Fins demà!
Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia. Són nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint en Rubí al dia un programa que iniciem a les 8 en 1 amb la Pamela Martínez, que durant dues hores us porta la informació del que passa a la ciutat fins que arriba el primer relleu de passantadores, i és la Valentí Erno, qui es posa al capdavant de la tertúlia, que heu sentit
Fa ben poquet, just abans de l'actualització informativa, el butlletí horari amb la Patria Díaz. I ara comença aquesta, la quarta, l'hora més magazín d'un espai d'avui, dimarts 25 de novembre de 2025.
I avui al programa us parlarem d'una activitat que ja sabeu que ens agrada molt, que es fa un cop al mes i que es diu Explica'ns el teu rotllo. Sí, perquè el grup fotogràfic El Gra és una d'aquestes entitats de la ciutat que fa moltes propostes en diferents moments de l'any.
Ahora comprendo por qué tiene tanto éxito. Claro, i més aquesta, perquè la fan cada mes. Ara, en aquesta temporada, l'estan fent a la biblioteca Mestre Martí Tauler i sempre venen aquí al Rubí al dia a explicar de què va aquest rotllo mensual. I sempre ho fem amb el president de l'entitat, el Manel Mires, però que ens ve... Toma, ja!
Claro, hombre, es que hem de quedar bé, que és el jefe. I després he acompanyat el protagonista del rotllo, que en aquesta ocasió ens ha vingut fins i tot amb un llibre, el Quim Botell, que ens explicarà d'una banda com serà el seu rotllo el dia 2 de desembre. Oh!
i que cosa més grande. A tres quarts de set de la tarda a la biblioteca MMT o a la mestra Martí Tauler i també de dues exposicions que precisament es podran veure a partir d'aquell dia també en aquest equipament cultural. De seguida en parlarem. Avui, a banda d'això, us recordem que tenim un telèfon de contacte que pot servir també per si voleu fer-li alguna pregunta al Quim, per exemple, 93 588 59 60 que també serveix per fer cultura de forma gratuïta a la ciutat
Muy bien. ¿Veis niños? Eso sí. Eso sí, claro. I podeu anar de franc, per exemple, a veure Avui no ploraré, l'obra de l'Estea Teatre, que ens arriba ja aquest dissabte, a les 8 del vespre. A més que te cagas energy. Es que no, esto es impagable.
Doncs 93-588-5960, si voleu veure de Frank l'Esté de Teatre, que per cert, si no passa res, demà sentirem una entrevista que aquesta tarda el nostre company David Garcia farà a algunes de les actrius d'aquest muntatge que estan assajant.
Sí, sí, aquí a Rubí, el que es diu Residència, ja fa més d'onze, i no sé si dotze, no sé, onze com a mínim, que les Teatres van venint de tant en tant a assajar els seus espectacles, després ofereixen una sessió aquí a la ciutat i després se'n van de gira o fan temporada, com serà el cas d'Avui no ploraré. Però també avui aprofitarem per donar-vos una mica més d'informació d'altres propostes que tenim, com per exemple el trencaneu, el trencanous, perdó,
que ja sabeu que és del Ballet de Barcelona i que per les dates de Nadal és una proposta que sempre va molt bé. O l'espectacle Les Bàrbares, que s'ha pogut veure la temporada passada a Barcelona i que el dia 14 de desembre aterra aquí al Teatre Municipal. Això i més coses, eh? Ja sabeu que aquí està el peu del canó des de... Ahí está, que s'ha adelantado y todo, el José Malagón, que està aquí a la part tècnica des de les 8. I posant els carrers i el que faci falta abans d'aquesta hora. Vais a ver...
¿Cómo nos vamos a reír, a divertir? És el que intentem en aquesta hora del Rubí al dia, que com sempre comença amb un tema musical. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
You are the one who makes me feel so real.
Oh, what am I supposed to do? Oh, what am I supposed to do, baby, when I'm so hooked up on you? Then I realize, oh, I realize that you are somebody else's guy.
És que, clar, tallar aquesta baguassa, doncs, costa. Per presentar la Jocelyn Brown, que va néixer un dia com avui, un 25 de novembre de l'any 1950, a Kingston, a Carolina del Nord. Això vol dir que fa 75 anys una dona que va començar, doncs, als anys 70, sobretot...
discos i grups com Chic, entre d'altres, amb música disco, música funk, i que l'any 84, amb aquest tema musical, diguem que, doncs, va tenir el seu èxit principal. Malgrat això, ha continuat fent música també, diguem, més de ball, i fins i tot va col·laborar amb
Raül Orellana, que no sé si us recordeu, però va ser el disc jockey resident de la mítica Estudio 54. Doncs avui la Jocelyn Brown fa 75 anys i la recordem amb aquest tema. Som Ariel Sesgae.
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Doncs ja sabeu que el grup fotogràfic El Gra, com ho dèiem al principi del programa, és una entitat rubinenca molt activa i hi ha una proposta que sí o sí, o pràcticament sempre això ens podrà dir el seu president, el president del grup fotogràfic El Gra, el Manel Miras,
Una activitat que es fa cada mes i que tenim moltes ganes que ens expliquin en què consistirà aquest rotllo que cada mes té un o uns quants protagonistes. En aquest cas, el Quim Botell és el protagonista i també les seves fotos i també la Fundació Vicente Ferrer. Ara parlarem de tot plegat.
Manel Miras, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Aquí una altra vegada explicar una mica de rotllo, no? Sí. Tu vens sempre aquí fent d'acompanyant per si hi ha alguna cosa que ens deixem de dir, eh? Sí, sí. Coses més d'organització. Més que no pas del rotllo, perquè el rotllo, precisament, el que importa és el personatge del rotllo, no?
Clar, jo li dic sempre el prota, el protagonista de... És que aquí som així més... Som molt casolans, Quim. Quim Botell, què tal? Molt bé, aquí estem. Bon dia. Bon dia. Aquí estem, des de Calella, aquí. Des de Calella, perquè tu de fotografia en saps molt, i a Calella deus ser tu, vamos, una institució màxima. Bueno, jo estic vinculat a Fotofilm Calella, que és una entitat on ens movem molt... Ara aquest any, precisament, aquest any que ve celebrem els 60 anys,
que organitzem la Festimatge, que és un certamen que portem 20 anys fent-ho, posem torretes de fotografia, diferents activitats de cinema, de nou i mig, de fotografia, i aquí estem.
Aquí estàs i també amb el Manel, que ja us coneixeu també de fa molt. Sí, sí, sí. El Quim és un bon amic del Gra. El recordo perfectament a les èpoques que vam fer 14 edicions del concurs de retrat estatal, que era l'únic que hi havia l'Estat, i precisament ell un any va ser finalista. No va guanyar, però va ser finalista i li hem d'agrair l'interès. I des de llavors hi ha hagut sempre molt bona relació i molt bona amistat.
I llavors, no seria estrany, no?, que et demanessin de fer un rotllo aquí a Rubí. No, bueno, jo li vaig oferir. Ah, va ser tu. Perquè ell li vaig dir, Manel, el dia que vulguis vinc a aspirar el meu rotllo. Ja comencem a ser internacionals.
Arribem fins a Calella, de la costa, eh? Home, no, i més coses, i més junts que arribeu. Però la veritat és que el rotllo d'aquest mes de desembre, que serà el dia 2, no només és un rotllo, sinó que has aprofitat, Quim, no sé si has aprofitat tu, si t'ho han demanat, m'ho expliques, eh? Perquè al mateix dia també s'inauguren dues mostres fotogràfiques teves que tenen a veure amb l'Índia. Vull que em diguis primer de tot com va ser.
Perquè un dia vaig anar al rotllo a veure una xerrada d'aquestes que feien. Quina va ser? No me'n recordo aia quina, però vaig veure que hi havia la sala d'exposicions allà dalt, i vaig dir, hosti, això ho hem de poder aproveitar, jo tinc exposicions a casa allà muntades en una carpeta, i m'he animat a fer aquests dos contrastos, una exposició de la Índia,
Una que és a través de retrats en blanc i negre, i l'altra que és el Holi de la Índia, que tot és color. Llavors són dues exposicions que penso que són molt contrastades, que es poden ajuntar.
I aquí m'he liat la manda al cap i espero que hi hagi espai per poder-ho penjar tot. Clar, perquè aneu ara, després quan acabeu l'entrevista, aneu cap allà, no? M'has dit abans de començar. Bueno, ell coneix l'espai d'una altra exposició que hi va col·laborar, però, clar, són dues exposicions en un espai que és una miqueta complicat, i ho vaig a dir, i moltes gràcies a l'Adrià, director de la Biblio, per oferir-nos-ho.
però és una sala complicada perquè hi ha molta vidriera, i llavors s'ha de veure com s'organitza el penjar les fotos. Jo vaig anar a veure una exposició allà, també, que era el pit del descobert d'Oncolliga, que la fa voltar, que és una exposició nostra, que la vam fer amb un certamen d'oncologia a Calella, i llavors aquesta exposició l'ha agafat l'Oncolliga i l'està fent voltar per tot Catalunya.
La recordo quan va estar aquí. Sí, la vaig anar a veure i vaig pensar, això ho he d'aprofitar, vinc a fer la xerrada, i si hi ha això dalt, i està lliure, i m'ho han donat tot el mes de desembre i gener, i dic, escolta... Imagina't, fins al 26 de gener. Per això, content, content.
Serà el mateix dia 2 de desembre, quan es faci el rotllo, que fareu la inauguració també d'aquestes dues mostres una miqueta abans, no? A les 6... A les 6 es farà la inauguració i que, per cert, el rotllo correspon a novembre, perquè el desembre no en fem perquè coincideixen. Sempre és l'últim dimarts de mes, però per temes de calendari amb la biblioteca l'auditori estava ocupat i vam passar-ho...
El 2 de desembre llavors va ser, lliguem l'exposició, va, inaugurem el mateix dia i desembre i gener exposem fins al dia abans del següent rotllo que serà gener, més que res perquè no se solapin.
Parlaves de dues exposicions i del contrast. Una es diu Resó de moltes ànimes, que és la que té les fotografies en blanc i negre, per deixar-ho més clar. I després la que deies tu del Holi, que clar, si tothom coneix el Holi, perquè fins i tot s'ha fet aquí a Rubí durant algunes festes majors, ja se sap que el color és protagonista. Sí. La primera és... Quan jo vaig anar la primera vegada a l'Índia, perquè un meu amic és el nebot del Vicenç Ferrer, era el nebot del Vicenç Ferrer,
I vam anar amb el Fotofilm a voler ensenyar una mica el que era la Fundació i tal. I les meves filles em van regalar un llibre. Diu, mira, en aquest llibre posi totes les fotos que facis aquí a la Índia. Li vaig portar amb ell perquè me'l dediqués. I em va dir, quines fotos hi posaràs aquí? I dic, bueno, hi posaré les fotos que faci aquí a la Fundació. Perquè vam anar només a la Fundació, ja coneixo una mica la Fundació.
I em va posar això, ressò de moltes ànimes. Vull dir, fotografia a la gent expressant la seva realitat, la seva ànima. I això és el que expliquen les primeres fotos. I vaig pensar, home, aquí és una sala molt gran,
val la pena aprofitar-ho, doncs farem el contrast, perquè en un altre viatge vaig anar a Jaipur i vaig poder fer el Holi. I dic, doncs mira, farem un bon contrast, les de blanc i negre del Vicenç Ferrer i les de Holi de la Índia. Tornem un moment al rotllo i tornem a imatges que són retrats que podríem dir que és una de les teves especialitats.
Sí, en realitat, a mi sempre el context de les persones són les que m'ha interessat i he posat més. I sempre he buscat angles diferents. Per exemple, aquesta és allò que hem vist abans, es diu a cops d'angular, perquè... És aquesta que estem veient. Exacte.
que és una exposició feta en càmera de plaques, amb un objectiu molt angular, acostant-me molt a la persona, pensa que la persona està a 20 centímetres de la càmera, buscant-li l'expressió, i és una exposició que a mi sempre m'ha agradat molt i l'he anat ampliant,
Ara ja no, perquè ja no treballo en càmera de plaques, però en aquell moment... És que t'anava a preguntar, això què és? Això de càmera de plaques és sistema analògic, és fotografia analògica, i són d'aquelles del full i que veus l'objecte de cap per avall, i totes aquestes coses.
Déu-n'hi-do. I després hem vist una altra foto que també era en blanc i negre, però que té més a veure... Sí, aquesta és intentant redatar l'ànima de les persones. Què és el que em va dir el Vicenç? Diu, pensa en redatar-los l'ànima. I em va semblar que això podia... Les mirades, tot aquest...
Aquest dramatisme que té el blanc i negre, que et dona això, que te'n vas directe d'allò. Però veus, per exemple, aquesta? També és en blanc i negre, però de drama no té res. No, aquesta és d'un viatge que vam fer també amb el fotofilm.
a Venècia durant el Carnaval i en aquella època vaig anar-hi també amb la càmera de 6x6 amb la Hassel i són retrats de forma quadrat que reflexen una mica el Carnaval de Venècia en blanc i negre que també és una de les coses que explicaré a la xerrada que faig explica'm el teu rotllo en el gran
Clar, perquè el rotllo, amb tantes fotografies i tan diferents, com l'has pensat? L'he pensat primer explicant una mica la meva època, la meva primera època, que va ser l'època que vaig fotografiar en el món del concurs, que participava en el Gra, que participava en tots els concursos d'Espanya, i casualment em vaig adonar que...
La fotografia de Nú, del Nú femení, en aquella època no estava tractada, perquè era l'època del franquisme,
no estava tractada en el món dels concursos. I tot plegat, jo allà, a Calella, teníem molta disponibilitat. Jo treballava de perruquer i venien molts xicots que treballaven en discoteques i així, i teníem molta relació. I teníem contacte amb noies estrangeres que es deixaven fotografiar nuses, coses que en aquella època a Calella... Jo ja sortia amb una noia a Calella, amb la Nati, que ha sigut la meva dona i la...
I em va donar la llibertat de poder anar. Llavors agafàvem aquelles noies turistes que els plantejàvem fer fotografies a la platja, a la roca rosa, als pins, a alguna casa de calella d'aquestes mitja abandonades, i vaig començar a enviar això a concursos,
I es va disparar la cosa. Vaig començar a guanyar concursos a tol i a dret i vaig dir, hostia, aquí tinc un camí, tinc un camí temporalment per aquells anys, de fer això. I ho vaig fer-ho. Aquí en el grau ho explicaré.
fotografies de noies, de nusos fets a Calella i als seus entorns. I, bueno, aquí va ser on vaig començar jo a passar de retratar quatre cosetes així a fer unes exposicions i concursos, concursos sobretot d'aquella època, exposicions cap però concursos molts. De fet, aquestes fotos que dius, ens has portat un llibre. Sí, estan...
que és aquest, i que n'hi ha moltes d'aquestes fotografies que deies, ara estem veient la foto també, Passió per la fotografia, que és el subtítol, de fet, de l'activitat del rotllo. Sí, perquè jo faig fotografia des que tenia 13 anys. M'he dedicat, la meva feina no ha sigut la fotografia, sinó que ha sigut com a perruquer, però sí que m'ha donat
m'ha donat temps per fer el que hagi volgut jo fer, donant la llibertat del que he volgut fer jo amb la fotografia. Passant una mica, he passat de l'època analògica a l'època digital i les que vindran, sempre m'ha agradat investigar, sempre m'ha agradat obrir els ulls i no fer fotos normals. Jo penso que la fotografia està en el meu cap, no està a la càmera.
la càmera t'ajuda a poder expressar el que tu penses, i amb la càmera i l'edició després, abans era l'edició manual de química, ara és digital, però te deixa arribar allà on tu ho vols explicar, amb allò que vols fer. Jo no vaig...
amb la càmera penjada al coll, a veure què em surt. Mai. Quan surto, faig fotografia de viatges, però no és un reportatge, sinó que és el que a mi m'agrada del lloc on té anat i per poder formar part d'aquell viatge, les fotos no són reportatges, són fotos ben estructurades, ben netejades, ben netes, que totes vagi directe al que jo vull explicar amb aquella fotografia.
Llavors tu tens, diguem, la idea de la foto, la tens al cap i la resta són eines, no?, una miqueta per aconseguir aquella finalitat. Jo no soc pintor, soc fotògraf i llavors les meves eines és la càmera. I ja està, amb la càmera i després l'edició digital, en aquell digital, però en l'altra època també era l'edició fotogràfica
o bé, preparant molt l'escena, si amb l'escena jo preparava bé i em donava el que volia, ja estava, no calia més intervenció. Però si no, li has de donar la volta i donar-hi tota aquesta expressió que tens al cap, que penses aquesta persona o això, el vull fer sortir així o el vull fer sortir aixas.
També has fet bodegons, no? Molts. Sí, molts tampoc, però n'he fet. Ara concretament tinc una exposició que allà a Calella que es diu Bitxos, que són bitxos retratats, cap bitxo en l'espai que li toca.
Tots són muntatges d'aquest bitxo posat aquí, d'aquest bitxo posat allà, aquest bitxo aquí, aquest bitxo allà. La que parla del gra és una exposició d'un bitxo, d'un gat, que està muntat amb tota una altra escena. I és el que tinc al cap.
I tu que has anat a rotllos com a espectador, què esperes que et digui la gent que vagi a sentir el teu de rotllo? Bueno, comentaran a veure què ens explica aquest xicot de Calella, aquest que ja tinc 76 anys, però bueno, vull dir, jo penso que tinc...
Els del Gra i els de Calella, de Fotofilm, són gent que compartim fotografia i ens agrada que vingui gent. Allà també convidem, a vegades, no amb la assiduïtat i el ben fet que fan aquests d'aquí al Gra, però sí que expliquem que vingui gent a comentar coses. I això és molt agradable. No és només participar en una lliga, en un concurs, sinó que és dialogar sobre la fotografia. Fia al cap, parlem del que ens agrada. Hem d'intercanviar idees, eh?
Queda apuntat, eh? Que esteu fent negocis ara en directe i no m'estic enterant. No econòmics, eh? Aquí no hi ha sotamà ni coses d'aquestes. Parlem de què ens agrada. Parlem de la fotografia i del que ens agrada, que també és organitzar i comissariar. És una mica l'ambient fotogràfic que ens agrada, no? Tu quan ve algú i et demana consell per dedicar-se a això, què li dius?
Mira, jo primer li dic... Mira, concretament he de tirar un cas d'una noia... És una anècdota, això? Una anècdota, una anècdota. Una noia que... que volia tirar amb vena lògic. Dic, home, dic, m'assembla molt bé, fot un film a venir, mira, m'he ajuntat amb vosaltres perquè jo vull tirar. Jo tiro amb vena lògic. Dic, ah, molt bé.
Jo, clar, jo he fet molt d'això, molts anys d'analògic a la meva vida. I he pensat, escolta, no et preocupis si t'has de... No sé com ho fas, però si t'has de muntar un laboratori... Aquí al Fotofil tenim una pila de laboratoris de gent que ha plegat i els tenim allà emmagatzemats i d'això. No et compris cap ampliadora? No, no, no, no, jo només tiro-me a l'analògic. Dic, ah...
que jo no concebia tirar a mana lògic, sinó era un tirar, posar aquell carret, posar, després el revelaré així, aquell carret, després el positivaré d'aquesta manera, faré servir aquest paper, el viraré, no sé què, no sé quantes... Diu, no, no, tot això no ho faig. Dic, llavors et quedes a mitges. No tires a mana lògic. Sí, perquè així tiro fotos, però només tiro les 36 fotos que hi ha al carret.
Dic, te n'ho pots fer molt digital, això? Tirar 36 fotos si realment vols fer-ho. I t'estaviaràs molts diners, perquè després què fas? Diu, no porto el carret a escanejar, llavors el... molt positiu. Diu, escolta, te l'imprimeixen. Això no es fa analògic, és fer-ho mitges. O et muntes al laboratori o no ho facis analògic. L'analògic és un començari a acabar jo sempre. Totes les meves fotografies estan des del començament fins al final.
no intervé ningú perquè no m'entendrien, perquè jo vull fer el que tinc al cap, que és això, no? I bueno, no m'he quedat gaire convençuda d'anar fent coses, però vull dir que és això, no?
I abans també deies que hi ha altres fotografies, com les de l'Índia, les que vèiem en blanc i negre, que vols buscar l'ànima, que no hi ha res, diguem, manipulat. Però hi ha altres fotografies que jo he vist així una mica de refilon del llibre, que evidentment això sí que té... Molta manipulació. Molta manipulació. Mira, concretament aquesta que has ensenyat de la portada, és un retrat que tenia el cap fel,
I és analògic, això, no és digital. No és fet... O sigui, són dos disparos sobre un mateix negatiu, un amb la noia i l'altre amb el maniquí destruït, volent-te'l juntar explicant una mica tot aquest tema de la reconstrucció del càncer de la dona... Jo mai escric sobre les meves fotos, però deixo que la gent pensi el que vulgui, no? I que faci pensar.
Això vol dir que les noves eines, o sigui, no et tanques, no? No, no, no. El contrari. Obert total. Obert total a les noves tècniques i les noves maneres i tot això, total.
Podem veure alguna fotografia més, José? A veure què tenim per aquí, que es faci algun comentari al Quim. Aquestes són unes fotos d'una sèrie. Jo normalment també te diré que quan faig alguna cosa faig sèries. Sèries. No em conformo només en fer una, sinó tendre un ventall de tot un treball. I aquí vaig fer tot un treball del cos femení de la dona amb flulls seques...
flors i donar-li tot un envoltual, vestint una mica la imatge que jo volia expressar. Totes són d'estudi. Aquest és un viatge que vaig fer a Etiopia, a la vall del riu Omo, que també va ser molt interessant.
Aquesta és del Holi de la Índia. Aquesta és del Holi de la Índia, que vam anar a un poblet, on vam viure el Holi autèntic, perquè allà van dir, no, no, a Jaipur els turistes els posem en una plaça i els de la Índia... Jo no vull això. Jo no vull anar retratant turistes fent el Holi. Jo vull anar a veure el Holi autèntic, original, i ens vam portar a un poblet. Aquesta és una sèrie que vaig fer aquesta noia,
en una casa molt antiga de Calella, aquesta foto té molts anys. Aquesta és una de les que va participar en el Gra. Exacte, exacte. Aquesta és una... que en Colomer va guanyar amb una col·lecció feta aquí dintre, amb aquesta noia. Aquesta és una col·lecció que vaig fer. Aquesta noia anava per Calella a la platja amb el seu marit. El seu marit era fotògraf, un fotògraf xucat argentí,
I portaven un mono que hi havia en un bar, el portaven a coll, el donaven als turistes, el vestien de flamenca, el mono aquest, el donaven als turistes i tenien un polaroid, venien un polaroid i d'això vivien.
I vaig dir, jo vull fer una foto de la teva dona amb el mono, però no... No amb la Polaroia. No de flamenca. Però no amb la Polaroia, exacte. De quin any estem parlant? Estem parlant dels anys 80. Déu-n'hi-do.
Fa dies. Home, fa dies que fa fotos i va començar als 13 anys. No, no, però que als anys 80 es venguessin aquestes coses a mi em sonava com més antic, saps què et vull dir? Sí, sí, sí, no, no, al principi dels 80, vull dir, sí, sí, però és la meva època de concursos potents, vull dir que anava tot, això, picaves, aquesta del mono precisament va guanyar amb un concurs
i no es van atrevir de posar-la a la portada del catàleg, que la van posar dintre, van posar un altre perquè van dir, va, posarem aquesta del món, ho que ha guanyat, però... Déu n'hi do. Anècdotes d'aquestes. La censura, no? La censura d'aquella època. La manera també d'entendre totes les coses, però bueno. Abans parlaves de fotos de viatges, també, i abans de començar... Ja saps, Manel, que jo tinc una dèria, eh? I he vist algunes fotos aquí de Nova York. I m'estaves explicant alguna anècdota abans de començar l'entrevista.
Nova York i vam anar-hi precisament l'11 de setembre del 2000 i les Torres Gemeles van caure el 2001. L'11 de setembre estàvem a les Torres Gemeles i al cap d'un any van anar a terra.
Això també és una anècdota que... Bé, a New York és un d'aquells llocs que val la pena, i les fotos que has vist aquí no tenen potser la qualitat que tindrien els cines ara, perquè això era un dia positiu, està reproduït, i això perd molts passos. Però bueno, aquí està com a mínim el record d'aquell viatge i d'aquella època. No vas tornar, no has tornat.
No, no he tornat més. He fet altres coses. No hi ha temps d'anar a veure-ho tot. Sí que a la Índia he tornat sis vegades. Perquè m'he vinculat molt a la Fundació. Coneixo molt aquella gent. I tot això tinc gent que no hi ha perdinada. I aquestes coses també amb la meva dona li fan aquell tilint. I tot això ho poso.
Però bé, he fet blanc i negre i he fet molt de color a l'Índia, evidentment. Hi ha alguna foto o algun viatge que et quedi per fer? Que vulguis, que estiguis allà pensant, mira, no he anat aquí o aquest tipus de foto... Ja sé que és difícil, eh? Sí, sí, és difícil. No, hi ha un dels llocs que no he anat i m'agradaria anar-se al Japó. Però tinc una mala experiència de l'any passat, que vaig anar al Vietnam, que també eren un dels llocs que em feia molta il·lusió fer.
I vaig tornar amb una neumonia. I carregat de febre, i carregat d'històries, i a la que vaig arribar aquí, ingressat... A Xepò i a bons hospitals. I m'he sortit, m'he sortit, m'he sortit de...
De miracle. Un pensa que té una edat i penses que potser tampoc et toca fer aquestes coses. Però bé, farem alguna cosa. Doncs ja només ens queda dir a la gent que ens estigui sentint què és el que us faltaria per explicar, per si algú encara té dubtes per anar el dia 2 a la biblioteca, ja sigui a veure les exposicions, que estaran fins al 26 de gener, o per sentir el rotllo.
Sí, penso que podran veure... Segur que ho disfrutarà, la gent que vinc ho disfrutarà, per les imatges i, a més a més, pel carisma que té ell explicant-ho, que és un paio molt interessant. Bueno, tinc moltes coses per explicar. I anècdotes, suposo. He fet sempre el que he volgut, això també t'aporta que... I he fet coses molt diferents, des de començar fent blanc i negre, i el que vindrà.
El que vindrà perquè no et tanques a la tecnologia. No em tanco la tecnologia. Perquè hi ha molts fotògrafs de segons quin tipus. Sí, sí, sí. I més a més se'ns està barrejant un tema que pot fer bé i mal, que se'n diu intel·ligència artificial. I amb la fotografia pot fer mal. També en parlarem d'això.
Sí, també parlareu el rotllo d'això? O i tant. Perfecte, doncs ja sabeu, eh? El dia 2 de desembre, que de fet és la setmana vinent, el dimarts, d'aquí just 7 dies, a les 6 de la tarda s'inauguren aquestes dues exposicions a la biblioteca, que es diuen Resò de Moltes Ànimes, i Holly, dues mostres totalment, doncs, diguem, complementàries, molt diferents entre elles, i 3 quarts d'hora més tard, aquest explica-nos el teu rotllo Passió per la fotografia del Quim Botell. Moltíssimes gràcies per venir aquí al Rubialdia.
Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies, com sempre, i esperem que s'ompli. Ja fins al gener, no? Fins al gener, sí. Molt bé. Ja en parlarem. Ja en parlarem. Que vagi molt bé. Gràcies. A vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Els fans de Regreso al futuro, si han sentit aquesta cançó, diran, ostres, això se sent a la pel·lícula. Doncs sí, aquesta cançó que es diu Earth Angel i que una banda que es deia New Edition, doncs als anys 80 primers, doncs van fer la seva versió.
Un grup on hi havia un senyor que es diu Bobby Brown i que després va fer carrera en solitari. I precisament el que volem recordar és que va ser un 25 de novembre de l'any 85 quan Bobby Brown va anunciar que deixava els New Edition i va començar la seva carrera en solitari.
Però anem a mirar una mica més enrere, no amb aquest tema de l'Earth Angel, però sí amb la cançó més coneguda d'aquesta boy band, perquè eren uns nens, vamos, super, superjoves. Anem a sentir l'èxit dels New Edition, que han dit per recordar que fa ja no sé ni quantos anys ha fet això, que fa 40 anys, o sigui, 40 anys que avui Brown va anunciar que deixava New Edition.
My girls like candy, a candy cream. She loves me high up off my feet. She's so fine, F&B, I know that.
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I amb aquesta sintonia ja sabeu que el que tenim són promocions per fer cultura a la ciutat i també us recordem el nostre telèfon del directe, perquè és el que heu de fer servir, si voleu, unes entrades per veure algunes de les obres o pel·lícules de les que us parlem al 93 588 59 60. Portem ja unes quantes setmanes dient-ho. Al final, sí, serà aquest dissabte, a les 8 del vespre,
aquest 29 de novembre, quan les Teatre Teatre ofereixin aquesta actuació, diguem, prèvia al seu pas pel Festival Temporada Alta, que serà a primers de desembre, a Girona, i després al Teatre Goya de Barcelona, a mitjans del mes de desembre, també, fent temporada amb Avui no ploraré. Anem a veure una miqueta sobre aquesta obra.
El meu personatge es diu Bibiana. I el meu personatge es diu Oltra. Doncs és un sopar familiar. Per què? Es fa aquest sopar perquè una de les germanes, que són tres germanes, surt d'un centre... Una clínica. Una clínica o així, que ha estat ingressada durant un mes, i ve a casa, que és casa meva, casa de la Lola i el Gerard, i allà l'acollim i preparem un sopar com per donar-li la benvinguda. Però...
Escola, en aquesta trobada, escola, una companya de la clínica psiquiàtrica. I d'alguna manera serà bé com per rescatar-la, per ajudar-la, perquè ja sap que casa seva tal que no l'ajuda gens en la situació que està. I d'alguna manera és la gota que fa vessar el vas, serà qui fa esbombar-ho tot.
Ja és un sopar especial perquè la germana ha estat un més fora i a sobre aquest personatge és un detonant perquè el sopar ja no sigui un...
Són dos noms.
coneguts de l'escena i, evidentment, amb l'Esteria Teatre, la Mama Menduc, la Marta Pérez, la Carme Plà, la Gata Roca i després les col·laboracions, diguem, en els personatges masculins de dos actors que ja tenen una trajectòria també amb les obres de l'Esteria Teatre, el Jordi Rico i l'Albert Rivalta, que també coneixen el Teatre Municipal, la Sala i, com dèiem, si no passa res aquesta tarda, doncs, anirem a veure com estan assajant i parlarem amb dues
de les protagonistes d'aquesta obra i demà al programa podreu sentir aquesta entrevista. D'altra banda, hi ha una opció, diguem, també familiar, però de més bon rotllo, que ens arriba sobretot al Nadal i que ens ve de la mà del Valet de Barcelona, que ja sabeu que és una companyia que té la seu a l'Espona, allà a Sagen, i que ens porta al Trencanous, una proposta típica per al Nadal.
El tren Canous ens arribarà aquest Nadal, serà el dia 5 de desembre, concretament divendres a les 8 del vespre. Una proposta, com us dèiem, de la mà del Barret de Barcelona. No és la primera vegada que es pot veure, de fet l'any passat també,
Va arribar al Teatre Municipal La Sala, ja fa sis anys de la seva estrena al Teatre de Rubí, i torna a explicar-nos aquesta història amb la direcció del Chase Jones i la Carolina Masjuan i la música tan coneguda de Tchaikovsky. Una proposta que, si voleu veure, també ens podeu trucar al 93588 59 60.
I d'altra banda, tenim també una obra de teatre que no estava prevista en els inicis de la programació que teníem nosaltres, diguem, com a prevista dins del Teatre Municipal La Sala, però que serà el dia 14 de desembre, a dos quarts de set, que ve de la mà de la companyia La Brutal i que es diu Les Bàrbares. La Brutal i Vitor presenten Les Bàrbares. En Maria Pujal té Cristina Plazas i Cesc Pinyon. Tres amigues, una bossa de diners i l'última voluntat de la Bàrbara.
Una comèdia de Lucía Carballal dirigida per David Selves sobre l'amistat i les seves contradiccions. A partir del 4 de febrer al Teatre Borràs. Entrades a la venda a balanyambiu.com. Doncs el Borràs es va poder veure i ara ens arriba aquí a Rubí, com dèiem, el diumenge 14 de desembre, a dos quarts de set de la tarda, amb la història de la Susi, la Carmen i l'Encarna, que són amigues...
des que anaven a l'escola i que un dia es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. Han passat sis mesos des de la mort d'una altra de les amigues, una dona que també tenia molta relació amb elles, i l'última voluntat de la Bàrbara, que és la que, diguem...
s'ha mort, doncs es posa sobre la taula la visió que té d'elles mateixes la seva relació amb la feina, amb la maternitat i el feminisme. I així, doncs, diguem que podem trobar una espècie de mapa de les contradiccions de cadascun dels personatges i, sobretot, de la seva amistat. Una obra que està protagonitzada per la Maria Pujalte, la Cristina Plazas, la Francesca Pinyon i la Berta Gratacós.
dirigides, en aquest cas, per el David Selva. Si voleu dues entrades, ja sabeu, 93, 588, 59, 60. I ara us anem a parlar una miqueta d'una de les pel·lícules, l'última del cicle Gaudí, almenys d'aquest 2025, i que ens arribarà el 19 de desembre a les 8 del vespre. Espanyol!
Me han dicho que me tengo que quedar unos 10 por si aparece. Me tendrán que hacer un pasaporte de emergencia, supongo.
Doncs es diu Molt lluny, ja no ens queda tant per al dia 19 de desembre. Es tracta de la primera pel·lícula de Gerard Ohms que fa una espècie de retrat molt naturalista i realista per presentar una història que té a veure amb escapar i sobretot reinventar-se. El protagonista és el Mario Casas. En aquest cas va aconseguir el premi a la millor interpretació masculina
a la darrera edició del Festival de Màlaga, i ens explica la història del Sergio, que viatja fins a Utrecht amb la seva família per anar a un partit de futbol, però abans de tornar a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. A partir d'aquí, doncs, canvia la seva vida. A 93 588 59 60, si voleu, dues invitacions per veure aquesta darrera proposta del 2025 del Cicle Gaudí.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs de moment sí, de moment és tranquil·la aquesta cançó de la Björk, que va fer 60 anys el divendres passat i que la teníem pendent per felicitar-la. Va néixer el 21 de novembre del 65 a Reykjavik, a Islàndia,
Una dona que va ser i és referent dins de la música electrònica i experimental i que també ha fet les seves interpretacions importants en el cinema. Però la volem recordar amb una de les cançons que a mi m'agrada més, en aquest cas amb una actuació en directe al programa de Jay Leno, l'any també 95. Va ser un 2 de novembre del 95. Doncs la felicitem amb aquest tema i us deixem fins que arribin les notícies i continuï la programació de Ràdio Rubí.
It's so nice and quiet
But soon again, shhh, shhh, start another big riot. You blow a fuse, say boo. The devil can't lose, say boo. So watch the youth while they are falling in love.
It's all so quiet. Shh. Shh. It is all so still. All alone. Shh. Shh. And so peaceful until...
Bona nit. Bona nit.
But soon again. Starts another big riot. You blow a
Fins demà!
That was great.