Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 7 minuts, és el moment de la cultura, del lleure, de les propostes. Entrem a l'hora més magazinera del Rubí al dia, tot parlant de dansa, de Nadal i de vins.
Avui parlem amb Santiago Granizal de l'Escola Vuit Temps, els encarregats de l'espectacle de la casa Malquiades, Mapindensin. Li preguntarem com s'han preparat els Malquiades i les Malquiades per aquest espectacle que es pot veure cada tarda a la plaça de l'Ajuntament.
I com cada dia, regalarem entrades gratis per anar a la sala a tots aquells que ens truquin en directe una mica abans. De dos quarts de 12 al 93 588 59 60 93 588 59 60. Tenim entrades per veure el trencanou, el trencanous, volem dir, les bàrbares molt lluny, una pel·li del cicle Gaudi i el festival de balsos i danses que cada any es pot veure a la sala.
I acabarem parlant de vins i caves. El Maria Rosàs, de Bodega Rosàs, ens fa recomanacions de cara al Nadal. Ja sabeu que ell sempre explica novetats, vins per totes les butxaques i alguna que altra sorpresa de cara a aquestes festes. Tot això des d'ara i fins que siguin les 12 en aquesta recta final del Rubí al dia.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui ens acompanya el Santiago Granizal, fundador i alma mater de Vuit Temps, l'escola de dansa i teatre de la ciutat. Hem convidat el Santiago perquè els malquíades, els ajudants del mag Rubisenc, van a la seva escola a aprendre a ballar per l'espectacle que, com dèiem, es pot veure cada tarda a la plaça Pere Aguilera. Santiago, bon dia. Hola, bon dia, què tal?
Explica'ns una mica què és el que podrem veure a la plaça Pere Aguilera, perquè vosaltres teniu molts estils, em refereixo al vostre centre, però aquest espectacle és sobretot de la màgia de Nadal. Per tant, color, llum i una cosa més a més que sigui per a tots els públics.
sobretot d'infantil, eh? Exacte. Nos hem encomanat aquesta feina, que estem fent amb moltíssima il·lusió, perquè crec que la il·lusió és la clau principal del Nadal i de l'espectacle. És un espectacle per tot el públic, sobretot està pensat per nens i nenes. I bé, tenim ball, teatre, el mapping, cançons que hem fet nosaltres també, o sigui que està bastant ple de coses.
Com ho fan els malquiades? Saben ballar bé? Ho fan bé, eh? Treballen molt dur, treballen molt dur, eh? Han practicat molt, però sempre amb aquesta il·lusió que es caracteritza i que venen sempre amb moltes ganes de treballar. Ell saps la feina que han de fer i s'han posat les piles, o sigui que superbé.
Bé, tenen aquest punt màgic, també. Estan al costat del mac Rovissenc, que això també els ajuda. Home, això és molt important. Veurem... Em sembla que s'han fet tres o quatre espectacles, perquè va començar divendres passat. Veurem un recull dels espectacles que van fer els Malquiades l'any passat. Un recull, precisament, que hem...
tret de les xarxes socials de Vuit Temps, perquè aquells que ens estan mirant des de casa, si no han anat mai a veure aquest espectacle, es facin una idea del que podran veure. Rubí té la màgia dins seu, Rubí té la màgia voltant dels carrers, les llums i els colors són arreu, i tot és possible anar d'alcito i creus, infants amb els ulls plets de gos.
Somriures que neixen amb molta emoció desperten la gran tradició que amaga un secret que ens envolta i unes.
Ja ho sabem, només hem de creure. Ja ho sabem, només hem de creure. Si tens il·lusió i amor al teu cor, tu maquiades també podràs ser. Tu maquiades també podràs ser. Tu maquiades també, tu maquiades també, tu maquiades també podràs ser.
Doncs el que podem veure aquests dies és una mica semblant a això, no sé si és el mateix espectacle... No, no és el mateix, aquest hem canviat, hem canviat, sí, sí. Un missatge que nosaltres teníem molt clar que volíem donar és que qualsevol pot ser Melquiades, també, no? Només has de sentir-lo i voler fer-ho i tenir la màgia, la il·lusió i les ganes de treballar. Doncs el primer any va ser a l'Arnau, a les nostres Melquiades, el segon any va ser a la Xenya,
I aquest any la Xenya i l'Arnau, que són els antics melquiades, estan a la trobada d'un nou melquiades, que en aquest cas és l'Elisa, que és una nena que no té il·lusió, no vol creure en la il·lusió i a la màgia, que això li passa a molts nens també, que és com que tenen moltes dubtes. Doncs aquí aclarem aquestes dubtes i per què és molt maco i molt interessant voleu creure i vull tenir aquesta il·lusió.
per viure les coses. I la convencen? Sí, home. Qui vol veure la vida així com sense il·lusió i tot gris? No, no, no. Un espectacle, i en aquest cas un missatge que serveix pels nens, però segurament també serveix per molts pares, no? Clar, és que el missatge està plantejat per als adults, també. Això és molt important. I tenim la comicitat que hem trobat, també és perquè riuen els petits, però també els grans, i...
I el mensatge és molt interessant. Jo vaig veure la pel·lícula La vida de Pi, i el mensatge és bo, tu pots escollir creure o no, però és molt important els canvis que tu sentis quan estàs vivint la vida d'una forma o d'una altra.
I jo crec que és molt més agraït viure la vida amb il·lusió i amb màgia i amb els records. Jo crec que com són grans, una cosa que ennyorem molt i que tenim molta estima és els records que hem viscut amb il·lusió i amb família. Crec que això és molt important.
I això que fan els malquiades i que venen a la vostra escola, que els ajudeu a fer, m'imagino que costa molt de temps. Perquè, clar, arribar a aquesta idea i després materialitzar-la, fer les coreografies, també l'espectacle teatral, quant de temps trigueu a preparar tot això? Doncs nosaltres comencem al setembre.
Sí, nosaltres els CAPs, diguem, començem al setembre, i ja a l'octobre comencen els marquiades a venir a l'escola, i treballen molt dur, i es queden fins a molt tard a la nit, i a cap de setmana també, molt aviat. Déu-n'hi-do. Home, sí, sí, sí. M'ha agradat veure en algun lloc, que us presenteu com a espai de creació, i ara ho parlàvem,
perquè realment en el que us heu convertit és en això, en un espai de creació. Estic pensant en aquest espectacle, però l'última vegada que tu i jo vam parlar era per Festa Major, que també vau tenir, sobretot els vostres alumnes que estan en competicions internacionals van tenir molt protagonisme. Tu imaginaves, quan vas muntar l'escola, que arribaríeu aquí...
No, mai, mai. Perquè la vas muntar com una escola de barri amb tot el carinyo. Sí, sí, sí. Nosaltres vam començar molt humilment treballant i sí que teníem la visió que volíem que es convirtessin en una cosa més que una escola de barri o de ciutat, però mai havíem pensat que arribaríem fins a aquest punt. Jo no vaig parlar amb ells, que quan va començar a competir fa 3 anys ja, que ells m'han portat aquí.
O sigui, la seva motivació i les seves ganes i el seu treball m'ha portat a mi, Antonio, fins al punt de dir, doncs anem a competir. A veure, anem als mundials, anem als campionats europeus, no? I volem fer un espectacle com va fer el Jorobau de Notre Dame a l'Església. Anem a fer el Malquiades, no? I, bueno, hem treballat molt dur, però perquè ells ens han motivat, que això crec que és molt guai.
Que no sigui una cosa que nosaltres hem imposat, sinó que ha sigut de l'altra banda. Sí, que eren ells els que demostraven que podien arribar més enllà. Això vol dir que teniu gent que va començar amb vosaltres i que ja s'hi dedica professionalment a la dansa, o que ha fet de la dansa no aquella activitat extraescolar o que feia després de l'escola, sinó que ara viuen d'això.
Exacte. Nosaltres sempre proposem als pares quan venen a l'escola que hi ha dos camins per viure l'escola. És potser com una extraescolar i com una cosa més lúdica només per passar-ho bé, o poden tenir una formació professional que, clar, això ja no és com si fos una extraescolar. Hi ha un compromís que han de signar i han de pactar i s'ha de respectar. I això ha portat a que l'escola...
avui en dia tingui campions del món, soc campions del món, bronza, o sigui que estem, la veritat és que estem molt contents amb això. I sí que tenim gent professional treballant, en principi tenim ja alumnes que ja són profes, ja això que diu molt, perquè també aquests profes no és que siguin profes de nens petits i ja està, sinó que són profes que estan ajudant-nos a arribar a aquests campionats d'Espanya o del món, o sigui que estan bé, ben format de nivell.
I després tenim alumnes que van treballar musicals o que van treballar videoclips o que van treballar...
a coses molt interessants també, a teatre a Barcelona. És que s'han fet teatre a Barcelona. A la part de teatre s'hi hable una mica menys, jo crec que a la part de bany, però a la part de teatre està agafant forma i està treballant a Barcelona, que és molt important també. Que xulo. Esteu fent els malquiades. Entenc que sejan ja per competicions, perquè aquests que competeixen deuen tenir aviat alguna... El Campionat d'Espanya és a l'abril. O sigui, que ja estan a toque. Sí, ja estan a toque. Feu festival d'hivern? Sí, sí.
Molt bé, quan? A febrer. I a més a més teniu pendent per d'aquí uns dies l'estrena del casino. Dormiu un poc o alguna cosa? Jo no, jo no. Ja m'ho imaginava. Jo necessito arribar al 15 de desembre i ja després veure si puc dormir amb les vacances de Nadal, que no fem vacances perquè tenim obert per la gent de competició perquè ells no poden parar, però jo crec que ahir a les vacances potser una mica
Només s'has d'anar a obrir l'escola i ells que s'hagin. No cal que estigui allà mirant, no? Sí, sí, sí. Què ens pots explicar, que m'imagino que és molt poc, però de l'estrena del casino. Hi ha molta gent esperant aquesta estrena i quan es va saber que hi hauria... Estarà l'Ales Bardensaire, però també estareu vosaltres, molta gent va dir, ostres, serà un espectacle que promet. Perquè, a més a més, l'estrena del casino és prou important com per fer una cosa...
A veure, jo no puc dir molt, eh? Ja m'imagino. Perquè tot és sorpresa. A mi m'agrada molt la sorpresa, la il·lusió, la imaginació i tot el món oníric. Aquest m'agrada molt. Però una pista. Una pista. Jo, quan vaig llegir el guió, m'agrada moltíssim. Jo soc un apassionat de les coses clàssiques, i de les coses contemporanies, i crec que està molt bé la mesura en què es va unir el guió de com serà l'apertura del casino.
És a dir, que hi haurà una part més clàssica, deduïm, perquè està a les verdes en s'aire, i una part més contemporània, que la porta avui temps, per exemple. Sí, es pot dir també. Però hi haurà més coses clàssiques. No només la dansa, sinó que hi ha una aposta important de...
d'història, que jo crec que és el més important, que el casino... Jo, com soc uruguaià, soc urubinenc i no tinc aquesta... Com es diu? Aquesta... El coneixement més històric, no? Exacte, exacte. Però sí que m'he informat, perquè a mi m'agrada fer les coses amb molt coneixement i amb tot el respecte del que estic fent.
I sí que m'he informat, vaig llegir molt de com va començar, la part del mig, quan es va parar, i sí que crec que està tot molt bé lligat i crec que tindrà molt de sentit per la gent que sí que ha viscut totes aquestes etapes al casino. Però no ens pots dir si hi haurà 10 ballarins o 50... Hi haurà molts, però molts és molts. Molts. A sobre l'escenari a la vegada.
Exacte, sí. A sobre de l'escenari, a la vegada... És que m'estic intentant fer a la idea. A sobre de l'escenari i a la vegada, molts ballarins. Molts ballarins. Fent coses diferents? Sí. M'estic explicant? Sí. Simultàniament veurem aquest pas del temps? Sí, sí, sí. Vale.
És que ja no sé com preguntar-li per aconseguir que m'expliqui alguna cosa. Seran tots alumnes de l'escola? O potser podem veure algun profe ballant? Pot ser, pot ser.
Pot ser que torni jo a ballar després de no sé quan. Què m'estàs dient? Home, jo vaig deixar de ballar a les 32. Ara tinc 40. Jo vaig deixar de ballar a les 32. Només vaig tornar l'any passat pel programa de televisió aquest que vaig fer, però jo ja no ballava perquè tinc una lesió molt important a l'esquena i no puc ballar bé ja. Però pot ser... Que guai. Aquesta vegada. Que guai.
Fa així alguna cosa. Pot ser, pot ser. Pots fer una cosa que no sigui perillosa. Sí, sí, sí. No, no, home, l'ho he muntat jo. Save song. Però bé, sí, sí. Jo el que volia transmetre també amb això del casino, que també té molt a veure amb això de malquiades, és que sempre que hi hagi un motiu de celebració, jo crec que ens hem d'agafar d'això. Jo crec que és molt important viure contents, perquè hi ha molta frustració, hi ha...
Hi ha molta cosa al voltant que crec que ens hem d'agafar aquestes coses de motius de celebració, motius que et donin il·lusió i aquestes coses d'estim treballant, però després del treball, on sigui cuinar, saps què vull dir? Agafar un menú especial i...
ja posaré amor a aquest dinar o a aquest sopar. Crec que és important, un cafè amb un amic. Crec que aquestes coses ens fan relaxar-nos una mica, no estar tant a la defensiva, i crec que és molt important celebrar. I és una molt bona raó l'opertura del casino. És a dir, que encara que no sigui Nadal,
o no encara Nadal, si tindrà aquest punt que deies de la màgia i de transformar les consciències, per dir-ho d'alguna manera, del que estigui allà que potser surt amb una mica més de bon rotllo. Jo crec que sí. Jo crec que sortiran d'allà, vamos.
Escolta, i tu que estàs tan a prop dels Malquiades, del mac Rubissenc, també demanes coses als Reis i al mac Rubissenc? Jo sempre, sempre estic demanant coses. A veure, no ho sé, l'altre dia vaig parlar amb el mac,
perquè, clar, volia saber com anava tot això dels maquiats i tal, i em va dir que està observant tot el Rubí i tots els nens i que està fent la llista i tal. Jo soc a la lista, ja em va dir que soc a la lista. T'has apuntat? Sí, sí, ja m'he apuntat i ja he demanat les coses que volia, així que a veure què tal. Alguna de les coses que has demanat, com a mínim les que siguin per l'escola, les pots explicar?
Jo he demanat que... Jo vaig demanar que la gent, quan està treballant en conjunt, sigui més propera i que sigui més...
que tinguin més respecte a uns als altres i al treball que estan fent. Això és molt important, perquè nosaltres a l'escola compartim moltes hores. I crec que és molt important ser consens que l'altre també està treballant i que l'altre ve a passar-ho bé, també, i que és important que hi hagi una coacció grupal i que sigui tot més maco, més amigable, més... No ho sé. Saps què? Molt més bon rotllo.
En general, a la vida no ens aniria malament, eh? Sí, jo crec que sí. Un poc més de bon rotllo. Sí, jo crec que sí. Jo crec que estem molt a la defensió, i això ho pots veure a les xarxes socials, al TikTok, a l'Instagram o al carrer mateix. Jo que he vist que hi ha la rotonda aquesta que hi ha per sortir ja per a Sabadell, Sant Quirce i tal, o sigui, jo, en esa rotonda jo ja ve un anàlisi de com està la penya...
I està molt mal, la gent, en aquesta rotonda. Jo l'agafo molt. Ja, és que jo crec que... Paciència. Sí, sí, absolutament d'acord. Hi ha gent que crec que com agafa la rotonda és com va per la vida. No miro al costat, no sé si hi ha ningú més, no m'importa, el que més m'importa és arribar al primer i el meu, i si pel camí tinc un accident, no passa res.
certament, la rotonda esta és la vida. Ja, és com... Jo sé qui ha de passar, però si puc passar jo primer, millor, no? Bueno, pues això un poco tot. En general, la vida. Molt bé. Cites que tingueu així, deies, a l'abril, Campionat d'Espanya...
L'abril, el campionat d'Espanya. En juliol, el campionat del món. Després tenim el febrer el festival. I comencem a les obres de teatre nosaltres generalment al març. M'estic cansant només d'escoltar-te, Santiago. No m'estranya que necessitis vacances.
I el carnestolta, que volem sortir, que l'any passat no vam sortir perquè teníem massa coses i era impossible. Però nosaltres volem sortir del carnestolta també perquè no s'agrada molt. Agafeu una mica de cada cosa i els barregeu tots i ja està. Tens raó, hauria de fer això. Sí, sí.
Bé, segurament seguirem parlant els pròxims dies. Molt bé. Molta sort amb aquest espectacle del casino, que segur que us té preocupats i estem expectants per veure aquesta sorpresa. Moltes gràcies. Gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Queden un parell de minuts perquè siguin dos quarts de dotze i aquest tema musical, que avui és una estrena dels darrers treballs musicals de Luz Casal, ens va perfecte després d'haver parlat amb el Santiago, sobretot de la necessitat d'optimisme que té la societat. Està inspirada aquesta cançó en una noia que pateix multitud de malalties rares i que, com diu la cançó, malgrat tot, creu que nada es impossible.
Mañana un comienzo, nace una oportunidad para buscar, para encontrar algo de felicidad. Si he llegado hasta aquí, me permito decir que he escogido el
Gràcies.
Cada mañana un comienzo Nace una oportunidad Para buscar, para encontrar Algo de felicidad Si he llegado hasta aquí Me permito decir Que he descubierto algo indiscutible
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Strolling in the park, watching when I turn to spring.
Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, La Play, on la música és la protagonista. Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
11 i 33 minuts. Continuem el Rubí al dia. Apunta el telèfon 93 588 59 60. És el telèfon al que has de trucar si vols aconseguir entrades gratis, entrades de franc per anar a la sala a veure algun dels espectacles que es poden...
veure durant aquest mes de desembre. Per començar, proposem el Trencanous, el clàssic de Tchaikovsky, en aquest cas interpretat pel Balet de Barcelona, que ja va estrenar aquesta obra fa cinc anys, també a la sala. La companyia del Balet de Barcelona, ja sabeu, està...
assajant, assaja, té com a sona d'assaig Rubí, i per tant sempre fan aquesta obra, que en aquest cas serà aquesta mateixa setmana, el dia 5 de desembre, dos quarts de set de la tarda al Teatre La Sala. Les entrades costen 20 euros, però les pots aconseguir gratis si truques al 935885960. És una obra una mica llarga, és un balet, vaixa, durar una hora 45 minuts,
i en mig té una aturada de 15 minuts. Com deia, més el clàssic de Tchaikovsky, però interpretat en aquesta ocasió pel Ballet Barcelona, que li donen una mica la volta. A més a més, agraeixen especialment a les barres d'en Saïra per haver col·laborat també en aquest muntatge. Podeu comprar les entrades a través de la pàgina web de Qubin, ja sabeu on es compren les entrades de la sala,
o a conseguir-les gratis si truques al 93 588 59 60. I en una setmana, i una mica més, el 14 de desembre, podeu veure l'obra de la companyia La Brutal, Les Bàrbares. És una obra interpretada per la Maria Pujalte, la Cristina Plazas i la Francesca Pinyon,
Una obra dirigida per David Selvas que explica la vida de tres amigues de l'escola que es troben sis mesos després de l'amor de la Bàrbara. Una altra dona, una mica més jove, però...
que va formar part de les seves vides. Molt recomanable, costa 20 euros, es pot veure el 14 de desembre a dos quarts de set de la tarda i si ens truques per telèfon pots aconseguir entrades gratis. És el 93 588 59 60. Hi ha encara un parell de propostes més. Ja sabeu que la sala, un cop al mes, ens mostra o ens ofereix
pel·lícules del cicle Gaudí, és això que ja s'entén de fons, el molt lluny, la pel·lícula que es podrà veure el 19 de desembre, a les 8 del vespre, en aquest cas les entrades costen 4 euros i mig, i explica la història del Sergio, que viatja a Utrecht amb la seva família, en principi per veure un partit de futbol, però després es queda.
El Sergio està interpretat pel Mario Casas, que va guanyar el Premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga, precisament per aquesta pel·lícula. Tenim una birra. No, tinc pressa. Cortes cebollas como el puto culo. Puedo cortarlas yo muchísimo mejor, que lo sepas. ¡Y un su fuerte! ¡Un! ¡Un! ¡Un! ¡Un! ¡Un! ¡Un! ¡Un!
Si voleu anar a veure aquesta pel·lícula molt lluny, el 19 de desembre, a partir de les 8 del vespre, i voleu anar gratis, ens heu de trucar al 93 588 59 60. I finalment, el 30 de desembre, també podeu anar a veure el concert de balsos i danses, en aquesta ocasió, amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès. És a dos quarts de nou del vespre, el preu són 25 euros...
i sonaran temes musicals com aquest. En aquest cas, el concert de cap d'any de l'Orquestra Sinfònica del Vallès està dirigit pel Xavier Puig i comptarà amb la participació de la soprano Andrea Martí, una obra que té una durada d'una hora i mitja i que es recomana
per persones majors de 10 anys. Podeu anar amb nens, però no massa petits. 93-588-5960, el telèfon al que ens podeu trucar per participar en aquest sorteig d'entrades. De fet, si ens truques directament, et regalem dues entrades per veure alguna d'aquestes obres a la sala. Són dos quarts i mig de 12. Continuem perquè hem de començar a parlar del Nadal.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Avui fem secció d'avents al Rubí al dia, una secció que es diu De Vi en Vi, i de fet en tenim uns quants a sobre de la taula, com sempre, acompanyats del Maria Rosàs de Bodega Rosàs. Bon dia, benvingut. Bon dia. Avui veig que has portat una proposta de cada tipus, però ens en faràs.
Més, oi? Si voleu, fem un calendari d'advent amb vins. Ho sé, ho podries fer. Perfectament. I no només al mes de desembre, oi? És una miqueta agosarat, m'he plantejat. Potser em tilleran de... Seria un supercalendari d'advent, si haguéssim de posar dins...
Cadascuna de les ampolles. Bé, t'hem demanat una sèrie de propostes de cara al Nadal, perquè m'imagino que, com en tots els comerços, però aquells que tenen a veure amb les qüestions gastronòmiques, el Nadal és una de les èpoques fortes, oi?
Sí, l'altre dia estava amb els nens amb uns titelles, era un teatre de titelles, i la noia preguntava què feu al Nadal? I la primera resposta va ser menjar molt. I al final menjava acompanyat de beure.
Totalment, totalment. No sé com vols començar, no sé si vols començar per cadascun dels vins, perquè també acompanyaran els tipus d'àpats. Entenc que al final tens gent que et ve a buscar vins per un àpat, però també per regalar, però també per portar... Hi ha mil formats totalment diferents i al final...
L'important és disfrutar-ho. I si és per regalar, ho ha disfrutat molt la persona qui ho rep. I l'altre tema també és el que comentaves, que cada vegada més la gent ens ve teledirigida amb maridatges. Escolta, que faig no sé què, quin vi m'encaixaria... És xulo perquè cada vegada la gent s'obre més de ment. Escolta, em deixo recomanar el que tu em diguis, però et marquen una miqueta els objectius de cada proposta, però està bé perquè abans era...
com tot més avorrint, no? La gent ja anava molt amb una marca o amb un celler. La seva marca, el seu celler, el nen negre per la carn, el blanc pel peix... Peix... I ara la gent trenca més, eh? Sí, sí, jo crec que també estem... El que et comentava, potser... Això, estem més oberts, cada vegada hi ha més propostes més trencadores i el que també volem és, doncs, deixar-nos assessorar i que ens sorprenguin, no? Que jo crec que és una miqueta la màgia també del Nadal. Per això, bueno...
per acabar fent sempre el mateix, jo sempre dic, ostres, és una miqueta avorrit, jo tampoc menjo el mateix cada dia. Llavors intentem donar una miqueta de sortit o varietat. De fet, els menús de Nadal també estan canviant, és a dir que, malgrat que hi ha una part que és molt tradicional, s'intenta sempre, jo crec que cada cop més la gent intenta innovar una mica i
almenys els aperitius, fer-los una mica diferents, no? Sí, sí. Perquè, si no, també seria molt avorrit, no? Exacte. De fet, si parles amb el Cristin de la Suchiteca, al final, ell també em comenta, no?, que, ostres, és que la quantitat de comandes que els hi surten en dies que, al final, normalment està envahit pel Caneló, l'Escudella, la Cardolla...
És això, que cada vegada també estem més oberts de ment i que tampoc no ens tanquem tant al que sempre s'havia fet. Llavors, sí que home, jo ja t'ho dic, els galets, els meus nens no me'l perdonen, els canelons tampoc, saps? Perquè després una mica la resta també forma part del Nadal d'anar innovant i d'anar fent alguna coseta diferent, no? Si no, cada any és molt avorrit, no? El mateix.
Vinga, per quin dels vins començarem? Seré molt breu, eh? Si no em tires de la corda, intentaré. Vinga. A mi sempre m'agrada començar amb els escumosos, perquè els escumosos sempre els guardem pel final, però jo crec que un bon escumós és ideal per qualsevol moment, saps? És a dir, que podria acompanyar tot l'apat. Tot l'apat, sense cap mena de dubte, i a més a més, i pot anar sol, també. La gran matatge d'un gran escumós no necessita, sinó que el pots disfrutar sol, a copa.
Jo us he presentat el del celler Viadé, que és l'antic Muscàndia, que aquest any, aquest 2026, al març del 25, va entrar a Corpinat. I aquest és una miqueta el seu buque insigne, que és la finca La Llena, amb el que ha guanyat un gran binari d'or, que també va estar allà a la fira, i realment és un escumós de guarda,
M'acabeu xarelo. Molt ben fet. Molt fi amb una bombolla superintegrada a la fira. La veritat és que ho va patar la gent que el tastava. Perquè no és un celler molt conegut, però la gent que el tastava la veritat és que va sortir. Mira, traurem aquests auriculars que no ens deixen veure bé.
Gràcies, José. El José me la dona, el nostre tècnic, que ens serveix aquesta bona imatge per a aquells que estiguin a casa o que vulguin recuperar després aquesta secció. Perquè quantes vegades venim a comprar els clients per etiqueta.
Moltes, moltes vegades. No, no, la imatge ho és tota. Moltes vegades és... Recordo que l'etiqueta era de tal color... Tenia, no sé, o un gat, o un gos, o un... Vale, juguem al Trivian, eh, moltes vegades. Sí, ho sé, ho sé, perquè jo plantejo dubtes d'aquest tipus de vegades. La llena es diu, eh? Sí, de l'Adobarbiadé i escumó. Bé, al final és escorpinat, per tant, els requisits ja són...
més alts, no? Tot és producció totalment ecològica, més de 36 mesos de criança en rima, un producte molt fi i molt elegant. És difícil que algú ens el tombi a terra. Manté molta fruita. És anyada de 2021, manté encara molt la fruita, però per mi el secret i la clau és aquella bombolla molt fineta, molt integrateta, que no fa... Després no crema l'estómac, no? Que molta gent em diu, escolta, que no vull que cremi l'estómac. Això no crema. I el recomanes per tot, eh? El recomanes fins i tot...
Arrencar amb ell i arrencar amb ell, sí, sí. Clar, però si arrenques amb aquest nivell, després has de mantenir-ho. A mi m'agrada perquè, al final, el bo que té l'escomós és aquest carboni que ens ajuda també, encara que no ho sembli, a fer la digestió. A vegades el guardem pel final i quan ja estàs amb l'últim polvoro i tal, que ja no tinc cap res, poses el... Dius, no m'ha fet res el cava, dius, clar. Em fa mal el cava, potser és tot l'altre que t'has pres abans, no?
Un preu caríssim o no? 20... 22 euros, no recordo exactament. No és un preu caríssim? Per el que és, jo crec que és... Sonar malament dir-ho, però crec que és una ganga. Al final considero que es podria vendre 30 euros perfectament i s'ho vedria.
Clar, anava a dir, hi ha molts caves que tots tenim al cap i que tenen molt nom i que estan al voltant dels 30 euros. Sense problema, o sigui, jo els situaria al nivell de Recaredo, Gramona, Llopar, que tots ells també són corpinats. No desentona... De fet, hem fet tastos a cegues i ens en duem sorpreses. Molt xulo, molt xulo. Preparant polles perquè si la gent li dius això i s'obre la qualitat, la relació qualitat-preu és bona, t'ho vindran a buscar.
És una recomanació. Recomanació. Molt bé. Hem començat pel cava. Seguim. Amb un vinet blanc, els amants dels bons vins blancs, anem al Priorat. L'Oidana, de Marco Vella, fa uns anys, ells van néixer amb el Closa Vella, el seu gran buc insígnia, un vinagre de cos, d'estructura, un autèntic Priorat.
I, recentment, una de les últimes creacions que han fet ha sigut el Loidana, que és el seu vinet d'entrada, més fresc del Priorat. Tenien la versió negra, doncs ara han fet la versió amb vi blanc. Garnatxa picapoll, la garnatxa molt típica de la zona, la picapoll no tant. En tenien una mica de plantada i la veritat és que li donaven una punta de frescor molt interessant.
És un priorat a 13 graus i mig, que tampoc... O sigui, no és tant per la duresa del territori, i és un vi molt dinàmic, molt floral, però amb un caràcter priorat que el notarem, no? Aquella mineralitat, aquell punt sèrio, però a la vegada jugant-hi. És un 4x4, i t'aguanta carns, t'aguanta... aguanta moltes coses. Per mi és un gran vi també de priorat,
Una gran descoberta per mi, perquè el priorat a mi sempre em tira enrere, perquè són aquells vins de potència. I fins i tot els blancs, penses, serà un vi amb molta potència. Està canviant, eh, el priorat. Cada vegada s'estan fent coses més fines, coses que de vegades tastaries i diries, i això és un priorat? I de fet, Marco Vella ja fa bastants anys en què la seva línia sempre s'ha basat en la frescor, la lleugeresa, no sé aquell priorat,
de gaire clàssic, sinó de gaire més modern, amb més fruita, i aquest és un bon representatiu. Per això que deies, en començar, del final, tot està canviant, ja no hi ha res que estigui dit, i per tant, entenc que els productors també s'estan adaptant a això, no? Per suposat. Són els primers a interpretar el mercat i llençar-se. De fet, el consum de vi blanc està augmentant, i per això cada vegada beurem més vins blancs a priorat.
És que trobo que potser és una percepció, però s'està fent molt bon vi blanc aquí al nostre territori, no? Moltíssim. Per mi ha millorat la qualitat. Catalunya en general, des de fa 15 anys cap aquí, ha fet un boom. Vull dir, pots quedar-te a casa sense cap mena de problema i veuràs molt bé. I el mateix pels rosats, no? Que potser són aquells que...
Els pobres estan incompresos, estan en la tierra de nadie, allà, oblidats. Que fins i tot a vegades nosaltres mateixos, no? Què vols, blanc o negre? Però el rosat no existeix. Si no l'oferiu. No, no, perquè la gent no el concep com a tal. I per mi són uns grans vins. De fet, costa... A vegades costa més de fer que els vins blancs.
Precisament per aconseguir aquests colors més lleugerets, més pell de ceba, doncs has de ser molt precis. Si no, en seguida et puja. Aquí ens anem al Penedès. Això és el celler Montrubí, que està a una mica d'alçada i són uns referents dins del Penedès amb la somoll, una varietat autòctona i que ells han anat recuperant i han anat fent més versions. Aquesta és una version rosat i també porta una miqueta de garnatge, que el fa molt golos. L'he portat perquè el vaig tastar farà poc, 3 setmanes, 4...
Ostres, és que és tan fàcil, tan lleuger, tan divertit, i a més a més aquell caràcter autèntic de la sumoll, que no és una varietat punyetera de cultivar. Si no la cuides bé, en seguida la perds, no? I al moment d'elaborar, també, si et despistes una mica, se te'n va. Llavors, aconseguir un vi rosat, així, va. Certificat vegà, també, ecològic, fresc, lleuger, que també t'aguanten molts àpats. Pels amants dels bons rosats, jo crec que és una opció molt interessant.
A mi m'agrada molt el rosat per beure sol. Ah, de fet, tots aquests vins, l'últim... Però sols les podries disfrutar. I l'ampolla té una tapa estranya? És un tap de vidre. És que m'ha semblat molt curiós. És un tap de vidre. De fet, és un dels hits que té aquesta ampolla, que molta gent se la guarda...
per fer-ho servir com a florero després, no?, a taula, o posar la rosa, o posar, no?, al final el nom també és One Night Rosé, i jugar-ho una miqueta amb això. L'ampolla és molt xula. Xulíssima. I el tap de vidre, bueno... Anava a dir, tècnicament, això d'un tap de vidre, què?
No, no passa absolutament res. Al final és un vi que està dissenyat i pensat per ser consumit durant l'any. No està pensat per ser envellit. I el tap de vidre és totalment escèptic. Segur que aquí no tindràs mai tap, per tant, mai tindràs TCA dintre, escèptic, per l'any. Encareix una mica més el producte, l'ampolla, però hi ha gent que l'agafa pel tap. Pel tap, clar. Els fa gràcia. Es treu com un tap... Com un tap de vidre normal i corrent i es tanca igual.
Curiosíssim. És una raó si a sobre el vi és bo. Sí, home, sempre per mi el més important, independentment de l'etiqueta, al final busco que el que hi hagi dins estigui bé. Que moltes vegades coincideix, eh? Moltes vegades hi ha coses que pots comprar per l'etiqueta, entre cometes, l'etiqueta, o pel que diuen que fan. A dia d'avui és difícil trobar
Dolents, per sort. Sí, total. L'últim que ens recomanes, o l'última proposta que portes, sí té un punt més clàssic, no? Entenc? Correcte, sí, perquè si no després en tillareu de massa moderna. No, m'agrada la tria. He de dir que has de donar el clavo. Bueno, mira, això tasta-li i després em diràs, no? Però vull dir, també són valós segurs, o sigui, no me l'he jugat molt. En aquest últim pas ens anem cap a la Ribera del Duero, d'acord?
Sí que és un estil més clàssic. Al final ens estem anant cap a un... És anyada 2018. Per tant, és un ull de llebre.
tinta fina, tinta país, com li vulguis dir, tempranillo, és 100%. Aquí tenim un copatge clàssic, és monovarietal, i un pas per fusta dels clàssics, 12 mesos. No és una fusta molt agressiva, perquè el que intenta és donar molta personalitat al vi que hi ha dins. Llavors, dintre el que és la ribera del Duero, podríem dir que la podria tatxar d'una ribera més modernet,
però molt sèrio, molt elegant, molt potent, i el bo que ha tingut aquest vi és que ha tingut molt de temps en ampolla, que és una denominació d'origen que el temps li va fer. Vivim en una societat que tothom volem fer de forma immediata i segons quins vins necessiten temps. Llavors, és... Bé, els sellers d'un company que realment va entrar al projecte farà un parell o tres d'anys, està rescatant ampolles, està traient, va fer un rebranding, va canviar totes les etiquetes...
I el bo que té és que encara té ampolles danyades més antigues. I això el que ens dona és poder disfrutar d'un gran vi a un preu molt contingut, que segurament d'un altre celler d'igual qualitat seria un 15 o un 20% més car.
Doncs bé, també són, al final, com en tot arreu, pots trobar sempre petites joies, petites, no?, que no són eternes, perquè al final això quan s'acabi s'acabarà, al final es fan les ampolles que es fan i quan s'acaben s'han acabat, però que està molt bé, la veritat, seria de tots els vins que presentem avui el vi més seriós, més posat,
el que necessita potser d'un àpat per acompanyar, però que a la vegada un cop el tastes i aquests anys en ampolla fan que sigui supersador, rodonet, molt fàcil. També una altra veia que ningú te'l tirarà pel terra. També bona relació qualitat-preu pel que deies, no? Sí, aquí estem parlant d'uns 14 euros més o menys, però crec que també el plaer que ens poden aportar aquests 14 euros supera, ens creix el preu.
Però el que tu deies, segurament si fos un altre productor més conegut, etcètera, etcètera...
ens estaria cobrant aquesta ampolla molt més cara. Sí, segurament per mi és una altra vi que si estigués a 18-20 euros seria un bon preu, trobaria un preu correcte. Aquestes són propostes, deies. He fet propostes segures. Segures és, tot i que tenen un punt innovador en algun cas o alguna cosa que... Però que segur que aquell que les compri quedarà bé.
És a dir, li encaixarà amb el que prepari i després entenc que teniu altres propostes perquè també deu venir gent explicant. O sigui, uns demanant la cosa clàssica, que aquests no tens problema, no? Perquè dius, tinc tot això.
I després alguns que ja volen fer una cosa rara i dir, no, no, vull tot el contrari del que s'esperaria, és a dir, que el vi trenqui absolutament una mena de maridatge de trencament.
Sí, al final és el que dius. A vegades et posen en situacions una miqueta de compromís. No, que vine mi suegro i tal. Escolta, no voldràs quedar mal. Potser tira cap a una cosa més clàssica, una cosa que no fallaràs, no intentis arriscar. A vegades també ens posen en aquestes situacions una miqueta de compromís. Però és una miqueta el que tu vulguis. Al final si dius, escolta, em deixo aconsellar, em deixo obrir, em deixo tal, doncs, escolta, anem cap aquí.
Que no, que escolta, no, no, no, són dies per quedar bé, que és la família, que això ja ho faré al gener, allò d'innovar o tal, doncs cap problema. Al final aquí ens adaptem al que la gent busqui o vulgui. Quina cosa no hauria de faltar quan productes vitivinícoles en una taula aquest Nadal?
És que em repeteixo molt, eh, a vegades, però jo un bon escomós... Sí, oi? Això per mi és... A més, és bàsic, perquè al final, després de tants àpats tan contundents, un real a l'altre, no? Arribes al 27 i dius, ostres, escolta, no tens ni el cafè. Ostres, l'escomós, l'avantatge que té és aquesta...
aquesta polivalència i després aquest allaujament, no? Estem parlant de... acostumen a ser begudes de menys grau alcohòlic, el carbònic sàssia aquesta sensació de set... Ostres, trobo que per mi és com indispensable. He de fet mai fallat a casa, eh? Potser sóc el que bec més... O sigui, m'agrada més el de les comors que de tots els que estem a casa, però per mi és indiscutible.
Clar, anaves esmentant cadascuna de les propostes i jo pensava, on són molta gent, al final arriba un moment en què hi ha tot d'ampolles de tots colors a la taula, perquè hi ha el que vol fer el vermut amb vermut. A casa meva va passar això. El vermut amb vermut. L'altre, no, jo vull que obrim el cava pel vermut.
L'altre, no, jo és que vull començar ja... A casa meva, a vegades hi ha més ampolles a la taula que persones, perquè cadascú tria com vol començar l'àpat.
Mira tu pel costat positiu, com que són tants àpats, tan seguits, al final no dóna temps a que es faci molt bé el vi, saps? O sigui, el pots reaprofitar l'endemà. Però recomanes això de cadascun dels plats, que a mi són molts, amb un vi diferent o amb una beguda diferent? Ho dic perquè de vegades jo penso que no et dona temps ni a assimilar una cosa i l'altra, eh?
Aquí ve la màgia del mal i datge. És la part aquesta, que a vegades ens deixem anar a portar molt. Per exemple, quan anem a restaurants, que tenen el mal i datge. I d'això, una miqueta és... Si t'han aconsellat bé i tu estàs disposat...
Sorgeix màgia, és a dir, un més un igual a tres existeix en el món de la gastronomia. Llavors, jo crec que la bona tria del vi amb el menjar el que ens fa és això, que per separat sumarien dos, però que junts fan tres.
Molt bé. M'ho prenc a casa meva per començar a retirar ampolles quan no toquin. Perquè ja no es pren més això, per molt que t'hagi quedat. Quatre propostes. Les que ens portes, si hi ha algú que té dubtes, vol innovar absolutament o tot el contrari, que s'acosti a bodegues rossats perquè segurament el podreu ajudar. Estarem esperant-ho.
I a més a més d'on ho fes, que el Marià tu li expliques, et fa quatre preguntes, d'aquelles que després no sap ningú, és a dir, tot queda en secret entre comprador i venedor, i et diu, doncs per això, emporta't això. Jo sé de què estic parlant, preguntes com aquesta, ve el meu sogre, et fa quatre preguntes sobre el teu sogre i tu quedes fantàstic.
Maria, moltíssimes gràcies. Gràcies. Que vagi molt bé el Nadal, que treballeu, però... Intentarem gaudir-lo. Que gaudiu també una miqueta i ens tornem a trobar després de les festes. Gràcies. Que vagi molt bé.
I amb aquesta proposta de cara a aquestes festes que ja s'acosten, posem avui punt i final al Rubí al dia d'aquest 2 de desembre. Hem començat amb l'actualitat, que ja sabeu, segueix marcada per la pesta porcina, però hem pogut parlar també d'altres qüestions i de les moltes coses que es fan a la nostra ciutat. Ara les notícies i continua la programació de Ràdio Rubí a la 99.7 de la FM i a 3B doble, ràdiorubí.cat.