Radio Rubí. Noticias.
Bon dia. El 79.432 és el número de la grossa de la Loteria de Nadal d'aquest any. El primer premi del sorteig extraordinari ha sortit aquest dematí a les 10 i 44 minuts al Teatre Real de Madrid i està dotat en 400.000 euros per dècim. Els dècims s'han venut a diferents pobles de Madrid i Lleó.
El moment més esperat del dia ha arribat fa escasos minuts després que les nines de Sant Ildefonso hagin cantat el número davant l'atenta mirada de milions de persones que segueixen el sorteig en directe allà al teatre. La grossa és el premi més important dels 2.772 milions d'euros que reparteix enguany
la loteria de Nadal. Cada dècim del primer premi, recordem que està subjecte a tributació, els primers 40.000 euros estan a 100 d'impostos i la resta tributa a Hissenda. Aquest dematí ja s'han repartit altres premis destacats. El segon premi, que ha anat al número 70.048, amb 125.000 euros per dècim, ha estat el mes matiner i ha tocat...
íntegrament a Madrid. L'han cantat els infants de Sant Nil de Fonsó a les 9 i 28 minuts del dematí. També ha sortit un quart premi, el 78.477, premiat en 200.000 euros la sèrie, i dos cinquents premis, el 23.112, cantat a les 10 i 35 minuts, i el 60.000,
649 a les 10 i 40 minuts. Ben seguits els dos. En tots els casos, els cinquents estan dotats en 60.000 euros la sèrie i ja han començat a repartir-se per diferents punts del territori, com són Barcelona, Girona, Lleida, Sort, Porqueres, en el cas de Catalunya, i també en Barcelona.
Hi ha dècims d'aquests cinquè premi repartits a Màlaga, Pontavedra i Alacant, entre altres indrets de la península. Un matí d'il·lusió i tradició que continua amb el sorteig encara en marxa i en quarts, cinquents i la pedrea es repartir.
Canviant de tema perquè educadors ambientals informen sobre com reduir i separar els residus nadalencs amb un punt informatiu de prevenció de residus d'avui de 10 del matí a 2 de la tarda a la plaça Pearson. L'Ajuntament de Rubí ha instal·lat avui aquest punt de prevenció de residus amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la prevenció i separació de residus durant les festes nadalenques. Un equip d'educadors ambientals del Consell Comarcal Nadal
Del Vallès Occidental ofereix informació i consells pràctics per reduir la generació de residus en una època de l'any en què el consum augmenta notablement.
Informació esportiva encatzalada pel cap de setmana històric per al Club Natació Rubí. Toni Bravo. El masculí va aconseguir una fita mai vista. Classificar-se per primera vegada per a la Copa del Rei després de guanyar 9 a 12 a la piscina del Mediterrani. L'equip va dominar els 4 quarts.
Va saber patir en els moments decisius, tanca la primera volta en una meritoria setena posició. El femení també va complir amb autoritat. Victòria clara 9 a 20 al Concepción Ciudad Lineal. Continua líder invicta del seu grup de primera nacional. Les de Carles Ligero mantenen el pas fer cap al retorn a Divisió d'Honor.
I marxen a l'aturada de Nadal amb la feina feta i sensacions millorables. Pel que fa al futbol, el femení de l'esportiu Rubí tanca l'any amb la sisena victòria consecutiva al guanyar al Mataró 2 a 3. Són terceres de segona nacional. El duel dels nois a la pista del Sant Joan de Vilassal de la jornada 11 es disputarà el dijous 29 de gener.
Quan a l'hoquei patins en línia, cara i creu, els nois van caure davant del Metropolitano a l'extrabono després que a dos segons per a la fi de la segona part els empatessin a quatre, baixen a la tercera plaça de Lliga Elite a un punt del Tenerife guanxes. Les noies es van imposar al Metropolitano 6 a 1 per reformar el seu lideratge amb 26 punts. Fins aquí és tot. Tornem en una hora amb més informació.
Serveis informatius de Radio Rubí.
El 29 de desembre vine a la Fira del Joc i la Creativitat del Parc de Sant Mús. D'onze del matí a vuit del vespre hi trobarà jocs de taula, jocs gegants, tallers creatius, contacontes, màgia, espais per la petita infància i un punt d'intercanvi de joguines i una food truck amb terraceta. A la tarda, la visita màgica del Patja Reial.
Aquest 29 de desembre, d'11 del matí a 8 del vespre, viu el Nadal jugant i creant en família al parc de Sant Mús. Si arriben autobús, línia 7, parada, plaça del Pi. Viu el Nadal en família a Sant Mús.
Avui, 22 de desembre, encetem el primer dels 11 programes on repassarem els continguts més destacats que us hem ofert durant aquest primer tram de la temporada. Des d'ara i fins les 12 del migdia repassarem diversos continguts on podreu gaudir de la primera secció que va estrenar el síndic de Greuges de Rubí, en Carles Alujo.
d'una entrevista a una de les joves promeses de la dansa a Rubí, la Carla Franganillo, qui ja treballa a nivell professional en grans escenaris amb artistes de renom internacional. I, finalment, repassarem la primera secció de justícia de la mà del nostre col·laborador Arnau Bonell. Sense més dilació, comencem. Rubí al dia.
Enguany, el sindic de Rubí Carles Alujo també ha volgut col·laborar amb nosaltres i vendrà una vegada al mes de moment. No sabem si això ho podrem ampliar perquè potser tenim moltes, moltíssimes coses de les que informa i pot venir més d'una vegada al mes per explicar-nos com funciona la sindicatura, quins serveis ofereix, les preocupacions i les denúncies dels veïns entre moltíssimes de les coses que fa...
el Carles Alujú, el síndic, i que potser no les tenim tan visibilitzades. Benvingut, Carles. Bon dia, Pamela. Com estem? Doncs bé, il·lusionat per aquest inici de temporada, felicitar-vos també per aquest inici amb aquests nous continguts, agraït també per convidar-me a tenir aquesta, o convidar la sindicatura a tenir aquesta secció i, per tant, poder formar part d'aquesta temporada de la Ràdio Municipal.
Doncs nosaltres estem molt contents de tenir-te perquè sí que és veritat que a la ràdio hem fet moltíssimes notícies de totes les actuacions que fas, però tenir-te aquí per explicar com funciona la sindicatura, perquè possiblement els ciutadans no tenen coneixement de l'existència d'aquest síndic. Sí que és cert que tots sabem que hi ha un síndic de greuges a l'àmbit català, però no sé si
La ciutadania té tan ubicat els síndics a les grans ciutats. Aquest feedback, tu el tens a la ciutadania? La ciutadania ve i et diu, doncs mira, no sabia que existies i m'ho han dit i ben que a veure't.
Jo durant una visita faig moltes preguntes, però una que faig també és com ens ha conegut o com ha arribat aquí aquella persona. I llavors hi ha alguns que et diuen ja coneixia perquè havia vingut a l'època de la Milagros, a l'època del Jordi V, i per tant la institució ja la tenien controlada, però després hi ha gent que, gràcies a serveis municipals com l'OH, per exemple,
gent va presentar una instància i llavors li diuen, escolti'm, si d'aquí tants mesos no reps resposta o té un problema o el que sigui, vagi a la sindicatura que ja la podran assessorar. I per tant, d'una banda serveis municipals com l'OH, que ens donen molta visibilitat a la sindicatura, nosaltres intentem també a tota la gent que li prestem servei que serveixi perquè aquestes persones ho expliquin a d'altres,
i mica en mica anar fent aquests passos perquè siguem un pèl més coneguts, perquè estic convençut que som una institució molt poc coneguda, la ciutat, i també arribo a aquesta conclusió perquè al final, amb més de 83.000 habitants que tinguem 200 actuacions al final de l'any,
Són, però tampoc crec que siguin moltes per la quantitat de gent o de població que som. Però bé, mica en mica de fer la feina ben feta i donar-nos a conèixer. Doncs això, per donar-nos a conèixer la sindicatura, començar amb un poc d'història de la sindicatura, d'on venim i qui ha estat en aquesta institució.
Doncs mira, és una institució que, malgrat ser, jo crec, molt poc coneguda per institució, aquest febrer hem arribat als 25 anys d'existència. Són 25 anys on, durant tot aquest període, jo sóc la cinquena persona que ocupa la figura de síndic o síndica local,
i tot comença, aquí ho podem veure, el febrer de l'any 2000 amb Jordi Xarcavins, on l'alcalde li ofereix la possibilitat d'assumir aquesta figura i ell ho fa durant un parell d'anys. Després el relleu l'agafa en Jordi Quintes, que és el síndic estat més anys al càrrec, del 2004 al 2010,
i després el relleu l'agafa la Maria Palau, que es converteix així també en la primera dona a fer aquesta funció de síndica local, i s'està quatre anys al càrrec. A partir d'aquí, la meva predecessora, la Milagros Calleja, és la que assumeix al càrrec,
del 2016 al 2020. I jo assumeixo la posició de síndic local a partir de l'octubre del 22, quan s'acaba el procés de l'acció del síndic i el ple en nomena. I això són 25 anys i 5 persones diferents que han ocupat aquest càrrec.
A més, al llarg d'aquests 25 anys, la institució s'ha mogut per diferents espais de la ciutat.
Sí, i hem arribat a ocupar la institució quatre espais a la ciutat, i és curiós perquè a l'inici de tots, quan Jordi Xarcavins assumeix el càrrec, com que la dedicació que tenia era molt poca, el que feia era atendre les seves visites a la casa pairal de Can Xarcavins, i per tant, durant els dos anys que ella va estar al capdavant del càrrec, les visites les feia el despatx a casa seva. I jo...
No és fins l'arribada del Jordi Quintas que la seu de la sindicatura s'ubica en un espai municipal. L'espai escollit és l'Ateneu i ell fa tot el seu mandat tenint l'oficina a la torre de l'Ateneu.
Quan arriba la Maria Palau i li agafa el relleu, ella també comença a l'Ateneu, però al cap d'un temps comencen unes obres d'adequació de l'equipament, i llavors la Maria Palau se'n va a l'antic Ambulatori de Rubí, que estava a la zona del Progrés, i llavors acaba el seu mandat en aquelles instal·lacions del carrer Pitàgores.
I amb l'elecció de Milagros Calleja, la sindicatura estrena la ubicació a l'actual edifici de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Taulé, al carrer Aribau. Llavors, ella fa tot el seu mandat a la biblioteca i jo el que faig és recollir el seu testimoni, tant de la feina feta com també del local. I, per tant, també estic a la biblioteca, que trobo que, a més a més, és un espai... Un dia mirava el mapa...
i si tenim en compte el nucli de Rubí, sense tenir en compte les urbanitzacions, és un espai que queda equidistant tant del nord com del sud, de l'est i de l'oest, i per tant trobo que, no sé si volent o no volent, és una ubicació molt estratègica perquè queda a una distància molt semblant per tota la ciutat, i per tant també crec que això ens fa que siguem molt més accessibles.
Xerrant ara d'actuacions que deies, que has recollit el testimoni de les actuacions fetes, xerrem d'atencions, què és el que feu a la sindicatura? Perquè sabem on esteu ara, sabem qui han sigut els teus predecessors, però quina feina feu?
Jo molt sovint quan em pregunten i de què treballes, o què fas, o de què fa un síndic, jo ho resumeixo dient, escolto problemes, o vist els problemes, perquè al final és la raó de ser que existim les sindicatures locals. A partir d'aquí...
La figura del síndic local té un doble encàrrec, d'una banda defensar els drets i les llibertats individuals de les persones davant de l'Ajuntament i de l'altra promoure els drets humans a la ciutat. I aquestes són les dues grans feines que marquen el camí que ha de seguir el síndic local.
A partir d'aquí, jo inicialment pensava que aquí només podria venir la gent de Rubí o la gent que té problemes amb l'Ajuntament de Rubí, però al final t'adones que pot venir qualsevol persona que tingui un problema amb una administració pública. Quan són casos referents a l'Ajuntament de Rubí, ja sigui perquè tu vius a Rubí i tens un problema amb un impost o t'ha arribat una notificació que no hi estàs d'acord...
o és una persona que no viu a Rubí, pot treballar, hi va aparcar un dia al cotxe, o ha tingut un problema amb un tràmit que li ha fet l'Ajuntament. Per tant, aquests casos són susceptibles de venir a la sindicatura perquè els assumim nosaltres directament, obrim l'expedient i fem els tràmits amb l'Ajuntament. Però després, si algú té un problema,
amb retribucions de la renda garantida de la Generalitat, amb problemes d'inscripció escolar amb el Departament d'Educació, llistes d'espera a hospitals, algun tracte no adequat amb un hospital, per exemple, o amb un ambulatori. Aquí nosaltres el que podem fer és que la visita aquesta a la persona la pugui fer a la biblioteca,
obrim l'expedient i el rematem a la Síndica de Catalunya i llavors és l'equip de la Síndica de Catalunya el que acabarà tractant aquest tema. Llavors, amb la mirada encara més amunt, si algú té un problema amb cotitzacions de la Seguretat Social, prestacions per desocupació o alguna cosa que depengui, algun tràmit que depengui del govern de l'Estat...
Fem el mateix amb una visita a Rubí. Recollim el sentit de la queixa, recollim la documentació, obrim l'expedient a nivell local i l'enviem, en aquest cas, a l'oficina del defensor del poble a Madrid perquè pugui fer la tramitació del cas. Llavors, tant en el cas de la Síndica de Catalunya com el defensor del poble, a la que els arriba el nostre expedient, ja la relació o la comunicació és directa entre la síndica o el defensor amb la persona que ha promogut la queixa.
Els últims temps, els síndics, vos trobau amb moltes traves a l'hora de resoldre d'una solució en aquestes queixes? Sí.
Fins i tot preparant el discurs i el contingut de l'acta dels 25 anys de la sindicatura, vaig començar a repassar memòries d'altres síndics i hi havia moments que tots els síndics en les memòries fan referència a les dificultats a obtenir resposta del que se li demana a l'Ajuntament.
ja sigui perquè no arriba tot el contingut, perquè el contingut arriba tard, perquè es tarda molt en contestar. I clar, jo pensava que han passat 25 anys i tots patim aquest mateix mal, de dir que ens costa que l'Ajuntament contesti, que ens contesti ràpid o que ens faci arribar la informació que volem. I te n'adones que han passat els anys i encara veig que tots ens ho paguem amb la mateixa pedra.
Quins ara que hem començat el nou curs,
tornat de les vacances, augmenta el nombre de queixes després de les vacances? Has notat un augment o la mitjana de tensions és més o menys la mateixa? Mira, si hem de ser sincers, estem de capa caiguda, perquè vam donar cites per tornar de vacances i hi ha hagut gent que no ha vingut i altres que els hem trucat i se n'havien oblidat.
Per tant, increment no, anem donant cites, però suposo que és la retornada a la normalitat o que ja la tenies apuntada i no te'n recordaves, i hem tingut un inici que no hem pogut fer totes les visites que teníem programades. Però jo crec que ara, entre expedients que hem obert i assessoraments que hem ofert, devem portar ara entre 110 i 120 casos fins ara al setembre.
Aquest any, eh? Aquest any. I no sé si tens en marxa, ja per acabar, no sé si teniu en marxa algun tema, alguna actuació que sigui important de resoldre i que estem en el camí? No, perquè m'he adonat que tu pots tenir moltes idees i, ostres, hi posaré el focus amb això, m'agradaria estar al tanto d'això, però amb el temps he après...
que qui et marca la gent és la ciutadania. I, per tant, el que haig de fer és estar obert al que em digui la gent, a les queixes que arribin,
I aquest és el camí que haig de seguir. Perquè a vegades tenir una idea prefixada, estàs allà molt encaparrat amb allò i a veure si passa o no passa o com justifiques, i al final m'he adonat que hem de deixar de passar el temps i la gent ens dirà cap on hem d'anar.
Molt bé. Recordem-li, ja per acabar, recordem als oients on esteu, quan poden venir i a quines queixes poden dur.
Les queixes cadascú les seves, vull dir que això és molt a la carta, vull dir que cadascú vingui pel que li molesta o pel que consideri que l'Ajuntament no ho ha fet bé, o qualsevol administració pública, i estem a això, estem a la biblioteca de dilluns a divendres, tots els matins, i estem a la primera planta. A partir d'aquí poden venir presencialment per demanar-nos cita o per explicar el cas, perquè si no tenim visita en aquell moment concertada, doncs podem atendre la persona,
Si no es volen desplaçar ens poden trucar al 93 699 3601, escriure'ns un correu electrònic a sindicatura arroba ajrubí.cat i seguir el nostre dia a dia Instagram a través del compte de sindicatura Rubí. No és que hi hagi molta xitxa, però anem publicant cosetes. I per tant hi ha diferents vies per acostar-nos a nosaltres.
Molt bé, Carles, t'esperam d'aquí unes setmanes perquè segueixis explicant-nos tots els entramats de la sindicatura de comptes. Perfecte. Sindicatura de greuges. Sindicatura de comptes. Els comptes no els toquem encara. Sindicatura de greuges, perdó, perdó. Doncs això, sindicatura de greuges. Hem estat xerrant de la sindicatura de greuges, no de comptes. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Carles. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu.
Estàs escoltant una recopilació dels millors moments de l'any al Rubí al dia.
Fins demà!
Ho dèiem al principi del programa, avui tenim a l'estudi del Rubí al dia una jove robinenca que amb només 18 anys està triomfant arreu i està ballant temes com aquest. Carla Franganillo, què tal? Molt bé. Bon dia. Bon dia. Ho he dit bé o no? Estàs ballant temes com aquest? Aquest el balles? Aquest no, aquest no. Aquest no. Aquest és de la Batguel, si no recordo. Ah, aquest és de la Batguel. M'has fet el lío.
Jose, m'has fet el lío, ja m'estranyava a mi. Jo a la Julieta l'he sentida i dic que aquesta no em sona. No, no. Però està en Instagram, això és un tema clàssic d'Instagram, vols dir? És que clar, ja ho he dit abans, suposo que m'has sentit al sumari, que avui és el programa més jove que fem aquesta setmana. Véns tu, véns al meu exvecari, que no sé per què ve, però li agrada venir aquí a posar-me reptes i posar-me coses que no conec.
Com aquesta, per exemple, la va guiar, que sí que la conec, però la conec per altres coses. I ja m'estranyava dir, però bé, jo és igual. Això també ho podries ballar, no? Perquè això és dansa urbana. És dansa urbana, és dansa urbana. Ahí sí que no m'he equivocado, que és el que tu fas. Perquè la Carla, dèiem, has estat de gira, de fet encara no s'ha acabat aquesta gira de la Julieta, però també dones classes. Sí, efectivament. Perquè algú que digui, ostres, sí, mira, jo sé lo que és la dansa urbana, però hi ha altra gent que dirà, no, no.
Com la definiries? Doncs la dansa urbana és un compost de molts estils de ball, molts d'ells originats als carrers, i cada cop han anat evolucionant fins al que tenim ara, que són...
moltíssims estils que són els que engloben la dansa urbana, no? Clar, jo penso en dansa urbana i penso en el breakdance. És com el muy antiguo, no me mires de esa manera. Que te estoy viendo aunque estés a oscuras. Però tu dius que hi ha molts estils d'aquests tipus. Digue'm uns quants. Doncs, per exemple, el breakdance és un d'ells.
el hip-hop, el dansal, moltíssim, el comercial, que aquest, per exemple, ve del jazz, el jazz-funk, no sé, molts, molts, molts. Quin és el que més t'agrada a tu? Jo ballo hip-hop, comercial,
trap, no sé, una mica de tot. I la gent que tu li ensenyi són aquestes classes que dones en diferents centres, que ara en parlarem? Què és el que et demana més? Jo faig una mica el que em ve de gust. Jo cada dia porto coreografies diferents,
no em posiciono en cap estil en concret, sinó que de tota la formació que jo he rebut, al final, doncs, jo tinc uns coneixements i sobre aquests coneixements monto les meves coreografies i faig el que em surti i, bueno, això espero que li agradi a la gent, no? I això és el que vas començar a fer amb cinc anys? Perquè tu vas començar molt joveneta amb el tema de la dansa.
No, i amb 5 anys, doncs, el típic que t'apuntes, i al principi és ballar per passar l'estona, per fer un altre escolar, i per fer alguna cosa de profit, no? També alhora de fer una mica d'esport, i en el meu cas, sobretot, era per perdre la vergonya. I...
I mira, està aquí. Una vergonya que has perdut totalment, suposo, no? O encara ets molt tímida? No. De fet... Mira, mira, aquí et tenim ballant. T'estàs mirant i què penses, eh? Què penses? Res. Sempre hi ha cosetes, no? A millorar. Però, bueno, contenta. Contenta amb el que estic fent i amb el procés que he tingut. O sigui que ets molt crítica amb tu mateixa. Bastant, bastant. Més que amb la resta.
De què? Amb la resta de gent. Ah, bueno. O no. Acostumem a ser tots bastant autooxigents, eh? Però sí que depèn molt de la persona. Jo, per exemple, sí que sempre he sigut molt crítica a mi mateixa, tant en la dansa com en tot. Però a vegades està bé com donar-te a l'esquena i dir, bueno, algú estem fent bé.
Segurament, i ho dic perquè, clar, Fran Ganillo no és com Martín, si de claro te lo digo, hi haurà gent que dirà, ostres, aquest cognom em sona, i em sona també de Rubí, i em sona que està relacionat amb temes també artístics.
Perquè el teu pare fa teatre. Exacte, exacto. De fet el tenim per aquí, una salutació, Carlos. Ara el veig la mà. Hola! Hola! Ha estat tot diverses vegades aquí també a l'estudi del Rubi al dia per parlar dels seus espectacles. Sí.
Tu deies que havies començat a ballar com a extraescolar per perdre la vergonya, però no sé, una mica així d'en casa se dediquen a això també. Sí, sempre des de petita m'ha agradat molt la música i ballar, i de fet jo els muntava xous a la meva família allà, com siendo la protagonista de la pel·li, i per això també em van apuntar, perquè sempre m'ha agradat.
Parla'ns una miqueta d'aquesta gira, que suposa per tu, doncs, anar amb la Julieta pels puestos, que diria aquell. Doncs realment, per mi, acompanyant un artista com a ballarina, sempre ha sigut un somni, i quan m'ho van dir realment, doncs, no m'ho podia creure. I res, està sent increïble...
No tinc res negatiu a dir, és un somni i espero que aquesta sigui només la primera vegada i al principi de molts cops més. De moment, quina és l'actuació amb la qual et quedes?
Doncs hi ha hagut vàries molt emocionants, però jo em quedaria amb l'actuació al BBK de Bilbao. Va ser molt bonica, no per res especialment, sinó perquè es va crear com un ambient molt bonic. També vam estar com una setmana totes de gira. Vam estar una setmana dormint fora, viatjant d'un lloc a l'altre i com vam fer molta unió tant amb les meves companyes ballarines com amb ella, amb la Julieta i tota la criu en general. I també...
Va ser molt especial el Share Festival, que va ser el meu primer festival així gran, que van venir també amigues meves a veure'm, i va ser com superemocionant. I l'Estadi Olímpic? I l'Estadi Olímpic, pensava que parlaríem d'això més endavant, sí que va ser el més fort que he viscut mai. Veure 50.000 persones...
mentre estàs ballant damunt d'aquell escenari no hi ha paraules. I ara et queda també el Sant Jordi Club. Serà quan tanqueu la gira amb la Julieta i us queden també altres actuacions, no? Sí, sí, hem de fer aquest dissabte, marxem a Madrid. I res, fem un parell de dates més a l'octubre i fins al fi de gira al febrer crec que estem lliures. Mhm.
Què els diries a les persones que t'estan sentint i estan dient, ostres tu, que fort, no, això? Jo em vull dedicar també al mateix, no sé si tindré la mateixa sort o és una cosa de feina? Diria que és una cosa que bàsicament és feina. Feina durant molt de temps, ser treballador, treballadora, constant, creure't les coses, que si tu tens un somni i...
el vols aconseguir, tu has de creure, perquè si no et creus que tu ets capaç d'aconseguir-ho, ningú més ho farà per tu, i ser molt intel·ligent en els passos que has de donar, on has d'anar, com has de ser, on t'has de formar, i jo crec que el cúmul de totes aquestes coses tindrà la seva recompensa, i qui vol i ho treballa, al final ho aconsegueix.
Vull que m'expliquis com et va arribar l'oportunitat que jo ja ho sé però vull que ho expliquis a l'audiència de poder treballar amb la Julieta
Doncs jo estava un dia a classe i em va arribar un missatge, res, per Instagram, que la curiógrafa em va escriure que l'equip volia comptar amb mi per aquesta nova gira, no? I em va recomanar un dels meus professors de ball, que des d'aquí...
Al Javi li agraeixo un muntó tot el que ha fet per mi. I doncs això, em van escriure per Instagram que volien comptar amb mi. I just estava amb una companya meva, l'Helena, que li van enviar el mateix missatge, que és una de les meves millors amigues. Ens el van enviar a l'hora, ens van mirar, van dir, a ti también? Sí, i ens van posar ja crida de l'emoció. I res.
supercontentes. Això vol dir que l'Instagram i aquests vídeos que estem veient, que tens penjat a la teva xarxa social, és com la nova manera de fer un currículum, no? Sí, literalment, en el món artístic, sobretot en la dansa, tenir com l'Instagram i totes les xarxes actualitzades, el dia del que estàs fent, de com t'estàs formant, pujar molts vídeos, és el teu currículum, perquè...
molts dels cops que et demanaran per una feina, miraran directament l'Instagram i ja està. Dius que aquest cap de setmana, dissabte, vas a Madrid, a un altre concert, però si no estàs de gira, diguem, un dia normal en la vida de la Carla Franganillo, com és?
Doncs ara mateix pels matins m'estic formant, donant classe i amb altres coses, i per les tardes treballo, faig de professora a diferents escoles. O sigui que no pares. No para, no para. Quantes hores s'han d'assajar al dia?
Es depèn molt, no?, de la persona. Jo també crec, i amb el temps això ho he anat aprenent, que no es depèn tant de les hores que facis, sinó de la qualitat. Perquè hi ha molta gent que potser fa moltíssimes hores d'entreno, però aquestes hores d'entreno se li estan quedant curtes ja, i no està...
evolucionant com ha d'evolucionar, i llavors jo crec que és molt important mirar on et formes, amb qui et formes, i com utilitzes tu les classes, perquè jo crec que una classe l'has d'aprofitar al 100% i així és com milloraràs, no? T'estàs formant també, o sigui, et dones classes i fas classes. Exacte. T'estàs formant, però en altres disciplines, com el teatre,
Perquè tu tens el per aquí sentint l'entrevista. He fet classes, però ara mateix no n'estic fent. Potser en un futur torno a reprendre-ho, però no, de moment només estic enfocada en ball, moltes disciplines, com ballet, tacons, moltes, però només dins de la dansa.
I si algú volgués que tu fossis la seva professora, on hauria d'anar? A quins centres dones classes? Doncs mira, ara estic els dilluns anant a Vic, que potser queda una mica lluny. Pots ser un poc solo, però...
Després també estic anant a Girona els dimarts i els divendres. Faig un cop al mes una rotativa a Tarragona. Els dijous estic aquí a Sant Cugat, a la Global Movement, que aquest sí que hi queda més a prop. Sí.
I de moment, això, aquí estic. Home, de moment. Estàs anant de Girona a Tarragona, després a Sant Cugat. Sí, sí. I no pares també de viatjar, no? Això també és temps. Sí, passo molt de temps al transport públic. I quan estàs al transport públic, aprofites la xarxa també per buscar altres feines? Què dius? Que condueix? M'estàs dient... Ah, el senyor, el senyor padre te lleva a los sitios. És això? Algun, algun. Molts vaig jo en tren.
Bé, això ho discutiu després, eh? Sí, totalment. Quan acabi la gira de Julieta, quin és el teu pròxim, diguem, moviment per aconseguir una altra feina? Creus que t'arribarà també, en aquest cas, o ja us moveu molt també per les xarxes amb altres companys?
No crec que... O sigui, no tinc com planejat cap moviment perquè mai se sap el que passarà. Jo només seguiré això, formant-me, prenent classes, intentar viatjar, aprendre el màxim possible i doncs el temps dirà el que passi, no? I quan dius viatjar, vols dir viatjar també per formar-te? Sí, exacte. A on aniries? Vull anar a Londres, és un destí que està ahí pendiente. També Madrid i...
Aquests són els dos principals i després el que venga a Amsterdam també m'agradaria molt. Allà tenen bones escoles? Sí, hi ha una formació bastant potent.
I si poguessis demanar un desig i dir, mira, jo amb aquests artistes que la Lídia no coneix, vull actuar amb algun d'ells, amb qui seria? Bueno, por tirar a lo grande... Claro, a ver, es un sueño. Per somnis i tant. Ara està, bueno, que ha sortit la nova artista, la Tate McCray,
Ella em sembla increïble i ballar un xou seu seria brutal. També m'encantaria ballar per la Taila, que és també una cantant dels Estats Units. I bueno, mi sueño seria Rihanna, però ella és... Aquesta sí que la coneix. A veure, les coses com són. ¿Qué me has puesto, José?
No et vull atracar, eh?, perquè podria dir, mira, tenim unes càmeres aquí i fas uns moviments i tal... Otro dia, eh? Otro dia, otro dia. Otro dia m'has preparat. Explica'm, qui és aquesta dona que canta?
Ella és la Tate i és una cantant que, bé, ella és ballarina i abans de ser cantant s'ha format tota la vida com a ballarina i penso que ara mateix em porta uns dels xous més impressionants de la indústria musical del pop, no? I, bé, això...
I a tu t'agradaria també cantar, o no? O dius, jo em dedico només al ball. O sigui, a mi cantar m'agrada molt. I sempre canto al cotxe, a casa, sempre he cantat, però mai m'ho he après com... Voy a ser cantante i m'ho prenc com a professió. Simplement m'agrada i penso que tant la dansa com el cant estan molt units i al final tot és art, no? Mhm.
Has triat, entre d'altres, la Rihanna com el top, podríem dir. I el top de Rihanna actuant a on? Seria ja, vamos, lo máximo. Ostres, doncs no ho sé. Una super bowl, potser.
Això ja seria el top del top. Molt bé. Doncs escolta, no sé si arribarà o quan arribarà, però com dius tu, s'ha de treballar, perquè si no treballes no arriben tampoc les oportunitats, ni les feines, ni els somnis es poden complir.
Carla, moltíssimes gràcies per estar aquí. Quan tinguis un altre projecte... Què te pasa? Crec que el José vol que ballis, eh? No, no, dice que no, però en el fondo sí. Un altre dia, la propera, ja farem alguna cosa perquè et puguin veure també ballar aquí a Ràdio Rubí. Moltíssima sort, molta merda que es diu també als teatres, que això ho sap també el teu pare, el Carlos. Que vagi bé, igualment.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Estàs escoltant una recopilació dels millors moments de la temporada, el Rubí al dia.
Doncs obrim nova secció, una secció amb la qual tractarem temes de justici, perquè són temes farragoses que ens costa entendre'ls, i tenim un expert amb nosaltres, que se n'enom l'Arnau Bonella. L'Arnau Bonella el coneixem, que havia vengut aquí a fer tertúlies, i jo estic molt contenta que vulgui col·laborar en aquest Rubí al dia per explicar-nos d'una manera senzilla el tema.
aquests conceptes i aquests temes jurídics que a tots els que no estem especialitzats ens costa un poquet. Bon dia, Arnal, com estàs? Bon dia, què tal? Com estem? Quant de temps. Sí, sí, ja feia temps que no venia aquí i, bueno, com sempre, encantat. M'encanta. Sí, sí, sí. Nosaltres te trobàvem a faltar.
Que bonic, eh? Anem per feina, Arnau, que te trobam a faltar, però tenim feineta. Explica'ns, que ens explicaràs a la teva secció com anirà tot això?
Sí, i tant. Mira, jo us explicaré una mica com funciona el dret en general. Anirem tocant diferents branques del dret, algunes més divertides que d'altres o més entretingudes i altres més útils que d'altres, 100%. Llavors, avui sí que és veritat que volia començar una mica més distès.
una mica més, ser entretingut, així, buscant curiositats. Molt bé, ens agraden, ens agraden les curiositats. Sí, és que si comencessin directament amb processos administratius, aquí ens gelem, o sigui, no, no. Tot i que a alguns friquis ens agraden aquestes coses.
Ah, arribarà, arribarà, no em preocupis, arribarà. Vale, vale. Sí, mira, doncs avui es portava unes curiositats que venen directes del Codi Civil. No sé si tu saps que ara mateix estem convivint amb dos Codis Civils aquí a Catalunya. Doncs no, no ho sabia això.
Doncs sí, tenim el Codi Civil de Catalunya, que és del 2002, i el Codi Civil Espanyol, que és del 1889. Un teu mirador, quina diferència, no? Sí, sí, 135 anys té ja el Codi Civil Espanyol. I com és normal tenir tants anys, hi ha certes coses que s'han quedat una mica antigues, no? Però bueno, que avui en dia podem gaudir des d'una manera més divertida o més anecdòtica, podríem dir.
Jo vull començar amb 5 articles, que serien els més destacables. Vale. Saps què passa quan algú es troba un tresor al carrer o quan troben coses perdudes al carrer?
Doncs o durs objectes perduts o t'ho quedes. Això mateix, això mateix. Doncs el Codi Civil ho regula. Ho regula l'article 614 i 617. I diu, si es tracta d'un tresor abandonat sense amo, la cosa va de 50% a l'amo i 50% al descobridor. Bé, fins aquí prou just, no? Fins aquí prou just.
Però també especifica que aquí és on ve la cosa més quotidiana, que quan tu trobes una cosa com un bitllet, si tens alguna mica de sort et pots trobar un bitllet al carrer, doncs el Codi Civil t'obliga al següent.
El que trobarà una cosa moble, és a dir, una cosa que es pugui moure, tothom sap el que és una cosa moble, que no sigui un tresor, l'ha de restituir el posseïdor anterior. Si aquest no és conegut, com podria passar amb un bitllet, l'haurà de consignar immediatament en poder de l'alcalde del poble on s'hagi verificat la troballa. Sí, home!
Te trobes 50 euros i li dus a l'alcalde. I li ha donat l'alcalde, efectivament. Però és que això no acaba aquí. Això no acaba aquí. Diu que si després que l'alcalde hagi publicat la troballa en dos diumenges consecutius, que dius per què diumenges? Doncs bueno, dos diumenges consecutius i transcurre dos anys, la persona que va trobar l'objecte estraviat pot tornar a l'Ajuntament a reclamar-ho com a seu.
És a dir, bueno, que si ningú reclama els 100 euros en dos anys, doncs assumptius. Bueno, però si m'he d'esperar dos anys pels 100 euros, jo crec que això no ho fa ningú. Jo m'he trobat 100 euros. No ho fa ningú, no. No ho fa ningú la cosa. És que aquest article segueix amb vigents, però bueno, si s'han regulat és que ha passat alguna vegada o que vol regular-se per evitar problemes, no?
Llavors també, bueno, no sé si tu tens nens. Sí, dos, petitons. Doncs aquest t'interessa, aquest t'interessa. És que tu te vas quedar quan jo encara no tenia fills, eh? Mira si fa temps que no ens veiem. És veritat, ja fa temps, sí, sí. Doncs mira, abans no tenia aplicació i ara sí que tens d'aplicació.
910, recorda bé, recorda bé. El cap de família que habita una casa o una part, no cal que sigui tota la casa, és responsable dels anys causats per les coses que llencin des del balcó de la mateixa per part dels infants.
Bueno, però això és lògica, no? Sí, és bastant raonable, sí, sí, totalment, no? És superraonable, però clar, què passa? Hi ha dues coses. Qui és el cap de família? Perquè això a la societat d'avui en dia, bueno, podria tenir alguna discussió. Qui es fa responsable? Doncs mira, quan sigui el godolent, el cap de família és el meu marit. Quan sigui el godolent, el cap de família sóc jo.
Això mateix. Això mai és bo, eh? Si els infants tiren coses pel balcó no és mai bo, segur. Ja, no, no. Doncs és ell, és ell el responsable. Però és curiós, no? És curiós veure que es regula justament el balcó. Per què? Per què el balcó? No s'entén. Però si regules, què ha passat? Després, tu tens vaques?
No, com vols que tingui vaques? On les fic? No, no, pregunto, pregunto, pregunto. És que, bueno, hi ha molts casos a la vida. Doncs bé, això també t'interessa. Article 1350 del Códice Civil.
es reputen guanyals, és a dir, gananciales de tota la vida, en un matrimoni, els caps de bestiar que al dissoldre la societat matrimonial accedeixin al nombre aportat per cadascun dels conjugues amb caràcter privatiu. És a dir, tu tens dos vaques, el teu marit té dues vaques, neix un vedell, i aquell vedell, si us separeu, potser l'heu de partir per la meitat, com a ganancials. És això el que diu l'article. Ui, no tenc vaques, però tenc fills, he de partir els fills per la meitat.
No, els fills no, els fills se'ls expliquen... Ai, quin susto, quin susto! Per sort, se'ls expliquen mentre el veigim. Ai, ai, ai, quin susto! Doncs, sí, digues, digues. No, no, no, això, quin susto! Sort que no tenim vaques, perquè si hem de partir el Vadell per la meitat, pobres...
Sí, ja és una mica complicat, i per tipus per la meitat, la veritat. Bé, una custòdia compartida, podríem dir. Sí. Si no? Sí, sí. Després, aquest, la veritat, és el meu preferit. A veure, a veure. Aquest és tremendo, és tremendo. I està regulat i és vigent. Recordem que això és vigent al nostre Codi Civil. Vigent, tela. Article 612 del Codi Civil. El propietari d'un eixam de velles...
té dret a perseguir-lo sobre font aliè i indemnitzar el posseïdor d'aquest el dany causat. I això traduït? M'explico? Sí, sí, tradueix. Traduït a fàcil. Traduït a fàcil és que si tu tens abelles i se t'escapen a terreny que no és teu, tens dret a perseguir-ho. Tens dret a entrar a terreny aliè per buscar les teves abelles. És curiós.
Sí, sí, és curiós. Per què les abelles, diries? Bé, però és que no només això, sinó que quan el propietari no hagi perseguit o cessi de perseguir l'eixam d'abelles dos dies consecutius, el posseïdor de la finca pot ocupar-ho i retenir-ho. És a dir, que si tu no persegueixes les teves abelles dos dies després, el teu veí de terreny serà el propietari de les teves abelles.
No, però si jo no les vull, les abelles, a casa meva, que m'apiquen. Bueno, hi ha gent que sí que les vol, que són apicultors. Ah, bueno, vale, vale. O sigui, se poden llevar, els apicultors, se poden llevar les abelles d'uns als altres. No, no, no. O sigui, imagina't que tu no ets apicultor i som veïns de terreny i jo soc apicultor. Les meves abelles se les capen al teu terreny. Me les puc quedar? Sí, sí, sí. Ah, Déu-n'hi-do. Sí, sí.
Sí, sí. Bueno, mira, si vols tenir abelles i fer mel, doncs mira, et serveix, no? És de... Sí, el que passa és que segurament no sabria fer-la, o sigui que... Millor te les quedes, l'amicultor. La mel la fan sola, no? Sí, sí, sí, però recull-la, recull-les i pots... Ja, això és més complicat, sí, és veritat. No t'ho nego.
I després, parlant d'animals, també, potser això sí que seria més d'aplicació a gent normal, d'acord? I, bueno, t'hauries de preocupar si tens algun d'aquests animals. El teu gat no té cap perill, però, segons l'article 613, els coloms, conills i peixos, que del seu respectiu viver passi, si no, una altra, per tant, llenona, molt diferent,
Serà en propietat d'aquest, sempre que no hagin estat estrets per mitjançar d'un artifici o frau. És a dir, que si el teu colom, el teu conill o peix, se'n va amb el veí i no hi ha hagut cap tipus d'engany de treure el conill o el que sigui, el colom... S'ha anat pel que volia ell.
Són del teu veí. Sí, sí. Doncs mira, els coloms no els vull. Els coloms no els vull, però els conills i els peixos sí. Clar, clar, els conills i els peixos sí. I si tens conills... Els peixos és més complicat que vagin... Ho tenen difícil. Potser vius en un riu i...
passen, no? Ho podríem dir. Si te n'adones realment, o sigui, aquí, si no hi ha engany o trampa entremig, qui decideix amb qui anar és l'animal, eh? Està molt bé, eh?
Sí, no, no, és bastant donar protagonisme, bueno, sí, donar consciència als animals de... Tu imagina't que tens un conill, el maltractes i se'n va amb el teu veí, doncs molt ben triat, conill, has triat molt bé, no t'ha quedat amb jo perquè t'estic maltractant, que jo no ho faria, eh, pobret meu. Sí, sí.
Sí, sí, totalment. Ara bé, a veure, després, fer-lo teu és més complicat, però, en principi, si passa, ja saps que és teu el conill. I, bueno, això són una mica els d'això, les curiositats que he trobat del Codi Civil. Déu-n'hi-do, no? El Codi Civil, quines coses que té encara vigents.
Sí, sí, per no parlar que res, absolutament res del codi civil ara mateix estan euros, eh? Totes estan pessetes. Jo no sóc d'aquesta època, però jo no sé convertir-ho, eh? Calculadora, intel·ligència artificial i aquestes coses to converteixen. Bé, sí, m'has agafat aquí, la intel·ligència artificial sí que ho podria fer. Això sí que és de la teva època, eh?
Sí, això sí que és la meva època. Molt bé, Arnau, ens ha agradat molt sentir aquestes curiositats. Mira, no m'ho hauria imaginat mai que hi hagués aquestes coses al Codi Civil. Lo del billet, lo dels dopers trobats al carrer, no m'ha agradat gens, eh?, de dur-li a l'alcalde. No, no agrada portar-ho a l'alcalde, que encara s'ho quedarà. Exacte, per això, per això. És com...
Jo volia acabar, per començar aquesta secció B i deixar com la premissa de què serà aquesta secció jurídica, jo volia acabar amb una anècdota que em va passar a mi a primer de carrera. M'agraden les anècdotes, digues, digues. Ah, has vist? Sí, sí.
que il·lustra molt bé per què es regulen aquestes coses. És que el meu profe de Constitucional va entrar a la classe, va apagar el llum, el va encendre i el va tornar a apagar. I després d'això, aquest caminar típic dels advocats, va ficar-se al mig de la classe
I ens va mirar i ens va dir, clar, en espanyol, òbviament, esto y todo lo que nos rodea hasta lo más insignificante de la vida, hasta lo más pequeño y insignificante de la vida, queridos alumnos, es derecho. Es tremendo. Uh, uh, quasi te'n vols marxar, eh? Perquè és en plan, tot lo que faci és derecho.
Sí, sí, no, bueno, és per il·lustrar que tot al final està regulat d'alguna manera o una altra. Llavors, bueno, mira... És una frase... És bona, eh? És potent, sí, sí, és potent, la veritat. Bastant potent. Tenia caràcter, eh, el profe, la veritat. Però bueno, doncs, res...
Doncs bé, amb tot el que ens envolta, que és dret, nosaltres te tornarem a sentir en els pròxims dies en una nova secció de l'Arnau Buenell, de temes jurídics. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, Arnau. A tu, moltes gràcies per convidar-me. Vinga, adeu.
Fins demà!
Bona nit.
Que el pensamiento...
La risada del perro tensa
Fins demà!
en bordes escaleras, con el niño compás.
Fins demà!
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí, notícies. Bon dia, el 79.400.