.
Rubí al dia amb Lídia Martín.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí.
Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia,
un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez,
que us porta tota la informació fins a les 10,
quan s'actualitza l'ullatí horari
i després és el torn de la tertúlia.
Fem relleu de pesantadores
i l'encarregada és la Belén Dierno,
que ha acabat fa no res.
Hem tornat a sentir què passa a la ciutat
i ara comença aquesta, la quarta,
l'hora més magasin d'un espai d'avui dijous,
2 d'octubre de 2025.
i avui el programa el que volem fer d'una banda
és parlar d'un festival que ja és clàssic a la ciutat.
Pràcticament cada any en parlem,
quan arriben aquestes dates,
sigui finals de setembre o primers, com en aquest cas, d'octubre,
perquè durant tot aquest mes
la fotografia és protagonista a Rubí,
gràcies al festival.
La Nú, la Nú que arriba a aquesta,
la del 2025, a la seva onzena edició,
i evidentment aquí havíem de parlar-ne,
i ho farem amb el Carles Mercader,
que és el responsable màxim d'aquesta iniciativa,
que posa el focus en les diferents formes
de mostrar la realitat,
gràcies, com dèiem, a les fotografies,
i no només en exposicions que podeu anar a visitar,
sinó també pel carrer.
Segurament ja heu vist des del dia 30,
des de dimarts a la tarda,
que ja es podien veure algunes de les fotografies
que, entre d'altres, s'il·lustren,
a la plaça Clavé, a la Nova Estació,
també a la pressa del doctor Guardiet,
o per aquí, per la ràdio.
En parlarem, de tot plegat, com dèiem,
amb el Carles Mercader.
A banda d'això, és dijous,
i cada dues setmanes tenim la visita d'una banda
de la Sandra Borrego,
que ja sabeu que és la tècnica responsable
de l'espai Jova Torre Bassas.
La juventud está preparadísima.
Totalmente.
I, a més, els fan una festa,
un guany.
Hola 18.
¡Ay, qué cosa más grande!
O també podríem dir Hola 18,
perquè és una festa que va adreçada
a les persones de la ciutat
que fan 18 anys, aquest 2025.
En parlarem, si no passa res,
no només amb la Sandra,
sinó també amb el Carlos,
que té 18 i que ens explicarà...
Entra mais, morenos.
Bueno, no sé si és Moreno o Rubio,
no ho sé, encara no l'he vist,
no sé si vindrà,
si és per videoconferència,
suposo que sí que vindrà amb la Sandra
per parlar de què significa fer 18,
com veu la vida i com és la festa,
perquè, clar,
ella la...
Suposo que la convidaran així,
un poco de refilón.
moltíssima gràcia.
Però els que feu 18,
doncs teniu aquesta invitació.
Ja sabeu que amb la Sandra
sempre ve el nostre ex-bacari rehabilitat,
o no,
el Quique Guillem,
que ens porta també coses que tenen a veure
amb la joventut,
la jerga juvenívola,
o el concurs,
una mica sui generis,
que ell prepara per posar-me en evidència,
però jo m'ho passo molt bé
sabent què és el que pensa o fa la joventut,
de vegades a les xarxes socials o no.
Tot això fins que sigui al migdia,
arribi de nou la informació
i continuï la programació de Ràdio Rubí.
Sabeu que el José Malagón
està aquí,
que us saluda des de les 8 del matí
al Peu del Canó,
en directe,
abans també.
I ara, com sempre,
em posa un tema musical per començar.
Segueix el que passa a la ciutat
a Rubí el dia.
Sous-titrage ST' 501
Així es diu la cançó que esteu sentint
de la banda The Police,
So Lonely,
de l'any 78.
Així es sent el José Malagón
quan arriba a la ràdio,
So Lonely,
perquè és el primer que arriba aquí
a Ràdio Rubí.
No li dedico,
però sí,
li agrada també.
Per què sentim aquest tema?
Doncs perquè avui
Gordon Matthew Thomas Sumner
fa 74 anys.
Per aquest nom potser no us sona,
o sí.
Es diu,
o es fa dir,
es tinc.
va néixer un 2 d'octubre
de l'any 51
a Walsen,
el Regne Unit,
i això vol dir,
com dèiem,
que fa 74 anys.
I el felicitem
amb una de les cançons
que a mi més m'agrada
de la seva trajectòria
amb The Police.
Ja sabeu que no només és cantant,
sinó també compositor,
baixista
i actor ocasional,
que segurament heu vist convidat
en algunes sèries.
El felicitem
amb aquest tema
que es diu
So Lonely.
So Lonely
So Lonely
So Lonely
So Lonely
So Lonely
So Lonely
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que ja ha portat endavant
l'empresa cultural en aquest país.
Però la meva voluntat sí que era una cosa
que podia tenir molta
bona projecció i molt futur.
I aquesta onzena edició
recordem que està organitzada
a l'ANU per l'associació
Ull per Ull, que tens el
suport de l'Ajuntament de Rubí,
però també de la Generalitat i la Diputació
de Barcelona.
Com ha canviat l'ANU, diguem,
des de la primera edició a aquesta?
Bé, primer
que s'ha fet més gran
a nivell d'estructura.
Al principi em va apostar
per una qualitat, ja eren molt més petits
el format, però vam apostar per
la qualitat i la cura
de les presentacions dels treballadors
dels fotògrafs, i això no ha canviat.
L'únic que sí, acabat el nivell
de gestió, que com tu
molt bé dius, tenim
recolzament de més institucions
i això fa que sigui
un projecte
que té molta
burocràcia darrere, no?
Perquè també, puntualment,
hem tingut ajuda d'Europa
i del Ministeri de Cultura,
i això fa que estigui
enrabassat, a vegades.
Enguany,
el lema de l'ANU és
totes les pantalles del demà.
Per què?
Sí, primer, per ser una cosa
que és evident,
que potser no era evident,
ja fa 10 anys
a festivals, ja s'apuntava,
però no era tan clar,
és que les imatges,
i entre elles la fotografia,
però tot tipus d'imatges,
s'estan consumint i socialitzant
a través de les pantalles.
Això no vol dir
que s'hagin validat
altres formats, no?,
com el paper
o les parets
de les exposicions,
però el 99,9%
de les imatges
que comptem
un dia
és a través de pantalla, no?
I jo us volia fer
una reflexió
sobre el moment,
perquè com hem arribat aquí
i els problemes
que comporta això.
Problemes i també beneficis
o democratització
de la mirada,
però també
tota la problemàtica
que estem visquent
i que hem de canviar
perquè no vagi pitjor
en el futur.
Parla'ns d'aquesta problemàtica,
què és el que veus tu
més greu
d'aquesta manera
de fer més democràtica
d'una banda
la fotografia,
però potser
en accés, no?,
a través d'aquestes pantalles
que estaves comentant.
Sí,
el que vam parir
primer és que hem de deixar
de mirar la realitat,
el nostre món
que ens envolta.
Això va primer parir
i la primera causa
del problema,
que ja no mirem
el món
ni ens mirem
nosaltres mateixos.
I això sí que
és la culpa
de les pantalles,
però, bueno,
l'addicció és nostra, eh?
I llavors les imatges,
més que ser contemplades,
ens estan contemplant elles
i ens estan devorant
elles mateixes.
estan traient temps
i espai
de reflexió.
O sigui,
que diguem
que passem massa temps
amb aquestes imatges
que moltes vegades
es fan servir
per mostrar
una realitat
a les xarxes socials
que no és real?
Té diversos problemes.
Primer,
ens dona la sensació
que estem molt informats
i molt en contacte
amb el món,
quan és evident
que és mentida
i això
podríem parlar
d'aquests conceptes nous
que són
de la postveritat
i de les fake news,
que sembla que les opinions
ja no tenen jerarquia,
donen igual
que opini un catedràtic
de biologia
que algú
que no té estudis,
o sigui,
no totes les opinions
ni són respectables
ni tenen
la mateixa jerarquia
i en aquesta
suposada democratització
que és mentida
també està passant
amb les imatges.
Les imatges
han caigut
en un acte banal
que estem rodent
d'imatges,
no podem absorbir
tantes imatges
que veiem al dia
i fa que no les contemplem
i això
té un poder
narcotitzant
perquè ens agrada
molt mirar imatges
però s'estan
adormilant
i adormiscant
aquestes imatges
i nosaltres
ens estem prenent
la mirada.
Tantes imatges
que mirem
però potser
no observem
però després
com dius tu
no es fa
una reflexió,
no?
Exacte.
Aquesta cosa
tan emotiva
tan portada
per l'emoció
que és el que
està en les xarxes
i això
s'està traspassant
a la vida
social i col·lectiva
perquè al final
també
el concepte
com de
postveritat
s'està portant
el concepte
de postdemocràcia
i això
pot ser
molt lesiu
per la nostra
societat i conviència
en un futur
està passant
també
la contemplació
de les imatges
fa que
entrem
en un estat
de
catarsis
o de
taxa
més de taxa
que
estem
cotitzats
i adornits
davant la veritat
Gràcies
Parle'ns una miqueta
dels convidats
perquè
ho dèiem abans
és un festival
que
neix aquí
a Rubí
però que té
ja una fama
internacional
i
no sé si això
diguem
et facilita més
la feina o no
a l'hora
de trobar
convidats
Carles
Bé
estem en un moment molt interessant
per la imatge i també
per la fotografia concretament
perquè és un moment de crisi
tenim un moment de crisi
de la mirada
i un moment de crisi de la nostra narrativa
i llavors però hi ha gent que
d'aquesta mancança
vital està fent treballs molt interessants
i llavors no és tan difícil
a més com que té plantejament internacional
hi ha gent que està fent coses
molt potents a tot el món
inclús aquí a casa nostra
tant a Catalunya com a Espanya
Parla'ns això sí
d'alguns referents que tenen
una trajectòria internacional important
com l'Alberto García Àlix
Sí, bueno, l'Alberto primer
que és un honor per nosaltres que estigui aquí
és una persona que mirem molt
la seva trajectòria com a fotògraf
també perquè
li teníem
teníem pendent que vingués
perquè fa deu anys que hem intentat que vingués aquí
i per un problema personal de l'infermata
no podeu venir
i estava pendent la seva
estar d'aquí
llavors ens fa molta gràcia que hagi vingut
deu anys després
amb la seva presència
presentant un treball
que també és en pantalla
un treball on ell mostra fotografies
si va citar un discurs
llavors també incorpora la paraula
que és una cosa que a nosaltres
ens interessa molt
llavors està doblement feliç
aquest acte inaugural
que estigui aquí a nosaltres
que ens recolzi el festival
i també mostri la seva nova obra
Digue'ns algun dels convidats també
que no ens podem perdre
Carles
Pep, com ja sabeu
el festival té com dos branques
una és la part expositiva
que és durant tot el mes
on hem curat diferents treballs
on es reflexiona sobre la fotografia
o les imatges en pantalla
o que ens conviden sortir
d'aquest sistema
de capitalisme de les imatges
com es diu
i un capitalisme de l'atenció
i ens ofereixen noves maneres
de mirar el món
i llavors podria com
com no sé
recomanar el treball
del Tato Gustafson
és un finés
que aprofita
les càmeres meteorològiques
o les càmeres
de trànsit
de tràfic
per fer-se autorretrats
per tot el país
de Finlàndia
i
hi fem treball
estem observats
per les imatges
hi ha càmeres
al carrer
que ens graven
i ens fotografien constantment
sense el nostre permís
però
en benefici
de la nostra seguretat
ens diuen
com a ciutadans
tenim dret
si sabem que ens han gravat
tenim dret
de reclamar
aquestes imatges
llavors aquest artista
juga amb això
amb el control
que aplica l'Estat
a nosaltres
fem els suposats
drets democràtics
en conjunció
amb les imatges
que és un treball
molt interessant
després també tenim
el treball
de la Minda
Kuhlman
que és el de la portada
de
la Mandina Kuhlman
que és el treball
que dóna portada
al cartell d'enguany
que és una noia
molt jove
que utilitza
tots els referents
dels selfies
que es mouen
per Instagram
nosaltres vinculats
a l'exhibició
i actualització
del cos
de la dona
on
on es riu
moltes vegades
i reflexiona
sobre l'exposició
de la dona
i els estereotips
de l'imatge
de la dona
a les xarxes
i per exemple
sobretot
en xarxes
com l'Olefans
on es monetitza
l'exhibició
del cos
no de la dona
i és molt interessant
perquè està
molt divertint
la fotoportada
deia
sense un selfie
amb el mòbil
pintada
amb una màscara
com de pallasso
d'aquesta exhibició
i vull dir que
que fem tots
amb la nostra imatge
a les xarxes
per últim
també recomanar
el treball
del Xavi Bou
que és molt interessant
perquè
hi ha
altres
màquines
que no siguin
efectivament
fotogràfiques
i servir
càmeres de cinema
perquè
vol fotografiar
el temps
i el moviment
del vol
de les aus
i per això
ha disparat
com 5 fotogrames
per segon
perquè
de tot això
és un procés
molt tècnic
i molt curat
que ell diu
ornitografies
i que té
un referent
a una pantalla
com més antiga
que era
el procés
adivinatori
dels auguris
que miraven
el vol de s'ocells
per saber
veure el futur
llavors
el concepte
de pantalla
és com
molt ampli
perquè
sempre han existit
les pantalles
i sempre
han de fer
les pantalles
per mirar
però moltes vegades
són opaques
aquestes pantalles
això també és una cosa
que volem efectivament
en els treballs
que es posem
no tot
l'esmirall
massa llum
a vegades
en lluena
i quan en lluena
es posa
llavors
aquestes
duplicitats
del sentit
de les pantalles
que no sempre
ens veuen
la realitat
després
com dic
la segona branca
de festivals
seria
la part
d'activitats
llavors
aquest any
apostem
per un canvi
d'ubicació
que és a la Teneu
que és un espai
que és com
més acollidor
i podem mostrar
instal·lacions
més properes
que la gent
es podrà sentir
com més íntim
l'espai
i tindrem
una instal·lació
de cinema
expandit
basat en fotografia
de Luis Macías
una instal·lació
molt poètica
del grup de teatre
a Pritzimo
el recital poètic
de la Lola Nieto
amb el seu
sistema
de recitat
reformatiu
la fila
de fotollibres
hi ha publicacions
les xerrades
música
convidem a tothom
que a la propi
cap de setmana
a la Teneu
que gaudirà molt
de les activitats
que hem programat
i a banda d'això
i d'aquestes jornades
també focus
que tenen lloc
aquest cap de setmana
Carles
també és un clàssic
les visites guiades
que feu
sí
això estem molt contents
ja podem
tots els anys
i sempre van a millor
tots els dissabtes
al matí
a dos quarts
de la dotze
quedem a l'antiga estació
i fem una ruta
per a les instal·lacions
on jo explico
part de la curadoria
i de les instal·lacions
i funcionen molt bé
cada cop funcionen
bé més i més gent
gent que ha patit
cada any
i és una cosa
molt íntima
perquè al final
és com una família
perquè
hi ha molta persones
que es passeja
per la ciutat
i podem parlar
de tu a tu
això és molt gratificant
i suposo que hi ha repetidors
no?
entre cometes
sí
hi ha gent que ve
i a més sempre pregunto
hi ha gent que ve de
per exemple
de Reus
són uns amics
que veien
ja s'han fet amics
perquè després de 10 anys
es veuen un cop l'any
de Reus
a Terrassa
sí sí
hi ha gent que es
que es fan
que es fan
de les visites guiades
si haguessis de triar
entre les fotografies
així en plan gran
que dic jo
que estan penjades
a diferents equipaments
de la ciutat
o places
quina triaries?
ja sé que això
és com triar un fill
no?
però
bueno no
sí exacte
és més impossible
triar
perquè
tinc un vincle
gaire bé emocional
en cada
dels treballs
pensa que estic
tot un any
bueno
tot l'equip
estem tot un any
escollint
i preparant
llavors
pensant que tot tingui
una coherència global
llavors no
no podria
a mi
sí que hi ha zones
que queden com
molt ben vestides
la zona de l'estació
perquè allà
s'acollien moltes
moltes imatges
i per exemple
aquest any
hi ha l'instal·lació
del Carles Cansmundó
que no és ben bé fotògraf
és poeta
i poeta visual
i té una
té una sèrie
que
curiosament
no
jo la coneixia
es diu la Nú
no?
com al festival
on utilitza
una fotografia
del cel
i dels núvols
aquest nú
jo recordem
que nú
vol dir núvol
per fer
una espècie
de transformacions
de les lletres
i de les imatges
que conviduen molt
a que la gent
s'apropi
i l'exxisti
de cara a l'any
vinent
hi ha algú
algun professional
que voldries
que vingués
aquí a la ciutat?
hi ha molts
molts
per exposar
i per
fer tallers
d'aquest temps
per exemple
hem aconseguit
que vingui la Vanessa
a Winship
que ve de Londres
a fer un taller
de fotografia
que té una
trajectòria
impressionant
això sí que no
m'ho he imaginat
que vindria
gent tan potent
bé
en tot cas
tens un any
o uns mesos
només
perquè es treballa
de temporada
podíem dir
per intentar
que vingui algú
que no ens vols dir
perquè n'hi ha uns quants
però en tot cas
segur que ho aconsegueixes
Carles
moltíssimes gràcies
per aquesta informació
recordem
que la podeu consultar
també
a la pàgina
de lanu.cat
allà teniu
tota la informació
i també
al web
de l'Ajuntament de Rubí
i ens veiem
per les places
o amb alguna
d'aquestes visites
guiades
el dissabte al matí
doncs moltes gràcies
a vosaltres
per sempre convidar-me
a parlar del festival
que no és el meu festival
és el festival
ja de la ciutat de Rubí
doncs perfecte
moltíssimes gràcies
Carles
un petó
moltes gràcies
Lídia
que vagi bé
Segueix el que passa a la ciutat
a Rubí el dia
Sous-titrage Société Radio
Sous-titrage Société Radio
Sweet Jane
és aquest tema
que esteu sentint
de The Velvet Underground
la banda
entre d'altres
de Lurit
i John Cale
una cançó
que es va publicar
l'any 1970
i que l'hem triat
de fet ja fa dies
que la teníem pendent
perquè del bingo musical
que tenim aquí
al programa
virtual
però que li traiem
una boleta
ha sortit
el número
294
i això vol dir
que està en aquesta
posició del llistat
que la revista
Rolling Stone
considera
que són
les millors cançons
de la història
de la música
com dèiem
aquest tema
de The Velvet Underground
si us esteu d'acord
o no
ens podeu trucar
tenim un telèfon
de directe
al 93
588
5960
All your protest kids
You can hear Jack say
Get rid of here
CJ
Come on baby
CJ
CJ
Some people
they like to go out dancing
and other people
they have to work
Just watch me now
And there's even
some evil mothers
Well they're gonna tell you
that everything
is just dirt
You know that
women never
really faint
And that
villains always
blink their eyes
And that
you know
children are the only ones
who blush
And that
life is
just a tie
But anyone
with a hand
of heart
Oh
They would turn out
breaking
Anyone
that made
of heart
Oh
They would turn out
And hear
C.J.
C.J.
C.J.
C.J.
C.J.
C.J.
C.J.
Heavenly
Wine and Roses
Seem to whisper
to her
When he smiled
Heavenly
Wine and Roses
Seem to whisper
to her
When she smiled
La la la la
La la la
La la la
La la la
La la la
La la la
La
La la la
La la la
La la la
La la la
La la la
La la
La la
La la
La la
La
La
Sweet
J
Sweet
MK
Queen
Sweet
Damn
Sweet
Nh
Fall
Fijet, fijet, fijet.
Fijet, fijet, fijet.
Fijet, fijet, fijet, fijet.
Y si no te sorprenderemos con otra cosa.
Venga, venga.
No, pero vayábamos al estrés al último día.
Bueno, venga, va.
Pues yo bailo, mi público baila también.
Vale, pero espérate a ver que llegue el momento de...
Quique, tú no te escapas, ¿eh?
Yo voy, yo voy.
Vale.
Los chicos se enamoran.
No sé cómo se vaya a eso, ¿eh?
Pero bueno.
Acércate de mi deseo.
Yo te miro a ti.
Te confesaré.
Vale.
Yo quiero bailar toda la noche.
Ah, es fácil.
Baila, baila, bailando, baila, baila.
Y fas con piruetas, pero aquí es como más difícil, ¿no?
Como piruetas.
Sí.
Pero el cable del auricular se me va a la porra.
Se te enreda el cuello.
Contenido premium, ¿eh?
Eh, ¿sí?
¿Me haces un tíxer luego?
Yo no sé al teu convidat si estará ahora flipando, asustado o diciendo
¿por qué no he venido antes?
No lo sé, ¿eh?
Porque no me presenta tan cara a ninguno,
però com que cada dues setmanes estáis aquí como Pedro por su casa,
Sandra Borrego, ¿qué tal?
Bon dia.
Bon dia.
Me han pujat els calos.
Uy, ¿qué ha pasado?
Ja sabeu que la Sandra ve des de la Torre Basas
com a responsable màxima del que es programa allà.
¡Ay, qué cosa más grande!
Totalmente.
I aprofitem la teva visita per convidar el Quique Guillem,
que és un dels nostres ex-vecaris, ex-supporters, que dic jo.
No está rehabilitado porque vuelve.
y le agrada la radio y ve cada dues setmanes aquí.
Y le agrada moltíssim.
¿Qué tal?
Bon dia.
¿Cómo estás?
¿Cómo van tus gestiones?
Gestionándose.
Están gestionándose.
Fuego lento, fuego lento.
Fuego lento.
Ey, tens toda la temporada, ¿eh?
Es una de autor.
No hay a cap problema.
Y la Sandra, yo de ella, a bingut, a mún comida.
¿Qué te vas?
¿Qué te vas del tema?
¿Qué estará pensando esto que es, no?
A Radio Rubí, ¿qué falta?
Un poquito.
Un poquito.
Carlos, ¿qué tal?
Hola, buen día.
Buen día.
Bien, aquí estamos.
Aquí estamos.
¿Habías vinguto alguna vegada aquí a la radio?
No, no, es la primera vez.
Es la primera vez.
¿Y qué es lo que has pensado con este inicio de sección?
Bueno, un poco nervioso, porque tampoco, como es la primera vez,
pues tampoco sabía muy bien.
Que no has bailado.
Muy buena cosa.
No has bailado.
No, no, no he bailado.
Tampoco te lo hemos pedido, también es cierto, ¿eh?
Me lo hubiera avisado, hubiera hecho la corio ya en casa preparada.
Tiene un punto de risa, pero tiene un punto de serio.
Fíjate, un chico tan aplicado y no hem caigut en això, de dir-li, ¿eh?
El proper dia, bé.
El proper dia.
Amb sorpreses, també.
Que el tornaràs a portar d'aquí dues setmanes?
Podem, quan pugui, podem, perquè ens agradaria explicar cosetes també que fa el Carlos.
Jo he encantat.
Ah, doncs mira, ja està.
Però clar, l'has portat per un altre tema.
Sí.
Comencem amb tu, y son órdenes de mi exbecario rehabilitado, el Quique.
Comencem amb tu, perquè si no, després no tenim temps.
Em sembla bé.
Sí.
Has visto yo, si es que soy una manda.
Ens ajustarem els timings, ¿vale?
¿Cuál vas dient?
Tira millas, tira millas.
Un minuto.
Bé, l'Ajuntament organitza una festassa que es diu o la 18 o es diu o la 18.
O la 18.
O la 18, vale.
Com és un número, no sé.
Estaves confondida.
Sí, bueno, confondida.
Som bilingües aquí, eh, també.
Sí, doncs o la 18.
O la 18.
Total.
Serà un esdeveniment on es convida totes les persones joves del municipi nascudes el 2007 a que vinguin al celler de Rubí a les vuit i mitja de la tarda vespre per celebrar aquesta majoria d'edat.
Llavors, en aquest esdeveniment hi haurà sortejos, hi haurà alguna sorpresilla, hi haurà un fotocall, hi haurà una mica tona d'un pica-pica, hi haurà DJ, vindrà la DJ Natura per dinamitzar durant tota la nit i fer una sessió de DJ.
Tota la nit?
Tota la nit?
Tu quieres bailar toda la noche?
Claramente.
Con Sonia y Selena me he desconectado.
De les vuit i mitja fins a les dotze.
Estarem allà.
Fins a les dotze, allà al celler.
Allà al celler.
Els que fan 18 anys en aquest 2025.
Exactament, sí.
Llavors, aquestes persones podran venir amb algun acompanyant, que haurà de ser també major d'edat, i a l'inici de la jornada l'alcaldessa donarà la benvinguda.
I es quedarà tota la festa?
Potser no, deixa espai per les joves.
Sempre fa l'inici i després ja no vol molestar i diu, bueno, pues, gaudir-ho, passar-ho bé, i jo me voy.
Les protagonistes són les de 18 anys.
És veritat, jo també m'haria.
I tu t'iràs també o tu t'hi quedes?
Jo me quedo.
Ah, bueno, claro.
La noche.
D'aquest espai perquè sigui el més íntim possible.
El Carlos es un poco un infiltrado.
Sí.
Sí, no?
Ja l'ha dicho directamente.
Doncs ja jo mirando a la santa, però tu directament, perquè tu ja els dibut ja els tens.
Sí.
O sigui, jo sóc de l'any 2006.
Vaig a complir el novembre.
Aquí de rasquis i rasquis.
Però és que l'any passat no hi va haver festa, no?
No es va poder.
Llavors aquest any...
Te la deben.
Carlos, te deben la fiesta?
Me la deben.
Sí.
O sigui, que demà hi aniràs.
Sí, és la idea.
És la idea.
Tu passaràs bé.
Ens farem una foto, tu i jo, al fotomató.
El que quieras.
Claro.
La portarem aquí.
Com veus aquesta iniciativa?
Doncs bé, la veritat és que ho veig molt important també, que es doni visibilitat als joves, no?
A la gent jove.
I doncs bé, per el que hem estat parlant i el que m'ha explicat, ho veig un esdeveniment que pot ser tan divertit com seriós també.
O sigui, no té per què ser o tot sèrio o tot divertit, no?
I ho veig bastant bé, la veritat.
Jo crec que ho direm una bona tarda i nit també i res.
I què va suposar per tu fer als 18?
Doncs jo, bueno, com parlo per mi, no? No per tots els joves, però jo ho veia com molt llunyà, no?
Deia, als 18, doncs bueno, quan arribin, arribaran.
I quan van arribar va ser com un xoc, no?
Vaig dir, ostres, ja els tinc, no?
I és com que, bueno, doncs et comences a plantejar moltes coses, no?
El teu futur, els estudis, pots començar també projectes personals, perquè ja, doncs bueno, tens una edat, ja has madurat, has canviat la mentalitat, no?
Ja el grup dels amics es separa, cadascú tira per un costat, no?
I, doncs, en el meu cas em va venir molt bé perquè em va fer com centrar-me, no?
Diria, ostres, doncs ara ja em tinc que posar les piles, em tinc que aplicar a tope, que ara ja, doncs, això.
Ara ve de debò, no?
Sí, ara sí.
I ara sóc major d'edat que ara m'has puestó aquí, què? O sigui, què passa?
A mi me queda lejos ja, això.
A veure, si a ti te queda lejos, querido, ja no te hablo jo de mi, si me queda lejos o no.
Jo no recordo els 18, jo personalment, eh, no recordo res especial dels 18, així os lo digo.
Jo tampoc.
Jo tenia unes altres expectatives i després la meva mare em va baixar, em va situar de
solo puedes votar.
Sí.
E ir a la cárcel.
Vergüenza gente.
E ir a la cárcel.
Hombre, con poder.
Jo pensava, jo crec que tindré més llibertat de tornar a casa, no?
Lo típico, quan ets més jove, pues quieres alargar el màximo, no?
Y dijo, no te equivoques.
No, porque vives aquí y vendrás a la hora que yo te diga, ¿no?
Sí, mientras vives bajo mi techo.
Exacte.
Això t'ho han dit, a tu?
Sí, sí, sí.
Però tu penses bastant bé com la Sandra, bueno, ya.
No, no, jo tenia una mica més clar que no és llibertat total, no?
Al final sí que és veritat que, doncs, bueno, jo parlo amb els meus pares amb tota la confiança
i tot i pactem uns horaris i unes coses, no?
Però no és aquí fiesta, saps?
Sí que jo això ja ho tenia bastant clar.
Però perquè ja m'anàvem dient, no?
Escolta, quan complís els 18, no és això...
Ja estàs libre del tot.
Acabaràs a casa, tens que fer coses, tens que estudiar...
i ja estàs.
A més, el Carlos el coneixem des que, no sé si anava segon, primer, segon de l'ESO.
Primer d'ESO.
Això queda...
Ojo!
O sea, hazme traducción.
11, 12.
11, 12.
No sé quants anys tenia.
Sí, 12 perquè podia venir a la torre.
I llavors això, hem vist la seva evolució i ara és, pues, tot un home de 18 anys.
Ja veus, eh?
Molt fuerte.
I hem vist això, totes les etapes per la que ha passat
i el grau de maduresa que ha anat adquirint, no?
I per on ell ha volgut tirar en el seu camí.
Estem superorgulloses d'ell.
Gràcies.
I tu la torre, baixes com la veus?
Com l'has viscuda en aquest temps?
O a mi, ara mateix, et dic que és un lloc que m'encanta.
O sigui, veig que es pot parlar de tot.
O sigui, hi ha molta llibertat a l'hora de...
No sé si ets una persona que potser ens costa una mica més sociabilitzar i tal.
És un lloc perfecte.
Es junta molta gent de diferents cultures, diferents gustos i...
I la veritat és que m'agrada molt.
El que passa és que quan jo anava, quan tenia 12 o 13 anys,
doncs, bueno, no anava a parlar, no?
Estava tot arreu corrents per allà,
que si les pales de ping-pong per aquí, que si no sé què, saps?
Però ara que ja soc més gran i tal,
m'agrada molt anar allà a xerrar, no?
A xerrar, explicar les meves coses, tal.
També m'han ajudat molt en temes, per exemple, del col·le, no?
Si necessitava...
M'informaven sempre de les beques que estaven disponibles, tal.
O per estudiar, simplement.
Ja em deixaven una sala, ja, per estudiar i tot.
Molt bé.
Quines relacions públiques, eh?
Ja, ja, ja.
D'aquí, de...
Jo crec que vindran hordes de joves, ara, apuntar-se.
En plan, jo he escuchat el Carlos i he visto el camino.
Està muy bien ir-tos.
Ja, ja, ja.
Ja, ja.
Ja, ja.
Ja fa't en la panca.
Muchísimas gracias.
Ya está feta, tú estás ya fuera de plazo.
Eh, bueno, fuera de la Penélope, que dice, muchísimas gracias.
Penélope, Crudiano, Potana...
Bueno, si andéis a la Torragasa, os la deixaréis o a entrar, no?
Por supuesto.
Vale, vale.
Es como si voy yo.
Clases de teatro, cafazzina.
Haciendo cálculos, tenías 12 años en cuarentena, casi, no?
Sí.
Más o menos.
Si es que soy viejo, si es que...
Si es que...
Bueno, él dice que es viejo, pero viene a ser la sección más joven del programa, eh?
Bueno, mira, tan viejo no és, no?
Home, clar que no.
Aquí, la més major de totes, soy jo.
En fi, és igual.
Tu mi no velo.
¿Cómo está la vida?
La vida està, bueno, i menys mal que està la vida, també, no?
Doncs, Carlos, moltíssimes gràcies per venir al programa,
per explicar-nos això.
Com que m'has dit que està vinculat amb altres coses,
ja me'l portaràs un altre dia, també, eh?
Vaurem, vaurem.
Hi ha moltes coses per explicar.
Hombre, un spoiler o alguna cosa?
O un tíxer, va.
Un tíxer, un poquit davant.
Vinga, Carlos.
Bueno, doncs, jo vaig parlar amb ella perquè m'agradaria...
Bueno, ara que, com he dit abans,
que és una edat perfecta per començar projectes personals i tot,
jo vaig tirar per...
Em vaig a cantar per la música,
soc artista, faig cançons i tal,
a Spotify, YouTube, etc.
I, doncs, bueno, ara que he fet els 18,
em vull posar una mica més sèrio amb aquestes coses.
A més que estudio, també, no?,
però em vull posar més sèrio amb aquestes coses.
On estan aquestes músiques?
Doncs a Spotify, YouTube, TikTok...
Però estem buscant com?
El meu nom és GK444.
En espanyol GK444.
Vale, ara ho buscarem.
El José està ahí, ojo a vizor, buscando.
Aquí tenim...
Primicia!
Estàs a fa temps, eh, ja?
Bueno.
Porto ja des de cuarentena, però...
Portes 5 anys?
Sí, sí, sí.
Sempre m'ha agradat.
GK!
Dime por qué eres así conmigo,
miro hacia adelante al destino,
quemarme en el fuego conmigo.
Esto también lo podemos bailar.
Sí, sí, sí.
Son així molt mogudes.
I tens coreografies, d'això?
Eh, no, encara no.
És que abans has dit que haguessis preparat la coreografia,
si t'haguessim avisat...
Ja, esclar.
Pues ara aquí estamos esperando la coreografia.
Quan comenci a treure més música,
faré algun ball així...
De TikTok.
Eso es.
Ja està.
Pues ja os veo, eh, la siguiente aquí...
Va a ser viral, eh?
Te digo.
Madre mía.
GK444, eh?
Sí.
Si busqueu el Carlos amb aquesta música...
I que després ja parlarem, eh?
Has de tornar aquí al Rubi al dia.
Moltes gràcies.
I com dèiem, el més jove d'aquí de l'equip
és el Quique,
que li vaig encomanar una secció
que es diu Gerga Juvenívula,
que vol parlar de com parlen els joves,
però també se'n va moltes vegades
per temes xarxes
i coses que estan de moda o no.
i ens fa com un concurs de vegades,
a la Sandra i a mía,
a veure si estem al dia o no.
Que, bueno, ja està més que jo,
però no te penses.
No massa.
Spoiler.
Se piensan que sí,
luego no.
No, jo ja sé que no.
Tisis de riñón.
Jo ja sé que no,
però...
Bueno, si hi ha coses que no entenc ni jo...
Pues esto no sé si...
Es que això caminé molt ràpid, eh?
Sí?
Avanzo molt ràpid.
Venga, Quique,
¿qué tenemos hoy?
No sé,
pero yo solo sé que Carlos no es charca.
Buah, estamos con...
¿Tú saps?
Podría llegar a entender algo,
pero...
No es charca.
Charca.
Que no es carca,
que no es gran,
que no es...
Pista.
Música de concursos.
Pista.
Es que se define muy rápido.
Sí.
Yo creo que ya sé cuál es.
No es algo...
Que no es algo así cutre,
malo,
no sé.
No.
No.
Charca, mira,
ejemplo.
a una persona que lleva
Nude Project
y cosas así.
¿Cómo?
¿Sabes lo que es Nude Project o no?
Sí.
Ese sí,
no es que no.
O sigui,
yo vaig veure una web
que crec que era una marca
de arroba,
va por ahí.
Sí.
Sí.
Sí, independiente,
amb un estilo característico.
Entonces no sé lo que es.
Oye,
no está nada malo.
Entonces no sé lo que es.
No está nada malo,
no está nada malo.
A ver.
Charca básicamente
es una persona
que sigue todas las modas.
Digamos que...
Vale.
Sin tirar bife,
pero Ibai es muy charca.
Es la verdad.
¿Te estás tirando piedras?
No, no, no.
Es verdad.
Porque no van a ver esto.
No, no lo van a ver.
Pero la gente que sigue así
a Ibai en masas
es muy charca.
La gente que sigue a Ibai.
Sería Noel.
Sería como...
También, también,
porque ya está...
Ahora sí.
Él es la pirámide
de la charca ahora mismo.
Es como mainstream,
un poco.
Sí.
O sea,
se mueven por lo que
tiene número.
Exacto.
Vale.
O sea,
si ahora tiene número
vestirse de negro,
pues tú bate negro.
Uy.
Llamas a Black Dress Wear,
¿eh?
Ahora.
¿Ah, sí?
Aturnate al gótico.
Está volviendo,
está volviendo.
Poco a poco,
pero está volviendo.
El chandalismo negro,
en plan un poco de color,
por favor.
El chandalismo negro,
perdona,
es lo más guay
que he visto esta semana,
¿eh?
Chandalismo negro.
Me encanta.
Pues eso.
te viene a la cabeza,
¿no?
Que no vuelva el Nike Tech,
por favor.
Yo lo he llevado.
Yo lo he llevado
y de verdad que
me arrepiento de ahí.
Es demasiado callejero.
¿Qué es?
¿El Nike?
¿Qué?
Nike Tech.
Nike Tech.
El típico chandal Nike
que lleva aquí
las líneas así,
que lo llevaba yo siempre.
Vale.
Bueno,
pero es una...
Esto es normal.
Es un clásico,
Casada Purta.
Hablando del Mora.
Mora no será Rafa Mora.
No.
No,
el Mora del cantante.
Ah,
Mora,
también te he entendido Mora,
perdón.
que también Rafa Mora
podía bastir a eso,
sagú,
rollo fa 25 años.
Sí, sí, sí.
Ok,
vale.
Vale,
pensaba que ya había
mis rayas blancas.
MDLR.
Sí,
lo que ahora se le llaman
los canis.
Eso ya lo hablamos.
Eso ya lo hablamos.
Si lo hablamos,
pero lo teníamos.
Misma foto.
Gracias,
José.
Vale.
Hombre,
a ver,
no es tan
jampán como yo
me esperaba,
me has parado
me rayas blancas ahí.
Porque es negro,
es negro.
No,
hay de todos los colores.
¿Por qué qué?
Reflecta.
Sí.
Es reflectante.
Vale.
Ahí está el...
Si tú posas al furacén
y cuando surs de aquí
si no ya vas dando...
Sí,
haces una foto
con el flash así.
O si vas por la noche
es como un chaleco reflectante.
O sea,
te viene muy bien,
¿no?
Tiene un doble uso.
Sí,
bueno.
O triple,
lo que sea.
Vale.
Los que tengas,
sí.
Te animo un minutet mes.
Uy,
Dios mío,
ya nos hemos llegado.
Más cosas.
Cuéntanos,
Quique.
A ver,
rápido,
entonces,
no sé si consideráis
que alguien es charca.
Alguien de vuestro entorno
decís,
no,
este es charca.
Digamos esto ahora aquí.
No,
pero yo qué sé,
no sé,
tengo un primo que sigue charca.
Campeón.
No sé,
¿sabes?
Yo creo que
a Sen Sabule
contra Més Jova Edge
puede ser
causa en aquella tendencia.
No todo,
obviamente,
pero sí que
te mimetizas
con tu entorno.
Sí.
Puede ser charca,
¿no?,
de tu entorno.
Yo creo que todo el mundo
tiene que pasar por su época
a charca.
O sea,
yo he pasado la época a charca.
Es verdad, es verdad.
Y luego ya,
cuando te das cuenta
de que todo el mundo
es charca,
dices,
tengo que dejar de ser charca.
charca.
Quina reflexió,
no sé per què no fem
una tertúlia,
eh,
un dia.
Venga.
Coses de la vida.
Ah, que sí.
Ajustem horaris,
que està estudiant
aquest jove.
Sí.
S'ha capao.
Bé,
doncs,
mira,
ara,
com jo tinc otra edad,
acabarem amb un tema musical
que no sé si coneixeu o no.
Es diu
Over My Shoulder
per felicitar un senyor
que es diu Mike Rutherford,
tot i que va néixer
com Michael John Crawford Rutherford,
que era muy largo,
y dijo,
me llamo Mike.
I és músic
i entre d'altres
estava a Mike and the Mechanics
i també Genesis.
No sé si us són
a aquesta banda.
Doncs avui fa 75 anys,
va néixer un 2 d'octubre dels 50
al Regne Unit
i sentim Paul Carrack,
un senyor que vaig estar
a punt d'entrevistar
i m'hi quede con les ganes,
no pudo ser,
però sentim aquest senyor
cantant aquest tema
que sí que va escriure
al Mike Rutherford
per felicitar-lo
pels 75 anys que fa.
Jo,
en mi voluntat
d'ensenyar a la joventut,
us recomano
la música dels 80
com aquest tema musical.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies, Sandra.
Gràcies, Quique,
que he vist que s'han posat
tots els auriculars
per escoltar la canció.
M'encanta.
Oi, sí, oi, sí.
I després d'això,
informació
i tornem demà.
Que vagi bé.
Baby, please,
tell me that
I'm dreaming
I just never want
to let you go
Looking back
Over my shoulder
I can see
That look in your eyes
Turning my heart
Over and over
I never wanted to say goodbye
I don't mind everybody laughing
But it's enough to make a grown man cry
Cause I can feel you slipping through my fingers
I don't even know the reason why
Every day it's a losing battle
Just a smile and hold my head up high
Could it be that we belong together
Baby won't you give me one more try
One more try
Looking back
From all over my shoulder
I can see that look in your eyes
I never dreamed it could be over
But I never wanted to say goodbye
Looking back
Looking back
From all over my shoulder
From all over the naked
Ràdio Rubí, Notícies
Bon dia, el Sindicat de Metges de Catalunya
crida la vaga aquest divendres
aprofitant una aturada del col·lectiu a escala estatal
contra la reforma de l'Estatut Marc
que el Ministeri està negociant
Sota aquest paraigua d'una aturada estatal
el sindicat majoritari del col·lectiu a Catalunya