Són les 11 del matí.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Bon dia. La planificació escolar a Rubí pel curs 26-27 preveu una reducció de grups de batxillerat i una redistribució de les línies d'infantil 3 i ESO que afecta especialment els centres educatius públics de les urbanitzacions. Els acords pel proper curs, recollint l'acte de la darrera trobada de la taula local de planificació, nens,
format pels serveis territorials del Departament d'Educació i l'Ajuntament. En Infantil 3 es manté l'oferta actual, però es redistribueix, amb una línia menys a l'escola Joan Maragall i un grup més a l'escola Ramon Llull. A secundària s'acorda reduir una línia a l'Institut Duc de Montblanc i recuperar el grup que l'Institut Escola 3 del TET ha perdut aquest curs. El còmput total de línies d'ESO a Rubí es mantindrà sense canvis, on sí es notarà una retallada és el batxillerat,
on s'ha decidit, volem dir, reduir algunes línies per les dades de matriculació i preinscripció d'aquest curs. El canvi es notarà especialment a les urbanitzacions. El Duc de Montblanc i el J.F. Foix perdran dos grups cadascun, un de primer i un de segon, i també es reduirà una línia més de primer al Torrent dels Alous. Per contra, es guanyarà un nou grup
El mateix curs a la Sarreta. Els canvis de la nova planificació afecten principalment els centres públics de les urbanitzacions. El professorat del J.B. Foix, per exemple, diu que amb decisions com aquesta s'està provocant un d'habilitament progressiu dels centres públics de la ciutat. Des de les famílies, són encara més explícits. Escoltem Oscar Naranjo, membre de la Junta de l'Associació de Famílies d'Alumnes. Estem tocats de mort. Si tu...
Treus la línia de primer de batxillerat perquè tens una reducció d'alumnes, ho pots entendre. El que no acabem d'entendre i encara no entenem la situació és per què es treu un segon de batxillerat. Jo soc pare de l'ESO i encara no m'hi trobo en això, però he parlat amb moltes famílies de primera de batxillerat que tenen molta angoixa de què faran els seus fills, quina opció se'ls donarà.
Des de l'Associació de Famílies del Joan Maragall també han signat un comunicat on demanen que no s'elimini la línia d'infantil 3 prevista per a la nova planificació. D'aquest fet, sumat a l'anunci de la supressió de l'autobús de transport escolar del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que actualment utilitzen uns 50 o 60 nens, complicaria molt la situació al centre, segons s'explicen les famílies.
I la proposta de la Generalitat per distribuir les noves 91 places judicials inclou sumar dos jutges a Rubí. El govern ha proposat modificacions al Ministeri de Justícia en la distribució de les noves places judicials previstes en Guanya Catalunya. La Generalitat ha enviat al Ministeri la seva proposta.
per la distribució d'aquestes 91 places judicials. La coincidència amb la proposta ministerial és de 56 ubicacions, però hi ha 35 modificacions, entre elles dos nous jutges per a Rubí no contemplats inicialment. Els canvis es basen en criteris com el nombre d'assumptes ingressats, la saturació de cada partit judicial...
o la disponibilitat dels edificis judicials per encabir nous jutges i funcionaris mitjançant obres i adequacions. En total es farien 52 intervencions en edificis per encabir i redistribuir aquests 91 jutges i 300 nous funcionaris.
I acabem amb la informació esportiva. Avui es disputa la jornada pendent del vaterpolo masculí. Ens ho explica el Toni Bravo Rodríguez. Els nois del Club Natació Rubí recuperen aquest dimarts el duel pendent contra el Tenerife Cheide a partir de les dues. Els Canaris són setens a la divisió d'honor, mentre que els de Ruitiago són desens, amb cinc punts menys. Pel que fa al futbol, ple de victòries a tercera catalana. El Rubí es va imposar el camp del Sant Vicenç als Ors B en un duel en el que el joc ofensiu va ser més efectiu que el defensiu. Victòria 3 a 4...
que permet al Rubiver concatenar la segona victòria seguida i situar-se just per sobre de la zona vermella. Uns ens del grup 12 amb 25 punts. Encara per sota de la penya blaugrana Ramon Llorenç, que també va guanyar el seu encontre al Castell Bisbal per 2 a 1 a Can Rosers, els blaugranes continuen novents, ara amb 30 punts, i trenquen la dinàmica negativa de 3 derrotes consecutives i 6 partits seguits sense guanyar.
I també es van dur els tres punts. És el filial de l'Olímpic. Es va imposar 3 a 1 al Badia del Vallès. Els de Fran Moreno pugen a la cinquena plaça del grup 7 amb 33 punts. Quan a l'envol no va victòria a la Juventut 25 de septembre en el seu duel contra el Sant Llorens ve en rival de la zona baixa. El 30-24 permet als de Sofian Azuatges calar fins a la sisena plaça de la segona catalana.
Aquestes són algunes de les informacions més destacades d'aquest dimarts, 10 de març. Les actualitzem en una hora. El butlletí de les 12. Ara continua Rubí al dia. Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí.
Memorio Music de Garruvi presentando el espectáculo musical infantil Estrellas Animadas. Un espectáculo alegre y divertido para disfrutar en familia donde tus personajes favoritos te esperan para pasar una tarde inolvidable. Estrellas Animadas.
Domingo, dia 15 de marzo, en el Teatre Municipal La Sala, dos pases, a las 12 i a las 5 de la tarde. Venta d'entradas en Entrapolis.com. Corre, corre, que vuelen las entradas. Que nunca se apaguen, que se queden aquí. Os esperamos. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. Abel de Cama.
La Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir bé la dinàmica negativa dels resultats i Can Roser s'ha de ser el seu fortí. Aquest diumenge tindrà un duo en directe de la Zona Baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present.
Gràcies.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen gairebé 9 minuts de les 11 del matí. Entrem a la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu, aquesta hora dedicada a parlar de consells, a parlar de cultura i també d'activitats d'oci, tot i que avui l'actualitat mana i, per tant, no parlarem tant d'oci, sinó de coses que poden fer sobretot els més joves a la nostra ciutat. Des d'ara i fins les 12, recordeu que tenim també
Un telèfon obert a la vostra participació és el 93 588 59 60. I que si ens truqueu i ens responeu a la pregunta, podeu emportar-vos entrades gratis per anar a veure Estrelles Animades. Aquest diumenge l'estrena a la nostra ciutat, al Teatre Municipal, a la sala.
Si heu sortit ja pel centre de la ciutat, haureu vist que hi ha un percentatge de gent jove considerable al centre de la ciutat. I és que avui i demà es fa el Saló de l'Orientació, el Casino de Rubí. Tots els centres de la ciutat estan representats, tenen un estant i fan això, orientar els més joves, els alumnes de la nostra ciutat, sobre el seu futur,
educatiu però també laboral. Nosaltres ja ens hem acostat al casino fa dues hores que ha començat aquest saló de l'orientació i hem tingut l'oportunitat de parlar amb alguns nois i noies que estaven informant-se per veure què podien estudiar després de l'ESO, després de l'ensenyament secundari obligatori.
I avui és temps d'estrena. Estrenem una secció dedicada a la salut integral amb la Núria Lujo i la Rosa Maria Givert, dues dones de la nostra ciutat que conceben la salut com un tot, el cos, com un tot, que creuen que el cos i la ment estan absolutament lligades i que quan una de les dues no està bé, emmalalteix l'altra. Avui estrenem aquesta secció de salut integral
I la Rosa i la Núria ens ajudaran a cuidar el cos i la ment i, a més a més, a saber detectar quan tenim un problema de salut. Serà tots els dimarts a partir de dos quarts de dotze del matí.
Avui no tenim un, sinó dos convidats musicals perquè tots dos són notícia. D'una banda, escoltarem Mishima perquè ha nascut el Premi Musical Marc Lloret. Marc Lloret era un dels integrants de Mishima.
Va morir l'any passat i durant 13 anys va dirigir el Mercat de Música Viva de Vic. Avui volem recordar-lo, recordar aquest premi que durà el seu nom, escoltant el seu grup. I l'altre convidat musical...
és David de Maria, que acaba de publicar també nou àlbum, es diu La Puerta Màgica. Tindrem ocasió també d'escoltar-lo. Com dèiem, des d'ara i fins les 12, tot d'idees per passar-ho bé a la ciutat, o en aquest cas també.
per estar informat sobre totes les famílies i els més joves del que poden estudiar. Repetim, un telèfon obert, ja sabeu que tenim aquest concurs en marxa. Si ens responeu a una pregunta molt fàcil, que escoltant el podcast, doncs podeu trobar la resposta. Us regalem dues entrades gratis per anar aquest diumenge al Teatre Municipal La Sala a veure l'espectacle Estrelles Animades.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Estem en plena campanya de preinscripció per als ensenyaments. Han començat sobretot els més petits, però aviat començaran també les preinscripcions per a aquells alumnes que han de cursar una formació ja postobligatòria després de l'ESO.
És per això que durant tota aquesta setmana a Rubí es fa la setmana de l'orientació. Hi ha xerrades, tallers, taules rodones, punts d'orientació express, que això és una cosa molt singular que s'han inventat aquest any, i també activitats als centres educatius. Tot plegat perquè els nois i noies de la nostra ciutat puguin decidir sobre el seu futur més immediat.
perquè ja sabem que això de l'educació és una cosa que es pot fer durant tota la vida i a més a més que necessitem moltes vegades de reciclar-nos. Ahir començava aquest programa d'activitats de la Setmana de l'Orientació, amb algunes xerrades, amb alguna taula rodona, però els punts forts són avui i demà. El punt fort és aquest saló de la formació que s'està fent...
des de les 9 del matí al casino de la nostra ciutat. Estarà obert de 9 del matí a 2 de la tarda i per la tarda de 3 a 7. Ara, a primera hora, el que trobàvem eren alumnes que estan cursant quart de l'ESO, que anaven amb els seus mestres una mica a buscar aquesta formació. Allà trobareu tots els centres que fan ensenyament postobligatori de la nostra ciutat
els reglats, però també aquells que són més específics i també podreu trobar d'altres fórmules educatives. I a la tarda, doncs, s'espera que hi vagin les famílies. Si esteu a casa, teniu un fill que està a l'ESO i encara no ha decidit
què és el que vol fer, fins i tot, si és que té clar el que vol estudiar, doncs on ho vol estudiar i amb quines característiques, us recomanem que passeu per aquest saló de la formació que està al casino perquè us ajudaran molt a saber quins són els centres que fan aquests estudis a la ciutat i, a més a més, de quina manera podeu fer aquesta preinscripció. Aquesta setmana de l'orientació està organitzada
per l'edifici Rubiforma, ja sabeu, aquest centre de la nostra ciutat, que es dedica a la formació professional, però també a la formació professionalitzadora i també al reciclatge. Fa uns dies passaven pels nostres micròfons i l'Eva Poc, que és una de les...
portaveus i responsables d'aquest saló de la formació, explicava què és el que trobarem en aquest saló que s'està fent en aquests moments al casino. L'escoltem. Llavors, al llarg de la vida et pots trobar en moments de canvi, en moments de transició, i en moments que necessites prendre decisions per encaminar o per treballar un itinerari formatiu o d'inserció.
Llavors, als joves està molt clar que en el moment que acaba l'educació obligatòria han de prendre decisions, han de projectar i han de trobar ja quins són els seus interessos de cara a un futur formatiu i professional. Els adults també, perquè els adults també canviem, no? No sempre estem, bueno, i sobretot en aquestes alçades de com està el mercat de treball, oi?
I llavors a l'entorn ens ofereixen recursos també diferents, opcions diferents, i per tant els adults també estem en aquesta roda de la necessitat de prendre decisions.
Clar, d'una banda tenim aquest saló de la formació que al matí, ja us dic jo, estava ple de nois i noies buscant pel seu futur. A la tarda s'esperen sobretot famílies que vulguin acompanyar els seus fills, però us hem de dir que aquest saló també està obert a persones adultes que ja estan incorporades a la vida laboral i que volen fer un reciclatge, reorientar la seva vida.
o la seva carrera laboral com escoltar o especialitzar-se. Allà també trobareu tot això. És a dir, que si tu t'estàs dedicant o treballes en un àmbit que potser té possibilitats de quedar obsolet, pots reciclar-te i canviar.
i anar cap a una formació més actualitzada. I també ho trobaràs als centres de Rubí, com a formació arreglada, però també, com dèiem, com a formació professionalitzadora, que són aquells certificats que dona el SOC. De fet, el SOC també està representat en aquest saló. Què és el que trobareu? Doncs, l'oferta formativa de cicles formatius, programes de formació i inserció, que ara en parlem,
Aquests certificats professionals que dèiem. També formació contínua, per què no? A Rubí Forma també podeu trobar actualitzacions de la feina a la que ja et dediques. Formació d'idiomes, recursos formatius per a persones amb discapacitat. De fet, hem trobat almenys tres centres.
no de Rubí, però en aquest cas dels voltants, per a nens i nenes o nois i noies que tenen algun tipus de dificultat, algun tipus de discapacitat. També hi ha una formació professional especialitzada i adaptada, i allà trobareu tota la formació. També l'oferta formativa de l'escola d'adults Pau Casals, és aquesta que tenim aquí al costat, i...
forma en diferents àmbits. Per exemple, si vols fer un curs d'accés a la universitat per majors de 25 anys, l'has de fer a l'escola d'adults Pau Casals. O si vols fer un curs d'accés a qualsevol dels cicles perquè ets d'èpoques passades i, per tant, no tens l'ESO. També trobaràs informació sobre l'oferta formativa del Servei Local de Català.
També és una formació que pot acompanyar l'orientació laboral, perquè potser formar-te en català i obtenir un certificat de català també t'ajuda a millorar la teva situació. També trobarem els serveis territorials d'educació...
informant de l'oferta formativa que no està al municipi, però que està a d'altres municipis del voltant, perquè són especialitats que aquí no es cursen, i com dèiem, l'oficina de treball del SOC, perquè allà també informen de totes les formacions que hi ha a la nostra ciutat.
Com dèiem, està obert entre les 9 del matí i les 2 de la tarda, i a la tarda entre les 3 i les 7. Nosaltres hem anat fa una estona, ja estava ple, hi havia molts nois i noies, tant a la porta com a dins, cadascú informant-se sobre els seus interessos. Per exemple, hem parlat amb unes noies que tenien clar que volien fer batxillerat amb diferents especialitats, però no tenien clar a quin centre ho farien. Escoltem...
L'Anna, la Lucía i la Natàlia, que són aquestes noies que estaven al saló de l'orientació i que ens explicaven què és el que anaven a buscar. He vingut a buscar un centre que faci batxillerat científic i que tingui bona qualitat a l'hora de les matèries i de l'ensenyament. Jo he vingut a buscar un batxillerat artístic pel disseny i pel meu futur.
Jo també he vingut a buscar un batxillerat artístic per fer disseny després. Això és un resum del que ens hem trobat, però us he de dir que moltes noies amb vocacions tecnològiques o científiques, que és una cosa que també s'ha treballat recentment per augmentar el nombre de dones precisament en aquestes formacions...
i també molta gent interessada en qüestions artístiques. Per exemple, estan els nostres companys de l'EDRE, de l'Escola de Disseny i Art. Segurament hi ha molts nois i noies que volen encaminar-se a aquest camp, al camp o a l'àmbit de l'art,
però no tenen clar on ho poden cursar. Doncs precisament a l'estam d'Aledra us explicaran quins són els cicles mitjans i els cicles superiors que fan i a més a més també us pot ajudar per decidir si opteu per un batxillerat artístic i després us aneu a fer un grau superior o aneu directament a un grau mitjà i després enllaceu amb un grau superior.
Dèiem que hi ha alternatives per a tothom. Hem volgut destacar un noi que es diu Sirac i que està fent l'ESO, diu que no li va gens bé i que ha descobert que eren els programes de formació i inserció. Escoltem el que ens deia, perquè ha arribat amb cert neguit, perquè patia per no poder-se treure l'ESO, però al final ha sortit amb moltes idees. He venit aquí per veure els peces que hi ha.
Y al final me he llevado lo que me he llevado y ya está. Y entonces me he quitado las dudas de todo. Me lo acaban de explicar ahora. Antes no sabía lo bien que funcionaba y tal. Sí, ahora sí, porque antes como tenía tantas dudas y tanto miedo, pues entonces no me acababa de aclarar. He encontrado, por ejemplo, la barbería, cocina también, porque hago como ahora estoy haciendo línea y tal, y luego pues entonces me está empezando a gustar y tal.
Aquests programes de formació i inserció que ja m'ha explicat en alguna ocasió a la ràdio, que es fan en diferents especialitats, el Rubiforma, que són un any, que ja et serveixen per trobar una feina, però a més a més, i sobretot el més interessant, és que et permeten reincorporar-te a la vida acadèmica amb un grau mitjà.
En el cas de Rubí, sobretot té molt èxit el de cuina i, a més a més, ja sabeu que estem, o que s'està construint l'escola d'hostaleria de la ciutat, per tant, és una molt bona oportunitat. Si veus que no te'n surts amb l'ESO, fer aquest pla de formació molt específic i després, doncs, qui sap, pots acabar fent un grau mitjà i un grau superior de cuina.
Sempre posem com a exemple a un gran xef que tenim a la ciutat, que a més a més sempre que hi ha aquesta setmana de l'orientació ell ve per explicar-lo, és l'Oliver Garcia que explica que ell no estrella l'ESO, va fer aquest PFI al Rubí Forma i recordem que ara és un dels millors xefs de Catalunya, fins i tot amb una estrella Michelin. Per tant...
Això també ho podeu trobar en aquest saló de l'orientació. És avui i demà, segueix a la tarda, segueix demà al matí i a la tarda, però a més a més, durant tota la setmana també es fan activitats, per exemple, la biblioteca i també a través de...
Internet es fa avui la xerrada sobre oportunitats professionals a la comarca, coneix les vocacions industrials, en una sessió orientada a joves que cursen, precisament, formació postobligatòria, perquè s'informin de les opcions que tenen en el món laboral i dins l'àmbit industrial. Anirà a càrrec de Pere Harque, responsable d'orientació laboral,
laboral i intermediació de la SECOT, i Lídia Gallardo, que és tècnica de gestió de projectes del Consell de la Formació i el Treball del Vallès Occidental. Demà, com dèiem, continua aquest Saló de la Formació.
a la universitat, al casino de la nostra ciutat, i tot plegat es clou dijous amb una nova xerrada sobre vocacions industrials que ja sabeu que són molt importants a la nostra ciutat. I només us recordem...
que van d'aquest programa d'activitats que trobareu a la pàgina web de l'Ajuntament. Aquest any també s'han inventat una cosa que són els punts d'orientació express. Es fan en diferents horaris, arrobiforma i, com el seu nom indica, és una cosa molt ràpida. Només has d'anar allà, t'informen i et donen la documentació i de forma relativament ràpida pots començar a trobar alguna sortida al teu futur laboral.
Queden 5 minuts perquè siguin dos quarts de 12. Dèiem que avui tenim dos convidats musicals. Escoltarem ara Mishima perquè acaba de néixer el premi Marc Lloret a la millor cançó en català. És un guardó que inclou actuacions remunerades en festivals i també un concert amb Mishima a la sala Apolo. Marc Lloret va ser durant molts anys el director del mercat de música viva
de Vic, durant 13 anys. Va morir ara fa un any i aquest premi vol ser un homenatge al teclista i membre fundador de Mishima. Es vol homenatjar el Marc, però també es vol reconèixer la creació artística de nova qualitat i en català i convertir-se també en una plataforma pel talent i el suport a la música en viu, com el propi Marc va defensar. Per això avui escoltem qui més estima de Mishima.
Miro les estrelles, se'n va de lit, però també entenc que jo, si fos parelles, em podria estar purint l'infern. En canvi, aquí, a la terra, la indiferència no és el principal. Tem de tema dels homes, de les dones i dels animals.
Com ens sentiríem si cremessin els astres Amb una passió no corresposta per nosaltres Si no pot haver-hi igual estima Si no podem sentir el mateix amor Deixeu que sigui jo qui més estima Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos
Estrelles aquí, sé.
Ara que les veig podria dir que n'hagi enyorat alguna des d'aquest matí. Com ens sentiríem si cremessin els astres amb una passió? No corresposta per nosaltres, si no pot haver-hi igual estima, si no podem sentir el mateix amor.
Deixeu que sigui jo i més estima. Deixeu que sigui jo i més estima dels dos.
Si totes haguessin de desaparèixer o de morir, hauria d'aprendre a mirar cap a un cel buí i veure l'absolut de Puscó que el pom gloriós, tot i que això em costaria una mica més d'un dia o dos. Una mica més d'un dia o dos.
Una mica més, una mica més, una mica més d'un dia o dos
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Són dos quarts de dotze del matí. Dèiem que avui a estrenar amb secció ja ens acompanyen la Rosa Maria Givert i la Núria Lujo. Molt bon dia. Elles ens acompanyaran els dimarts, cada 15 dies, per ajudar-nos a mantenir-nos de forma saludable. I jo deia, aquesta és una secció de salut integral, perquè vosaltres enteneu la salut com això, com un tot. És a dir, el cos,
la ment i fins i tot podríem dir l'ànima. I ja explicarem bé, allò de l'ànima. Ho has dit molt bé. Però m'agradaria primer de tot que ens expliqueu com arribeu vosaltres
Aquesta feina que desenvolupeu ara, sobretot, les dues sou conegudes, però la Núria Lujo, tothom, la té ubicada al mercat municipal i diu com és això que ara la Núria Lujo no em vendrà botifarres, però m'equilibrarà els xacres. Aplica això, per favor.
Com arribeu a aquesta? Que bona. Quina entrada. Bueno, realment, explicat així és que és la veritat, no? Qui m'hagi seguit o qui no m'hagi seguit, dius, a veure, que se'm trenca el cap, no? Evidentment, això no ha sigut una evolució d'un dia que em vaig aixecar i vaig dir, no.
Això ha anat molt, molt, molt progressivament. Jo realment, amb tota la meva trajectòria familiar, anem a dir-ho així, jo era la quinta generació d'aquest negoci, en el qual realment m'hi vaig dedicar perquè m'agradava molt, i el contacte amb la gent, i realment disfrutava, reia, compartia, molt bé.
Però què va passar? Que jo cada equips temps tenia unes baixes importants. És a dir, vam començar amb mig any i vam acabar amb un any i mig. I cada vegada se'm feia més pesat tota aquesta càrrega. I una d'aquelles vegades no me'n sortia. Era un dolor impressionant a l'esquena i en el qual vaig anar a...
Una de les coses que vaig fer, vaig anar a parar amb ella. Sí, sí, així va ser. I bé, doncs en aquesta edat ella ha de dir molt de fer consciència i com ho portes i què fas, la feina per tu què és. Doncs ara mateix és una iosa, és que em pesa molt, em costa molt aixecar-me, em costa molt tirar endavant.
i a vegades encara no m'he aixecat i ja no puc, ja veig que em falta aire. Va estar tot en un procés, vaig començar a fer algun curs per entendre què m'estava passant, i de mica en mica em va estar agradant molt. D'alguna manera vaig tenir la gran sort que no em van etiquetar, és a dir, no vaig prendre pastilles, va anar superbé.
Em vaig aticar jo mateixa, diem que estava perjudicada i que estava molt cansada. M'encanta. Estic perjudicada. Estic molt perjudicada i no em canso de descansar. Ojo, eh? Passava el dia dormint. A partir d'aquí vam començar a fer totes aquestes... a conèixer la causa de què em passava.
I em va apassionar. Vaig dir, ostres, això és així. Vaig entendre moltes coses que a vegades ens preguntem però ni ens parem a tindre contesta. I així va començar tot això. Vaig estar cinc anys abans no vaig fer l'acte de vendre el que és la gotiga.
És a dir, dos de pensament, cinc de projectació, i després vaig dir, bueno, ja està, està aquí. Perquè ens costa molt donar el pas a les coses. Ens costa molt el desapego, la teva família, què en pensarà, què no en pensarà... Després ja ve la gent, que al final dius, nex, nex, perquè si he d'escoltar tota la gent no seria possible, no?
I ara estic en aquest món i la veritat és que m'apassiona. Em permet... He vist que puc sortir de quatre parets, que sempre he estat al mercat o a la botiga, i clar, deien, això és mi vida, les quatre parets, i ja està. I no, no, no. Hi ha vida. Has fet referència als mals d'esquena...
que quan vas anar a veure la Rosa Maria ho va tenir molt clar jo crec que hi ha molta gent a casa que segur que té de tot tipus però és una de les no sé si dir patologies o dolències que més estan relacionades precisament amb allò que ella deia emportar una allosa, literal
És que tots portem una llosa. Hi ha una qüestió que és física, és a dir... Com que hi ha una part que és energètica, que està abans del nostre físic, llavors és el que no veiem, perquè l'energia és la que no la veiem, tots la fem funcionar, perquè ara estem parlant i tot això corre sense veure per on va. Llavors, la cosa va per aquí, de prendre consciència del que portem i per què ho portem, i per què hem decidit portar-ho.
i al final aquí pots canviar moltes patologies quan t'ho entens per què t'està passant. I la Núria va arribar, jo encara estava a la farmàcia, jo he tingut una farmàcia 25 anys, i va arribar, jo havia fet el trànsit ja de dir, aquí hi ha algú més que el medicament. I va ser el meu canvi de dir...
Vaig llegir, imagina't, un cartell que posava... Treu les al·lèrgies sense medicaments. I jo vaig dir... I tu, científica, vas dir... Està molt locos? No, no, però vaig dir, pa allí què vull. Aviam què m'explica. Jo tenia dues al·lèrgies...
a la de l'Olivera i el Sorbitol, que em deixaven viure, però uns dies determinats estava malament. Bueno, me'n vaig allà i començo a veure un altre món. I aquí va ser la meva obertura. Vaig dir, jo vull saber més de tot això. Si surto d'aquell curs sense les dues al·lèrgies...
Però aquella gent encara hi posaven, doncs, bueno, has de pujar el sistema immun. Comencen a parlar d'altres coses, d'altres complements que has de fer per portar això endavant. Bé, jo faig, em formo amb això, evidentment. Aquí començo jo a dir què passa amb això. Però, igual que era una al·lèrgia, podia ser qualsevol altra cosa. I clar, quan venien...
A mi, una al·lèrgia a alguna cosa, la pregunta següent era, però si tinc això també ho podríem treure d'aquesta manera, no?
I jo, clar, vaig dir, sí, però ja ho esteu dient vosaltres, o sigui, jo no estic dient aquí que això valgui per tot. I va arribar la mare de la Núria explicant-me com estava ella i tal, i vaig dir, bueno, doncs, té perdidors al riu, què pot passar? I que vingui. I bueno, doncs aquí va ser el nostre començament, no? Jo m'estava, bueno, començant a veure que a part de medicaments, o sigui, que van molt bé,
per mantenir l'enfermetat, perquè la cosa és així. Si un dia et fa molt mal l'esquena, potser t'has d'aprendre. Jo no dic que no, però estava enfocada en la malaltia i de cop i volta em vaig canviar les ulleres. I vaig dir, hòstia, i si miro la salut? I a partir d'aquell moment comença el meu canvi en aquesta vida, en aquest nou tram que ja fa potser 12 o 15 anys ja.
No vull que se'ns passin dues qüestions. Una, com voleu que us anomenem? És a dir, dic que sou terapeutes, dic que sou... O no voleu tenir una etiqueta? Moltes vegades dient que som facilitadores. Ajudem a que les coses... Facilitem que tu facis la feina, perquè realment qui fa la feina no som nosaltres. Nosaltres ajudem a fer la feina perquè ja l'hem feta. Sabem des de la nostra experiència de quina manera... I t'ajudem.
Una terapeuta moltes vegades té com una ABCD. Nosaltres els protocols a vegades els passem. Els passem perquè considerem que cada persona és un món.
i potser a tu em va una cosa molt bé i a la teva companya li patina tot perquè dius és que no sé què m'estàs explicant i a tu t'encaixa perfectament cada persona té la seva necessitat i quan entren a consulta cada una pot tenir una patologia més física i potser sí que necessita una complementació d'alguna cosa
i una altra ni li parlem que té que complementar-se amb alguna cosa. Llavors, aquí, clar, és molt diferent. No pots dir, no, fan aquesta tècnica. No, per això no encaixem amb teràpia. Clar. Bueno, li vam posar el nom de Renacer, per el que deia la gent quan sortia de la consulta. I perquè també anava amb les nostres lletres. I anava amb les nostres lletres. Clar, Rosa i Núria. Ah.
Les facilitadores. L'altra cosa que no vull deixar escapar o que no vull que se'ns escapi és que potser la gent, quan sent això de...
Quan et fa mal a l'esquena, és una cosa de l'energia. Potser pensen que venim aquí, les tres, a fer una mena de bruixeria o una cosa així. Jo crec que això de les energies cada cop més ho anem interioritzant. Però explicar això, que farem una secció que serà de salut integral, que parlarà de coses que la gent ja coneix,
és a dir, de coses directament tècniques que ja coneix i d'altres que potser no coneix però que tenen una explicació. I que a més a més el més important és entendre, buscar l'origen del que et passa. Que de fet en altres...
medicina, sobretot en la medicina oriental, és així. És a dir, en lloc de solucionar problemes, que està molt bé solucionar-los, buscant l'arrel, buscant la causa, perquè el teu cos, entre cometes, san i sol, o no emmalalteixi, no? És que moltes vegades el que fem és posar, no, moltes, sempre, el que posem és una, bueno,
tapem el problema, no el resolem, perquè no arribem a l'origen. Llavors aquí, clar, quan arribes a l'origen, com diem nosaltres, ostres, es dona la màgia. Per què? Perquè has trobat l'emoció que està portant. No és tot energètic, o sigui, al final som tot un combo, no?
i les energies estan relacionades amb les emocions, les emocions estan relacionades amb el teu cos físic, o sigui, tot va i és, i hi ha molta ciència darrere, o sigui, que no és bruixeria, ni molt menys, o sigui, la ciència hi és, perquè una emoció desencadena tota una sèrie de neuropèptids en el nostre cos que fan que tu et comportis d'una manera o d'una altra. M'agrada molt l'exemple de l'esquena, perquè l'esquena a més serveix per explicar...
em corregireu, que jo no sóc experta ni facilitadora, serveix per explicar diferents desajustaments emocionals. I la gent ho entendrà molt fàcil, és a dir, gairebé tots tenim algun problema d'esquena, perquè no estan fets per anar pel món caminant.
Amb dos peus. Però, en funció de quin sigui allò que no està estable, tens un problema de cervicals, o de dorsals, o de lombars. I, a més a més, la gent ho entendria molt bé si entén que, per exemple, tenim tendència, de vegades, a anar com una mica encorvats. I això... Això ho diu molt.
genera un problema d'estrès físic i té a veure amb una emoció. Expliqueu-nos això. Realment el tema de les emocions és la part que jo més treballo. Es parla molt d'emocions, molt, molt, molt, però per ansa, el que ens diu escoltar-la, això ja és un altre tema. Nosaltres hem tingut i hem tingut el privilegi de viure les transformacions des d'una emoció.
les emocions normalment s'atrapen quan som ben petitons. És a dir, el fet que el nen vagi a l'escola el primer dia, que ha estat dos anys amb la seva mare, i la deixi el primer dia, aquí el nen té un problema, cosa que nosaltres és el que hi ha, ho ha de fer. Però no sabem a quin nivell això ens perjudica.
tots hem sigut nets i tots ho hem vist d'una altra manera. Jo treballo molt les emocions a un nivell de dir, jo vull empatitzar amb aquesta persona per ajudar-la, perquè quan tu tens un problema tu no te'l veus.
I d'emocions moltes vegades també estan com confoses. És a dir, tu li pots posar un nom perquè dius, mira, jo vinc sempre frustrada, per dir-ho d'alguna manera. Bé, però és que potser és una conseqüència del que tu estàs vivint. I comencem a parlar, i comencem a connectar, i comencem a tindre una conversa profunda. I ativar del fill. Ativar del fill famosa, perquè sempre hi ha un fill per allà donant voltes, i veu que allò no és el problema, que el problema és un altre.
Clar, com el teu mal d'esquena, no? Clar. Que a més a més et devia explotar el cap perquè deies a mi m'encanta la meva feina, com em pots dir que representa una llosa per mi si m'agrada molt? Exacte. Bueno, és que potser no t'havies parlat del tot o del tot bé. El meu cos em va avisar des de fa molts anys. Jo vaig començar a treballar, vaig decidir començar a treballar amb una al·lèrgia a les mans brutals. Jo dormia amb guants.
Sí, ella va començar ja dient, Julia, què haces aquí? I jo, clar, evidentment, jo no estava gens connectada amb el meu cos. Mira, ara deixava de treballar, desapareixia l'al·lèrgia, el segon dia de les vacances. Era fàcil, eh?
Semblava fàcil. Semblava. Però què passa en un usat? A mi ningú m'havia explicat res d'aquestes històries, no? Llavors, bueno, i jo deia, però què està passant? Em poso a treballar el primer dia i ja tinc unes mans que fan pena, unes exemes, però amb sang a vegades, no? I dius, no passa res. Allò que et porten al metge i jo li dic, tota sèria, als meus pares, si això té que seguir així, jo no continuo.
però bueno, pensava, però si és que t'encanta la feina, però que no sé què. Total, que vaig estar molts anys amb aquesta història. Després va passar, després va venir l'esquena, després va venir la mononucleosi, després va venir... Van començar a vendre una sèrie de coses que eren unes parades brutals. Bueno, hem d'arribar a aquests extrems. Si ara nosaltres, que ja sabem aquestes coses, les podem expandir i podem fer que hi ha consciència i que cadascú decideixi.
No té per què fer el que jo li digui o el que ella li digui. No, no, tu has de decidir. Hòstia, quan parles d'això em sento molt tranquil·la, em sento bé. Uau, és que això es pot sentir, aquesta tranquil·litat.
Aquí venim, no? O sigui, les emocions se'ns guien i fan amb nosaltres el que volen. I després, entenc que els vostres tractaments comencen amb una conversa, o amb moltes converses, no? I la persona va trobant què és allò que està desajustat a la seva vida i que li provoca... A vegades no cal. Compte que hi ha gent que ve muda, està tan ferida,
Està tan feta pols... I què et diu? Em fa mal tal? No fa falta que digui res. Però no perquè som estupendes nosaltres. Nosaltres el que fem és observar el que tu has dit. Parles endavant, estàs així endavant... Vale. Quin pes portes? O sigui, anem a concretar de la manera com et mira. Aquesta tristesa, des de quan? Què t'ha passat? És a dir, som nosaltres les que entrevistem, però ja fent les preguntes que toquen. Perquè aquella persona està trencada, no pot parlar.
I després ve un tractament o ve una recomanació o no, no? Perquè de vegades només l'alliberament...
Depèn. Ja serveix. Sí, és el que sempre diem. Nosaltres ens cataloguem a vegades que rescatem. És com, fem un rescate. Tu tens un problema molt gros, estàs enfonsada, t'agafem, t'agafem, traiem de l'aigua i et diem... Però no ens posem sempre en el drama, no? Pot venir algú que no tingui un problema grossíssim, sinó que digui, mira, a mi me fa mal tal cosa... Per això, que pot ser d'una cosa o d'una altra, que ens trobem amb els dos extrems. O al mig, també. Llavors, les coses...
El que has d'anar veient és acompanyar la persona a que se senti còmoda i que el que li estem dient li encaixi. A vegades no li encaixa i la meva feina, que és la de consciència, és anar-la guiant perquè ho entengui.
perquè realment si tu entens, si tu prens consciència de m'està passant això, pots fer molts canvis a la teva vida. Mentre està en l'inconscient, el teu inconscient fa el que vol. Llavors, quan ho tenim al conscient, tu pots prendre acció o no. Tots sabem, per exemple, que el sucre ens fa mal.
I tots en mengem, no? Clar, un pastisset, un no sé què... O l'alcohol, és igual. Coses que sabem, som conscients i ho fem. Però ja en soc conscient. Jo sé que això no ho he d'aprendre, però menjo. Doncs ja està. Doncs aquí anem a el mateix. A dir, t'està passant això...
pren consciència que és la llosa que veia ella, que és aquesta llosa, si tu no et separes d'aquesta llosa o fas alguna cosa perquè aquesta llosa tu pots o separar-te o fer alguna cosa per portar-ho millor. Perquè no fa falta també separar-te o... No, no, és que és el problema i em trec el problema de sobre. No, no es tracta d'això, es tracta de... Com ho puc agafar? Com ho puc abordar? Des d'on puc canviar la meva manera d'enfrontar?
del meu dia a dia davant d'aquesta empresa o del que sigui d'aquest jefe.
o davant del meu marit. Llavors són coses que és una altra manera d'abordar la sanació del cos, al final és així. Per començar, jo crec que hem explicat què és el que explicarem. Ara m'agradaria que els que, i les que estan a casa, teniu alguna pregunta o alguna cosa que sigui com molt fàcil de dir, mira, planteja't això.
planteja't... Jo torno a l'esquena, perquè és que el de l'esquena em sembla brutal, no? Un dia em van explicar si et fa més mal aquesta part, vol dir aquesta emoció, si et fa més mal... I ho van encertar. I només es tractava de prendre consciència i cada cop que saps que se't carregarà l'esquena...
anar fent coses que sí que són físiques i que sí que són, de vegades, posar un pagat, un parche, que es diu en castellà, però d'altres vegades és simplement tenir aquesta consciència, millorar la teva correcció postural i, sobretot, com saps què és allò que et preocupa, doncs anar deixant anar i de formar.
gairebé màgica et deixa de fer mal l'esquena. Jo crec que ho diem màgica perquè estem acostumats a que ens donin la pastilla i això, la pastilla cura. Ja fa màgia també. Però clar, mai hem dit que la pastilla fa màgia.
Sí, però la sensació és, ostres, no em diguis, per canviar de postura i de tant en tant alliberar aquesta tensió, no sé, hi ha gent que ho fa amb esport, gent que ho fa caminant, gent que se'n va cantar un karaoke, i dius, amb aquestes dues coses em puc estalviar totes aquestes pastilles i aquest mal? Per això es deia, quina pregunta s'hauria de fer la gent a casa?
Quina pregunta? Sobre el seu mal d'esquena, per exemple. Bueno, sí, clar, hem de concretar. La científica vol que concretem perquè... Bueno, perquè si no, no s'agrada on, perquè és en general. Vinga, va, seguim amb el mal d'esquena, va. Que és una cosa molt generalitzada, no? Bueno, què estàs fent en el teu dia a dia? Neteja't quina càrrega, què t'està carregant?
O notes el pes. Per exemple, un pes aquí és una motxilla. O estic portant... A les espatlles, per aquells que els ombros... És com si portessis una motxilla, literalment. Jo estic notant aquí un pes que em deixa... És com si portessis una motxilla de 10 quilos tot el dia. Què estàs fent en el teu dia a dia? Estàs... Mira, tinc els meus pares que els estic cuidant. O tinc... Bé, un sobreesforç de feina que no me'n surto...
Ves-te plantejant què hi ha aquí. O porto els nens i el meu marit no m'ajuda. Tot això són les càrgues diàries. Les espatlles. Les càrgues diàries. I també s'ajunten aquí les que ja portaves. Però les que decideixes, per què t'encarregues tu dels teus pares i no s'encarrega l'altre germà? Per dir a algú, perquè tu has pres aquesta decisió. Has de canviar des d'on l'estàs prenent. És el joc que va per aquí. Si em fa mal una altra part de l'esquena...
Doncs després que la Núria digui. Mira, n'hi ha una part que per mi és la que realment em va fer parar, que és la part del sacre, la part de baix. La part del sacre uneix el que és el tronc superior i el tronc inferior. T'està dient que ho pares o no avances. Això et fa parar la vida en sec.
has de prendre una decisió de la teva vida. I com que tens por a prendre-la, doncs allà estaràs clavat. Clar, perquè camines. Perquè caminar és avançar cap a alguna cosa. Correcte.
O retrocedir. Segur que si et fan una radiografia o una sessió de fisioteràpia també et diuen que tens una qüestió física. Al final arribem tots a la mateixa conclusió, però el des d'on l'agafes és totalment diferent. Aquest dolor et podria descriure que és com un mal de cap o un mal de queixal i no para.
I no para. És insistent. És molt, molt insistent i, a més a més, molt profund. O sigui, jo dormia i em queixava. Tu imagina't a quin nivell. Jo ara dono gràcies a tot això, perquè m'ha fet canviar tota la meva vida i, gràcies a aquestes experiències, puc ajudar una persona o una altra. Vale? Vale, doncs la gent a casa que es pregunti on li pesa, on té el pes. On té el pes? De quina... Sí, és una motxilla. I cadascú te'l descriurà d'una manera diferent, eh? Sí, sí, sí.
I insistim, eh? Jo vull insistir en això. I segurament tens una qüestió física, eh? No estem dient que només és l'emoció, no? I moltes vegades ja han anat al físio, han fet moltes coses, i és atípic, és que no me n'en surto. Els 15 dies torno a estar igual, torno a estar igual. Aquí és on t'has de plantejar. Vale, hi ha alguna cosa més.
A més, com estem molt relacionats els músculs, etcètera, doncs és bastant de sentit comú que quan contraus els músculs estan fent una feina que no haurien de fer en aquell moment i això cansa, provoca mal, etcètera, etcètera. Molt bé, doncs, noies, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Al final se'ns ha fet molt curt, no? Sí, i tant. Us espero en 15 dies i començarem...
avançant aquesta salut integral. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Dèiem que avui tenim dos convidats musicals. Ara és el torn de David de Maria, que publicava fa només uns dies el seu nou àlbum La Puerta Màgica, que ens va molt bé després d'aquesta secció.
El treball musical de Maria és de l'any 2020 i en aquesta ocasió torna amb temes que parlen d'amor, de memòria, d'esperança i de veritat. I avui escoltarem Nuestro Mundo, una de les cançons d'aquest nou projecte que acaba de veure la llum.
Pels amants del format físic, el disc també té edició en vinil i està prevista que surti d'aquí exactament un mes, el 10 d'abril del 26. Així que pugem el volum i entrem en aquest nou univers musical de David de Maria amb Nuestro Mundo.
Nuestro mundo, nuestro mundo.
Fins demà!
Pasen, pasen, pasen y vean, pasen y vean la infinita incomprensión de la geometría del tiempo, del ritmo cadente, de la poesía, de las raíces de tu naturaleza.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a Bell de Cama. Bell de Cama.
La Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir bé la dinàmica negativa dels resultats i Can Roser s'ha de ser el seu fortí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la Zona Baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per palaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Són les 12 del migdia.