Rubí al dia amb Lídia Martín. Hola, què tal? Molt bon dia de nou. Som pràcticament nou els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint el Rubí al dia, un programa que hem començat, com sempre, a les 8 en punt, avui amb la Patri Díaz, i després a les 9 ha arribat el moment de la segona hora del programa, conduïda per una servidora, fins que ha arribat l'altre relleu de presentadores,
amb la Belén Tierno, que ja sabeu que a partir de les 10 condueix la tertúlia. I ara, després de la informació, arriba aquesta, la quarta, l'hora més magasin d'un espai d'avui dilluns, 24 de novembre de 2025.
I avui al programa parlarem d'exposicions i d'homenatges, perquè s'estan preparant dues mostres per retre homenatge a l'artista robinec Toni Grau. Una d'elles demana la col·laboració ciutadana i per això tenim aquí el Jordi Arnaiz, que de seguida ens explicarà com podeu col·laborar, el regidor, entre d'altres, del Museu Municipal Castell...
ens vindrà a explicar que si teniu obres del Toni Grau i les podeu cedir per una d'aquestes mostres, doncs seran molt benvingudes. De seguida en parlarem amb ell. Ja sabeu que tenim coses culturals a fer a la ciutat, n'hi ha moltes, i nosaltres tenim una que anem darrere. De fet, si no passa res, demà a la tarda tindrem una entrevista amb algunes de les actrius de... Sí, sí, sí, sí. De l'Estea Teatre, que arribaran aquest dissabte al Teatre Municipal La Sala...
Doncs sí, amb avui no ploraré, ni ploraré ni tossiré, podíem dir avui. Si us han dit el programa abans ja sabeu per què ho dic això. En tot cas, una proposta que s'està gestant en part aquí a la ciutat i com que es fan residències amb aquesta companyia, no és la primera vegada ni la segona que estan aquí a Rubí, abans de passar per Barcelona i fer temporada, oferiran una funció a les 8 del vespre
al Teatre Municipal La Sala. Tenim unes invitacions i un telèfon de contacte 93 588 59 60. Aquesta és una de les propostes culturals a les quals, de moment, encara us podem convidar. Estupendo! Claro, i el dilluns ja sabeu que és el nostre dia per fer recomanacions audiovisuals, ja siguin de cinema o de sèries. Atención guionistas!
que aquí hi ha pel·lícules. Totalment, hi ha moltes pel·lícules. Cada setmana sembla que tenim més. Entre 14 i 20 estrenes portem una temporada que té la marinera. I el Jacint Furnol, que ho té molt complicat per triar una pel·lícula, avui ens ha dit que parlarà de què li ha semblat la segona part de Wicked.
Però també, si val la pena o no, un film que es diu Sisu, Camino a la venganza. I el Víctor Pérez, de la seva banda, ens explicarà com és anatomia d'un instant, que es pot veure a Movistar, però també ens parlarà d'Estranger Things, disponible a...
Segur que és superamazing que te cagues. El que passa és que jo és una d'aquestes sèries que tinc pendents i de veritat ho dic que tinc ganes de veure-la però de moment encara no m'hi he posat. Tot això fins que sigui al migdia i torni de nou la informació i continuï la programació de Ràdio Rubí però ja sabeu que aquí està des de primera hora del matí o de la matinada aquí a la ràdio i en directe des de les 8 és el José Malagó que us acaba de saludar i que ara em posarà un tema musical per començar el programa.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I segurament ja ho sabeu, si heu sentit l'hora de les 9, que hem dit que la Julita Benegas avui fa anys, sí, concretament va néixer un 24 de novembre de l'any 70 a Long Beach, a Califòrnia, tot i que després se'n va anar a viure a altres latituds, si la coneixem més, diguem, per una artista mexicana.
En aquest cas, fa 55 anys, la Julieta Venegas Persevolt es diu de segon. No sé si es pronuncia d'aquesta manera. En tot cas, aquesta dona que durant els anys 2000, sobretot, es va fer molt coneguda per aquestes latituds i per felicitar aquests 55 anys que fa avui, sentim aquest tema musical que va publicar a l'agost del 2006 i que es diu Limon i sal.
Pero todo lo demás le gana lo bueno que me das. Sal a tenerte cerca, siento que vuelvo a empezar.
Yo te quiero con limón y sal, yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada. Yo te quiero si vienes o si vas, si subes y bajas y no estás seguro de lo que sientes.
Tengo que confesarte ahora, nunca creí en la felicidad. A veces algo se le parece, pero es pura casualidad. Luego me vengo a encontrar, con tus ojos me dan algo malo.
Fins demà!
Música Música Música
Siento que vuelvo a empezar.
Ho dèiem al principi del programa, s'estan preparant dues exposicions, un doble atribut, podríem dir, a l'obra d'un artista de la ciutat, el Toni Grau, que ens va deixar de manera sobtada el 2023, i una d'elles, doncs...
busca que la gent de Rubí també s'impliqui i ara us explicarem com ho podeu fer. Per això tenim aquí a l'estudi el Rubí al dia, el residor, entre d'altres, del Museu Municipal Castell, el Jordi Arnaiz, per explicar-nos aquestes i altres coses perquè ha vingut molt preparat. Jordi, què tal? Bon dia. Molt bon dia.
De fet, ho vau presentar la setmana passada a l'homenatge al Toni Grau. És de cara allà a l'any vinent, però hi ha dues exposicions. Una d'elles, com deia jo, necessita, diguem, de l'ajuda també de les persones que es puguin estar sentint.
Sí, aquesta exposició, la veritat és que fa molta il·lusió presentar aquesta exposició, perquè, a més, és un homenatge que els seus companys i les seves companyes artistes de la ciutat li volen fer, i, per tant, quan a mi em van dir aquesta idea, que portaves temps treballant-se i que estava aquí com un calai, de seguida va dir, ostres, això és xulíssim, no?, això és molt...
molt important perquè és un reconeixement d'una persona que es va deixar sobtadament i que a més va significar que no t'hi pots acomiadar com és normal, no? Sempre és un pal acomiadar-se de companyes i companys i amics, no? Com era el Toni, que era un artista molt reconegut i molt estimat de la ciutat i per això va dir, ostia, potser no, recebrem els espais perquè...
El model que el volíem fer té bastant aquesta no de trobar coses que el Toni va fer en el seu moment i que estan a cases, que les gaudeixen particulars i que les volen gaudir tothom. I per això obrim aquesta convocatòria a que tothom que tingui una obra del Toni, que segur que n'hi ha moltes, perquè ho dèiem a la presentació, ell també feia molts assequibles les seves obres, per tant...
gairebé tothom tenim una obra d'ell i com que el que volem és fer una tria, ara de moment el que fem és que la gent ens enviï una fotografia i les mites que té l'obra perquè després se'ns farà un triatge. De moment, quantes obres hi ha? Vull dir, més enllà de les que pugueu aconseguir que us cedeixin de manera temporal.
Bueno, és que no sabem. Preguntava l'altre dia que va vindre també la germana del Toni, no? La Montserrat. És que no sabem quantes obres poden haver-hi escampades pel tot el món, no? Perquè, a més, el Toni va exposar a diferents ciutats, no només d'Espanya, sinó també de fora de l'estat, no? Com Berlín, Lyon... Per tant, segurament n'hi ha obres d'ell a tot arreu del món i no sabem quina és la quantitat d'obres, per això ara el que demanem és...
que s'enviem aquestes fotografies. A mi ja m'ha contactat alguna persona pel Facebook i tal. A tu personalment? Sí, sí. M'han contactat, que tinc aquesta obra i tal, i de moment que l'enviem perquè al més volem que sigui una obra molt representativa de les seves etapes de la seva vida. Toni va fer servir molt diferents formats i diferents tècniques i per tant volem que sigui el més diversa possible perquè així donaria més valor a com la seva trajectòria va estar a la ciutat.
Aquesta cerca d'obres fins a quan està disponible? Perquè clar, en alguna data hem de parar, la gent que estigui sentint que no ho deixi per l'últim moment, perquè després heu de fer aquesta tria, com deies. Clar, al final volem que sigui fins a mitjan del mes que ve, seria la data limited, ara la concreta no ho sé, està posada a la...
a la nota, però bé, quan la va és millor perquè, a més, d'aquí s'haurà de fer un catàleg, una vegada triades les obres s'ha de fer el catàleg i les persones tenen l'opció de també que aquesta obra, fins que fent l'exposició, perquè una vegada tinguem seleccionada, se les hauran de portar per fer el catàleg correctament, la seva imatge, llavors les poden deixar en dipòsit al museu, al dipòsit del museu, que evidentment estarà custodiat,
o portar-se-les i després tindre-les que tornar a posar. La logística d'aquesta exposició, tot i que és una mica complicada, perquè hi ha dos espais i hi ha l'obra que fan els propis artistes. Al principi són dues exposicions i hi ha una que és la col·lectiva que fan els artistes de la ciutat, que es diu 22 Gats, perquè era una de les coses que li agradava fer al Toni, dibuixar Gats.
Sí, el Pep Borràs ho explicava molt bé, el gat que li agrada sortir, que li agrada la llibertat, i el seu relat era sempre fer servir el gat, i el repte que tenen aquests 22 artistes que participaran és que han de fer una obra en homenatge al Toni, que també hi ha un gat, o sigui que també alguns aprofitaran per...
treure una creativitat molt interessant i sobretot el repte aquest de fer alguna cosa que li agradaria veure al Toni, que el Toni, com deia el dijous quan feia la presentació, que segurament quan estaria veient de d'ell estaria disfrutat molt i també molt alegre d'aquesta exposició.
La mostra que es farà amb el recull d'obres del Toni Grau, no tant la interpretació o l'homenatge que facin la resta d'artistes, serà l'espai expositiu Aula Cultural. I com deies, s'ha d'enviar aquesta informació amb una fotografia, amb les mides...
Les mides sempre comptant el marc, si té marc, amb el marc, no l'han de desmuntar ni res de res, però siguen les mides del quadre amb marc complet per també veure en cabides quantes fotografies podem posar o quantes imatges, o sigui, quants quadres podem posar a l'exposició. Per això necessiten les mides, que és molt important perquè no quedi tot molt atapaït i que tingui aquesta capacitat de l'espai expositiu que també és limitat.
Clar, perquè ara mateix no sabeu quantes podrien ser. No, però si a mi ja m'han contactat diverses persones, entenc que més enllà que els propis artistes estan difonent també els seus espais, suposo que n'hi haurien moltes i això és el bo, que tinguin aquesta visió representativa del seu terenar a la vida i com a artista que hi ha obres representin totes les fases que el va fer.
Més enllà que contacteu amb el regidor a través del Facebook o si el trobeu pel carrer, que també pot passar, perquè jo t'he trobat diverses vegades passejant, doncs hi ha una adreça concreta, oi? Que és museu arroba ajotarubí.cat. Sí, i si no també poden trucar al telèfon, si algú té alguna dubte, vol més informació, pot trucar al telèfon del...
del museu, que és en 93, 588, 75, 74. I allà també li poden informar, o si no la pot... La tenen en compte amb una persona que la té a la edició d'Urgel, no pot venir, fins a quan? També si alguna persona fins a una data concreta no la pot enviar, també...
Pueden parlar, no? O sigui, la idea és que tothom no es quedi les ganes d'enviar-nos la seva imatge. Evidentment, segurament no poden donar una sortida a totes les obres que es puguin enviar, però que a la gent també aquest compromís de participar és molt important.
Molt bé, doncs aquesta és una de les coses que volíem destacar sobretot per fer aquesta crida com que a les ràdios pot sentir a tot arreu pot arribar, encara que no sigueu de Rubí i si teniu una obra del Toni Grau a casa ja sabeu que podeu participar d'aquesta exposició però parlant del museu també tenim altres propostes altres activitats que podem fer aquests dies quan arriba Nadal és quan més activitat n'hi ha
Bueno, en tot el que fem a l'arbolet, que té a veure amb les festes de Nadal, allò s'omple de gent, i sobretot de nens i nenes que disfruten molt de tot el que es fa allà, i com sempre el museu, amb espais positius, sempre mirem de treballar algunes coses també pels nens i nenes que vagin allà i que coneguin el museu. Llavors tenim dues activitats, el dilluns 22 i dimarts 23,
que són els dies que fem activitats, perquè la resta està també en activitats pròpies ja de Nadal, que es fan, no?, el Marc Rubinent, que saben que està per allà i que també hi ha moltes activitats, i llavors fem el taller de Minitió al Nadal, el dilluns 22 al matí, a les 11 de la matí, després a la tarda, el mateix dilluns, fem el taller també a les 5 de la tarda, i llavors el dia 23 fem el taller de Fanalit de Reis,
a les 11, i també a la tarda, el mateix dimarts, fent el taller de figures de Reis Mags, també a les 5 de la tarda. Dintre d'això, estem també volent presentar un conte, un conte que hem treballat conjuntament amb el Centre d'Estudis Rubinent, un conte medieval que hem treballat i que hem col·laborat com a Ajuntament, i llavors volen veure com encabint també aquesta presentació prèvia del conte aquell,
Perquè també és un treball, no?, també de com a través d'un conte podem conèixer la història de la ciutat. Molt bé. Hem fet aquesta col·laboració i que tenim moltes ganes de poder-la presentar i que farem aquesta presentació, encara no en quadre del dia, perquè depèn del que l'activitat tingui, ho puguem fer dintre d'aquesta activitat.
Em deies el taller de minitions, m'ha fet molta gràcia, això, eh? Sí, clar, depèn de com sigui la casa de cadascun, o el pis, suposo que aquí la mateixa prima és la que compta, no? Però bé, si algun nen està escoltant, que sàpiga que com més gran, caga més gran, no? Llavors, com més gran sigui el tio, millor.
Però en aquest cas seran més petits, no?, els que ensenyaran a fer en aquest taller que comentaves, a les 11 del matí i també a la tarda, màxim per 30 infants, això sí, s'han d'apuntar abans, no? Sí, s'han d'apuntar abans precisament per això, perquè les places són limitades i que no vinguin i no puguin fer, i també perquè el material que tinguem sigui a dia amb totes les persones que venen.
93-588-7574, si us voleu apuntar, és una proposta que està recomanada en principi per infants a partir de 6 anys. Això sí, han d'anar companyes d'un altre, no? Sí, sí, sí. Clar, perquè han de fer manualitats amb els pares que han d'estar ja també perquè l'activitat al final és com una activitat familiar i que participin també amb els seus pares i el fill i filles.
Alguna cosa més que vulguis destacar, Jordi, de la programació del museu, encara que no sigui específicament del Nadal? Sí, encara tenim, més enllà de Mannhausen, aquesta exposició encara la tenim. És una exposició, el que no hi ha anat, molt xula, a més, que està feta a través d'una retrospectiva fotogràfica i que, a més, aquestes imatges que en el seu moment van fer servir...
van servir per condenar els processos dels nazis i per tant aquestes fotografies tenen darrere que es va jugar moltes vegades la vida, el proper fotògraf per fer aquestes imatges i que després van servir de testimonis per les atrocidades que van passar amb els nazis i què van fer i per tant aquesta exposició la farem
I nosaltres ara el que hem preparat, a través de la rediretoria de memòria, és una visita guiada que farem a la presentació de la taula. I quan serà aquesta visita? Aquesta visita la farem el dia 4 i serà per als membres de la taula, perquè farem la inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri, que és una de les coses que la tenien allà posada i que...
Ningú sabia realment això què significava, per tant, el que farem, la inauguració formal, i després convocarem la taula que també farem la reunió anual que fem cada any de les activitats que hem fet durant el 2025 i les que proposim pel 2026. I aquesta serà oberta, o sigui, la inauguració serà oberta a tothom, o sigui que...
El dia 4, eh? El dia 4. Que ja no queda gaire bé. No queda res. I la mostra del fotògraf de Francesc Boix, més enllà de Mauthausen, encara teniu disponible fins l'11 de gener. Podeu anar, ja sabeu que és una col·laboració del museu, juntament amb el Museu d'Història de Catalunya i també amb la Miquel Mauthausen.
Sí, sí. Tenim la sort que tenim moltes exposicions que podem accedir. Ara ja estem treballant en les que accedirem al 2026, que estem demanant algunes molt interessants i que tenen que veure precisament amb part de la Guerra Civil i tot el que va passar. Aquest any es complia el 50 aniversari de la mort de Franco i moltes activitats estaven demanades, però per l'any que ve les volem recuperar per la ciutat i que la gent també les pugui
les pugui veure i pugui veure també aquesta història que avui més que mai hem de reforçar que la dictadura no va ser un camí de roses per ningú, sinó que va ser algú on van patir i van patir molts rovinens i molts rovinengues també.
Doncs Jordi, moltíssimes gràcies per aquesta doble o triple informació. I més enllà de les propostes nadalenques i també d'homenatge al Toni Grau, ja sabeu que s'estan preparant altres propostes que tenen a veure amb la memòria històrica i que des de l'Ajuntament es volen reforçar també perquè no s'oblidi. I una d'aquestes és aquesta, més enllà de Mauthausen, com dèiem,
amb les fotografies de Francesc Boix, i després aquestes activitats que no han pogut fer-se ara, però que el 2026 sí que tindran a veure amb els 50 anys de la mort de Franco i amb tot el tema de la transició. Sí, sí, sí. Doncs Jordi, moltíssimes gràcies. A vosaltres, perdó, no el veu. Que vagi molt bé, fins un altre dia. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
I esteu sentint un tema musical que és tot un clàssic, es diu George Sobain, que Carly Simon va publicar l'any 1972, i l'efemèrit no és que Carly Simon no s'estigui d'aniversari ni res, però sí que és veritat que un dia com avui, un 24 de novembre de fa 10 anys, el 2015,
Aquesta cantant i compositora va publicar les seves memòries, molt esperades, amb dades curioses que tenen a veure amb Sean Connery, però ens centrem també en aquesta cançó, perquè, entre d'altres coses, va desvetllar a qui li dedicava aquest tema. Hi havia, doncs, diguem, diferents apostes, però molta gent sabia allà que era Warren Beatty a qui li dedicava aquesta cançó. Doncs, per recordar aquesta efemèride, sentim aquest tema clàssic.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. La Unió Esportiva Rubí visita un clàssic del futbol català. Toca viatge a terres vinícoles per enfrontar-se al Vilafranca. Serà diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que faci. A Bell de Camp. Tots fem esport. Fem esport.
Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarán Eastwind and AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabde 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
I ara anem a veure que ens recomanen els nostres experts en cinema i també en sèries. Anem a saludar d'una banda el Jacint Fornols, que el tenim ben connectat. Jacint, què tal? Bon dia.
Es genial, es la ley de música. Como cada lunes. O sea, está bien conectado, pero no se asembe. Ven, anem a probar a veure si pude en turnar. Tener una curació, es normal. Y saludem al Víctor. Víctor, ¿qué tal? Yo no tinc voz de Helio, ¿no? Bueno, podrías hacerlo. No. ¿No te ves como actor? No. No, soy muy mal actor. Eres muy mal actor. Sí, en general. Vaya por Dios. En mi cara se ven todos mis sentimientos, se ven en mi cara.
Ah, bueno, pero a mí eso también pasa, ¿eh? Bueno, pero hay gente... Yo puedo disimular, pero hay veces que no quiero. Yacine Furnols, ¿qué tal? Buen día. Y ahora en su tío. Ahora sí. Por ser magnífico el tema de Eres tan creído de la Carly Simon. Es que es lo que tienen los guapos, que se lo creen mucho. Ahí está, ahí está, ahí está. Vamos, lo sé por experiencia también. Yacine, ¿cómo estás?
Bé, bé, ara hi ha... amb so, amb so. Bé, doncs el Víctor diu que és molt mal actor. No sé si en el teu cas tu has fet d'actor en algun moment de la teva... Bueno, aquí estàs preguntes molt bé. Tothom en un moment de la vida fa d'actor, eh? Això que en tingueu clar tots. Clar, clar. No, però, per exemple, teatre amateur... Tots representem un personatge, sigui real o sigui fictici. Sí, és veritat, és veritat. Bé.
Això ho va dir el William Shakespeare? No ho dic jo. Que sí, que sí. A veure, cuando lo dice Willy, esto va a missa. Va a missa, va a missa, sí. I aprofito per dir que aquesta setmana tenim secció de Shakespeare amb el Chesco Caballero, que barreja IA, musicals i Shakespeare.
I ho farà gràcies a Otelo. No us ho perdeu, eh, sisplau. Bé, això serà dimecres. En tot cas, anem a parlar de pel·lícules, anem a parlar de sèries i anem a parlar d'una de les pel·lícules més esperades. És una segona part, és musical. Jo no l'he vista, la primera. Sí que és veritat que el musical sí que el vaig veure a Nova York. I estem parlant de Wicked. Que subas los ánimos a todos. Como solo tú sabes. ¿Esto hace lo que yo creo?
Bé, doncs aquesta segona part, ja et dic, jo no l'he vista, encara la primera. Bueno, molt malament això, eh? Ah, mira, ja està aquí dando... Jo sí he vist la primera. D'aquí dos dies, el dimecres aniré a veure la segona. El dimecres aniràs a veure aquesta. A veure. Bé, de moment, qui l'ha vista ja, evidentment, és el Jacint. I què ens pots dir d'aquesta segona part i ja final de la història?
Sí, efectivament. A veure, a mi m'ha agradat, m'ha agradat força. A veure, abandona, diguéssim, la narració més clàssica de conte i sentint-se més amb la part més fosca, parlant de... fent referències sobre el populisme, la manipulació mediàtica i tota una sèrie de qüestions molt interessants que apareixen a la pel·lícula. I també el que m'ha agradat, molt especialment, les referències que té la pel·lícula de Víctor Fleming,
La clàssica, perquè ja ho veureu, quan aneu a veure veureu que hi ha unes coses clavades, per exemple, el personatge de Dorothy, de la pel·lícula de Víctor Fleming, que data la novel·la original, també està molt ben inserit dintre la pel·lícula. Igual que els personatges, el lloc que té por...
l'home de llauna i totes aquestes figures. Interessant pel·lícula que crec que tanca molt bé aquesta adaptació cinematogràfica de l'obra de Broadway. Jo no l'he pogut veure, l'obra de Broadway, com tu, però sí que puc dir-te que a mi m'ha agradat aquesta adaptació.
A veure, et té que agradar el musical, té aquest to tan quix, que a mi em fa molta gràcia, dels colors roses, verds i això, llampans, però que li queda molt bé la pel·lícula, perquè estem parlant d'un clàssic. I també ens explica la història de com es va fer el camí de llambordes grogues, del famós mite aquell de les llambordes grogues, que li va fer un homenatge a l'Elton John amb el seu dit i a l'Obrick Road. Boníssima. Boníssima. Això sí que és música, eh?
Y lo dices tú, ¿eh? Claro que sí. Que no sea yo. Que a vegadas cosas antigas me pilláis. Ya, pero qué muy dica. Aquí no, aquí no. Elton Jones, eso es... Sí, sí, sí.
Bueno, el tonjon dels anys 70, eh? El tonjon dels anys 70, que després, a partir dels anys 80, la cosa ja va declinar molt i ja no va ser una gran figura del rock. Bueno, hi ha el rock i el pop, hi ha després coses més rares, ja no parlem dels 80, parlem més últimament, que no vamos a comentar tampoco. Jo volia saber, Jacint, s'ha sent Over the Rainbow?
que no l'he sentit no, com que dius que hi ha moltes coses que de la primera, de l'original i que a veure si hi han curat els temes no sé si me l'hem rebre jo és que no soc un especialista en el musical però si puc dir-te que a mi no em va sonar això que hi ha temes orquestrals molt bons de la pel·lícula, a mi els temes musicals estan molt ben lligats i els seus personatges molt ben construïts la Cinda Eriboa i l'Ariana Grande són perfectes en els seus papers
L'Ariana, per cert, cada cop que les veig, les veig en una presentació... Les veig molt primes, jo, molt primes. Esquelètiques, diria jo, esquelètiques, que em va fer bizarda i tot, allò que queda és comú. Però què els hi passa, que no mengen o què? Tinc la pell de gallina ara mateix, recordant les fotos, que dic, què està passant? Més enllà del físic, jo he de dir que les entrevistes tenen un toc una mica raro, sempre. Què vols dir, raro? No sé si fan a drede, no sé...
Una interacció entre elles, una dinàmica estranya, no sé. Molt exagerada. No sé si és actuada fins i tot en algunes entrevistes. Jo per mi, Víctor, que encara no han sortit de la pel·lícula.
No, sí, sí. És que, de fet, hi ha alguns vídeos... És una cosa estranya, sí, sí, d'acord. Bé, en tot cas, una bona recomanació. No us diré on la podeu anar a veure, perquè està en totes partes. A la ves, quasi com aquella pel·li. Però bé, en tot cas, com dèiem, aquesta segona part...
de Wicked, recomanada, i ara anem a parlar d'una sèrie que jo deia al principi, la tinc pendent, la tinc pendent, que sí que la quiero ver, hijo mío, però bé, en tot cas, avui vols parlar-nos d'aquesta proposta de Netflix que es diu Stranger Things. Está claro que es Netflix, eh? La N ahí, roja, roja.
És que jo quedo fatal, però és que tinc moltes ganes. És que a més, clar, quan surt la Winona... És de 2016, eh? I molt buitantera, no? Home, evidentment, és la nostàlgia. Vinga, amo!
Bueno, i què passa? Per què us vols recomanar aquesta? Home, evidentment, parlem... Una sèrie muy poco conocida, com a Stranger Things, perquè el dijous arriba la primera meitat de l'última temporada, que portem literalment més de tres anys esperant l'última temporada, en aquestes esperes llargues que sempre a la sèrie parlem que estem en contra totalment.
que una sèrie trigui més de 3 anys, per molt que tingui grans efectes i una gran producció, no és normal. Però bé, també passa quan tens 9 capítols o 8 que duran una hora i vint o una hora i mitja cadascun. És una bogeria de metratge que molta gent està en contra. Jo, a la quarta, què va passar això? No vaig estar en contra.
I parlar més de la sèrie serà... Voy a hacer un triunvirato de lunes de Stranger Things. Aquest és el primer, setmana que ve el segon, parlarem un altre cop de Stranger Things quan hagi vist aquests episodis, i després quan surti el final. Perquè al final seran tres parts. Això de Netflix ja s'està anant de les mans, per mi. Però, a veure... Seran tres parts l'última temporada, i l'últim episodi sortirà el dia entre Nochevieja i el dia 1. Abans d'acabar l'any?
Sí, sí, sí. Ja està. És una cosa... El dia de Nadal sortiran quatre més. O sigui, surten quatre el dijous. Quatre el dia de Nadal i l'últim, l'episodi final, que no sé si durarà cinc hores. No sé quan durarà, però sortirà a la mitjanit entre el dia Noche Vieja i l'Anyo Nuevo. Bé, però cinc hores tampoc és res. Veure a wickets seguides les dues parts. Tampoc ho té més.
No sé com serà el final, ja parlarem d'això, però ara que m'estic tornant a veure la sèrie i portava literalment des del 2016, que va sortir la primera temporada, que no tornava a veure sobretot els primers episodis, em sembla que s'entén en retrospectiva perquè va ser un fenomen la sèrie. A nivell tant de cultura pop i coses com de tallets visuals, com sobretot a nivell de trama i la nostàgia de les 80 que presentava la sèrie. Una sèrie que sí que és veritat que després d'una primera temporada per mi, que segurament sigui de les millors que he vist a la meva vida, com a primera temporada...
Com a primera temporada, després sí que és veritat que la sèrie passa de ser excel·lent a bona, que hi ha molta gent que diu que ja és dolenta, per mi sempre és una bona sèrie, però hi ha un esglaó d'excel·lent a bona, i es nota bastant, perquè una fórmula que sempre diem amb altres sèries, que es pot fer repetitiva, estructures semblants, però sí que és veritat que l'última temporada, la quarta, va fer un gir...
i ens va donar una història que ampliava més l'univers de la pròpia sèrie, que era molts fans el que demanaven, que la sèrie sempre repetia una mateixa història a cada temporada, però no anava més enllà. I sembla que ja a partir de la quarta això va començar, i a la cinquena, evidentment, sent l'última, s'espera que continua això. Però jo sobretot volia destacar que encara que només voleu veure la primera, jo dic, la primera s'ha de veure, és com obligatòria per a mi. Podria ser una minissèrie, també és veritat, que quan la vaig veure dic, hòstia, veient com acaba la primera, podrien haver-ho deixat aquí tranquil·lament, si no passa res,
A veure, deixen un petit cliffhanger, però bé, no passa nada tampoc si no ho veus més. Jo crec que la primera temporada és història, perquè, sobretot, per lo senzilla que és, a nivell sí, que presenta coses de ciència-ficció, evidentment, fantàstiques, però al final el cor de la història és una cosa tan senzilla com una mare buscant el seu fill. O sigui, no té res més, que és Winona Ryder, que fa un paper, bueno...
que és espectacular. A la primera temporada, paper de Winona Ryder. I tota la sèrie, per mi, convergeix en un moment que és una mare trobant el seu fill perdut, que no pot ser més emotiu, i és una de les scenes, per mi, més mítiques que jo he vist a les sèries en general. És brutal. I sí que després li costa trobar aquest punt tan emocional i tan fort de la primera, perquè potser...
no tens aquest xoc inicial, no?, que tenia la primera temporada, de ser una cosa nova, diferent, que sí que tenia nostàlgia als 80, però aconseguíem aquest cas de nens, que ara ja alguns tenen, fa molts memes, ja tenen 30 anys, els nens. No, però tenen menys que jo, no són tan viejos, però...
Era molt original tota la proposta d'inici i veurem com acaba. Jo espero amb moltes ganes al final. Evidentment, és una de les sèries mítiques. Jo crec que és la sèrie de Netflix. Si tu penses en Netflix, ja sé que el joc del calamar l'ha vist molta gent, però Stranger Things és la sèrie de Netflix. I una de les primeres sèries de l'època de les plataformes, de com van néixer fa 10 anys. O sigui que podria ser com el fin d'una era, com a titular sensacionalista, ho podríem dir al final d'Stranger Things.
Bé, doncs, podem recuperar aquesta sèrie, les primeres temporades, i després afegir-nos a aquesta cinquena. Que, de fet, vull dir que ja està, o sigui, no surt ni l'última, ja estava en el top 5 de sèries més vistes del món. La primera temporada, Stranger Things, que la gent l'està tornant a veure, i un altre cop, amb les dades, ha pujat. Clar. Sí, sí, és una arborgeria.
Bé, he de dir-vos que jo ara estava buscant aquí al Google Stanger Things i te'n vas a la cerca, diguem, que fa el Google, i et surt una coseta aquí que li dones, dius, ostres, que currao, no? Això li dones i et surt un QR...
Se n'ocurren, sí. Se n'ocurren. La promoció de cara a aquesta última temporada, déu-n'hi-do, eh? Molt bé. No direm que la gent ho busqui i ho descobreixi. No, no, ja està. No, no, secreto. No, no, secret total, això. Bé, doncs anem ara a parlar un altre cop de cinema i, dèiem, la setmana passada, l'anterior i l'altra i no sé quan, doncs i la que viene, tenim moltes estrenes... No, és així. Sí, sí.
O sigui, podem tenir entre 14 o 20 pel·lícules que arriben a la cartellera i el Jacint ens ha triat una que així, a priori, segurament, no sé, potser després acaba tenint unes quantes setmanes en cartell, però a priori no haguéssim dit que és de les més esperades, però en tot cas és una de les que ha triat més enllà de Wicked, que és Sisu Camino a la Venganza. La Unió Soviètica hace 10 horas.
Irás a arreglar el estropicio que has provocado. Creo que la leyenda ha echado de menos su tierra. Adelante. Doncs, Jacint, què ens expliques d'aquesta pel·lícula?
que estarà entre els deu més vistes de la setmana. I saps per què? Perquè és una pel·lícula plena d'acció que recorda molt la saga de John Wick, per exemple, perquè ens parla d'un home que és Sisu, que és un mite, diguem, podríem dir, a Finlàndia, que és l'home que no mor mai. I ens explica la història d'un home que després, l'anterior pel·lícula, és que, esclar, aquesta és la segona pel·lícula d'aquest personatge, l'anterior pel·lícula es barallava amb els nazis,
ja van veure el que els va passar amb els nazis i aquesta vegada s'enfrontarà l'exèrcit roig. Per què? Amb els soviètics. Per què? Perquè han massacrat la seva família.
I ell decideix que s'hi enfronta quan el coronel que va realitzar la matança de la seva família el va a buscar una altra vegada per rematar la feina, perquè ell ha decidit que la casa seva la desmunta tros a tros i se l'emporta per construir-la en un altre lloc. Interessant pel·lícula? Sembla que no, però l'acció està magníficament realitzada. Els polítiques seran un referent
d'aquesta pel·lícula finlandesa, que, per cert, dirigés el Jalmari Helander, que aquest senyor es va donar a conèixer en una pel·lícula molt divertida que es deia Un cuento gamberro de Navidad.
No us la perdeu si la podeu recuperar, aquesta pel·lícula, que és també una bogeria, però molt ben feta. I en aquesta pel·lícula el que recupera és l'acció 100%. És una gozada. O sigui, podem parlar de moltes pel·lícules en què l'acció està molt ben feta, en què et deixes portar.
És una acció, a més a més, que no necessita massa justificació. És que la idea de la bolícola és fer la bolícola creant a través de l'acció d'un home que vol venjar-se o que l'obliguen a venjar-se que després de cap va secret a la seva família. A partir d'aquí...
ja teniu la situació en la que es trobarà tota la pel·lícula. Acció, redirecció, molt ben treballada. M'agrada molt el Jorma Tom Mila, que és el lector finès que dona vida a aquest personatge de Sisu.
I us puc dir que el repartiment està molt ben triat, perquè hi ha el Richard Bragg i l'Estiffel Lang, són uns actors d'aquests secundaris magnífics per les pel·lícules aquestes d'acció, i se surt la pel·lícula. Només us puc dir que se surt a nivell d'acció. Això sí, si no us interessa gens l'acció, i a més a més, no és una acció d'aquelles... Eh, una bufetada i s'ha acabat, no? No, és una acció contundent. O sigui que...
Us ho passareu bé, perquè és una d'aquelles pel·lícules que retroba aquell cine clàssic de gènere i que moltes vegades s'intenta fer i no surt bé. I a aquest senyor li ha sortit molt bé.
Molt bé, doncs, entre altres coses, així buscant una miqueta, veig que el 95% del Rotten Tomatoes li posen un... Sí, que està bé. Que està bé, i Metacritic també li dona un 82 sobre 100. Molt bé, ens fiem més de Metacritic, jo sempre, que de Rotten Tomatoes. Ja, per això t'ho he dit, perquè sé que a tu l'altre no et fa... No. I després ja, evidentment, l'opinió del Jacint, que hi fem més cas. Que és el que coneixem, doncs... Clar. Sí, sí.
Totalment, aquesta pel·lícula... A veure, a veure, no us repetir, hi ha una cosa molt clara, si no us agrada l'acció, no és la vostra pel·lícula, eh? Sí, en saga de la sí. Jo em sembla que, si ho heu vist, la saga de John Wick, podeu veure aquesta perfecta. Molt bé, doncs la tens a Cinesa per Vallès, que lo sepas. O sigui, que pots fer un doblete, si vols. Bueno, Wicked. No, Wicked després ha de veure la Champions.
La Champions, que juga el Barça. No, el Barça juga el dimarts, però hay que ver otras cosas, también. No solo el Barça. El Barça de básquet juga el dimecres, mira. Y ahora tengo excusas. Sí, bueno, últimamente no le estoy dando mucha cancha. No. Valgui la redundancia. Anem a parlar d'una altra... Si no me pones esa cara, es veritat. Hay que ser masculé.
és que t'equiten les ganes Anatomia d'un instant, una sèrie que es pot veure a Movistar i a veure que li ha semblat es va poder veure també al festival de Sant Sebastià i bé, doncs digue'ns què tal aquesta sèrie Víctor
Doncs molt sorprès, la veritat. Parlàvem l'altre dia al programa, veient el tràiler, i el tràiler estava bé, però no em cridava gaire l'atenció per com estava muntat, no sé. Coses que em passen a vegades amb els tràilers, ja dic. Per mi és molt important, eh? Sí, i tant. Però després vaig dir la sèrie, m'ha sorprès molt, és una minisserie de quatre episodis, de 40 a 45 minuts. També ajuda molt com està estructurada, jo crec, perquè ens explica com...
diu la sinopsi i el postre, ja veiem que va del 23F, del cop d'estat, va sortir el dijous per raons òbvies de màrqueting, són listors, els de Movistar, i sí, sí, aprovechando la historia a Espanya, ni més ni menys, per treure una sèrie, i ens planteja aquest cop d'estat, però no és que se senti en el cop d'estat com a tal, de veiem el cop d'estat, el que passa, no. Se centra més en les tres figures, que es van quedar quietes o de peu, o que no es van amagar, que coneixem tots, no?
encapçalada per Adolfo Suárez, que és més el protagonista d'aquesta sèrie, que és l'Álvaro Morte, que em sorprèn moltíssim perquè està veient el tràiler, i la Núria Muguadi al programa, és l'Álvaro Morte. No l'havies reconegut. I fa un paper espectacular a la sèrie, per mi és l'estrella, encara que també tenim l'Eduard Fernández fent de Santiago Carrillo.
que té el seu episodi, perquè són quatre episodis, el primer s'entra en Adolfo Suárez, el segon en Carrillo, el tercer en Meillado, i el quart fa com el Judici, no? Posterior al 23. De fet, té una estructura molt, molt, molt guai, que ajuda moltíssim, crec, a que funcioni molt la sèrie, i m'agrada com plantejar els personatges, els tres protagonistes, sobretot l'Adolfo Suárez,
Perquè jo personalment, a mi m'ha passat sempre a casa, una família que sempre és una figura, que sempre s'ha parlat molt positivament d'ella, que mai s'ha dit com res dolent, almenys al meu entorn. I després, veient la sèrie, no és que t'ho pintin com una mala persona, però sí que és interessant que no... No té compte com si fos un héroe, tampoc. No està mitificant. No està mitificant. I es diu a la pròpia sèrie que aquesta frase d'Adolfo era adolfista, que no era...
ni franquista ni demòcrata era de sí mismo, ja està. I és interessant veure com mostra això la sèrie. Després també, evidentment, amb el tema Carrillo i amb el tema Meillado, perquè el que fa amb els tres personatges és juntar com el tema que són uns traïdors els tres per molta gent, tant per comunistes com per franquistes, d'igual, la ideologia i els bàndols, no? I és molt interessant això que fa la sèrie de plantejar tres persones amb, en teoria, visions molt diferents d'Espanya, de la política i tal, però que els tres, d'alguna manera, són traïdors per quasi tot el país.
És molt guai el que planteja la sèrie i, evidentment, com sempre, les sèries i les pel·lis que ensenyen història i d'una manera que jo crec que està treballada, que es nota des de darrere, que s'ha fet un estudi, està basada en un llibre també del mateix nom, però igualment es nota que està ben preparada la sèrie. Molt bé, doncs només 30 segons perquè el Jacint em digui si l'ha vista, què li ha semblat Dràcula?
Buf! Bona, adiós! Ja no cal, no? Us va agradar el Dràcula de Francis Ford Coppola? Sí. Ara l'hi diria segur. Doncs no hi ha punt de comparació. Vol intentar trobar el mateix a l'air romàntic que tenia el Dràcula de Francis Ford Coppola. Ja està. A partir d'aquí, vosaltres veureu el carisma que tenen els protagonistes, si us interessa i tal. A veure, la Dràcula Dolenta, no ho sé. Jo, el que sí us puc dir és que ja s'ha fet aquest Dràcula.
Es va fer l'any 92, no? Fíjate tu. Exactament. Si voleu anar Vampirs Bons, entrevista con un vampiro, que la vaig recomanar a la sèrie, no a la pel·li. La vaig veure l'altre dia, la pel·li, un altre cop. La pel·li està bé. La pel·li és que a mi m'agrada molt. Però la sèrie per mi és superior, la sèrie. El Mel Jordan va fer molt bona pel·lícula, entrevista con el vampiro, que és un llibre difícil d'adaptar, no és fàcil d'adaptar el llibre.
I Tom Cruise, molt bé. Brad Pitt, menys. Doncs moltes gràcies, Jacint. Moltes gràcies, Víctor. Ho deixem aquí amb aquestes recomanacions. Adeu-siau. Ens tornem a veure el dilluns. Que vagi molt bé.