Són les 11 del matí.
Molt bon dia. En Comú Podem Rubí, que és el soci minoritari del govern local, creu que la decisió d'Esquerra de no negociar els pressupostos és una manca de respecte a la ciutat. Andrés Medrano, portaveu de la formació, es mostra decebut amb els caps de l'oposició, diu, perquè han decebut una expectativa que ells mateixos havien creat, tenint temporades amb un tarannà més col·laboratiu i negociador amb l'equip de govern.
Un treball conjunt que s'ha trencat per interessos electoralistes del partit a nivell local i general, segons ha comentat en Comú Podem. Medrano, de fet, ha volgut deixar clar que l'executiu ha complert amb els dos condicionants que els de Montse Soler havien posat sobre la taula per negociar els comptes. Recordem-ho, un era el pla d'usos del casino...
i l'altre, el pla funcional del futur hospital de dia, un document que depèn del Departament de Salut i no de l'Ajuntament. Però tot plegat no ha estat suficient perquè, segons assegura Medrano, Esquerra ja havia decidit que no volia negociar. Ara estem en una negociació de pressupostos que van condicionar a disposar d'un pla funcional del casino i que van condicionar a una responsabilitat, una competència que és aliena al propi municipi,
Es van donar els passos per aportar la informació i encara i així ha quedat clar en aquest moment que tot plegat era una estratègia i que tot plegat no responia a una voluntat real de negociar, perquè ahir mateix a la reunió, tal com entraven per la porta, pràcticament abans de seure, van dir que no volien negociar.
Des d'En Comú podem recordar que treballar amb un pressupost prorrogat farà més lent i difícil aspectes com ara l'actualització dels sous de la plantilla municipal o el desenvolupament de les inversions ja compromeses. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I el pròxim dilluns l'edifici Rubiforma torna a acollir una sessió informativa d'estrangeria que pretén resoldre qualsevol dubte i orientar en relació a la regularització extraordinària anunciada pel govern espanyol. De fet, durant aquest mes de març s'han programat dues sessions més, els dies 23 i 30. I de cara, des d'ara màgia fins al mes de juny, hi haurà...
11 xerrades més d'aquestes característiques, totes a les 4 de la tarda a l'edifici Rubí Forma. També cal destacar que les persones que assisteixin a aquestes sessions podran sol·licitar una revisió orientativa del seu expedient individual per tal de verificar que disposin de tota la documentació que necessiten per fer qualsevol regularització. La tècnica del servei de primera acollida, Mireia Manyer, ha explicat la importància d'aquest tipus de sessions informatives.
Nosaltres les sessions informatives són claus en aquest servei. Jo crec que és una de les accions que ens dona la possibilitat de donar resposta més ràpida als neguits i a l'angoixa de moltes persones que es troben en situació administrativa irregular a la ciutat i que necessiten aconseguir els seus papers, és a dir, regularitzar la situació.
I és que hem de recordar que el govern espanyol ha iniciat aquesta tramitació d'una regularització extraordinària de persones migrants amb l'objectiu d'aprovar-la a través d'un reial decret. La iniciativa busca donar resposta a la situació de centenars de milers de persones que ja viuen a Espanya però que no han pogut accedir als circuits ordinaris de regularització. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I els esports arriben encapçalats pel futbol i el partit a casa de la Unió Esportiva Rubí per sumar 3 punts després de les 4 ensopegades. Toni Bravo Rodríguez. La Unió Esportiva Rubí rep a l'Horta aquest diumenge a les 6. Els de José Solivelles han caigut a la desena posició de la Lliga Elite després de la darrera derrota 1-0 al camp d'Alstam Feliuenca. Els rivals són els Ques, acumulen dues derrotes en les darreres 3 jornades. Bona oportunitat per tornar a sumar. Podreu seguir el partit en directe per Ràdio Rubí.
El Comendut, 25 de setembre, afronta aquest dissabte un partit de pes, però la permanència al camp d'un Sitges en plena raixa. Els de Garraf són sisens, són un dels equips més sòlids. El 20 i 12 només té un marge d'un punt sobre el descens i arriba amb una sola victòria en les últimes cinc jornades. Però el que fa a l'Olímpic, els de Camp Fatjó visiten dissabte a les 4 el capellà de la segona catalana. Els rubinings continuen vuitens, volem mirar cap amunt davant del capellà d'Esqués de Zé.
Quan a l'hoquei patins en línia, els nois dels 100 patins, quarts de Lliga Elite, visiten la pista de les Roces, penúltims, diumenge un quart d'una, i les noies, líders, es veuran les cares amb el patinaje Línia Madrid 8Ns. Això serà dissabte a les 7. Recordeu que avui el Club Natació Rubí Masculí disputa per primera vegada en la seva història la Copa del Rei. A partir de les 8 s'enfrontaran els anfitrions, el Terrassa, la seva piscina. Doncs res més, per ara tornem amb més informació de la nostra ciutat en una hora, el botlletí de les 12.
Radio Rubí. Noticias.
Estrellas Animadas
Domingo, dia 15 de marzo, en el Teatre Municipal La Sala, dos pases, a las 12 i a las 5 de la tarde. Venta d'entradas en Entrapolis.com. Corre, corre, que vuelan las entradas. Que nunca se apaguen, que se queden aquí. Os esperamos. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. Abel de Cama.
L'Audio Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir de la dinàmica negativa dels resultats i Can Rosers ha de ser el seu portí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la zona baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present. T'esperem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Fins demà!
Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 7 minuts. Entrem a la recta final del magazín Rubí al dia.
Ja sabeu que aquest és un programa cultural i d'activitats d'oci. Per tant, els divendres venim carregats de propostes, especialment perquè de cara al cap de setmana sempre hi ha més propostes d'oci. Avui parlem de literatura, de tecnologia i de música.
Avui a la secció de ciberseguretat, territori digital, el germà Bustamante ens fa un resum del més destacable del Mobile World Congress. Ja sabeu que es va fer fa uns dies a Barcelona i es van presentar totes les novetats del món digital. De fet, el que ens explicarà el germà és que el Mobile World Congress ja no és la Fira dels Mòbils, és alguna cosa més.
En uns minuts parlem amb el Venceslao Galán, l'organitzador del cicle Vespres de Jazz i Versos de l'Ateneu. Avui hi ha una nova sessió del cicle sota el títol El vent farà dissabte un poemari de celebració de la feminitat que anirà a càrrec de la Lídia Gàzquez.
I avui el convidat musical és el Miqui Núñez, aquest agarenc, aquest bai de comarca. Ja veureu per què. I abans d'acabar, abans de les 12, també us farem propostes pel cap de setmana. Dèiem que venia molt carregat. Es presenten dos llibres i diumenge es fa el Dia de l'Arbre Autòcton. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el Dia.
Aquest divendres, a partir de les set a la Taneu, es pot veure el recital El vent farà dissabte, dins el cicle Vespres de xas i versos. L'organitzador és el Venceslao Galant, que també coneixereu, perquè és el responsable del cicle de lectura de filosofia contemporània. Ja ens acompanya, Venceslao, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Explica'ns una mica de què va aquest cicle, ho podem deduir pel nom, després de Jassy versus, però com surt la idea de barrejar aquestes dues qüestions, que al final queden força bé, no? Sí, sí, sí, sorprenentment bé. Bé, la primera cosa és que són literalment Jassy versus, és a dir, que avui ve la Lídia Gázquez, és una autora de...
de Sitges, em sembla, i ve a presentar-se algun poemari, ha escrit algunes coses maques, Nuc és un d'ells, és una al·lusió a la capital de Groenlàndia, i això del Vent farà dissabte, que és on es concentra, però alhora també ve un magnífic saxofonista, que és el Gaby Ardébol, ara està també instal·lat allà a Vilanova, i també amb el seu company, és un guitarrista també excel·lent, que es diu Leo Tejedor. Bé,
O sigui, gent del Garraf, eh, tots. Bueno, casualment, casualment. La veritat, normalment no, però som gent del Garraf. Com funciona o per què funciona això de jazz i versos? Doncs no acabem de saber, però el cara és que funciona excel·lentment. Venia a pensar, em trobo que si en compte de jazz fos música clàssica...
que de vegades s'intenta, o fos pop o algun tal, no funcionaria d'aquesta manera. El jazz i la poesia s'entenen, dient-ne com a distància, però s'entenen bé. Breument, crec que és. Primer, hi ha com una mena de motiu que alimenta, li dona empenta a l'obra, tant musical com literària. Després, evidentment, perquè és improvisada,
Hi ha harmonia, és una harmonia implícita, però efectivament s'improvisa el vers i s'improvisa el jaç, l'estàndard, etc. I per últim, penso, perquè tot i aquesta improvisació, en canvi també té alguna cosa acústica que vol ser repetida. Tornes a escoltar una improvisació de jaç, tornes de nou sobre el solo...
igual que tornes sobre els versos, sobre el poema, fins i tot sobre el vers individualment. Bé, doncs això s'entenen i el que fem a l'espectacle no fem la música de fons mentre la persona parla. És un poema...
després és un estàndard una peça musical i el que fan és com una mena de de rèplica més o menys sis moments cadascú i és una hora i pico d'espectacle això és
No sé si hi ha gaires cicles d'aquestes característiques, perquè tu feies referència a la música clàssica. Normalment relacionem més la poesia amb música clàssica i potser això al final al públic li sembla que serà una cosa molt seriosa, molt profunda, molt tranquil·la i el jazz li dona un altre rotllo. T'ho vas inventar tu perquè precisament coneixes les dues disciplines?
La veritat és que molta idea de si es fa o no, no tinc. No gaire, per dir-ho així. És cert que és molt més normal, més usual, combinar-ho amb música clàssica. No acabo de veure, sincerament. Crec que la música clàssica funciona amb esquemes harmònics i tal, molt diferents i...
i, diguem-ne, justament la no improvisació, un poc la incapacita per entrar en diàleg amb la poesia contemporània. Si m'ho he inventat... Bueno, o ho vas idear, no? El que tinc és sempre... De vegades penso, bueno, el que hi ha és que m'agrada molt sincerament el jazz i la poesia.
Les dues coses. De fet, perquè en algun moment de la meva biografia he estat músic de jazz, també saxofonista, etcètera, aquí amb un grup de Rubí, i també escric poesia i tal. Bueno, són com dos discursos pels quals tinc sensibilitat i que penso que es poden moure d'una manera atractiva pel públic.
Parlaves del recital que hi haurà avui amb la Lídia Gàzquez. Dèiem abans, coincideix que és el mes de març i heu buscat que sigui un recital que precisament parli de feminitat, no només que el presenti una dona, sinó que reflexioni al voltant d'això. Coneixes el poemari de la Lídia Gàzquez? Com el definiries?
Sí, sí, sí, el conec, el conec, està llegint aquests dies. Bueno, és un poemari interessant, interessant, d'entrada, maco i té com una certa emoció literària, i llavors el que fa com una indagació sobre la naturalesa de la dona, sobre la vivència de ser dona, però el fa d'una manera com molt...
molt ample i una mica mítica. Es refereix a una figura de la mitologia bíblica, que va ser també dona d'Adam, i a partir d'aquí, d'aquesta primera dona, per dir-ho així, de la mitologia hebrea, doncs construeix el caràcter d'una dona i d'una feminitat molt forta, molt...
sobretot no subordinada a l'home, com el cas de Dani i Eva, on sempre hi ha una certa subordinació d'Eva respectada, sinó d'independència, d'intervenció en el món, en el curs de l'univers, d'una manera com per ella mateixa i d'una manera potent, evidentment, sí.
la definició, la descripció que anuncia aquest poemari, diu i s'exploren els orígens de la màtria, he pensat. Això m'ho explicarà el Venceslau, que a més a més controla aquests temes de filosofia. No, no, no.
No, bueno, també és, justament en aquest sentit, també una mica mític, no?, de la màtre i del frater i del padre, etc. Bueno, diguem-ne, com grans símbols que d'alguna manera tenen una condensació en la mitologia, però que després tenen una expressió de sentit, diguem-ne, en molts aspectes de la vida, de les relacions, es poden entendre perfectament els mites arran de l'experiència quotidiana que tenim.
I el Gaby Ardèbol i el Leo Tejedor, van amb ella i ja fan aquest espectacle habitualment? No, no, no. O els heu barrejat vosaltres, diguéssim? Doncs mira, aprofito. No, no es coneixen mai, no coincideixen. De fet, és una de les gràcies del cicle. És a dir, mai es coneixen els... No, no. No tenen per què coneixes, eh? No, no, no. Si es coneixen serà casualitat. Serà casualitat, i sobretot perquè no...
No és buscar que els músics preparen alguna cosa que ressoni o que tingui una intervenció més coherent amb la literatura i viceversa, tampoc que el poeta escrigui alguna cosa que sap que entrarà bé en relació amb la música.
senten l'un i l'altre el que l'altra banda, l'altra part, està fent i d'alguna manera responen, però responen des del seu propi lloc. Els músics sempre tenen l'autonomia i la llibertat de respondre amb l'estàndard que ells considerin, de la manera que consideren,
i la persona que llegeix tria l'obra, el poema que vol llegir, d'una manera molt oberta, i de vegades és una coincidència molt afortunada, i arribes a pensar que bé que ha quedat aquesta coordinació tan diferent, en el fons, i tan independent, i d'altres vegades no, sincerament, no l'encertem tant,
i queden com dos discursos una mica lluxtabusats. És que és pràcticament una mena d'experiment, podríem dir, perquè al final no només està jugant amb la capacitat tècnica de cadascun d'ells,
sinó que també estàs jugant amb la part de les seves emocions, perquè al final el músic sempre respondrà amb l'emoció que li ha generat el que acaba de sentir. I a més a més són dues persones, és a dir que entren en joc masses coses, perquè tot conflueixi sempre. I per últim hi entra un tercer element, que és el públic.
el públic que sent, per dir-ho així, la intervenció oral de la persona que llegeix, de la Lídia o el que sigui, el públic que sent, per altra banda, la intervenció musical i que ressona en el seu interior, o exterior, com sigui, ressona d'una manera, diguem-ne, com positiva, o no, o freda, o calent, o emocionant, o emocionant... Bé, sempre és amb aquesta perspectiva, sí?
És a la sala noble de l'Ateneu, l'entrada és totalment gratuïta, però té un aforament limitat a 40 persones. Tinc la sensació que segur que s'omple sempre, no? De moment, aprofito per dir-ho, hem canviat una mica el format d'aquest curs,
I llavors no és, de fet, un espai tan individual com ho era fins ara, que el portava jo i gairebé res més. Bé, ara tinc amb uns companys, amb l'Olga Baladoc i amb el Joan Barreras, i llavors li hem donat una dimensió diferent.
portem una pàgina d'Instagram, que de fet és una petita pàgina de concentració de l'activitat literària del cicle, més que no la musical, ja arribarà el moment, i bueno, doncs aquestes persones també la idea de la búsqueda, per exemple, de trobar una persona que pugui recollir el motiu de la feminitat, també és una cosa d'ells,
I per últim també, aquest donar...
a conèixer a través de la xarxa, que era una cosa que fins ara jo veia amb un escepticisme. No, la veritat és que va funcionant. I, bueno, afortunadament, sí, omplim l'Ateneu. Són 40-50 persones. Home, no és un espectacle de masses, ni ho serà mai, però, bueno, queda maco i, bueno, queda amb ambient, justament, amb l'ambient adequat, sí.
Precisament estava mirant aquest perfil que teniu a Instagram, no més parleu de les vostres activitats sinó d'altres. Entenc que ja esteu preparant el següent cicle o com a mínim investigant, perquè al final això acaba sent una troballa.
Mira, de fet, l'Ateneu treballa per trimestres i per tant fa programacions trimestrals. I sí, sí, ja hem entregat la programació del tercer trimestre del curs.
I, bueno, molt interessant també, molt interessant. Vindrà un poeta aquí de Sabadell, un berreixac. És una persona interessant perquè té també justament un registre sonor. Jo crec que és una fonoteca, no sé si seria el terme adequat, amb la intervenció d'una quantitat important de poetes i poeteses contemporanis,
I ve també, que és interessant, ve una persona molt lligada a Rubí, el Sergi Marcos, és pintor, i llavors ho fa amb un company...
que és el Toni Planell, se'n penso, no me'n recordo bé. Llavors tenim l'expressió literària, tenim també l'expressió pictòrica, plàstica, perquè de fet va sobre un llibre que han publicat tots dos, és un llibre maco,
I, finalment, ve la intervenció del jazz i el fa també amb una persona molt interessant, molt creativa, molt original, que és el Miquel Galceran, que ve amb diferents companys. I, bueno, això serà el mes de maig. I el juny ja, sorpresa, ja l'anunciarem. Déu-n'hi-do. Bueno, sí.
Teniu ja moltes coses preparades i, a més a més, no us ho poseu fàcil, dèiem. Posqueu sempre donar-li una volta més o... Sí, sí, home, és exigent, però justament aquí està la satisfacció. T'exigeixes, diguem-ne, com intervencions cada cop de més nivell, més obertes, més intenses i també més creatives i, bueno...
Justament aquesta, serà per primer cop aquesta mena de col·laboració entre el text, la imatge i el so. Bé, és una manera molt completa de viure l'art, i aquí estem. Doncs, Benceler, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, per fer-nos cinc cèntims d'aquest cicle.
que no necessita gaire presentació perquè ja té èxit. De fet, cada cop que hi ha una activitat de jazz a la ciutat s'omple i més a l'Ateneu. Ens veiem en una altra ocasió per parlar de la resta del cicle que ja teniu presentada. Que vagi molt bé aquesta nit. Perfectament. Moltes gràcies i allà ens veiem. Vinga. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Cinc minuts perquè siguin dos quarts de dotze. Dèiem que avui el nostre convidat musical era Miqui Núñez. Escoltarem un tema musical que canta amb l'Ill Dami, El Camí, un tema musical molt fresc i molt animat. Avui hem volgut parlar del Miqui Núñez, perquè ja sabeu que els divendres fan a TV3 eufòria, estan fent aquesta quarta temporada.
presentat per la Marta Torner i el Miqui Núñez. Avui, si mireu l'eufòria, estigueu molt atents perquè podria haver presència robinenca. I fins aquí podem llegir, com deia aquella.
He callat quan tocava cridar. M'han fet dubtar quan ho tenia clar. Vaig dir que tot anava bé i no et volia preocupar. Ho sento, a vegades soc complicat. M'he passat mitja vida justificant-me per tot, tot i que mai vaig entrar als teus plans. Per no ser com els altres, per no ser una ovella més, per la meva forma de ser i de pensar. Sé que deia la veritat, però em van fer baixar el cap. He carregat motxilles que no hauria de portar. Agafo el meu, vaig fer una muntanya d'aquell gra.
i ho tornaré a fer, estic preparat. Tant de temps has caminat per seguir desorientat, cap canvi és difícil.
No tinc pressa, vaig caminant i no em cal anar corrent. Sé que els més millors encerts van sortir sense voler. Ho vaig donar tot de mi quan ningú donava res. He demanat perdó quan no hauria.
M'he mossegat la llengua de la ràbia Penso en gran i valoro cada detall No em podràs dir res que no m'agidi Tampam del mirall Vinc a posar tots els talers en marxa Ara sé pintar sortint-me del marge Ara les llums del samafós són verdes Però seguim vivint amb ferides obertes Tinc l'ambició, la visió i la missió de seguir Tinc l'opció de marxar però encara sóc aquí Avanço lent però ho faig amb decisió Clar que he canviat, si no, no seria jo
Hi ha coses que no puc canviar, no em puc desfer del passat, no puc tornar a començar, si el que vull és arribar. Si el que vull és arribar, vaig a fer un bró. Si el que vols és arribar. Tant de temps has caminat, has seguit desorientat, però cap camí és difícil si el que vols és arribar.
Cap camí és difícil si el que vols és arribar. Cap camí és difícil si el que vols és arribar. Si el que vols és arribar. Encara segueix el tema rodant. Ok, ok.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Fins demà!
Toma morigatò, mister robatò. Toma morigatò, mister robatò. Matà morigatò. Toma morigatò, mister robatò. I suficità.
Són pràcticament dos quarts de dotze i anem a parlar de ciberseguretat. Ja tenim a l'altra banda el germà Bustamante, el nostre expert en ciberseguretat, que avui ens parla del Mobile World Congress, tot i que diu que ja no va d'això. Hola, germà, bon dia.
Belén i uïdors i uïdores, molt bon dia. Sí, de fet ja sabeu que et poso sempre títols a les seccions i el títol d'avui és, bueno, el nom ja no fa la cosa. Clar. I és que realment, realment és una mica així, eh? El mobile ja no és el que era. En el sentit que ja no es parla només de mòbils, fa 5, 10 anys potser sí,
No oblidem que fa 20 anys que es fa el mobile, compte, que són molts anys ja. Però ara diguéssim que hi ha tota una sèrie d'històries que van molt més enllà del que és pròpiament el mobile. Podríem dir que és una fira tecnològica, no? Més aviat.
Segurament ha virat cap a aquest concepte més de tecnologia i tecnologia global. Aquest any, per exemple, evidentment tot ha estat molt centrat en intel·ligència artificial, en ciberseguretat, en connectivitat, per deixar de ser aquesta fira de mòbils. Recordem quan fa uns quants anys es presentaven totes les novetats de totes les marques.
Ara també se'n presenten, si tenim temps ho veurem al final, però és molt residual. Intel·ligència artificial, connectivitat, 5G, 6G...
totes aquestes coses, la intel·ligència artificial aplicada a molts camps, formen part del resum o de l'ecosistema del Mobile World Congress d'aquest any, que, com us dèiem, el nom no fa la cosa. I ha estat un mobile que...
des d'un punt de vista geopolític, i la geopolítica també juga un paper important en tot aquest global. Com sabeu, atac dels Estats Units i d'Israel contra l'Iran, desenes de vols cancel·lats i, per tant,
gent que no va poder arribar quan tocava o que va arribar tard o que simplement no va poder arribar. Però tot i així, el Mobile d'aquest any ha aconseguit reunir una xifra històrica, una xifra rècord, 105.000 persones.
que es diu aviat això, i els que vam tenir l'ocasió d'anar-hi, doncs, allò era un formiguer de gent, vull dir, allò és el col·lapse absolut en els accessos, en les entrades, en les sortides, en fi, tot un festival de gent en el qual, doncs, com us deia, la intel·ligència artificial
és la reina, però de transfons hi ha una qüestió que és que Europa encara ha de millorar molt pel que fa a sobirania tecnològica. I aquest és un aspecte important que s'ha de tenir en compte i lliga una mica amb el que deia de la geopolítica.
la importància que Europa pugui ser sobirana en productes tecnològics, en productes de ciberseguretat, en productes de gestió de programari, en productes d'intel·ligència artificial. Per què? Doncs per una sèrie de raons que, si et sembla bé, Belén, passo a detallar, perquè crec que són
crec que són importants en aquest sentit. Doncs mira, des del punt de vista de la ciberseguretat, per exemple, si les solucions de seguretat que utilitzen els nostres governs, que utilitzen les nostres empreses, provenen de l'estranger, i quan diem de l'estranger volem dir de fora d'Europa. D'acord? Doncs si tot això ve de fora, mai no serem realment independents. Sempre hi haurà una dependència respecte d'altres. Si hi ha una crisi geopolítica, i ara estem en ple...
moment de crisi geopolítica, qui controla el programari de protecció té la capacitat de tancar la clau o de deixar-nos una mica en format vulnerable. I posaré un exemple molt clar. Què passa amb el preu del petroli actualment? En qüestió de 15 dies el preu dels carburants s'ha encarit entre 30 i 40 cèntims per litre. Per què?
Doncs és molt clar, perquè aquí, a Europa, no produeix petroli o no en produeix prou com per suplir la demanda que hi ha. Per tant, si no produeixes prou i has d'importar de fora, quan a fora van mal dades, tu seràs el primer perjudicat. Per tant, el símil és bastant entenedor.
Quan parlàvem de programari, o de programari escalable, que se sol dir, la immensa majoria de les dades d'Europa estan allotjades a servidors que no estan a Europa o que no estan regits per empreses europees. Estem parlant d'Amazon, estem parlant de Microsoft, estem parlant de Google, que són les tres grans tecnològiques...
que fan tot aquest servei d'allotjament d'espais en això que en diuen el núvol. Sense una alternativa europea forta, estem, com dèiem abans, estem lligats de mans a les condicions i a les regulacions d'aquestes empreses que estan fora de la Unió Europea i estem, per dir-ho d'alguna manera, pagant un peatge o potencialment
un peatge que pot anar pujant o pot anar variant en funció de les necessitats. Clar, com a usuària, perquè intento traduir-li a la gent que està a casa, però realment això està generant força problemes perquè diríem que la regulació, sobretot en temes de privacitat, del que es pot veure o no veure...
en algunes xarxes o... Europa és més restrictiva, però al final són empreses que tenen unes lleis o una normativa més laxa, sobretot als Estats Units, i això xoca frontalment, és a dir, els has de fer complir unes lleis que no regeixen on van néixer, no?
Aquest és un debat molt interessant perquè, de fet, és a dir, si Amazon opera a Europa, ha de tenir una seu a Europa i ha de passar pels sedats de la normativa europea. Què passa? Que en algun moment Amazon... Amazon, qui diu Amazon? Diu Google, diu Meta, diu qui sigui, Microsoft. Si en algun moment de la pel·lícula Europa es posés molt més restrictiva encara,
Microsoft, Meta, tots aquests podrien dir... Adeu, clar. Adeu. Llavors, clar, això és un problema, perquè si no tens una alternativa aquí, això és com ha portat a l'extrem de la pagesia, no? Si tu dediques tot el teu territori a conrear només un tipus de hortalissa, arbre fruité, el que sigui...
poses tots els ous a la mateixa cistella. El dia que la cistella cau i es trenquen tots els ous, no hi ha alternativa. Doncs aquí estem parlant exactament del mateix, d'aquesta dependència.
Quan en realitat a Europa s'hi tindria capacitat, perquè moltes vegades s'ha parlat en moltes d'aquestes qüestions, de ser més autosuficient en aquestes qüestions, de crear les seves pròpies empreses, i fins i tot en temes més de tecnologia, no sé, recordo...
la crisi dels xips, i pensava, de veritat que no tenim capacitat aquí de fabricar xips? Doncs es veu que no. Hi ha capacitat, hi ha talent, hi ha espai. El que passa que això també és una qüestió que podríem debatre molt abastament, el per què a Europa no es posa les piles. Jo crec que, i això és una opinió molt personal, jo crec que és aquell moment en el qual tu t'arrepenges amb el que hi ha.
i confies, i dius, no, ja vaig bé, no passa res. Però és en moments de crisi, o en els moments de crisi o de lucidesa, o de lucidesa i de crisi, que les coses es posen del color que realment són i se'n van tots els filtres. Llavors, crec que ara estem en aquest moment en el qual com a mínim s'ha obert aquest debat.
i és un debat que és un debat de totes maneres que és intens i no es fa d'avui per demà. I segurament aquest serà un problema. És a dir, que ara hem perdut molt de temps
amb aquestes ulleres de sol molt fosques, perquè ara ens les haurem de treure i ens haurem d'enfrontar a la il·luminació. És a dir, ens haurem d'enfrontar realment el que volem ser des d'un punt de vista de potència tecnològica o no. Llavors, aquest és un debat. Clar, parlaves de programari, parlaves de ciberseguretat, però deies que, a més a més, aquest havia estat el mobile de la IA, de la intel·ligència artificial. Aquí estem en una situació bastant semblant, no?
La intel·ligència artificial, diuen els experts, i jo crec que també ho diuen els cunyats a la sobretaula, que és el motor del futur, és el motor econòmic del futur. Se'ns fa molt estrany pensar que la intel·ligència artificial és una moda.
ja no és una moda. Ja ha passat el temps que pugui ser considerada una moda. És una realitat que segurament és la segona part de la revolució tecnològica del segle XX. Vam veure al segle XX, o a finals del segle XX, de fet, vam veure la irrupció d'internet. Al segle XXI hem vist la consolidació d'internet, però sobretot la irrupció d'aquesta nova manera de processar, que és la intel·ligència artificial,
Compte, la intel·ligència artificial és generativa, perquè d'intel·ligència artificial fa moltíssims anys que se'n parla, però aquesta intel·ligència artificial capaç de prendre decisions, capaç de recrear models, tot això és molt nou. Però si Europa, i tornem al mateix, si Europa només consumeix intel·ligència artificial que es dissenya des de Silicon Valley o des de la Xina,
no només es perd la capacitat de posar-se al capdavant, sinó que és que, a més a més, estàs lidiant amb models que estan entrenats segons aquestes dues cultures, amb tots els avantatges i, sobretot, amb tots els inconvenients que això implica.
I després hi ha una altra qüestió, també molt lligada a això, que és els algoritmes i la percepció del món, que és la banda aquesta més social i més ètica. I al final, els algoritmes de TikTok, d'Instagram, de YouTube, de totes aquestes xarxes socials,
És molt filosòfic el que diré ara, però al final és el que els nostres fills i filles veuen. Llavors, si Europa no té un control sobre aquests codis ètics, sobre aquests codis...
morals, per dir-ho així. Doncs, home, si ens posem així tremendos, podríem dir que estem deixant la salut mental, la formació, l'esperit crític de tota aquesta generació en mans d'uns algoritmes que estan dissenyats amb uns inputs o amb uns objectius molt clars. És a dir, en aquest cas, en el cas d'Instagram, en el cas de TikTok, és passar-te el màxim de temps possible a la pantalla
I ja està, és així de clar. I li podem buscar tota la part bona, eh? Podem ser molt bonistes, si volem. Però al final, al darrere de TikTok el que li interessa és que tu, si et pots passar dues hores en comptes d'una,
Millor. Successfully. Millor, exacte. Total. És a dir, al final, qui té la tecnologia té el poder de decidir com vivim, com treballem, fins i tot, com dèiem ara, com pensem. I això es garrifa, eh? Això es garrifa molt i és un debat molt interessant, no? Però és que si Europa no controla les seves pròpies eines, doncs, home, corre el risc de convertir-se allò com si fóssim una mena de colònia, no?
Una colònia digital, en aquest sentit, d'altres potències, com podrien ser, segurament, Estats Units o la Xina, en primers llocs. Res de nou respecte de si ho portem al pla econòmic. Vull dir, estem parlant exactament del mateix, el que passa que aquí tenim el plus de la tecnologia.
Doncs va, repassem algunes coses interessants que vas veure al Mobile. Ens queden com uns 10 minuts, una mica més, eh?
Tenim temps. Sí? Sí, sí, i tant. De les novetats respecte de la intel·ligència artificial, destaquem tres coses, bàsicament. Aquests agents d'intel·ligència artificial que són capaços d'actuar de forma autònoma dins d'un telèfon intel·ligent, és a dir, el control d'aquests agents...
que això serà una constant en els pròxims anys, ja comença a ser-ho, però serà una constant. Després, xarxes de telecomunicacions gestionades de manera automàtica i de manera autònoma per eines d'intel·ligència artificial, que això també fa molta por, és com quan ens diuen els cotxes autònoms,
I clar, tu sempre penses, ja, és que és un cotxe... No sé si tu has pujat mai en una línia d'aquestes de metro que no té conductor. La línia 9 i la línia 10 del metro de Barcelona, per exemple, no tenen conductor. I jo sempre penso, ostres, fa com una mica de coseta. Anar amb un vehicle... Saps que no hi ha ningú que pot accionar el fre de margen? No, hi ha nadie al volantí.
Exacte, que al final sí que hi ha algú al volant, és a dir, hi ha un sistema al darrere que et protegeix, però l'impacte, el primer impacte, la primera vegada que puges i et poses just al cap del tren i allà on hi hauria d'haver el conductor, que hi ha una finestra, doncs home, no et diré que et xoca una miqueta, no?
I després tots aquests assistents intel·ligents per fer trucades, per donar servei als usuaris, per millorar la productivitat.
hi ha un consens comú entre operadores, entre fabricants, i és que l'any 2026 està cridat segurament a marcar l'inici de l'era d'aquests agents d'intel·ligència artificial, d'aquests elements d'intel·ligència artificial que són capaços d'executar tota una sèrie de tasques en les quals no hi hagi una intervenció directa de l'usuari. Per tant, bueno,
un altre element més per a aquesta pel·lícula de por que ens espera. Home, sobretot estic pensant quan truques a alguna operadora o a alguna subministradora...
que sí, poden ser... Bé, anava a dir eficients. No, no són eficients, perquè de moment entenen el que entenen i t'adrecen com t'adrecen i moltes vegades no és que necessites parlar amb un ésser humà, és que necessites algú que pugui entendre quin problema tens, que de vegades no és estàndard, o no està en els que ells t'anomenen.
necessites, exacte, com has dit tu, necessites algú que t'entengui. Vull dir, és així tal qual. O sigui, que entengui el que dius.
Exacte, sí, sí, vull dir que no tiri pilotes fora o que no sentis aquella frase. No ho he entès, m'ho pots tornar a repetir i en aquest bucle pots estar-te dos, tres, quatre vegades fins que al final o bé es talla la trucada, de manera misteriosa, o bé et passen amb una gent que triga cinc, deu, quinze minuts a poder-te atendre, no?
I ja per acabar, per anar acabant, en aquests 20 anys de Mobile World Congress, que dèiem aquesta evolució, que és una evolució paral·lela al sector de la tecnologia, és a dir, menys maquinari aïllat, menys...
coses aïllades i més el que se'n diu ecosistema digital. Hi ha un debat estratègic, i torno una miqueta a la qüestió de la ciberseguretat, que al final és del que normalment parlem en aquesta secció, en aquest territori digital,
Hem de tenir en compte un informe de la GSMA, que és el consorci que s'encarrega d'organitzar tot el Mobile World Congress. I atenció perquè dono una dada que és molt ombrívola. El cost mundial de la ciberdelinqüència podria escalar fins als 15,6 bilions de dòlars l'any 2029.
15,6 bilions de dòlars. Recordeu que els bilions de dòlars són els milers de milions europeus. Com es diu en castellà, eixar-li cuentas. Per tant, una de les...
Una de les qüestions que es posa aquí damunt de la taula és que hi ha un risc evident i, de fet, més del 90% dels responsables del sector consideren que aquest nivell d'amenaça actualment i a futur és o bé molt alt,
o bé alt. Per tant, ningú no diu, o sigui, hi ha un 10% que diu, bueno, no passa res. La resta considera que estem en un moment crític. I ja no només es tracta de protegir dades, sinó de garantir la integritat de tota una infraestructura que depèn de tot aquest tràfic.
El fet que la paradoxa del Mobile World Congress del 2026 és que es commemora o se celebra l'arribada als 5.800 milions de persones connectades arreu del món, però la pròpia indústria reconeix que aquesta confiança digital, aquesta confiança en l'economia digital, és més aviat fràgil. Per què? Cyberatacs, manipulació de dades...
fraus digitals, vulnerabilitats en els sistemes connectats. Per tant, diguéssim que és una mica aquell moment en el qual l'edifici s'aguanta gràcies als puntals que li has posat, perquè si li treus els puntals segurament se'm col·lapsaria. Jolín! Com acabem el divendres així? Sí!
Sí, sí, sí. El que està clar és que ens hem de protegir més, ja està. Exactament, però poso una miqueta d'esperança. Algunes tres lliçons molt ràpides d'aquest Mobile 2026.
La intel·ligència artificial com a part del negoci, però només funcionarà si les empreses tenen les dades organitzades, tenen els sistemes connectats i, evidentment, els sistemes protegits. La integració, això en primer lloc. En segon lloc, la integració tecnològica. La integració tecnològica serà clau.
e-commerce, TPBs, CRM, logístiques, analítiques, tot s'ha de treballar com un únic sistema, no com elements separats, sinó com un tot, perquè al final aquest tot és el que ens donarà seguretat i ens donarà eficiència.
I finalment, l'experiència del client serà cada vegada més omnicanal, per dir-ho així. És a dir, el client ja no distingirà, ja no distingirem què és online i què és offline. I per tant, l'empresa és la que s'ha d'encarregar de garantir que aquesta frontera quedi difusa, perquè al final, en tot aquest tinglado, l'usuari està més a prop que mai, en aquest cas, de les empreses. I si no pensem
fa 25-30 anys era impensable que tu poguessis rebre la resposta de manera pràcticament automàtica a un problema de telefonia, de serveis públics, etcètera. És a dir, que no acabem de forma alarmista, acabem al revés, dient, a l'hora que hi ha esperança.
Exacte. I permet-me que ho he dit al començament i ho necessito només 30 segons, Belén, per dir que, evidentment, s'han presentat nous mòbils, el Mobile. Samsung ha presentat la gama S26, d'acord?
és el Galaxy S26, que es va endur el premi Best in Show dels Global Mobile Awards, i que Xiaomi ha presentat el model 17, el 17 Ultra, amb una de les particularitats que és que porta una càmera amb lents Leica, que està també cridada a ser l'últim crit en matèria de fotografia digital integrada en un dispositiu mobile.
Però com estàs parlant tota l'estona i com passa també a l'economia, la pugna és als Estats Units i la Xina. Sí, perquè Europa aquí, ara mateix, té molt poc a tallar. Jo vaig tenir un mòbil espanyol fa molts anys.
Quin mòbil espanyol vas tenir? Un BQ. Un BQ, correcte. Anava jo feliç perquè era nostra. Ara es feia a València concretament aquest mòbil. L'empresa Matriu estava a València. No sé què se n'ha fet d'aquesta marca, també t'ho haig de dir. Ho investigarem i el pròxim territori digital ens ho apuntem com a deures.
diguéssim que hi ha millors mòbils al mercat. I hasta aquí podo leer, eh, també? Sí, total. Germà, moltíssimes gràcies. Ens parlem en 15 dies. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Queden 7 minuts perquè siguin les 12. Acabarem fent propostes, en aquest cas, no només per avui, sinó també pel cap de setmana. Vèiem que tenim un cap de setmana ple d'activitats a la ciutat. De fet, demà, dia 14, es presenten dos llibres a la ciutat. Un a la biblioteca i un altre al racó del llibre. Hem parlat dels dos llibres aquí al Rubialdia, de la Revolta de les Mares. De fet, parlàvem ahir. És un llibre
de la periodista Laia Gordi, que parla de la investigació que ha fet al voltant de les maternitats feminismes i del feminisme matern. Ahir, com dèiem, la Laia Gordi passava pels micròfons del Rubí al dia.
i ens deia per què era tan important fer visible i donar-li prioritat a les maternitats. Per ella eren absolutament decisives en l'educació dels ciutadans del futur. La maternitat té un valor social i polític. La societat no funciona sense mares, no evolucionem sense mares, i des d'un punt de vista de l'esquerra,
És impossible parlar de feminismes, parlar de revolta, parlar d'esquerra, parlar de transformació, si no criem infants sants i feliços. Demà l'Alaia Gordi estarà a partir de les 12 al racó del llibre. A més a més, estarà acompanyada de la que farà regidora d'igualtat de la nostra ciutat, de la Yolanda Ferrer.
que serà l'encarregada de presentar aquest llibre. Però a la mateixa vegada, a la biblioteca es presenta també el llibre Renacido del mar i la arena, del Rubinen Guiau Costa. També és a les 12, com dèiem, a la biblioteca...
Ja ho consta. També ha passat aquesta setmana pels nostres micròfons. Ell és un exemple de superació i de constància. Ens explica com amb 17 anys va sortir del seu país natal de Ghana i va travessar pràcticament tot el continent per arribar
a Espanya. Dos anys de perible, molt durs, però el Llau és un home molt optimista que sempre veu la part positiva de les coses i de fet deia, vull que el meu llibre serveixi d'inspiració, no només per gent migrada, per gent que ve d'altres països, sinó per qualsevol persona que estigui tenint un problema i que sàpiga que gairebé tota la vida es pot superar.
que inspire a molta gent, però no només gent immigrant, gent que tingui situació, que tenen somni, que saben que el somni es pot complir treballant. Tu pots caure 10 vegades, però aixecar 11. O sigui que vull dir que en aquest sentit el llibre arriba tota la gent i que inspire, inspire la gent i que veiem que, i sobretot la gent que tingui situacions...
Perquè la situació no és que gent emigrada. Hi ha gent que està passant malament, salut, econòmicament o familiar. Jo sé que el meu llibre li pot inspirar que aquest noi ha viscut situacions molt dramàtiques i aquest noi ha sortit. I per què no?
Doncs això és el que deia el Llau Costa, que presenta el seu llibre Renacido del mar i la arena demà a la biblioteca. La veritat és que tenim un cap de setmana molt ple d'activitats, perquè dissabte hi ha força activitats, però és que diumenge també. Per cert, que està previst que es fes la fira Fora Stocks,
de les botigues de la nostra ciutat, però finalment s'ha suspès. I el que sí que es fa aquest dissabte a l'Ateneu és un remember dels anys 90 amb el DJ Abel Porroi. Y'all ready for this?
Segurament recordeu que vam parlar d'un Remember dels 80, doncs ara arriba aquest dels 90, és el casino a partir de dos quarts de set de la tarda, música dels anys 90, entenem que música internacional, però també espanyola, amb el DJ Abel Porroi,
a partir de 14 anys ja deixen entrar i el preu de l'entrada és de 5 euros, durar una era i mitja o una mica més, per tant, com ja explicàvem en el seu dia, pots anar a ballar al casino i després sortir, fer una copa o fins i tot sopar en algun dels establiments de la ciutat.
I acabem parlant del Dia de l'Arbre Autòcton. Encara que hagueu anat a treballar al casino, podeu anar l'endemà a celebrar el Dia de l'Arbre Autòcton perquè acaba d'hora, no teniu per què acabar molt tard. El Dia de l'Arbre Autòcton és una activitat que es fa a la nostra ciutat des de fa dècades. Es tracta precisament de reivindicar...
Les espècies arbustives pròpies es plantaran 120 exemplars, 90 d'ells al parc de Canals Amora, tot plegat comença a les 10 del matí, no cal que portis res, només cal que hi vagis, és una activitat que es recomana fer amb família.
i ells et donen tot el material que necessites per plantar el teu arbre. Seran espècies, com el nom indica, pròpies, adaptades al nostre clima, al clima mediterrani. Per tant, podreu plantar un roure, un lladoner o un arbre fruité. Serà, com dèiem, el parc de Canals Amora, a la banda del passeig de les Torres. Us esperen allà a partir de les 10 i us donaran els estris que necessiteu.
I diumenge segueixen les activitats. També hi ha màgia amb Òscar Sant Juan, també hi ha jazz a l'Ateneu, Pere Soto i Ivan Tate Quartet, en el catorcer cicle de jazz. La veritat és que el cap de setmana promet, amb moltíssimes...
a activitats tant infantils com per adults. Aprofiteu, sobretot dissabte, perquè sembla que les temperatures seran més fredes però més suportables. Aquestes són les nostres propostes perquè gaudiu del cap de setmana. Ja sabeu que el Rubí al dia torna dilluns a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Que tingueu una bona tarda i un millor cap de setmana.
Són les 12 del migdia.