni vull entrar en aquesta... Ni vols ficar-te en aquest jardí, oi? No, no, no, no perquè sortiré ple d'espines perquè cauré en un esbarger, ja t'ho dic ara.
Coses que han passat aquest 2025 també, doncs, grans filtracions de dades, com per exemple les que va viure a Telefònica, les que va viure al Banc de Santander, en la qual milers de clients van veure les seves dades exposades i, per tant, una porta d'entrada a, no immediatament, però sí en un futur,
estafes en nom d'aquestes d'aquestes companyies o una de les més recents, passada concretament el mes d'octubre passat i que va tenir com a protagonista Mango que diguéssim que tenia una empresa que li gestionava el màrqueting extern aquella empresa externa va tenir una filtració de dades una fuita de dades i per tant de retruc qui va acabar rebent també va ser evidentment Mango, no?
Més coses que han passat en aquest 2025. L'administració pública, un dels blancs dels ciberdelinqüents, ajuntaments, hospitals, per què ataquen o per què es van anar a buscar les dades d'hospitals o d'ajuntaments? Doncs perquè tenen una cosa que és molt valuosa i és les nostres dades de salut, les nostres dades d'empadronament. Mireu, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya
ho ha avisat en un informe recent, que el 2025 ha hagut de protegir més que mai el sector sanitari. Per tant, com us podeu imaginar, ja hi ha hagut casos de ransomware, per exemple, a l'Hospital Moisés Brogi, o el cas més sonat, segurament, el de l'Hospital Clínic, i per tant són centres que tenen molta informació, que tenen dades molt valuoses,
i que aquestes dades, evidentment, en el mercat negre es paguen a preus absolutament astronòmics. Això sí que és el robo del siglo. Exacte. Recordo una xifra perquè és molt impactant, sembla molt trivial, però no ho és. Amb dades de 2024, el negoci de la ciberdelincuència mou més diners, compte, a nivell mundial, mou més diners que el narcotràfic.
I hasta aquí leemos. Hem d'anar ràpids, eh? Ens queden 5 minutets i ens has d'explicar com no podia ser d'una altra manera, una notícia de Windows, no podia ser d'una altra manera, cada any hi ha una, i parlar de la inversió en ciberseguretat.
Exacte, doncs molt ràpidament, Belén, perquè si no se'ns atrapa el temps. Windows, com sabeu, Windows 10 a l'octubre del 2025 va deixar de rebre actualitzacions de seguretat. I això què vol dir? Doncs vol dir que tenim la porta oberta a possibles atacs.
Per tant, conclusió, si teniu un Windows 10 instal·lat encara en algun dispositiu domèstic, el que heu de fer és actualitzar-lo ràpidament a Windows 11. D'aquesta manera, la protecció serà molt més ferma. I la inversió en ciberseguretat? Evidentment, per tancar tot aquest cercle, Catalunya ha invertit més de 18 milions d'euros en ciberseguretat,
en ciberseguretat al llarg de 2025. L'única manera de defensar-se és aprendre a defensar-se, saber quan i com i on t'has de defensar. I d'aquesta manera tan senzilla, tan maca i tan bonica, posem la signatura del territori digital a 2025 i ens retrobem al gener del 2026.
Ens hem deixat el kit d'emergència de la ciberseguretat. Ens queden res. Tres minutets. Digue'ns una cosa que no puguem deixar de fer.
Mira, dues coses que no hem de deixar de fer. Si ens demanen diners o dades amb urgència, encara que sigui algú conegut, allò que dèiem abans, compte, posem el fre de mà i pensem, truquem directament a aquesta persona a través d'una altra via, confirmem que realment això és cert o no és cert i actuem en conseqüència. Penseu que la pressa és la millor amiga del ciberdelinqüent i aquí ens collen i ens posen contra les cordes.
I el famós doble factor d'autenticació, molt important. Que fa mal rotllo. Sí. Dos panys. Llavors, si tenim només un pany, és molt fàcil que ens rebentin la porta. Si en tenim dos, és més complicat. Per tant, el doble factor d'autenticació, activat en tots els dispositius, en tots els serveis, ens traurà de més d'un mal de cap.
Germà Bustamante, moltíssimes gràcies. Ara sí que ha arribat el Nadal, que arriba, ja sentim de fons, la Maria Carell. Ara sí, sí, és Nadal. Que passis bones festes. Ens tornem a trobar el 2026. Ens trobem el 2026. Moltes gràcies a tots i molt bones festes. Adéu.
Doncs com dèiem, avui, últim programa en directe d'aquest 2025. Tot el que necessitem el 2025 i el 2026, a Nadal i fora, és a tu. Acabem aquesta temporada amb aquesta entrevista en exclusiva. Bon Nadal!
Avui al Rubí al dia tenim un convidat molt especial. Després de demanar-li en moltes ocasions el mac Rubissenc. Ha sortit del castell i s'ha desplaçat fins als estudis de Ràdio Rubí per parlar amb nosaltres i també amb tots els nens i nenes de la ciutat. Mac Rubissenc, bon dia, benvingut. Bon dia, Rubí, com esteu? Quin honor tenir-lo als estudis de Ràdio Rubí.
L'honor és meu, ja ho sabeu. Estic sempre molt content de la tasca que feu, de comunicar i de fer arribar a tots els nens i nenes de Rubí totes les coses que passen, les bones i les que no ho són tant.
Ens agrada més explicar notícies bones, però clar, malauradament no sempre podem explicar bones notícies. Jo crec que no hi ha cap nen ni cap adult a Rubí que no sabia qui és el Mac Rubissenc, però expliquem-li que vostè és un alquimista que va arribar a la ciutat, que viu al castell des de fa molts anys, oi? Molts i molts anys, fa més de cent anys. Molt bé.
Un dia buscava un lloc per establir-me i vaig trobar aquest bonic castell aquí a l'altra banda de la Riera. M'hi vaig instal·lar i vaig muntar el meu laboratori. I allà està tot el dia fent les seves coses, d'alquimista, les seves alquímies, observant els astres. Llegint molt, informant-me molt, però un dia van trucar a la porta.
Vaig anar a obrir perquè normalment no rebo moltes visites. I aquell dia vaig rebre l'Estel Màgic, que em va demanar que els Reis Mags necessitaven ajuda, que necessitava que els guiés per arribar a Rubí el dia 5 de gener a la nit. Hem de dir que aquest programa...
també es podrà escoltar el dia 5 de gener. És a dir, que si ens esteu escoltant, nens i nenes, el dia 5 de gener, avui és el dia més especial de tots pel Mac Roseng. Per mi i per tots els nens i nenes, pares i mares, avis i àvies de Rubí, eh? Perquè a les 6 de la tarda, a l'Escardívol, amb la seva ajuda, farem arribar els reis fins a la nostra ciutat.
I després començarem una cavalcada per alguns dels carrers d'aquesta ciutat tan bonica. Aviam, Marc Robissenc, vostè està gairebé tot l'any tancat al castell i no surt gaire. De fet, ens ha costat moltíssim que vingui fins aquí. Però per les èpoques de Nadal sempre surt, perquè és quan té la feina de guiar...
l'Estel i els Reis, però a més a més vostè durant uns dies, a més a més, munta un campament allà al costat del castell. Així és. Jo durant tot l'any m'encarrego de vigilar si els nens i nenes, pares i mares es porten bé. Tenim la sort que a Rubí els nens i nenes es porten molt bé. Home, de vegades són una miqueta trapelles, eh? Però...
s'esforcen molt, comparteixen molt. I sí, la meva tasca, a part d'experimentar, llegir, és vigilar si els nens i nenes de Rubí es porten bé. Però, clar, arriba el Nadal, arriba els dies de màgia i il·lusió. I jo, el dia 2, 3 i 4 de gener, munto el meu campament
a darrere el castell, a l'arboretum, perquè tots els nens i nenes de Rubí puguin portar les seves cartes amb els seus somnis i il·lusions. Així, un cop les tinc, els hi faig entrega via
una bossa màgica en els Reis Mags de l'Orient, que llegeixen totes les cartes i intenten que cada nen i cada nena pugui rebre i fer realitat algun dels seus somnis i il·lusions.
Això serà els dies 2, 3 i 4. El Mac Rubissenc munta aquest campament, però està acompanyadíssim. És a dir, és superdivertit el campament del Mac Rubissenc, perquè hi ha molta gent, molts acròbates, molta gent que l'ajuda. És una festa. I a més, a part de trobar el bufador de vidre...
tot d'inflables d'animals, de llum, trobareu a la Vinyet. La Vinyet és una amiga meva, un fullet del bosc, que viu molt a prop d'aquí Rubí, que es dedica a cuidar els tions, els planta i els cuida.
que tots els nens i nenes de Rubí puguin tenir el seu tio. La Vinyet estarà amb mi, acompanyant-me en aquest campament màgic que podreu veure el dia 2, 3 i 4, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9.
a l'Arboretum del Castell. Escolti, vostè diu que tots els nens de Rubí es porten bastant bé. Força bé, força bé. De vegades. Però, clar, els reis també portaran carbó per aquells que s'hagin portat una miqueta malament o hagin fet alguna entremeliadura. Home, clar que sí. Els reis sempre, sempre els agrada que valorem que a vegades no ens portem tan bé. Valoren molt. Que ens portem bé, que compartim, però de tant en tant...
ens diuen, ep, això ho hem de millorar. Clar, s'ha de millorar. Clar, algunes coses, tots, jo sóc el primer, eh? Jo també sempre rebo una miqueta de carbó, perquè a vegades hi ha coses que s'han de millorar. Clar.
I a més a més, aquells dies al campament i després durant la cavalcada, també es poden portar xumets per a aquells nens que volen deixar el xumet perquè ja s'han fet grans. Clar, hi ha molts nens que es fan grans i porten el xumet en el nostre estimat elefant blau, el Bojum, eh que sí? Doncs el Bojum estarà per recollir aquests xumets i que els puguin fer servir altres nens
que tinguin també necessitats. Vostè ens parlava d'alguns dels seus amics o dels seus col·laboradors, perquè vostè tot això no ho pot fer sol. Home, però m'he deixat un de molt important, eh? Ens hem deixat el més important. Home, m'he deixat amb malquíades, perquè a Rubí tenim la sort que tots els nens i nenes poden ser malquíades, que, com sabeu, és el meu ajudant principal.
és l'encarregat de preparar les llums, de preparar-ho tot, tot, tot, perquè tinguem aquest Nadal tan bonic que tenim a Rubí. I el Malquiades el podeu trobar quasi cada dia a la casa Malquiades, on fa un espectacle, canten, ballen i fan un videomàping. A casa del Malquiades també podrem trobar activitats de les diferents entitats de Rubí.
Canten, ballen també, fan moltes coses. Però els Malquiades tenen un altre espai que només obren per Nadal, que és la fàbrica dels Malquiades, que es troba al celler, al nostre estimat celler. I allà us ensenyaran com ho preparen tot, tot, tot.
Vostè deia que tots els nens i nenes de Rubí poden ser malquiades. De fet, aquest any, la història que ens explica el malquiades és precisament això. Una nena que es veu que ha perdut la il·lusió i els malquiades del passat l'acaben de convèncer de perquè ha de mantenir la il·lusió en el Nadal. La malquiades li va passar una cosa.
que a vegades els hi passa a molts nens. Que hi ha gent, altres nens, que els hi diuen coses i ells no s'ho acaben de creure. Però aquesta nena, al final, va creure en la màgia del Nadal i en el Malquíades. I es va convertir en un Malquíades gràcies a guiar-se amb la llum del seu fanal.
Doncs tot això és el que podreu veure aquests dies de Nadal. Ja sabeu que el mag Rubissenc us està observant sempre, especialment quan toca Nadal, per si li ha de dir alguna coseta als reis... És que us haig de dir, nens i nenes, els reis ja han començat el seu llarg camí fins a Rubí. Això vol dir que sempre us porteu molt i molt bé,
Però encara, aquests dies, hem de fer un esforç una miqueta més gran. Ens hem de menjar tot el que ens posen a taula. Ens hem de rentar les dents cada dia. I hem de compartir tot el que puguem. Escolte, Mac Rubissenc, vostè ha dit que vostè tot l'any s'està preparant, llegint...
els nens i nenes també han de llegir, han de fer els deures. Superimportant, ara, les festes nadalenques fer els deures. Aquestes festes, igual que cada dia, cada dia, és molt important llegir una miqueta els que en sabem. Els que no en sabem, hem de demanar als pares, mares, avis, àvies o als nostres germans que ens expliquin un conte, que ens llegeixin un conte i que compartim aquest espai i aquest moment tan bonic
que és el compartir una història plena de somnis. Doncs ja veieu, nens i nenes, si feu bondat, tindreu bons regals. Mac Rubissenc, ja ens ha explicat una mica el que fa i qui són els seus acompanyants durant tot l'any, però en especial aquestes festes nadalenques.
Quina cosa, perquè dèiem, aquest programa es pot escoltar també el dia 5 de gener, que és el dia clau. Quina cosa hem de saber, o han de saber els nens i nenes, quina cosa s'ha de fer molt bé, molt bé aquesta nit de Reis per l'endemà.
tenir regals i passar-ho molt bé. A mi em sembla que tots els nens i nenes ho saben, però farem memòria. És important que tots els nens i nenes que pugueu vingueu a l'Escardívola a les 6 perquè els Reis Mags sentin el nostre escalf.
Després hem d'anar a veure la cavalcada, però ara ve el més important, que segurament és el que es referia a la Belén, és anar a dormir d'hora. I la cosa més important de totes és que si a la nit sentiu algun soroll a casa, no us aixequeu sense avisar els pares.
perquè els reis són màgics i si veuen que us aixequeu i els veieu, fan màgia i ho fan desaparèixer tot, tot, tot. Jo us vull donar un consell. Si la nit del 5 al 6 de gener us heu d'aixecar a mitjanit, crideu abans als pares.
Seria un gran desastre si ens trobéssim amb els reis a casa. I jo no voldria que passés, oi? No, no, que ningú es mogui si se'n soroll. Mac Rubí, sent li he de confessar una cosa. A Ràdio Rubí, com ens agrada tant vostè, i pensem que és tan màgic, aquest Nadal...
Hem fet tota la imatge del Nadal de Ràdio Rubí amb la seva cara, amb la seva barba. Oh, quina alegria! Espero que li agradi. No, tot el contrari. A mi m'agrada. L'estima que rebo sempre de tots els rubinencs i rubinenques.
Escolteu, a més, recordeu que a Rubí es fan moltes altres activitats, eh? Sí, sí. Que hi ha el tren del comerç, la fira de Nadal... Però vostè ho veu tot? Home, jo ho veig tot, tot, tot, tot. A més, els malquiades m'ajuden molt, eh? Perquè estan per tots els racons de la ciutat. Però jo amb el meu telescopi màgic ho veig tot.
Molt bé. Doncs jo crec que només ens queda acomiadar el mag Rubissenc demanant-li que, sisplau, ja que ha vingut fins a la ràdio, que ell mai surt del seu castell i, clar, lògicament no va pel carrer perquè és un mag, si ens diria la frase abans d'acabar.
Per fer-nos memòria, per si hi ha algun nen que no se la sàpiga. Oh, jo penso que la saben tots els nens i nenes, però el que és important... Va, però la gent des de casa, els nens des de casa. Els nostres oients de la Ràdio Rubí, eh? Escolta, a mi és molt important que els que no la sàpiguen que l'aprenguin, perquè gràcies a aquesta frase màgica i la vostra il·lusió aconseguirem que el dia 5 arribin. Vinga, obriu bé les orelles. Diu, nens i nenes de Rubí,
amb la mà oberta, somrigueu i no tingueu neguit, perquè els reis arriben a rubir!
Ai, Mac Rubicent, que estic molt emocionada. Creu que em portaran regals, els Reis? Tu tens somnis i il·lusions? Sí. Doncs n'estic segur. I m'he portat superbé. Jo també ho crec. Un petó ben fort. Gràcies, Mac Rubicent, un plaer. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Ràdio Rubí, notícies. Bon dia al director del CatSalut, el Barcelona.