Són les 11 del matí.
Molt bon dia. El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Rubí, ubicat al centre Ferran Salsas i Roig, és el segon més aturat de tot Catalunya, segons ha reconegut aquesta setmana la consellera de Salut Olga Paner en una resposta parlamentària. Amb 87,6 dies d'espera de mitjana per una visita preferent o ordinària, Rubí només està darrere d'aquest centre del districte barceloní de Sant Andreu.
Clàudia Gouski, representant de la plataforma de famílies afectades pel funcionament d'aquest centre, ens explica això. Les famílies no ens sorprèn. De fet, és el que portem fa ja més d'un any denunciant. De fet, ens reforça la nostra queixa. Per la nostra part, a nosaltres ens agradaria deixar de parlar de nombres i de llistes i ser conscients que estem parlant de criatures i adolescents que estan realment en situacions de patiment real.
i de famílies que es senten completament desbordades. I que quan la intervenció arriba tard, el problema és greu. Els tres mesos d'espera a Rubí contrasten amb la mitjana d'espera al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Terrassa, on la primera visita s'ofereix als 17,8 dies. Aquests serveis Infanto-Juvenils de Salut Mental de Sant Cugat o Sabadell ofereixen també temps d'espera a Mitjana més raonables que no pas als de Rubí.
I és que aquest centre de Rubí també destaca pel seu nombre d'usuaris, més de 1.300. Són proporcionalment més que les altres grans ciutats del Vallès Occidental i suposen gairebé el 7% de la població de referència del servei, és a dir, els 19.000 infants i joves entre els 6 i els 17 anys de Rubí i de Castellbisbal.
I us volem recordar avui que el sindicat de maquinistes CMAF ha d'esconvocar les jornades de vaga previstes per avui, per demà i per demà passat. Els ferrocarrils, en aquest cas de la Generalitat o plegat, coincideix amb el Saló de Tecnologia al Mobile, a Barcelona.
L'empresa ha anunciat que les línies Barcelona-Vallès operaran amb el seu servei habitual, tant avui insistim com demà com demà passat, mentre que amb motiu d'aquest congrés a la línia Llobregat-Anoia hi haurà un reforç del servei entre avui i dijous. Durant tota aquesta setmana les línies S1 i S2, Terrassa i Sabadell respectivament, tornaran per tant als seus horaris habituals. Les altres línies de ferrocarrils que connecten Barcelona o altres poblacions del Baix Llobregat i l'Anoia sí que es veuran reforçades.
L'operatiu de reforç que ha dissenyat Ferrocarrils consistirà principalment en un increment de les circulacions de drenys a la línia L8 entre Plaça Espanya i l'estació d'Europa Fira, que serveix d'accés a Fira Gran Via. En total s'incrementarà el trajecte fins a l'estació de Molinou Ciutat Cooperativa amb 30 circulacions diàries. L'operador també doblarà la capacitat dels convois de 3 a 6 cotxes, entre d'altres, i redesinyarà la mobilitat als vestíbuls de les estacions de Plaça Espanya i també d'Europa.
Fins demà!
En esports, la Unió Esportiva Rubí continua pel camí irregular de la temporada. Sisculara García. El 0 a 3 davant del Sant Juan Atlético de Moncada deixa la Unió Esportiva Rubí amb un balanç de només dues victòries en 12 partits. En aquesta setmana en la qual havia disputat tres encontres va guanyar la cita intersemanal davant de l'Atlètic Sant Just. Això sí, amb els actuals 26 punts, és el vuitè classificat pel bon camí cap a la permanència a la Lliga Elite, però...
no es pot adormir perquè només està a 5 de la zona de descens. Pel que fa, la primera catalana derrota davant d'un rival directe, la Rapitenca del Juventut 25 de septembre. 2 a 1 que hi ha en un mal partit en termes generals de l'equip del Quico Díaz en la jornada 20 i els nostres que segueixen flirtejant amb la zona vermella del grup 3 de competició. I a la segona catalana, després de la marxa del Cristian López, el seu equip que ha guanyat en la cita d'aquest cap de setmanal. Carràs 0 a 2 per acostar-se
A la permanència en aquest grup 5 de competició del futbol masculí. Doncs res més per ara. Tornem, com sempre, amb més informació al bolletí en aquest cajà de les 12. Ràdio Rubí!
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones.
Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti. Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Less strength to love.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. L'Enjoc és... Futbol. Bàsquet. Oké. Baterpolo. Tenis. Taula. Rugbi. Voleibol. A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Gràcies.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 11 i 10 minuts, pràcticament recte final del Rubí al dia, arribem a la part més cultural del programa. Avui parlarem de tradició, de cinema, de sèries i, com sempre, escoltarem música. Recordeu que tenim un telèfon, és el 93 588 59 60, obert per les vostres preguntes, dubtes, suggeriments...
Avui a la secció de cinema i sèries repassem pel·lícules que encara estan en cartell però que es van estrenar fa uns dies. Agente Secreto, una pel·lícula brasilera que parla de la dictadura d'aquest país i també parlarem de Ruta d'Escape, una pel·lícula en aquest cas que es va estrenar la setmana passada. I a les sèries parlem del Caballero de los Siete Reinos, l'enèsima prequela de Joc de Trons i les Gotes de Dios que ja ha estrenat la seva segona temporada.
Avui el convidat musical és Antonio Flores. La pel·lícula sobre la seva vida ha rebut el Goya a la millor cançó original, però sobretot és notícia perquè la seva filla va aconseguir que tot l'auditori cantés la seva cançó no dudaria. Ja sabeu aquest himne pacifista que avui està més d'actualitat que mai.
I ara, en uns minuts, saludem la Fina Hinojosa i el Cristóbal Fernández dels gegants de Rubí. Si l'any passat el Roc i la Paula van celebrar aniversari, aquest any ho fan els gegantons, el Galderic i la Laia. I, a més a més, tenen un calendari ple d'activitats. En parlem tot seguit. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Els gegants de Rubí tenen un calendari ple d'activitats per tot aquest 2026. Com dèiem, l'any passat els gegants de la ciutat van fer el seu aniversari i aquest 2026 toca l'aniversari dels gegantons. De fet, una de les primeres
activitats que tenen. De fet, a l'abril és precisament una trobada de gegantos de Rubí. Ens acompanya la Fina Hinojosa, que és la cap de colla dels gegants de Rubí. Molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia, gràcies. Que ve acompanyada del Cristóbal Fernández. Hola, Cristóbal, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Tots dos parlarem de les moltes activitats. De fet, el calendari ja ha començat i a finals de febrer
ja vau fer una activitat, però teniu, per exemple, un mes de març força intens, aneu al Prat, a Mataró, en una trobada molt xula aquesta setmana, i també a una trobada de gegantons a Esplugues.
Tot plegat celebrant l'aniversari, en aquest cas, dels gegantons de la ciutat, oi? Sí, sí, sí, aquest any estem molt contents perquè tenim un calendari força ple i amb coses molt diferents, activitats molt diferents de la que són una trobada normal, diguéssim. Sí que fa un parell de setmanes vam anar a la trobada de Sant Fruitor de Bages, que fan la famosa festa de l'arròs,
i no havien anat mai, i va ser molt maco, no? A més, em va fer un bon dia, que això també és important, i ara hem fet una mica de descans, i ara ja comencem tot el mes, cada cap de setmana tenim activitats. A tope.
Una de les coses que sempre ens dieu és que, i moltes altres entitats de cultura tradicional, és que es necessiten mans. En el vostre cas, espatlles també, oi? Sí. Què podem dir, Cristóbal, per convèncer la gent que està a casa, que ens està escoltant, i que potser li agradaria acostar-se als gegants? Perquè és interessant participar en aquesta colla.
Doncs bueno, al final volem transmetir. Transmitint, hem crescut molt aquells últims 12 anys i re, animar tothom a formar part, que vinguin a provar, perquè una vegada ho provas difícil sortir, perquè t'adones que és família, que és cultura, que són records i que tu passes pipà. I bueno, tenim capgrossos ara, que els hem reactivat,
i re, animem a tothom que vulgui provar, que no es perds res, no hi ha cap compromís, prova'ns i els agrada que tornin i ja veuran que som una gran família i que ho passem molt bé, molta canalla, molta gent de totes les edats i això, que vinguin i ho provin. Quan et vas incorporar als gegants de Rubí?
Jo porto aproximadament, aquest any farà quatre, crec. Sí, quatre. Relativament poc, no? Poc, sí. I per què et vas acostar? No sé si tota la vida havies estat vinculat a una colla similar o... Què va ser el que et va fer acostar-te a la colla de Gegants de Rubí?
Els meus nens. Ells al final... És que ens ho van explicar una vegada, la Fina i l'Albert. Els nens sempre enreden els grans. I als grans, a veure, a qui no li agrada una festa major? I anar de festa major en festa major, a tothom li agrada. Aleshores, els nens van ser els primers que, ai, que xuli, no sé què, i al final t'enredes, i com si és una miqueta intens, doncs ja estàs perdut. I els seus friquis, és a dir, que són uns... els seus fills són uns friquis dels gegants. Sí, molt. Quines edats tenen? 6 anys. Són bessons...
I, bueno, tenim també 3 o 4 a la mateixa edat. Ara tenim una bona colla de nens a una varietat d'edats, des de 15, 16, 17, que encara són joves, fins als seus, i encara tenim més petits encara. Tenim una nena amb 4 anys que també, vull dir que... Ja pedrera, eh? Sí, sí, sí. Si no, canvien, que quan es fan grans diuen ja no m'agrada més, vull dir que perquè ens ha passat moltes vegades. Vull dir, tenim una cantera molt maca ara.
Bé, doncs això vol dir que aquests gegantons que ara estan celebrant aniversari tindran algú que els porti bastant aviat, no? Sí. Parlem d'aquest març intens. Jo deia que hi ha una trobada molt xula aquest cap de setmana, em sembla que és, i és que la Laia i la Paula acompanyen la Tomassa, que és...
la geganta de Mataró, que està celebrant el seu 40 aniversari, en una trobada de gegantes, només dones. Sí. Aquesta setmana que estem ara anem al Prat, que és una trobada normal, diguéssim, dintre dels seus aniversaris i tal. I aquesta que és només de gegantes és el motiu del Dia de la Dona. I és el 14 de març i només són gegantes.
I, bueno, anem al barri de Mataró, a Molins, al barri de Molins, i, bueno, esperem que sigui xula. Aquest any la llàstima és que encara no sé exactament com anirà aquí les festes de la dona, que sempre participem, però aquest any el calendari ja el teníem... És que cadascú fa el seu calendari amb el moment que... I, bueno, encara tinc que parlar amb el servei de la dona, a veure si amb alguna cosa sí que podem participar, perquè ens agrada, i, bueno, a veure com va tot. Però, bueno...
I després teniu una trobada de gegantons a Esplugues. A Esplugues, que som els padrins. Ah. A Esplugues anem el dia 22 i es van convidar per anar-hi i ser padrins de la figura. S'estenen dues figures, un animalet que no sé exactament què és i un nen. I llavors nosaltres som els padrins del nen. Els gegants de Rubí o els gegantons? Anem tota la colla. Ah.
M'ho tenen que acabar de confirmar, perquè no sé si volen tota la colla o només els gegantons, però és igual. A la que et conviden a ser padrí d'una figura, és un honor. Un cop prepares la furgoneta és igual, oi? És igual. Fica-nos-hi el que càpiga. El camió sempre és el mateix, saps? Vull dir que podem fer-ho, vull dir que encara no sabem que és per la tarda i tal, però no sabem... L'hora no està massa clara encara. Mataró?
No, es plugues. Encara estem pendents que ens donin informació. Però vaja, és important. El mes d'abril sempre és un mes important perquè és el mes de Sant Jordi. Suposo que participareu també a les activitats. Tindreu paradeta a la plaça Guàrdia? Sí, sí, com cada any.
No, a la plaça Guardiè no, nosaltres la fem a la plaça Pearson. A la plaça Pearson. Nosaltres sempre la posem a la plaça Pearson, ens funciona molt bé, davant de Calgori, de tota la vida, i ja no canviem. Vull dir que un any vam canviar a la plaça Guardiè, no me'n recordo exactament per què va ser, i la veritat és que no es va funcionar tan bé. I això són ajudes per la colla, per fer altres coses.
Com sempre, la posarem allà. Val a dir que ara aprofitarem també per fer una publicitat molt maca d'aquell dia que tenim una novetat. Llavors el company t'ho explica. Al final és presentar un convidat molt especial que tindrem just aquella setmana a Sant Jordi. El tindrem tota la setmana a Sant Jordi, aquí a Rubí. És un gegant molt especial i molt valent. Es diu Valentí.
I al final el que el Valentí representa és tota la valentia que tenen els nens que pateixen càncer. És un gegantó que és la figura d'una campanya d'una associació sense ànim de lucre que el que fa és recaptar diners i fer donacions a l'Hospital Sant Joan de Déu. I van destinats a la lluita contra el càncer infantil.
Aleshores, bueno, vaig estar parlant amb el cap de colla de Caldes de Malavella i tal, i vam quedar que el tindríem a robir tota la setmana a Sant Jordi. Aleshores, doncs, és genial, estem molt contents, perquè al final la setmana de Sant Jordi és una setmana molt especial, molt cultural. No ho hem fet a propòsit, ha sigut casualitat,
I res, molt contents perquè al final serà una setmana molt xula, setmana familiar de carrer. El tindrem a la paraeta de Sant Jordi. I a la trobada nostra, dels gegantons. Que el ballaran la nostra canalla, ballaran el Valentí.
I, bueno, posarem el nostre més sendatge allà a la paradeta per intentar col·laborar. I, bueno, al final estic explicant això perquè des de la colla creiem que la solidaritat funciona quan es comparteix. Què vol dir això? Que nosaltres des de la colla fem una crida que no es quedi només a la colla de gegants, perquè nosaltres farem tot el possible i ho tirarem endavant. Però, clar, si això arriba a...
tota la gent de la ciutat, escoles, institucions, associacions, al final nosaltres estem oberts a col·laborar amb qui vulgui, anem on faci falta i això, que no es quedi només a... que és una cosa molt bonica. Al final és càncer infantil, tots els que som pares ens posem a la situació i la pell de gallina. I això, que animem a tothom a col·laborar en aquesta causa tan xula.
És a dir, que el dia de Sant Jordi, qui vulgui podrà conèixer el Valentí, però el que feu és pràcticament una crida a qualsevol que vulgui, aquella setmana que el Valentí està a la ciutat, que vulgui fer alguna activitat, us oferiu a fer aquesta activitat i tots els diners o tot el que recapti... És per ells.
serveixi per aquesta entitat. Sí, és més, que no t'ho he comentat. Al final, aquesta campanya col·laboren més de 150 policies locals de Castellà-la-Mantxa, Astúries, Catalunya i un munt de llocs. És una campanya que ja porta, crec que faran 10 anys, ara. Fa dos mesos vam fer el taló que ja havien aconseguit recaptar un milió d'euros. Que no és una campanya petita, és una campanya que porta molt de temps, molt d'esforç a molta gent i ens agradaria compartir-la i que també es faci aquí a Rubí.
Doncs queda dit, aviam si algú s'anima també a conèixer el Valentí. I el 26 d'abril, és a dir, aquella mateixa setmana de Sant Jordi, feu la trobada infantil de gegantons de Rubí. Expliqueu-me què és això, perquè això és una novetat.
No s'ha fet mai. Jo sé que els companys de Can Oriol, a nivell de barri, van fent trobades d'aquestes els diumenges o algun dia en concret fan trobades, venen a alguna escola i tal, fan alguna activitat d'aquestes. I nosaltres aquest any...
excepcionalment, vam dir, ostres, tenim molts aniversaris importants a celebrar, perquè aquest any a Rubí la tradició gegantera fa 70 anys. Déu-n'hi-do. L'any 1956 van començar els primers gegants a Rubí, que es tingui notificacions, que se sàpiga. Sembla ser que abans havien hagut també, però no hi ha cap document que...
I el senyor aquell que teníem a la colla, el Merino, que sí que és un historiador i busca i busca, sembla que el 1918 també hi havia hagut alguna figura que havien jugat a l'Ajuntament. Però no tenim cap... Però des del 56... Des del 56 fins avui ha hagut gegants contínu. Que eren aquells que eren... Els reis catòlics. Els reis catòlics, que després vam...
Reinventar. Va haver-hi un peron per qüestions polítiques i tal, va haver-hi un peron allà, però, bueno, es compta des de l'any aquell perquè va ser un peron... Una etapa complicada. Una mica raro, sí. No hi érem nosaltres, per tant... I llavors han hagut sempre gegants a Rubí. I llavors sí que celebrem els 70 anys de tradició. I aprofitant que aquest any sí que no volíem fer grans coses...
Perquè al final et carregues molt. Perquè veniu d'un altre aniversari, clar. I vam dir, ostres, de cara al 70 aniversari, sí que farem una trobada una mica de més colles. Normalment fem 10, 12, 15. Aquest any ens hem passat una mica més. Venen moltes colles. Entre elles, com que és el 70 aniversari, venen les colles agermanades nostres.
de diferents parts del país, i venen una colla de França, vindrà una colla de França, i... i serem molta gent, serem molta gent. Bé, i llavors vam dir, ostres, aprofitem, que és aquesta festa important per nosaltres, i fem una trobada infantil. No s'ha fet mai, doncs la fem. Aprofitem que la Laia ja són 30 anys, però continua sent una gegantona,
És una gegantona, però, dèiem abans, home, ja té edat d'amacipar-se. Com els gegants no creixen... Tu ja saps que avui en dia costa molt que es mesquem. Sí, amb 30, també podria estar a casa, eh? La Laia. S'entén, s'entén, no? I llavors celebrem els 30 de la Laia i els 20 del Galderic. I vam dir, ostres, què podem fer? Una trobada infantil.
que és el més maco, no?, que hi ha molts llocs que les fan, eh?, vull dir que... I vam dir, doncs, bueno, fem una tornada de gegantons, sense torna, perquè si no, no arribaríem. Què és la torna? La torna és que tornem nosaltres a la visita. Ah, d'acord. Hi ha moltes colles que quan fan segons quines trobades ja et posen sense torna. Tu vens i ho vaig. Sense torna. Aquesta que anem a les dones, el 14 de març, és sense torna. Clar.
Bé, és que la trobada aquesta infantil seria impossible, perquè si dius que venen tantes colles, si heu de tornar a la visita a totes les colles, impossible. No, no, i a part del calendari que tenim. Vull dir que, no, però bé, ja es fa així, eh? I llavors, sí, vendran, em sembla que tenim 12 o 13 colles, no?, més o menys, per la trobada infantil, junt amb les de Rubí, eh? Que des d'aquí tenim que dir que estem molt contents que les escoles s'hagin revifat
i encara no estan totes, perquè hi ha moltes escoles de Rubí que tenen gegantons, precisament perquè els gegants de Rubí han sigut padrins de totes elles. Hi ha alguna que encara no, per qüestions d'escola, no surten, no? Però les que sí que tenien ganes i han aconseguit... El 3 del TET, no? Bueno, el 3 del TET ara són gegants d'associació de veïns. Són gegantons, d'associació de veïns. Però venen a Canal Zamora, venen el 25 de setembre...
Aquí hi teníem alguna més. El Ribó-Rubeu estava així, així, que, bueno, qüestions internes. Clar, però moltes sí tenen colla de... Sí, sí. Sí tenen els seus carans. I bueno, sempre surt del mateix, de la implicació dels pares, a les safes, vull dir, que ara funciona així, no? I aquestes, doncs, s'han rebifat molt i tenen moltes ganes. Vull dir, el Canal Zamora mateix, suposo que saps que van estrenar fa poc, ara pel carnaval, em sembla, van estrenar un gegantó nou.
Vull dir que molt bé, molt bé, molt bé. Sí, entre totes les colles delanteres que ja som de Rubí, estem aconseguint que a més s'animin. S'animin. S'ha fet així. Clar. Jo estava pensant que aquest any per festa major algunes colles d'escoles van participar a la festa major i suposo que això també incentiva, eh? Sí. Perquè clar, si entres a la plaça Pere Aguilera el dia del pregó... Sí.
Jo crec que això ja t'incentiva per seguir durant la resta de l'any. És a dir que... Sí, però al final saps què passa? Que a les escoles és més complicat. Sí, clar. Hi ha molta renovació, no? Clar. Perquè nosaltres, per exemple, som els grans i després venen els nens, que són molt importants. A les escoles és al revés. Clar.
Si els pares no tiren endavant amb els nanos, si l'AFA no funciona, per el que sigui, de cada escola, llavors no hi ha la motivitat aquesta perquè els nens també s'animin. Però, en principi, estem molt contents que hi ha unes quantes escoles que sí que volen participar. Us sembla que acabem el repàs el mes de maig? Perquè, a banda del que ens esteu explicant, teniu, que tinc tota l'estona el mòbil obert, perquè estic mirant el vostre Instagram, que està...
Que treu fum. Déu-n'hi-do, eh, Cristóbal? Els meus fills em diuen que soc el tonto del mòbil. Fotos, vídeos, que després està guai perquè són records, però soc el tonto del mòbil. Però tothom els mira, no, després? Però sí que s'ha notat a les xarxes socials aquest revivar. De fet, està publicat al calendari del primer semestre i al calendari del segon semestre. Sí.
parejar, perquè si no posaràs ja a les activitats del 2019. Està tancat, està tancat. Això s'aprova a l'assemblea que es fa primer d'any i al calendari, però encara que està tancat, ja ens han sortit coses que no les teníem pensades, que no volíem, que no sabíem què es farien. I ja tenim coses noves. També dir-te que una cosa de les que farem ara al març, que per nosaltres és molt emotiva, és la inauguració en homenatge a la Maria Carbonell.
que participem. I és una exposició? Una exposició al celler, oberta, que s'inaugura el dia 12 de març, i participem amb ella perquè la Maria Carbonell és la dissenyadora de totes les nostres robes del
La Maria Carbonell, que, com dèiem, és la persona que ha cosit tots els vestits dels gegants, però que a més a més també està vinculada a altres entitats de la ciutat. Sí, a l'Esbac, a la roba de l'Esbac, als vestits dels Reis de Rubí, són tots ensenyats per ella.
Vull dir que jo me l'aprecio moltíssim perquè és una dona molt maca i que he viscut moltes hores amb ella, a buscar robes. És una persona encantadora. Aquesta exposició que forma part de les activitats que es fan en motiu del Dia de la Dona, que aquest any intentes recuperar.
Doncs la memòria d'aquestes dones que han estat tan destacades a la ciutat. La Maria Carbonell, que sempre ha estat una dona molt discreta, recordo que fa molts, molts, molts anys vam aconseguir entrevistar-la, però no es deixava entrevistar i la seva feina...
ha d'estar reconeguda, segur que és una exposició maquíssima, perquè, clar, el que tu deies, al final ha vestit moltes de les entitats de la ciutat i són vestits que són joies. Tenim el que agrair-li.
I al mes de maig tenim Xatus i la trobada gegantera de Can Oriol. Expliqueu-nos... Bueno, el Xatus és... El Xatus és la festa que organitza les Bars d'Ansaire, que, segons tinguin entès, que això ja ho explicaran ells, aquest any volen recuperar coses que s'han perdut, perquè l'espai aquell és el que és, vull dir que...
no entrarem aquí perquè cada vegada ho parlem i ells volen aquest any recuperar tradicions que s'han perdut. La pujada dels xatos que és, sens dubte, una de les coses més dures que us toquen fer, no? I ara miro el Cristóbal perquè arribar allà amb els gegants a sobre... Són 3 quilòmetres.
Bueno, són tres quilòmetres, però... De pujada. És dur, és dur. De pujada. És un camí fàcil. Sí, sí, sí. Bueno, el que passa és que... Saps què passa? Xatos, sempre, ja fa molts anys que ens trobem, que si és diumenge, encara.
Però si és dilluns, som els que som. Clar, perquè no... Perquè tothom treballa i llavors anem amb els... I la gent que tenim portem caminant els petits i els grans els portem amb el camió. Bueno, a veure aquest any, no? Ja, bueno, tot depèn de la disponibilitat de la gent. Com és diumenge, potser tenim més possibilitats de... Sí, de pujar tots caminant.
Amb els gegants grans, també. Clar, al mínim hem d'aconseguir tres per gegant, perquè és dur, és llarg, i clar, es castiga, si són dues persones només es castiga, però si podem ser sí, si podem fer la tradició com toca.
És a dir, dobleu o treu tres. Tres. Sí, perquè pujant a Samus, no sé, t'hi diria que cada 200 metres, per dir alguna cosa, s'ha de canviar la persona. És una bogeria. Arribar a Can Ramoneda em sembla missió impossible.
Hi ha dues pujades, dues pujades crítiques que sempre riem i és la tradició, la del pont de Can Claverí i la de Can Ramoneda. Aquella... Les cames comencen a fer-te figa, eh? Totalment. Però bueno, estem acostumats també, eh? Ja fa molts anys que... A sobre els músics es posen la música i tu vols ballar mentre puges, o sigui que t'opla, no és només camino i vaig fent, no, no, no, és que t'enredes també, saps?
Clar, perquè t'animes. Dèiem que fem aquest primer semestre, després, si voleu, després em refereixo d'aquí a unes setmanes, ens expliqueu la segona part d'aquest 2026, però deies que ja teniu algunes cites que no teníeu previstes. Sí. Alguna més pròxima? Doncs mira, ens han convidat el 21 de març
Compadrins del Bojun, a la tercera presentació del conte del Bojun. Aquesta no la teníem perquè no sabia si estrenava o no. I clar, lògicament ens ha convidat a la presentació del conte. I suposo que alguna coseta més sortirà. Sí, sí, perquè això és ja normal. I dir-te, així com a gossanillo, que de cara a la Festa Major...
Els dies de festa major. Sí, he vist que posava a l'Instagram que hi haurien sorpreses, no? Una cosa molt especial. Sí. És un bon community, eh? Sí, sí, sí. Cristóbal, perquè aconsegueix que la gent digui, ostres, què serà, què serà? Bueno, al final és una connexió, eh? L'Instagram és una connexió de transmetre a la gent el que fas i que qui estigui interessat pugui seguir-te.
És una cosa que l'estem treballant i s'es presentarà, tinc que parlar encara també en cultura, perquè s'ha de planificar, lògicament, però estem amb allò, eh? Serà una cosa nova que estem fent pels nens i serà una sorpresa, no podem dir el què. Una cosa pels nens? Sí.
Que serà molt maco. Que serà molt maco. Segueixo mirant les xarxes socials perquè, potser si és veritat que ets el flipat de les fotos, perquè veig fotografies també d'una calçotada. Ah, ahir la vam fer. Ahir vam fer una calçotada gigantera.
Va anar bé? Molt. És que necessiten molta energia. Jo personalment estic en un punt a la colla que quan tenim 15 dies que no en fem res, jo dic, ostres, es trobo a faltar.
no, no, i saps que dic a favor d'ell que ell es va dir ostres, es té que revifar això vull dir, l'Instagram no funcionava la pàgina web d'aquella manera i ell s'ha ficat en això i la veritat és que se li dona molt bé i estem molt contents de la feina que fa
Bueno, i una mica el que dèieu, no? Es necessita renovació per portar els gegants i per fer la colla gran, però també renovació per adaptar-se a aquestes noves qüestions. Les noves tecnologies i les noves, clar que sí, clar que sí. Doncs moltíssimes gràcies als dos per haver-nos acompanyat avui, per fer-nos cinc cèntims d'aquesta agenda gegantera dels primers mesos. Us espero d'aquí uns mesos per parlar de la segona part de la...
de l'agenda i ho seguirem en aquestes activitats que teniu organitzades per aquests dos mesos següents. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres, gràcies. La primera en informació local, sempre al teu costat.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí el dia. Dissabte es va fer la cerimònia dels Goya. Antonio Flores va ser protagonista. Ja sabeu que la seva filla li ha fet un documental que es diu Flores per Antonio, però...
Aquest documental i el propi Antonio Flores van ser notícia per d'altres qüestions. D'una banda perquè aconseguien el premi amb la Sílvia Pérez Cruz a la millor cançó original i de l'altra perquè l'Alba Flores un cop va pujar a l'escenari al fer un agraïment...
va cantar una part d'aquesta cançó d'Antonio Flores. No dudaria, que ja sabeu, és un himne al pacifisme. Ella deia que, tal com estaven les coses, ja es referia als atacs a Palestina, però també als de les últimes hores a l'Iran, doncs potser aquest himne era més necessari que mai. Prometo ver la alegría, escarmentar de la experiencia, pero nunca...
Si pudiera sembrar los campos que arracé, si pudiera devolver la paz que quité, no dudaría, no dudaría en volver a reír. Si pudiera olvidar aquel llanto que oí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría en volver a reír.
Prometo ver la alegría, escarmentar de la experiencia, pero nunca, nunca más usar la violencia. Prometo ver la alegría, escarmentar de la experiencia,
Fins demà!
20 minuts perquè siguin les 12. Recuperem després de no sé quants dies i espacials, etcètera, etcètera, la secció de cinema i sèries. No s'han deixat d'estrenar pel·lícules i ni molt menys s'han deixat d'estrenar sèries. Per tant, tenim una mica d'embut de coses que hauríem d'haver parlat. Ja veiem el Jacint Furnols, el nostre crític de cinema. Hola Jacint, bon dia.
Hola, bon dia. I ens acompanya aquí a l'estudi, com sempre, el Víctor Pérez. Bon dia, Víctor. Bon dia, què tal? Comencem, si us sembla, per les pel·lícules, perquè, dèiem, tenim una mica d'embut, perquè fa molts dies que no parlem de les estrenes. Jo espero que els nostres oïdors hagin anat al cinema igualment, tot i que potser de forma una mica més arriscada i sense saber què és el que anaven a veure. Avui el Jacín ens proposa dues pel·lis que es van estrenar fa...
La setmana passada i l'anterior, però que ell deia no ens podem perdre i hem d'aprofitar que encara estan en cartell. Comencem, Jacint, per l'agente secreto, per exemple. Molt bé. És aquesta persona. Quiero... un agujero... en la boca. Tu caso es el primero que quiero resolver.
Hay unos sicarios buscándome, ¿eso estás diciendo? Sí. ¿Crees que deberías estar aquí? Me voy a llevar a mi hijo. Oye, es juego sucio al más alto nivel.
¿Ese es Armando? No. Se llama Marcelo. Armando. Armando. Si yo estuviera en tu lugar, me largaría. Debemos defender lo que aún tenemos. A ti y a mi nieto. No sabes con quién te estás metiendo, chaval. Tranquilo, estoy aquí.
Un brindis por un Brasil mejor, con menos maldad. A ese hombre... lo mataría con un martillo. ¿Tú...? ¿Tú vas armado? No, pero sé usar un martillo.
Doncs una pel·li que, com dèiem, es va estrenar ara fa unes setmanes, però que deia el Jacint, és que no puc deixar de... o no puc no recomanar aquesta pel·lícula per a aquells que encara no l'han anat a veure. Superpremiada, supernominada, i la crítica diu meravelles d'ella. Efectivament, a veure...
Jo crec que és una d'aquelles pel·lícules que no està previst que tinguin aquest èxit, però que ja va ser premiada a Canes, en tres premis, Premi al millor actor, Premi a la millor direcció, Premi Fipresi, va guanyar dos lobos d'or, Premi a la millor pel·lícula internacional, millor actor per Wagner Moura. Bé, en se situa el Brasil dels anys 70, en Claude Thriller, un home que torna a la seva ciutat natal, a Recife, i allà vol recuperar el seu fill. Ha estat un temps absent. Per què?
perquè és perseguit, ni més ni menys. I el que fa el seu director, el Clever Mendoza Filo, és explicar realment com funciona una dictadura, amb quins paràmetres es mou. I és molt interessant. A més a més, el treball dels actors és magnífic. Jo vaig quedar sorprès pels secundaris de luxe que hi ha en aquesta pel·lícula. I a més a més, té un ritme molt bo,
està molt ben rodada, ambientada als anys 70, en plena dictadura militar al Brasil, i penso que és d'aquelles històries que tu dius a la gente secreta, a veure què serà, una pel·lícula del Brasil, què hem d'anar a veure? Doncs, de veritat, no us la perdeu, és una gran pel·lícula, no només perquè ho digui la crítica, sinó...
perquè les persones que la veuen quan surten de la sala, jo estava en una sala, veia la pel·lícula i la gent va aplaudir. Per tant, és una d'aquelles coses que sents de tant en quant a la sala, que la gent que li agrada la pel·lícula aplaudeix. És una de les recomanacions, com has dit tu, que no els poden deixar passar, ja que no l'havien comentat, m'ha semblat interessant.
portar-la un altre cop aquí com a qüestió d'actualitat. Per què? Perquè, a més a més, el proper dia 15 participa als Òscars en quatre categories. Millor pel·lícula, millor pel·lícula internacional, millor actor i crec que és millor direcció, si no recordo malament. Per tant, ens trobem davant d'una d'aquelles pel·lícules imprescindibles de la temporada.
L'altre que ens proposes, ja vaig veient com van les coses, perquè em semblava absolutament diferent, és Ruta d'Escape, que sembla una pel·li més comercial, però tinc la sensació que també l'has triat una mica en la línia d'això, de les que sorprenen. Veiem el trailer. Lo mismo que tú. Pareces alguien que tiene secretos. Para empezar también tu móvil...
Estos son los robos de joyas, dinero u objetos de gran valor. Creo que todos esos los hizo el mismo tío. Y todas las veces huyó por la autopista 101. Vengo a hacerte una propuesta de negocio. Eres vicepresidenta y deberías ser socia. Esos objetos valiosos que tu compañía asegura. Yo a veces los hago desaparecer. No moriría por una compañía de seguros. Métete.
Hay un mensajero que lleva relojes y joyas. Habrá 11 millones de dólares en una habitación. Está tramando algo nuevo. Síguere. Mi padre decía, si quieres tortilla, rompe unos huevos. Como vuelva a perder, os mato a los dos. Estoy muy cerca. Lo sé. ¿Listo para irse? Estoy listo.
Estàs a punto de romper todas tus reglas. Queda un momento en el que te das cuenta de que no tienes tanto tiempo como creías. A priori, pel sector, sembla una pel·li super hollywoodiana, però m'imagino que l'has volgut portar precisament perquè també sorprèn, com la que ens acabes de presentar.
Sí, perquè està marcada dins del thriller, jo diria més aviat la novel·la negra, perquè, esclar, adapta un relat del Don Wieslow, que és un dels grans novel·listes que escriu novel·la negra. És un rar avis d'aquells que encara escriuen novel·la negra de debò. I és una història molt ben entrenada. A mi em va sorprendre, primera, perquè si dius que és una pel·lícula de gènere...
tipus que paga, em sembla, si no recordo malament, Prime Video, si no estic ativocat, és una pel·lícula d'aquelles que anirà tard o d'hora, com totes, per això anirà a streaming, però sí que sorprèn la seva qualitat, el mil·limètric guió que té i les interpretacions en un repartiment del luxe, el Chris Hemsworth, el Marro Fallo,
la Halle Berry, el barri Keoghan, el Nick Knoll, la Jennifer Lutz i Jackson Lake, i tu dius, a veure, una pel·lícula que en teoria és bé, una pel·lícula de gènere, però de veritat, quan la veus, se t'agafa el seu ritme i té un final, a més a més, sorprenent, molt interessant, difumina el que és la barrera dintre que hi ha, que és ser un lladre...
O no sé lladre, qui és més lladre? El que, per exemple, es dedica a vendre seguros o el que roba precisament a les companyies asseguradores? Molt interessant. A més a més, el Marc Rufalo i el Chris Hemsworth ho fan molt bé. Jo diria que és d'aquelles sorpreses molt agradables, perquè els agradi el cine negre, que poden recuperar i que...
molt poques vegades arriba a haver-hi realment una novel·la de debò de cinema negre. Ens arriben molts thrillers, gairebé tots són thrillers, però com a novel·la negra, com a concepte de novel·la negra, aquesta pel·lícula està molt bé, a més a més, amb una trama molt ben lligada. I també volia recomanar, perquè sap greu que pel·lícules interessants, que a priori no són més que una d'aquelles pel·lícules d'acció, doncs no.
Aquesta pel·lícula va més enllà. A mi em recorda salvar les distàncies una mica a Hit de Michael Mann i va per aquests camins de la pel·lícula. Jo la trobo una obra interessant a destacar i que no us la perdeu, si us agrada el cinema negre o el cinema més de thriller, perquè és la vostra pel·lícula, segurament.
Doncs no me la perdré. Ens anem a les sèries, tornem a parlar... Ja havíem parlat del Caballero de los Siete Reinos, no? El dia que es va estrenar el primer episodi. Però clar, com aquestes sèries són tan vistes, jo deia, és l'anèsima prequela de Joc de Trons. I he de dir que totes les... que estan bombardejant tota l'estona, totes les sèries, amb els trailers.
Es por aquí. Venía por el torneo. El torneo es para caballeros. ¿Eres caballero? No soy un granjero. Pues vistes como si lo fueras. Ser, seré vuestro escudero. Y así me enseñáis. Todo caballero necesita uno. Y por lo que veo, vos más que ninguno. Ser Arlan me enseñó a ser un auténtico caballero. No con espadas ni con lanzas.
Sino con honor. Y juré que lo sería. ¿Quién es? Un caballero errante, ¿no? ¿Un qué? Como un caballero, pero en triste. No soy triste. Si pudiera proclamarme campeón, quizá alguna gran casa me tomaría a su servicio. Tal vez incluso la casa Targaryen. Los Targaryen son forasteros incestuosos. ¡Tiranos!
Ser danga en el alto. Erion quiere vuestra cabeza. Puede que los dioses crean que me lo merezco. Salid ya, caballerete. Así que os lo vuelvo a preguntar. ¿Cuán buen caballero sois? Quizá deberíais huir. ¿Pero entonces me mataría? ¿No os matarán igualmente? ¡Es que ya! ¡Es que ya!
¡No hay valor en las nobles casas de Poniente! ¡No hay caballeros de verdad entre vosotros! ¿Estado torpe? Eh... Ya sé.
la frase aquesta, venia por el torneo, si no l'he vist 100 vegades, no l'he vist. És veritat que li està fent molta publicitat. Com ha de ser, evidentment, perquè a part és una molt bona sèrie, excel·lent per mi, veurem al final d'any on està el nostre rànquing de millors d'estrenes, però de moment estic molt content amb aquesta primera temporada, la segona ja s'està filmant i sortirà l'any que ve,
que és una bona notícia perquè sempre ja sabem que les sèries triguen avui en dia dos i tres anys. En sortia aquesta sèrie més petitona, ja deia que estava basada en els contes, en els relats petits de Don Quiek, de George R. R. Martin, que són uns mini-relats d'unes 90 pàgines i per això aquesta temporada només són sis episodis de mitja oreta. És un format molt diferent a Joc de Trons i encara que sigui diferent en proposta, en format i una mica també en el seu to,
Sí que té similituds amb la millor Joc de Trons. Parla de temes com l'honor, que el Joc de Trons era molt important. Hi ha personatges que aposten per fer el correcte. Sempre es diu que el correcte és el correcte. Hi ha vegades que el correcte està clar que és i apostar per fer el correcte té cert valor. I ho veiem en aquest món que és tan difícil apostar per això i en el nostre també. Veniu avui els dos molt filosòfics.
Que és pitjor robar obertament o robar a través d'una empresa, l'honor... És que, de fet, un dels actors que veiem aquí, un que fa d'un Targaryen, el Baylor Targaryen, deia l'actor que si intentaves governar a Modi o d'una manera més dolenta, que al final hi hauria conseqüències, que la gent no ho permet d'alguna manera, no?,
I jo crec que és cert, veurem al nostre món com avança aquest tema, però a la sèrie passa això, i al final hi ha gent que sempre no està d'acord amb les coses dolentes que passen al món, i governar, com dic, amb odi. I en aquestes sèries també se li dona importància a la gent que ajuda aquests primers que surten a revolucionar-se, però d'això que també, evidentment, amb una persona no fem res, fa falta...
Més gent, i això ho mostra molt bé la sèrie, que també té molts tocs de Don Quixote de la Manxa, que això és sorprenent. Jo veig moltes similituds amb Laura Cervantes, amb un toc que a vegades té dramatisme i heroisme a la sèrie, però també té tocs de comèdia i d'idealisme, que també molen molt veure.
i també destaca molt el tema que per ser en aquest cas cavaller no importa tant el títol sinó les teves accions, i també es pot anar a la vida amb instituts universitaris, per exemple, que potser no fa falta un títol per demostrar que ets bon o una cosa i en qualsevol àmbit de la vida. Jo crec que això mostra molt bé també la sèrie, que sobretot té molt cor i té una relació entre els dos personatges principals que funciona molt bé, i ja dic jo a nivell sobretot també d'adaptació estic supercontent. Juntament amb la primera Joc de Trons és la més fidel que s'ha vist de les obres del George Martin.
I amb aquest punt que deies, d'humor en algun moment, que també s'agraeix. L'altra sèrie que ens portes és d'Apple, es diu Les gotes de Dios. Sembla que, en aquest cas, estem parlant d'una altra història. També veiem el tràiler. We have to know who made it. Let's finish this.
El vino es como la música. Te conecta con tus sentimientos.
Surt a Espanya i tot, aquí a les gotes de Dios, que he de dir que era una mica de cliché, com el flamenc. Sí, jo estava de... Estem acostumats, ja. El noi aquest que semblava una mena de torero, no? Sí, bueno, hi ha un moment que surt a Andalusia, que surges de la frontera, i bueno...
No es podia evitar aquests clitxets, però traient això que no m'agrada, la resta de la sèrie és molt bona. Els gotes de dius és una sèrie que va sortir el 2023, la primera temporada, basada en un manga, que sorprèn que aquesta estigui basada en un manga, però la segona ha sortit quasi tres anys després, jo ni esperava una segona temporada, i potser no la veia necessària, tal com acabava la primera, però m'està sorprenent, és quasi igual de bona que la primera, se centra en dos germans, que són els araders de...
del magnat de vins més famós del món, que és l'Alexandre L.G. I han de fer una sèrie de competicions entre els dos al principi, a la temporada, per rebre aquesta menció i aquests vins no del seu pare, però a la segona temporada el que fan és buscar el vi més extraordinari del món, que el seu pare no va poder trobar, els hi deixa una ampolla i han de trobar-lo arreu del món. És una sèrie que em sorprèn perquè em sorprèn que té com molt pes dramàtic, se senten molt les coses, sobretot a nivell del vi, que el vi podria ser una trama, dius, a tu si no t'agrada el vi... És com més lleugera.
o no has provat un vi, o no tens aquesta afició, potser la sèrie no t'interessa. Però fa que se senti el vi com una cosa com visceral, o si tens una connexió amb la natura, veient la sèrie amb el vi, que per això l'Esgosta de Dios, ja ho parla molt bé el títol, i també està molt guai les diferents cultures i escenaris que presenta la sèrie, és una sèrie molt internacional. Clar, està rodada en francès, en japonès i en anglès. I en Itàlia també, hi ha els idiomes que facin falta. És una meravella, hi ha molts països que surten la sèrie, en aquesta temporada a Geòrgia té molta importància perquè aquest vi...
ve d'aquest país, i a part també presenta molt bé el tema de diferents cultures i escenaris, però a vegades hi ha com temàtiques comunes a nivell familiar i traumes, que d'igual el país on estiguis, que al final hi ha coses que tots els humans teniu en comú, i això també mostra molt bé la sèrie, i també l'arrogància i excel·lència que tenen les persones que són genis, a fi del dia són genis, però sí tenen la majoria aquesta cosa de...
Són xulescos, tenen alguna cosa que et fot una mica, però igualment és una sèrie que és molt recomanable, ja dic, i sorprenent en el catàleg d'Apple, que no és la primera sèrie que té Apple on es parlen molts idiomes i hi ha moltes cultures. Ja passava amb una altra que era Pachinko, que també és boníssima, i em sorprèn que Apple aposti per propostes més diferents en aquest aspecte.
Un Succession, però amb vi. No, no perquè no hi ha tants diners de pel mig, però bueno. Si parlem de Succession, hauria... L'altre dia, en 20 segons diré que a final que Netflix no comprarà Warner, que va sortir la notícia, que serà Paramount, i pensava jo en Succession. I en Succession m'ha ensenyat entendre aquestes coses. I els negocis que darrere. Que aquí no importa l'art i aquí ja importen altres coses. Ho veieu com avui veniu filosòfics? Sí, pitjor, pitjor, eh?
Molt pitjor. Pitjor que compri per amunt que Netflix, eh? És pitjor. És pitjor per amunt, eh? És pitjor, sí. Sabeu per què? Perquè el fill d'un dels magnats més afins a Trump, i ara ja veurem com queda la cadena CNN, que feia el contrapès en Fox,
Diguem que indirectament Trump està comprant un mitjà de comunicació. Sí, sí, sí, concentració de poder als mitjans de comunicació d'una sola banda. Moltíssimes gràcies, Jacint, Víctor. Ens tornem a trobar la pròxima setmana. Que gaudiu molt de les pel·lícules, el cinema, les sèries, el que vulgueu. Ens veiem en una setmana. De tot, gaudirem. Adéu-siau. Adéu.
Amb això posem punt i final aquesta edició del Rubí al dia. Tornem demà a les 8 amb la Pamela Martínez. Que passeu bona tarda.
Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia, Junts.