Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Lliguar un pis a Rubí ja costa més de 800 euros al mes de mitjana. Per primera vegada la ciutat ha superat aquesta quantitat que trenca el sostre històric registrat a finals de 2023. Segons les dades trimestrals facilitades pel Departament d'Habitatge, la mitjana del preu de lloguer a Rubí se situa ja en aquests 805 euros, el màxim històric mai registrat. Lliguar a Rubí és més car que Terrassa o Ripollet, però és més barat que Sabadell,
Cerdanyola o Sant Quirza. Com més habitual, els preus més alts de la nostra comarca es troben a Mata de Pere, a Sant Cugat, totes dues a prop dels 1.500 euros, i els més assequibles a Badia, amb poc més de 300. En comparació amb altres punts de Catalunya, Rubí registra un preu mitjà similar al de poblacions del Vallès Oriental, com ara Montmeló, Cànoves o La Roca.
I aquest encariment dels preus es fa en un mercat amb molts problemes. La regulació dels preus del lloguer per evitar els abusos especulatoris de molts propietaris està fent reduir l'oferta del lloguer assequible aquí a la ciutat i a altres zones d'alta demanda. La norma des d'aquest any afecta també els lloguers de temporada i d'habitacions, que fins ara era l'escletxa legal que molts propietaris feien servir per saltar-se aquesta regulació obligatòria. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I un projecte impulsat des del carrer està convertint la inclusió en una experiència real al municipi. El conveni signat el març de l'any passat entre el Servei d'Agents Cíviques i la Font del Ferro permet que una persona usuària del Servei d'Atenció Diurna s'incorpori una tarda a la setmana a l'equip per fer tasques de civisme i de convivència.
La iniciativa va néixer de manera espontània. Les agents coincidien sovint amb el grup de la Font del Ferro quan es desplaçaven pel municipi i a partir de converses informals va sorgir l'interès per conèixer de prop la feina que feien. D'aquesta curiositat es va passar a l'acció. L'objectiu és clar, empoderar les persones amb diversitat en la majoria dels casos psíquiques i demostrar a la ciutadania que poden desenvolupar aquesta tasca amb responsabilitat i amb implicació.
Segons explica l'agent cívica Glòria Vidal, l'actitud i les ganes d'aprendre han estat molt determinants perquè l'experiència funcionés. Detectem les conductes incíviques. A l'hora d'actuar, doncs, o bé li proposem, mira, li pots dir a aquesta persona o què et sembla que està fent aquesta persona? Ah, no, ho està fent malament. Bueno, ens hem trobat amb la Belén que posava tanta tensió que ella se n'adonava coses que nosaltres potser en aquell moment no les vèiem.
Mira, aquell senyor va amb el gust i no el porta lligat. Ah, doncs vinga, anem i li expliquem com ho ha de fer. En aquest cas, ell ha estat sempre, sempre superatenta i molt participativa. Aquesta iniciativa no té data de finalització i es planteja com un model ampliable des dels serveis de defensa que experiències com aquesta ajuden a trencar estigmes i a construir una ciutat molt més inclusiva. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports comencem amb l'actualitat del primer equip de Can Fatxó, Toni Bravo Rodríguez. L'olímpic ja té nou entrenador Richard Jiménez. El tècnic rubinenc substitueix Christian López. Arriba amb l'objectiu de donar estabilitat al tram final de la temporada i construir un projecte a llarg termini. Jiménez a terra amb el seu equip de confiança, amb qui ja va aconseguir un ascens a primera catalana amb el Juventut 25 de septiembre.
Ara bé, l'ofició haurà d'esperar uns dies per veure la banqueta, recupera d'una operació, de moment seran els seus ajudants qui dirigiran l'equip. Pel que fa a l'esporttenis de Rubí, l'entitat continua renovant les instal·lacions, reforçant l'activitat esportiva. El club ha invertit en millores com la reforma de les pistes de tenis, la renovació del bar-restaurant, que vol reobrir a primers d'abril,
Les lligues internes de Padel i Teri es mobilitzen molts jugadors i el club ja supera els 300 abonats. Quan l'esport adaptat, el Club Esportiu Horizó tanca la quarta jornada de la Lliga Catalana de Bàsquet en cadira de rodes 3x3 amb la millor actuació de la temporada. L'equip Rubinenc aconsegueix la primera victòria guanyant el Mollet Blanc per 5x1, tot i perdre els altres dos partits del dia. Amb aquest pas endavant, l'Horitzó serà present a la jornada final.
Res més per ara, com sempre, tornem en una hora amb més informació de la nostra ciutat, en aquest cas, d'aquest dimecres, dia 4 de març. Serveis informatius de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de cama.
Dissabte de futbol a l'emissora municipal. La Unió Esportiva Rubí visita el Sant Feliuenca amb la permanència de la Lliga Elit en Joc. A Ràdio Rubí explicarem tot el que passi al Municipal de les Grasses. Ens posarem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Rubí al dia amb Belén Tierno. És mig quart de dotze i entrem a la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu, la part més cultural d'aquest programa que comença a les vuit amb informació i que finalitza a les dotze. Avui parlarem de cultura tradicional catalana. Parlarem de disseny de vestits. Escoltarem música, com sempre, i també farem una recepta de cuina.
Estem en plena cuaresma i els nostres companys de Ràdio Tordera ens porten la secció de cuina de la Joana Molins, que avui ens proposa una cassoleta de fèsols de Santa Pau i tripa de Bagallà. Un plat típic de cuaresma, contundent. Això ho escoltarem a partir de tres quarts de dotze del migdia.
Ja sabeu que estem en aquest mes de març, un mes dedicat a les dones. En aquesta ocasió Rubí vol homenatjar dones destacades de la ciutat i avui parlarem de Maria Carbonell, la que fora dissenyadora i cosidora dels vestits de les Bar d'Ensaire, dels Segants de Rubí, dels Reis Màgics i, de fet, de tots els personatges destacats de la ciutat. Estem elaborant un reportatge
al voltant de la seva figura, perquè la pròxima setmana s'inaugura una mostra en part dels seus vestits. Per tant, una mica abans de dos quarts de 12, l'Ariel Benavente, el nostre estudiant en pràctiques, ens explicarà com està elaborant aquest reportatge i tindrem ocasió també d'escoltar l'entrevista que li ha fet a la Maria Carbonell.
I ara en uns minuts parlem amb el Josep Puig Ventós del foment de la sardana, perquè enmig de les moltes propostes culturals que tenim aquest cap de setmana a la ciutat hi ha una ballada doble de sardanes. Tindrem la principal del Llobregat i la principal de la Bisbal, i en una estoneta ho comentem.
amb el Josep Puigventós, que ja sabeu, és també col·laborador habitual de Ràdio Rubí. Tot això des d'ara i fins les 12. I amb un telèfon obert pels vostres comentaris, suggeriments o per qualsevol cosa que ens vulgueu explicar. Us el recordem. És el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
S'acosta la primavera i amb ella les activitats al carrer i les activitats de les entitats de cultura tradicional catalana de la nostra ciutat. Aquest cap de setmana, per exemple, aquest diumenge tenim una ballada doble de sardanes organitzada una vegada més pel Foment de la Sardana.
Josep Puigventós, molt bon dia. Benvingut. Bon dia. Aquestes setmanes hem parlat amb els castellers, amb els geganters, totes les entitats. Ara, a la primavera, comenceu a fer activitats durant tot l'any, però les reactiveu o les feu més constants en el temps, ara a la primavera, oi? Sí, de fet, nosaltres en tot l'any no parem. Ja comencem el dia 1 de gener amb el concert de Cap d'Any.
I des de ja fa uns anys acostumem a fer, aquest any, el mes de febrer, ja vam fer 15 dies, una ballada de sardanes, també una ballada doble, en aquest cas mediterrani i juvenil de Sabadell, i la ballada del mes de març, aprofitem més o menys, que és al voltant també del Dia de la Dona Treballadora, i tenim aquesta ballada de sardanes, que la fem doble, i aquest any amb dues coples de primera línia, com són la principal de la Bisbal i la principal del Llobregat.
T'he de confesar que a la redacció, quan van veure la primera vegada ballada doble, dèiem, què és això, com som neòfits, en el tema, després van veure que en realitat era, com el nom indica, ballada doble amb dues cobles. Aquesta és la qüestió. Últimament hem optat per fer aquest tipus de ballada, ballada doble, són més atractives, la gent també disfruta més,
I hem vist que ens dona més rendiment, que no pas fer una ballada sola, evidentment, també són més cares, però de cara a que hi hagi participació de gent, hi ha més participació i, per tant, optem per... Potser hi haurà, llavors, l'any un dia menys de ballades, però les que fem, majoritàriament, intentem fer les ballades dobles. O sigui, qualitat en lloc de quantitat, eh? Exacte. Sí, sí, primer per la qualitat.
Això vol dir que la ballada és més llarga en el temps? Sí, perquè són dues ballades. Aleshores acostumem... Hi ha dues maneres de fer-ho. Una, que a l'hora de començar hi siguin les dues cobles i es vagin alternant. O la manera que fem nosaltres és que a l'hora de començar, en aquest cas, a dos quarts d'onze del matí, ja hi ha una coble. Aquesta interpreta el seu programa que hem pactat.
I després, quan arriba la segona cople, acostumem a fer que dues de les sardanes, les dues últimes d'una cople i les dues primeres de l'altra, siguin les mateixes i les toquin de conjunt. Això vol dir que en aquell moment tenim una cople que en comptes de ser d'11 músics, una cople de 22 músics, amb la qual cosa també el so, tot i que és la mateixa sardana, és més espectacular. Veus una formació, hi ha 22 músics tocant, que per tant també va molt bé.
I a més a més, estava pensant que també serveix per a aquells que potser no arriben a dos quarts d'onze, que es puguin anar incorporant, no? I renovació de gent. Home, dona més opció que la gent tingui previstes d'altres activitats o d'altres propostes. Sí, tenen des que comencem a dos quarts d'onze fins aproximadament a dos quarts de dues,
quart d'hora més, que tenim tot un matí amb sardanes i aquesta opció ens dona, com deia, ens dona bon resultat i és l'opció que mantenim.
alguna qüestió destacable del repertori que faran cadascuna de les cobles, que per cert són cobles que ja han passat a la infinitat de vegades d'ocacions per Rubí. Sí, el Foment de la Sardana va néixer el 23 d'octubre de l'any 1927,
I ara ja estem preparant el centenari de l'entitat, que si tot va bé començarem el 24 d'octubre, un espectacle que pensem que serà molt maco i diferent del que hem fet fins ara. I sí que hi ha, a part de sardanes, d'autos clàssics i coneguts, com pot ser el Vila de Sau, el Bona Terra...
el CDR, autors actuals com el Francesc Cassú o el Martimón autores com l'Anna Bat o l'Aurora Bizantini doncs tenim en aquesta doble ballada i tenim quatre estrenes de sardanes, quatre noves sardanes que estan dedicades al centenari ja del foment de la sardana de Rubí
D'aquestes quatre, dues les estrenarà la cobla, la principal del Llobregat, i dues la principal de la Bisbal. Els títols són Centenària Rubí, de Josep Antoni López i Álvarez, La força dels cent anys, de Marcel Artiaga i Banys,
Aquestes les estrenarà la Cobla, la principal del Giobregat, i la principal de la Bisbal estrenarà Rubí de Diamant, d'Aurora Bizantini, i Cent anys triomfants, d'Albert Font. Ja comencem per aquí, quatre sardanes, que en el curs d'aquest any n'estrenarem unes quantes més.
i si tot va bé i tal com està previst, en el concert de Festa Major presentarem el primer CD dedicat al centenari de Rubí, en el qual hi haurà 14 sardanes, 3 són ja estrenades de fa cert temps, i les altres 11 són 11 sardanes noves, 11 sardanes d'estrena. També dic que d'aquest programa...
una de les sardanes de conjunt, Matí Festiu, del Josep Caderra. Aquesta sardana va ser estrenada el 20 d'abril de l'any 1947 en els actes que el Foment de la Sardana va organitzar a Rubí amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquesta sabana l'hem recuperat i també estarà enregistrada en aquest nou disc. Juntament, de les tres que són ja estrenades, és aquest matí festiu del Josep Saderra, l'ermita de Sant Mús de la Laura Sagalà...
i per tu Adela de l'Anna Abad. Aquesta sala també està dedicada a una persona de Rubí i també destacar la programació que habitualment està formada per compositors homes però també tenim dues dones que penso que són les que més s'interpreten que és l'Anna Abad, la compositora jove
i l'Aurora Bizantini, que és de la Catalunya Nord, que ara acaba de... és finalista dels Premis Preludi, que es fa dedicada als autors menors de 30 anys, i també és una de les autores amb molt... penso que amb molt de futur.
I és comú això de fer sardanes expressament pel centenari d'una entitat, que no crec que hi hagi gaires entitats sardanistes que tinguin 100 anys. Coincidim que l'any que dia, precisament, Santa Perpètua també celebra el centenari de la seva entitat. De fet, com dic, no és molt comú.
Fa quatre anys va ser el foment de la Sardana de Barcelona, després l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, Santa Perpètua, nosaltres i poques entitats més, perquè moltes entitats, a més a més, degut a la guerra del 36, van desaparèixer.
i es van refundar o van néixer de noves a partir dels inicis dels 40, començaments dels 50. Moltes entitats celebren 50, 75 anys, però 100 anys no n'hi ha tantes. I nosaltres, en aquest cas, el que volem fer és
deixar constància d'aquest centenari. Volem, doncs, que hi hagi sardanes dedicades a Rubí i al centenari de l'entitat. Llavors, contactem amb diferents compositors que vulguin i puguin fer una sardana dedicada a la nostra entitat. Evidentment, tot això té un cost, perquè no es treballa de franc, però bé, és un repte que ens hem posat i que, ja dic, si tot va bé...
ja tenim data de gravació del disc i tot, vull dir que tindrem aquest nou CD, que serà la primer acte del centenari, que com et deia abans començarem el 24 d'octubre, volíem fer-ho coincidir amb el mateix dia 23 d'octubre,
però el ser divendres vam optar per fer-ho en dissabte, i aquest dia també tindrem una ballada a Sardanes, l'acte institucional, i acabarem amb un acte amb el pòquer de canyes, que esperem que agradi. Però fins a arribar a l'octubre encara tenim moltes coses a fer, com serà després la ballada de Sant Jordi, el dia de l'associacionisme, Sant Mús... Ara comença... Festa major, clar, vull dir que...
Només ens queda mirar una cosa, que és la previsió meteorològica, que m'imagino que la portes mirant tota la setmana, perquè avui havia de ploure, finalment sembla que no plourà a Rubí, però demà sí...
dissabte... La portem mirant, allò que dius, a veure què farà. Ahir al vespre ho estava mirant i semblava que en principi ens n'escaparíem. Podria ser que hi hagués algun plogim, però com que el temps varia i cada dia és diferent, aleshores, doncs bé, és una d'aquelles coses que tenim, mirem que no ens plogui i que ho puguem salvar.
Doncs esperem que sigui així. Josep, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, per avançar-nos aquest aniversari i emplacem a tothom que ens està escoltant que passi diumenge per la plaça Guardiet, per veure...
Aquestes dues cobles, si vol, avallar sardanes o simplement escoltar-les, i sobretot aquestes quatre estrenes de sardana domenica. Si més no, per la gent, com deies tu, que no és entesa, el fet de... Clar, la coble és un conjunt que la sonoritat és única.
i, per tant, pot disfrutar, si no ho ha vist mai, de dir, ostres, quin soc que té aquests documents. I a més a la plaça Guardiet, que és on ho feu a la festa major. Últimament és on fem les ballades, a la plaça del Tuo Guardiet, que ens queda la façana de l'església, moltes vegades de taló de fons. Bé, és una plaça que va molt bé.
Doncs que sigui tot un èxit. Ens tornem a trobar per parlar de la resta d'activitats i felicitats avançades per aquests 100 anys del foment de la Sardana. Fins un altre dia, Josep. Gràcies a vosaltres. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Doncs sí, segur que heu reconegut aquest tema musical dels Beach Boys, és Surfing USA, són els nostres convidats musicals avui, perquè aquest tema va sortir un dia com avui, un 4 de març, que buscant documentacions hem adonat que el 4 de març és un dia molt important per la música, entre d'altres coses, va ser el dia en què John Lennon va dir que els Beatles eren més coneguts que Jesucrés.
moltes altres coses van passar un 4 de març musicalment parlant però com estem pendents de la meteorologia i no sabem si plourà si farà vent o si farà sol ens hem permès aquesta llicència escoltar aquest tema musical tan conegut que a més a més ens recorda a la platja tant de bo arribi aviat al bon temps i puguem gaudir-lo Surfing USA
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Camp.
Dissabte de futbol a la misura municipal. La Unió Esportiva Rubí visita el Sant Feliuenca amb la permanència de la Lliga Elit en Joc. A Ràdio Rubí explicarem tot el que passi al Municipal de les Grasses. Ens posarem 5 minuts abans de les 6 de la tarda. A Vintacamp, tots fem esport.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb cinc hildes, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Pràcticament són dos quarts de 12 del matí. Dèiem que dins dels actes del Dia Internacional de les Dones a Rubí s'inaugura la pròxima setmana una exposició de la Maria Carbonell i al voltant de la seva figura estem preparant un reportatge que podreu llegir a www.radiorubi.cat i podreu escoltar també els serveis informatius de Ràdio Rubí. Saludem l'Ariel Benavente, ja sabeu que és el nostre estudiant en pràctiques pràcticament de sortida.
Hola Ariel, bon dia. Pràcticament acabant el teu període de pràctiques a Ràdio Rubí i estàs elaborant aquest reportatge que tinc la sensació i coneixent-te una mica que estàs elaborant amb molt carinyo. Al final va ser un encàrrec que t'està agradant força.
La veritat que sí, ha sigut amb molt carinyo perquè jo personalment no coneixia la història de la Maria Carbonell i a través d'investigar una miqueta sobre la seva història, ostres, et dones compte de com hi ha persones que passen desapercebudes
i duen tasques tan importants per la ciutat, com és tota la creació del vestuari de la cultura popular. A més, m'està agradant molt veure com el seu estil i els seus dissenys són de veritat comparat amb altres ciutats, molt diferents. I la veritat que vam fer una entrevista amb ella i ens va explicar com l'agrada ja tot el concepte de la fantasia i és una cosa que queda totalment reflectida
I la veritat que està sent molt interessant. Considero que falta informació com que l'exposició que es farà a continuació és una exposició molt rellevant. L'exposició s'inaugura, si no m'equivoco, el 12 de març, es fa al celler... Estaré disponible fins al 17 de juny.
I seran els vestits de la Maria Carbonell o hi haurà fotografies? Hi haurà una miqueta més. O sigui, l'exposició està centrada principalment en els vestits i els dissenys, tant de les barres d'en Saire com els capgrossos, com altres elements de la cultura popular, però també inclourà una part de la seva trajectòria artística personal, com poden ser pintures, ceràmica, que la ceràmica era una part que...
Ella l'agradava molt. I aquesta part serà el menys rellevant, diguem-ne, de l'exposició. Hi haurà poquetes peces. La majoria de peces sí que seran peces de la cultura popular i l'explicació i una mica més informació sobre la vida i obra de l'artista. Ja fa dies que estem explicant que el projecte de l'Ajuntament de Rubí per aquest 8M és precisament dedicar tot un any a recuperar la memòria
en aquest cas del feminisme o de les dones destacades de la ciutat. La Maria Carbonell és un exemple...
claríssim, recordar la seva figura i recopilar tota la informació que és el que estàs fent tu en aquest reportatge i per fer-ho, com tenim la sort que podem parlar amb ella, el que vas fer va ser precisament això, fer-li una entrevista que escoltem a continuació explicant una mica part de com ha estat la seva vida, no només pública i no només la seva feina pública, sinó també la seva vida privada. L'escoltem.
segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. En primer lloc, volíem saber què significa per tu veure tota l'exposició de tota la teva trajectòria reunida en una sola exposició. Com m'ho sens, això? Amb molta emoció. Amb molta emoció. És una cosa que no m'esperava i ha sorgit i estic molt agraïda als que ho han promocionat
I a més han treballat al compte meu perquè jo no estic per muntar exposicions. I resulta que el Pep Borràs i dos professors de l'Escola de Belles Arts m'han ajudat amb tot, per la qual cosa estic molt agraïda. I recordes, per exemple, quin va ser el primer disseny que vas fer per a la cultura popular de la ciutat?
vaig començar per un esbar de la Sagrada Família. Ostres... L'esbar Gaudí. Però va ser perquè l'Albert ja havia vist coses meves i havia quedat una miqueta... no sé com dir-ho, vull dir, admirat i d'allò. I aleshores em va presentar aquesta gent que havien de fer un disseny. I va ser el primer disseny que vaig fer de dansa. I a partir d'aquí...
Ara he parat, perquè ja no el puc fer. Però bueno, si haig de fer algun dibuixet encara el faig, la qual estic contenta. Però d'aquí de la ciutat de Rubí, quin va ser el primer? De la ciutat de Rubí va ser la bolangera, que era... Jo en aquell moment no sabia gran cosa de la cultura d'ansa i d'allò. I aleshores a mi m'agradava molt la ceràmica catalana, jo treballava...
amb un estudi de disseny d'estampats a Barcelona. I resulta que l'Albert em va encarregar que fes aquest vestuari. I jo vaig agafar les formes i els colors de la ceràmica i ho vaig plasmar amb una faldilla que era espectacular. I aleshores l'Albert, que sabia aprofitar molt bé les coses
en el sentit escènic, doncs aleshores em va... quan va muntar el ballet, diguéssim, feia posar a les vuit parelles davant de l'escenari saludant. I els feia obrir les saldilles, el qual quedava un espectacle. I la gent aplaudia, abans que comencessin a ballar ja aplaudien.
I, bueno, era una cosa per mi senzilla. Vaig fer una fantasia de ceràmica i va tenir èxit. Per exemple, quan crees un vestit o un personatge, per on comences? És a dir, la idea d'on la treus o com ho fas? En principi vaig estudiar-me història del vestit. Després, quan he hagut de fer una cosa en particular
També he mirat els orígens d'on ho han ballat i per què ho han fet o per què ho feien. I aleshores, a partir d'aquí, si queda espai per la fantasia, doncs endavant. T'agrada molt la fantasia, no?, segons veig. Home, deixar anar la imaginació és fantàstic. Si ho pots fer, el que no pots és fer coses que no tinguin una consistència o una veritat.
Has de tenir allò. Mira, ara t'ho explicaré. Jo vaig disfrutar molt fent el Reis Mags. És el que t'anava a preguntar, Just. Si hi ha alguna peça de totes les que s'exposen que tingui com una història personal o especial al darrere. El Reis Mags vaig poder deixar anar tota la fantasia. O sigui, quan m'ho van encarregar, el primer que vaig fer va ser...
una altra vegada llegir-me els evangelis, i vaig arribar a la conclusió que era una fàbula. I vaig dir, Maria, tens el camp lliure, pots fer el que vulguis. I sí, ho vaig fer donant-te'ls un toc dels països, Europa, Aràbia, i el negre, Àfrica. Vaig estudiar l'art africà,
I de tot això em va sortir el que és. Per últim, l'última pregunta que et volíem fer era, després de tota l'exposició, com t'agradaria que el públic entengués la teva feina després de veure l'exposició? Res, que soc una mestressa de casa que he treballat molt. Mentre es pujava la família, anava treballant i fent coses. Gràcies a que he tingut un marit que sempre m'ha pujat, m'ha fet costat.
Perquè si no, no hagués pogut fer-ho. I aleshores he fet molta feina, això és cert. Perquè ara que hem buscat material, he quedat jo mateixa espantada de veure el que he treballat. Però no té cap mèrit, perquè jo he disfrutat molt fent tot això.
No, no, mèrit té una estona, la veritat, perquè encara que ho hagis disfrutat, són dos mèrits. Tu ho has disfrutat i la gent ho ha gaudit, també. Així que has d'estar molt contenta. Doncs gràcies, n'estic. Moltíssimes gràcies a tu, Maria, de veritat. Sí, sí, sí. Jo no puc estar dreta, però ja m'han buscat una cadira. Ah, super. Ho tenen tot planejat. Súper, Maria. Doncs ens veiem segurament el dia de l'apertura, segur que hi haurà algú per aquí. Moltíssimes gràcies.
Una mica de síndrome Estocolm, eh? Amb la Maria Carbonell has desenvolupat. És una cosa que ens passa de vegades als periodistes. Quan un entrevistat és bo o et genera, entenc que en aquest cas, per la diferència generacional, et genera molta tendressa, doncs has acabat desenvolupant, has descobert el personatge que no hi ha res millor que descobrir-lo i admirar-lo per poder explicar qui és després en una feina periodística.
Total, Benen, sí, sí. Així ha sigut. O sigui, no m'esperava. Jo pensava que, no sé, que potser a dia d'avui continuava també treballant i quan he vist que ja ha fet un munt de treball i que ja és com ha arribat a la seva fi i ja no pot seguir fent allò que tant li agrada, és emocionant.
Has entrevistat la Maria Carbonell però també has parlat amb més gent que està vinculada a aquesta exposició que podrem veure la pròxima setmana.
Sí, totalment. Vam parlar amb els comissaris de l'exposició. Primer vam parlar amb el Llep Quintas, que era el tècnic coordinador de tota l'exposició. I després també vam tenir al telèfon el Toni Martirio, que era un altre dels encarregats comissaris de l'exposició. I la veritat que ens van donar molta més informació de la que sabíem, ens van explicar una mica el contingut i el criteri que han seguit a l'hora de seleccionar les obres.
I pintar molt bé l'exposició, la veritat que ells estan encantats i tenen moltes ganes que per fi es pugui materialitzar, perquè, clar, pensen que és el que hem parlat, no? No té un reconeixement suficient i ja és hora de donar valor.
Doncs tot això és el que estem preparant, el que està preparant l'Ariel Benavente per estrenar, entenc que el dia 6 de març, que serà el dia que Ràdio Rubí comemorarà el Dia Internacional de les Dones, que en realitat és diumenge 8 de març. Per tant, et deixem tornar a la feina, Ariel. Moltíssimes gràcies per venir-nos a explicar aquest reportatge i sobretot tot el que
estàs preparant perquè puguem llegir, insisteixo, a www.radiorubi.cat o a escoltar l'informatiu del 6 de març. Gràcies molt, bona feina. A tu, Elet.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
A Ràdio Rubí els dilluns toca country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Queden dos minuts perquè siguin tres quarts de dotze del matí. Ja sabeu que els dimecres fem secció de cuina, la secció Fogons i Davantals, que és una secció en col·laboració amb la xarxa i els companys, en aquest cas, de Ràdio Tordera. Avui la Joana Molins segueix amb les seves receptes de quaresma.
Chuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuchuch
desapareceré i podrà ser libre. Doncs bé, amb tota la tranquil·litat que ens aporta quan estàs a la cuina i tens posat el ràdio receptor i poses ràdio tordera, no sé quina sensació se sent. Joana Molins, cuinera de la ràdio, bon dia. Hola, bon dia, Rosa Maria. Què tal? Bé.
Estic molt contenta de poder compartir amb tu l'altra vegada. O sigui que això, donem l'enhorabona que tot estigui bé i puguis estar entre nosaltres l'altra vegada. Gràcies, Joana. He fet molts de plats dels que tu ens has anat ensenyant. Has tingut temps aquests dies. I he tingut temps, de veritat que sí. Avui què ens portes? Avui us porto Fesols de Santa Pau en tripa de bacallà.
Ah, diguem, has deixat parada. Sí. Sí. La tripa és com el porc, té tripa, i com el xai, com tot, doncs el bacallà també en té, i això és un estufadet amb aquests fesols de Santa Pau, que el que li agrada el bacallà és un... Bueno, aquest plat, abans era un plat
Molt senzill. Però ara és un plat que es cotissa molt, eh? Aquests plats al restaurant te'l fan pagar, eh? Ah, és que el bacallà te'l fan pagar tot arreu, ara, eh? Sí, sí, però aquest plat d'això també. Molt bé. Doncs vinga, aquesta tripa de bacallà. Amb fasols de Santa Pau, aquells petitets. Sí, molt bé. Llavors, bueno, doncs aquests ingredients per 4 persones. Comprarem 300 grams de fasols. Jo dono els fasols 300 crus, eh?
Si nosaltres els comprem cuits, haurem de comprar en el doble. Perquè, esclar, cruix, augmenta i en tens de ser suficient. Una ceba, perquè hi farem un sofregit, perquè això és com un estufadet. Tomàquet, quatre cullerades d'aquesta tomàquet natural que sempre diem.
Alls, julivert, una nyora i un bon rai de vi blanc. Aquests fasols de Santa Pau els posarem el dia abans amb remull, com sempre. Però cal que els de Santa Pau siguin tan petits que posa'ls amb remull. Sí, perquè s'infla i la llagum canvia molt. Així és com a vegades diem que la llentia, aquella lapardina, perquè és una llagum també, la lapardina aquella petita, només amb un prell d'hores, però jo sempre li poso un remull. El dia abans també, igualment? No, no, no.
La llentia perdina, una hora abans o dues. Perquè resulta que... Què fa la llagum? Primera, que l'has de rentar, que allà hi ha la llences i en poses de neta. I segona, que la llagum s'infla d'aquest aig i queda més tendra, més bona. Ah, molt bé. A mi m'agrada sempre... És a dir, totes les llagums, tu recomanes... Posar-los en remull. Els cigrons, els fesols blancs, fesols vermells, el dia abans. I les perdines, una hora o dues hores abans.
No hi poses ni bicarbonat ni sal, perquè això es feia. Te'n recordes? Sí, abans s'hi posava bicarbonat, però ara no hi posem de res. S'hi posa... I s'agrapa directe. Els ho posem el dia abans en remui i al dematí canviem aquesta aigua, l'hi posem neta i pensem que com que els hem posat en remui, si abans hi posàvem dos litros d'aigua, ara amb un litro i mig n'hi haurà prou, perquè la llogum...
ja s'ha estofat, diguéssim, ha agafat l'aigua. I llavors jo els acoc a l'olio de pressió. A l'olio de pressió els la poso, el foc ben baix, i quan veig que van a bullir, la deixo destapada, tapada però sense tancar del tot. Perquè sempre els llagums els deixem tapades, que va més bé. Llavors trec aquella espuma que fa una mica les mongetes, les fasols, la trec, i poso un pèl de sal, la tapo, i quan comença el vapor a sortir, 12 minuts.
I llavors ja tanco... Ben ràpid, eh? Sí, tanco l'olla i la deixo en preïdores, això sí que reposi a dintre, eh? Per no prendre mal. Sense obrir-la. Sense obrir-la. Sense obrir-la. Llavors, què farem? La tripa aquesta de bacallà, quan la comprem, l'hem de posar en remuí. Com si és aquesta tripa? És rodona? No, és... És com un budell. Saps? Un budell. Un budell. Sí, de color blanc. Vale.
Això ho trobem allà al pla on venen olives, on venen bacallà, en tenen. Ah, val, molt bé. Llavors agafarem, el posarem en remull el dia abans, l'endemà el traurem, sempre a vegades hi ha una mica de tel negre, i aquell tel el traurem. Llavors agafarem aigua i la posarem a bullir. I quan l'aigua comença a bullir, tirarem aquesta trip i la deixarem 5 minuts. Només? 5 minuts a bullir amb aquesta aigua.
Llavors, aquesta aigua, si ens agrada, la reservarem una mica per poder posar en aquest suquet que farem.
La traiem, això ho podem fer el dia abans, eh? O dos dies abans, ja la tenim a muntar per escaldar i tot. És allò que agafa més bon gust, encara, eh? Ja la tenim. I llavors, què farem? I farem aquest sofregit d'aquesta ceba, aquesta tomàquet, tot ben sofregidet, un prei d'alls tallats a làmines, un bon raix de vi blanc, com tinguem aquesta ceba i aquesta tomàquet que es va fent, una mica de peve vermell, i llavors aquesta enyora, que l'haurem posat en remull amb aigua.
l'obrirem i amb el gabinet trobarem tota la polpa que té l'enyora i la tirarem en aquest sofregit. Tot és sencera? Perquè és que es porta, eh? Sí, però són petites, eh? És que l'enyora, una vegada has tret la polpa del mig i queda poca cosa, perquè tot és pel. Doncs la televisió darrere, que és l'única vegada que l'has fet servir... Ho vas provar. Joana, ho vas provar, però era grossa. I va quedar... La vaig posar al meu cabrit.
Sí, i què va quedar? Molt fort. Sí? De gust, jo sí. I vols dir què era de l'enyora? Bueno, a veure, vaig posar una gran cosa més, eh? Ah.
Doncs no, no. Només la polpa, eh? La polpa de l'anyora la posem allà, la passem un rato pel sofregit perquè ens quedi tot ben barrejat i llavors només es tracta ja que ja tenim aquests fesols cuits, també els podem cobrar el dia abans o dos dies abans, no hi ha problema, eh? I llavors, com que ja els tenim cuits, els atirem a dins d'aquesta cassola amb la tripa, ho deixem uns 20 minuts que faci la xup-xup i ja ho tenim.
i molt bo. Proveu. Quin gust té aquesta tripa? T'ho sabria dir. Té gust de bacallà, però té la textura d'uns callos.
Saps? És una miqueta forta, no? No, no, no, no. Es pot menjar bé. Es pot menjar bé, perquè com que ja l'has escaldat i tot, queda molt bona, molt bona. Jo fa molts anys que no havia menjat mai, i fa anys que la vaig menjar, i llavors, normalment, aquest temps sempre en faig. En faig un cop l'any o així en faig. A tota la feina, si agrada o què? Sí.
Bueno, menys el nostre fill gran que no. I la meva neta i el meu net gran tampoc. Però al meu net, al meu fill petit, li encanta tot això. Que maco, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs vinga, anem a explicar a la nostra violència aquests... Aquests ingredients. Aquests ingredients... Amb aquesta tripa de bacallà, que, bueno, molta gent ha dit... Ai, tu, vull ser una tripa de bacallà. Sí, proveu-la, proveu-la. És cara? És cara?
No, perquè són 300 grams, no n'has de comprar un cíl·lo. No, de barat no, eh, que ja t'ho dic, que abans era una cosa que hasta la llançaven, perquè no... I ara, en canvi, es fa pagar molt. Però és que és tot, eh, que s'ha posat tot... Però sempre també agafes un tall de baquellà, que sigui un punt maco, i bueno... Un tall de baquellà de morro, el que em val, eh. Et donen una bufetadessa, eh. El que val, eh.
Farem aquests fesols de Santa Pau que hem dit. Els comprem sempre de proximitat, si podem. 300 grams de fesols d'aquests de Santa Pau, perquè on són petits queden molt bons. 300 grams de tripa de bacallà. Una ceba una mica grosseta, perquè la ceba d'aquesta de Figueres, com l'hem pelat i tot, no queda res. Si t'hi fixes, perquè a mi m'agrada només ben bé el que reiem. Perquè així no queden trossos grossos i els trobes. Com l'has pelat, no queda res avui en dia. No sé què passa amb la ceba.
També és allò que ens hi ha tants productes perquè no agafin coses i després ens ho mengem nosaltres i resulta que ens trobem sorpreses com aquesta. Sí, com aquesta. Doncs una ceba una mica grossa, les quatre culledades aquestes de tomàquet natural, els alls, que els tallarem així finets i els sofregirem,
un pèl de julivert, si ens agrada, també, l'enyora, un bon raig de vill blanc, l'aigua, per fugir aquests fasols, la sal i el pebre. I després, el suc d'aquests fasols que hem bullit, també el podem tirar a dins de la cassola aquesta. Ah, molt bé. Per comptes d'aigua, sempre tirem-hi aquest suc. Aquest suc. El colem una mica o no? No, no cal. Amb el cotxeró no el treus i ja està.
I ho tens molt bé. Jo tots els sucs de les verdures, de totes, hi faig sopa. Sí, hi ha això molta gent, eh? Abans els nostres pares ho feien. I aquestes, si me sobran mongetes d'aquestes, que me'n sobrin, eh? Perquè a vegades ho mesuro, perquè si vull fer-ho just, mesuro els plats, i a vegades te'n sobra. Doncs llavors hi faig... Sofregeixo un parell d'ais, eh?
i poso una mica de fideus d'aquells de cabell d'Àngel, i ajunt amb aquests fasols i el suc, i faig una sopa... Boníssima. Boníssima. És que jo tot, el de la mongeta tendra, tot ho guardo, tots els sucs. Encara hi ha molta gent que ho fa, però n'hi ha molta gent que no... No, no. Bueno, és que, esclar, si fan i compren verdura congelada...
Aquell suc no té gust de res. Perquè si tu compres pèsols normals i compres mongeta tendra, pastanaga, tot d'aquí, i patata, llavors fa un suc que tu mateixa dius, és que no ho puc llençar, això. En canvi, si tu la verdura la compres congelada, la mongeta tendra per mi no té gust de res. No, ja no te dono per fer-ho. No, perquè ni el suc queda espès. Perquè queda un ximitxurri blanc. Clar.
Molt bé, doncs animeu-vos aquesta setmana. Animeu-vos aquesta setmana, que la setmana del bacallà, perquè ja ho vam dir l'altre dia, que si tots complim les normes que es complien abans el divendres, doncs proveu aquests fasols de Santa Pau. Que seran molt bons i no hi ha tots el cel. Ah, això. Molt bé, Joana. Vinga, bon dia i moltes gràcies. Molt bé, adeu-siau. Fins la setmana vinent. Continguts en xarxa.
Fins demà!
Les 11 i 54 minuts, abans de posar punt i final el Rubià al dia, us recordarem algunes de les activitats que podeu fer a la ciutat. Sobretot les activitats fortes de Garà al Dia de les Dones són la pròxima setmana. Hem parlat de l'exposició de la Maria Carbonell, que s'inaugura el 12 de març. De fet, el 12 de març hi ha moltes activitats relacionades amb el Dia de la Dona. Avui dimecres, només hi ha...
l'activitat de dimecres manetes. Ja sabeu, aquesta activitat que es fa a l'Ateneu Municipal, al carrer Xile, i que està ja força consolidada. Podem rebre assessorament i reparar els nostres aparells elèctrics i, com el seu nom indica, dimecres manetes, si no ets un manetes, ho pot ser a partir d'anar a aquesta activitat. Pots reservar la teva plaça i
doncs aprendre a reparar algun dels teus electrodomèstics. És una activitat, com dèiem, que ja està força consolidada i que forma part d'aquesta aposta de la ciutat de Robé per la reutilització, en aquest cas, i per la reducció dels residus.
Aquesta és una de les coses que podeu fer, que tenen data avui, però a banda d'això tenim un munt d'activitats previstes a la ciutat, un munt d'exposicions sobretot. Per exemple, a l'antiga estació us recomanem que aneu a veure la mostra de Bàrbara Pozo. És una mostra de pintura, es diu...
El món de les emocions i és una mostra que ella va començar a fer gairebé sense voler quan va començar la pandèmia i ens van tancar ella, una mica per hobby va començar a pintar, no ho havia fet mai a la seva vida i ara té...
Una enorme quantitat de quadres de diferents tamanys i també amb diferents colors que expressen aquestes emocions. És una exposició, com dèiem, que està a l'antiga estació, que ara porta just un mes i que podeu visitar especialment a les tardes. Us la recomanem perquè és una mostra de pintura abstracta d'una dona que mai...
havia pintat abans, però que definitivament aconsegueix emocionar-nos amb els seus quadres. I a banda d'això, altres propostes que encara estan, podríem dir que en cartell, a la biblioteca encara podeu veure la mostra de fotografies, llegir la Riera, escoltar.
L'aigua, de fet, estarà fins a finals d'aquest mes. És una mostra fotogràfica de Pep Busquet. Avui és dimecres, per tant, la biblioteca ha estat oberta durant tot el matí i estarà oberta també a la tarda. Aquestes són algunes de les coses que podeu fer a la ciutat avui, sobretot una agenda que a partir de demà i demà passat
serà més important perquè es faran moltes de les activitats relacionades amb el Dia de la Dona. Però aquest 4 de març dèiem que era un dia especial musicalment parlant, que havien passat moltes coses a la música el dia 4 de març. De fet, el 4 de març de 1966, John Lennon va fer unes declaracions que van generar molta controvèrsia perquè va dir que els Beatles eren més coneguts que Jesucrist. Home,
realment, hores d'ara, ara que han passat 60 anys, sí podem dir que som més coneguts que Jesucrits o com a mínim més apreciats a tot arreu i més escoltats, esclar, més seguits. Ens quedem amb els Beatles, amb ells posem puny final a aquest programa, a aquest Rubí al dia d'aquest dimecres 4 de març, molt musical.
Fins demà!
When I ask you to be mine, you're gonna say you love me too. So I should have realized a lot of things before. If this is love, you gotta give me more. Give me more. Hey, hey, hey. Give me more.
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Rubí, notícies.